COM SOL•LICITAR UN AJORNAMENT DE PAGAMENT A LA SEGURETAT SOCIAL?

L’ajornament de deutes amb la Seguretat Social és un procediment que li permet tornar a estar al corrent de pagament. Es pot ajornar qualsevol deute amb la Seguretat Social, excepte les quotes que es paguen per donar cobertura als accidents de treball i les malalties professionals i  en el cas que sigui empresari i tingui treballadors a càrrec seu, l’anomenada «quota obrera», el percentatge que correspon pagar al treballador per compte d’altri i que del seu ingrés n’és responsable l’empresari.

Si com a ocupador o autònom no ha pogut pagar a la Seguretat Social i vol resoldre el seu problema, disposa del recurs de demanar un ajornament d’aquest deute i anar-lo pagant a poc a poc. No obstant això, la Seguretat Social l’hi concedirà si es compleixen determinats requisits i condicions.

Quins deutes es poden ajornar?

Es pot ajornar qualsevol deute que tingui amb la Seguretat Social, o com diu la llei “qualsevol deute de Seguretat Social objecte de gestió recaptatòria en aquest àmbit”.

Normalment es tractarà de les quotes que s’han de pagar mensualment per cotitzacions socials, però també poden ser recàrrecs sobre les anteriors. No obstant això, hi ha dos tipus de quotes que són inajornables: 1) les quotes que es paguen per donar cobertura als accidents de treball i les malalties professionals i 2) en el cas que sigui empresari i tingui treballadors a càrrec seu, l’anomenada ‘quota obrera’, el percentatge que correspon pagar al treballador per compte d’altri i que del seu ingrés n’és responsable l’empresari.

Quan pot demanar l’ajornament?

Al moment en què existeixin deutes fora del termini reglamentari d’ingrés, encara dins del període de recaptació voluntària o quan el deute entra en via executiva i s’engega el procediment que pot concloure en un embargament de béns. El deute existeix formalment quan la Tresoreria General de la Seguretat Social emet una reclamació de deute o directament una providència de constrenyiment. Ha de fer-ho abans que s’autoritzi l’alienació de béns embargats.

Quins efectes té que me’l concedeixin?

Des del moment en què se li concedeix l’ajornament, se’l considera al corrent de pagament de les seves obligacions amb la Seguretat Social, un requisit imprescindible per exemple per contractar amb administracions públiques o demanar un préstec a un banc. A més, el procediment recaptatori dels deutes anteriors (les incloses en l’ajornament) se suspenen.

On se sol·licita?

La sol·licitud es dirigirà a l’Administració de la Seguretat Social -oficines de la Seguretat Social encarregades, entre altres funcions, de la recaptació de les cotitzacions- o a la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social a la província en què l’empresari o autònom tingui autoritzat el compte de cotització o, en defecte d’això, en la qual tingui el seu domicili. Es pot presentar presencialment, per correu postal o a través del registre de la seu electrònica de la Seguretat Social, si disposa de certificat digital.

Quina documentació necessita?

En primer lloc, el model de sol·licitud previst per a l’ajornament. En segon lloc, un document de reconeixement del deute. En tercer lloc, i en documents separats, la liquidació del deute inajornable –que s’haurà de pagar abans que es concedeixi l’ajornament- i la del deute que es pretén posposar.

Com ho tramita?

Pot acudir personalment a l’oficina per evitar problemes de falta de documentació. Si ja s’ha emès una providència de constrenyiment per al deute a ajornar s’haurà de dirigir a la Unitat de Recaptació Executiva de l’Administració corresponent. Si l’autònom té deutes per la seva cotització a autònoms i a més per la seva condició d’empresari amb treballadors a càrrec seu els haurà d’aglutinar en un mateix procediment d’ajornament. Disposa del termini genèric de 10 dies per esmenar els errors o aportar documentació que falti i en un termini màxim de 3 mesos la Seguretat Social haurà d’emetre una resolució en la qual es concedeix o denega l’ajornament.

El concedeixen fàcilment?

A partir de 30.000 euros s’exigeix la constitució de garanties: un aval solidari formalitzat per entitats financeres o altres mitjans com la hipoteca immobiliària o mobiliària, o una fiança personal. En aquests casos, les garanties que estableixi la resolució de concessió s’han de constituir en el termini de trenta dies naturals a partir de la seva notificació. Tampoc es necessita una garantia si el deutor és Administració pública o quan el deute és d’entre 30.000 i 90.000 euros i s’acordi l’ingrés d’un terç abans de 10 dies i la resta en els dos anys següents.

