QUÈ HEM DE SABER DELS TRASLLATS I DESPLAÇAMENT DELS TREBALLADORS?

Amb caràcter general, cal entendre per trasllat del treballador el seu canvi de centre de treball. Aquest canvi pot ser voluntari o forçós, segons que el canvi hagi estat acordat per l’empresari a sol·licitud del treballador, o imposat per decisió unilateral de l’empresari. Al seu torn, el trasllat de centre de treball es pot fer a un altre que impliqui la necessitat de canviar de residència per al treballador; o que no comporti aquesta necessitat. A més, el trasllat al nou centre de treball es pot fer de manera definitiva o amb caràcter merament temporal. L’Estatut dels Treballadors regula aquestes possibilitats, per incloure o excloure dins del seu àmbit d’aplicació uns trasllats o uns altres.

 

En l’àmbit laboral, la “mobilitat geogràfica” es produeix pel trasllat o desplaçament del treballador a un altre centre de treball, en diferent localitat, que exigeixi canvi de residència.

 

Què s’entén per trasllat?

 

És quan el treballador que no hagi estat contractat específicament per prestar els seus serveis en empreses amb centres de treball mòbils o itinerants, sigui destinat a un centre de treball diferent de la mateixa empresa que li exigeixi canvis de residència, de forma definitiva, o quan un desplaçament excedeixi de dotze mesos en un període de tres anys.

 

Aquest canvi pot ser voluntari o forçós, segons si el canvi ha estat acordat per l’empresari a sol·licitud del treballador, o imposat per decisió unilateral de l’empresari.

 

Al seu torn, el trasllat de centre de treball es pot fer a un altre que impliqui la necessitat de canviar de residència per al treballador; o que no comporti aquesta necessitat.

 

Finalment, el trasllat al nou centre de treball es pot fer de manera definitiva o amb caràcter merament temporal.

 

A totes aquestes possibilitats atén l’article 40 de l’Estatut dels Treballadors per incloure o excloure dins del seu àmbit d’aplicació uns trasllats o uns altres.

 

Quina diferència hi ha amb el desplaçament de treballadors?

 

L’article 40.6 de l’Estatut dels Treballadors regula un altre supòsit de mobilitat geogràfica del treballador, “els desplaçaments” que, igual que els trasllats forçosos:

 

– Estan motivats per raons empresarials, quan han d’obeir també a motius econòmics, tècnics, organitzatius o de producció o a contractacions referides a l’activitat empresarial. Serà nul el desplaçament temporal davant l’incompliment del deure de comunicar o informar el treballador sobre les causes i raons justificatives de la mesura

 

– Han d’exigir que el treballador desplaçat resideixi en una població diferent de la del seu domicili habitual. Per tant, en matèria de desplaçaments el domicili habitual del treballador es manté, però ha de residir temporalment en una població diferent.

 

Però, a diferència dels trasllats forçosos, els desplaçaments es preveuen no com a definitius sinó com a temporals; temporalitat que es xifra en una durada màxima: dotze mesos en un període de tres anys. De manera que si excedeixen d’aquest límit temporal tindran la consideració de trasllat «amb caràcter general».

 

Motius per al trasllat

 

Han de ser produïts per l’existència d’alguna de les següents raons:

 

• Econòmiques.
• Tècniques.
• Organitzatives.
• De producció.
• Per contractacions referides a l’activitat empresarial.

 

Es consideraran com a tals els que estiguin relacionats amb la competitivitat, productivitat o organització tècnica o del treball en l’empresa, així com les contractacions referides a l’activitat empresarial.

 

Procediment

 

• Depèn si el trasllat és considerat individual o col·lectiu.
• Els representants dels treballadors tindran prioritat de romandre en els seus llocs de treball. Mitjançant conveni col·lectiu o acord aconseguit durant el període de consultes es podran establir prioritats de permanència a favor de treballadors d’altres col·lectius, tals com els treballadors amb càrregues familiars, més grans d’una edat determinada o persones amb discapacitat.

 

Trasllat individual

 

Actuació de l’empresari

 

• L’empresari notificarà amb una antelació mínima de trenta dies a la data de l’efectivitat del trasllat, al treballador afectat i als seus representants legals la decisió adoptada.
• Quan l’empresari, tractant d’evitar el procediment establert per als trasllats col·lectius, realitzés trasllats en períodes successius de noranta dies en nombre inferior als establerts per a aquest procediment, sense que concorrin causes noves que justifiquin aquesta actuació, es considerarà en frau de llei i seran declarats nuls i sense efectes.

