SI UN SOCI ES PLANTEJA CONDONAR EL DEUTE QUE TÉ L’EMPRESA AQUEST FET TÉ LA CONSIDERACIÓ D’INGRÉS PER A LA SOCIETAT?

La condonació per part del soci del deute que té l’empresa amb ell, tindrà la consideració de més fons propis per a la societat, en la proporció que correspongui al percentatge de participació que aquest soci ostenta en l’entitat, i, per la part restant, la consideració d’ingrés de l’exercici, el qual formarà part de la base imposable del període impositiu en què es dugui a terme la condonació, tributant en l’impost sobre societats.

En molts moments, quan el negoci té problemes, és habitual que els socis de l’empresa facin aportacions econòmiques per permetre que la companyia pugui seguir funcionant, per a això se sol utilitzar el “compte corrent” dels socis amb la societat.

Pot succeir que un soci i la societat mantenen un compte corrent entre si amb un saldo positiu a favor del soci, i davant l’expectativa de no cobrar el saldo del compte corrent, el soci es pot plantejar condonar el deute a la societat. Doncs bé, la pregunta que es pot plantejar és si donada la condició de soci, podria condonar el deute sense més i sense efecte fiscal immediat.

Efectes fiscals: aportació als fons propis

D’acord amb la normativa civil, la condonació està sotmesa als preceptes que regeixen les donacions.

En relació amb les subvencions, donacions i llegats atorgats per socis o propietaris el Pla General Comptable (PGC) disposa que no constitueixen ingressos, i que s’han de registrar directament en els fons propis, independentment del tipus de subvenció, donació o llegat que es tracti. En aquest sentit es pronuncia l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), sobre el tractament comptable de la condonació de crèdits i dèbits entre empreses del mateix grup. Així, l’ICAC assenyala que a la vista d’aquest tractament, la norma comptable sembla rebutjar la possibilitat que entre soci i societat pugui existir com a causa del negoci la mera liberalitat. Per contra, la solució que es recull per a aquestes transaccions guarda sintonia amb la causa mercantil que empara les ampliacions de capital.

Des d’una perspectiva estrictament comptable, la societat donatària experimenta un augment dels seus fons propis i el donant comptabilitzarà, amb caràcter general, un valor més elevat de la seva participació tret que, existint altres socis de la societat dominada, la societat dominant realitzi una aportació en una proporció superior a la que li correspondria per la seva participació efectiva.

D’acord amb tot l’anterior, la condonació per part del soci del deute que té la societat amb ell, tindrà la consideració de més fons propis per a la societat, en la proporció que correspongui al percentatge de participació que aquest soci ostenta en l’entitat, i, per la part restant, la consideració d’ingrés de l’exercici, el qual formarà part de la base imposable del període impositiu en què es dugui a terme la condonació.

És a dir:

El soci disposa del 100% del capital: a efectes fiscals, la condonació del préstec per la seva banda es considerarà una aportació als fons propis (com si es tractés d’una ampliació de capital), i ni la societat ni el soci hauran de tributar per això.

El soci no té el 100% del capital: si en l’empresa hi ha altres socis, encara que siguin familiars, la neutralitat fiscal indicada més amunt només es produirà per l’import que correspongui a la part proporcional de la seva participació, mentre que per la part restant l’efecte serà el següent:

• Per a l’empresa es considerarà un ingrés en l’exercici en el qual es produeixi la condonació, pel qual haurà de tributar.
• Per al soci, no podrà considerar aquest excés com un valor més elevat de les seves participacions (pel que, si en el futur les ven, no podrà computar aquesta quantitat com a major valor d’adquisició).

VIGILI AMB ELS PAGARÉS!

El pagaré és un compromís de pagament pel qual una empresa o professional es compromet a pagar a una altra companyia o autònom una quantitat de diners especificada en una data determinada. Els pagarés permeten a les empreses ajornar, d’alguna manera, el pagament d’un producte o un servei per poder aconseguir liquiditat en aquest període. A més, gràcies al descompte de pagarés, és possible reduir el risc d’impagament, i avançar el cobrament d’aquest pagaré. Però vigili, cal saber els mecanismes de reclamació en el supòsit que no resulti atès al seu venciment.

