RECORRI LES NOTIFICACIONS DEL CADASTRE QUE AUGMENTIN EL VALOR CADASTRAL DELS SEUS IMMOBLES

Últimament s’estan rebent notificacions per part de la Gerència Regional o Territorial del Cadastre, en la qual s’informa els contribuents que se’ls ha obert un procediment de regularització cadastral, indicant que tenen coneixement que existeixen alteracions en l’immoble no declarades o declarades de forma errònia. Això comporta un augment de la superfície del nostre immoble i per tant del valor cadastral de l’immoble, i de l’IBI a abonar, etc., però si no està conforme, pot recórrer i presentar al·legacions. L’hi expliquem.

L’informem que des de fa un temps la Gerència Regional o Territorial del Cadastre està duent a terme una campanya de recerca que el seu objectiu és fer aflorar obres no declarades i així augmentar el valor cadastral dels immobles afectats. Aquestes actuacions les solen fer mitjançant un rastreig des de l’aire (fotografies satèl·lits) o realitzant labors de camp recaptant dades a peu de carrer, buscant les irregularitats immobiliàries no declarades, comprovant si el que apareix en la Gerència Regional del Cadastre es correspon amb la realitat de l’immoble, i procedint a comprovar aquests immobles per contrastar-les amb les dades que hi ha en mans de l’oficina del Cadastre.

L’Administració ha detectat que hi ha múltiples construccions i edificacions que no estan regularitzades, que s’han efectuat però no s’han comunicat al Cadastre i per tant la seva superfície i la que figura en aquest organisme no coincideix. Es busca detectar sobretot omissions de construccions, reformes, rehabilitacions i canvis d’ús en els immobles, i realitzar fotografies de totes les parcel·les amb construcció amb la finalitat de detectar omissions, i especialment la regularització de piscines.

Quins efectes tenen per als contribuents aquestes regularitzacions?

El procediment de regularització té l’objectiu de donar d’alta en el Cadastre qualsevol alteració que s’hagi realitzat en l’immoble i que no hi ha estat declarada. Cal no oblidar, que cada vegada que es realitza una obra o canviem l’ús d’un immoble els contribuents titulars ho han de comunicar al Cadastre. El procediment s’inicia d’ofici per l’Administració, i la regularització que per cada dada inexacta o incomplet detecta l’Administració té com a conseqüència:

• L’exigència al contribuent d’abonar una taxa de 60 euros.

• I es notifica l’augment del valor cadastral de l’immoble i per tant es paga més IBI. A més, molts impostos es calculen a partir del valor cadastral (plusvàlua municipal, imputació de rendes immobiliàries en l’IRPF, successions i donacions, actes jurídics documentats, etc.), per la qual cosa si augmenta l’IBI, augmentarà la seva tributació.

El Cadastre automàticament envia una notificació al contribuent i alhora a l’Ajuntament perquè procedeixi a rectificar les liquidacions de l’impost sobre béns immobles (IBI) dels últims quatre exercicis no prescrits.

Atenció. Quan els tècnics de l’administració detecten alteracions en els immobles, realitzen una valoració, i després el Cadastre envia al titular de l’immoble una “proposta de resolució amb acord d’alteració” on s’assenyala la metodologia emprada en la valoració així com el nou valor resultant.

Es poden recórrer aquestes propostes cadastrals?

Sí, ja que en molts casos el Cadastre atribueix edificacions on no n’hi ha, els metres són aproximats i no coincideixen amb els reals o bé atribueix construccions tals com piscines, pèrgoles, casetes, garatges a béns que no estan ancorats al sòl i que no constitueixen un element indivisible de l’immoble. Per exemple: és freqüent que una piscina o una pèrgola desmuntables es confonguin amb obres que augmenten la superfície construïda, generant una notificació. En aquests casos les al·legacions estaran justificades i seran acceptades.

Per tant, és important que verifiqui que el nou valor assignat és correcte i que no li imputen obres no realitzades i, si escau, presenti al·legacions abans que transcorrin 15 dies hàbils des de la notificació.

Ingrés del 2n termini de la declaració anual de l’IRPF. Novembre 2016

Li recordem que si ha optat per fraccionar el pagament de l’IRPF 2015 en dos terminis, el pròxim dia 7 de novembre es compleix el termini per efectuar l’ingrés (40% restant del deute tributari) del segon termini de la renda de l’exercici 2015.

