{"id":520,"date":"2014-11-28T17:58:47","date_gmt":"2014-11-28T16:58:47","guid":{"rendered":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/?p=520"},"modified":"2014-11-28T17:58:47","modified_gmt":"2014-11-28T16:58:47","slug":"problematica-dels-avalistes-enfront-dels-prestecs-o-credits-per-part-duna-entitat-bancaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/?p=520","title":{"rendered":"PROBLEM\u00c0TICA DELS AVALISTES ENFRONT DELS PR\u00c9STECS O CR\u00c8DITS PER PART D’UNA ENTITAT BANC\u00c0RIA"},"content":{"rendered":"

Actualment la concessi\u00f3 d’una p\u00f2lissa de cr\u00e8dit o de qualsevol tipus de pr\u00e9stec per part d’una entitat banc\u00e0ria, sigui hipotecari o personal, ve condicionada al fet que hi hagi alg\u00fa amb solv\u00e8ncia per al banc que garanteixi el compliment de les obligacions de pagament del contracte de pr\u00e9stec o p\u00f2lissa de cr\u00e8dit amb la prestaci\u00f3 d’aval.<\/em><\/strong><\/p>\n

Com ja sabr\u00e0, a l’hora de sol\u00b7licitar un pr\u00e9stec hipotecari o una p\u00f2lissa de cr\u00e8dit, les entitats de cr\u00e8dit o bancs solen exigir tamb\u00e9 un aval personal (normalment per part de familiars del sol\u00b7licitant deutor principal) per tenir aix\u00ed m\u00e9s garantia que cobrar\u00e0 el deute o pr\u00e9stec, ja que es podr\u00e0 dirigir contra el patrimoni del deutor, l’immoble hipotecat i el patrimoni de l’avalista. A m\u00e9s, el banc sol exigir que l’aval sigui \u201csolidari\u201d i que l’avalista renunci\u00ef als beneficis \u201cd\u2019excussi\u00f3, divisi\u00f3 i ordre\u201d (als quals t\u00e9 dret en virtut de l’establert en el Codi Civil) per poder aix\u00ed reclamar-li immediatament sense que pr\u00e8viament el deutor principal sigui declarat insolvent ni s’hagi de subhastar l’immoble.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2 hem d’anar amb compte, perqu\u00e8 la fian\u00e7a o aval \u00e9s fruit d’un contracte, i per tant de la voluntat lliurement emesa per les parts, i hem de ser conscients de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies, quan el deutor principal no paga i el banc fa saber al fiador o fiadors que responen amb tots els seus b\u00e9ns presents i futurs d’un deute ali\u00e8.<\/p>\n

 <\/p>\n

En la fian\u00e7a es produeixen diverses relacions:<\/p>\n

 <\/p>\n

    \n
  1. La del deutor amb el creditor (que normalment \u00e9s un banc)<\/li>\n
  2. La del banc amb el fiador.<\/li>\n
  3. La del fiador amb el deutor<\/li>\n<\/ol>\n

     <\/p>\n

    Problema de reclamaci\u00f3 de deute als avalistes i cl\u00e0usules per les quals es renuncia als seus drets<\/strong><\/p>\n

    \u00a0<\/strong><\/p>\n

    L’aval \u00e9s un tipus de fian\u00e7a, \u00e9s a dir, una garantia en el pagament, que ve regulat en el Codi Civil, per la qual un s’obliga a pagar o complir per un tercer, en el cas de no fer-ho aquest, amb tots els seus b\u00e9ns i drets, presents i futurs. Aix\u00ed, en el cas dels pr\u00e9stecs hipotecaris, si qui rep el pr\u00e9stec incompleix la seva obligaci\u00f3 de retornar-lo, l’avalista es veur\u00e0 obligat a pagar-lo en el seu lloc.<\/p>\n

     <\/p>\n

    En l’\u00e0mbit bancari \u00e9s freq\u00fcent que el banc exigeixi com a condici\u00f3 per concedir un pr\u00e9stec que una altra persona avali o garanteixi la seva devoluci\u00f3: si considera que les garanties que presenta el prestatari no s\u00f3n suficients per assegurar-li que podr\u00e0 retornar el pr\u00e9stec, vol que hi hagi una altra persona solvent que es comprometi a fer-ho en cas que el prestatari falli.<\/p>\n