 

Actuació del treballador

 

El treballador podrà optar entre:

 

• El trasllat, percebent una compensació per les despeses pròpies que es produeixin per aquest motiu, així com els dels familiars a càrrec seu, en els termes que es convingui entre les parts, que mai podrà ser inferior als mínims establerts en els convenis.
• L’extinció de la relació laboral, percebent en aquest cas una indemnització de vint dies per any de servei, prorratejats per mesos els períodes de temps inferiors a un any, i amb un màxim de dotze mensualitats.
• Sense perjudici de l’executivitat del trasllat en el termini establert, el treballador, si es mostra disconforme amb la decisió empresarial, podrà impugnar-la davant el jutjat social. La sentència declararà el trasllat justificat o injustificat i, en aquest últim cas, reconeixerà el dret del treballador a ser reincorporat al centre de treball d’origen. Si l’empresari s’hi negués, el treballador podrà sol·licitar l’extinció del contracte amb les indemnitzacions assenyalades per a l’acomiadament improcedent.

 

Trasllat col·lectiu de treballadors

 

Què s’entén per trasllat col·lectiu?

 

Es considera trasllat col·lectiu quan afecti la totalitat de treballadors d’un centre de treball, sempre que ocupi a més de cinc treballadors o, quan sense afectar a la totalitat del centre de treball en un termini de noranta dies afecti un nombre de treballadors d’almenys:

 

• Deu treballadors, en les empreses que ocupin menys de cent treballadors.
• El 10 per 100 del nombre de treballadors de l’empresa que ocupi entre cent i tres-cents treballadors.
• Trenta treballadors en les empreses que ocupin més de tres-cents treballadors.

 

Actuació de l’empresari

 

• Obertura d’un període de consultes amb els representants dels treballadors d’una durada no superior a quinze dies.
• Notificació de l’obertura del període de consultes i de les posicions de les parts després de la seva conclusió a l’autoritat laboral competent.
• Notificació als treballadors de la seva decisió de trasllat, després de la finalització del període de consultes, amb almenys trenta dies d’antelació a la seva data d’efectivitat.

 

Període de consultes

 

• La decisió del trasllat de caràcter col·lectiu haurà d’anar precedida d’un període de consultes amb els representants legals dels treballadors de durada no superior a quinze dies. La comissió representativa dels treballadors haurà de quedar constituïda amb caràcter previ a la comunicació empresarial d’inici del procediment de consultes. A aquests efectes, la direcció de l’empresa haurà de comunicar de manera fefaent als treballadors o els seus representants la seva intenció d’iniciar el procediment; el termini màxim per a la constitució de la comissió representativa serà de set dies des de la data de la comunicació, tret que algun dels centres de treball que estigui afectat pel procediment no compti amb representants legals dels treballadors, en aquest cas, el termini serà de quinze dies. Transcorregut el termini màxim per a la constitució de la comissió representativa, la direcció de l’empresa, podrà comunicar l’inici del període de consultes als representants dels treballadors; la falta de constitució de la comissió, no impedirà l’inici i transcurs del període de consultes.
• La consulta es durà a terme en una única comissió negociadora, si bé, en cas que existeixin diversos centres de treball, quedarà circumscrita als centres afectats pel procediment. La comissió negociadora estarà integrada per un màxim de tretze membres en representació de cadascuna de les parts.
• La intervenció com a interlocutors davant la direcció de l’empresa en el procediment de consultes correspondrà als subjectes indicats en l’art. 41.4 de l’Estatut dels Treballadors, en l’ordre i condicions que s’hi assenyalen.
• Aquest període de consultes haurà de versar sobre les causes motivadores de la decisió empresarial i la possibilitat d’evitar o reduir els seus efectes, així com sobre les mesures necessàries per atenuar les seves conseqüències per als treballadors afectats.
• Durant el període de consultes, les parts hauran de negociar de bona fe, amb vista a la consecució d’un acord.
• Aquest acord requerirà la conformitat de la majoria dels representants legals dels treballadors, o si escau, de la majoria dels membres de la comissió representativa dels treballadors, sempre que, en tots dos casos, representin a la majoria dels treballadors del centre o centres de treball afectats.
• Després de la finalització del període de consultes, l’empresari notificarà als treballadors la seva decisió sobre el trasllat.
• L’empresari i la representació dels treballadors podran acordar a qualsevol moment la substitució del període de consultes per l’aplicació del procediment de mediació o arbitratge que sigui aplicable en l’àmbit de l’empresa, que s’haurà de desenvolupar en el termini màxim assenyalat per a aquest període.

