A QUINA EDAT EM PUC JUBILAR EN 2017?

En 2017 els treballadors es podran jubilar a 65 anys i cinc mesos, excepte si han cotitzat 36 anys i tres mesos, en aquest cas podran fer-ho a 65 anys.

L’any 2017 porta un nou canvi en els requisits per accedir a la jubilació en compliment de la Llei de pensions que des del 2013 està obligant als espanyols a treballar més anys i cobrar menys com a fórmules per sostenir el sistema de Seguretat Social.

Regla general

L’edat d’accés a la pensió de jubilació depèn de l’edat de l’interessat i de les cotitzacions acumulades al llarg de la seva vida laboral, amb el requisit d’haver complert l’edat de:

• 67 anys o

• 65 anys quan s’acreditin 38 anys i 6 mesos de cotització.

Aquest requisit serà exigible, en tot cas, quan s’accedeixi a la pensió sense estar en alta o en situació assimilada a la d’alta.

La norma retarda progressivament l’edat de retir dels treballadors espanyols fins als 67 anys en 2027. Així, els qui vulguin jubilar-se al llarg d’aquest any 2017 amb el 100% de la pensió que els pogués correspondre, hauran de tenir ja complerts els 65 anys i cinc mesos.

Atenció. Fins a 2018, l’edat de jubilació s’incrementarà un mes per cada exercici, per a partir d’aquesta data augmentar en dos mesos cada any fins a 2027.

Els qui ja acumulen una llarga vida laboral podran seguir retirant-se amb la seva pensió íntegra a 65 anys sempre que tinguin cotitzats 36 anys i tres mesos o més.

Atenció. Per cada exercici s’augmenta aquest període en tres mesos fins a arribar a 2027, quan qui desitgi retirar-se als 65 haurà de comptar amb una cotització de, almenys, 38 anys i sis mesos.

Quant temps és necessari cotitzar per accedir a una pensió contributiva en la jubilació?

El requisit de cotització mínima es manté inalterat en 15 anys. És necessari a més cotitzar un mínim de 2 anys en l’interval de 15 anys immediatament anteriors a l’accés a la jubilació. Aquests requisits es coneixen respectivament com a requisit de carència genèrica i requisit de carència específica.

(*) Per poder jubilar-se s’han d’haver cotitzat almenys 15 anys, dos dels quals han d’estar compresos en els 15 anys anteriors a la jubilació.

I si ha estat un temps sense cotitzar?

Es consideren llacunes de cotització aquells períodes no cotitzats que queden compresos en l’interval de mesos a partir dels quals es determina la base reguladora. Per a treballadors que causin jubilació a través del règim general, els primers 48 mesos de llacunes s’integraran amb la base mínima d’entre totes les existents a cada moment, i la resta de mensualitats amb el 50% d’aquesta base mínima. En el cas de treballadors que causin jubilació a través del règim especial de treballadors autònoms (RETA), no existirà fórmula d’integració de llacunes de cotització, computant com zero la base dels mesos en els quals no hi hagi hagut obligació de cotitzar.

Excepcions

Es manté l’edat de 65 anys pels qui resulti d’aplicació la legislació anterior a l’01-01-2013.

L’edat mínima pot ser rebaixada o anticipada, només per a treballadors en alta o en situació assimilada a la d’alta, en determinats supòsits especials:

• Jubilació anticipada a partir dels 60 anys per tenir la condició de mutualista.
• Jubilació anticipada a partir dels 61 anys sense tenir la condició de mutualista.
• Jubilació parcial.
• Jubilació especial a 64 anys, pels qui resulti d’aplicació la legislació anterior a l’01-01-2013.
• Jubilació del personal de l’Estatut Miner, personal de vol de treballs aeris, ferroviaris, artistes, professionals taurins, bombers i membres del cos de l’Ertzaintza.
• Jubilació flexible.
• Jubilació de treballadors afectats per una discapacitat igual o superior al 45% o al 65%.

En cap cas, l’aplicació dels coeficients reductors de l’edat ordinària de jubilació donarà lloc al fet que l’interessat pugui accedir a la pensió de jubilació amb una edat inferior a 52 anys; aquesta limitació no afectarà els treballadors dels règims especials (de la mineria del carbó i treballadors del mar) que, l’01-01-2008, tinguessin reconeguts coeficients reductors de l’edat de jubilació, als quals s’aplicarà la normativa anterior.

Puc avançar l’edat de jubilació?

