COMENÇA EL COMPTE ENRERE PER AL SUBMINISTRAMENT IMMEDIAT D’INFORMACIÓ (SII) DE L’IVA A L’AEAT: DES DE L’1 DE JULIOL DE 2017

Els empresaris o professionals acollits al SII estan obligats a portar a través de la seu electrònica de l’AEAT, mitjançant el subministrament electrònic dels registres de facturació, els llibres registres de factures expedides i rebudes, béns d’inversió i de determinades operacions intracomunitàries de l’IVA. Per a això, han de remetre a l’AEAT els detalls sobre la seva facturació, amb la informació de la qual s’aniran configurant gairebé en temps real els diferents llibres registre. Es podrà optar per primera vegada al SII en el mes de juny del 2017. Aquesta opció tindrà efectes a partir de l’1 de juliol de 2017 i no necessita confirmació per part de l’Administració. L’opció implicarà l’obligació de fer una autoliquidació mensual de l’IVA.

Com ja l’informàrem en el seu moment, el Reial decret 596/2016, de 2 de desembre, per a la modernització, millora i impuls de l’ús de mitjans electrònics en la gestió de l’IVA, va establir un nou sistema de gestió de l’IVA basat en el subministrament immediat d’informació (SII), aplicable per a grans empreses i optatiu per a la resta, que entrarà en vigor l’1 de juliol de 2017, creant així un model d’informació instantània a emplenar per determinats subjectes passius de l’IVA, que tenen l’obligació de remetre a través de la seu electrònica de l’AEAT la informació que contenen els llibres registre de l’IVA, a més d’algunes dades addicionals.

El sistema suposa la gestió dels llibres registre de l’IVA a través de la pàgina web de l’AEAT, i que cadascun d’ells es va formant amb la remissió de la informació relativa a les diferents operacions que s’han de registrar en els llibres; remissió que acosta el moment del registre o comptabilització de les factures al de la realització efectiva de l’operació econòmica. Suposa, per això, un important canvi en la gestió de l’IVA.

Afecta el SII a tots els subjectes passius de l’IVA?

El SII és obligatori per als empresaris i professionals i altres subjectes passius el període de liquidació dels quals coincideixi amb el mes natural: grans empreses (facturació superior a 6.010.121,04 € l’any anterior), grups d’IVA i inscrits en el REDEME (Registre de devolució mensual de l’IVA).

Igualment el podran utilitzar de forma voluntària els qui exerceixin l’opció a través de la corresponent declaració censal (model 036), en aquest cas, el seu període de declaració serà mensual.

Atenció. Es podrà optar per primera vegada al SII en el mes de juny del 2017. Aquesta opció tindrà efectes a partir de l’1 de juliol de 2017 i no necessita confirmació per part de l’Administració. L’opció implicarà l’obligació de fer una autoliquidació mensual de l’IVA.

Els qui optin pel SII hauran de complir amb el subministrament dels registres de facturació durant almenys l’any natural pel qual s’exercita l’opció. Complert l’anterior, es podrà renunciar al sistema a la declaració censal (model 036) en el mes de novembre anterior a l’inici de l’any natural en el qual hagi de fer efecte.

Especificacions normatives i tècniques que desenvolupen la gestió dels llibres registre de l’IVA a través de la seu electrònica de l’AEAT 

El Reial decret 596/2016, de 2 de desembre exigia d’un desenvolupament que recollís algunes obligacions addicionals, així com el procediment de remissió de la informació i altres aspectes relacionats amb els models d’autoliquidació o informatius sofriran importants canvis. Això es realitza a través de l’Ordre HFP/417/2017, de 12 de maig (publicada en el BOE de 15 de maig i en vigor, excepte alguna excepció, l’1 de juliol de 2017), on es regulen les especificacions normatives i tècniques que desenvolupen la gestió dels llibres registre de l’IVA a través de la seu electrònica de l’AEAT.

