REFORMA DEL REGLAMENT DE L’IRPF PER ANTICIPAR L’APLICACIÓ DELS CANVIS EN MATÈRIA DE PAGAMENTS A COMPTE I DEDUCCIONS PER FAMÍLIA NOMBROSA O PERSONES AMB DISCAPACITAT A CÀRREC

Al BOE del dia 6 de desembre, s’ha publicat el Reial decret 1003/2014 que modifica el Reglament de l’IRPF per adaptar-lo, en matèria de pagaments a compte i de deduccions per família nombrosa o persones amb discapacitat, a les modificacions que la Llei 26/2014, de 27 de novembre, ha introduït en la Llei de l’IRPF i amb efectes des de l’01-01-2015.

Perquè els obligats a retenir coneguin amb la suficient antelació les modificacions en aquesta matèria provocades per la Llei 26/2014 que ha modificat, entre altres, la llei de l’IRPF, s’ha publicat al BOE la primera modificació del Reglament de l’IRPF per mitjà del Reial decret 1003/2014, de 5 de desembre, i amb efectes des de l’01-01-2015.

 

Les modificacions es limiten a adaptar les retencions als nous tipus i, en el cas general de percepció de rendiments del treball a la nova mecànica de determinació dels rendiments nets del treball i, per exemple, a la supressió de la deducció per rendiments del treball. Així, els obligats a efectuar pagaments a compte podran conèixer amb la suficient antelació la nova normativa que, en matèria de pagaments a compte, és aplicable a partir de l’1 de gener de 2015, proporcionant així la seguretat i la informació necessàries per al correcte compliment de les seves obligacions com retenidors, posposant la resta de modificacions del Reglament de l’impost derivades de l’aprovació de la llei a un moment posterior.

 

Així mateix, es desenvolupa reglamentàriament la quantificació de les tres noves deduccions en la quota diferencial, d’operativa anàloga a l’actual deducció per maternitat, que seran aplicables quan el treballador per compte propi o d’altri tingui ascendents o descendents amb discapacitat a càrrec seu, o formi part d’una família nombrosa, podent sol·licitar, igualment, la seva percepció de forma anticipada.

 

1. Deduccions per discapacitat d’ascendents i descendents o formar part de família nombrosa

 

La norma reglamentària reprodueix el que preveu la Llei 26/2014 de reforma de la LIRPF i arbitra un procediment per al cobrament anticipat d’aquestes deduccions similar al de la vigent deducció per maternitat.

 

Pel que fa a les noves deduccions per família nombrosa o persones amb discapacitat, l’esmentada Llei 26/2014 de reforma ha introduït en la LIRPF una triple deducció per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec (de tall molt similar a la deducció per maternitat, abonament anticipat inclòs):

 

• Per cada descendent amb discapacitat, amb dret a l’aplicació del mínim per descendents: fins a 1.200 euros anuals.
• Per cada ascendent amb discapacitat, amb dret a l’aplicació del mínim per ascendents: fins a 1.200 euros anuals.
• Per ser un ascendent, o un germà orfe de pare i mare, que formi part d’una família nombrosa: fins a 1.200 euros anuals. Deducció que s’incrementarà en un 100% en cas de famílies nombroses de categoria especial.

 

Les característiques bàsiques d’aquestes deduccions són:

 

• Es calculen de forma proporcional al nombre de mesos en què concorrin les circumstàncies determinants de la seva aplicació.

 

• Tindran com a límit, per a cadascuna d’elles, les cotitzacions i quotes totals a la Seguretat Social i mutualitats meritades en el període impositiu.
• El citat límit s’aplica separadament per a cada modalitat de deducció i, quan siguin diversos els descendents o ascendents amb discapacitat, s’aplicarà també de forma independent respecte de cada un d’ells.

 

• A efectes de càlcul del límit, es computaran les cotitzacions i quotes pels seus imports íntegres, sense prendre en consideració les bonificacions que puguin correspondre.

 

• Es podran sol·licitar anticipadament.

 

El Reial decret incorpora en el RIRPF el procediment per poder practicar aquestes deduccions i el seu pagament anticipat. La novetat es produeix perquè en poder existir prorrateig de les deduccions entre diversos contribuents, es preveu la possibilitat que els sol·licitants cedeixin el dret a percebre el cobrament anticipat a un d’ells.

 

Sol·licitud de forma anticipada: nou model 143

 

Els contribuents amb dret a l’aplicació d’aquestes deduccions podran sol·licitar a l’AEAT el seu abonament de forma anticipada per cadascun dels mesos en què estiguin donats d’alta en la Seguretat Social o mutualitat i cotitzin els terminis mínims que a continuació s’indiquen:

 

1. a) Treballadors amb contracte de treball a jornada completa, en alta durant almenys 15 dies de cada mes en el règim general o en els règims especials de la mineria del carbó i dels treballadors del mar.
2. b) Treballadors amb contracte de treball a temps parcial amb una jornada laboral d’almenys el 50% de la jornada ordinària en l’empresa, en còmput mensual, i que es trobin en alta durant tot el mes en els règims citats en el paràgraf anterior.
3. c) En el cas de treballadors per compte d’altri en alta en el sistema especial per a treballadors per compte d’altri agraris inclosos en el règim general de la Seguretat Social quan s’hagués optat per bases diàries de cotització, que realitzin, almenys, deu jornades reals en aquest període.
4. d) Treballadors inclosos en la resta de règims especials de la Seguretat Social no citats en els paràgrafs anteriors o mutualistes de les respectives mutualitats alternatives a la Seguretat Social que es trobin en alta durant quinze dies al mes.