Si els treballadors es volen jubilar de forma anticipada (abans de complir les edats legals indicades en els supòsits anteriors), també poden fer-ho:

• Jubilació anticipada involuntària (o forçosa): si l’han acomiadat col·lectivament o individual per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, ha estat ininterrompudament almenys els 6 mesos anteriors “apuntat” a l’atur i té cotitzats almenys 33 anys pot avançar 4 anys la seva jubilació.

• Jubilació anticipada voluntària: si té cotitzats almenys 35 anys i la pensió resultant fos superior a la mínima si es jubilés a 65 anys, pot avançar 2 anys la seva jubilació.

Com es calcula la pensió de jubilació?

El càlcul de la pensió es basa en dues variables:

• Bases de cotització: en 2017 es prenen per al càlcul les bases dels últims 20 anys. Des del 2022 es tindran en compte les dels 25 últims anys. Amb això es determina el que es coneix com a base reguladora.

• Temps de cotització: a partir d’això, sabrem el percentatge de base reguladora que ens correspon com a pensió. Amb 15 anys de cotitzacions s’accedeix al 50% de la base reguladora. El 100% de la base s’aconsegueix en 2017 amb almenys 35 anys i mig de cotitzacions, però també va en augment fins a 2027 quan es requerirà un mínim de 37 anys de cotitzacions.

Jubilació en cas de discapacitat

Si s’acredita un grau de discapacitat igual o superior al 65%, l’edat de jubilació es reduirà en un període equivalent al que resulti d’aplicar al temps efectivament treballat els coeficients del 0,25 i del 0,50 en els casos en què a més s’acrediti la necessitat d’una altra persona per a la realització dels actes essencials de la vida ordinària. En tot cas, la llei fixa una edat mínima de 52 anys per jubilar-se.

Si s’acredita un grau de discapacitat igual o superior al 45% i es pateix alguna de les malalties taxades, no s’estableixen coeficients de reducció d’edat, si no s’ha establert una edat fixa per a la jubilació en els 56 anys. En aquest cas, el període de temps en què resulti reduïda l’edat de jubilació del treballador es computarà com cotitzat a l’efecte exclusiu de determinar el percentatge aplicable a la base reguladora corresponent per calcular l’import de la pensió de jubilació.

La llei també et permet completar la carrera de cotització per tenir dret a pensió (15 anys) sense haver de treballar, subscrivint un conveni especial de discapacitat amb la seguretat social.

Jubilació dels autònoms

La prestació de jubilació es reconeix en els mateixos termes i condicions que en el règim general de la Seguretat Social, que hem comentat, amb les següents particularitats:

Cotització: és un requisit imprescindible estar al corrent en el pagament de les quotes.

Edat: cal tenir complerta l’edat de jubilació ordinària que resulti d’aplicació en cada cas. No obstant això, en determinats casos especials, es podran jubilar anticipadament aquells treballadors que, al llarg de la seva vida laboral, hagin efectuat cotitzacions en algun dels règims de la Seguretat Social que reconeguin el dret a la jubilació anticipada, sempre que es compleixin determinats requisits.

ACLARIMENTS D’HISENDA SOBRE ELS AJORNAMENTS DE L’IVA, IRPF I SOCIETATS

A causa de l’impacte que ha produït la mesura d’eliminar la possibilitat de concedir ajornaments o fraccionaments de determinats deutes tributaris (com l’IVA), l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) ha publicat una nota a la seva pàgina web amb data del 13-01-2017 en la qual suavitza les condicions d’aquests ajornaments. Així, en relació amb l’IVA s’aclareix que si el deute és inferior a 30.000 euros es poden concedir, pel sistema automatitzat, i sense necessitat d’acreditar que existeixen quotes repercutides no cobrades.

Com ja l’hem anat informant, el Reial decret-llei 3/2016, de 2 de desembre (d’ara endavant, RDL 3/2016), ha eliminat la possibilitat de concedir ajornaments o fraccionaments de determinats deutes tributaris, entre ells els derivats dels pagaments fraccionats de l’impost sobre societats i els derivats de tributs que, com l’IVA, han de ser legalment repercutits, tret que es justifiqui que les quotes repercutides no han estat efectivament pagades.

En concret, el RDL 3/2016 estableix que no es puguin ajornar o fraccionar els següents deutes:

• Els del retenidor o obligat a realitzar ingressos a compte, ni tan sols amb les excepcions regulades anteriorment.
• Els derivats de l’execució de resolucions fermes de desestimació suspeses durant les reclamacions o recursos.
• Els de tributs repercutits, excepte prova que les quotes no van ser pagades
• Els dels pagaments fraccionats de l’impost sobre societats.