Amb l’aprovació d’aquesta ordre hem de tenir en compte el següent:

1. Es realitza el desenvolupament dels camps de registre que s’ha informar en els llibres registre de l’IVA i de la forma en què es realitzarà aquest subministrament a través de la seu electrònica de l’AEAT.

– Respecte al contingut dels llibres registre de factures expedides:

• s’estableix la tipologia de registres de factures: completa, simplificada, rectificativa, emesa en substitució de factures simplificades o assentament resum.
• s’indica quines de les operacions amb transcendència tributària de les quals fins ara s’informava a través del model 347 o 340 s’han d’identificar: facturació d’agències de viatges, operacions d’arrendament de local de negoci, cobraments per compte de tercers d’honoraris professionals, imports percebuts en transmissions d’immobles subjectes a IVA, imports percebuts en metàl·lic de més de 6.000 euros a l’any i operacions d’entitats asseguradores per les quals no s’expedeixi factura. Aquestes dues últimes operacions s’informen amb caràcter anual.

– Respecte al contingut dels llibres registre de factures rebudes:

• s’estableix la tipologia de registres de factures: completa, simplificada, assentament resum, document duaner (DUA) i justificants comptables. La identificació de la factura rebuda com a rectificativa o en substitució de factures simplificades és opcional per al receptor.
• s’indica quines de les operacions amb transcendència tributària que fins ara s’informaven a través del model 347 o 340 s’han d’identificar: operacions d’arrendament de local de negoci, adquisicions de béns o serveis al marge de qualsevol activitat empresarial o professional realitzades per ens públics, compres de les agències de viatges que facturin d’acord amb DA 4a del Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació i operacions d’entitats asseguradores per les quals no s’expedeixi factura. Aquestes dues últimes operacions s’informen amb caràcter anual.

– En l’ANNEX I de l’Ordre es recullen els camps de registre a informar d’acord amb el seu desenvolupament i amb el previst en els articles 63 a 66 del Reglament de l’IVA. El format i disseny dels missatges informàtics a enviar s’ajustarà a aquests camps recollits en l’ANNEX I i el seu format i disseny seran els que constin a la seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària a Internet.

– Per a aquells casos en els quals existeixin autoritzacions de simplificació en matèria de facturació o relatives a sistemes de registre específics d’acord amb l’article 62.5 del Reglament de l’IVA, s’haurà d’enviar l’autorització corresponent amb caràcter previ al subministrament de registres de facturació que s’hi refereixin. El nombre de registre obtingut en enviar l’autorització serà un camp més a informar en cada missatge informàtic.

– El procediment per realitzar el subministrament serà:

• Mitjançant els serveis web basats en l’intercanvi de missatges en format XML. Cadascun d’aquests missatges contindrà un nombre màxim de registres de facturació per enviament. Aquest nombre màxim serà el que es defineixi a la seu electrònica de l’AEAT a Internet. (Actualment aquest nombre màxim de registres per cada enviament és de 10.000, no obstant això el nombre d’enviaments és il·limitat).

Tan sols es poden realitzar enviaments amb certificat electrònic.

• Mitjançant la utilització del formulari web. Es permetrà el subministrament dels registres de facturació de forma individual.

Els enviaments es poden realitzar amb certificat electrònic, i si escau amb cl@ve PIN             (persona física titular del llibre o apoderada).

Informació que s’ha de subministrar del primer semestre de 2017

Es determina la informació que s’ha de subministrar en relació amb el primer semestre del 2017 així com la manera d’enviar-la. En concret:

• Haurà de contenir la informació de les operacions realitzades durant el primer semestre del 2017 que hagin de ser anotades en els llibres registre de l’IVA.
• Les anotacions efectuades en els llibres registre durant aquest primer semestre s’efectua d’acord amb la redacció del Reglament de l’IVA (RIVA) vigent en aquest període. Això vol dir que exclusivament s’anotaran en els llibres aquelles dades que resulten obligatòries per a tots els empresaris o professionals (hagin d’aplicar o no el sistema de SII), ja que no hi ha obligació d’anotar més que aquelles dades que fins ara han resultat de registre obligat.
• Això és, el problema que es plantejava era si havien de subministrar-se a més totes les dades que resulten obligatòries conforme a la nova redacció del RIVA que entrarà en vigor l’1 de juliol de 2017. La resposta és negativa: la informació obligatòria a subministrar serà la prevista en els articles 63, 64 i 66 del RIVA en la redacció vigent a 30 de juny de 2017, i no en la redacció vigent a partir de l’1 de juliol de 2017.
• Això sí, s’estableix que s’haurà de subministrar també la informació amb transcendència tributària al fet que es refereixen els articles 33 a 36 del Reglament general d’inspecció i gestió tributària (RGIT), la qual cosa obligarà, per tant, a tenir especial cura per part dels empresaris o professionals que hagin de subministrar la informació.
• La informació anterior s’haurà de subministrar identificant que es tracta de la corresponent al primer semestre del 2017.
• Respecte del llibre registre de béns d’inversió, inclourà les anotacions corresponents a tot l’exercici 2017 (recordem que aquesta informació s’ha de subministrar en el mes de gener de l’exercici següent a què es refereix aquesta informació).
• Determinades dades s’han d’enviar amb caràcter anual. Aquesta informació, a subministrar en el mes de gener de l’exercici següent a què corresponguin (així la de l’exercici 2017 se subministrarà al gener del 2018), inclourà també les operacions corresponents al primer semestre del 2017. Així, per exemple, respecte dels cobraments superiors a 6.000 euros, ja que per calcular aquest límit s’han de sumar tots aquells que hagin estat percebuts d’una mateixa persona o entitat durant el 2017, i no solament aquells rebuts durant el segon semestre del 2017.
• Finalment s’ha previst una lògica excepció al subministrament d’informació referida al primer semestre del 2017. Es tracta dels subjectes passius inscrits en el Registre de devolució mensual (REDEME). Per a ells l’obligació de remetre els registres de facturació, corresponents al primer semestre del 2017 s’entendrà complerta mentre que estan obligats a la presentació de la declaració informativa sobre Llibres registres durant el període comprès entre l’1 de gener i el 30 de juny de 2017.

Altres modificacions

S’estableixen modificacions de les declaracions censals (models 036 i 037), per habilitar en el model 036 l’opció i renúncia a la gestió dels llibres registre a través de la seu electrònica de l’AEAT i la comunicació que l’obligació d’expedir factura s’està realitzant pels destinataris de les operacions o per tercers. Les modificacions introduïdes en el model 037 són de caràcter merament tècnic. (ANNEX III de l’Ordre)

– Modificació del model 390 de Declaració-resum anual de l’IVA per procedir a incloure als subjectes passius que hagin de portar els llibres registre a través de la seu electrònica de l’AEAT dins del col·lectiu que quedarà exonerat de l’obligació de presentar aquesta declaració.

– La modificació del model 303, d’autoliquidació de l’IVA (ANNEX V de l’Ordre), com en el model 322 de «Grup d’entitats. Model individual. Autoliquidació mensual» (ANNEX IV de l’Ordre) per exigir una determinada informació addicional en el model d’autoliquidació corresponent a l’últim període de declaració del col·lectiu de subjectes passius que quedin obligats o optin a la gestió dels llibres registre a través de la seu electrònica. Aquest detall addicional conté informació sobre el tipus d’activitats econòmiques a les quals es refereix la seva declaració, si escau, sobre el percentatge de prorrata aplicable, sectors diferenciats i percentatges de tributació a diverses Administracions, així com del detall del volum total d’operacions realitzades en l’exercici.

– Modificació dels terminis per a la presentació telemàtica amb domiciliació de pagament de les autoliquidacions mensuals de l’IVA.