 

La tramitació de l’abonament anticipat s’efectuarà d’acord amb el següent procediment:

 

1. a) La sol·licitud es presentarà en el lloc, forma i termini que determini el Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, per cada contribuent amb dret a deducció. Està pendent d’aprovació l’Ordre per la qual s’aprova el nou model 143 de sol·licitud de l’abonament anticipat de la deducció per família nombrosa o per persones amb discapacitat a càrrec.

 

Atenció. La sol·licitud del pagament anticipat es podrà realitzar de manera col·lectiva o individual mitjançant la presentació d’aquest model 143.

 

També es podrà optar per presentar una sol·licitud col·lectiva per tots els contribuents que poguessin tenir dret a la deducció respecte d’un mateix descendent, ascendent o família nombrosa. En aquest cas, s’haurà de designar com a primer sol·licitant a un contribuent que compleixi, al moment de presentar la sol·licitud, els requisits previstos en la Llei de l’impost.

 

Cada mes de gener es podrà modificar la modalitat de sol·licitud respecte de cadascuna de les deduccions.

 

Els sol·licitants i els descendents o ascendents amb discapacitat que es relacionin en la sol·licitud hauran de disposar de número d’identificació fiscal.

 

1. b) L’AEAT, a la vista de la sol·licitud rebuda, i de les dades al seu poder, abonarà d’ofici de forma anticipada i a compte l’import de cada deducció al sol·licitant. En el cas que s’hagués efectuat una sol·licitud col·lectiva, l’abonament s’efectuarà a qui figuri com a primer sol·licitant.

 

En el cas que no procedís l’abonament anticipat es notificarà aquesta circumstància al contribuent amb expressió de les causes que motiven la denegació.

 

1. c) L’abonament de la deducció de forma anticipada s’efectuarà mensualment per l’AEAT, mitjançant transferència bancària, per import de 100 euros per cada descendent, ascendent o família nombrosa si la sol·licitud va ser col·lectiva. Aquest import serà de 200 euros si es tracta d’una família nombrosa de categoria especial. En cas de sol·licitud individual, s’abonarà al sol·licitant la quantitat que resulti de dividir l’import que procedeixi dels indicats anteriorment entre el nombre de contribuents amb dret a l’aplicació del mínim respecte del mateix descendent o ascendent amb discapacitat, o entre el nombre d’ascendents o germans orfes de pare i mare que formin part de la mateixa família nombrosa, segons com pertocarà.

 

Una vegada emplenat, el model de sol·licitud es podrà presentar per Internet a partir del 7 de gener 2015 al web de l’Agència Tributària. La sol·licitud també es podrà formalitzar a partir d’aquesta data per telèfon.

 

A partir del 3 de febrer 2015, la sol·licitud del formulari 143 en paper imprès es podrà presentar també en qualsevol oficina de l’Agència Tributària, previ emplenament al web de l’Agència, imprès i signat per part de tots els sol·licitants.

 

Atenció. Les sol·licituds d’abonament anticipat de la deducció per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec el dret del qual s’hagi generat en el mes de gener de 2015 es podran presentar fins al 28 de febrer de 2015, i donaran dret a obtenir el pagament anticipat de les esmentades deduccions sempre que es compleixin els requisits i condicions establerts per al dret a l’abonament anticipat.

 

Quan dos o més contribuents tinguin dret a l’aplicació d’alguna de les anteriors deduccions respecte d’un mateix descendent, ascendent o família nombrosa, es podrà cedir el dret a la deducció a un d’ells. En aquest cas, a l’efecte del càlcul de la deducció, s’aplicaran les següents regles especials:

 

1. a) L’import de la deducció no es prorratejarà entre ells sinó que s’aplicarà íntegrament pel contribuent a favor del qual s’hagi cedit la deducció.
2. b) Es computaran els mesos en què qualsevol dels contribuents que tinguessin dret a la deducció compleixi els requisits previstos a l’apartat 1 d’aquest article.
3. c) Es tindran en compte de forma conjunta les cotitzacions i quotes totals a la Seguretat Social i mutualitats corresponents a tots els contribuents que tinguessin dret a la deducció.
4. d) Els imports que, si escau, s’haguessin percebut anticipadament, es consideraran obtinguts pel contribuent a favor del qual s’hagi cedit la deducció.

 

Quan s’hagués optat per la percepció anticipada de la deducció presentant una sol·licitud col·lectiva, s’entendrà cedit el dret a la deducció a favor del primer sol·licitant. En els restants casos, s’entendrà cedit el dret a la deducció en favor del contribuent que apliqui la deducció a la seva declaració, havent de constar aquesta circumstància a la declaració de tots els contribuents que tinguessin dret a la deducció, tret que el cedent sigui un no obligat a declarar, en aquest cas la cessió s’efectuarà mitjançant la presentació del model 143.

 

Atenció. Les comunitats autònomes i l’Instituto de Mayores i Servicios Sociales (Imserso) estaran obligats a subministrar per via electrònica a l’AEAT durant els deu primers dies de cada mes les dades de famílies nombroses i discapacitat corresponents al mes anterior.

 

A tenir en compte…

 

Qui pot sol·licitar l’abonament anticipat?