Els contribuents que hagin optat per fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis i, a més, hagin domiciliat el pagament del segon termini en l’entitat col·laboradora en la qual efectuïn l’ingrés del primer termini, no hauran d’emplenar cap model (en aquest cas, model 102), ja que el lliurament en la citada entitat col·laboradora del document d’ingrés, model 100, amb les dades de la domiciliació degudament emplenades, servirà com a ordre de deute en compte del segon termini.

Els contribuents que, havent optat per fraccionar el pagament, no hagin domiciliat el segon termini en entitat col·laboradora, hauran d’efectuar directament l’ingrés d’aquest termini fins al dia 7 de novembre de 2016 inclusivament, mitjançant la presentació del model 102, degudament emplenat.

ELS BANCS HAURAN DE LLIURAR A LES PIMES I ELS AUTÒNOMS UN DOCUMENT ANOMENAT “INFORMACIÓ FINANCERA-PIME”

Des de l’11 d’octubre de 2016, quan les entitats decideixin cancel·lar o reduir el flux de finançament als seus clients pimes i autònoms, a més d’informar-los amb un preavís de tres mesos, els hauran de fer lliurament d’una extensa informació sobre la seva situació financera i historial de pagaments en un document anomenat “Informació Financera-Pime”. En aquest document el banc ha de mostrar l’historial de pagaments dels últims cinc anys (crèdits històrics i vigents, imports pendents d’amortització, impagaments, etc.), així com un extracte dels moviments realitzats l’últim any. També ha de qualificar el risc de l’empresa (baix, mitjà-baix, alt, etc.) tenint en compte els seus estats financers, el seu historial de pagaments, etc.

Com ja el vàrem informar en el seu moment, amb l’aprovació de la Llei 5/2015, de 27 d’abril, de foment del finançament empresarial, les entitats de crèdits hauran de donar un preavís quan tinguin intenció de no prorrogar, extingir o disminuir en un 35% o més el flux de finançament concedit a una pime. Aquesta notificació s’haurà d’enviar amb una antelació mínima de 3 mesos a la data de venciment del contracte de crèdit de més quantia. Aquest preavís s’acompanya de l’obligació de l’entitat de crèdit de facilitar de forma gratuïta a les pimes informació sobre la seva situació financera i historial de pagaments («Informació Financera- Pime»).

Atenció. Els bancs hauran de complir aquestes obligacions des del passat 11 d’octubre de 2016, data d’entrada en vigor de la Circular 6/2016, de 30 de juny, del Banc d’Espanya per la qual es determinen el contingut i el format del document «Informació Financera-PIME».

Preavís a les pimes que deixin de rebre crèdits

D’una banda, hauran de donar un preavís quan tinguin intenció de no prorrogar, extingir o disminuir en un 35% o més el flux de finançament concedit a una pime.

Aquesta notificació s’haurà d’enviar amb una antelació mínima de 3 mesos a la data de venciment del contracte de crèdit de més quantia. Per calcular aquest límit del 35% es tindrà en compte el conjunt de contractes de crèdit (i qualssevol altres que compleixin una funció de finançament equivalent) de la pime concedits per una mateixa entitat de crèdit.

S’entendrà que s’ha disminuït el flux de finançament quan, en un període de tres mesos després de la signatura de nous contractes de finançament o la pròrroga de tots o alguns dels existents, el flux de finançament disponible és inferior en, almenys, un 35% respecte de l’existent al moment en què es va haver de notificar el preavís.

Atenció. Exempcions: L’entitat de crèdit podrà quedar exempta (la llei preveu altres excepcions a aquesta obligació, generalment justificades, com poden ser la situació de concurs de la societat, l’inici de les negociacions per aconseguir un acord de refinançament o l’incompliment contractual o la resolució de mutu acord) d’aquesta obligació de preavís si justifica de manera objectiva que les condicions financeres de la pime han empitjorat de manera sobrevinguda i significativa, sempre que el finançament atorgat per aquesta entitat representi una part substancial del flux de finançament total de la pime.

“Informació Financera-Pime”

La Circular 6/2016 del Banc d’Espanya, publicada l’11 de juliol en el BOE, defineix el contingut i format del document “Informació Financera-Pime”, i desenvolupa una metodologia estandarditzada per a l’avaluació de la qualitat creditícia de les pimes i dels treballadors autònoms amb la qual obtenir una qualificació del risc. Aquesta Circular (coneguda com «Circular Pime”) va entrar en vigor l’11 d’octubre de 2016.