Opcions a presentar en el mes de juny del 2017 i termini de compliment de l’obligació de remetre la informació durant el 2017

1. Opcions a exercitar en el mes de juny

L’Ordre HFP/417/2017 aprova els models de declaració censal, i s’estableix que entraran en vigor a partir de l’1 de juny de 2017. Tot i que no s’hi regulen l’exercici de les opcions que té el subjecte passiu, s’ha de recordar que durant aquest mes de juny:

• Els subjectes passius que no tinguin l’obligació d’aplicar el sistema de SII podran optar per la seva aplicació, mitjançant la presentació de la corresponent declaració censal. En el cas que no estiguin inclosos en el REDEME, seria el moment oportú també d’incloure’s en aquest registre, si així ho estimen, ja que no es troba cap motiu per no estar-hi acollit, atès que no suposa un increment en l’incompliment de les obligacions formals (al marge de les quals s’ha optat per aplicar el sistema SII).
• Els subjectes passius inclosos en el REDEME podran presentar durant el mes de juny del 2017 l’opció per la renúncia a aquest sistema de devolució, i es podran donar de baixa en el registre. No obstant això, s’ha d’advertir que els subjectes passius que tinguin la condició de gran empresa o que estiguin acollits al règim especial del grup d’entitats han d’aplicar en tot cas el sistema de SII, per la qual cosa la lògica del sistema suposarà que no es donin de baixa del REDEME. Per això, l’opció per la renúncia al REDEME s’exercitarà per aquells subjectes passius en els quals no concorrin les circumstàncies anteriors.
• La comunicació del compliment de l’obligació d’expedir factura pels destinataris de les operacions o per tercers, que faci efecte a partir de l’1 de juliol de 2017, es podrà realitzar a partir del mes de juny del 2017, i es presentarà la declaració censal.

2. Terminis per a la remissió electrònica dels registres de facturació durant l’any 2017

El termini de 4 dies naturals per al subministrament dels registres de facturació, queda fixat en 8 dies naturals per a:

• Les factures expedides des de l’1 de juliol fins al 31 de desembre de 2017.
• Les factures rebudes i els documents en els quals constin les quotes liquidades per les duanes el registre comptable de les quals es realitzi des de l’1 de juliol fins al 31 de desembre de 2017.
• Les operacions del llibre registre de determinades operacions intracomunitàries l’inici de l’expedició o transport de les quals, o, si escau, el moment de la recepció dels béns al fet que es refereixen, es produeixi des de l’1 de juliol fins al 31 de desembre de 2017.

COMPTE ENRERE PER A L’APLICACIÓ DEL NOU REGLAMENT EUROPEU DE PROTECCIÓ DE DADES: 25 DE MAIG DE 2018

El nou Reglament general de protecció de dades va entrar en vigor al maig del 2016 i serà aplicable a partir del 25 de maig de 2018. En aquest període transitori i tot i que segueixen vigents les disposicions de la Directiva 95/46 i les normes nacionals que l’apliquen, els responsables i encarregats de tractament han d’anar preparant i adoptant les mesures necessàries per estar en condicions de complir amb les previsions del nou Reglament al moment en què sigui aplicable.

El nou Reglament general de protecció de dades 2016/679, va entrar en vigor al maig del 2016 i serà aplicable a partir del 25 de maig de 2018. En aquest període transitori i tot i que segueixen vigents les disposicions de la Directiva 95/46 i les normes nacionals que l’apliquen, els responsables i encarregats de tractament han d’anar preparant i adoptant les mesures necessàries per estar en condicions de complir amb les previsions del nou Reglament al moment en què sigui aplicable.

No obstant això, és important que les empreses es vagin adaptant a la nova normativa, revisin els seus avisos de privadesa i que no esperin fins a última hora.

Encara que fins a maig del 2018, estrictament, no serà d’obligat compliment, no obstant això, és molt útil que les empreses que estan obligades a complir amb la normativa de la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD) comencin a implantar les mesures de seguretat previstes en el Reglament, ja que la major part de les disposicions no són contràries a la LOPD, sinó que, molt al contrari, es complementen.