     <\/p>\n

    No obstant aix\u00f2, hem de saber que la figura de l’avalista en el dret civil gaudeix, en principi, d’una s\u00e8rie de drets, com s\u00f3n els drets d’excussi\u00f3 i ordre, en virtut dels quals l’avalista pot exigir al creditor (en aquest cas el banc) la realitzaci\u00f3, en primer lloc, dels b\u00e9ns del deutor principal del pr\u00e9stec i, a m\u00e9s, designar quins b\u00e9ns d’aquell hauran de ser els que s\u2019executin en cas d’impagament.<\/p>\n

     <\/p>\n

    El r\u00e8gim legal de la fian\u00e7a que estableix el Codi Civil, consisteix que el creditor nom\u00e9s podr\u00e0 exigir el pagament al fiador una vegada que hagi reclamat al deutor principal i ja no trobi b\u00e9ns que poder embargar-li; \u00e9s a dir, nom\u00e9s podr\u00e0 reclamar al fiador quan el deutor principal resulti insolvent; aix\u00f2 \u00e9s el que es diu \u201cbenefici d’excussi\u00f3\u201d. Ara b\u00e9, la normativa civil permet que el fiador renunci\u00ef a aquest benefici o b\u00e9 que s’obligui solid\u00e0riament amb el deutor principal, aix\u00f2 \u00e9s, que assumeixi el deute com a propi, de tal forma que el creditor pugui reclamar el pagament indistintament al prestatari o al fiador.<\/p>\n

     <\/p>\n

    El benefici de divisi\u00f3, en el cas de diversos fiadors si el banc reclama el deute a un fiador, li podr\u00e0 demanar al fiador la part que proporcionalment li correspongui, tret que s’hagi pactat que tots els fiadors respondran solid\u00e0riament (cosa que tamb\u00e9 se sol fixar en les cl\u00e0usules banc\u00e0ries).<\/p>\n

     <\/p>\n

    D’altra banda, \u00e9s aix\u00ed mateix molt com\u00fa que els deutors hipotecaris, al llarg de la vida del seu contracte de pr\u00e9stec acordin o renegoci\u00efn amb els bancs titulars del cr\u00e8dit modificacions sense el consentiment de l’avalista: tals com l’ampliaci\u00f3 del capital prestat, del termini de devoluci\u00f3, etc.<\/p>\n

    \u00a0<\/strong><\/p>\n

    Aquesta modificaci\u00f3 o novaci\u00f3 del contracte de pr\u00e9stec sense l’anu\u00e8ncia de l’avalista, comporta a l’aplicaci\u00f3 del benefici d’extinci\u00f3 establert en el Codi Civil, que disposa que \u00abla pr\u00f2rroga concedida al deutor pel creditor sense el consentiment del fiador extingeix la fian\u00e7a<\/em>\u00ab, i, per aix\u00f2, la responsabilitat de l’avalista ignorat en la novaci\u00f3 acordada no ser\u00e0 exigible quan la modificaci\u00f3 de les condicions inicialment pactades afectin a la quantia del pr\u00e9stec, al seu inter\u00e8s, o al termini del contracte.<\/p>\n

     <\/p>\n

    En la pr\u00e0ctica, les entitats de cr\u00e8dit exigeixen la solidaritat de la fian\u00e7a, per la qual cosa l’avalista es veu excl\u00f2s d’aquests drets d’excussi\u00f3, ordre, divisi\u00f3, i per tant, pot ser requerit en el pagament al mateix temps que el deutor principal, i no de forma subsidi\u00e0ria com preveu el Codi Civil.<\/p>\n

    \u00a0<\/strong><\/p>\n

    Un exemple d’aquesta cl\u00e0usula seria aquesta:<\/p>\n

    \u00a0<\/strong><\/p>\n

    (\u2026) \u201cels avaladors o garants de la present operaci\u00f3, per si i pel seu hereus, si escau, responen del compliment de totes les obligacions contretes pel prestatari en virtut d’aquest contracte, i de les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquelles i d’aquest, relleven a l’entitat X de tota obligaci\u00f3 de notificaci\u00f3 per falta de pagament del deutor avalat i renuncien expressament als beneficis d’ordre, excussi\u00f3, divisi\u00f3 i al d’extinci\u00f3 determinat per l’article 1.851 del Codi Civil que legalment els pogu\u00e9s assistir per la seva condici\u00f3 de fiadors. L’aval aqu\u00ed regulat estar\u00e0 subjecte a les mateixes estipulacions de l’operaci\u00f3 principal, mentre siguin aplicable\u201d.<\/em><\/p>\n

