COM COTITZEN ELS AUTÒNOMS SOCIETARIS EN 2017?

La base mínima de cotització per als autònoms societaris o amb més de 10 treballadors a càrrec seu en l’exercici anterior es fixa en 1.152,90 euros mensuals, en línia amb l’increment d’un 8% del salari mínim interprofessional (SMI).

Li recordem que pel 2017 tenen una base mínima de 1.152,90 €/mes (base mínima grup de cotització 1 del règim general de la Seguretat Social) els treballadors autònoms que desenvolupin funcions de direcció i gerència del càrrec de conseller o d’administrador, o prestin serveis en una societat de capital i en posseeixin el control efectiu i els socis treballadors de societats laborals amb almenys 50% del capital social, a excepció en tots dos casos d’aquells que hi causin alta inicial, durant els 12 primers mesos de la seva activitat a comptar des de la data d’efectes d’aquesta alta.

En la pràctica suposa una diferència de més del 20% respecte a la quota normal d’autònoms, passant dels 267,03 euros de la quota normal a 344,69 euros al mes, la qual cosa al cap de l’any suposa 931,92 euros més. Els autònoms societaris han sofert un dels increments més elevats de la seva base mínima (un 8%).

Qui es consideren autònoms societaris?

Els qui exerceixin les funcions de direcció i gerència que comporta l’acompliment del càrrec de conseller o administrador, o prestin altres serveis per a una societat de capital, a títol lucratiu i de forma habitual, personal i directa, sempre que en posseeixin el control efectiu, directe o indirecte. S’entendrà, en tot cas, que es produeix aquesta circumstància, quan les accions o participacions del treballador suposin, almenys, la meitat (50%) del capital social.

Es presumirà, excepte prova en contrari, que el treballador posseeix el control efectiu de la societat quan concorri alguna de les següents circumstàncies:

1r. Que, almenys, la meitat del capital (50%) de la societat per la qual presti els seus serveis estigui distribuït entre socis amb els quals convisqui i als qui es trobi unit per vincle conjugal o de parentiu per consanguinitat, afinitat o adopció, fins al segon grau.

2n. Que la seva participació en el capital social sigui igual o superior a la tercera part del total (33%).

3r. Que la seva participació en el capital social sigui igual o superior a la quarta part d’aquest, si té atribuïdes funcions de direcció i gerència de la societat.

En els supòsits en què no concorrin les circumstàncies anteriors, l’Administració podrà demostrar, per qualsevol mitjà de prova, que el treballador disposa del control efectiu de la societat.

És possible acollir-se a la tarifa plana de 50 euros per a nous autònoms?

Una de les qüestions que més enrenou ha generat últimament ha estat la impossibilitat que els autònoms societaris poguessin accedir a la “tarifa plana” de 50 euros, en cas que es donés d’alta com a autònom per primera vegada.

La llei indica que les reduccions també s’apliquen als socis de societats laborals i als socis treballadors de cooperatives. I, com que no esmenta expressament als autònoms societaris, la Tresoreria General de la Seguretat Social fa una interpretació restrictiva, excloent-los dels incentius (aquells autònoms que emprenguessin una activitat revestint personalitat jurídica pròpia a través d’una entitat mercantil, no podien beneficiar-se de la tarifa plana per a autònoms). Així, a través de les circulars internes, va establir limitacions que deixaven fora de la tarifa plana als autònoms societaris (administradors de societats mercantils), als autònoms que al llarg de la seva vida professional havien rebut alguna bonificació (encara que fos fa més de 5 anys), als autònoms col·laboradors de familiars i als qui es trobaven en règim de pluriactivitat.

No obstant això, diverses sentències judicials poden estar assentant la jurisprudència necessària perquè els autònoms societaris puguin beneficiar-se de la tarifa plana de 50 euros, sobre la base que:

• La llei que va implantar la tarifa plana estableix els incentius de forma genèrica per a “joves treballadors per compte propi”. I, encara que no esmenta als socis i administradors amb control efectiu de societats mercantils, tampoc els exclou.

• A més, la finalitat de la norma és reduir la desocupació juvenil a través de l’autoocupació i de l’emprenedoria. Per tant, la seva interpretació ha de permetre l’aplicació de l’incentiu als autònoms societaris.

