JA POT REALITZAR LA SEVA ACTIVITAT AUTÒNOMA A TEMPS PARCIAL

Des de l’1 de gener del 2017, es pot realitzar l’activitat autònoma o per compte propi a temps parcial, no tan sols a temps complet.

Li recordem que des del passat 1 de gener del 2017, es pot realitzar l’activitat autònoma o per compte propi a temps parcial, no tan sols a temps complet. Tot i que la Llei 27/2011, modificà l’Estatut del Treballador Autònom, en el sentit de la possibilitat del treball a temps parcial, a partir de l’01-01-2014, es va anar ajornant per les successives lleis de pressupostos, i com que en la llei de pressupostos de l’exercici 2016 se suspenia la seva entrada en vigor fins a l’1 de gener del 2017 i aquesta llei s’ha prorrogat, ha entrat en vigor per a l’exercici 2017.

La Llei 20/2007, va possibilitar que l’activitat autònoma per compte propi es realitzés a temps complet o a temps parcial, i la Llei general de la Seguretat Social del 2015 actualment estableix que la llei podrà establir un sistema de cotització a temps parcial per als treballadors autònoms per a determinades activitats i col·lectius i durant determinats períodes de la seva vida laboral. En defecte d’això, s’aplicaran les normes sobre els treballadors contractats a temps parcial.

STOP ALS AJORNAMENTS O FRACCIONAMENTS D’IMPOSTOS EL 2017

Des de l’01-01-2017, ja no es poden ajornar el pagament de les retencions (sobre rendes del treball, activitats professionals, interessos, dividends, etc.) o dels pagaments fraccionats de l’impost sobre societats. I tampoc és possible ajornar l’IVA, tret que no s’hagi cobrat.

Volem informar-los que amb l’aprovació del Reial decret-llei 3/2016 pel qual s’adopten mesures en l’àmbit tributari dirigides a la consolidació de les finances públiques, s’ha modificat la Llei General Tributària, i amb efectes des de l’01-01-2017, s’ha endurit la possibilitat d’ajornament o fraccionament de determinats tipus de deutes o impostos.

Per tant, tingui en compte que des de l’01-01-2017 la normativa s’ha tornat més restrictiva, i ara no es poden ajornar o fraccionar en cap cas:

• Les retencions practicades (sobre rendes del treball, activitats professionals, interessos, dividends, etc.), fins i tot encara que això posi en perill la plantilla o la productivitat. Per tant, a partir de l’1 de gener de 2017 no es pot sol·licitar ajornament dels models 111, 115 i 123.

Atenció. Fins al 31-12-2016, si la seva empresa sol·licitava un ajornament a Hisenda, n’hi havia prou que acredités una falta de liquiditat temporal i –en cas de deutes superiors a 30.000 euros– aportés garanties. Només s’exigia informació addicional en els ajornaments de les retencions (en aquest cas s’havia d’acreditar que el rebuig de l’ajornament posava en perill el manteniment de la capacitat productiva de l’empresa o de la seva plantilla).

• Els deutes que se n’hagués suspès l’ingrés per la interposició d’un recurs, a partir del moment en el qual el procediment hagi finalitzat amb una resolució ferma obligant al pagament.

Atenció. No es podran ajornar les resolucions del TEAR que surtin a pagar. Les sancions, en principi, sí que es poden ajornar.

• Els deutes per pagaments fraccionats de l’impost sobre societats (segueixen sent ajornables els pagaments fraccionats realitzats per empresaris en estimació directa o objectiva). Per tant, a partir de l’1 de gener de 2017 no es pot sol·licitar ajornament del model 202.

• Els impostos repercutits (com l’IVA), que només es podran ajornar en el cas que es justifiqui degudament que les quotes repercutides no han estat efectivament pagades. Ara com ara no es coneix amb certesa per quins mitjans haurem de justificar-ho. Per tant, atès que la norma va entrar en vigor l’01-01-2017, afectaria la liquidació del 4t trimestre de l’IVA de l’any 2016, i no es podrà fraccionar o ajornar l’IVA.

Encara que en la norma no apareix la paraula IVA de forma explícita, ja que aquesta mesura també afecta als impostos especials, l’Agència Tributària ha justificat la decisió basant-se que els ajornaments són un simple instrument d’obtenció de finançament i de diferiment de pagament d’impostos, especialment en els supòsits en els quals l’obligat hagi cobrat la quantitat corresponent a l’IVA suportat.

Atenció. Actualment s’està negociant que aquesta restricció no s’apliqui als empresaris persones físiques, i segons la premsa i sense notícies oficials del Govern, sembla que Hisenda planejaria permetre ajornar deutes de fins a 30.000 euros d’IVA en un període de 12 mesos als autònoms.

Què succeeix amb els ajornaments en curs?

Els ajornaments o fraccionaments els procediments dels quals s’hagin iniciat abans de l’1 de gener de 2017 es regiran per la normativa anterior a aquesta data fins a la seva conclusió.

