APROVADA LA NOVA “TARIFA PLANA” EN LA COTITZACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL PER FOMENTAR LA CONTRACTACIÓ DE TREBALLADORS INDEFINITS

Amb data de l’1 de març de 2014 es publicà al BOE el Reial decret llei 3/2014, de 28 de febrer, de mesures urgents per al foment de l’ocupació i la contractació indefinida, en virtut del qual s’aprova una reducció de les cotitzacions empresarials per contingències comunes a la Seguretat Social per a totes aquelles empreses que formalitzin contractes de durada indefinida i mantinguin l’ocupació neta durant tres anys.

 

Amb aquesta novetat legislativa les empreses i autònoms (independentment de la seva mida o de la plantilla que tinguin) que contractin treballadors amb un contracte indefinit només cotitzaran a la Seguretat Social 100 euros al mes per contingències comunes durant els primers 24 mesos (la resta de contingències es mantenen com fins ara). En el cas d’empreses que tinguin menys de 10 treballadors, es podran beneficiar d’un tercer any addicional amb una reducció equivalent al 50% de l’aportació empresarial a la cotització per contingències comunes.
La mesura beneficia tant als contractes celebrats a temps complet com a temps parcial i amb efectes retroactius des del 25 de febrer. En aquest últim cas (temps parcial), les empreses abonaran 75 euros mensuals per contingències comunes quan la jornada sigui, almenys, del 75% de la jornada d’un treballador a temps complet i 50 euros mensuals quan la jornada sigui equivalent, almenys, a un 50% de la jornada d’un treballador a temps complet.

 

Els requisits que ha de complir l’empresa són els següents:

 

• Que la contractació suposi creació neta d’ocupació (tenint en compte per al seu càlcul els 30 dies anteriors al nou contracte).
• Mantenir el nivell d’ocupació assolit amb el nou contracte durant tres anys (per al que no es compten els acomiadaments procedents ni els acomiadaments per causes objectives, i només els improcedents qualificats així judicialment).
• No haver realitzat acomiadaments improcedents els sis mesos previs al nou contracte (el comptador comença a comptar el 25 de febrer, per la qual cosa no compten els previs a aquesta data).

 

A continuació els expliquem amb més detalls la norma aprovada:

 

Qui es podrà beneficiar de la tarifa plana de cotització?

 

Totes les empreses, amb independència de la seva mida, tant si la contractació és a temps complet com si és a temps parcial, respecte dels contractes indefinits celebrats entre el 25 de febrer de 2014 i el 31 de desembre de 2014, sempre que suposi creació neta d’ocupació.

 

Quantia de la quota empresarial per contingències comunes

 

L’aportació empresarial a la cotització a la Seguretat Social per contingències comunes es reduirà, en els supòsits de contractació indefinida, a les quanties següents:

 

a) Si la contractació és a temps complet, 100 euros mensuals.

 

b) Si la contractació és a temps parcial, quan la jornada de treball sigui, almenys, l’equivalent a un 75% de la jornada d’un treballador a temps complet comparable, 75 euros mensuals.

 

c) Si la contractació és a temps parcial, quan la jornada de treball sigui, almenys, l’equivalent a un 50% de la jornada d’un treballador a temps complet comparable, 50 euros mensuals.

 

Durada de la reducció en la cotització

 

Aquestes reduccions s’aplicaran durant un període de 24 mesos, computats a partir de la data d’efectes del contracte, que s’haurà de formalitzar per escrit, i respecte dels celebrats entre el 25 de febrer de 2014 i el 31 de desembre de 2014.

 

Finalitzat el període de 24 mesos, i durant els 12 mesos següents, les empreses que al moment de celebrar el contracte a què s’apliqui la reducció comptin amb menys de 10 treballadors tindran dret a una reducció equivalent al 50% de l’aportació empresarial a la cotització per contingències comunes corresponent al treballador contractat de manera indefinida.

 

Quan les dates de l’alta i de la baixa del treballador en el règim de Seguretat Social que correspongui no siguin coincidents amb el primer o l’últim dia del mes natural, l’import de l’aportació empresarial es reduirà de forma proporcional al nombre de dies en alta al mes.

 

Quins requisits han de complir les empreses per acollir-se a la tarifa plana?

