EN QUÈ CONSISTEIX LA REDUCCIÓ I AUGMENT DE CAPITAL SIMULTANIS PER A LES EMPRESES?

L’operació de reducció i augment de capital simultani, coneguda com a “operació acordió”, pot ser un instrument molt útil per a les societats que acumulin pèrdues i que es vulguin sanejar. La Llei de societats de capital, estableix que l’acord de reducció del capital social a zero o per sota de la xifra mínima legal solament es podrà adoptar quan simultàniament s’acordi la transformació de la societat o l’augment del seu capital fins a una quantitat igual o superior a l’esmentada xifra mínima. D’aquesta forma, amb la reducció s’absorbeixen les pèrdues acumulades, mentre que amb l’augment es recapten noves aportacions i es reconstrueix amb elles el patrimoni net.

Partint que hi ha diverses possibilitats de realitzar una reducció de capital social, com a reducció amb devolució de les aportacions, reducció per compensar pèrdues, constituir reserves, compra i amortització d’accions pròpies, també trobem una altra via per a això, com és la reducció i augment de capital simultani: “operació acordió”.

Com ja sabem, quan les pèrdues deixen reduït el patrimoni net d’una societat per sota de la meitat del seu capital, aquesta societat cau en “causa de dissolució”. Una possible solució per regularitzar aquesta causa de dissolució seria acordar en junta general una reducció de capital per compensar pèrdues i un augment de capital simultani que els socis aportin els fons necessaris.

Aquest tipus d’operació se sol produir en aquelles situacions on s’han donat fortes pèrdues i això dóna lloc a una doble acció, ja que d’una banda es redueix el capital per sota de la seva xifra mínima legal o fins i tot a zero per compensar-les i per un altre s’amplia, és a dir, és una mesura de sanejament financer pel seu fàcil tractament del capital social, permetent l’eliminació comptable de les pèrdues obtingudes com un pas previ a l’obtenció de nous fons propis.

Atenció. L’operació acordió és una excepció a la regla general de l’art. 4 de la Llei de societats de capital, que estableix els mínims de 3.000 € per SL i 60.000 € per SA.

Aquesta operació de reducció i augment de capital simultani es troba regulada en els articles 343 a 345 del text refós de la Llei de societats de capital, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 juliol (LSC).

En concret, l’article 343 de la LSC estableix que: “L’acord de reducció del capital social a zero o per sota de la xifra mínima legal solament es podrà adoptar quan simultàniament s’acordi la transformació de la societat o l’augment del seu capital fins a una quantitat igual o superior a l’esmentada xifra mínima”.

En realitzar-se simultàniament dues operacions amb el seu propi règim jurídic, en termes generals s’hauran de respectar els requisits i condicions de cadascuna d’elles (reducció i augment de capital) i les pròpies de la seva regulació específica en la Llei de societats de capital.

A més assenyala que en tot cas “s’haurà de respectar el dret d’assumpció o de subscripció preferent dels socis.” La finalitat d’aquest dret és possibilitar que els socis conservin la mateixa proporció de participació en el capital després de l’operació acordió (o en qualsevol augment de capital social) i no donar lloc al fet que grups majoritaris de socis dilueixin la participació de socis minoritaris mitjançant aquestes operacions.

D’altra banda, l’article 344 de la LSC obliga a l’eficàcia de l’operació de reducció i augment de capital simultani, ja que aquesta “quedarà condicionada, si escau, a l’execució de l’acord d’augment del capital”.

Atenció. La jurisprudència del Tribunal Suprem ha establert clarament que les operacions acordió que no tinguin un veritable motiu de sanejar els comptes de la societat són nul·les.

També és important no perdre de vista les conseqüències que comporta aquesta operació quant al seu registre en el Registre Mercantil, assenyalant-se en l’article 345: “La inscripció de l’acord de reducció en el Registre Mercantil no es podrà practicar tret que simultàniament es presenti a inscripció l’acord de transformació o d’augment de capital, així com, en aquest últim cas, la seva execució”.

COM S’HAN DE DECLARAR LES PARTICIPACIONS D’EMPRESES NO COTITZADES EN L’IMPOST SOBRE EL PATRIMONI?