Novetats

El Reglament, introdueix nous elements, com el dret a l’oblit (sol·licitar la supressió de dades antigues quan ja no responen a una finalitat lícita o es retira el consentiment) i el dret a la portabilitat (recuperar les dades que van ser lliurades a un responsable, al seu moment, en un format que li permeti el seu trasllat a un altre responsable), que milloren la capacitat de decisió i control dels ciutadans sobre les dades personals que confien a tercers.

Un dels aspectes essencials del Reglament, és que basa l’aplicació de les polítiques de protecció de dades en el principi de prevenció per part de les empreses o organitzacions que tracten dades, això és així perquè s’entén que actuar només quan ja s’ha produït una infracció és insuficient, atès que aquestes infraccions han pogut causar danys als interessats que poden ser molt difícils o impossibles de compensar o reparar.

Informació de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat al seu web materials i recursos amb els quals facilitar a les petites i mitjanes empreses la seva adaptació al Reglament general de protecció de dades (RGPD). Els materials inclouen una “Guia del Reglament per a responsables de tractament”, “Directrius per elaborar contractes entre responsables i encarregats”, una “Guia per al compliment del deure d’informar”, i “Orientacions i garanties en els procediments d’anonimització de dades personals”.

• Guia del Reglament general de protecció de dades per a responsables de tractament. El document recull les principals qüestions que les organitzacions han de tenir en compte per complir amb les obligacions recollides en el Reglament. La guia inclou en la seva part final una llista de verificació amb la qual les entitats poden determinar si han fet els passos necessaris per estar en condicions de fer una correcta aplicació del RGPD.Algunes de les recomanacions que s’ofereixen en la guia es poden posar en pràctica de forma gairebé immediata, perquè tenen a veure amb actuacions que ja s’haurien d’iniciar durant aquest període transitori. En altres casos, aquestes recomanacions o propostes solament s’hauran de tenir en compte al moment en què el RGPD sigui aplicable, encara que s’han inclòs per fomentar que les entitats puguin anar anticipant-se al moment en el qual les mesures siguin de compliment obligat.
• Directrius per a l’elaboració de contractes entre responsables i encarregats de tractament. El RGPD estableix que les relacions entre el responsable i l’encarregat s’han de formalitzar en un contracte o acte jurídic que els vinculi, regulant de forma minuciosa el seu contingut mínim. Aquestes directrius s’han realitzat amb la finalitat que els contractes reflecteixin tots els continguts recollits en el Reglament.
• Guia per al compliment del deure d’informar. El RGPD concedeix gran importància a la informació que s’ha de proporcionar als ciutadans les dades dels quals seran tractades, establint una llista exhaustiva dels continguts que han de ser exposats de forma clara i accessible. Aquesta guia ofereix recomanacions i solucions pràctiques sobre les maneres de proporcionar aquesta informació.
• Orientacions i garanties en els procediments d’anonimització de dades personals. L’Agència considera que el desenvolupament de tècniques d’anonimització de dades adquireix una importància vital per garantir la protecció de dades personals en el desenvolupament d’estudis i recerques d’interès social, científic i econòmic, i amb aquestes orientacions pretén facilitar unes pautes útils per implementar aquestes tècniques, i al seu torn, promoure el seu coneixement i impulsar el seu desenvolupament i divulgació. En aquest document s’utilitza el terme “cadena” referit a un conjunt de mesures tècniques encaminades a l’ocultació, emmascarament o dissociació de les dades personals. Aquestes mesures constitueixen el que s’ha denominat “cadena d’anonimització” o “cadena de confidencialitat”, el trencament de la qual implica la possibilitat de reidentificació dels interessats.Per a més informació pot consultar:http://www.agpd.es/portalwebAGPD/temas/reglamento/index-idca-idphp.php

EL QUE HEM DE SABER DE LA INCAPACITAT PERMANENT

Quan la incapacitat permanent derivi d’accident o malaltia professional, no s’exigeix període de cotització, tret que es tracti d’una incapacitat permanent absoluta o de gran invalidesa per accident no laboral i el treballador no es trobés en situació d’alta ni assimilada, en aquest cas, se li exigirà un període genèric de cotització  de 15 anys i un període específic de cotització de 3 anys cotitzats en els últims 10.