 

• Ascendents (o germans orfes de pare i mare) que formin part d’una família nombrosa.

 

• Contribuents amb dret a l’aplicació dels mínims per descendents o ascendents amb discapacitat.

 

Requisits

 

• Títol de família nombrosa i/o certificat de discapacitat: els sol·licitants han de comprovar que compten amb la documentació acreditativa de família nombrosa i el certificat de discapacitat de l’ascendent o descendent. Les comunitats autònomes enviaran directament aquesta documentació a l’Agència Tributària.

 

• Número d’Identificació Fiscal (NIF) de tots els sol·licitants, així com dels descendents i ascendents amb discapacitat. Per a menors de 14 anys que no comptin amb NIF es podrà sol·licitar un NIF amb la lletra ‘K’ de menors a les oficines de l’Agència Tributària.

 

• Alta en la Seguretat Social o mutualitat i terminis mínims de cotització (en les sol·licituds col·lectives n’hi ha prou que el requisit el compleixi qui figuri com a primer sol·licitant).

 

2. Pagaments a compte en l’IRPF

 

També mitjançant aquesta norma es duu a terme l’adaptació del RIRPF en matèria de pagaments a compte a les modificacions efectuades en la LIRPF per la Llei 26/2014, sent les modificacions més rellevants les efectuades en l’àmbit de les rendes del treball. D’aquesta forma, en relació amb les retencions i ingressos a compte a efectuar sobre els rendiments del treball es manté l’actual sistema en el qual, al costat dels tipus fixos de retenció per determinats rendiments, existeix un procediment general de determinació del tipus de retenció.

 

En relació amb aquest procediment s’han elevat els llindars de retenció, això és, la quantia a partir de la qual s’ha de començar a practicar la retenció corresponent, s’ha incorporat la nova escala de retenció amb tipus marginals inferiors i s’ha suprimit l’actual arrodoniment a l’enter més proper del tipus que donava, de manera aleatòria, l’import de la retenció respecte de l’impost que finalment ha de suportar el contribuent a la seva futura declaració. Addicionalment, s’han incorporat altres modificacions legals que indirectament afecten aquest procediment, com el derivat de la supressió de la deducció per obtenció de rendiments del treball, incorporada en la nova reducció general aplicable a aquest efecte, o la incidència de les anualitats per aliments satisfetes a favor dels fills per decisió judicial.

 

Quant als tipus fixos de retenció, es recullen els tipus de retenció establerts en la LIRPF després de la modificació per la Llei 26/2014 i es regulen els requisits per accedir al nou tipus fix de retenció minorat per a administradors d’entitats de menor grandària, al mateix temps que es desenvolupa el pagament a compte a efectuar en el cas d’extinció, abans del transcurs de cinc anys, dels denominats plans d’estalvi a llarg termini.

 

Finalment, se simplifica el càlcul dels pagaments fraccionats, al mateix temps que s’estableix una nova minoració del seu import per als treballadors per compte propi amb menors rendes.

 

Principals canvis

 

En relació amb els pagaments a compte podem destacar com a principals canvis els següents:

 

• Rendes subjectes a retenció o ingrés a compte i obligats a retenir o ingressar a compte: d’una banda, d’acord amb la supressió de l’exempció mínima de 1.500 euros anuals per dividends, desapareix la referència que existia a l’obligació de practicar retenció sobre ells; d’altra banda, cal efectuar un pagament a compte per part de l’entitat pagadora (entitat de crèdit o asseguradora) en el cas que la persona física disposi del capital resultant d’un pla d’estalvi a llarg termini (PALP) abans de transcorreguts 5 anys des de la seva obertura o que superi el límit d’aportació anual, sempre que s’haguessin obtingut rendiments del capital mobiliari positius als quals se’ls hagués aplicat l’exempció prevista per a ells en l’art. 7 ñ) de la LIRPF.

 

• Retencions i ingressos a compte a efectuar sobre rendiments del treball: es manté el sistema actual en el qual, al costat dels tipus fixos de retenció per determinats rendiments, existeix un procediment general de determinació del tipus de retenció. En aquest procediment general s’ha elevat la quantia a partir de la qual s’ha de començar a practicar la corresponent retenció, i queda de 0 euros per a contribuents solters, vidus, divorciats o separats legalment sense descendents fins a 17.138 euros per a contribuents el cònjuge dels quals no obtingui rendes superiors a 1.500 euros anuals amb dos o més descendents.

 

També, de conformitat amb la modificació de les tarifes de gravamen de l’impost, s’ha incorporat una nova escala de retenció els tipus marginals de la qual oscil·len entre el 19% (20% en 2015) i el 45% (47% en 2015) i s’ha suprimit l’arrodoniment que existia a l’enter més proper del tipus. A més, s’han introduït altres modificacions legals que indirectament afecten aquest procediment, com el derivat de la supressió de la deducció per obtenció de rendiments del treball, incorporada en la nova reducció general aplicable a aquest efecte, o la incidència de les anualitats per aliments satisfetes a favor dels fills per decisió judicial.