 

Per poder beneficiar-se d’aquestes reduccions, les empreses hauran de complir els requisits següents:

 

a) Que es trobin al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries i de Seguretat Social, tant en la data d’efectes de l’alta dels treballadors com durant l’aplicació de l’aportació empresarial reduïda. Si durant el període d’aplicació de la reducció existís una falta d’ingrés, total o parcial, de les obligacions en termini reglamentari, es produirà la pèrdua automàtica de la reducció a partir del mes en què es produeixi l’incompliment.

 

b) Que no hagi extingit contractes de treball per causes objectives o per acomiadaments disciplinaris que hagin estat declarats judicialment com a improcedents en els 6 mesos anteriors a la celebració dels contractes que donen dret a la reducció. Tampoc es podran haver extingit contractes de treball per acomiadaments col·lectius realitzats en els 6 mesos anteriors a la celebració dels contractes que donen dret a la reducció.

 

Als efectes del compliment d’aquest requisit no es tindran en compte les extincions que s’hagin produït abans del 25 de febrer de 2014.

 

c) Celebrar contractes indefinits que suposin un increment tant del nivell d’ocupació indefinit com del nivell d’ocupació total de l’empresa. Per calcular-ne l’increment, es prendrà com a referència la mitjana diària de treballadors que hagin prestat serveis a l’empresa en els 30 dies anteriors a la celebració del contracte.

 

d) Mantenir durant un període de 36 mesos, a comptar de la data d’efectes del contracte indefinit amb aplicació de la reducció, tant el nivell d’ocupació indefinit com el nivell d’ocupació total assolit, almenys, amb la contractació esmentada.

 

S’examinarà el manteniment del nivell d’ocupació indefinit i del nivell d’ocupació total cada 12 mesos. Per a això, s’utilitzaran la mitjana de treballadors indefinits i la mitjana de treballadors totals del mes en què procedeixi examinar el compliment d’aquest requisit.

 

Als efectes d’examinar el nivell d’ocupació i el seu manteniment a l’empresa, no es tindran en compte les extincions de contractes de treball per causes objectives o per acomiadaments disciplinaris que no hagin estat declarats improcedents.

 

e) No haver estat excloses de l’accés als beneficis derivats de l’aplicació dels programes d’ocupació per la comissió de la infracció greu de l’article 22.2 o les infraccions molt greus dels articles 16 i 23 del text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, de conformitat amb el previst en l’article 46 de la mateixa norma.

 

Supòsits exclosos de l’aplicació de la tarifa plana

 

Les reduccions previstes en el Reial decret llei 3/2014 no s’aplicaran en els supòsits següents:

 

• Les relacions laborals de caràcter especial previstes en l’article 2 del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors o en altres disposicions legals.

 

• Les contractacions que afectin el cònjuge, ascendents, descendents i la resta de parents per consanguinitat o afinitat, fins al 2n grau inclusivament, de l’empresari o dels qui tinguin el control empresarial, ostentin càrrecs de direcció o siguin membres dels òrgans d’administració de les entitats o de les empreses que revesteixen la forma jurídica de societat, així com les que es produeixin amb aquests darrers.

 

De l’exclusió anterior, s’ha de tenir en compte que queden exceptuats els supòsits descrits en la disposició addicional 10a de la Llei 20/2007, de 11 de juliol, de l’Estatut del treball autònom, això és, la contractació pels autònoms dels seus fills menors de 30 anys, encara que convisquin amb ells, si bé en aquest cas, es recorda, queden exclosos de la protecció per desocupació. Aquest tractament, també segons aquella disposició, s’atorgarà als fills que, fins i tot sent majors de 30 anys, tinguin dificultats especials per a la seva inserció laboral (persones amb paràlisi cerebral, amb malaltia mental o amb discapacitat intel·lectual, amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al 33% i discapacitats físics o sensorials, amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al 65%).

 

• Les contractacions de treballadors l’activitat dels quals determini la seva inclusió en qualsevol dels sistemes especials establerts en el Règim general de la Seguretat Social.

 

• Les contractacions d’empleats que excepcionalment puguin tenir lloc en els termes establerts en els articles 20 (personal al servei del sector públic) i 21 (oferta d’ocupació pública), i en la disposició addicional 20a (contractació de personal de les societats mercantils públiques) i 21a (contractació de personal de les fundacions del sector públic i dels consorcis) de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a 2014.