A l’hora d’acceptar un pagaré com a mètode de pagament, s’han de tenir en compte una sèrie de recomanacions per evitar riscos d’impagaments.

El pagaré és un compromís de pagament pel qual una empresa o professional es compromet a pagar a una altra companyia o autònom una quantitat de diners especificada en una data determinada. Els pagarés permeten a les empreses ajornar, d’alguna manera, el pagament d’un producte o un servei per poder aconseguir liquiditat en aquest període. A més, gràcies al descompte de pagarés, és possible reduir el risc d’impagament, i avançar el cobrament d’aquest pagaré.

Però vigili, cal conèixer els mecanismes de reclamació en el supòsit que no resulti atès al seu venciment.

Els elements principals d’un pagaré són:

Elements personals:

• El signant del pagaré és qui subscriu una promesa de pagament futura
• El prenedor és la persona designada en el benefici de la qual s’efectua aquesta promesa
• L’endossatari és la persona que rep el pagaré del prenedor per endós qui al seu torn el pot endossar; a l’últim d’ells se’l denomina forquilla
• L’avalador pot garantir el pagament del pagaré

Totes les persones que emeten, endossen o avalen el pagaré, l’han de signar i mitjançant aquest acte realitzen una declaració de voluntat de tipus canviari que els vincula.

El pagaré és un títol formal i solemne, i ha de contenir determinades mencions exigits per la Llei canviaria i del xec. Aquests requisits són:

• La denominació “pagaré” inserida en el propi text
• Contenir una promesa pura i simple de pagar una quantitat determinada de diners
• Indicació del venciment de la data de pagament. Hi ha diverses alternatives: (i) data fixa; (ii) a un termini a comptar des de la data d’emissió (dies, mesos, anys); (iii) a la vista; (iv) a un termini a comptar des de la vista. En el supòsit que no es fixi una data, s’entendrà pagador a la vista
• Lloc del pagament
• Nom del prenedor
• Lloc i data de la signatura
• Signatura de l’emissor del pagaré. No s’exigeix el nom, sinó únicament la signatura que ha de ser manuscrita

Què fer en cas d’impagament?

Amb caràcter previ a l’inici d’un procediment judicial, resulta aconsellable amb caràcter general contactar amb el deutor per intentar aconseguir un acord i així liquidar el deute. A títol d’exemple, es pot remetre un burofax o una carta certificada (recomanable amb justificant de recepció), informant de l’import del deute i del termini per al seu pagament, informant així mateix que en cas de rebutjar el pagament s’iniciarien accions judicials amb el perjudici dels costos i despeses que això implicaria al deutor.

També resulta convenient efectuar un esbrinament patrimonial sobre la solvència del deutor (sigui persona física o jurídica), ja que no seria gaire efectiu interposar una acció judicial i encara que es produeixi una sentència favorable, l’absència de béns de titularitat del deutor faria impracticable el cobrament del deute, de manera que la pèrdua de temps i diners (pels honoraris de tercers que han d’intervenir en el procés judicial) suposaria l’assumpció d’un cost addicional al del propi deute.

En cas que les anteriors actuacions no donin resultat, cal acudir a la via judicial.

En el cas que el deute estigui documentat en un pagaré es pot seguir un procediment judicial específic –judici canviari- que és més ràpid i efectiu que els procediments declaratius (verbal o ordinari si supera 6.000 euros), o monitori quan existeixi un suport documental que acrediti el deute reclamat (factura, comanda, albarà, etc.).

La legítima forquilla d’un pagaré (usualment la persona o entitat que ha subministrat un bé o prestat un servei) té una acció de tipus processal específica per exigir judicialment el seu pagament enfront del signant del pagaré i, eventualment, enfront d’altres obligats canviaris, que es basa exclusivament en el propi títol (pagaré). Aquesta acció es denomina canviària, i s’exigeix la presentació del títol i no és necessària cap altra al·legació sobre el substrat de la relació existent entre les parts, en existir en el propi pagaré una promesa incondicional de pagament.