Quin temps tindrà per pagar-ho?

Fins a un màxim de 5 anys, però hi ha flexibilitat quant al temps, la quantia i les freqüències de cada pagament fraccionat. Quan es concedeix un ajornament es lliuren a més els quadres d’amortització del deute on s’especifica clarament els terminis d’amortització, la quantitat a abonar en cadascun d’ells i les dates de venciments. Sempre es podrà liquidar anticipadament l’ajornament si les circumstàncies econòmiques milloren.

Li cobraran interessos?

Sí, l’interès de demora vigent a cada moment. Aquest percentatge es calcula sobre el total del deute ajornat, que pot incloure al seu torn els recàrrecs i interessos que no es van pagar abans de demanar l’ajornament.

I si al final no ho pot pagar?

L’ajornament s’incompleix si es deixa de pagar algun dels terminis d’amortització acordats, però també si incorre en l’impagament de deutes posteriors. És a dir, ha d’ingressar els venciments de l’ajornament però també ha de seguir pagant en termini, per exemple, la seva cotització com a autònom o la dels seus treballadors com a empresari. Si s’incompleix l’ajornament prosseguirà, sense més tràmit, el procediment de constrenyiment que s’hagués iniciat abans de la concessió. Es dictarà així mateix sense cap altre tràmit providència de constrenyiment per aquell deute que no hagués estat reclamat, amb el seu corresponent recàrrec.

Font: Seguretat Social

LES EMPRESES I ELS AUTÒNOMS PODEN DEDUIR LES CISTELLES I REGALS DE NADAL?

En aquesta època de l’any moltes empreses o autònoms, si el seu pressupost els ho permet, tenen un detall nadalenc amb els seus empleats, proveïdors i clients, com són les cistelles i regals de Nadal. Li recordem algunes de les conseqüències fiscals d’aquests “típics” regals de Nadal.

En aquesta època de l’any moltes empreses i autònoms, si el seu pressupost els ho permet, tenen un detall nadalenc amb els seus empleats, directius, proveïdors i clients, com són les cistelles i típics regals de Nadal, i sorgeixen les preguntes: Com tributen les cistelles de Nadal regalades a empleats i clients? És despesa deduïble en l’impost de societats i en l’IRPF? És deduïble l’IVA de les cistelles de Nadal?

A continuació l’hi expliquem.

Les cistelles de Nadal són deduïbles?

La resposta a aquesta pregunta és que sí, encara que depèn de l’impost que estiguem parlant.

Els imports satisfets per les cistelles de Nadal són una despesa deduïble en l’impost sobre societats, per la qual cosa en aquest impost no hi ha cap problema. La pròpia Llei de l’impost de societats estableix que no es consideren donatius o liberalitats —conceptes que no serien deduïbles— les despeses que, d’acord amb els usos i costums, s’efectuïn amb el personal de l’empresa.

El que diu hisenda: en el cas concret de les cistelles de Nadal, en la mesura en què formin part dels usos i costums de l’empresa (és a dir, que es repeteixin en el temps), pel que fa al seu personal, tindran la consideració de despesa deduïble a l’efecte de l’impost sobre societats, sense que sigui necessari que figurin en conveni col·lectiu o en algun tipus de pacte que els obligui a això.

En conseqüència, caldrà justificar la despesa i la seva naturalesa, així com la seva adequació als usos i costums. Per tant, en cas que l’empresa no hagi regalat cistelles de Nadal anteriorment, o si succeeix tan sols de forma ocasional, no es pot deduir la despesa.

Atenció. El primer any no s’ha de considerar com a despesa deduïble el lliurament de cistelles de nadal als empleats. La resta d’anys, sempre que es pugui demostrar el costum, sí que es poden deduir.

Referent a això cal assenyalar que la càrrega de la prova competeix a qui fa valer el seu dret i que seran, si escau, els òrgans de gestió i inspecció tributària als qui correspondrà, en l’exercici de les seves funcions la valoració de les proves aportades.

Atenció. Podrà justificar-ho presentant factures d’anys anteriors, així que solament serà difícil imputar-ho com a despesa si és el primer any que l’empresa ho fa.

