APROVADA LA LLEI DE MESURES FISCALS A CATALUNYA. PRINCIPALS NOVETATS

El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei 5/2017 de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic que suposa una important modificació del sistema tributari català i afecta tant als tributs cedits com als tributs propis. La norma conté tres nous impostos propis (impost sobre begudes ensucrades envasades; impost sobre la producció, manipulació, transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics; impost sobre emissions de vehicles de tracció mecànica), estableix una nova regulació per altres dues ja existents (establiments comercials i establiments turístics) i introdueix modificacions en les deduccions, reduccions i requisits que afecten l’IRPF, l’ISD i l’ITP i AJD.

El passat 30 de març de 2017 es va publicar al DOGC, la Llei 5/2017, de 28 de març de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic que suposa una important modificació del sistema tributari català i afecta tant als tributs cedits com als tributs propis, i amb efectes des del 31-03-2017, amb algunes excepcions. La norma conté tres nous impostos propis (impost sobre begudes ensucrades envasades; impost sobre la producció, manipulació, transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics; impost sobre emissions de vehicles de tracció mecànica), estableix una nova regulació per altres dues ja existents (establiments comercials i establiments turístics) i introdueix modificacions en les deduccions, reduccions i requisits que afecten l’IRPF, l’ISD i l’ITP i AJD.

 

Nous impostos a Catalunya

 

La Llei 5/2017 conté tres nous impostos propis:

 

1. Impost sobre begudes ensucrades envasades

 

Aquest nou impost, que va entrar en vigor l’1 d’abril de 2017 (no obstant això, el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda té previst sotmetre a aprovació del Govern, un projecte de Decret llei en què s’estableix que l’impost entrarà en vigor el pròxim dia 1 de maig) té com a finalitat principal incentivar un canvi en els hàbits de consum, tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i és exigible en tot el territori de Catalunya.

 

D’acord amb la Llei, l’impost s’aplica a la persona física o jurídica que adquireix les begudes ensucrades i les posa a la disposició del consumidor final (supermercat, restaurant, bar, etc.). Per tant, el contribuent és la persona que subministra (ven) aquestes begudes al consumidor. A més, la Llei també preveu la figura del substitut del contribuent, que és la persona que subministra la beguda en l’establiment on es fa la venda al consumidor final.

 

Les begudes ensucrades són les que contenen edulcorants calòrics afegits com, entre d’altres, sucre, mel, fructosa, sacarosa, xarop de blat de moro, xarop d’auró, nèctar o xarop d’atzavara i xarop d’arròs.

 

Estan subjectes a l’impost les següents tipologies de begudes ensucrades:

 

1. a) Els refrescs o sodes: begudes sense alcohol de diferents sabors, amb gas o sense, preparades comercialment i que es venen en ampolles o llaunes, així com les que se subministren al consumidor mitjançant un sortidor.

 

1. b) Les begudes de nèctar de fruites i sucs de fruites.

 

1. c) Les begudes esportives: begudes dissenyades per ajudar als atletes en la rehidratació, així com en la reposició dels electròlits, el sucre i altres nutrients.

 

1. d) Les begudes de te i cafè.

 

1. i) Les begudes energètiques: begudes carbonatades que contenen grans quantitats de cafeïna, sucre i altres ingredients, com a vitamines, aminoàcids i estimulants a base d’herbes.

 

1. f) Llets endolcides, begudes alternatives de la llet, batuts i begudes de llet amb suc de fruita.

 

1. g) Begudes vegetals.

 

1. h) Aigües amb sabors.

 

Atenció. No estan subjectes a l’impost les begudes elaborades a partir de sucs de fruita o de verdura naturals, concentrats o reconstituïts, o la seva combinació, ni tampoc llets o alternatives de les llets, que no continguin edulcorants calòrics afegits. També estan exclosos els iogurts bevibles, les llets fermentades bevibles, els productes per a ús mèdic i les begudes alcohòliques.

 

Constitueix la base imposable de l’impost la quantitat en litres de beguda ensucrada envasada lliurada pel distribuïdor i adquirida pel contribuent.