L’acció canviària es pot dirigir contra les següents persones:

• contra el signant i els seus avalistes (acció directa)
• de retorn contra els endossants i els seus avalistes

És important ressenyar que ambdues accions –directa i de retorn- es poden exercitar de forma conjunta. D’aquesta forma, un aspecte que la jurisprudència ha ratificat consisteix que la forquilla del pagaré pot reclamar l’import íntegre del pagaré a qualsevol de les persones que haguessin posat la seva signatura en el pagaré canviari pel mer fet de constar la signatura.

La quantia reclamable té els següents conceptes: (i) el nominal del pagaré; (ii) l’interès meritat des de la data de venciment del pagaré al tipus d’interès legal incrementat en dos punts percentuals i (iii) despeses del protest, comunicacions i d’altres que es puguin acreditar directament relacionats amb l’impagament del pagaré.

Quant als terminis per interposar l’acció canviària, s’ha de distingir:

• l’acció directa contra el signant que hagi d’abonar el pagaré és de 3 anys des de la data de venciment
• per a l’acció de retorn contra els endossants i avalistes, el termini d’exercici és d’1 any des de la data de protest o declaració equivalent
• en el cas que l’acció de retorn s’exerceixi per un endossant contra els altres, l’acció de retorn té un termini de 6 mesos a comptar des de la data de reemborsament del pagaré

ÉS POSSIBLE DEDUIR L’IVA ABANS DE L’INICI DE L’ACTIVITAT EMPRESARIAL?

L’IVA suportat en la compra de béns o serveis durant la “fase preparatòria” d’un negoci (és a dir, amb anterioritat a l’inici de l’activitat) és deduïble. Per a això, n’hi ha prou amb demostrar que, en incórrer en aquestes despeses, es tenia la intenció d’iniciar una activitat que donava dret a deduir l’IVA suportat. Hisenda ha d’acceptar la deducció de l’IVA suportat, àdhuc en el cas que l’activitat no s’iniciï mai.

Li recordem que l’empresari o professional que té intenció, confirmada per elements objectius, d’iniciar amb caràcter independent una activitat econòmica i realitza les primeres despeses d’inversió, ha de ser considerat subjecte passiu, i en actuar com a tal, té dret a deduir immediatament l’impost sobre el valor afegit (IVA) reportat o ingressat per les despeses d’inversió efectuades per les necessitats de les operacions que pretén realitzar i que tinguin dret a deducció, sense esperar a l’inici de l’explotació efectiva.

Així, ho estableix el Tribunal Suprem, en la seva sentència de 19 de juliol de 2017, recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que determina que el criteri preferent per procedir a la deducció de l’IVA suportat abans de l’inici efectiu de les operacions gravades és la intenció de destinar els béns o serveis adquirits o rebuts a una determinada activitat empresarial. Així, en línia amb la sentència del TS de 7 de març de 2014, una vegada nascut el dret, segueix existint encara que l’activitat econòmica considerada no doni lloc a operacions subjectes a gravamen o encara que el subjecte passiu no hagués pogut utilitzar els béns en operacions subjectes a l’impost a causa de circumstàncies alienes a la seva voluntat.

QUI POT ACCEDIR A UNA PREJUBILACIÓ?

Mentre que la jubilació anticipada és una situació regulada per la Seguretat Social, en el cas de la prejubilació, són empresa i treballador els implicats en un pacte particular de condicions concretes. No existeix una edat legal per poder prejubilar-se, encara que sí que existeixen requisits particulars en cada cas. Les empreses no tenen l’obligació d’oferir o acceptar la prejubilació de cap dels seus treballadors, en tractar-se d’un pacte, empleat i ocupador han d’estar d’acord.

En moltes ocasions es parla indistintament de prejubilació i jubilació anticipada. Però compte, perquè hi ha diferències. Sobretot perquè l’una està regulada per la Seguretat Social i l’altra no.

Li expliquem a continuació amb més detall en què consisteix la prejubilació.

Què és la prejubilació i per què no s’ha de confondre amb la jubilació anticipada?

La prejubilació neix d’un acord entre l’empresa i el treballador, en el qual es modifica la data de cessament en l’empresa amb anterioritat a la data de jubilació prevista. A diferència de la jubilació anticipada, la qual està regulada per la Seguretat Social, en el cas de la prejubilació, són empresa i treballador els implicats en un pacte particular de condicions concretes.