Els contribuents que estiguin obligats a presentar la declaració de l’impost sobre el patrimoni, i tinguin participacions en empreses no cotitzades, han de declarar-les pel valor teòric comptable resultant de l’últim balanç aprovat, si està auditat i l’auditoria és favorable; en cas contrari, pel major entre aquest valor teòric comptable, el valor nominal i el resultant de la capitalització al 20% de la mitjana dels beneficis dels últims tres exercicis. Les entitats estan obligades a subministrar als seus socis, associats o partícips, certificats contenint les valoracions de les seves respectives accions i participacions.

De cara a la declaració de l’impost sobre el patrimoni (IP) de l’exercici 2016, volem recordar-los que si vostè és titular de participacions o accions en empreses no cotitzades, d’acord amb la normativa de l’IP, i sempre que estigui obligat a presentar l’IP, les ha de declarar segons el valor teòric comptable resultant de l’últim balanç aprovat, sempre que aquest, bé de manera obligatòria o voluntària, hagi estat sotmès a revisió i verificació i l’informe d’auditoria resultés favorable.

Atenció. Estan obligats a presentar declaració per l’impost sobre el patrimoni les persones físiques en els quals concorri alguna de les següents circumstàncies:

• La seva quota tributària, determinada d’acord amb les normes reguladores d’aquest impost, i una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedissin, resulti a ingressar, o

• Si, sense donar-se l’anterior circumstància, el valor dels seus béns o drets, determinat d’acord amb les normes reguladores de l’impost, resulti superior a 2.000.000 d’euros.

A l’efecte de l’aplicació d’aquest segon límit, s’hauran de tenir en compte tots els béns i drets del subjecte passiu, estiguin o no exempts de l’impost, computats sense considerar les càrregues i gravàmens que en disminueixin el valor, ni tampoc els deutes o obligacions personals de què hagi de respondre el subjecte passiu.

Les persones mortes l’any 2016 en qualsevol dia anterior al 31 de desembre, no tenen obligació de declarar per aquest impost.

Què s’ha d’entendre per “últim balanç aprovat?

Hisenda venia interpretant que el balanç a considerar havia de ser l’últim aprovat a la data de la meritació de l’impost (31 de desembre), és a dir en general, el de l’exercici anterior.

No obstant això, sentències de diversos tribunals l’han portat a canviar de criteri. En concret, el Tribunal Suprem (TS) en la sentència de 12 de febrer de 2013 reiterada per una altra posterior de 14 de febrer de 2013, obre una via diferent respecte al criteri de valoració de les accions i participacions no cotitzades en l’impost sobre el patrimoni.

El TS entén que l’expressió «l’últim balanç aprovat» continguda en l’art. 16 de la Llei de l’impost sobre el patrimoni ha de prendre com a punt de referència l’aprovat dins del termini legal per presentar l’oportuna autoliquidació, de manera que si en aquesta data està aprovat l’exercici que es liquida, encara que això hagi esdevingut amb posterioritat a la data de la meritació, haurà de ser no obstant això el tingut en compte per reflectir-se en ell, amb evident millor precisió, el patrimoni de què és titular el subjecte passiu en la data de la meritació, que és el que constitueix l’objecte específic sobre el qual la Llei estableix el gravamen.

D’acord amb aquesta jurisprudència del TS, l’expressió “últim balanç aprovat” ha de prendre com a punt de referència l’aprovat dins del termini legal per a la presentació o autoliquidació del tribut.

La DGT, seguint aquest criteri, en consulta vinculant de 23 de desembre de 2016 ha assenyalat que s’ha de prendre l’últim balanç aprovat dins del termini voluntari de l’impost (30 de juny), sobre la base d’un millor acostament a la realitat econòmica de la base imposable del tribut.

Què passa en cas que el balanç no hagi estat degudament auditat o l’informe d’auditoria no resultés favorable?