 

El tipus de gravamen de l’impost (compatible amb altres tributs com l’IVA) és el següent:

 

1. a) 0,08 euros per litre per a begudes amb un contingut de sucre entre 5 i 8 grams per 100 mil·lilitres.

 

1. b) 0,12 euros per litre per a begudes amb un contingut de sucre superior a 8 grams per 100 mil·lilitres.

 

En el cas de preparats solubles i xarops concentrats preparats per diluir, el tipus s’aplica a la beguda sobre la base de la seva composició una vegada està reconstituïda i preparada per al seu consum.

 

Ha de presentar i ingressar la corresponent autoliquidació de l’impost el contribuent o, si escau, el substitut del contribuent, d’acord amb el següent:

 

1. El substitut del contribuent, si resideix en territori espanyol i no és qui efectua la distribució de les begudes en els seus establiments de venda.

 

2. El contribuent, si és al mateix temps qui efectua la distribució de les begudes en els seus establiments de venda.

 

3. El contribuent, si qui li subministra la beguda no és resident en territori espanyol.

 

El primer període de pagament de l’impost sobre begudes ensucrades envasades està previst que sigui de l’1 al 20 de juliol d’aquest any.

 

2. Impost sobre la producció, manipulació, transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics

 

Aquest nou impost, que va entrar en vigor l’1 d’abril de 2017, té per objecte la regulació, com a tribut propi de la Generalitat, de l’impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics, i és exigible en tot el territori de Catalunya.

 

L’objecte de l’impost és gravar el risc local mediambiental, i en última instància sobre les persones, que comporta, al territori de Catalunya, la producció d’elements radiotòxics generats en reaccions termonuclears; la manipulació i el transport d’aquests elements; la seva custòdia, mentre no siguin degudament neutralitzats o dipositats en un magatzem de llarga durada, i la seva dispersió, rutinària o accidental.

 

Constitueixen fets imposables de l’impost les activitats següents, per raó que la possible dispersió d’elements radiotòxics genera un risc important per al medi ambient i per a les persones:

 

1. a) La producció d’elements radiotòxics en reaccions termonuclears.

 

1. b) La manipulació i el transport de materials que contenen elements radiotòxics, incloses les operacions de càrrega i descàrrega i reconfiguració del nucli d’un reactor nuclear.

 

1. c) La custòdia transitòria d’elements radiotòxics a l’espera de la neutralització o de l’emmagatzematge definitiu.

 

1. d) L’emissió d’elements radiotòxics al medi ambient, siguin emissions rutinàries, accidentals o superiors als nivells establerts legalment.

 

Són subjectes passius de l’impost, a títol de contribuents, les persones físiques o jurídiques, així com les entitats que sense tenir personalitat jurídica constitueixin una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d’imposició definides com obligats tributaris per la normativa tributària general, que realitzen el fet imposable en qualsevol de les modalitats que hem assenyalat anteriorment.

 

Són responsables solidaris del deute tributari d’aquest impost els propietaris de les instal·lacions en les quals es realitzen les activitats assenyalades anteriorment.

 

Estan exempts de l’impost l’Estat, la Generalitat i les corporacions locals, així com els seus organismes i els seus ens dependents. També estan exemptes de l’impost totes les activitats relacionades amb la recerca i el desenvolupament científic, així com les activitats i aplicacions mèdiques que usen elements radioactius.

 

La base imposable de l’impost està constituïda pel nombre de desintegracions nuclears produïdes, mesurades en curis/dia (Cid), excepte les emissions accidentals, que es mesuren en becquerels.

 

Els tipus de gravamen aplicables són, per a cada activitat constitutiva del fet imposable, els següents:

 

6. a) En l’activitat de producció termonuclear: 6.000 euros per GCid (6.000 €/109 Cid).

 

2. b) En l’activitat de manipulació i transport: 112.500 euros per MCid (112.500 €/106 Cid).

 

1. c) En l’activitat de custòdia transitòria: 1.000 euros per MCid (1.000 €/106 Cid).