 

• La contractació de treballadors que hagin estat contractats en altres empreses del grup d’empreses de què formin part i els contractes dels quals s’hagin extingit per causes objectives o per acomiadaments disciplinaris que hagin estat declarats judicialment com a improcedents, o per acomiadaments col·lectius, en els 6 mesos anteriors a la celebració dels contractes que donen dret a la reducció.

 

En coherència amb el que s’estableix en abordar els requisits de les empreses beneficiàries, novament aquí, l’anterior no s’aplicarà en el cas d’extincions que s’hagin produït abans del 25 de febrer de 2014.

 

• La contractació de treballadors que en els 6 mesos anteriors a la data del contracte hagin prestat serveis en la mateixa empresa o entitat mitjançant un contracte indefinit. Exclusió de l que, novament, en queden exclosos els supòsits de treballadors els contractes de treball dels quals s’hagin extingit abans del 25 de febrer de 2014.

 

Afecta la tarifa plana a les prestacions dels treballadors contractats?

 

No afectarà la determinació de la quantia de les prestacions econòmiques a què puguin causar dret els treballadors afectats, que es calcularà aplicant l’import íntegre de la base de cotització que els correspongui.

 

Incompatibilitat de la tarifa plana

 

La tarifa plana regulada en aquest reial decret llei serà incompatible amb qualsevol altre benefici en la cotització a la Seguretat Social pel mateix contracte, amb independència dels conceptes a què aquests beneficis poguessin afectar.

 

Conseqüències en cas d’incompliment dels requisits de la tarifa plana

 

En cas d’aplicació indeguda de la respectiva reducció, per incomplir les condicions establertes en el Reial decret llei 3/2014, procedirà el reintegrament de les quantitats deixades d’ingressar amb el recàrrec i l’interès de demora corresponents, conforme a l’establert en la normativa recaptatòria de la Seguretat Social.

 

En cas d’incompliment del requisit de mantenir 36 mesos el nivell d’ocupació indefinit i el nivell d’ocupació total assolit amb la contractació acollida a la tarifa plana, quedarà sense efecte la reducció i s’haurà de procedir al reintegrament de la diferència entre els imports corresponents a les aportacions empresarials a la cotització per contingències comunes que haguessin procedit en cas de no aplicar-se la reducció i les aportacions ja realitzades des de la data d’inici de l’aplicació de la reducció, en els termes següents:

 

a)     Si l’incompliment es produeix als 12 mesos des de la contractació, correspondrà reintegrar el 100% de la diferència.

b)     Si l’incompliment es produeix als 24 mesos des de la contractació, correspondrà reintegrar el 50% de la diferència.

c)      Si l’incompliment es produeix als 36 mesos des de la contractació, correspondrà reintegrar el 33% de la diferència.

 

En aquests supòsits de reintegrament per incompliment del requisit de mantenir 36 mesos el nivell d’ocupació indefinit i el nivell d’ocupació total assolit amb la contractació acollida a la tarifa plana, que es duran a terme conforme a l’establert en la normativa recaptatòria de la Seguretat Social, no procedirà exigir recàrrec i interès de demora.

 

A l’últim, la norma assenyala que l’obligació de reintegrament, s’entén sense perjudici del que disposa el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social.

 

Cotització per hores complementàries

 

No s’aplicarà la reducció prevista en aquest reial decret llei a la cotització per hores complementàries que realitzin els treballadors a temps parcial els contractes dels quals donen dret a la reducció.

COM PODEM RECLAMAR L’IMPOST SOBRE VENDES DETALLISTES DE DETERMINATS HIDROCARBURS (CONEGUT COM A “CÈNTIM SANITARI”)?

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en sentència de 27 de febrer de 2014,  ha declarat il·legal l’impost sobre les vendes a detallistes de determinats hidrocarburs (conegut com a “cèntim sanitari”), atès que vulnera la legislació comunitària. Es tracta d’un recàrrec sobre certs combustibles que durant 11 anys va alimentar el pressupost sanitari de diverses comunitats autònomes (totes menys Aragó, País Basc, La Rioja i Canàries, aquesta última està exempta de l’àmbit d’aplicació que estableix la llei, així com les ciutats de Ceuta i Melilla). La sentència, que no admet recurs, imposa la devolució del que recapta.