 

Actuació dels treballadors

 

• Cada treballador afectat podrà efectuar les accions indicades anteriorment a l’apartat de «Trasllat individual»
• Els treballadors podran reclamar en conflicte col·lectiu, en aquest cas paralitzarà la tramitació de les accions individuals iniciades, fins a la seva resolució.

 

Trasllat voluntari

 

El treballador tindrà dret:

 

• Al trasllat, si hi hagués lloc de treball, a la mateixa localitat on s’hauria traslladat el seu cònjuge, sempre que tots dos fossin treballadors de la mateixa empresa.
• Els treballadors que tinguin la consideració de víctimes de violència de gènere o de víctimes del terrorisme que estiguin obligats a abandonar el lloc de treball en la localitat on prestaven els seus serveis, per fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l’assistència social integral, tindrà dret preferent a ocupar un altre lloc de treball del mateix grup professional o categoria equivalent, que l’empresa tingui vacant en qualsevol altre dels seus centres de treball. L’empresa estarà obligada a comunicar als treballadors les vacants existents en aquest moment o les que es poguessin produir en el futur. El trasllat o canvi de centre tindrà una durada inicial de sis mesos durant els quals l’empresa tindrà l’obligació de reservar el lloc de treball que anteriorment ocupaven els treballadors. Acabat aquest període els treballadors podran optar entre el retorn al seu lloc anterior o la continuïtat en el nou. En aquest últim cas decaurà l’esmentada obligació de reserva.
• Els treballadors amb discapacitat que acreditin la necessitat de rebre fora de la seva localitat un tractament d’habilitació o rehabilitació, metge funcional o atenció, tractament o orientació psicològica relacionat amb la seva discapacitat, tindran dret preferent a ocupar un altre lloc de treball, del mateix grup professional, que l’empresa tingués vacant en un altre dels seus centres de treball en una localitat en què sigui més accessible aquest tractament en els termes i condicions establertes per a les treballadores víctimes de violència de gènere i per a les víctimes del terrorisme.
• Es consideraran incloses en el concepte de víctimes del terrorisme a aquests efectes a les persones que hagin sofert danys físics i/o psíquics com a conseqüència de l’activitat terrorista, el seu cònjuge o persona que hagi conviscut amb anàloga relació d’afectivitat durant almenys dos anys anteriors i els fills, tant dels ferits com dels morts, i a les persones que acreditin sofrir situacions d’amenaces o coaccions directes i reiterades, procedents d’organitzacions terroristes.

 

Desplaçaments temporals

 

Com ja hem comentat, les empreses podran desplaçar temporalment als seus treballadors, per raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, o bé per contractacions referides a l’activitat empresarial, a altres centres de treball que exigeixin la residència en població diferent de la del seu domicili habitual, sempre que aquest període sigui inferior a dotze mesos en tres anys.

 

Actuació de l’empresa

 

• Comunicació al treballador afectat del desplaçament amb una antelació suficient a la data de la seva efectivitat que no podrà ser inferior a cinc dies laborables en casos de desplaçaments de durada superior a tres mesos.

 

Actuació del treballador

 

Amb el desplaçament comunicat, el treballador podrà:

 

• Acceptar el desplaçament, percebent de l’empresari a més dels salaris, les despeses de viatge i les dietes. Si el desplaçament té una durada superior a tres mesos, el treballador tindrà dret a un permís de quatre dies laborables al seu domicili d’origen per cada tres mesos de desplaçament, sense que es puguin computar com a tals els de viatges, les despeses dels quals seran a càrrec de l’empresari.
• Si no hi està d’acord, podrà recórrer la decisió de l’empresari davant el jutjat social, sense perjudici de l’executivitat del desplaçament.

 

QUIN TIPUS D’IVA HE D’APLICAR?