 

1. d) En les emissions rutinàries i permeses: 2 euros per Cid.

 

1. e) En les emissions accidentals o superiors als nivells establerts legalment: 200.000 euros per milió de becquerels dispersats.

 

Considerant que:

 

• 1 becquerel (Bq) = 1 desintegració per segon.
• 1 curi (Ci) = 3,7 x 1.010 Bq.
• 1 Cid = 86.400 Ci.

 

Atenció. S’estableix una bonificació de la quota tributària de 5 milions d’euros si el total d’emissions rutinàries d’elements radiotòxics al medi ambient durant el període impositiu és inferior en més d’un 1% a la mitjana d’emissions dels tres períodes impositius anteriors.

 

3. Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica

 

Aquest nou impost, que és exigible a partir de l’1 de gener de 2018 (excepte en el cas de les motocicletes, en què és exigible a partir de l’1 de gener de 2019), té per objecte gravar les emissions de diòxid de carboni que produeixen aquests vehicles i que incideixen en l’increment de les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

 

Constitueixen el fet imposable de l’impost les emissions de diòxid de carboni dels vehicles aptes per circular per les vies públiques inclosos en les següents categories:

 

1. a) Turismes de la categoria M1: vehicles de motor de com a mínim quatre rodes, dissenyats i fabricats per al transport de persones, de fins a un màxim de vuit seients.

 

1. b) Comercials lleugers de la categoria N1: vehicles destinats al transport de mercaderies amb una massa màxima admissible no superior o igual a 3,5 tones.

 

1. c) Motocicletes: vehicles de motor de com a mínim dues rodes, dissenyats i fabricats per al transport de persones.

 

A l’efecte d’aquest impost, es consideren aptes per circular per les vies públiques els següents vehicles:

 

1. a) Els vehicles esmentats anteriorment matriculats en els corresponents registres públics, mentre no n’hagin estat donats de baixa.

 

1. b) Els vehicles proveïts de permisos temporals i els vehicles de matrícula turística.

 

Atenció. No estan subjectes a l’impost els vehicles que, havent estat donats de baixa en els registres per l’antiguitat del model, puguin ser autoritzats a circular excepcionalment en ocasió d’exhibicions, certàmens o curses limitades a vehicles d’aquesta naturalesa.

 

Són subjectes passius de l’impost:

 

1. a) Les persones físiques titulars dels vehicles residents a Catalunya.

 

1. b) Les persones jurídiques, així com les entitats mancades de personalitat jurídica que constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni susceptibles d’imposició definides com obligats tributaris per la normativa tributària general, que siguin titulars del vehicle que tinguin la residència a Catalunya, o hi tinguin un establiment, una sucursal o una oficina, en els termes establerts per Reglament.

 

Els tipus aplicables transitòriament per als exercicis 2018 i 2019 seran els següents:

 

a) Turismes de la categoria M1
Emissions oficials de diòxid de carboni	Tipus marginal (€/g CO2/km)
Fins a 120 g/km	0
Més de 120 g/km i fins a 140 g/km	0,55
Més de 140 g/km i fins a 160 g/km	0,65
Més de 160 g/km i fins a 200 g/km	0,80
Més de 200 g/km	1,1
b) Comercials lleugers de la categoria N1 (mercaderies)
Emissions oficials de diòxid de carboni	Tipus marginal (€/g CO2/km)
Fins a 160 g/km	0
Més de 160 g/km	0,30

 

Els vehicles que tenen la consideració de vehicles històrics gaudeixen de la bonificació del 100% de la quota. Per gaudir d’aquesta bonificació, s’ha d’acreditar mitjançant la targeta d’inspecció tècnica del vehicle que ha estat matriculat amb la qualificació d’històric.

 

Altres modificacions d’impostos a Catalunya

 

A més d’aquests nous tributs propis que hem comentat, la Llei 5/2017 de mesures fiscals conté modificacions sobre els següents impostos que a continuació destaquem.