Li recordem que un treballador es troba en situació d’incapacitat permanent (IP) quan a causa de greus reduccions anatòmiques o funcionals veu disminuïda o anul·lada la seva capacitat per treballar. Per substituir els ingressos que es deixen de tenir perquè no pot treballar, es rep una prestació de la Seguretat Social.

Normalment s’accedeix a la IP després d’haver esgotat el termini màxim de la incapacitat temporal (IT) sense que s’hagi produït una curació o recuperació total de treballador.

Quins tipus o graus d’IP existeixen? 

Existeixen 4 graus d’incapacitat permanent, depenent de l’afectació que tingui el treballador per seguir treballant:

1. A) Incapacitat permanent parcial (IPP). Quan les seqüeles produeixen una disminució en el rendiment normal per a la seva professió habitual (la que exercia) que no sigui inferior al 33% i al temps no l’inhabiliti completament per realitzar-la.

1. B) Incapacitat permanent total (IPT). Inhabilita al treballador per a la realització de totes o de les tasques fonamentals de la seva professió habitual, sempre que es pugui dedicar a una altra de diferent.

1. C) Incapacitat permanent absoluta (IPA). Inhabilita per complet al treballador per qualsevol professió o ofici.

1. D) Gran invalidesa (GI). El treballador afectat per una incapacitat permanent i que necessiti l’assistència d’una altra persona per als actes més essencials de la vida. Aquesta situació afegeix un complement econòmic a la prestació per incapacitat que tingués reconeguda per pagar-se aquesta assistència.

Totes aquestes situacions són els anomenats graus de la incapacitat permanent. Són revisables, i és possible, en funció de l’evolució de la malaltia, passar d’un a un altre.

L’import de la prestació varia segons el grau

En el cas d’IPP, és una indemnització per un preu fix equivalent a 24 mensualitats de la base reguladora que es va donar en la incapacitat temporal.

Atenció. És compatible amb el desenvolupament de qualsevol activitat laboral, tant per compte d’altri com per compte propi. És compatible amb el manteniment de la feina que s’estigués desenvolupant.

A la IPT li correspon un 55% de la base reguladora (basada a les seves últimes bases de cotització quan treballava). Aquest percentatge es pot incrementar en un 20% més per als més grans de 55 anys quan, per les seves circumstàncies, es presumeixi la dificultat d’obtenir ocupació en una activitat diferent de l’habitual.

A la IPA, li correspon el 100% de la base reguladora.

La quantia de la pensió per gran invalidesa estarà formada per l’import de la pensió que correspongui per incapacitat permanent (total o absoluta), incrementada amb un complement destinat a remunerar a la persona que atengui al beneficiari.

Import del complement: serà el resultat de sumar el 45% de la base mínima de cotització vigent en el règim general al moment del fet causant, sigui quin sigui el règim en el qual es reconegui la pensió, i el 30% de l’última base de cotització del treballador corresponent a la contingència de la qual derivi la situació d’incapacitat permanent. En cap cas, aquest complement podrà tenir un import inferior al 45% de la pensió percebuda -sense el complement- pel treballador.

Preguntes freqüents sobre incapacitat permanent

A continuació, els relacionem algunes de les preguntes més freqüents plantejades a la Seguretat Social sobre la incapacitat permanent.

Beneficiaris / Requisits

• Les indemnitzacions per lesions permanents no invalidants es reconeixen en qualsevol règim de la Seguretat Social?
• Què s’entén per professió habitual?
• Quins requisits específics s’exigeixen per tenir dret a la incapacitat permanent total qualificada?
• Quin període de cotització s’exigeix per reconèixer una incapacitat permanent derivada d’un accident o una malaltia professional?
• Es pot declarar la incapacitat permanent encara que no s’hi tingui dret?
• Per calcular el període mínim de cotització exigit per reconèixer la incapacitat, què passa si el treballador no ha esgotat el període màxim de duració de la incapacitat temporal?
• Com es calcula el període de cotització específic quan s’accedeix a la pensió des d’una situació d’alta o assimilada a l’alta sense obligació de cotitzar?
• Existeix dret a pensió d’incapacitat permanent quan el treballador té complerta l’edat d’accés a la jubilació?
• Les cotitzacions realitzades després d’una resolució que denega la incapacitat permanent perquè no s’ha pogut acreditar el període de cotització serveixen per accedir a una pensió d’incapacitat?
• Quantia

