APROVADA LA PUJADA DELS PAGAMENTS FRACCIONATS EN L’IMPOST SOBRE SOCIETATS PER A GRANS EMPRESES

S’estableix un tipus mínim del pagament fraccionat (23%) i s’incrementa la proporció del pagament fraccionat (al 24%), per a aquells contribuents l’import net de la xifra de negocis en els 12 mesos anteriors a la data d’inici del període impositiu dels quals, sigui almenys de 10 milions d’euros. Aquestes modificacions s’apliquen ja als pagaments fraccionats que s’han d’efectuar en el mes d’octubre i desembre del 2016.

L’informem que al BOE del dia 30 de setembre, s’ha publicat el Reial decret-llei 2/2016, que va entrar en vigor el dia 30 de setembre i que afecta els períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2016 (però no resultaran d’aplicació als pagaments fraccionats el termini de declaració dels quals hagi començat abans de l’entrada en vigor d’aquest Reial decret-llei 2/2016,), pel qual es modifica el règim legal dels pagaments fraccionats en l’impost sobre societats per a grans empreses, que podran ser objecte de revisió en el futur, sobre la base de l’evolució dels ingressos de l’Estat que permetran reunir fons de manera immediata a les arques públiques, recaptació addicional per l’efectivitat de la qual vetllarà l’Administració tributària.

A qui afecta?

Als contribuents de l’impost sobre societats (IS) amb un import net de la xifra de negocis, en els 12 mesos anteriors a l’inici del període impositiu a què correspon el pagament fraccionat, sigui igual o superior a 10 milions d’euros.

Per tant, per a aquells contribuents amb període impositiu coincident amb l’any natural caldrà prendre en consideració l’import net de la xifra de negocis de l’exercici 2015 per als pagaments fraccionats d’octubre i desembre del 2016.

Quines modificacions s’estableixen?

• Restabliment d’un import mínim del pagament fraccionat del 23% del resultat positiu del compte de pèrdues i guanys “correguda” (base imposable dels 3, 9 o 11 primers mesos de l’exercici), i aquest percentatge s’eleva per a alguns contribuents de l’impost al 25%.
• Increment del tipus de gravamen aplicable a la base imposable correguda (base imposable dels 3, 9 o 11 primers mesos de l’exercici) de l’IS del 17% al 24%, per a aquells contribuents amb un tipus de gravamen del 25%, i increment també del tipus de gravamen per a la resta de contribuents.

 

 

Tipus mínim del pagament fraccionat

La quantitat a pagar no podrà ser inferior, en cap cas, al 23% del resultat positiu del compte de pèrdues i guanys de l’exercici dels tres, nou, o onze primers mesos de cada any, determinat d’acord amb la normativa comptable o, en el cas de contribuents el període impositiu dels quals no coincideixi amb l’any natural, de l’exercici transcorregut des de l’inici del període impositiu fins al dia anterior a l’inici de cada període d’ingrés del pagament fraccionat.

Atenció. La remissió al resultat comptable significa que es prescindeix de la base imposable de l’exercici i, per tant, de tots els ajustos previstos en la Llei de l’impost sobre societats. A aquests efectes, és important assenyalar que el resultat comptable positiu no es podrà minorar en cap mesura amb les bases imposables negatives pendents de compensar.

La quota del pagament fraccionat mínim es podrà minorar exclusivament en els pagaments fraccionats realitzats amb anterioritat, corresponents al mateix període impositiu.

Per tant, no es permet minorar la quota del pagament mínim amb les retencions o ingressos a compte suportats. Així, per exemple, la quota del pagament mínim que es correspongui al pagament fraccionat el termini de declaració del qual finalitza el 20 octubre del 2016 es podrà minorar en la quota del pagament fraccionat d’abril, però no es podran prendre en consideració les retencions o ingressos a compte suportats fins a 30 de setembre.

El tipus mínim serà del 25% del resultat comptable positiu, per a les entitats que tributin al tipus del 30%: entitats de crèdit i les dedicades a l’exploració, recerca i explotació de jaciments d’hidrocarburs.

Excepcions a l’aplicació del nou pagament fraccionat mínim: rendes derivades d’operacions de quitança conseqüència d’un acord de creditors i rendes exemptes que afectin entitats sense ànim de lucre.

El pagament fraccionat mínim no afectarà determinades entitats com són les societats anònimes cotitzades d’inversió al mercat immobiliari (SOCIMI) ni a les entitats que tributen al tipus de l’1% entre les quals s’inclou les societats d’inversió de capital variable, els fons d’inversió de caràcter financer, i les societats d’inversió immobiliària i els fons d’inversió immobiliària. Així mateix, aquesta regla tampoc afectarà els fons de pensions regulats en el text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions ni a les entitats a les quals sigui aplicable el règim fiscal establert en la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge.