JA POT RECLAMAR L’IMPOST SOBRE L’INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA (PLUSVÀLUA MUNICIPAL) SI HA TRANSMÈS UN IMMOBLE AMB PÈRDUES

Una sentència recent del Tribunal Constitucional especifica que en els casos en els quals el terreny o immoble hagi perdut valor -és a dir, “aquells supòsits en els quals la capacitat econòmica gravada pel tribut sigui, no ja potencial, sinó inexistent, virtual o fictícia”- no existeix plusvàlua i, per tant, no es pot cobrar l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua municipal). Aquesta sentència ha obert el camí a les reclamacions dels afectats.

Com ja haurà tingut coneixement per part dels diferents mitjans de comunicació, la configuració actual de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (d’ara endavant, “IIVTNU”), més conegut com l’impost de “plusvàlua municipal”, té els dies comptats. Aquest tribut local grava teòricament la revaloració dels immobles al moment de la venda, no obstant això, la seva fórmula de càlcul provoca que s’exigeixi el seu pagament fins i tot quan es registren pèrdues.

Doncs bé, el Tribunal Constitucional (TC) amb data de 16 de febrer de 2017 s’ha pronunciat sobre la inconstitucional dels articles 4.1, 4.2 a) i 7.4 de la norma foral de Guipúscoa, 16/1989, que disposa que la base imposable de l’IIVTNU es determinarà aplicant al valor del terreny (valor cadastral) un percentatge que, al seu torn, és el resultat de multiplicar el coeficient establert per l’ajuntament pel nombre d’anys de generació de l’increment. Si bé es refereix al règim foral de Guipúscoa, la normativa segueix les mateixes regles que la comuna i les altres comunitats autònomes.

Així, es pot donar la circumstància -com ha succeït en els anys de crisi econòmica i immobiliària- que el propietari d’un terreny el vengui a un preu inferior al de compra i, així i tot, hagi d’abonar l’IIVTNU.

El Tribunal deixa clar que l’IIVTNU no és, amb caràcter general, contrari a la Constitució, en la seva configuració actual. Ho és únicament en aquells supòsits en els quals sotmet a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, això és, aquelles que no presenten augment de valor del terreny al moment de la transmissió (operacions en les quals el terreny transmès ha generat una pèrdua de valor en el patrimoni del transmitent).

Poden reclamar només els contribuents d’aquest territori (Guipúscoa) o els afectats de qualsevol part del territori espanyol?

Encara que Hisenda especifica que aquesta sentència es limita a la normativa de Guipúscoa, i si bé la sentència fa referència a una norma foral, l’efecte de la seva decisió serà generalitzat perquè la mateixa norma que ara ha tombat el TC apareix en la Llei d’hisendes locals, com a normativa estatal.  

Atenció. La sentència del Tribunal Constitucional solament afecta els residents al territori foral guipuscoà, però no a la resta dels contribuents espanyols, encara que els articles anul·lats són exactament iguals que els inclosos en la Llei d’hisendes locals.

El TC insta al legislador, a partir de la publicació de la sentència, per dur a terme les modificacions o adaptacions del règim legal de l’impost que permetin no sotmetre a tributació aquestes situacions d’inexistència d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.

El Govern haurà d’abordar una reforma en profunditat d’aquest impost municipal perquè no actuï en operacions en les quals s’hagin produït minusvàlues. Haurà de decidir si modifica la normativa estatal a la vista d’aquesta doctrina constitucional o espera al fet que el Tribunal torni a dictaminar, aquesta vegada sobre la legislació de règim comú.

Com reclamem?

La sentència del Tribunal Constitucional no aclareix com s’ha d’acreditar la inexistència d’aquest increment de valor ni defineix l’horitzó temporal per a la reclamació, és a dir, si solament poden iniciar el tràmit els contribuents que hagin abonat l’impost en els últims quatre anys o si aquest període s’estén.