 

Base per calcular el tipus de retenció – Fins a euros	Quota de retenció – Euros	Resta base per calcular el tipus de retenció – Fins a euros	Tipus aplicable – Percentatge
0,00	0,00	12.450,00	19,00
12.450,00	2.365,50	7.750,00	24,00
20.200,00	4.225,50	15.000,00	30,00
35.200,00	8.725,50	24.800,00	37,00
60.000,00	17.901,50	En endavant	45,00

 

 

Pel que fa als tipus fixos de retenció es recullen els establerts en la Llei: el 35% (37% en 2015) sobre els rendiments del treball percebuts per administradors -no obstant això quan aquests rendiments procedeixin d’entitats amb un import net de la xifra de negocis inferior a 100.000 euros el citat percentatge es redueix al 19% (20% en 2015)-; el 18% (19% en 2015) per als rendiments per impartir cursos, conferències, col·loquis, seminaris, i similars, o derivats de l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques, sempre que se cedeixi el dret a la seva explotació.

 

• Retencions i ingressos a compte a efectuar sobre rendiments del capital mobiliari: es concreta que la base sobre la qual caldrà realitzar el nou pagament a compte, en cas de disposicions anteriors al compliment dels cinc anys mínims o d’excés d’aportacions en els plans d’estalvi a llarg termini, serà l’import de les rendes obtingudes que hagin gaudit d’exempció.

 

• Retencions i ingressos a compte a efectuar sobre rendiments d’activitats econòmiques: s’estableix en el 18% (19% en 2015) el tipus de retenció aplicable sobre els rendiments d’activitats professionals i s’estableix un tipus de retenció reduït del 15% sobre els rendiments d’activitats professionals, quan el seu volum d’ingressos de l’exercici immediat anterior sigui inferior a 15.000 euros i representi més del 75% dels seus ingressos íntegres totals del treball personal i d’activitats econòmiques. Per a la seva efectivitat s’haurà de comunicar al pagador dels rendiments la concurrència d’aquesta circumstància, que l’haurà de conservar.

 

• Pagaments fraccionats: per als treballadors per compte propi quan la quantia dels seus rendiments nets de l’exercici anterior hagués estat igual o inferior a 12.000 euros, s’estableix una minoració del seu import que va des dels 100 euros per aquells la quantia dels quals hagués estat igual o inferior a 9.000 euros i de 25 euros per aquells la quantia dels quals hagués estat entre 11.000,01 i 12.000 euros.

 

• Règim especial aplicable als treballadors desplaçats a territori espanyol. S’assenyala que les retencions i ingressos a compte en concepte de pagaments a compte d’aquest règim especial es practicaran d’acord amb l’establert en la normativa de l’IRNR, i es matisa, no obstant això, que el percentatge de retenció o ingrés a compte sobre rendiments del treball serà el 24%. Quan les retribucions satisfetes per un mateix pagador de rendiments del treball durant l’any natural excedeixin de 600.000 d’euros, el percentatge de retenció aplicable a l’excés serà el 45% (47% per 2015).

 

• Règim transitori. Tipus de retenció aplicables en 2015: a més dels tipus aplicables per al període impositiu 2015 que hem anat comentant en els apartats anteriors, assenyalar que existeix també una disposició que assenyala que en el referit període impositiu, els percentatges de pagaments a compte del 19% previstos en diferents articles del RIRPF, – 80, 90, 96, 99, 100, 101 i 107- seran del 20%, i es precisa que si es produeixen regularitzacions del tipus de retenció en el citat període impositiu 2015, el nou tipus de retenció aplicable podrà ser superior al 47%, amb un percentatge del 24% quan la totalitat dels rendiments s’haguessin obtingut a Ceuta i Melilla i es beneficiïn de la deducció per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla (nova disposició transitòria tretzena del RIRPF).

 

Atenció. Quan el naixement de l’obligació de retenir es produeixi en el primer trimestre de 2015 i el subjecte obligat a retenir hagi de presentar la declaració de les quantitats retingudes i ingressos a compte corresponent a aquest trimestre, la comunicació de dades a la qual es refereixen l’apartat 5 de l’article 93 i l’apartat 1 de l’article 97, tots dos d’aquest Reglament de l’IRPF, es podrà realitzar fins al 10 d’abril de 2015.

 

A tenir en compte amb la reforma fiscal en matèria de retencions…

 

• Es matisa que el contribuent podrà deduir la quantitat que va haver de ser retinguda quan no s’hagués practicat o ho hagués estat per un import inferior al que havia de ser per causa imputable “exclusivament” al retenidor.

 

• Com ja s’ha comentat, s’estableix una nova escala de retencions per rendiments del treball els tipus marginals dels quals oscil·len entre el 19 % (el 20% en 2015) i el 45 % (47 % en 2015). En el cas d’endarreriments, el tipus de retenció es fixa en el 15%. Se suprimeix l’arrodoniment per calcular el tipus de retenció, i la percepció anual de rendiments del treball màxima sobre la qual no existeix obligació de retenir serà de 12.000 euros, en lloc dels 11.200 actuals.

 

• El tipus de retenció per a administradors i membres del consell d’administració es fixa en el 35% (37% en 2015) es redueix al 19% (20% en 2015) quan els rendiments procedeixin d’entitats amb un import net de la xifra de negocis inferior a 100.000 €.

 

• S’estableix el percentatge de retenció i ingrés a compte per als rendiments del treball derivats d’impartir cursos, conferències, col·loquis, seminaris i similars, o derivats de l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques, sempre que se cedeixi el dret a la seva explotació, en el 18% (19% en 2015). Aquest percentatge es reduirà a la meitat quan es tracti de rendiments del treball obtinguts a Ceuta i Melilla que tinguin dret a deducció per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla.

