{"id":588,"date":"2015-05-22T17:40:02","date_gmt":"2015-05-22T16:40:02","guid":{"rendered":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/?p=588"},"modified":"2015-05-22T17:40:02","modified_gmt":"2015-05-22T16:40:02","slug":"el-tribunal-suprem-declara-abusius-els-interessos-de-demora-elevats-en-els-prestecs-bancaris","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/?p=588","title":{"rendered":"EL TRIBUNAL SUPREM DECLARA ABUSIUS ELS INTERESSOS DE DEMORA ELEVATS EN ELS PR\u00c9STECS BANCARIS"},"content":{"rendered":"

El Tribunal Suprem ha donat un cop dur a les condicions de la majoria dels pr\u00e9stecs personals en declarar abusius els interessos de demora que superin en m\u00e9s de dos punts als interessos normals del cr\u00e8dit. La majoria dels pr\u00e9stecs personals concedits pels bancs tenen interessos de demora superiors. El Tribunal Suprem en la seva sent\u00e8ncia de 22-04-2015 fixa doctrina sobre el car\u00e0cter abusiu dels interessos de demora en els contractes de pr\u00e9stec sense garantia hipotec\u00e0ria celebrats amb consumidors.<\/em><\/strong><\/p>\n

El Tribunal Suprem en una sent\u00e8ncia important de 22 d’abril de 2015 s’ha pronunciat sobre el car\u00e0cter abusiu dels interessos de demora en els contractes de pr\u00e9stec sense garantia hipotec\u00e0ria celebrats amb consumidors. El Tribunal Suprem ha fixat un l\u00edmit als interessos de demora que poden cobrar els bancs en els pr\u00e9stecs personals<\/strong> (els que no s\u00f3n hipoteques). El Suprem estima que s’han de considerar abusius aquells que superin en un 2%<\/strong> l’inter\u00e8s que es cobrava de forma habitual al consumidor.<\/p>\n

 <\/p>\n

Antecedents<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

La sent\u00e8ncia parteix d’un cas concret presentat pel Banco Santander<\/strong> com a prestador contra un deutor mor\u00f3s<\/strong> a qui li va exigir el pagament de tot el pr\u00e9stec que havia contractat, amb un inter\u00e8s de l’11,8%, per 16.473 euros, i a m\u00e9s uns altres 4.942 euros pels interessos moratoris pactats al 21,80%. El deutor va rec\u00f3rrer. Al principi va perdre en un jutjat de primera inst\u00e0ncia, per\u00f2 posteriorment l’Audi\u00e8ncia Provincial de Santa Cruz de Tenerife va absoldre el demandat del pagament dels citats 4.942 euros i va declarar nul\u00b7la la cl\u00e0usula que establia l’inter\u00e8s de demora.<\/p>\n

 <\/p>\n

El Tribunal Suprem fixa doctrina i li d\u00f3na la ra\u00f3 al consumidor<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

El banc va rec\u00f3rrer llavors davant el Tribunal Suprem per\u00f2 aquest va desestimar els recursos interposats pel Santander i es recolza en la doctrina del Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea, aprofitant el cas per fixar la doctrina jurisprudencial<\/strong> que \u201cen els contractes de pr\u00e9stec sense garantia real concertats amb consumidors, \u00e9s abusiva la cl\u00e0usula no negociada que fixa un inter\u00e8s de demora que suposi un increment de m\u00e9s de dos punts percentuals respecte de l’inter\u00e8s remuneratori pactat\u201d<\/em>.<\/p>\n

 <\/p>\n

La import\u00e0ncia d’aquesta sent\u00e8ncia \u00e9s que el Suprem no es limita a dictaminar sobre un cas concret, sin\u00f3 que estableix de manera clara la seva jurisprud\u00e8ncia per a situacions similars en dos aspectes molt clars: destria si es tracta de cl\u00e0usules abusives, d’acord amb la normativa de protecci\u00f3 dels consumidors, primer; i, en segon lloc, determina si s’indemnitza proporcionalment al creditor amb el tipus d’inter\u00e8s fixat, o, per contra, s’ha establert un inter\u00e8s \u00abdesproporcionat\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

La conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquesta declaraci\u00f3 d’abusivitat consisteix que el pr\u00e9stec reportar\u00e0 exclusivament l’inter\u00e8s remuneratori, eliminant completament l’increment percentual en qu\u00e8 consisteix l’inter\u00e8s de demora abusiu.<\/p>\n

 <\/p>\n

Atenci\u00f3<\/strong>. Actualment, la majoria de pr\u00e9stecs al consum o personals es fixen amb un inter\u00e8s que oscil\u00b7la entre el 7% i el 10% de mitjana, aproximadament, i l’inter\u00e8s de demora en cas de no pagar les quotes supera el tipus del 20% en la seva gran majoria.<\/p>\n

 <\/p>\n

En la mateixa sent\u00e8ncia declara que en els contractes bancaris concertats amb consumidors, es presumeix que les cl\u00e0usules constitueixen condicions generals de la contractaci\u00f3, susceptibles de control d’abusivitat, tret que es provi complidament l’exist\u00e8ncia de negociaci\u00f3 i les contrapartides que en ella va obtenir el consumidor.<\/p>\n

 <\/p>\n

Finalment, considera que l’abusivitat d’una cl\u00e0usula no negociada individualment en un contracte subscrit amb consumidors \u00e9s apreciable d’ofici quan es resol un recurs d’apel\u00b7laci\u00f3, i que les conseq\u00fc\u00e8ncies de la nul\u00b7litat provocada pel car\u00e0cter abusiu de la cl\u00e0usula, en els termes que es deriven de la jurisprud\u00e8ncia comunit\u00e0ria i nacional, han de ser aplicades d’ofici pels tribunals.<\/p>\n

 <\/p>\n

Finalment, la sent\u00e8ncia considera que els jutges han d’apreciar d’ofici si una cl\u00e0usula \u00e9s abusiva o no quan examinen un cas sobre aquest tema.<\/p>\n

 <\/p>\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

La sent\u00e8ncia que hem esmentat \u00e9s transcendent perqu\u00e8 el Tribunal Suprem fixa doctrina sobre aquest tema. Aquest criteri s’aplicar\u00e0 a casos similars que arribin als tribunals, ja que en la majoria dels casos els interessos de demora s\u00f3n superiors en m\u00e9s de dos punts als ordinaris. Aquesta doctrina pot provocar que els bancs exigeixin m\u00e9s garanties o tipus d’inter\u00e8s m\u00e9s alts en concedir pr\u00e9stecs personals.<\/p>\n

 <\/p>\n

En qualsevol cas, el Suprem recalca que els tribunals hauran d’actuar \u00abd’ofici\u00bb si aprecien cl\u00e0usules abusives, sense esperar al fet que ho denunci\u00ef el consumidor.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Tribunal Suprem ha donat un cop dur a les condicions de…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,3,8,1,4],"tags":[],"class_list":["post-588","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-facebook","category-linkedin","category-noticies-facebook","category-noticies","category-twitter"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/588","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=588"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/588\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":592,"href":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/588\/revisions\/592"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=588"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=588"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/assessoria-agramunt.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=588"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}