El que sí que és una realitat, és que ara els Ajuntaments es poden enfrontar a una allau de sol·licituds de devolució d’ingressos indeguts d’aquells que vulguin reclamar als Ajuntaments la devolució dels diners pagats per l’impost de plusvàlua en els casos en els quals, en aquests anys de crisi, van vendre per sota del preu de compra i els que van perdre un immoble per no poder pagar la seva hipoteca, ja que aquesta sentència del Tribunal Constitucional suposarà un important suport als qui encara no ho hagin fet.

Una vegada que s’ha efectuat el pagament de l’impost, el primer pas és presentar un escrit de sol·licitud de rectificació i devolució d’ingressos indeguts, davant l’Ajuntament recaptador, fent constar l’import satisfet.

La corporació haurà de concedir un termini per recórrer en reposició i, després, per reclamar al Tribunal Econòmic Administratiu municipal, esgotant la via Administrativa. Si no s’ha decretat la devolució dels diners, a partir d’aquest moment, s’obre la via judicial, en la qual els jutges hauran de valorar la inconstitucionalitat decretada pel TC. El termini és de dos mesos per interposar un recurs contenciós administratiu davant un Tribunal Superior de Justícia.

Poden reclamar també els qui es van veure obligats a pagar una plusvàlua després de perdre la seva casa per no haver pogut fer front al pagament d’una hipoteca?

Un decret llei del 2014 va establir una exempció del pagament de l’impost per a aquells que van perdre el seu habitatge perquè no havien pogut fer front al pagament d’una hipoteca (bé en una execució hipotecària o en una dació en pagament). Ara bé, aquesta exempció només afecta als casos en els quals l’immoble fos l’habitatge habitual i no es disposés de més béns. I no a les segones residències o als locals i oficines. En aquests casos els amos sí que havien de pagar l’impost, i si no ho feien, incorrien en un deute amb l’ajuntament. En el segon supòsit, els afectats podrien presentar una reclamació.

ASSEGURANÇA DE RESPONSABILITAT CIVIL PER A ADMINISTRADORS I DIRECTIUS

La regulació actual de les societats mercantils (Llei de societats de capital i codi penal), és especialment exigent amb els seus administradors i directius. Es poden trobar en la tessitura d’haver de fer front a demandes contra la seva persona que posin en perill el seu patrimoni personal o fins i tot la viabilitat de l’empresa que dirigeixen. Davant aquesta situació sorgeix la necessitat de protegir-se. Una solució davant aquesta situació és la de subscriure una assegurança de responsabilitat civil per a administradors i directius (coneguda com a pòlissa “D&O”).

No hi ha dubte que la regulació actual de les societats mercantils, és especialment exigent amb els seus administradors i directius. L’entorn en el qual els consellers, administradors i directius adopten les seves decisions diàries és cada vegada més complex i dinàmic. El nou marc normatiu endureix la seva responsabilitat civil (Llei de societats de capital) i penal (Llei orgànica 1/2015 del codi penal).

Aquesta normativa estableix una responsabilitat solidària de tots els administradors que participin en l’adopció d’un acord perjudicial per al patrimoni empresarial, de socis o de tercers. A més, imposen l’assumpció com a pròpies de les obligacions socials incomplertes per no promoure la dissolució d’una empresa al seu temps tal com disposa la llei, i sancionen amb la inhabilitació del càrrec i la pèrdua de drets creditors com a conseqüència d’una acció de responsabilitat concursal. I sense oblidar-nos que penalitzen per la mera omissió de mesures de vigilància i la no implementació de programes de prevenció i detecció de riscos laborals.

Davant aquesta situació sorgeix la necessitat de protegir fins i tot el patrimoni de les persones que prenen decisions diàriament en qualsevol empresa. Una solució davant aquesta nova situació d’aquests òrgans socials és la de subscriure una assegurança de responsabilitat civil per a administradors i directius (coneguda com a “pòlisses D&O”).  

Es tracta d’un contracte pel qual l’assegurador s’obliga a cobrir el risc del naixement a càrrec de l’administrador o directiu de l’obligació d’indemnitzar a un tercer els danys i perjudicis causats per un fet relatiu a la seva actuació com a tal i de les conseqüències de la qual és civilment responsable. És a dir, és una assegurança que cobreix la responsabilitat civil de consellers i directius exonerant el seu patrimoni personal per reclamacions de tercers derivades d’actes incorrectes en l’exercici del càrrec.