 

• S’estableix el percentatge de retenció per als rendiments d’activitats professionals en el 18% (19% en 2015). A més, s’estableix un tipus de retenció reduït del 15% per als rendiments d’activitats professionals, quan el seu volum d’ingressos de l’exercici immediat anterior sigui inferior a 15.000 € i representi més del 75% dels seus ingressos íntegres totals del treball personal i activitats econòmiques (modificació ja introduïda pel RDL 8/2014, de 4 juliol, i amb efectes des del 05-07-2014). Per a la seva efectivitat s’haurà de comunicar al pagador dels rendiments la concurrència d’aquesta circumstància, i que l’haurà de conservar.

 

• Amb efectes des de l’01-01-2017, en les transmissions de drets de subscripció preferent d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva estaran obligats a retenir l’entitat dipositària i, en defecte d’això, l’intermediari financer o el fedatari públic que hagi intervingut en la transmissió. Des d’aquesta data, s’estableix el percentatge de retenció per als guanys patrimonials derivats de la transmissió de drets de subscripció preferent en el 19%.

 

• S’estableix en el 19% (20% en 2015) el percentatge de retenció aplicable sobre les rendes que actualment suporten el 21%.

 

DIRECTRIUS BÀSIQUES PER A LA INTEGRACIÓ DE LA PREVENCIÓ DELS RISCOS LABORALS EN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ

La temporalitat, la mobilitat i la concurrència empresarial són alguns aspectes que caracteritzen l’execució de la major part de les obres de construcció. La gestió de la prevenció dels riscos laborals en aquest àmbit ha d’atendre a aquests i altres factors i adaptar-se a la idiosincràsia d’un sector tan particular com és el de la construcció. Així, per exemple, el promotor durant la planificació de les activitats haurà d’integrar la prevenció de riscos laborals en totes i cadascuna de les decisions que adopti. En el compliment de les seves obligacions designarà, en cada cas, al tècnic competent que correspongui (projectista; coordinador en matèria de seguretat i salut durant l’elaboració del projecte d’obra).

L’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT) ha redactat i publicat al seu web un document sobre les Directrius bàsiques per a la integració de la prevenció dels riscos laborals en les obres de construcció que convé tenir present, i els objectius essencials de la qual es poden sintetitzar en:

• Complementar les guies tècniques que el mateix INSHT sobre aquest àmbit ha anat publicant anteriorment, amb unes orientacions relatives a la integració de la prevenció de riscos laborals en el procés constructiu.

 

• Facilitar la identificació de les actuacions i obligacions així com de la seqüència de passos a seguir per gestionar la seguretat i salut en aquest procés constructiu, des del seu inici fins a la seva finalització.

 

Li recordem, que l’any 2008 l’INSHT va publicar la denominada Guia tècnica per a la integració de la prevenció de riscos laborals, el contingut de la qual és plenament aplicable a les obres de construcció, excepte el seu apartat 4.6.3 dedicat a la “integració en la contractació d’obres o serveis”, tal com assenyala el mateix document.

 

D’altra banda, la Guia tècnica elaborada per l’INSHT sobre “obres de construcció”, que va ser actualitzada l’any 2012, es pot considerar el document de referència en relació amb els criteris aplicables a la gestió de la prevenció dels riscos laborals en aquest àmbit.

 

Ara ha tornat a publicar aquest document, en què les directrius estan dirigides, principalment, cap a aquelles actuacions necessàries per aconseguir una integració efectiva de la prevenció de riscos laborals en el conjunt de decisions i accions que s’hagin d’adoptar durant el desenvolupament del procés constructiu.

 

Pot consultar aquest document en el següent enllaç:

http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/TEXTOS%20LEGALES/Directrices%20integracion%20PRL%20en%20construccion.pdf

MODIFICADA LA LLEI DE SOCIETATS DE CAPITAL PER A LA MILLORA DEL GOVERN CORPORATIU (JUNTA D’ACCIONISTES I CONSELLS D’ADMINISTRACIÓ)

Al BOE del dia 4 de desembre s’ha publicat la Llei 31/2014 que modifica la Llei de societats de capital, amb la finalitat de millorar el govern corporatiu de les empreses. S’hi aborden aspectes importants com les remuneracions dels consellers, la durada del seu mandat, els nomenaments, les situacions de conflictes d’interès i diligència dels administradors, entre altres aspectes.

Al BOE del dia 4 de desembre, s’ha publicat la Llei 31/2014, de 3 de desembre per la qual es modifica el Reial decret legislatiu 1/2010, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital (LSC), amb la finalitat de millorar el govern corporatiu de les empreses, que amb caràcter general entrarà en vigor vint dies després de la seva publicació en el BOE, això és, el pròxim 24 de desembre de 2014.

 

Les modificacions se centren, d’una banda, en la junta general i els drets dels accionistes i, per una altra, en l’òrgan d’administració de les societats de capital.

 

• Juntes d’accionistes: les reformes van encaminades a ampliar les competències de la junta general, reforçar els drets dels accionistes minoritaris i assegurar la transparència de la informació que reben els accionistes.

 

• Consells d’administració: les reformes tenen com a objectiu, entre altres aspectes, reforçar el règim jurídic dels deures i la responsabilitat dels administradors, promoure la diversitat de gènere, experiència i coneixements en els consells, introduir la figura del conseller coordinador (quan conflueixin en la mateixa persona els càrrecs de president del consell i primer executiu) reduir el termini de mandat a 4 anys, aclarir el règim de remuneracions i la seva aprovació per la junta, o convertir en obligatòria, per mandat legal per a les societats cotitzades, a més de la comissió d’auditoria, la comissió de nomenaments i retribucions.