Increment del percentatge de pagament fraccionat quantificat sobre la base imposable correguda de l’impost

En el càlcul d’aquesta modalitat de pagament fraccionat (base imposable dels 3, 9 o 11 primers mesos de l’exercici), el percentatge que es calculava fins ara multiplicant per 5/7 el tipus de gravamen de l’entitat arrodonit per defecte passa a calcular-se multiplicant per 19/20 el tipus de gravamen arrodonit per excés.

 

Així, per al tipus de gravamen general el percentatge a prendre que era del 17% (5/7 x 25) passa a ser del 24% (19/20 x 25%). Per a les entitats de crèdit el percentatge serà del 29%.

Tipus impositius aplicables a la base imposable 2016
Contribuent	Import net xifra negocis	Tipus IS	Pagaments fraccionats abril 2016	Pagaments fraccionats octubre i desembre 2016
General	<10 milions €	25%	17%	17%
	≥10 milions €	25%	17%	24%
Entitats de crèdit	<10 milions €	30%	21%	21%
	≥10 milions €	30%	21%	29%

A partir de quin moment?

S’aplica ja als pagaments fraccionats que s’han d’efectuar en el mes d’octubre i desembre del 2016. No resultaran d’aplicació si el pagament fraccionat s’ha d’imputar a un període impositiu iniciat amb anterioritat a l’1 de gener de 2016.

Fins quan?

Encara que la norma no estableix un termini màxim de vigència, el Ministre d’Hisenda ha manifestat que aquesta mesura estarà en vigor, almenys, fins a l’any 2018, que és quan el dèficit públic s’ha de col·locar-se per sota del 3% segons l’acordat amb Brussel·les.

Modificació dels models 222 i 220 de pagaments fraccionats de l’impost sobre societats

També s’ha publicat l’Ordre HAP/1552/2016 (que va entrar en vigor el 30 de setembre de 2016 i serà aplicable per primera vegada per al pagament fraccionat que s’haurà de realitzar en els primers 20 dies naturals del mes d’octubre del 2016), que modifica els models 222 i 202 de pagaments fraccionats, per adaptar-los a l’establert en el Reial decret-llei 2/2016, de 30 de setembre, pel que fa a la declaració i ingrés d’un import mínim de pagament fraccionat, modificant per a això el literal de la casella 33 «Mínim a ingressar (solament per a empreses amb xifres de negocis igual o superior a 10 milions d’euros)» dels models 222 i 202, respectivament, en la qual s’ha de consignar el càlcul de l’import mínim a ingressar.

Terminis per efectuar els pagaments fraccionats

Els terminis no han variat: són 3 pagaments anuals que s’han de realitzar durant els 20 primers dies naturals dels mesos d’abril, octubre i desembre. Quan s’opti per la domiciliació bancària com a forma de pagament, el termini serà del dia 1 al 15, tots dos inclosos, d’aquests mesos.

ADÉU AL “LLIBRE DE VISITES” DE LA INSPECCIÓ DE TREBALL!

Al BOE s’ha publicat una Ordre Ministerial, reguladora del model de diligència de la Inspecció de Treball, amb efectes des del 13 de setembre de 2016, que elimina de manera definitiva el “Llibre de visites” de la Inspecció, tant en format físic paper, com en format electrònic, si bé es manté l’obligació per a les empreses de conservar els llibres i les diligències existents a aquesta data durant 5 anys.

Al BOE del dia 12 de setembre, s’ha publicat l’Ordre ESS/1452/2016, de 10 de juny, que aprova el nou model per a l’extensió de les diligències realitzades pels funcionaris de la Inspecció de Treball, en ocasió de les seves actuacions realitzades als centres de treball o en compareixença de les empreses en les oficines de la Inspecció, i amb entrada en vigor a partir del 13 de setembre de 2016.

 

Aquesta nova regulació elimina de manera definitiva el Llibre de visites de la Inspecció, tant en format físic paper, com en format electrònic i l’origen del qual està unit al de la creació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social fa 110 anys.

 

Aquesta obligació empresarial, que serveix per deixar constància de les actuacions inspectores realitzades en cada empresa, va ser objecte d’una primera adaptació en 2013 quan la Llei de suport als emprenedors i la seva internacionalització va substituir del tradicional Llibre de visites, en format paper, per un Llibre de visites electrònic.