Recordi que aquest tipus d’assegurances:

• Protegeix el patrimoni personal de les persones físiques. No és una assegurança per a l’empresa, encara que en sigui el prenedor habitual.

• Únicament respon de perjudicis financers, no cobreix danys corporals ni materials.

Habitualment garanteixen, les despeses de defensa, (incloses les costes processals) de recerca així com a les indemnitzacions degudes com a conseqüència de reclamacions de tercers presentades durant el període de vigència de l’assegurança. Igualment, sempre que la pròpia societat figuri com a assegurada, assumeixen com a cobertura bàsica el reemborsament a la societat de la indemnització que s’hagués abonat al directiu o administrador.

Per això, al moment de contractar una pòlissa d’assegurança D&O, o en revisar les pòlisses ja contractades, és important que siguin adequades a les necessitats i característiques de la societat i dels assegurats, i analitzar quins riscos cobreix i els seus efectes.

PUBLICADA L’ORDRE DE COTITZACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL PEL 2017

En el BOE del dia 11 de febrer s’ha publicat l’Ordre ESS/106/2017, de 9 de febrer, que desenvolupa les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d’activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional per a l’exercici 2017, amb efectes des de l’1 de gener.

Amb alguns dies de retard sobre la data que sol ser tradicional, en el BOE del dia 11 de febrer de 2017, s’ha publicat l’Ordre ESS/106/2017, de 9 de febrer, per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d’activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional per a l’exercici 2017.

L’Ordre desenvolupa, d’una part, les previsions de l’article 115 de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de pressupostos generals de l’Estat per 2016, el contingut del qual s’ha prorrogat per a l’exercici 2017, amb base en les previsions de l’article 134 de la Constitució, com que no han estat aprovats, abans de l’1 de gener de 2017, els pressupostos per a l’any en curs, si bé amb les modificacions que resulten, en matèria de cotització a la Seguretat Social, del Reial decret-llei 3/2016, de 2 de desembre, respecte al creixement de les bases màximes de cotització, així com en relació amb l’increment per al salari mínim interprofessional, magnitud que afecta les bases mínimes de cotització, de les quals ja els informàrem en el seu moment.

Resum de cotització a la Seguretat Social per 2017

• En el règim general i règims assimilats, es produeix un augment del 3% per a les bases màximes de cotització, així com del 8%, pel que fa a les bases mínimes (mateix increment previst pel SMIS, en el Reial decret 742/2016, de 30 de desembre). Per contra, es mantenen els tipus de cotització en els imports vigents en 2016.

• L’increment del 8% també s’aplica a les bases de cotització, per trams de retribucions, aplicables en el sistema especial del règim general per a empleats de llar, sistema en el qual, així mateix, s’incrementen els tipus de cotització, dins de l’objectiu que, en l’horitzó del 2019, s’apliquin en el mateix els tipus de cotització vigents per al règim general.

• En relació amb el règim especial de treballadors per compte propi, es manté, en els imports del 2016, els tipus i les bases mínima i màxima de cotització, excepte l’import de la base màxima (que s’incrementa en un 8%), així com la base mínima aplicable per als autònoms que, en 2016, hagin tingut 10 o més treballadors al seu servei, i en el cas dels administradors i socis de societats mercantils, que tinguin el control efectiu de la societat, en aquest cas, aquesta base experimenta un creixement del 8%.

• Finalment, i en haver-se prorrogat, a l’inici del 2017, els pressupostos de la Seguretat Social de l’exercici 2017, romanen en les seves mateixes quanties els tipus i percentatges establerts per a la determinació de la cotització en supòsits especials (entre els quals trobem, entre d’altres, els corresponents a la cotització dels convenis especials; la cotització durant la percepció del subsidi per a aturats amb 55 anys o més i dret a la pensió de jubilació; la reducció de la cotització en els supòsits de permanència en l’activitat, més enllà de l’edat ordinària de jubilació; la cotització en els casos de la jubilació activa; etc.)

Els topalls màxims i mínims de les bases de cotització per a l’any 2017 queden fixats de la següent manera:

• Topall màxim: 3.751,20 euros mensuals.

