COMPTE ENRERE PER A L’APLICACIÓ DEL NOU REGLAMENT EUROPEU DE PROTECCIÓ DE DADES: 25 DE MAIG DE 2018

El nou Reglament general de protecció de dades va entrar en vigor al maig del 2016 i serà aplicable a partir del 25 de maig de 2018. En aquest període transitori i tot i que segueixen vigents les disposicions de la Directiva 95/46 i les normes nacionals que l’apliquen, els responsables i encarregats de tractament han d’anar preparant i adoptant les mesures necessàries per estar en condicions de complir amb les previsions del nou Reglament al moment en què sigui aplicable.

El nou Reglament general de protecció de dades 2016/679, va entrar en vigor al maig del 2016 i serà aplicable a partir del 25 de maig de 2018. En aquest període transitori i tot i que segueixen vigents les disposicions de la Directiva 95/46 i les normes nacionals que l’apliquen, els responsables i encarregats de tractament han d’anar preparant i adoptant les mesures necessàries per estar en condicions de complir amb les previsions del nou Reglament al moment en què sigui aplicable.

No obstant això, és important que les empreses es vagin adaptant a la nova normativa, revisin els seus avisos de privadesa i que no esperin fins a última hora.

Encara que fins a maig del 2018, estrictament, no serà d’obligat compliment, no obstant això, és molt útil que les empreses que estan obligades a complir amb la normativa de la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD) comencin a implantar les mesures de seguretat previstes en el Reglament, ja que la major part de les disposicions no són contràries a la LOPD, sinó que, molt al contrari, es complementen.

Novetats

El Reglament, introdueix nous elements, com el dret a l’oblit (sol·licitar la supressió de dades antigues quan ja no responen a una finalitat lícita o es retira el consentiment) i el dret a la portabilitat (recuperar les dades que van ser lliurades a un responsable, al seu moment, en un format que li permeti el seu trasllat a un altre responsable), que milloren la capacitat de decisió i control dels ciutadans sobre les dades personals que confien a tercers.

Un dels aspectes essencials del Reglament, és que basa l’aplicació de les polítiques de protecció de dades en el principi de prevenció per part de les empreses o organitzacions que tracten dades, això és així perquè s’entén que actuar només quan ja s’ha produït una infracció és insuficient, atès que aquestes infraccions han pogut causar danys als interessats que poden ser molt difícils o impossibles de compensar o reparar.

Informació de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat al seu web materials i recursos amb els quals facilitar a les petites i mitjanes empreses la seva adaptació al Reglament general de protecció de dades (RGPD). Els materials inclouen una “Guia del Reglament per a responsables de tractament”, “Directrius per elaborar contractes entre responsables i encarregats”, una “Guia per al compliment del deure d’informar”, i “Orientacions i garanties en els procediments d’anonimització de dades personals”.

• Guia del Reglament general de protecció de dades per a responsables de tractament. El document recull les principals qüestions que les organitzacions han de tenir en compte per complir amb les obligacions recollides en el Reglament. La guia inclou en la seva part final una llista de verificació amb la qual les entitats poden determinar si han fet els passos necessaris per estar en condicions de fer una correcta aplicació del RGPD.Algunes de les recomanacions que s’ofereixen en la guia es poden posar en pràctica de forma gairebé immediata, perquè tenen a veure amb actuacions que ja s’haurien d’iniciar durant aquest període transitori. En altres casos, aquestes recomanacions o propostes solament s’hauran de tenir en compte al moment en què el RGPD sigui aplicable, encara que s’han inclòs per fomentar que les entitats puguin anar anticipant-se al moment en el qual les mesures siguin de compliment obligat.
• Directrius per a l’elaboració de contractes entre responsables i encarregats de tractament. El RGPD estableix que les relacions entre el responsable i l’encarregat s’han de formalitzar en un contracte o acte jurídic que els vinculi, regulant de forma minuciosa el seu contingut mínim. Aquestes directrius s’han realitzat amb la finalitat que els contractes reflecteixin tots els continguts recollits en el Reglament.
• Guia per al compliment del deure d’informar. El RGPD concedeix gran importància a la informació que s’ha de proporcionar als ciutadans les dades dels quals seran tractades, establint una llista exhaustiva dels continguts que han de ser exposats de forma clara i accessible. Aquesta guia ofereix recomanacions i solucions pràctiques sobre les maneres de proporcionar aquesta informació.
• Orientacions i garanties en els procediments d’anonimització de dades personals. L’Agència considera que el desenvolupament de tècniques d’anonimització de dades adquireix una importància vital per garantir la protecció de dades personals en el desenvolupament d’estudis i recerques d’interès social, científic i econòmic, i amb aquestes orientacions pretén facilitar unes pautes útils per implementar aquestes tècniques, i al seu torn, promoure el seu coneixement i impulsar el seu desenvolupament i divulgació. En aquest document s’utilitza el terme “cadena” referit a un conjunt de mesures tècniques encaminades a l’ocultació, emmascarament o dissociació de les dades personals. Aquestes mesures constitueixen el que s’ha denominat “cadena d’anonimització” o “cadena de confidencialitat”, el trencament de la qual implica la possibilitat de reidentificació dels interessats.Per a més informació pot consultar:http://www.agpd.es/portalwebAGPD/temas/reglamento/index-idca-idphp.php