 

Impost sobre habitatges buits

 

Es fixa un mínim exempt de 150 m² i es redueixen les càrregues administratives, no quedant obligats a presentar autoliquidació a aquells subjectes passius que la seva quantitat a ingressar sigui 0 com a conseqüència de l’aplicació del mínim exempt o per una exempció subjectiva.

 

Impost sobre grans establiments comercials

 

• S’estableix una nova regulació que suposa la derogació de la Llei 16/2000 de 29 de desembre i el seu reglament de desenvolupament.

 

• Es posa èmfasi en l’impacte mediambiental que generen aquests establiments per la massiva afluència de vehicles particulars a aquests centres.

 

• S’amplia els supòsits de subjecció al tribut mitjançant la incorporació de tots aquells establiments comercials amb una superfície de venda igual o superior a 1.300 m² situats fora de l’entramat urbà consolidat o en el cas que no estigui definit, fora del nucli històric i els seus eixamples.

 

• Se substitueix el criteri anterior, basat en els metres quadrats de superfície pel de nombre de vehicles reals o potencials que accedeixen a l’establiment comercial, sent en conseqüència i en endavant una magnitud totalment variable en cada exercici, per la qual cosa la liquidació deixa de competir a l’Administració, i s’estableix el sistema de declaració-liquidació anual per part del contribuent.

 

Impost sobre estades en establiments turístics

 

Es deroga el títol III de la Llei 5/2012 de 20 de març que contenia l’anterior regulació de l’impost. En l’actual, s’amplia el fet imposable per adaptar-lo a la nova regulació de turisme. S’introdueixen com a exempcions les estades per causa de força major o per motius de salut. S’actualitzen les tarifes, i s’estableix una tarifa especial per als establiments situats en centres recreatius turístics en els quals es desenvolupin activitats de joc. A més s’estableixen diferents quotes per als creuers en funció del temps d’amarratge en el port. També cal assenyalar la inclusió de l’assistent en la recaptació com a nou obligat tributari.

 

Tipus d’establiment	Tarifa general (en euros)		Tarifa especial (en euros)
	Barcelona ciutat	Resta de Catalunya
Hotel de 5 estrelles, gran luxe, càmping de luxe i establiment o equipament de categoria equivalent	2,25	2,25	5,00
Hotel de 4 estrelles i 4 estrelles superior i establiment o equipament de categoria equivalent	1,10	0,90	3,50
Habitatge d’ús turístic	2,25	0,90	–
Resta d’establiments i equipaments	0,65	0,45	2,50
Embarcació de creuer
Més de 12 hores	2,25	2,25
12 hores o menys	0,65	–

 

IRPF

 

Amb efectes des de l’1 de gener de 2017:

 

• Se suprimeix la deducció per inversió en accions d’entitats que cotitzen en el segment d’empreses en expansió del mercat alternatiu borsari, derogant per a això l’article 21 de la Llei 26/2009, de 23 de desembre.

 

• Es modifica la regulació de la deducció per donacions a determinades entitats, per ampliar la deducció per donatius a determinades entitats que fomenten la llengua occitana (Institut d’Estudis Catalans, de l’Institut d’Estudis Aranesos – Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana).

 

• Es modifiquen les condicions per gaudir del percentatge incrementat establert per determinats contribuents en la deducció per inversió en habitatge. Així, ara a més de tenir 32 anys o menys en la data de meritació de l’impost s’exigeix que la seva base imposable no sigui superior a 30.000 euros i a més s’incorpora la següent precisió: “Per poder gaudir del percentatge del 9% de deducció, és necessari que la base imposable total, menys el mínim personal i familiar, a la declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques del contribuent corresponent a l’exercici en el qual s’aplica la deducció no excedeixi de 30.000 euros. En el cas de tributació conjunta, aquest límit es computa de manera individual per a cadascun dels contribuents que tingui dret a la deducció per haver realitzat inversions en l’habitatge habitual durant l’exercici.”

 

Impost sobre successions i donacions (ISD)

 

Amb efectes des del 31-03-2017:

 

• Es precisa quan l’arrendament d’immobles es realitza com a activitat empresarial, en la reducció per l’adquisició de béns i drets afectes a una activitat econòmica: quan per a l’ordenació de l’activitat es té empleada com a mínim una persona amb contracte laboral i a jornada completa.