Doncs bé, a causa de l’impacte que la mesura ha causat, l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) a través d’una NOTA publicada a la seva pàgina web (AEAT) amb data del 13-01-2017, tracta de suavitzar les condicions d’aquests ajornaments. De manera resumida podem indicar-li el següent:

1. Ajornaments a persones físiques que realitzen activitats econòmiques

• Es desestimaran les sol·licituds d’ajornament de deutes per retencions o derivats de resolucions fermes de desestimació total o parcial, que haguessin estat suspeses.

• Pagaments fraccionats (model 130): s’admetran o no, com fins ara. Si es tracta de deutes inferiors a 30.000 euros se segueix un sistema automatitzat i, en principi, es concedeixen sense garantia. Si la quantia és superior a aquesta xifra s’estudien una per una en funció de la garantia aportada i altra documentació.

• Deutes per IVA:

• Si el deute és inferior a 30.000 euros es poden concedir, pel sistema automatitzat, i sense necessitat d’acreditar que existeixen quotes no cobrades.

• Si el deute és superior: s’estudien un per un i, per concedir l’ajornament, en funció del tipus de garantia, serà necessari aportar proves de quotes no cobrades (és necessari conèixer interpretació per determinar la quantia ajornable).

• Terminis:

• Els ajornaments per deutes inferiors a 30.000 euros, sense garantir, es concediran per un màxim de 12 terminis mensuals.

• Els ajornaments per deutes superiors a 30.000 euros es poden concedir per un màxim de 36 mensualitats.

1. Ajornaments a persones jurídiques (societats)

• Es desestimaran les sol·licituds d’ajornament de deutes per retencions, els derivats de resolucions fermes de desestimació total o parcial, que haguessin estat suspeses i les de pagaments fraccionats de l’Impost de societats.

• Deutes per IVA:

• Si el deute és inferior a 30.000 euros es poden concedir, pel sistema automatitzat, i sense necessitat d’acreditar que existeixen quotes no cobrades.

• Si el deute és superior: s’estudien un per un i, per concedir l’ajornament, en funció del tipus de garantia, serà necessari aportar proves de quotes no cobrades (és necessari conèixer interpretació per determinar la quantia ajornable)

En resum, sobre la situació anterior en ajornaments els únics canvis són els següents:

• No es poden ajornar: retencions en cap cas, ni deutes derivats de resolucions fermes que van ser suspeses durant els procediments, ni els pagaments fraccionats de l’impost sobre societats.

• Els deutes per IVA, superiors a 30.000 euros, no serà ajornables excepte que es provi que existeixen quotes repercutides no cobrades (és necessari conèixer interpretació per determinar la quantia ajornable).

RECLAMI LES DESPESES DE CONSTITUCIÓ DE LA SEVA HIPOTECA

El Tribunal Suprem considera que és nul·la la clàusula que imposa al consumidor el pagament de totes les despeses (les del notari, la gestoria, la taxació de l’habitatge, del Registre de la Propietat, i els d’actes jurídics documentats, etc.) relacionats amb l’escriptura de formalització de la hipoteca, la qual cosa deixa oberta la possibilitat de reclamar, si escau, als consumidors que tinguin o hagi tingut un préstec hipotecari, a sol·licitar la devolució del satisfet.

Recentment s’ha donat a conèixer, i de la que se n’ha fet ressò diferents mitjans de comunicació, la sentència del Tribunal Suprem de 23 de desembre de 2015, que considera com a jurisprudència que són nul·les les clàusules que imposen al consumidor tots els costos derivats de la concertació del contracte com a conseqüència de la intervenció notarial i registral i el pagament dels tributs en els quals el subjecte passiu és el banc, com succeeix en determinats fets imposables de l’impost sobre actes jurídics documentats.

Aquesta sentència s’ha dictat en relació amb el model d’hipoteca utilitzat per una entitat financera (BBVA). No obstant això, aquest model és molt similar als utilitzats per qualsevol altra entitat, per la qual cosa els arguments indicats podran al·legar-se en reclamacions futures.

Atenció. Aquesta sentència del Tribunal Suprem ha estat seguida per altres jutjats, com el de Granollers i el d’Oviedo; també s’han pronunciat les Audiències Provincials de Saragossa i de Pontevedra.