 

Ara es traslladen de les empreses a la Inspecció de Treball i Seguretat Social les obligacions relacionades amb la necessitat de documentar i deixar constància de les actuacions inspectores, alliberant als empresaris d’una obligació formal l’absència de la qual constituïa infracció lleu per obstrucció a la labor inspectora.

 

Els Inspectors de Treball i Seguretat Social i els Sotsinspectors Laborals, quan realitzin les visites als centres de treball o realitzin les pertinents comprovacions per compareixença en dependències públiques, estendran diligència en el model previst en l’annex de l’Ordre (es podran utilitzar els mitjans electrònics). S’estendrà una diligència per cada visita o comprovació, es reflectiran les matèries o aspectes examinats i altres incidències concurrents, que haurà de ser conservada per un termini de cinc anys.

ELS AVANTATGES PER A AUTÒNOMS DE LA FIGURA DE L’EMPRENEDOR DE RESPONSABILITAT LIMITADA

Gràcies a la figura de l’emprenedor de responsabilitat limitada, l’empresari o professional individual no haurà de respondre amb el seu patrimoni personal pels deutes generats en la seva activitat. No obstant això, existeixen una sèrie de restriccions i condicions que ha de conèixer.

Per a l’emprenedor que vol fer-ho sol i sense les complicacions de crear una societat, el més habitual és donar-se d’alta com a empresari individual o autònom. Una de les principals característiques d’aquesta figura és la de la seva responsabilitat il·limitada (la seva responsabilitat enfront de tercers és universal i respon amb tot el seu patrimoni present i futur dels deutes contrets en l’activitat de l’empresa).

 

Atenció. L’autònom té una responsabilitat patrimonial universal, és a dir, respon del compliment dels seus deutes amb tots els seus béns, presents i futurs, com estableix el Codi de civil. Això significa en la pràctica, que molts autònoms han vist embargats els seus béns, fins i tot el seu habitatge personal, per atendre els deutes que van contreure amb proveïdors, entitats financeres o fins i tot l’Administració. Si l’autònom empresari està casat, també els béns de la societat de guanys poden veure’s afectats.

 

Doncs bé, la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització va introduir un nou tipus d’autònom, l’emprenedor de responsabilitat limitada (ERL), la diferència fonamental de la qual amb l’autònom tradicional és la limitació de la responsabilitat sota determinades condicions.

 

Amb l’aprovació de la Llei d’emprenedors, va entrar en joc una nova figura entorn del concepte d’emprenedor que va suposar tota una novetat en la gestió del risc com a empresari autònom: l’emprenedor de responsabilitat limitada (“ERL”).

 

D’aquesta forma, l’autònom no haurà de respondre amb el seu patrimoni personal dels deutes contrets en la seva activitat professional o empresarial, això sí, sota determinades condicions. Aquesta limitació adquireix especial importància en la protecció de l’habitatge habitual de l’emprenedor.

 

Així, l’empresari és lliure de constituir-se en “ERL”, però en cas que triï aquesta opció de forma voluntària, ha de complir amb una sèrie d’obligacions que s’estableixen en la norma jurídica i amb l’objectiu de preservar les garanties dels creditors.

 

Qui pot ser “ERL”?

 

Qualsevol persona física (empresari o professional) que, amb limitació de responsabilitat sota determinades condicions, realitza de forma habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i d’organització d’una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, amb treballadors o sense per compte d’altri a càrrec seu.

 

És per tant aplicable a tots els autònoms, tant empresaris com a professionals. I no és necessari que es tracti d’una activitat nova, sinó que es poden acollir a aquest règim empresaris o professionals que ja estiguessin exercint la seva activitat amb anterioritat.

 

Quins avantatges s’aconsegueixen amb aquest règim?

 

Excloure l’habitatge habitual de l’emprenedor de la responsabilitat per deutes originats per l’activitat desenvolupada, amb la limitació que el seu valor no superi els 300.000 euros (450.000 en poblacions de més d’un milió d’habitants).

 

Protegeix a l’emprenedor enfront de tots els seus deutes?

 

No, només enfront de les quals tinguin origen en la seva activitat empresarial o professional. No queda protegit per tant respecte dels deutes “particulars” o familiars, aliens a l’àmbit empresarial o professional.

 

Per excepció, i això és important, tampoc queda limitada la seva responsabilitat, encara que tinguin origen en la seva activitat empresarial o professional:

 

– pels deutes contrets amb anterioritat a adquirir la condició formal d’empresari de responsabilitat limitada (que té lloc mitjançant la seva inscripció en el Registre Mercantil).

 

– per deutes tributaris o de la Seguretat Social.