 

S’inclou a més l’obligatorietat de publicar els períodes mitjans de pagament a proveïdors de totes les entitats d’aquest tipus, de manera que es puguin atallar els retards que s’estan produint en l’abonament de factures en l’àmbit privat.

 

Atenció. Les modificacions d’aquesta norma incideixen sobretot en les societats cotitzades, encara que també s’introdueixen novetats importants que afecten totes les societats.

 

 

1. Principals novetats

 

1. 1 Competències de la junta general d’accionistes

 

1. a) En totes les societats

 

• Es permet a la junta impartir instruccions de gestió excepte disposició contrària dels estatuts (fins ara reservat a societats de responsabilitat limitada). Així mateix, s’atribueix a la junta la decisió sobre operacions essencials (aquelles en les quals el volum superi el 25% del total d’actius del balanç) que ja no podrà decidir l’òrgan d’administració per si sol, sinó que necessitarà l’acord dels socis per escometre-les.

 

• S’hauran de votar separadament les propostes d’acord per a aquells assumptes que siguin substancialment independents, per evitar votacions aglutinadores de múltiples i diversos acords, sobre els quals els socis poguessin tenir una intenció de vot oposada, propiciant l’emissió diferenciada del seu vot, de manera que no es pugui distorsionar el resultat de la votació.

 

• Es proposa estendre a totes les societats la prohibició de vot del soci que resulti beneficiat en casos molt clars de conflicte d’interès.

 

• Impugnació d’acords socials:

 

• Desapareix la distinció entre acords nuls (infracció d’un precepte legal) i anul·lables (altres infraccions) el que comporta la unificació del termini de caducitat de l’acció d’impugnació en un any. S’amplien les causes d’impugnació incloent, a més dels acords contraris a la llei, als estatuts socials i els lesius per a l’interès social, la infracció dels reglaments de la junta general. En aquest mateix sentit, s’amplia el concepte d’interès social incloent els acords imposats de forma abusiva per la majoria, encara que no causin dany al patrimoni social. S’entén per acord abusiu qualsevol acord adoptat per obtenir un benefici propi en detriment injustificat dels altres socis, i tot això, sense respondre a una necessitat raonable de la societat.
• S’amplia el termini d’impugnació des dels 40 dies a 1 any.
• Amb la finalitat d’evitar l’ús abusiu del dret d’impugnació que de vegades s’ha dut a terme per part de la minoria, s’estableixen supòsits d’improcedència de la impugnació en relació amb fets d’escassa rellevància, com per exemple: a) la infracció de requisits procedimentals relatius a la convocatòria o la constitució de l’òrgan o per a l’adopció de l’acord (excepte infracció de regles essencials de convocatòria, constitució o majories necessàries per a l’adopció dels acords); b) la insuficiència o l’existència d’un error en la informació proporcionada per la societat en resposta a l’exercici de dret d’informació (excepte informació essencial en l’exercici del dret per part del soci); c) la participació en la reunió de persones no legitimades (tret que hagués estat determinant per a la vàlida constitució de l’òrgan) i d) el còmput erroni dels vots així com la invalidesa d’un o diversos vots (tret que l’error o la invalidesa de vot sigui fonamental per aconseguir la majoria exigible per a l’adopció de l’acord en qüestió).
• Quant a la legitimació, s’exigeix almenys l’1% del capital per poder exercir l’acció d’impugnació (en l’actualitat varia segons es tracti d’acords nuls o anul·lables). En les societats cotitzades aquest percentatge serà del 0,1%.

 

1. b) En les societats cotitzades

 

• Es redueix del 5% al 3% el capital social necessari per exercir els drets de minoria.

 

• Es redueix el nombre màxim d’accions que es podrien exigir per poder assistir a la junta des de l’1 per mil a 1.000 accions.

 

• Les entitats que actuïn per compte de diverses persones podran fraccionar i delegar el vot. Seria el cas d’inversors estrangers que efectuen les seves inversions a través d’una cadena d’intermediaris financers que actuen com a titulars fiduciaris per compte de l’inversor últim.

 

• Es proposa rebaixar el termini màxim en el qual els accionistes poden sol·licitar informació de 7 a 5 dies abans de la celebració de la junta.

 

• S’estableix la inscripció en un registre especial de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i el compliment d’una sèrie d’obligacions comptables i d’informació.

 

1.2. Administració de la societat

 

1. a) En totes les societats

 

• Es tipifiquen de forma més precisa els deures de diligència i lleialtat i els procediments que s’haurien de seguir en cas de conflicte d’interès. D’aquesta forma la diligència exigible es modularà atenent a la naturalesa del càrrec (per exemple, conseller executiu, o conseller extern o independent) i les funcions atribuïdes (en funció de les tasques encomanades a les diferents comissions, per exemple) a cadascun dels administradors.