En aquest cas, la Llei de l’impost sobre el patrimoni assenyala que la valoració es realitzarà pel valor més elevat de:

• Valor nominal.
• Valor teòric resultant de l’últim balanç aprovat.
• Valor resultant de capitalitzar al tipus del 20 per 100 la mitjana dels beneficis de l’entitat en els tres exercicis socials tancats amb anterioritat a la data de la meritació de l’impost (31 de desembre). Dins dels beneficis es computaran els dividends distribuïts i les assignacions a reserves, excloses les de regularització o d’actualització de balanços.

Per al càlcul d’aquesta capitalització es pot utilitzar la següent fórmula:

Valor = (B1+B2 + B3 /3) x (100/2)

On: B1, B2 i B3 són els beneficis de cadascun dels tres exercicis socials tancats amb anterioritat a la data de meritació de l’impost.

Atenció. Per a la correcta aplicació d’aquestes regles de valoració, les entitats estan obligades a subministrar als seus socis, associats o partícips, certificats contenint les valoracions de les seves respectives accions i participacions.

ES PODEN ESTABLIR TERMINIS DE PAGAMENT EN LES OPERACIONS COMERCIALS ENTRE EMPRESES SUPERIORS A 60 DIES?

El Tribunal Suprem ha declarat “nul·les de ple dret”, les clàusules contractuals que estableixin un termini superior a 60 dies per al pagament de factures en operacions comercials.

Li recordem que la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, estableix que el termini de pagament que ha de complir el deutor, si no hagués fixat data o termini de pagament en el contracte, serà de 30 dies naturals després de la data de recepció de les mercaderies o prestació dels serveis.

A més, la llei assenyala que els terminis de pagament no podran ser ampliats mitjançant pacte de les parts per sobre dels 60 dies naturals. En conseqüència, la norma imperativa prohibeix taxativament la possibilitat d’allargar els períodes de cobrament més de 60 dies des del lliurament dels béns mitjançant l’autonomia de la voluntat de les parts contractants.

A més hem de tenir en compte que:

• Com a penalització, la Llei de morositat estableix que tot retard per part del client al moment d’efectuar el pagament en relació amb el termini contractual o legal, dóna lloc automàticament el dret dels creditors a percebre interessos de demora sense necessitat d’efectuar cap intimació al deutor.

• Com a “Clàusules i pràctiques abusives”, la mateixa Llei introdueix el concepte de prohibició d’abusar de la llibertat contractual en perjudici del creditor, ja que quan existeixin acords que beneficiaven excessivament al deutor a costa del creditor, es poden considerar abusius aquests contractes i es consideren nul·les les clàusules pactades entre les parts sobre la data de pagament o les conseqüències de la demora que difereixin quant al termini de pagament i tipus legal d’interès de demora establerts per la llei, quan tinguin un contingut abusiu en perjudici del creditor considerades totes les circumstàncies del cas, entre elles la naturalesa del producte o servei o els usos habituals del comerç.

Sentència del Tribunal Suprem: nuls els terminis de pagament superiors a 60 dies

Una sentència recent del Tribunal Suprem, de 23 de novembre de 2016, ha confirmat que, a l’efecte de la Llei 3/2004, el termini màxim de pagament és de 60 dies. La sentència, estima el recurs interposat pel subcontractista d’una obra que reclamava el pagament d’unes factures i els interessos conforme a la Llei de morositat. La discussió se centrava en si el termini de pagament de 180 dies pactat en el contracte era nul o no. Doncs bé, el Tribunal Suprem, declara nul el pacte de 180 dies i condemna a pagar interessos de demora calculats en el que excedís de 60 dies (termini màxim de pagament conforme a la Llei de morositat).

Atenció. A l’efecte de l’article 7 de la Llei 3/2004, l’interès de demora que haurà de pagar el deutor serà el que resulti del contracte i, a falta de pacte, el tipus legal serà la suma del tipus d’interès aplicat pel Banc Central Europeu en la seva operació principal de finançament més recent efectuada abans del primer dia del semestre natural de què es tracti més vuit punts percentuals. En virtut de la Resolució de 27 de desembre de 2016 de la Secretaria General del Tresor i Política Financera, publicada en el BOE el 29 de desembre de 2016, el tipus d’interès de demora anual a aplicar durant el primer semestre del 2017 és del 8%, tipus revisable cada semestre de l’any.