 

• S’introdueixen modificacions puntuals en els requisits per poder gaudir de la reducció per l’adquisició o donació de participacions en entitats.

 

• En la reducció per la donació de diners per constituir o adquirir una empresa individual o un negoci professional o per adquirir participacions en entitats, s’elimina el terme individual.

 

• Dins de les excepcions que s’estableixen per al gaudi definitiu de la reducció per la donació de béns del patrimoni cultural, s’exigeix ara que els béns siguin adquirits “a títol gratuït” per la Generalitat o per un ens local territorial de Catalunya.

 

• Per poder aplicar la tarifa de les transmissions lucratives entre vius a favor de contribuents dels grups I i II, s’indica ara el termini per al cas del negoci jurídic equiparable: un mes a comptar des de la celebració del negoci.

 

• En matèria d’ajornaments i fraccionaments pels òrgans de gestió, es permet ara en els mateixos supòsits que els existents, acordar el fraccionament del pagament, en un màxim de 5 anualitats, sempre que es constitueixi garantia que cobreixi el pagament de l’obligació tributària principal i dels interessos de demora, més un 25% de la suma de tots dos conceptes.

 

Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD)

 

Amb efectes des del 31-03-2017:

 

• En la transmissió de vehicles usats, és necessari en el cas d’existència d’obligació de presentació d’autoliquidació en concepte de TPO, per als vehicles el valor dels quals sigui igual o superior a 40.000 euros que a aquest valor no se li poden aplicar els coeficients de depreciació monetària i que per als vehicles inclosos en l’ordre que aprova els preus mitjans de venda aplicables en la gestió de l’impost, aquest valor equival al preu mitjà de venda corresponent al primer any.

 

• S’introdueixen modificacions en els tipus de gravamen de la modalitat de TPO en negocis sobre béns immobles. Així, la transmissió d’immobles, i la constitució i la cessió de drets reals que hi recaiguin, excepte els de garantia que tributaven a un tipus fix del 10%, passen ara a tributar al tipus mitjà que resulti d’aplicar la següent tarifa establerta en funció del valor real de l’immoble:

 

VALOR TOTAL DE L’IMMOBLE DES DE (EUROS)	QUOTA ÍNTEGRA (EUROS)	RESTA VALOR FINS A (EUROS)	TIPUS APLICABLE (%)
0,00	0,00	1.000.000,00	10
1.000.000,00	100.000,00	En endavant	11

 

Es manté el tipus del 7% per a la transmissió d’habitatges amb protecció oficial, així com la constitució i la cessió de drets reals que hi recaiguin, excepte els drets reals de garantia i finalment, es fixa en un 5% el tipus de gravamen per a la transmissió de béns mobles, així com per a la constitució i la cessió de drets reals que hi recaiguin, excepte els drets reals de garantia.

 

• S’eleva de l’1,8% al 2,5% el tipus de gravamen dels documents notarials en els quals s’hagi renunciat a l’exempció de l’IVA conforme a l’establert en l’art. 20.Dos LIVA.

 

• S’estableix una bonificació del 99% de la quota del ITPO, per als contractes d’arrendament d’habitatges del parc públic destinat a lloguer social (aquells que estan adscrits al fons d’habitatge en lloguer destinat a polítiques socials que coordina l’Agència de l’Habitatge de Catalunya).

 

• S’estableix una bonificació del 99% de la quota gradual de la modalitat de AJD, per a l’escriptura pública per la qual una entitat financera se subroga en la posició creditora d’un préstec o crèdit hipotecari atorgat per la secció de crèdit d’una cooperativa. També s’aplica aquesta mateixa bonificació si és la cooperativa de segon grau administradora del fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit la que se subroga en la posició creditora.

Una cita obligada amb Hisenda: la campanya de renda i patrimoni exercici 2016

Ens permetem recordar-li que un any més arriba la cita amb Hisenda i s’inicia LA CAMPANYA DE PRESENTACIÓ DE LES DECLARACIONS DE RENDA I PATRIMONI de l’exercici 2016, que arrenca el 5 d’abril.