No obstant això, caldrà esperar al desenvolupament efectiu d’aquesta mesura fiscal de gran rellevància per al finançament de les pimes i autònoms. Els mantindrem informats de qualsevol novetat que es produeixi sobre aquest tema.

PUBLICADA LA REFORMA DEL PLA GENERAL DE COMPTABILITAT I EL DE PETITES I MITJANES EMPRESES QUE REDUEIX L’EXIGÈNCIA D’INFORMACIÓ

El Govern ha aprovat la reforma del Pla general de comptabilitat (PGC) i del Pla general de comptabilitat de petites i mitjanes empreses (PGC-Pimes) a través del Reial decret (RD) 602/2016, publicat en el BOE el 17 de desembre. La norma simplifica les obligacions comptables de les petites i mitjanes empreses, en aplicació del Dret europeu. La reforma també inclou canvis en el tractament comptable dels immobilitzats intangibles, especialment el fons de comerç.

En el BOE del 17-12-2016 s’ha publicat el Reial decret 602/2016 (d’ara endavant RD 602/2016), que va entrar en vigor el dia 18-12-2016 i produirà efectes des de l’1 de gener de 2017, pel qual es modifiquen el Pla general de comptabilitat (PGC); el Pla general de comptabilitat de petites i mitjanes Empreses (PGC-Pimes); les Normes per a la formulació de comptes anuals consolidats; i les Normes d’adaptació del Pla general de comptabilitat a les entitats sense finalitats lucratives.

Amb aquesta norma es refon en un sol text les denominades Directives comptables (Directiva 78/660/CEE i Directiva 83/349/CEE), i s’introdueix una nova estratègia en el procés d’harmonització comptable europea en imposar als estats membres l’obligació d’aprovar uns requeriments màxims d’informació a les entitats que no superin els límits que avui dia faculten a una empresa a Espanya a seguir el model abreujat de balanç i memòria; les que la Directiva denomina com a petites empreses.

Aquesta norma constitueix el desenvolupament reglamentari de les modificacions introduïdes en el Codi de comerç i en el text refós de la Llei de societats de capital per la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes amb la finalitat de traslladar al nostre ordenament intern el que es disposa per la Directiva 2013/34/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013, sobre els estats financers anuals, els estats financers consolidats i altres informes afins de certs tipus d’empreses.

Principals canvis

Els canvis que s’introdueixen els podem resumir en els següents:

1r) Se suprimeix l’obligatorietat d’incloure l’estat de canvis en el patrimoni net per a les empreses que utilitzin el model abreujat del PGC i per les que apliquin el model PGC-Pimes. Podran acollir-se al segon les empreses amb dues de les següents circumstàncies: que el seu actiu no superi els quatre milions d’euros; que l’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els vuit milions, i que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici no sigui superior a 50.

2n) Es redueix la informació que les pimes han d’incloure en el model de memòria abreujada, d’acord amb els límits d’informació introduïts per la Directiva 2013/34/UE. Els canvis afecten els següents apartats: l’activitat de l’empresa, l’aplicació del resultat, els actius i els passius financers, els fons propis, la situació fiscal, les subvencions, les donacions i els llegats, els ingressos i les despeses, i les operacions amb parts vinculades.

3r) Pel que fa als criteris de registre i valoració l’única modificació que s’ha incorporat, per a tot tipus d’empreses, és la que concerneix els actius intangibles, especialment el fons de comerç. En aquesta nova redacció els immobilitzats intangibles són actius de vida útil definida i, per tant, hauran de ser objecte d’amortització sistemàtica en el període durant el qual es preveu, raonablement, que els beneficis econòmics inherents a l’actiu produeixin rendiments per a l’empresa. Quan la vida útil d’aquests actius no es pugui estimar de manera fiable s’amortitzaran en un termini de deu anys, sense perjudici dels terminis establerts en les normes particulars sobre l’immobilitzat intangible. D’altra banda, es modifica el règim en matèria de correcció valorativa amb l’objectiu d’equipar el criteri a seguir en matèria de deterioració de valor amb l’aplicat a la resta de l’immobilitzat, és a dir, almenys al tancament de l’exercici, s’analitzarà l’existència d’indicis de deterioració i, si escau, es calcularà l’import recuperable i s’efectuaran les correccions valoratives necessàries.

4t) Es tanca el desenvolupament reglamentari amb una breu revisió de les Normes per a la formulació de comptes anuals consolidats (NFCAC) sobre els supòsits de dispensa i exclusió de l’obligació de consolidar, el tractament del fons de comerç de consolidació i algunes millores tècniques.

5è) Finalment, es regula el tractament comptable dels títols habilitants de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat, i es desenvolupa la tramitació del procediment sancionador abreujat de la Llei d’auditoria de comptes, que es preveu per als casos en què a la data d’iniciar-se el procés es tinguin tots els elements que permeten apreciar, sense complexitat, les conductes infractores –com signar informes d’auditoria sense habilitació legal, per exemple–.