Tant si vostè és el qui emet les factures com si és el qui les rep, comprovi que el tipus d’IVA aplicat (21%, 10% o 4%) és corresponent.

 

Com ja sabrà, una vegada que s’ha determinat la base imposable de l’IVA, la quantificació de les quotes s’efectua mitjançant l’aplicació sobre aquesta base del tipus impositiu corresponent. I és que existeixen bàsicament tres tipus d’IVA que haurem de tenir en compte, tant si vostè és el qui emet les factures com si és el qui les rep.

 

D’acord amb la Llei de l’IVA, el tipus impositiu aplicable des de l’01-09-2012 amb caràcter general és el 21% (18% de l’01-07-2010 al 31-08-2012 i 16% fins al 30-06-2010). Per tant, tota operació que doni lloc a la meritació de l’IVA i per la qual no hi hagi previst un tipus impositiu diferent, quedarà gravada al tipus general del 21%. Els tipus reduït i superreduït són, respectivament, el 10% des de l’01-09-2012 (8% de l’01-07-2010 al 31-08-2012 i 7% fins al 30-06-2010) i el 4%.

 

Tipus general

 

S’aplicarà el tipus general del 21% en tant que la Llei no disposi expressament de l’aplicació d’un dels tipus reduïts.

 

Tipus reduït

 

S’aplica el tipus reduït del 10%, entre altres operacions a:

 

Els lliuraments, adquisicions intracomunitàries o importacions, principalment, dels béns següents:

 

• Els aliments utilitzats per a la nutrició humana o animal, sense incloure les begudes alcohòliques. Així com animals, vegetals i altres productes utilitzats per a l’obtenció d’aliments.
• Els empleats en activitats agrícoles, forestals o ramaderes (llavors, fertilitzants, insecticides, herbicides, etc.)
• Les aigües per a l’alimentació humana o animal o per al reg.
• Els aparells i complements, incloses les ulleres graduades i lents de contacte, destinats a suplir les deficiències físiques de l’home o dels animals. Els productes sanitaris, material, equips o instrumental que s’utilitzin per prevenir, diagnosticar, tractar, alleujar o guarir malalties de l’home o dels animals.

Nota: muntures per a ulleres graduades: Des del 2015.01.01 fins al 2017.06.28 tributaven al 21%; a partir del 2017.06.29 tributen al 10%.

• Els habitatges, incloses les places de garatge i annexos.

 

També s’aplica el tipus reduït a la prestació, entre d’altres, dels següents serveis:

 

• Els transports de viatgers i els seus equipatges.
• Hostaleria, càmping i balneari, restaurants i, en general, el subministrament de menjars i begudes per consumir en l’acte.
• Els serveis efectuats en favor de titulars d’explotacions agrícoles, forestals o ramaderes (plantació, sembra, empeltat, adobament, cultiu i recol·lecció, cria, guarda i engreix d’animals, etc.)
• Els serveis de neteja de vies públiques.
• L’assistència sanitària, dental i cures termals que no gaudeixin d’exempció.
• Les execucions d’obres de renovació i reparació realitzades en habitatges.
• Els arrendaments amb opció de compra d’habitatges, incloses les places de garatge i annexos.

 

Determinats béns i serveis han vist modificat l’IVA a què estaven sotmesos passant del reduït al general, és a dir, del 8% al 21%. Aquests són:

 

• Entrades a cinemes, teatres, esdeveniments esportius, parcs d’atraccions, així com concerts de música.

Nota: des del 2017.06.29, als serveis mixtos d’hostaleria, espectacles, discoteques, sales de festa, barbacoes o altres anàlegs, se’ls aplica el tipus impositiu del 10%, i també, als teatres, circs, festes taurins, concerts i als altres espectacles culturals en viu.

• Serveis de perruqueria així com d’estètica.
• Flors i plantes ornamentals.

Nota: des del 2012.09.01 fins al 31.12.2014 tributaven al 21%; a partir del 2015.01.01 s’aplica el 10%.

• Serveis oferts per empreses funeràries.
• Compravenda d’obres d’art.
• Serveis de radiodifusió.
• Compra d’entrades a discoteques, exposicions o fires comercials.

Nota: des del 2017.06.29, als serveis mixtos d’hostaleria, espectacles, discoteques, sales de festa, barbacoes o altres anàlegs, se’ls aplica el tipus impositiu del 10%

• Aquells serveis prestats per un professional o artista.