 

Què és l’impost sobre vendes detallistes de determinats hidrocarburs (conegut com a “cèntim sanitari”?

 

L’impost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs (en endavant, IVMDH) popularment conegut com a «cèntim sanitari», va ser aprovat pel Govern el 2001. Va estar vigent onze anys, des del 1 de gener de 2002 fins al 31 de desembre de 2012, data en què va deixar d’existir i va passar a integrar-se en l’impost especial sobre els hidrocarburs. Es tracta d’un impost indirecte que gravava el consum en fase detallista dels principals hidrocarburs (gasolina, gasoli, gasoli calefacció, fuel i querosè). Encara que el subjecte passiu era el venedor dels carburants, l’impost l’acaba suportant l’adquirent, atès que se li repercutia en el preu final del carburant juntament amb l’IVA i l’impost especial sobre hidrocarburs.

 

Malgrat que, com diem, l’impost es coneixia com a “cèntim sanitari”, l’aplicació pràctica del tram estatal i del tram autonòmic implicava un increment de més de 7 cèntims per litre de gasolina o gasoli, per la qual cosa en el cas d’empreses amb importants consums de carburants, la incidència de l’impost durant els seus onze anys de vigència ha pogut arribar a ser molt significativa.

 

Ha estat gestionat i recaptat sempre pel Ministeri d’Hisenda a través de la Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT). Els models de finançament autonòmic aprovat van cedir la seva recaptació a les comunitats autònomes, com a part dels recursos que se’ls transferia al finançament de les seves competències i, en particular, les de la sanitat.

 

El que diu la Sentència del TJUE de 27-02-2014 sobre el “cèntim sanitari”

 

La sentència argumenta que el “cèntim sanitari” incompleix la Directiva comunitària sobre impostos especials perquè no incompleix dos requisits essencials. Perquè els hidrocarburs puguin estar subjectes a impostos diferents dels contemplats en la Directiva s’ha de garantir que tenen una o diverses finalitats específiques i que se segueixen els mateixos criteris d’aplicació i meritació que en la resta de tributs. Segons el TJUE, cap d’aquestes dues condicions es compleix en el cas de les comunitats autònomes espanyoles.

 

Limitació en el temps dels efectes d’aquesta declaració. Caràcter retroactiu de la sentència

 

Tant el Govern espanyol, com la Generalitat de Catalunya van sol·licitar al Tribunal l’exoneració de la devolució de la recaptació de l’impost, donades les greus repercussions econòmiques que tindria una sentència com la que finalment s’ha dictat, el que suposaria un cost del voltant de 13.000 milions d’euros, que posaria seriosament en perill el finançament de la sanitat pública en les comunitats autònomes.

 

A aquest respecte, el Tribunal assenyala  que “no es pot admetre que la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol hagin actuat de bona fe en mantenir l’IVMDH en vigor durant un període de més de deu anys”. Deixant entreveure el Tribunal una actuació com a mínim negligent per part de la Generalitat de Catalunya i del Govern, amb totes les implicacions en matèria de responsabilitat patrimonial de l’Estat que això implica el que amplia la possible reclamació del que s’ha pagat fins i tot sobre els exercicis ja prescrits.

 

A la vista del que assenyala la sentència ¿Qui podrà reclamar?

 

La sentència, que té caràcter retroactiu com ja hem esmentat, obre la porta a què tots els afectats puguin obtenir la devolució de les quotes pagades indegudament.

 

Per tant, qualsevol persona o empresa que pugui justificar amb factures el pagament d’aquest gravamen en omplir els dipòsits de combustible podrà reclamar que l’hi reintegrin.

 

Com i què reclamar?