Les entitats de crèdit solen incloure una clàusula semblant a aquesta:

“Són de compte exclusiu de la part prestatària tots els tributs, comissions i despeses ocasionades per la preparació, formalització, esmena, tramitació d’escriptures, modificació -inclosa la divisió, segregació o qualsevol canvi que suposi alteració de la garantia- i execució d’aquest contracte, i pels pagaments i reintegraments que se’n derivin, així com per la constitució, conservació i cancel·lació de la seva garantia, sent igualment a càrrec seu les primes i altres despeses corresponents a l’assegurança de danys, que la part prestatària s’obliga a tenir vigent…”.

En relació amb aquestes clàusules el Tribunal Suprem assenyala que resulta cridanera l’extensió de la clàusula, que pretén atribuir al consumidor tots els costos derivats de la concertació d’un contracte, suplint i sovint contravenint, normes legals amb previsions diferents sobre aquest tema.

El Tribunal Suprem considera que aquest tipus de clàusules generen un desequilibri i, per tant, es consideren abusives d’acord amb l’article 89 de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris, que assenyala que en tot cas tenen la consideració de clàusules abusives, la imposició al consumidor de les despeses de documentació i tramitació que per llei correspongui a l’empresari. En particular, en la compravenda d’habitatges:

1. a) L’estipulació que el consumidor ha de carregar amb les despeses derivades de la preparació de la titulació que per la seva naturalesa corresponguin a l’empresari (obra nova, propietat horitzontal, hipoteques per finançar la seva construcció o la seva divisió i cancel·lació).
2. b) L’estipulació que obligui al consumidor a subrogar-se en la hipoteca de l’empresari o imposi penalitzacions en els supòsits de no subrogació.

1. c) L’estipulació que imposi al consumidor el pagament de tributs en els quals el subjecte passiu és l’empresari.

1. d) L’estipulació que imposi al consumidor les despeses derivades de l’establiment dels accessos als subministraments generals de l’habitatge, quan hagi de ser lliurada en condicions d’habitabilitat.

Els pagaments qüestionats són els del notari, els d’escriptura del préstec hipotecari en el Registre de la Propietat, els de gestoria i els d’actes jurídics documentats, els quals, com assenyala el Tribunal Suprem, han de ser satisfets pel banc.

Es tracta de supòsits de nul·litat de ple dret i, per tant, resulta irrellevant que el contracte de préstec es trobi ja amortitzat o no vigent.

Segons el nostre ordenament jurídic les accions de nul·litat exercitades són imprescriptibles (no prescriuen). Tan sols en el cas que el seu banc sigui el BBVA sí que hi ha prescripció de la reclamació de 4 anys (desembre del 2020).

L’ajudem a analitzar si en el seu cas concret pot aplicar els arguments utilitzats pel Tribunal Suprem, sent clau que existeixi aquesta clàusula, que és abusiva i nul·la, doncs si no hi és es pot entendre que va haver-hi una negociació entre l’entitat i el client. Però si no s’acredita que la clàusula es discutís amb el consumidor, es podrà entendre que es va imposar unilateralment, i en aquest cas es pot reclamar per considerar-se nul·la.

JA POT REALITZAR LA SEVA ACTIVITAT AUTÒNOMA A TEMPS PARCIAL

Des de l’1 de gener del 2017, es pot realitzar l’activitat autònoma o per compte propi a temps parcial, no tan sols a temps complet.

Li recordem que des del passat 1 de gener del 2017, es pot realitzar l’activitat autònoma o per compte propi a temps parcial, no tan sols a temps complet. Tot i que la Llei 27/2011, modificà l’Estatut del Treballador Autònom, en el sentit de la possibilitat del treball a temps parcial, a partir de l’01-01-2014, es va anar ajornant per les successives lleis de pressupostos, i com que en la llei de pressupostos de l’exercici 2016 se suspenia la seva entrada en vigor fins a l’1 de gener del 2017 i aquesta llei s’ha prorrogat, ha entrat en vigor per a l’exercici 2017.

La Llei 20/2007, va possibilitar que l’activitat autònoma per compte propi es realitzés a temps complet o a temps parcial, i la Llei general de la Seguretat Social del 2015 actualment estableix que la llei podrà establir un sistema de cotització a temps parcial per als treballadors autònoms per a determinades activitats i col·lectius i durant determinats períodes de la seva vida laboral. En defecte d’això, s’aplicaran les normes sobre els treballadors contractats a temps parcial.