• Es pot substituir l’increment del 50% de la gran invalidesa per l’ingrés en una institució assistencial? Compatibilitats / Incompatibilitats

• És compatible percebre la pensió d’incapacitat permanent absoluta o de gran invalidesa amb treballar?
• És compatible percebre la pensió d’incapacitat permanent total amb treballar?
• És compatible percebre la prestació per atur i la incapacitat permanent?
• És compatible la pensió d’incapacitat permanent amb la jubilació?
• És compatible percebre una indemnització per lesions permanents no invalidants amb la pensió d’incapacitat permanent, sigui del grau que sigui?
• És necessària l’autorització expressa per part de l’INSS per compatibilitzar la percepció de la pensió d’incapacitat permanent amb l’exercici d’una activitat laboral?Avaluació / Qualificació / Revisió

• Si l’interessat viu a l’estranger, a quina Direcció Provincial li pertoca qualificar la incapacitat?
• En els supòsits de tenir la corresponent contingència coberta per una mútua d’AT i MP, qui és el responsable de la qualificació i revisió d’una incapacitat permanent?
• Qui reconeix el dret a les prestacions per lesions permanents no invalidants?
• Una empresa pot iniciar el procediment de reconeixement d’una pensió d’incapacitat permanent?
• Es pot considerar la renúncia com una manera de posar fi al procediment en el tràmit iniciat per reconèixer una pensió d’incapacitat permanent?
• Es pot revisar una incapacitat permanent d’una persona de més de 65 anys?

COMPROVI I ANALITZI ELS AVANTATGES FISCALS DE LES EMPRESES FAMILIARS

És important efectuar una revisió periòdica del compliment dels requisits i criteris utilitzats per l’Administració tributària per poder aplicar els incentius fiscals que la normativa estatal i autonòmica regula per a les empreses de caràcter familiar, especialment,  en l’impost sobre el patrimoni (exempció en les accions o participacions socials d’empreses) i en  l’impost sobre successions i donacions (amb bonificacions d’entre el 95% i el 99% en funció de la comunitat autònoma).

La constitució d’una empresa familiar pot suposar un estalvi fiscal significatiu, i es pot acollir a reduccions de fins a un 95% o 99% (en funció de la comunitat autònoma) en l’impost sobre successions i donacions, i que les accions o participacions socials de l’empresa familiar estiguin exemptes en l’impost sobre el patrimoni, sempre que es reuneixin una sèrie de requisits establerts en la normativa aplicable (estatal i autonòmica).

A més, aquest tipus d’empreses ajuden a realitzar una millor gestió dels ingressos familiars.

Per això és important efectuar una revisió periòdica del compliment dels requisits i criteris utilitzats per l’Administració tributària per poder aplicar els incentius fiscals que la normativa estatal i autonòmica regula per a les empreses de caràcter familiar, especialment, en l’impost sobre el patrimoni i en  l’impost sobre successions i donacions.

Atenció. La falta de revisió o actualització d’aquests requisits pot provocar que si s’incompleix alguna de les condicions establertes, no s’apliqui aquests avantatges fiscals, amb el consegüent cost fiscal. L’estalvi fiscal de les empreses familiars pot ser bastant important, especialment si es desitja transmetre la seva titularitat a una altra persona i a l’hora de pagar l’impost sobre el patrimoni.

La figura de l’empresa familiar, la podem definir, de forma general, com aquella en la qual una família ostenta el control i la direcció de l’estratègia general. És a dir, és una empresa en la qual la major part del capital, o almenys una part significativa, forma part de la massa patrimonial d’un conjunt de subjectes interconnectats per relacions familiars.