Per “Informació Financera-Pime”, s’entén el document (informació financera i historial de pagaments) que haurà de ser lliurat per l’entitat de crèdit a petició del client o quan l’entitat decideixi no prorrogar, extingir o disminuir el flux de finançament a pimes i autònoms en una quantia igual o superior al 35% (que requereix un preavís de tres mesos). L’entitat no estarà obligada a facilitar aquest document quan el termini de durada del finançament sigui igual o inferior a 3 mesos, quan l’entitat hagi resolt el contracte per incompliment de la pime de les seves obligacions, o quan l’entitat posi fi a les relacions de negoci o operacions amb la pime en virtut del previst en la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, entre altres supòsits.

Per tant, si el seu banc l’avisa que no li renova el finançament o que l’hi redueix en més d’un 35%, exigeixi aquesta “Informació Financera-Pime”.

En el termini de 10 dies hàbils des que l’entitat de crèdit hagi enviat el preavís haurà de remetre també a la pime, de manera gratuïta, el document “Informació Financera-Pime”, i li servirà per demostrar la seva solvència, així com que la seva empresa està al dia de les seves obligacions (davant d’altres bancs, davant de clients o proveïdors, etc.).

Atenció. Les pimes tindran dret a sol·licitar de l’entitat de crèdit la “Informació Financera-Pime” a qualsevol moment (els bancs han de lliurar la “Informació Financera-PIME” sempre, encara que no hagin avisat a l’empresa que no li renovaran el finançament), sense perjudici que l’entitat de crèdit podrà cobrar en aquest cas per la prestació del servei.

CRITERIS DE LA INSPECCIÓ DE TREBALL EN EL CONTROL DE LA NORMATIVA SOBRE TEMPS DE TREBALL I HORES EXTRAORDINÀRIES

La Instrucció 3/2016 de la Inspecció de Treball, sobre intensificació del control en matèria de temps de treball i d’hores extraordinàries, estableix que el registre de la jornada haurà de ser diari i ha d’incloure l’horari concret d’entrada i sortida respecte de cada treballador. La comprovació de l’existència del registre s’haurà de poder realitzar al centre de treball, per evitar la seva manipulació posterior. S’incideix en els sectors en els quals s’ha constatat un volum més elevat de realització d’hores extres o en els que es preveu un existència de la realització d’hores extres sense abonar: banca, indústria manufacturera, comerç al detall i a l’engròs, reparació de vehicles de motor i motocicletes, activitats sanitàries i de serveis socials.

Com ja l’hem anat informant, l’Audiència Nacional ha emès dues sentències (Sentència 207/2015 de 4 de desembre de 2015 i Sentència 25/2016 de 19 de febrer de 2016) que han motivat que la Inspecció de Treball hagi iniciat actuacions en matèria de control horari a fi verificar el compliment dels horaris pactats.

Tota aquesta situació ha provocat que el Pla de control 2016 de la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social hagi endurit els controls i estigui incrementant les seves actuacions en la revisió del compliment del registre de jornada dels treballadors tant a temps parcial com a temps complet, pretenent d’aquesta manera evitar el frau en la realització d’hores extraordinàries.

En concret, d’acord a la Instrucció 3/2016 sobre Intensificació del control en matèria de temps de treball i d’hores extraordinàries, s’exigirà a les empreses dins de l’actuació inspectora un registre de jornada en el qual es tindran en compte que el registre de jornada és obligatori fins i tot quan no es realitzin hores extraordinàries. Aquesta Instrucció també estableix que el registre de la jornada haurà de ser diari i que ha d’incloure l’horari concret d’entrada i sortida respecte de cada treballador. La comprovació de l’existència del registre s’haurà de poder realitzar al centre de treball, per evitar la seva manipulació posterior.

Els objectius de la campanya es contemplen en dos vessants:

1. D’un costat intensificar el control del compliment de la normativa sobre temps de treball, en general, i de les hores extraordinàries en particular (màxim 80 hores a l’any), així com assegurar que es duu a terme la remuneració i la cotització adequades de les hores treballades.

2. D’un altre, es vigilarà el compliment de l’obligació de realitzar el registre diari de la jornada i que es respecten els drets d’informació dels representants dels treballadors en la matèria.