Com a conclusions d’aquesta sentència del Tribunal Suprem, podem destacar:

• El termini màxim de pagament de 60 dies és imperatiu. Qualsevol termini superior és nul de ple dret (art. 6.3 del Codi Civil). Tots aquells pactes o clàusules acordades entre les parts que determinin terminis superiors a aquest límit temporal seran nuls de ple dret.

• Com a excepció, hi podria haver un termini superior a 60 dies i fins a un màxim de 90 dies en els supòsits en els quals, per mandat legal o pacte exprés, existeixi un procediment d’acceptació o comprovació dels béns o serveis prestats.

• El fet que no s’hagi impugnat prèviament el pacte per abusiu no constitueix un acte propi que impedeixi la reclamació dels interessos des de la data límit conforme a la Llei de morositat.

Amb aquesta sentència, el Tribunal Suprem confirma que el que era una pràctica habitual en les operacions comercials entre els diferents agents del mercat consistent a pactar per contracte terminis de pagament superiors als 60 dies, resulta en un incompliment de la normativa i la sanció serà la nul·litat del pacte i una possible condemna pels interessos de demora.

Es tracta per tant d’un aspecte rellevant que s’haurà de tenir en compte, i que pot tenir un impacte rellevant en l’operativa de les empreses; en particular, pot comportar importants conseqüències en la negociació de contractes i en supòsits litigiosos, que caldrà analitzar en cada cas concret.

SAP QUE JA POT CONSULTAR PER INTERNET ELS DEUTES PENDENTS DE PAGAMENT A LA SEGURETAT SOCIAL?

La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) ha establert un nou servei de consulta de deutes i obtenció de rebuts d’ingrés disponible des de la seu electrònica. Es podrà consultar electrònicament tots els deutes pendents de pagament, tant en via voluntària com en via executiva. A més, es pot obtenir el rebut d’ingrés per al seu pagament per qualsevol dels mitjans de pagament posats a la disposició dels usuaris (pagament en finestreta, ingrés en caixer electrònic, pagament per internet o transferència).

La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) ha establert un nou servei de consulta de deutes i obtenció de rebuts d’ingrés disponible des de la Seu electrònica. Es podrà consultar electrònicament tots els deutes pendents de pagament, tant en via voluntària com en via executiva. A més, es pot obtenir el rebut d’ingrés per al pagament de les mateixes per qualsevol dels mitjans de pagament posats a la disposició dels usuaris (pagament en finestreta, ingrés en caixer electrònic, pagament per internet o transferència).

Aquest nou servei denominat “Servei de consulta de deutes i obtenció de rebut d’ingrés”, s’ha inclòs a la seu electrònica de la Seguretat Social en les pestanyes de “Ciutadans” i “Empreses” i dins d’elles a l’apartat de “Recaptació”.

L’accés es realitzarà amb certificat digital o amb usuari i contrasenya (Cl@ve permanent). En concret, permetrà a totes les persones (físiques o jurídiques) responsables d’efectuar ingressos a la Seguretat Social i que disposin d’un codi de compte de cotització (CCC) o número d’afiliació a la Seguretat Social (NAF):

• Consultar els deutes que poden tenir pendents de pagament amb la Seguretat Social, sigui quin sigui el moment recaptatori en què es trobin, és a dir, tant si es troben en via voluntària com en via executiva.

• Obtenir un rebut d’ingrés (model TC1/31) que inclogui tots els deutes pendents d’ingrés o els que el ciutadà o empresa hagi seleccionat, d’acord amb uns filtres predeterminats.

Una vegada obtingut el rebut, l’ingrés es podrà realitzar en el compte restringit indicat en el rebut d’ingrés per qualsevol dels mitjans de pagament posats a la disposició dels usuaris (pagament en finestreta, ingrés en caixer electrònic, pagament per internet o transferència). D’aquesta forma, sense desplaçaments, els ciutadans i empreses poden realitzar amb total seguretat els ingressos dels seus deutes amb la Seguretat Social.