• Topall mínim: 825,60 euros mensuals.

En concret, la cotització al règim general per contingències comunes queda limitada per a cada grup de categories professionals per les següents bases mínimes i màximes:

L’Ordre fixa, igualment, les bases mínimes i màximes, així com els tipus de cotització, per a col·lectius inclosos en el règim general però amb especialitats i per als règims especials de Seguretat Social (treballadors per compte propi o autònoms, treballadors per compte d’altri agraris, treballadors del mar, empleats de la llar, etc.).

A partir de l’1 de gener de 2017, els tipus de cotització al règim general seran els següents:

1. a) Per a les contingències comunes, el 28,30%, amb el 23,60% a càrrec de l’empresa i el 4,70% a càrrec del treballador.

1. b) Per a les contingències d’accidents de treball i malalties professionals, s’aplicaran els tipus de la tarifa de primes establerta en la disposició addicional quarta de la Llei 42/2006, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2007, amb les primes resultants a càrrec exclusiu de l’empresa.

Fons de Garantia Salarial: el 0,20%, a càrrec de l’empresa.

Formació professional: el 0,70%, amb el 0,60% a càrrec de l’empresa i el 0,10% a càrrec del treballador.

Desocupació: en contractes indefinits, el 5,50% serà a càrrec de l’empresa i l’1,55% a càrrec del treballador; en contractes de durada determinada a temps complet: 8,30%, amb el 6,70% a càrrec de l’empresari i l’1,60% a càrrec del treballador; contractació de durada determinada a temps parcial: 8,30%, amb el 6,70% a càrrec de l’empresari i l’1,60% a càrrec del treballador.

Hores extraordinàries: cotització addicional de les hores extra estructurals: 12% empresa i 2% treballador; cotització addicional de les hores extra no estructurals: 23,6% empresa i 4,70% treballador.

Font: INEM

Bases i tipus de cotització dels autònoms: es manté la quantia mínima mensual de l’any passat de 893,10 euros i la màxima s’eleva com en el règim general a 3.751,20 euros. Amb les peculiaritats d’aquells que tinguin determinades edats i bases de cotització.

Els tipus en aquest règim especial tampoc sofreixen cap alteració i pot ser del 29,80% per contingències comunes, del 29,30% si està acollit a la protecció per contingències professionals o per cessament d’activitat (si no ho està, haurà de realitzar cotització addicional del 0,10%), o del 26,50% si no té protecció per incapacitat temporal. En la part d’accidents de treball (AT) i malaltia professional (EP) s’aplica la tarifa de primes, i si s’opta per cobrir el cessament d’activitat caldrà afegir un 2,20% més.

Els treballadors per compte propi agraris aplicaran un tipus (18,75%) o un altre (26,50%) si la seva base és inferior o superior a 1.071,60 euros mes, respectivament, més el plus corresponent si està acollit a la protecció per contingències professionals o per cessament d’activitat. Aquí també la tarifa de primes s’aplica per calcular la protecció per AT i EP.

Convenis especials de Seguretat Social: no canvien els coeficients per calcular la cotització en els convenis especials de Seguretat Social, els tipus de cotització per desocupació, que es mantenen en 7,05% per a contractes indefinits i 8,30% per a contractes temporals, el percentatge per cotitzar al FOGASA de 0,20% i el de formació professional del 0,70%.

Altres: s’estableix la quantia de la base mínima per hora dels contractes a temps parcial en 4,97 euros, i per als contractes per a la formació i l’aprenentatge i de personal investigador en formació es fixa una quota única mensual de 40,13 euros per contingències comunes i 4,60 euros per contingències professionals, més 2,45 euros/mes per FOGASA, 1,39 euros/mes per a formació professional i el 7,05% sobre la base mínima de les contingències per AT i EP si escau cotitzar per desocupació.

Les diferències de cotització que s’haguessin pogut produir per l’aplicació del que es disposa en l’Ordre respecte de les cotitzacions que s’haguessin efectuat a partir de l’1 de gener de 2017 podran ser ingressades sense recàrrec fins al 30 d’abril de 2017, últim dia del segon mes següent al de la publicació de l’Ordre en el BOE.

Per a més informació: http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2017-1369