 

I perd aquest benefici en cas d’haver actuat amb frau o negligència greu en el compliment de les seves obligacions amb tercers, sempre que així constés acreditat per sentència ferma o en concurs declarat culpable.

 

Característiques principals a tenir en compte

 

• Nombre de socis mínim: 1

 

• Fiscalitat: IRPF, pels rendiments de la seva activitat econòmica.

 

• L’emprenedor respon personalment de totes les obligacions que contregui l’empresa, excloses les de l’habitatge habitual (exceptuant els deutes de dret públic).

 

• Control total de l’empresa per part del propietari, que dirigeix la seva gestió.

 

• La personalitat jurídica de l’empresa és la mateixa que la del seu titular (empresari).

 

• L’aportació de capital a l’empresa, tant en la seva qualitat com en la seva quantitat, no té més límit que la voluntat de l’empresari. No es requereix un capital social mínim.

 

• L’emprenedor inscrit haurà de fer constar en tota la seva documentació, amb expressió de les dades registrals, la seva condició d’emprenedor de responsabilitat limitada o mitjançant l’addició al seu nom, cognoms i dades d’identificació fiscal de les sigles «ERL».

 

Avantatges

 

• L’emprenedor podrà limitar la seva responsabilitat pels deutes derivats de l’exercici d’aquesta activitat empresarial o professional.

 

• És una forma empresarial idònia per al funcionament d’empreses de mida molt reduïda.

 

• No cal realitzar cap tràmit d’adquisició de la personalitat jurídica, però sí que és necessari inscriure en el Registre Mercantil i en el Registre de la Propietat la condició d’empresari de responsabilitat limitada indicant les dades de l’habitatge habitual que quedarà exclòs de la responsabilitat de l’empresa.

 

• Pot resultar més econòmica, atès que no es crea persona jurídica diferent del propi empresari.

 

Inconvenients

 

• És necessària la inscripció en el Registre Mercantil.

 

• L’empresari respon amb el seu patrimoni personal dels deutes generats en la seva activitat, excepte el seu habitatge habitual sota determinades condicions.

 

• Si l’empresari està casat pot donar lloc al fet que la seva activitat afecti l’altre cònjuge, segons la classe de béns:

 

• Els béns propis dels cònjuges empresaris queden obligats als resultats de l’activitat empresarial.
• Els béns de guanys poden quedar obligats per consentiment exprés o per presència i consentiment.
• Els béns privatius del cònjuge de l’empresari poden quedar obligats per consentiment exprés en escriptura pública.

 

• Tributa per tipus més elevats com més gran és el seu volum de renda.

 

• Obligació d’elaborar i dipositar anualment en el Registre Mercantil els comptes anuals de l’activitat.

 

• El tràmit burocràtic no és senzill: l’emprenedor ha de comparèixer davant notari per declarar formalment en acta notarial la seva voluntat d’adquirir la condició d’emprenedor de responsabilitat limitada, indicant l’activitat empresarial o professional que exercirà o que exerceix i la identificació del seu habitatge habitual. A més, haurà de dur a terme les inscripcions corresponents en els Registres Mercantil i Registre de la Propietat. D’aquesta forma, els qui contractin amb l’autònom “protegit”, podran saber que l’habitatge d’aquest quedaria a resguard de possibles reclamacions.

 

• Serà obligatòria l’auditoria dels comptes anuals de l’emprenedor i el seu dipòsit en el Registre Mercantil.

 

 

La responsabilitat

 

L’empresari respon amb el seu patrimoni personal dels deutes generats en la seva activitat. Queda exceptuat el seu habitatge habitual sempre que es compleixin les següents condicions:

 

• El valor de l’habitatge no pot superar els 300.000 € (450.000 € en poblacions de més d’un milió d’habitants). Aquesta valoració es realitza conforme a la base imposable de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats al moment de la inscripció en el Registre Mercantil.

 

• En el cas d’habitatges situats en població de més del 1.000.000 d’habitants s’aplicarà un coeficient de l’1,5 al valor del paràgraf anterior.

 

• En la inscripció del Registre Mercantil corresponent al seu domicili s’indicarà el bé immoble, propi o comú, que es pretén que no quedi obligat per les resultes del gir empresarial o professional.

 

• No es podrà beneficiar de la limitació de responsabilitat el deutor que hagués actuat amb frau o negligència greu en el compliment de les seves obligacions amb tercers, sempre que així consti per sentència ferma o en concurs declarat culpable.

 

• Tret que els creditors prestin el seu consentiment expressament, subsistirà la responsabilitat universal del deutor pels deutes contrets amb anterioritat a la seva inscripció en el Registre Mercantil com a emprenedor individual de responsabilitat limitada.