 

• En relació amb els pressupòsits per a l’existència de responsabilitat s’incorpora expressament que l’administrador només serà responsable dels seus actes si hagués actuat amb dol o culpa; s’inclou una presumpció de culpabilitat en aquells casos en què resulti provada la conducta il·lícita de l’administrador; es manté l’extensió de la responsabilitat als administradors de fet, respecte dels quals s’aporta una definició; s’aplica el règim de responsabilitat a qui tingui atribuïdes les facultats de més alta direcció, amb independència del seu nom, i la persona física representant d’un administrador persona jurídica estarà sotmesa als mateixos deures i obligacions que aquesta. La novetat més important no obstant això és que la persona física respondrà solidàriament amb la persona jurídica a qui representa.

 

• Els socis minoritaris titulars d’almenys el 5% del capital social podran exercitar l’acció de responsabilitat directament davant els tribunals quan es fonamenti en la infracció del deure de lleialtat, sense necessitat de sol·licitar la convocatòria de la junta general (tràmit indispensable actualment). En cas d’estimació total o parcial de la demanda, la societat estarà obligada a reemborsar a la part actora les despeses necessàries en què hagués incorregut.

 

• Per primera vegada s’introdueix un termini de prescripció per a l’exercici d’accions de responsabilitat dels administradors. Actualment s’aplicava el termini de quatre anys previst en el Codi de comerç. No obstant això, a diferència del que fins ara es considerava com a dia inicial per al còmput del termini de quatre anys (el moment en el qual es va conèixer el cessament de l’administrador), ara s’assenyala com a termini de prescripció el de quatre anys, a comptar des del dia en què s’hagués pogut exercitar.

 

• El consell d’administració s’haurà de reunir, almenys, una vegada al trimestre, amb la finalitat que mantingui una presència constant en la vida de la societat. Els consellers hauran d’assistir personalment a les sessions del consell.

 

• S’inclou un nou article amb les facultats indelegables del consell, amb la finalitat de reservar-li les decisions corresponents al nucli essencial de la gestió i supervisió de la societat. La relació de la societat amb el conseller delegat o un conseller amb funcions executives quedarà reflectit en un contracte, que ha de ser aprovat pel consell d’administració.

 

1. b) En les societats cotitzades

 

• Els procediments de selecció de consellers facilitaran el nomenament de conselleres.
• Quan tots dos càrrecs recaiguin en una mateixa persona, el nomenament del president del consell requerirà el vot favorable dels dos terços dels membres del consell. A més s’haurà de nomenar entre els independents un conseller coordinador a qui es faculta per sol·licitar la convocatòria del consell, ampliar l’ordre del dia, coordinar als consellers no executius i dirigir l’avaluació del president.
• El consell d’administració haurà de realitzar una avaluació anual del seu funcionament i el de les seves comissions.
• En les societats cotitzades se sotmetrà a la junta general d’accionistes l’aprovació de la política de remuneracions, que tindrà caràcter plurianual, com a punt separat de l’ordre del dia.
• Els consells d’administració de forma imperativa hauran de constituir una comissió de nomenaments i retribucions. La comissió de nomenaments i retribucions establirà un objectiu de representació per al sexe menys representat en el consell d’administració i elaborarà orientacions sobre com aconseguir l’objectiu.
• S’inclou com a competència indelegable del consell, dins de la política de control i gestió de riscos, els riscos fiscals; és a dir, l’aprovació de les inversions o operacions que tinguin especial risc fiscal i la determinació de l’estratègia fiscal de la societat.
• Es proposa que el període màxim de cada nomenament no excedeixi de 4 anys, davant dels 6 actuals.

 

1.3. Retribució dels consellers/administradors

 

La reforma de la llei introdueix novetats substancials en la regulació de la retribució de l’òrgan d’administració de les societats a l’efecte que la remuneració s’adeqüi a les pràctiques del mercat i de donar més transparència. En tot cas, es manté la presumpció relativa a la gratuïtat del càrrec d’administrador, tret que els estatuts socials estableixin el contrari.

 

1. a) En totes les societats

 

• S’inclouen referències programàtiques que hauran d’inspirar les decisions en relació amb la remuneració dels administradors i que s’estenen a la racionalitat de la remuneració, d’acord amb la situació econòmica de la societat i amb les funcions i responsabilitats que els siguin atribuïdes i al fet que el sistema de remuneració estigui orientat a promoure la rendibilitat i sostenibilitat de la societat en el llarg termini, incorporant les cauteles necessàries per evitar l’excessiva assumpció de riscos.

 

• S’estableix que els estatuts continguin el sistema de remuneració dels administradors per les seves funcions com a tals, i que la remuneració anual del conjunt dels administradors hagi de ser aprovada per la junta. El sistema de remuneració establert en estatuts haurà de determinar el concepte o conceptes retributius, que podran consistir en un o varis dels següents: a) una assignació fixa, b) dietes d’assistència, c) participació en beneficis, d) retribució variable amb indicadors o paràmetres generals de referència, i) remuneració en accions o vinculada a la seva evolució, f) indemnitzacions per cessament, sempre que el cessament no estigués motivat per l’incompliment de les funcions d’administrador, i g) els sistemes d’estalvi o previsió que es considerin oportuns.

 

• S’aclareix, amb caràcter general, el règim de retribució dels administradors que exerceixen funcions executives i s’estableixen cauteles adequades per a la seva fixació pel consell. S’haurà de celebrar un contracte entre el conseller delegat i la societat, que haurà de ser aprovat prèviament pel consell d’administració amb el vot favorable de les dues terceres parts dels seus membres (s’haurà d’abstenir el conseller afectat) i incorporar-se com a annex a l’acta de la sessió.