En el cas de l’IRPF, la legislació estableix que totes les despeses que estiguin relacionades amb activitats de relacions públiques amb clients i proveïdors i que es repeteixin en el temps, desgraven a la declaració de la renda.

Atenció. Retribució en espècie per al treballador. Això implica que tals conceptes considerats com a despesa deduïble en l’àmbit de l’empresa tinguin el tractament de retribució en espècie del treball per compte d’altri per als empleats obsequiats amb els regals nadalencs, i que l’empresa hagi de realitzar el corresponent ingrés a compte de la referida retribució en espècie. De la mateixa manera, s’haurà d’incloure entre els rendiments en espècies satisfetes tant a les declaracions trimestrals (model 111) com en l’anual (model 190).

A més, després dels canvis de cotització introduïts el 2014, l’import de la cistella de nadal s’ha d’incloure a la base de cotització.

Per exemple:

Si el cost total dels lots és de 3.000 euros i el tipus de retenció aplicable a la seva plantilla (en mitjana) és del 20%, la seva empresa haurà d’ingressar a Hisenda 600 euros (3.000 x 20%).

No obstant això, pot repercutir aquest ingrés a compte als treballadors. En aquest cas ja no suportarà aquest cost addicional, però els seus treballadors veuran reduït l’import rebut.

Regals a clients

En el cas d’adquirir cistelles de Nadal per regalar a clients, col·laboradors o proveïdors cal tenir en compte les següents consideracions:

• En la mesura en què es tracti de despeses per relacions públiques amb clients seran fiscalment deduïbles sempre que compleixin els restants requisits en termes d’inscripció comptable, meritació, correlació entre ingressos i despeses i justificació documental.

• És imprescindible reflectir en la factura que es tracta d’un regal personalitzat. Per tant portarà el logo i/o el nom de l’empresa. Tingui en compte aquesta dada perquè quedi perfectament justificat davant l’Agència Tributària.
• Des de l’1 de gener de 2015, la deducció per despeses a clients o proveïdors està limitada a l’1% de l’import net de la xifra de negoci del període impositiu corresponent. La despesa només s’aplicarà a la quantitat que hagués estat comptabilitzada pel concepte d’atencions a clients o proveïdors. D’aquesta manera, s’haurà d’analitzar si les despeses per atencions a clients o proveïdors són tals, i no s’hi integrarà qualsevol altra despesa a persones que no fossin clients o proveïdors, com per exemple, despeses a socis o els seus familiars.Sense limitació. Aquest límit no s’aplicarà a altres despeses de promoció, que seguiran sent deduïbles com fins ara:

• Podrà seguir lliurant cistelles de Nadal als seus empleats, d’acord als usos i costums.
• Seguiran sent deduïbles sense límit les despeses derivades del lliurament gratuït de mostres, o els lliuraments relacionats amb els ingressos (per exemple, els obsequis oferts per aconseguir una visita demostrativa dels productes). ComptabilitatEl procediment correcte de comptabilitzar les cistelles de Nadal és en el compte 649 corresponent a altres despeses socials. Es tracten de despeses de naturalesa social realitzats per l’empresa.Deducció de l’IVA de les cistelles de NadalL’IVA no serà deduïble, ja que segons la Llei de l’impost sobre el valor afegit, no podran ser objecte de deducció les quotes suportades dels béns o serveis destinats a clients, assalariats o a terceres persones excloses les mostres gratuïtes i els objectes publicitaris d’escàs valor i els béns destinats exclusivament a ser objecte de lliurament o cessió d’ús, directament o mitjançant transformació, a títol onerós, que, en un moment posterior a la seva adquisició, es destinessin a atencions a clients, assalariats o terceres persones.Els regals publicitaris lliurats a clients i proveïdors, a l’efecte de deducció de l’IVA, han de portar de forma visible i indeleble el nom de l’empresa i es consideren d’escàs valor quan el valor del lliurat a un mateix destinatari en un any natural no supera els 200 €. Finalment, l’IVA dels lots acabarà sent un major cost per a l’empresa (ja que se suporta en l’adquisició de béns destinats a l’ús privat del seu personal). El 10% o el 21% (depèn dels productes que hi hagi en els lots) del total de la factura serà un major cost per a l’empresa, i Hisenda podrà reclamar-li-ho si ho dedueix indegudament.
•  
•  
•  

No oblidi les obligacions tributàries abans del tancament del mes de desembre del 2017

Li recordem que per a l’aplicació de determinats règims fiscals especials s’ha d’exercitar l’opció davant l’Administració Tributària  abans del 31 de desembre (però com que el 31 és diumenge, el termini és fins al dimarts 2 de gener de 2018)  i tenir en compte altres dades que haurem de revisar abans del tancament de l’exercici, i determinar en quins casos pot ser beneficiós per a les empreses.