    Atenci\u00f3.<\/em><\/strong> Si la fian\u00e7a o aval atorgats \u00e9s solid\u00e0ria, conforme a la normativa del Codi Civil, el creditor (entitat banc\u00e0ria, en aquest cas) es pot dirigir indistintament enfront del prestador o els avalistes.<\/p>\n

    \u00a0<\/strong><\/p>\n

    Finalment, hem de tenir present que del compliment de les obligacions en respon el deutor \u201camb tots els seus b\u00e9ns, presents i futurs<\/em>\u201d, \u00e9s a dir, despr\u00e9s de la defunci\u00f3 de l’avalista, seran els corresponents hereus del causant els qui assumeixin aquestes obligacions.<\/p>\n

    \u00a0<\/strong><\/p>\n

    Millor hipoteca o fian\u00e7a?<\/strong><\/p>\n

     <\/p>\n

    En el cas de persona que s’hipoteca, es respon del deute garantit nom\u00e9s amb el b\u00e9 hipotecat, per\u00f2 ni amb m\u00e9s ni amb menys b\u00e9ns. En el segon cas (fian\u00e7a o aval), l’avalista garanteix el deute amb tot el seu patrimoni present i futur, aix\u00f2 \u00e9s, amb el seu habitatge i tots els altres que tingui o pugui tenir, la qual cosa \u00e9s millor per al banc ja que pot embargar-li la n\u00f2mina o pensi\u00f3 sense haver d’acudir al llarg proc\u00e9s judicial que suposen els judicis executius hipotecaris.<\/p>\n

    \u00a0<\/strong><\/p>\n

    El que diuen els tribunals<\/strong><\/p>\n

    \u00a0<\/strong><\/p>\n

    En els \u00faltims temps estem coneixent nombroses resolucions judicials, tant a nivell local, com estatal i fins i tot europeu, fins i tot d’ofici, que fan refer\u00e8ncia a l’exist\u00e8ncia de cl\u00e0usules abusives de nombrosos contractes celebrats amb entitats banc\u00e0ries.<\/p>\n

     <\/p>\n

    Recentment els tribunals estan sentenciant que un aval d’aquest tipus \u00e9s nul i que no t\u00e9 efectes<\/em>, sobre la base de que el comprador o prestador i l’avalista s\u00f3n particulars, i per tant s’aplica la normativa de consumidors (Llei de condicions generals de la contractaci\u00f3 i Llei de protecci\u00f3 de consumidors i usuaris) que considera abusiu imposar al consumidor garanties desproporcionades (el banc ja t\u00e9 la garantia del patrimoni del deutor i de la pr\u00f2pia finca), com per exemple, la sent\u00e8ncia de 02-10-2014 del Jutjat del Mercantil n\u00famero 1 de Sant Sebasti\u00e0 per la qual declara la nul\u00b7litat de l’aval solidari que uns pares van atorgar en favor dels seus fills en un pr\u00e9stec amb garantia hipotec\u00e0ria, sobre un habitatge que aquests van adquirir, en considerar abusiva la ren\u00fancia a tots els drets que els corresponien com a fiadors.<\/p>\n

     <\/p>\n

    A m\u00e9s, no es pot imposar a l’avalista que renunci\u00ef als drets que li atorga el Codi Civil (els d\u2019excussi\u00f3, divisi\u00f3 i ordre), ja que quan alg\u00fa signa com a avalista ho fa confiat que nom\u00e9s respondr\u00e0 si el patrimoni del deutor i la finca hipotecada no cobreixen el deute, per\u00f2 no que respondr\u00e0 directament.<\/p>\n