Tanmateix, la norma fiscal és més restrictiva en la seva interpretació del que constitueix una empresa familiar i imposa una sèrie de requisits.

Així, perquè una societat pugui ser considerada com a empresa familiar és necessari que estigui constituïda com a societat mercantil (societat limitada o societat anònima), o un grup d’empreses on la persona que exerceix el seu control tingui, almenys, el 5% de les seves accions o participacions, i les seves funcions han de suposar, almenys, el 50% dels seus rendiments nets del treball, activitat empresarial o professional de l’exercici en curs. En el cas que l’empresa no pertanyi a una sola persona, sinó a un grup familiar, entenent-se per tal els cònjuges (marit i esposa), els ascendents (pares i avis), els descendents (fills i néts) o els col·laterals de segon grau per consanguinitat, afinitat o adopció (germans i gendre o nora), aquest percentatge augmentarà al 20%.

Quins requisits han de tenir en compte les empreses familiars per beneficiar-se d’aquests incentius fiscals?

1. a) Compliment del percentatge de participació en el capital social individualment (5%) o en l’àmbit del grup familiar (20%) conjuntament amb el cònjuge, ascendents o descendents fins a segon grau en el cas de l’impost sobre el patrimoni o de tercer grau per poder gaudir de la bonificació en l’impost sobre successions i donacions.

1. b) Les retribucions rebudes de l’empresa familiar han de suposar la principal font de renda, i s’entén que es compleix el requisit quan supera el 50% dels rendiments del treball i activitats econòmiques. Per a això s’ha de verificar així mateix que s’executen tasques de direcció efectiva en la societat.

Per al còmput del percentatge anterior s’exclouen les percepcions procedents d’altres entitats participades a les quals s’apliqui el règim d’exempció.

1. c) L’entitat ha de desenvolupar una activitat econòmica. Existeix una regulació específica per a les entitats l’activitat principal de les quals sigui l’arrendament d’immobles (han de comptar almenys amb una persona contractada) i les societats “holding” (que ostentin participacions superiors al 5% en altres entitats i comptin amb mitjans per a la gestió de les participacions).

Malgrat això s’ha d’assenyalar que els òrgans de la inspecció dels tributs estan sent cada vegada més rigorosos en exigir que existeixi una gestió efectiva de l’activitat per part de la persona contractada, qüestió que s’haurà d’acreditar en cada cas concret.

D’altra banda, és molt important ressenyar que l’exempció en l’impost sobre el patrimoni, així com la bonificació en l’impost sobre successions i donacions s’apliquen a la proporció d’actius afectes existents minorats en els deutes en relació amb el patrimoni total de l’entitat.

Per tant, assegurar la concurrència d’aquests requisits per a cada cas concret és un exercici no només recomanable, sinó necessari, pel qual s’ha de tenir en compte la interpretació que d’aquests requisits fan els diferents tribunals i òrgans administratius.

Tingui en compte la planificació fiscal de la seva empresa familiar i verifiqui amb el seu assessor el compliment d’aquests requisits, i comprovi:

• L’existència de la participació mínima individualment o del grup familiar, així com l’estructura societària existent de les diverses participacions en entitats.

• L’import de les retribucions percebudes i la seva proporció respecte de la resta de rendes en un o diversos membres del grup familiar, així com de la realització d’efectives funcions de direcció.
• Que l’empresa que apliqui l’exempció o la reducció realitza efectivament una activitat econòmica amb els mitjans materials i humans necessaris.
• L’existència de persona contractada que gestioni les activitats en empreses dedicades a l’arrendament d’immobles. En el cas d’entitats “holding” o capçaleres de grup resulta especialment recomanable concentrar les funcions de direcció i retribucions dels titulars de les participacions.
• La possible existència d’actius no afectes segons la norma fiscal i avaluar les possibles mesures per minimitzar el seu impacte.