 

I, finalment, també s’aplicarà el tipus reduït a les següents operacions:

 

• Les execucions d’obres, vendes amb instal·lació d’armaris de cuina i de bany i d’armaris de paret, conseqüència de contractes directament formalitzats entre el promotor i el contractista, que tinguin per objecte la construcció o rehabilitació d’habitatges.
• Les importacions d’objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció.

 

Tipus superreduït

 

S’aplica el tipus superreduït 4%, entre d’altres, als lliuraments, adquisicions intracomunitàries o importacions dels béns que s’indiquen a continuació:

 

• Productes bàsics com el pa, farina, ous, llet, formatges, fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles i cereals.
• Llibres, diaris i revistes que no continguin únicament o fonamental publicitat.
• Els medicaments per a ús humà, així com les substàncies medicinals i productes intermedis, utilitzats en la seva obtenció.
• Els vehicles destinats per a persones amb mobilitat reduïda.
• Les pròtesis, ortesis i implants interns per a persones amb minusvalidesa.
• Els habitatges protegits quan els lliuraments s’efectuïn pels seus promotors, inclosos els garatges i annexos. Així com al seu arrendament amb opció de compra.
• Els serveis de teleassistència, ajuda a domicili, centre de dia i de nit i atenció residencial.

 

Per a més informació detallada dels tipus de l’IVA aplicables en els lliuraments de béns i prestacions de serveis, vegeu aquest quadre publicat per l’AEAT: Tipus impositius (409 KB)

NOUS TERMINIS DE DECLARACIONS INFORMATIVES

Hisenda té previst l’avançament (des del febrer al gener) dels terminis per presentar determinades declaracions informatives, com els models 184 (comunitats de béns i altres entitats en règim d’atribució) i 347 (d’operacions amb tercers que superin anualment els 3.005 euros), i que serà aplicable per primera vegada per a les declaracions anuals corresponents a 2017, que es presenten el 2018.

 

A la pàgina web del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, s’ha publicat un projecte d’ordre que estableix modificacions en determinades declaracions informatives, com els models 184 (comunitats de béns i altres entitats en règim d’atribució) i 347 (d’operacions amb tercers que superin anualment 3.005 euros), que entraran en vigor i serà aplicable per primera vegada per a les declaracions anuals corresponents a 2017, que es presenten el 2018.

 

La principal novetat consisteix a avançar un mes, des del febrer al gener, el termini de presentació dels models 184 i 347.

 

Principals modificacions

 

Model 190. Resum anual de retencions i ingressos a compte de l’IRPF sobre rendiments del treball i d’activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda

 

La primera de les modificacions afecta el contingut del model 190 en suprimir l’excepció a l’obligació d’inclusió en ell de les beques exemptes amb una quantia inferior a 3.000 euros anuals. Ens estem referint a les beques públiques, les concedides per les entitats sense finalitats lucratives i per fundacions bancàries percebudes per cursar estudis reglats, tant a Espanya com a l’estranger, en tots els nivells i graus del sistema educatiu. També a les concedides per a la recerca.

 

Aquestes quantitats s’havien d’incloure en el model 347, sempre que no estiguessin incloses en altres declaracions específiques, com el 190; és a dir sempre que la seva quantia fos inferior a 3.000 euros, ja que si era superior, estaven incloses en el 190.

 

La raó que també s’hagin d’incloure en el model 190 és precisament per evitar problemes per la imputació de dades fiscals als seus perceptors, ja que en el model 347 no es poden reflectir com a exemptes.

 

D’altra banda, s’aprova un nou model 190, adaptat a les últimes modificacions normatives i que substitueixi a l’anterior, així com els dissenys d’aquest model.

 

Model 171. Declaració informativa anual d’imposicions, disposicions de fons i dels cobraments de qualsevol document

 

S’anticipen els terminis de presentació del model 171, i el termini de presentació passa a ser el comprès entre l’1 i el 31 del mes de gener de cada any, referit a l’any anterior, quan abans era en el mes de març.

 

Model 184. Declaració informativa anual a presentar per les entitats en règim d’atribució de rendes

 

El termini de presentació d’aquest model passa a ser el comprès entre el dia 1 i el 31 del mes de gener de cada any en relació amb les rendes obtingudes l’any natural anterior, quan abans era en el mes de febrer.