     <\/p>\n

    Tradicionalment es mantenia que el fiador seguia la condici\u00f3 del deutor principal, per la qual cosa si el deutor o avalat era una empresa, el fiador no tenia la consideraci\u00f3 de consumidor ni, per tant, la protecci\u00f3 de la Llei de consumidors i usuaris. No obstant aix\u00f2, la sent\u00e8ncia del Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea de 14 de mar\u00e7 de 2013 ha establert uns criteris que serveixen per discriminar quan el fiador d’una empresa \u00e9s considerat com a consumidor i quan no. Segons l’esmentada resoluci\u00f3, l’avalista no \u00e9s consumidor quan aquesta persona f\u00edsica t\u00e9 estrets vincles amb la societat, b\u00e9 per pert\u00e0nyer al seu \u00f2rgan d’administraci\u00f3 o b\u00e9 per tenir una participaci\u00f3 significativa en l’accionariat. A contrari, quan no es d\u00f3na aix\u00f2 es pot considerar com a consumidor i, per tant, gaudir de la protecci\u00f3 que li atorguen les lleis.<\/p>\n

     <\/p>\n

    La sent\u00e8ncia que hem esmentat del Jutjat del Mercantil, considera que, per apreciar si una cl\u00e0usula \u00e9s abusiva, cal utilitzar els par\u00e0metres que disposa l\u2019esmentada Sent\u00e8ncia del Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea de 14 de mar\u00e7 de 2103. S’hi assenyala que per determinar l\u2019abusivitat de la cl\u00e0usula cal atendre a la naturalesa dels b\u00e9ns o serveis objecte del contracte, les circumst\u00e0ncies de la seva celebraci\u00f3, les normes aplicables en el nostre dret quan no existeixi un acord de les parts en aquest sentit. Per a aix\u00f2, s’ha de fer una an\u00e0lisi comparativa que posi de manifest si es deixa al consumidor en una situaci\u00f3 jur\u00eddica \u00abmenys favorable\u00bb.<\/p>\n

     <\/p>\n

    Atenci\u00f3.<\/strong> Es produeix una situaci\u00f3 \u00abmenys favorable\u00bb quan es renuncia a drets de qualsevol fiador sense negociaci\u00f3 individualitzada.<\/p>\n

    \u00a0<\/strong><\/p>\n

    Execuci\u00f3 hipotec\u00e0ria contr\u00e0ria a la normativa europea: l\u2019anomenada Llei \u201cantidesnonaments\u201d<\/strong><\/p>\n

    \u00a0<\/strong><\/p>\n

    Cal recordar que el Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea va declarar que la normativa espanyola no s’ajustava a la Directiva 93\/13\/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre les cl\u00e0usules abusives en els contractes celebrats amb consumidors, entre altres raons perqu\u00e8 no permetia al deutor hipotecari oposar-se al procediment d’execuci\u00f3 al\u00b7legant l’exist\u00e8ncia d’una cl\u00e0usula abusiva vinculada al seu contracte de pr\u00e9stecs hipotecari.<\/p>\n

     <\/p>\n

    D’acord amb la Sent\u00e8ncia del Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea de 14 de mar\u00e7 de 2103, es va donar nova redacci\u00f3 a la Llei d’Enjudiciament Civil que permet als avalistes de pr\u00e9stecs hipotecaris exigir que primer s’esgoti el patrimoni del deutor principal abans de reclamar als avalistes, i aix\u00f2 fins i tot encara que s’hagu\u00e9s renunciat a aquest dret.<\/p>\n

     <\/p>\n

    En aquest sentit, la Llei 1\/2013, de 14 de maig, de mesures per refor\u00e7ar la protecci\u00f3 als deutors hipotecaris, reestructuraci\u00f3 de deute i lloguer social, tamb\u00e9 anomenada Llei antidesnonaments, a part de la modificaci\u00f3 abans comentada, ha perm\u00e8s evitar l’execuci\u00f3 hipotec\u00e0ria d’avalistes que es trobin en el llindar d’exclusi\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Actualment la concessi\u00f3 d’una p\u00f2lissa de cr\u00e8dit o de qualsevol tipus de…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,3,8,1,4],"tags":[],"class_list":["post-520","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-facebook","category-linkedin","category-noticies-facebook","category-noticies","category-twitter"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/520","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=520"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/520\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":521,"href":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/520\/revisions\/521"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=520"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=520"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=520"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}