 

1. b) En les societats cotitzades

 

Haurà de ser aprovada per la junta (vot vinculant), previ informe de la comissió de nomenaments i retribucions, almenys cada tres anys. Aquesta política de retribucions contindrà, almenys:

 

• La remuneració total als consellers per la seva condició de consellers.
• El sistema de remuneració dels consellers executius (descripció dels components, quantia global de la retribució fixa anual i la seva variació en el període de referència, els paràmetres de fixació dels restants components i tots els termes i condicions dels seus contractes com a primeres, indemnitzacions, etcètera).
• El consell decidirà la distribució individual sempre dins de la política de remuneracions.
• Qualsevol modificació requerirà l’aprovació de la junta i no es podrà realitzar cap pagament mentre no hagi estat aprovat per la junta.

 

Seguirà sent sotmès a vot consultiu de la junta però, en cas de vot negatiu, s’haurà de realitzar una nova proposta de política de remuneracions.

 

1.4. Altres modificacions

 

Finalment, a l’efecte d’evitar retards inacceptables en els pagaments a proveïdors per part de les societats, es modifica la llei per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, preveient que totes les societats inclouran de forma expressa en la memòria dels seus comptes anuals, el seu període mitjà de pagament a proveïdors. En el cas de les societats cotitzades aquesta previsió s’inclourà a la seva pàgina web i, per a les societats no cotitzades que no presentin comptes anuals abreujats s’inclourà el període mitjà de pagament a proveïdors a la seva pàgina web, si la tinguessin.

 

2. Règim transitori

 

Enfront del règim general d’entrada en vigor de la llei (20 dies des de la seva publicació en el BOE), es preveu un règim transitori en relació amb les modificacions que regulen la remuneració de consellers, així com el que es disposa en relació amb l’avaluació d’acompliment dels consellers en les societats cotitzades, i les comissions d’auditoria i de nomenaments i remuneracions. En concret:

 

• Les polítiques de remuneració de consellers, l’avaluació del funcionament del consell i les seves comissions en les societats cotitzades i l’obligació de comptar amb comissió d’auditoria i comissió de nomenaments i retribucions de les societats cotitzades, amb les modificacions estatutàries que això pugui suposar, s’hauran d’acordar en la primera junta general que se celebri a partir de l’1 de gener de 2015.
• Si la primera junta general ordinària d’accionistes que se celebri a partir de l’1 de gener de 2015 aprova amb caràcter consultiu l’informe sobre remuneracions dels consellers, s’entendrà que la política de remuneracions ha estat aprovada a efectes, i, per tant, mantindrà la seva vigència durant els tres exercicis següents i per la seva modificació durant aquest termini serà necessari l’acord de la junta general. Per contra, si la junta general ordinària celebrada a partir de l’1 de gener de 2015 no aprovés amb caràcter consultiu l’informe sobre remuneracions, la política de remuneracions dels consellers conseqüentment s’haurà de modificar i sotmetre’s a l’aprovació vinculant de la junta general d’accionistes no més tard de la finalització de l’exercici social següent (en exercicis socials que coincideixin amb l’any natural, amb anterioritat al 31 de desembre de 2016), i amb efectes a partir de l’exercici posterior (és a dir, en l’exemple indicat, amb efectes per als exercicis 2017, 2018 i 2019).

Catalunya. Ajudes i subvencions per a empreses i pimes

Per a les empreses i pimes a continuació relacionem una llista d’ajudes, subvencions i finançament a Catalunya que poden resultar d’interès per a l’impuls de noves idees i la promoció de nous projectes empresarials.

 

1. Ajuts al sector agrari, alimentari i forestal per al foment del plantejament i la redacció de projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) per al desenvolupament de noves tecnologies, productes i processos, per fer front al canvi climàtic i donar suport a les energies renovables, la gestió de l’aigua i la biodiversitat.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. butlletí: 6756

Data de publicació: 24/11/2014

Termini: 25/12/2014

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6756/1383302.pdf

 

2. Ajuts a la gestió dels purins que es destinaven a les plantes d’assecatge abans del tancament.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. butlletí: 6755

Data de publicació: 21/11/2014

Termini: 22/12/2014

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

¡Error! Referencia de hipervínculo no válida.http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6755/1382808.pdf

 

3. Subvencions per al finançament de despeses de projectes d’inversió a entitats d’acció social per a les anualitats 2015-2016

Butlletí Oficial de la Província de Girona

Núm. butlletí: 224

Data de publicació: 24/11/2014

Termini: 31/12/2014

Organisme oficial: Diputació de Girona

https://ssl4.ddgi.cat/bopV1/pdf/2014/224/2014224012819.pdf

 

4. Subvencions que atorga l’Ajuntament de Barcelona a empreses en el marc del Programa Bons Compromís d’impuls a la creació d’ocupació Barcelona.

Butlletí Oficial de la Província de Barcelona

Núm. butlletí: 022014029556

Data de publicació: 17/11/2014

Termini: 30/06/2016

Organisme oficial: Ajuntament de Barcelona

https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.asp?fnew?bop2014&11/022014029556.pdf

 

5. Subvencions per al foment de l’adquisició de vehicles de baixes emissions destinats al servei de taxi que operen en zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. butlletí: 6719

Data de publicació: 2/10/2014

Termini: 31/12/2014

Organisme oficial: Departament de Territori i Sostenibilitat

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6719/1373731.pdf