Quines empreses seran inspeccionades?

Els principis orientadors per seleccionar a les empreses que seran inspeccionades es focalitzaran en aquests dos criteris:

1. Nombre de treballadors. Se seleccionaran empreses entre quatre i 50 empleats.

2. Sector d’activitat. Se seleccionaran empreses que exerceixin les següents activitats:

– Indústria manufacturera (en concret, empreses que pertanyin a la indústria de l’alimentació, tèxtil i confecció de peces de vestir, indústria del cuir i del calçat, arts gràfiques i fabricació de mobles).

– Comerç en general, inclòs tant el que s’exerceix a l’engròs com el detallista.

– Reparació de vehicles de motor i motocicletes.

– Serveis financers (excepte assegurances i fons de pensions).

– Activitats sanitàries i de serveis socials.

Durant les actuacions de la Inspecció es pararà esment a qüestions generals, tals com el compliment de les obligacions formals (activitat de l’empresa i horari, plantilla, tipus de contractes, registre de jornada diari, realització d’hores extraordinàries, etc.), així com entrevistes personals amb els treballadors i, si escau, els representants sindicals.

Com a empresari, recordi que la Llei l’obliga a portar un registre de l’horari dels seus empleats. Serà indiferent que estiguin contractats a jornada completa o a temps parcial. Al seu torn ha d’implantar sistemes de control per elaborar i gestionar el registre de la jornada laboral. El registre diari de jornada ha d’existir en totes les empreses de forma obligatòria independentment de la seva mida. També és indiferent l’activitat que exerceixin.

Per tant resulta fonamental per a l’empresari el registre d’horaris de la jornada pel que ha de disposar d’una plantilla per gestionar el seu control i fer un posterior lliurament al treballador.

L’empresa és lliure de triar el model o tipus de registre que vulgui per complir amb aquesta obligació. Per exemple, el registre es pot portar de forma electrònica mitjançant un sistema de fitxatges (amb targeta, empremta dactilar, etc.). També pot portar un registre manual amb la signatura del treballador.

Encara que no existeix un model oficial el document ha de contenir la següent informació:

– Identitat de l’empresa.

– Identificació del treballador.

– Especificació de la jornada de treball recollida en el contracte de treball.

– Detall de les hores laborals, ordinàries i complementàries, realitzades i desglossades per dia efectiu de treball.

– Signatura del representant legal de l’empresa.

– Rebut del treballador.

Atenció. Aquestes actuacions per part de la Inspecció de Treball i de Seguretat Social poden implicar sancions importants per a les empreses que hauran de complir, més que mai, amb la normativa laboral en matèria de jornada de treball diària i realització d’hores extres.

Quin procediment se seguirà per la Inspecció?

D’una banda, s’inspecciona l’activitat al propi centre de treball de l’empresa, i d’altra banda, es fa una comprovació documental després de la compareixença en les oficines de la Inspecció.

Doncs bé, una vegada finalitzat aquest procediment i analitzada tota la informació recaptada, l’actuació inspectora pot tenir els següents resultats:

En primer lloc, si havent-hi registre i declaració d’hores extraordinàries, se supera el límit màxim anual de 80 hores, la Inspecció estén acta d’infracció per infracció greu, considerant una infracció per cada any investigat.

En segon lloc, si no existeix registre i/o declaració d’hores extraordinàries, es poden donar diferents supòsits: a) en absència de registre de jornada diària, la Inspecció requerirà a l’empresari per al compliment de l’obligació i estendrà acta per infracció greu; b) hores extraordinàries no declarades, la Inspecció estendrà acta d’infracció per infracció greu per superació de la jornada màxima de treball que ha d’abastar el període d’un any natural, apreciant una infracció per cada centre de treball; c) emmascarament de la retribució en conceptes salarials diferents; d) no comunicació als representants dels treballadors de les hores extra realitzades, procedint, prèvia denúncia dels representants, l’extensió d’acta d’infracció per infracció greu.

Les multes en aquest tipus d’incompliments poden ascendir a importants quanties dineràries (poden arribar fins als 6.250 €), per la qual cosa els empresaris han d’actuar amb la màxima diligència en aquest camp.

En definitiva, aquelles empreses que no el tinguin hauran d’implementar sistemes de control (electrònic, informatius, manuals) en llaures a gestionar el registre de jornada laboral i evitar d’aquesta manera eventuals sancions de la Inspecció.