Fins al 2 de gener 2018

RENDA

• Renúncia o revocació estimació directa simplificada i estimació objectiva per 2018 i successius. Models 036/037

Atenció. També s’entendrà efectuada la renúncia quan es presenti en termini la declaració liquidació corresponent al primer trimestre de l’any natural (2018) en què hagi de tenir efectes aplicant el règim general. En cas d’inici de l’activitat, també s’entendrà efectuada la renúncia quan la primera declaració que hagi de presentar el subjecte passiu després del començament de l’activitat es presenti en termini aplicant el règim general.

IVA

• Renúncia o revocació règims simplificat, agricultura, ramaderia i pesca per 2018 i successius. Mod. 036/037

1. Opció pel règim especial del criteri de caixa per 2018: 036/037

1. Renúncia al règim especial del criteri de caixa per 2018 i 2019: 036/037

• Opció  o revocació per la determinació de la base imposable mitjançant el marge de benefici global en el règim especial dels béns usats, objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció per 2018 i successius. Mod. 036

• Opció  tributació en destinació vendes a distància a altres països de la Unió Europea per 2018 i 2019. *Mod. 036

• Renúncia règim de deducció comuna per a sectors diferenciats per 2018: sense model

• Comunicació d’alta en el règim especial del grup d’entitats. Mod. 039

• Opció  o renúncia per la modalitat avançada del règim especial del grup d’entitats. Mod. 039

• Comunicació anual relativa al règim especial del grup d’entitats. Mod. 039

Altres opcions que cal tenir en compte…

• Opció subjecció a l’IVA per al 2018 i següents i comunicació subjecció a l’IVA pels subjectes passius en règim agrícola, subjectes passius exempts sense dret a deducció i persones jurídiques que no actuïn com a empresaris o professionals si les seves adquisicions intracomunitàries de béns no han superat els 10.000 €: en qualsevol moment i 1 mes des que s’aconsegueix aquest límit, respectivament.

• Comunicació de subjecció a l’IVA en vendes a distància: 1 mes des que se superin els 35.000 €.

• Opció pel règim especial d’arrendament d’habitatges en l’impost sobre societats: les societats que es vulguin beneficiar d’aquest règim que permet una menor tributació, s’hi han d’acollir mitjançant comunicació a l’Agència Tributària abans de final d’any.
• Valors cadastrals: les societats destinades a l’arrendament d’immobles, hauran de revisar si el valor cadastral dels immobles destinats a l’arrendament superen els 601.010 euros, ja que, en aquest supòsit, s’hauran de donar d’alta per l’impost sobre activitats econòmiques (IAE). En aquest cas hauran de sol·licitar el certificat necessari perquè no els siguin practicades retencions pels arrendataris. D’altra banda, en el cas de modificacions o alteracions en els immobles, s’ha de presentar la comunicació davant el Cadastre amb la finalitat que sigui incorporada per a l’any vinent.
• IAE: encara que l’impost sobre activitats econòmiques és un impost que gaudeix d’una exempció important per a les pimes, atès que només estan obligades al seu pagament les entitats que tinguin un import net de volum de negocis superior al 1.000.000 €, les empreses que canviïn la seva xifra de negocis en l’últim impost sobre societats presentat, estan obligades a notificar aquest canvi a l’administració tributària abans del 31 de desembre.

1. Règim fiscal especial aplicable als treballadors desplaçats a territori espanyol: aquest règim pot ser aplicat en el període en què s’efectuï el canvi de residència i durant els 5 períodes impositius següents, sempre que s’hi hagués optat. Pel que en cas que l’actual període sigui el cinquè any posterior al trasllat, el proper exercici es tributarà com a resident, i s’haurà de presentar la declaració de l’IRPF. En aquest cas l’empresa ocupadora haurà de subjectar-ho al règim general de retencions.
3. Comunicació de circumstàncies personals dels empleats a efectes de la pràctica de retencions, que han de facilitar a l’empresa per al càlcul de les retencions de l’exercici (Model 145).  INVERSIONS FINANCERESSi disposa de liquiditat per invertir o té saldos amb rendibilitat baixa, estem a la seva disposició per aconsellar-li la millor inversió, aprofitant tots els avantatges fiscals.
4.  
5.  