 

En atenció al caràcter retroactiu de la sentència, els afectats tenen dues vies per procedir a la reclamació:

 

1. Devolució d’ingressos indeguts

 

La primera via de reclamació seria mitjançant la sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts davant l’Agència Tributària. Hem de tenir en compte que en trobar-nos davant una matèria tributària, regeix la Llei General Tributària, la qual estableix que prescriuen al cap de quatre anys “les devolucions d’ingressos indeguts”. Per tant, únicament podrem acudir a aquesta via per reclamar ingressos realitzats durant els últims quatre anys des de la data de presentació de la sol·licitud d’ingressos indeguts. A priori, aquesta via de reclamació no planteja cap problema. Una vegada iniciat el tràmit, el termini màxim de l’Administració per pronunciar-se serà de 6 mesos. Així, l’Administració podrà emetre una resolució expressa o presumpta, davant les quals es podria recórrer.

 

Atenció. Qui s’hagi vist especialment afectat per aquest impost, podrà iniciar un procediment de reclamació de devolució d’ingressos indeguts en períodes no prescrits (imports abonats entre els mesos de març de 2010 i desembre de 2012,  atès que la resta d’exercicis fiscals ja estan prescrits) més els corresponents interessos de demora.  Als que ja haguessin sol·licitat la devolució o ja haguessin reclamat, la prescripció no els afecta.

 

2. Responsabilitat patrimonial de l’Estat

 

Com que a més a més en la pròpia sentència s’estableix que no procedeix limitar en el temps els seus efectes, els contribuents podran reclamar, a banda dels ingressos indeguts realitzats en els exercicis no prescrits,  la resta de les quantitats pagades pel procediment de responsabilitat patrimonial de l’Estat, per al que el termini és d’un any des que es va emetre la sentència que declarava contrària al dret de la UE la norma nacional. Per entaular aquesta demanda és necessari que es donin certs requisits, com són, un perjudici antijurídic efectiu, econòmicament avaluable i individualitzat, un fet lesiu imputable a l’Administració i un resultat danyós, amb la consegüent relació de causalitat entre el fet que s’imputa i el dany.

 

Documents o justificants per reclamar: factures

 

El document necessari per reclamar la devolució de l’impost ha de ser la factura. D’aquesta manera, qualsevol, tant particulars com empresaris, que posseeixi les factures amb el detall dels litres provisionats i l’impost meritat té la possibilitat de sol·licitar a Hisenda la devolució.

 

Els tiquets i extractes de la targeta no són suficients (atès que no apareix l’esmentat desglossament). Hisenda només accepta les factures.

 

Com a conclusió, hem d’indicar-los que és important iniciar com més aviat millor els tràmits oportuns per preservar de forma immediata el dret del contribuent a recuperar el que en el seu moment va pagar de més per un recàrrec tributari no conforme a les normes comunitàries.

DIETES I ASSIGNACIONS PER A DESPESES DE LOCOMOCIÓ, MANUTENCIÓ I ESTADA ESTAN EXEMPTES DE COTITZAR? I EN L’IRPF?

Atenció. Amb la nova normativa s’inclouen en la base de cotització una sèrie de conceptes que històricament quedaven exclosos de cotització en la seva integritat o parcialment.

 

Aquesta mesura comporta un augment dels costos de personal, amb efectes en la nòmina del mes de desembre (si bé amb un període fins al 31 de març per incloure les liquidacions corresponents a desembre i gener) afegint en la base de cotització conceptes fins ara exempts.

 

Amb la nova normativa, exclusivament les úniques garanties que continuen estant exemptes en la base de cotització són aquelles destinades a satisfer les despeses d’estudis dirigits a l’actualització, capacitació o reciclatge dels empleats, i sempre que els estudis estiguin exigits per l’exercici de les seves activitats i lloc de treball, les indemnitzacions per defunció, trasllats, suspensions i acomiadaments i les despeses de manutenció i estada sempre que s’hagin ocasionat en un municipi diferent del lloc de treball habitual del treballador destinat i del que constitueixi la seva residència.

 

Dietes i assignacions per a despeses de locomoció, manutenció i estada: exemptes de cotització

 

Com ja hem comentat, respecte a les despeses de manutenció i estada, no s’ha produït cap canvi. Per tant, les dietes continuen estant exemptes de cotitzar, igual que succeïa fins ara. Quant a les despeses de viatge per desplaçaments laborals, no cotitzen si es realitzen en mitjans de transport públic, o fins a la quantia de 0,19 euros per quilòmetre.