EL QUE HEM DE SABER DE LA INCAPACITAT PERMANENT

Quan la incapacitat permanent derivi d’accident o malaltia professional, no s’exigeix període de cotització, tret que es tracti d’una incapacitat permanent absoluta o de gran invalidesa per accident no laboral i el treballador no es trobés en situació d’alta ni assimilada, en aquest cas, se li exigirà un període genèric de cotització  de 15 anys i un període específic de cotització de 3 anys cotitzats en els últims 10.

Li recordem que un treballador es troba en situació d’incapacitat permanent (IP) quan a causa de greus reduccions anatòmiques o funcionals veu disminuïda o anul·lada la seva capacitat per treballar. Per substituir els ingressos que es deixen de tenir perquè no pot treballar, es rep una prestació de la Seguretat Social.

Normalment s’accedeix a la IP després d’haver esgotat el termini màxim de la incapacitat temporal (IT) sense que s’hagi produït una curació o recuperació total de treballador.

Quins tipus o graus d’IP existeixen? 

Existeixen 4 graus d’incapacitat permanent, depenent de l’afectació que tingui el treballador per seguir treballant:

1. A) Incapacitat permanent parcial (IPP). Quan les seqüeles produeixen una disminució en el rendiment normal per a la seva professió habitual (la que exercia) que no sigui inferior al 33% i al temps no l’inhabiliti completament per realitzar-la.

1. B) Incapacitat permanent total (IPT). Inhabilita al treballador per a la realització de totes o de les tasques fonamentals de la seva professió habitual, sempre que es pugui dedicar a una altra de diferent.

1. C) Incapacitat permanent absoluta (IPA). Inhabilita per complet al treballador per qualsevol professió o ofici.

1. D) Gran invalidesa (GI). El treballador afectat per una incapacitat permanent i que necessiti l’assistència d’una altra persona per als actes més essencials de la vida. Aquesta situació afegeix un complement econòmic a la prestació per incapacitat que tingués reconeguda per pagar-se aquesta assistència.

Totes aquestes situacions són els anomenats graus de la incapacitat permanent. Són revisables, i és possible, en funció de l’evolució de la malaltia, passar d’un a un altre.

L’import de la prestació varia segons el grau

En el cas d’IPP, és una indemnització per un preu fix equivalent a 24 mensualitats de la base reguladora que es va donar en la incapacitat temporal.

Atenció. És compatible amb el desenvolupament de qualsevol activitat laboral, tant per compte d’altri com per compte propi. És compatible amb el manteniment de la feina que s’estigués desenvolupant.

A la IPT li correspon un 55% de la base reguladora (basada a les seves últimes bases de cotització quan treballava). Aquest percentatge es pot incrementar en un 20% més per als més grans de 55 anys quan, per les seves circumstàncies, es presumeixi la dificultat d’obtenir ocupació en una activitat diferent de l’habitual.

A la IPA, li correspon el 100% de la base reguladora.