TÉ CLÀUSULA SÒL? BENEFICIÏ’S DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA QUE OBLIGA ELS BANCS A RETORNAR TOTS ELS DINERS DES DE L’INICI DE LA HIPOTECA

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha declarat incompatible amb el Dret Europeu la limitació temporal imposada pel Tribunal Suprem a l’eficàcia de la declaració de nul·litat de les clàusules sòl. Caldrà veure cada cas i estudiar les condicions de cada hipoteca per determinar la devolució. Els afectats podran iniciar, si escau, un procediment a través de la via judicial que desemboqui en la devolució amb retroactivitat (des de l’inici de la hipoteca) de la totalitat de les quantitats cobrades de més per la clàusula sòl.

Amb data del 21 de desembre del 2016 s’ha publicat una notícia esperada per tots, i d’enorme importància, tant per als usuaris afectats per les clàusules sòl com per a la banca. I és que, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha fallat en contra de la banca i ha dictaminat establir la retroactivitat total en la devolució de les clàusules sòl opaques dels contractes hipotecaris. Una garrotada per a les entitats bancàries espanyoles, que hauran de fer front al pagament del cobrat per les clàusules sòl.

Recordem que les clàusules sòl constitueixen un mecanisme utilitzat en els contractes de préstec hipotecari a interès variable en virtut de les quals les entitats financeres es posen a salvaguarda de les possibles fluctuacions a la baixa dels índexs de referència (generalment Euribor) al fet que estan vinculats els préstecs concedits als seus clients.

D’aquesta manera, l’entitat financera estableix un límit mínim de diversos punts percentuals, més enllà del qual no pot haver-hi fluctuacions, de manera que per més que descendeixi el tipus d’interès, no hi ha repercussió, més enllà d’aquest límit mínim (sòl), en la quantitat que el client ha d’abonar mensualment a l’entitat financera.

El que va dir el Tribunal Suprem

El Tribunal Suprem va tenir l’oportunitat de pronunciar-se mitjançant la Sentència del 9 de maig del 2013, en la qual va considerar abusives les clàusules sòl en entendre que els consumidors no havien estat degudament informats respecte a la repercussió econòmica i jurídica que produïen aquestes clàusules. Però la data que va fixar en la sentència, el 9 de maig de 2013, era el dia màxim fins al qual els bancs havien de retornar els diners. Cap dia anterior, la qual cosa perjudicava els qui van adquirir hipoteques entre aquesta data i el 2009, quan es van començar a aplicar les condicions. El TJUE havia de decidir si la retroactivitat era total o si es quedava fins a la data fixada.

El que diu el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)

El TJUE nega que es pugui aplicar una retroactivitat limitada en el temps per ser «incompleta i insuficient». A més d’incomplir la normativa comunitària. És a dir, s’haurà de pagar als afectats des de l’inici de cada contracte hipotecari que incloïa aquest tipus de clàusules, no només des del 9 de maig de 2013, data de la primera sentència del Tribunal Suprem espanyol que declarava nul·les les clàusules de BBVA, Abanca i Cajamar. Molts d’aquests requisits abusius es van començar a posar en funcionament al novembre del 2009.

Conseqüències

Aquesta sentència del TJUE pot obligar les entitats a retornar tot el cobrat a l’excés des del principi quan un Tribunal dicti que una clàusula sòl és nul·la per abusiva o poc transparent.

Atenció. Fa falta que siguin declarades nul·les per sentència ferma cas per cas. Fins avui hi ha multitud de sentències en primera i segona instància que les declaren nul·les, però les entitats solen recórrer-les i han d’arribar al Suprem, que es pronunciarà com en els casos de BBVA, Abanca, Cajamar o, posteriorment, les antigues Cajasur i Caja Segovia.

El Tribunal de Justícia aclareix que incumbeix al jutge nacional, purament i simple, deixar sense aplicació la clàusula abusiva, de tal manera que es consideri que aquesta clàusula no ha existit mai i que, d’aquesta manera, no produeixi efectes vinculants per al consumidor. La declaració judicial del caràcter abusiu d’una clàusula ha de tenir com a conseqüència el restabliment de la situació en la qual es trobaria el consumidor de no haver existit aquesta clàusula.

Atenció. L’únic límit que a partir d’ara tindran els reclamants, quant a la restitució de quantitats indegudament cobrades en aplicació de clàusula sòl nul·la, vindrà determinat pels diferents terminis de prescripció que estableix la legislació espanyola.

La sentència no indica als tribunals espanyols com hauran de produir-se aquestes devolucions, sinó que insta als òrgans a establir els mecanismes pertinents (sempre que es respecti el dret de la Unió). Per això, recomanem als afectats al fet que iniciïn un procediment a través de la via judicial, com a camí que desemboqui en la devolució amb retroactivitat de la totalitat de les quantitats cobrades de més per la clàusula sòl.

No obstant això, els mantindrem informats de les repercussions que més endavant es vagin coneixent sobre l’abast d’aquesta Sentència del TJUE en relació amb els afectats per la nul·litat de les clàusules sòl.