 

Despeses de manutenció

 

Les dietes continuen estant exemptes de cotització sempre que:

 

• S’hagin meritat pel desplaçament a un municipi diferent del del centre de treball habitual, així com del que constitueixi la pròpia residència del treballador.
• El desplaçament a un mateix destí no superi els nou mesos de forma ininterrompuda (en el còmput, no cal descomptar les vacances ni altres possibles interrupcions de treball).

 

Les dietes suposen una despesa deduïble per a l’empresa, i tampoc tributen en l’IRPF del treballador. Ara bé, s’han d’acreditar els dies i llocs de desplaçament, i no poden superar determinat límits segons el lloc de destí:

 

DESPESES D’ESTADA I MANUTENCIÓ
	Requisits	Límits import exonerat
	Si es pernocta en un municipi diferent de l’habitual de treball i residència del preceptor:
	• Per despeses d’estada  (allotjament)	Els imports justificats[1]. Sense límit
	• Per despeses de manutenció[2]:
	– Territori espanyol	53,34 € / dia
	– Territori estranger	91,35 € /  dia
	Si no es pernocta en un municipi diferent de l’habitual de treball i residència del preceptor:
	• Per despeses de manutenció:
	– Territori espanyol	26,67 € / dia
	– Territori estranger	48,08 € / dia

 

Atenció. Si les dietes abonades superen els imports indicats, haurà de cotitzar per l’excés, i els treballadors també hauran de tributar en l’IRPF per aquest excés.

 

Despeses de locomoció

 

Les despeses de viatge per desplaçaments laborals, no cotitzen si es realitzen en mitjans de transport públic,o fins a la quantia de 0,19 euros per quilòmetre, sempre que es compleixin determinats requisits. També estan exemptes les despeses de peatge i d’aparcament que es justifiquin.

 

Si el desplaçament laboral del treballador s’efectua en un transport públic, està exempt de cotitzar la totalitat de la despesa que es pugui justificar. Ara bé, el desplaçament s’ha d’efectuar a un municipi diferent del del centre de treball.

 

Quan l’empleat utilitza altres mitjans de transport privat i sempre que es justifiqui la realitat del desplaçament, no haurà de cotitzar fins al límit de 0,19 euros per quilòmetre recorregut. A aquests efectes, també estan exemptes les despeses de peatge i d’aparcament que es justifiquin.

 

DESPESES DE LOCOMOCIÓ
Requisits                                                                    Límits import exonerat
	Quan l’empleat utilitza els mitjans de transport públic.	El que resulti de les despeses justificades mitjançant factura o document equivalent.
	Quan l’empleat utilitza altres mitjans de transport privat i sempre que es justifiqui la realitat del desplaçament.	El que resulti de computar 0,19 € per quilòmetre recorregut; més les despeses de peatge i aparcament que l’empresa satisfaci i  que es justifiquin.

LIMITACIONS I REGLES EN LA VENDA DE PARTICIPACIONS D’UNA SOCIETAT LIMITADA

Si té intenció de vendre les seves participacions d’una societat limitada, ha de conèixer els requisits i limitacions que s’estableixen en la Llei de societats de capital amb relació a les transmissions d’aquestes participacions.

 

En general, quan es volen vendre les participacions d’una SL, s’ha de seguir el règim que estableixin els estatuts. Si no diuen res, s’apliquen les normes següents:

 

• És lliure la venda a qualsevol dels seus socis, al seu cònjuge, ascendents o descendents. Si qui transmet és una societat, també és lliure la transmissió a una altra societat del seu mateix grup.
• No obstant això, si vol vendre les participacions a algú diferent, abans haurà de comunicar la seva intenció de vendre i les condicions de la venda a la societat. Els seus socis tenen un “dret d’adquisició preferent” de les seves participacions.

 

Atenció. La denegació del consentiment per vendre les participacions només serà possible si la societat comunica al possible venedor la identitat de socis o de tercers que adquireixin la totalitat de les participacions. Fins i tot es podria donar el cas que les participacions fossin adquirides per la pròpia societat per a la seva amortització, amb la consegüent reducció del seu capital.

 

Regles per a la transmissió voluntària de participacions

 

A falta de regulació estatutària, la transmissió voluntària de participacions socials es regirà per les regles següents:

 

• a) El soci que vulgui transmetre la seva participació o participacions haurà de comunicar-ho per escrit als administradors, fent constar el nombre i característiques de les participacions que pretén transmetre, la identitat de l’adquirent i el preu i la resta de condicions de la transmissió.