La quantia de la pensió per gran invalidesa estarà formada per l’import de la pensió que correspongui per incapacitat permanent (total o absoluta), incrementada amb un complement destinat a remunerar a la persona que atengui al beneficiari.

Import del complement: serà el resultat de sumar el 45% de la base mínima de cotització vigent en el règim general al moment del fet causant, sigui quin sigui el règim en el qual es reconegui la pensió, i el 30% de l’última base de cotització del treballador corresponent a la contingència de la qual derivi la situació d’incapacitat permanent. En cap cas, aquest complement podrà tenir un import inferior al 45% de la pensió percebuda -sense el complement- pel treballador.

Preguntes freqüents sobre incapacitat permanent

A continuació, els relacionem algunes de les preguntes més freqüents plantejades a la Seguretat Social sobre la incapacitat permanent.

Beneficiaris / Requisits

• Les indemnitzacions per lesions permanents no invalidants es reconeixen en qualsevol règim de la Seguretat Social?
• Què s’entén per professió habitual?
• Quins requisits específics s’exigeixen per tenir dret a la incapacitat permanent total qualificada?
• Quin període de cotització s’exigeix per reconèixer una incapacitat permanent derivada d’un accident o una malaltia professional?
• Es pot declarar la incapacitat permanent encara que no s’hi tingui dret?
• Per calcular el període mínim de cotització exigit per reconèixer la incapacitat, què passa si el treballador no ha esgotat el període màxim de duració de la incapacitat temporal?
• Com es calcula el període de cotització específic quan s’accedeix a la pensió des d’una situació d’alta o assimilada a l’alta sense obligació de cotitzar?
• Existeix dret a pensió d’incapacitat permanent quan el treballador té complerta l’edat d’accés a la jubilació?
• Les cotitzacions realitzades després d’una resolució que denega la incapacitat permanent perquè no s’ha pogut acreditar el període de cotització serveixen per accedir a una pensió d’incapacitat?
• Quantia

• Es pot substituir l’increment del 50% de la gran invalidesa per l’ingrés en una institució assistencial? Compatibilitats / Incompatibilitats

• És compatible percebre la pensió d’incapacitat permanent absoluta o de gran invalidesa amb treballar?
• És compatible percebre la pensió d’incapacitat permanent total amb treballar?
• És compatible percebre la prestació per atur i la incapacitat permanent?
• És compatible la pensió d’incapacitat permanent amb la jubilació?
• És compatible percebre una indemnització per lesions permanents no invalidants amb la pensió d’incapacitat permanent, sigui del grau que sigui?
• És necessària l’autorització expressa per part de l’INSS per compatibilitzar la percepció de la pensió d’incapacitat permanent amb l’exercici d’una activitat laboral?Avaluació / Qualificació / Revisió

• Si l’interessat viu a l’estranger, a quina Direcció Provincial li pertoca qualificar la incapacitat?
• En els supòsits de tenir la corresponent contingència coberta per una mútua d’AT i MP, qui és el responsable de la qualificació i revisió d’una incapacitat permanent?
• Qui reconeix el dret a les prestacions per lesions permanents no invalidants?
• Una empresa pot iniciar el procediment de reconeixement d’una pensió d’incapacitat permanent?
• Es pot considerar la renúncia com una manera de posar fi al procediment en el tràmit iniciat per reconèixer una pensió d’incapacitat permanent?
• Es pot revisar una incapacitat permanent d’una persona de més de 65 anys?

COMPROVI I ANALITZI ELS AVANTATGES FISCALS DE LES EMPRESES FAMILIARS

És important efectuar una revisió periòdica del compliment dels requisits i criteris utilitzats per l’Administració tributària per poder aplicar els incentius fiscals que la normativa estatal i autonòmica regula per a les empreses de caràcter familiar, especialment,  en l’impost sobre el patrimoni (exempció en les accions o participacions socials d’empreses) i en  l’impost sobre successions i donacions (amb bonificacions d’entre el 95% i el 99% en funció de la comunitat autònoma).