Atenció. Hi ha diferències importants entre una jubilació anticipada i una prejubilació, a pesar que existeix certa tendència a associar-les. En tots dos casos, si estàs jubilat de forma anticipada o si estàs prejubilat, no estaràs treballant, ja que és la fi última de qualsevol tipus de retir o jubilació. No obstant això, el camí pel qual s’ha arribat a aquesta meta final és totalment diferent en cadascuna de les dues situacions.

Existeix una edat legal per poder prejubilar-se? Qui pot accedir a una prejubilació?

El que defineix la prejubilació és que és una situació regulada de forma privada entre un treballador i l’empresa a la qual presta serveis. Hi ha, per tant, diferents tipus de prejubilació, segons cada empresa hagi volgut o no incloure aquesta possibilitat o oferir-la als seus treballadors, fins i tot una mateixa empresa pot oferir diferents models de prejubilació en funció de l’edat o de l’antiguitat o del moment en què l’ofereix. Sempre hi ha un acord laboral recolzant aquesta proposta.

No existeix una edat legal per poder prejubilar-se, encara que sí que existeixen requisits particulars en cada cas. Les empreses no tenen l’obligació d’oferir o acceptar la prejubilació de cap dels seus treballadors, en tractar-se d’un pacte, empleat i ocupador han d’estar d’acord. Fins fa uns anys, la prejubilació era un avantatge que incloïen les empreses en els seus convenis particulars, però actualment és una opció menys estesa encara que depèn del sector d’activitat, de la grandària de l’empresa, i dels rangs laborals en molts casos.

Quant dura la prejubilació?

L’usual és que la prejubilació s’ofereixi a treballadors amb edats properes a l’edat de jubilació, però no existeix una norma fixa. L’empresa pot oferir prejubilacions a aquells treballadors que, per exemple, compleixin els 56 anys o més al llarg de l’exercici 2017. En aquest cas, la prejubilació dura des del moment en què el treballador i l’empresari decideixen trencar la seva vinculació laboral i signar un pacte de prejubilació fins que l’empleat arriba a l’edat de jubilació, moment en el qual deixa de ser prejubilat i passa a ser jubilat i dependent per tant del sistema públic de la Seguretat Social.

Quina retribució rep el treballador prejubilat?

Necessàriament hem d’associar la prejubilació amb l’acomiadament, en tots dos casos el treballador percep una indemnització, així que aquest serà el valor màxim i referencial que prendrà l’empresa. L’habitual és dissenyar un esquema en què es mantingui una bona part del que el treballador estava cobrant (sol estar entorn del 70-80% del salari brut, depenent de la durada del període de prejubilació).

En aquest acord de prejubilació també s’estableix si, durant la durada d’aquest, es mantenen les cobertures de risc que tenia el treballador, o les ajudes, o les aportacions a plans de pensions i altres compromisos de previsió social.

Durant el temps que duri la situació de prejubilació i sempre segons les condicions particulars en cada cas, l’empresa es compromet a pagar la part proporcional pactada del sou i complir amb les obligacions de pagament a la Seguretat Social, requerides per a aquest cas (el conveni especial), una vegada finalitzi el període de cobrament de la prestació de desocupació. És a dir, mentre el treballador cobra la desocupació se segueix cotitzant a la Seguretat Social, i en finalitzar aquest període és quan s’inicia el Conveni Especial.

Atenció. Les prejubilacions van acompanyades de la subscripció d’un conveni especial entre el treballador i la Seguretat Social, mitjançant el qual l’afectat cotitza des del moment en el qual cessa fins que accedeixi a la jubilació.

En quina situació laboral està un treballador prejubilat?

No existeix la figura legal del prejubilat, per tant, la persona que accedeix a aquesta modalitat s’inscriu en el sistema com a aturat i demandant d’ocupació, i com que generalment en l’acord s’estableix que l’empresa segueix cotitzant per ell, el treballador es manté d’alta en la Seguretat Social.

Com a persona aturada, el treballador prejubilat pot accedir a la prestació per desocupació en les condicions habituals i iguals per a tots els ciutadans, sempre que li correspongui. Durant el temps de prejubilació, el titular segueix acumulant anys i cotització per al moment de la jubilació, d’acord amb el conveni específic pactat amb la Seguretat Social.