 

• b) La transmissió quedarà sotmesa al consentiment de la societat, que s’expressarà mitjançant un acord de la junta general, prèvia inclusió de l’afer en l’ordre del dia, adoptat per la majoria ordinària establerta per la llei.

 

• c) La societat només podrà denegar el consentiment si comunica al transmitent, per conducte notarial, la identitat d’un o més socis o tercers que adquireixin la totalitat de les participacions. No serà necessària cap comunicació al transmitent si va concórrer a la junta general on es van adoptar els acords. Els socis concurrents a la junta general tindran preferència per a l’adquisició. Si són diversos els socis concurrents interessats a adquirir, es distribuiran les participacions entre tots ells a prorrata de la seva participació al capital social.

 

Atenció. Quan no sigui possible comunicar la identitat d’un o més socis o tercers adquirents de la totalitat de les participacions, la junta general podrà acordar que sigui la pròpia societat la que adquireixi les participacions que cap soci o tercer acceptat per la junta vulgui adquirir.

 

• d) El preu de les participacions, la forma de pagament i les resta condicions de l’operació, seran les convingudes i comunicades a la societat pel soci transmitent. Si el pagament de la totalitat o de part del preu estigués ajornat en el projecte de transmissió, per a l’adquisició de les participacions serà requisit previ que una entitat de crèdit garanteixi el pagament del preu ajornat.

 

En els casos en què la transmissió projectada fos a títol onerós diferent de la compravenda o a títol gratuït, el preu d’adquisició serà el fixat de comú acord per les parts i, si no n’hi ha, el valor raonable de les participacions el dia en què s’hagués comunicat a la societat el propòsit de transmetre. S’entendrà per valor raonable el que determini un auditor de comptes, diferent de l’auditor de la societat, designat a l’efecte pels seus administradors.

 

En els casos d’aportació a societat anònima o comanditària per accions, s’entendrà per valor real de les participacions el que resulti de l’informe elaborat per l’expert independent nomenat pel registrador mercantil.

 

• e) El document públic de transmissió s’haurà d’atorgar en el termini d’un mes a comptar de la comunicació per la societat de la identitat de l’adquirent o adquirents.

 

• f) El soci podrà transmetre les participacions en les condicions comunicades a la societat, quan hagin transcorregut tres mesos des que l’hi hagi posat en coneixement el seu propòsit de transmetre sense que la societat li hagués comunicat la identitat de l’adquirent o adquirents.

 

Atenció. Si ningú vol comprar, també pot exercir aquest dret d’adquisició preferent la pròpia societat.

 

Clàusules estatutàries prohibides

 

La Llei de societats de capital no permet que els estatuts prohibeixin la transmissió de les participacions ni que estableixin restriccions que tinguin aquest efecte. No obstant això, poden fer-ho en alguns casos concrets:

 

• Durant els primers 5 anys des de la constitució de la societat (o, en cas d’entrada de nous socis, des de l’ampliació) com a màxim.
• O fins i tot per un termini superior. En aquest cas, no obstant això, s’ha de concedir als socis el dret a separar-se de la societat en qualsevol moment (per exemple, establint que quan el soci manifesti la seva voluntat de separar-se, la societat tingui l’obligació d’adquirir les seves participacions). Aquesta prohibició es pot incorporar als estatuts en qualsevol moment, sempre que s’acordi per unanimitat.

 

Transmissió de les participacions en cas de defunció

 

L’adquisició d’alguna participació social per successió hereditària confereix a l’hereu o legatari la condició de soci.

 

No obstant això els estatuts podran establir a favor dels socis sobrevivents, i, si no n’hi ha, a favor de la societat, un dret d’adquisició de les participacions del soci mort, apreciades en el valor raonable que tinguessin el dia de la defunció del soci, el preu de les quals es pagarà al comptat.

 

Atenció. La valoració es regirà pel que disposa la Llei per als casos de separació de socis i el dret d’adquisició s’haurà d’exercitar en el termini màxim de 3 mesos a comptar de la comunicació a la societat de l’adquisició hereditària.