La constitució d’una empresa familiar pot suposar un estalvi fiscal significatiu, i es pot acollir a reduccions de fins a un 95% o 99% (en funció de la comunitat autònoma) en l’impost sobre successions i donacions, i que les accions o participacions socials de l’empresa familiar estiguin exemptes en l’impost sobre el patrimoni, sempre que es reuneixin una sèrie de requisits establerts en la normativa aplicable (estatal i autonòmica).

A més, aquest tipus d’empreses ajuden a realitzar una millor gestió dels ingressos familiars.

Per això és important efectuar una revisió periòdica del compliment dels requisits i criteris utilitzats per l’Administració tributària per poder aplicar els incentius fiscals que la normativa estatal i autonòmica regula per a les empreses de caràcter familiar, especialment, en l’impost sobre el patrimoni i en  l’impost sobre successions i donacions.

Atenció. La falta de revisió o actualització d’aquests requisits pot provocar que si s’incompleix alguna de les condicions establertes, no s’apliqui aquests avantatges fiscals, amb el consegüent cost fiscal. L’estalvi fiscal de les empreses familiars pot ser bastant important, especialment si es desitja transmetre la seva titularitat a una altra persona i a l’hora de pagar l’impost sobre el patrimoni.

La figura de l’empresa familiar, la podem definir, de forma general, com aquella en la qual una família ostenta el control i la direcció de l’estratègia general. És a dir, és una empresa en la qual la major part del capital, o almenys una part significativa, forma part de la massa patrimonial d’un conjunt de subjectes interconnectats per relacions familiars.

Tanmateix, la norma fiscal és més restrictiva en la seva interpretació del que constitueix una empresa familiar i imposa una sèrie de requisits.

Així, perquè una societat pugui ser considerada com a empresa familiar és necessari que estigui constituïda com a societat mercantil (societat limitada o societat anònima), o un grup d’empreses on la persona que exerceix el seu control tingui, almenys, el 5% de les seves accions o participacions, i les seves funcions han de suposar, almenys, el 50% dels seus rendiments nets del treball, activitat empresarial o professional de l’exercici en curs. En el cas que l’empresa no pertanyi a una sola persona, sinó a un grup familiar, entenent-se per tal els cònjuges (marit i esposa), els ascendents (pares i avis), els descendents (fills i néts) o els col·laterals de segon grau per consanguinitat, afinitat o adopció (germans i gendre o nora), aquest percentatge augmentarà al 20%.

Quins requisits han de tenir en compte les empreses familiars per beneficiar-se d’aquests incentius fiscals?

1. a) Compliment del percentatge de participació en el capital social individualment (5%) o en l’àmbit del grup familiar (20%) conjuntament amb el cònjuge, ascendents o descendents fins a segon grau en el cas de l’impost sobre el patrimoni o de tercer grau per poder gaudir de la bonificació en l’impost sobre successions i donacions.

1. b) Les retribucions rebudes de l’empresa familiar han de suposar la principal font de renda, i s’entén que es compleix el requisit quan supera el 50% dels rendiments del treball i activitats econòmiques. Per a això s’ha de verificar així mateix que s’executen tasques de direcció efectiva en la societat.

Per al còmput del percentatge anterior s’exclouen les percepcions procedents d’altres entitats participades a les quals s’apliqui el règim d’exempció.

1. c) L’entitat ha de desenvolupar una activitat econòmica. Existeix una regulació específica per a les entitats l’activitat principal de les quals sigui l’arrendament d’immobles (han de comptar almenys amb una persona contractada) i les societats “holding” (que ostentin participacions superiors al 5% en altres entitats i comptin amb mitjans per a la gestió de les participacions).

Malgrat això s’ha d’assenyalar que els òrgans de la inspecció dels tributs estan sent cada vegada més rigorosos en exigir que existeixi una gestió efectiva de l’activitat per part de la persona contractada, qüestió que s’haurà d’acreditar en cada cas concret.

D’altra banda, és molt important ressenyar que l’exempció en l’impost sobre el patrimoni, així com la bonificació en l’impost sobre successions i donacions s’apliquen a la proporció d’actius afectes existents minorats en els deutes en relació amb el patrimoni total de l’entitat.

Per tant, assegurar la concurrència d’aquests requisits per a cada cas concret és un exercici no només recomanable, sinó necessari, pel qual s’ha de tenir en compte la interpretació que d’aquests requisits fan els diferents tribunals i òrgans administratius.