EN QUÈ CONSISTEIX EL NOU PRODUCTE BANCARI: EL COMPTE DE PAGAMENT BÀSIC?

S’ha aprovat la norma que consagra el dret universal d’accés a un compte bancari bàsic, que obligarà a la banca a donar servei als clients mitjançant un compte de pagament bàsic. Així, la banca haurà de donar accés (a aquells clients en risc d’exclusió que els sol·licitin) a un compte amb serveis com la domiciliació de rebuts, ús de targetes o transferències, amb una comissió màxima que fixarà el Ministeri d’Economia. S’haurà de lliurar al client un informe sobre comissions i actualitzar-lo anualment. També es permet als consumidors la cancel·lació de comptes en 24 hores.

Al BOE del dia 25-11-2017 s’ha aprovat el Reial decret-llei 19/2017 de comptes de pagament bàsics, trasllat de comptes de pagament i comparabilitat de comissions, que entrà en vigor el dia 25-11-217, i que incorpora a la legislació espanyola una Directiva comunitària de 2014 sobre aquestes matèries. L’objectiu és millorar la inclusió financera i potenciar el mercat europeu. Per a això es garanteix el dret universal d’accés a un compte de pagament bàsic, es millora la transparència i la comparabilitat de les comissions aplicades als comptes de pagament, i s’agilita el trasllat de comptes de pagament.

La norma obligarà a la banca a donar servei als clients mitjançant un compte de pagament bàsic, evitant així que ciutadans d’escassos recursos o escassa rendibilitat per a les entitats siguin discriminats i quedin fora del sistema financer.

Nou producte bancari: els comptes de pagament bàsics

El compte de pagament bàsic és un nou producte bancari creat per la Directiva europea, que estarà denominada en euros i que facilitarà l’accés a una sèrie de serveis com són l’obertura, utilització i tancament del compte, dipòsit de fons, retirada d’efectiu en l’entitat o en caixers, domiciliació de rebuts, ús de targetes de dèbit o prepagament i transferències. Aquests comptes tindran una comissió màxima que fixarà el Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat.

Denegacions

Les entitats de crèdit podran denegar l’accés als comptes de pagament bàsics en casos molt taxats. Per exemple, si el potencial client no aporta la informació requerida per l’entitat en funció del nivell de risc de blanqueig de capitals o de finançament del terrorisme segons el previst per la legislació nacional o si la seva obertura sigui contrària als interessos de la seguretat nacional o d’ordre públic. També es podrà denegar quan el client ja sigui titular d’un compte que permeti realitzar els mateixos serveis.

El Ministeri d’Economia fixarà mitjançant ordre ministerial el límit màxim a aplicar en aquest tipus de comptes.

Trasllat i cancel·lació de comptes

Per a tots els comptes en general, s’estableix el dret al trasllat a una altra entitat o dins d’aquesta, obligació que afecta a tots els proveïdors de serveis de pagament, no solament a les entitats de crèdit. El trasllat s’efectuarà en període màxim de 13 dies. Els proveïdors de serveis de pagament podran denegar el trasllat del saldo d’un compte de pagament a aquells clients que tinguin obligacions pendents de càrrec en aquest compte.

També es permet als consumidors la cancel·lació de comptes en 24 hores. L’excepció és que l’usuari tingués contractat amb el proveïdor de serveis de pagaments un altre producte o servei financer para la gestió del qual sigui necessari mantenir obert un compte de pagament amb el proveïdor de serveis de pagament.

Comissions

Quant a les comissions i també aplicable a tots els comptes, la norma estableix que els proveïdors de serveis de pagament proporcionaran al client o potencial client un document informatiu de les comissions amb una antelació suficient.

A més, hauran de proporcionar-li cada any i gratuïtament, un estat de totes les comissions en què hagin incorregut per als serveis associats a un compte de pagament.

El Banc d’Espanya podrà establir els requisits que han de complir tots dos documents, que hauran de ser precisos, breus i amb una estructura clara. Disposarà d’un lloc web, d’accés gratuït, que permeti comparar les comissions que apliquen els proveïdors de serveis de pagament.