 

Transcorreguts set mesos des del tancament de l’exercici social sense que s’hagin dipositat els comptes anuals en el Registre Mercantil, l’emprenedor perdrà el benefici de la limitació de responsabilitat en relació amb els deutes contrets amb posterioritat per fi d’aquest termini. Recuperarà el benefici al moment de la presentació.

 

Matrimoni amb separació de béns o guanys

 

També s’ha de tenir en compte que si l’empresari està casat, la responsabilitat pot afectar el cònjuge, per la qual cosa s’ha de revisar el règim de béns del matrimoni, si són guanys o hi ha separació de béns.

 

En aquest sentit, convé aclarir el següent:

 

• Els béns privatius de l’empresari queden obligats als resultats de l’activitat empresarial.

 

• Els béns destinats a l’exercici de l’activitat i els adquirits com a conseqüència d’aquest exercici, responen en tot cas del resultat de l’activitat empresarial.

 

• En el règim de béns de guanys, quan es tracta de béns comuns del matrimoni, perquè aquests quedin obligats serà necessari el consentiment de tots dos cònjuges. El consentiment es presumeix quan s’exerceix l’activitat empresarial amb coneixement i sense oposició expressa del cònjuge i també quan en contreure matrimoni un dels cònjuges exercís l’activitat i la continués sense oposició de l’altre.

 

• Els béns privatius del cònjuge de l’empresari no queden afectes a l’exercici de l’activitat empresarial, tret que existeixi un consentiment exprés d’aquest cònjuge.

 

• En tot cas, el cònjuge pot revocar lliurement el consentiment tant exprés com presumpte.

 

• L’empresari individual no està obligat a inscriure’s en el Registre Mercantil, encara que pot ser convenient inscriure-s’hi entre altres raons per registrar les dades relatives al cònjuge, el règim econòmic del matrimoni, les capitulacions, així com el consentiment, la revocació o oposició del cònjuge a l’afecció a l’activitat empresarial dels béns comuns o dels privatius.

EMPRESA INACTIVA: COMPLEIXI AMB LES SEVES OBLIGACIONS I EVITI SANCIONS

Recordi que si és administrador d’una societat inactiva i deixa de presentar les seves declaracions, Hisenda podria imposar-li sancions. I si no té diners per pagar, Hisenda podria iniciar un procediment de derivació de responsabilitat i exigir-les-hi a vostè com a administrador.

Pot succeir que hagi deixat la seva societat sense activitat o inactiva, i que els administradors hagin decidit no liquidar-la i mantenir-la per si es pot reactivar o simplement per evitar una sèrie de tràmits i de despeses que comporten la dissolució i liquidació de la societat.

 

Doncs bé, han de saber que deixar una societat inactiva porta una sèrie d’obligacions i responsabilitats. El primer que cal fer és aprovar-ho en una junta general.

 

Malgrat això, se segueixen tenint responsabilitats respecte a l’Agència Tributària, Seguretat Social, el Registre Mercantil i amb tercers.

 

Doncs bé, pel que fa a l’Agència Tributària, les obligacions són les següents:

 

1. Comunicar a l’AEAT que la societat està inactiva, mitjançant una modificació a la declaració censal model 036 i 037.

 

2. Els subjectes passius de l’impost sobre societats que quedin inactius tindran totes les seves obligacions tributàries de baixa (declaracions mensuals, ni trimestrals ni anuals per l’IVA, etc.), excepte l’obligació de presentar declaracions per l’impost sobre societats.
3. Des de la data de la inactivitat, l’IVA suportat no serà deduïble per no exercir activitat, ja que no es troba en exercici habitual de les seves operacions.

 

4. Estaria obligada a realitzar retencions i ingressar-les en l’AEAT.

 

Pel que fa a la Seguretat Social, els administradors podran donar-se de baixa de la Seguretat Social en el règim RETA, sempre que no realitzin cap altra activitat.

 

Pel que fa al Registre Mercantil, la societat seguirà obligada a realitzar tots els tràmits realitzats fins ara. Hi ha l’obligació de portar comptabilitat, legalització de llibres i per descomptat dipositar els comptes anuals. La inactivitat no eximeix de la presentació dels comptes anuals, el seu incompliment donarà lloc a una multa per import de 1.200 a 60.000 euros.

 

Hem de recordar que si transcorre més d’un any des de l’inici de la inactivitat, és causa de dissolució, per la qual cosa és responsabilitat dels administradors en el termini de dos mesos convocar la junta general per prendre les mesures oportunes.

 

També comentar que si la societat inactiva tingués algun deute amb l’Administració, i no la paga, es deriva aquesta responsabilitat als administradors