Tingui en compte la planificació fiscal de la seva empresa familiar i verifiqui amb el seu assessor el compliment d’aquests requisits, i comprovi:

• L’existència de la participació mínima individualment o del grup familiar, així com l’estructura societària existent de les diverses participacions en entitats.

• L’import de les retribucions percebudes i la seva proporció respecte de la resta de rendes en un o diversos membres del grup familiar, així com de la realització d’efectives funcions de direcció.
• Que l’empresa que apliqui l’exempció o la reducció realitza efectivament una activitat econòmica amb els mitjans materials i humans necessaris.
• L’existència de persona contractada que gestioni les activitats en empreses dedicades a l’arrendament d’immobles. En el cas d’entitats “holding” o capçaleres de grup resulta especialment recomanable concentrar les funcions de direcció i retribucions dels titulars de les participacions.
• La possible existència d’actius no afectes segons la norma fiscal i avaluar les possibles mesures per minimitzar el seu impacte.

SAP QUE POT SOL•LICITAR QUE S’EMBARGUIN ELS COMPTES BANCARIS QUE EL SEU DEUTOR TINGUI A UN ALTRE PAÍS DE LA UE?

L’ordre europea de retenció de comptes (OERC) permet als jutges de la Unió Europa (UE)  embargar fons dipositats en el compte bancari d’un deutor a un altre país de la UE. Si un client estranger li deu una factura, pot sol·licitar que s’embarguin els comptes bancaris que el seu deutor tingui a un altre país de la UE (excepte el Regne Unit i Dinamarca). El procediment és ràpid i es duu a terme sense informar el deutor. Aquest «efecte sorpresa» impedeix que els deutors traslladin, ocultin o gastin els diners.

Benvolgut/da client/a:

Des del passat 18 de gener de 2017, una nova normativa, l’ordre europea de retenció de comptes (OERC) permet als tribunals de la UE embargar fons dipositats en el compte bancari d’un deutor a un altre país de la UE. El procediment es podrà utilitzar únicament en casos transfronterers, la qual cosa implica que l’òrgan jurisdiccional que substancia el procés o el domicili del creditor s’han de trobar en un Estat membre diferent d’aquell que el deutor tingui el compte.

Per tant, si té un client estranger que li deu una factura, pot sol·licitar que s’embarguin els comptes bancaris que el seu deutor tingui a un altre país de la UE. Pot sol·licitar-ho de forma cautelar fins i tot abans de presentar la demanda contra ell.

Avantatges

El procediment és ràpid i es duu a terme sense informar el deutor. Aquest «efecte sorpresa» impedeix que els deutors traslladin, ocultin o gastin els diners.

No obstant això, s’haurà de prestar una garantia (per evitar abusos i indemnitzar possibles perjudicis).

És aplicable en tots els països de la UE?

No. La norma no s’aplica ni a Dinamarca ni al Regne Unit. Això significa que:

• Els creditors situats a Dinamarca o el Regne Unit no poden sol·licitar una OERC.
• No és possible obtenir una OERC relativa a un compte bancari danès o britànic.

Com es presenta la sol·licitud?

El procediment per obtenir una OERC es recull en el Reglament (UE) 655/2014.

El procediment s’inicia presentant un formulari de sol·licitud, en el qual ha d’indicar, entre altres conceptes, les seves dades i les del deutor, així com la quantitat i el compte bancari que s’ha de retenir. Si no es disposa del número de compte, es pot sol·licitar al tribunal que l’esbrini.

Atenció. Recordi que vostè no està obligat a proporcionar dades concretes sobre el compte que hagi de ser embargat (per exemple, el número de compte) si vostè no disposa d’aquestes dades – tan sols el nom del banc on hi hagi el compte obert. Si no coneix el nom del banc on s’hagi obert el compte del deutor vostè, en virtut del Reglament, pot sol·licitar al tribunal que l’esbrini.

El contingut de tots els formularis relacionats amb la OERC s’estableix en el Reglament d’Execució (UE) 2016/1823 de la Comissió.

Pot trobar tots els formularis de sol·licitud i més informació aquí.