 

Model 345. Declaració anual que han de presentar les entitats gestores de fons de pensions, els promotors de plans de pensions i les entitats acollides a sistemes alternatius de cobertura de prestacions anàlogues a les dels plans de pensions i mutualitats de previsió social

 

La presentació d’aquest model s’ha de realitzar en el termini comprès entre l’1 i el 31 de gener de cada any, en relació amb les operacions que corresponguin a l’any natural anterior. Anteriorment, el termini era abans dels 30 primers dies naturals del mes de gener i si la declaració fos en suport directament llegible per ordinador, en el termini comprès entre l’1 de gener i el 20 de febrer.

 

Model 347. Declaració anual d’operacions amb terceres persones

 

S’avança la presentació d’aquest model. El termini passa a ser el comprès entre el dia 1 i el 31 del mes de gener de cada any, respecte a les operacions de l’any anterior. Abans era el mes de febrer.

 

PUBLICAT EL CALENDARI DE FESTES LABORALS PER A L’ANY 2018

Al BOE del dia 11 d’octubre de 2017 s’ha publicat la relació de festes laborals per a l’any 2018. Amb això, es facilita el coneixement en tot el territori nacional del conjunt de les festes laborals.

 

Es publiquen tant:

 

• Les festes d’àmbit nacional, retribuïdes i no recuperables no substituïbles per les comunitats autònomes (CCAA)
• Les festes que les comunitats autònomes poden triar entre celebrar al seu territori o substituir-les per altres (que per tradició els siguin pròpies).Atenció! L’any 2018 compta amb 12 festes nacionals -hi ha 10 festius obligatoris-, però no totes se celebraran de forma simultània en totes les comunitats. A les festes nacionals se sumen la pròpia de cada regió i dues de cada municipi.En concret, nou dels deu dies festius comuns a tota Espanya seran festes nacionals “no substituïbles” per les comunitats autònomes: 1 de gener (dilluns), 30 de març (Divendres Sant), 1 de maig (dimarts), 15 d’agost (dimecres), 12 d’octubre (divendres), 1 de novembre (dijous), 6 de desembre (dijous), 8 de desembre (dissabte) i 25 de desembre (dimarts).A més, a aquests festius se suma un altre més, el 6 de gener, dia de Reis (dissabte), que se celebrarà en totes les comunitats autònomes perquè cap regió ha decidit canviar aquesta jornada festiva a un altre dia.L’any 2018 es torna a afegir com a festiu nacional l’1 de gener (Cap d’any), que no es recollia al calendari de festius de 2017 perquè queia en diumenge.Al costat d’aquests deu festius nacionals figuren dos més que les comunitats autònomes poden substituir: el 19 de març (sant Josep) i el 29 de març (Dijous Sant). El 19 de març només serà festiu a la Comunitat Valenciana i Múrcia; mentre que el 29 de març (Dijous Sant) serà festiu a tota Espanya menys a Cantàbria, Catalunya i Comunitat Valenciana. Solament serà festiu el dia de Sant Jaume (25 de juliol) a Galícia.A tots aquests dies festius, cal sumar el dia que cada comunitat autònoma estableix com a festa pròpia, i els dies festius locals de cada ciutat.Aquests seran els festius de l’any que ve:
• 1 de gener: Cap d’any (dilluns)
• 6 de gener: Epifania del Senyor (dissabte)
• 19 de març: Sant Josep (dilluns)
• 29 de març: Dijous Sant
• 30 de març: Divendres Sant
• 2 d’abril: Dilluns de Pasqua
• 1 de maig: Festa del Treball (dimarts)
• 25 de juliol: Sant Jaume (dimecres)
• 15 d’agost: l’Assumpció de la Mare de Déu (dimecres)
• 12 d’octubre: Festa Nacional d’Espanya (divendres)
• 1 de novembre: Tots Sants (dijous)
• 6 de desembre: Dia de la Constitució Espanyola (dijous)
• 8 de desembre: la Immaculada Concepció (dissabte)
• 25 de desembre: la Nativitat del Senyor (dimarts).A continuació pot consultar el quadre general de festes laborals 2018: Descarregui l’arxiu relacionat: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2017-11639