 

En el BOE del dia 23 de març de 2017, s’ha publicat l’Ordre HFP/255/2017, de 21 de març (amb entrada en vigor l’endemà al de la seva publicació) per la qual s’aproven els models de declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i de l’impost sobre el patrimoni (IP), exercici 2016 i s’estableixen els procediments d’obtenció o posada a disposició, modificació i confirmació de l’esborrany de declaració de l’IRPF, i determina les condicions generals i el procediment per a la presentació de tots dos per mitjans telemàtics o telefònics.

 

Entre altres novetats en la renda de l’exercici 2016 podem destacar les següents, sense perjudici de les normes aprovades per les pròpies comunitats autònomes en matèria de tributs cedits:

 

• Primes d’assegurança de malaltia: s’eleva el límit a l’efecte de les rendes del treball en espècie exemptes i com a despesa deduïble en els rendiments d’activitats econòmiques.
• Activitats econòmiques: desapareix la distinció entre immobilitzat intangible amb vida útil definida o indefinida i tots els immobilitzats intangibles són amortitzables d’acord amb els criteris que estableix la Llei de l’impost sobre societats (LIS); l’amortització dels elements d’immobilitzat intangible quan la vida útil mateixa no es pugui estimar de manera fiable així com del fons de comerç serà deduïble amb el límit anual màxim de la vintena part del seu import (el 5%).
• Novetats mòduls. Límits per a l’aplicació del mètode d’estimació objectiva en els exercicis 2016 i 2017.
• Guanys exclosos de gravamen en supòsits de reinversió: exempció dels guanys patrimonials que es posin de manifest en ocasió de la transmissió d’accions o participacions per les quals s’hagués practicat la deducció per inversió en empreses de nova o recent creació si l’import obtingut es reinverteix en l’adquisició d’accions o participacions en una altra entitat de nova o recent creació.
• Les societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil a les quals s’aplicava el règim d’atribució de rendes de l’IRPF deixen de tributar per l’indicat règim i passen a estar subjectes a l’impost sobre societats.
• Integració i compensació de rendes a la base imposable general i de l’estalvi: el saldo negatiu dels rendiments de capital mobiliari de la base imposable de l’estalvi de l’exercici es compensarà amb el saldo positiu dels guanys i pèrdues patrimonials integrants de la base imposable de l’estalvi, obtingut en el mateix període impositiu, amb el límit del 15 per 100 d’aquest saldo positiu. De la mateixa manera el saldo negatiu dels guanys i pèrdues patrimonials de la base imposable de l’estalvi es compensarà amb el saldo positiu dels rendiments de capital mobiliari de la base de l’estalvi, obtingut en el mateix període impositiu, amb el límit del 15 per 100 d’aquest saldo positiu; es manté el procediment especial per a la compensació de rendes negatives derivades de deute subordinat o de participacions preferents generades amb anterioritat a l’1 de gener de 2015.
• Noves escales per a la determinació de la quota íntegra estatal de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi, així com els tipus de gravamen de l’estalvi autonòmic.
• Nous tipus de retencions i ingressos a compte.
• Deduccions per donatius: s’eleven els percentatges aplicables durant el període impositiu 2016 a la base dels donatius i al conjunt dels donatius i donacions a entitats beneficiàries del mecenatge (les aportacions no poden superar el 10 per 100 de la base liquidable de l’exercici) amb un tipus incrementat per reiteració de les donacions a una mateixa entitat. Els percentatges de l’escala i el tipus incrementat s’eleven cinc punts percentuals en el cas de donatius, donacions i aportacions a les activitats prioritàries de mecenatge.
• Tributació de les quantitats percebudes per devolució de les clàusules terra.
• Desapareix el programa PADRE que és substituït pel sistema Renda WEB. Generalització de l’esborrany de declaració a tots els contribuents, sigui quina sigui la naturalesa de les rendes obtingudes.
• Possibilitat de sol·licitar la rectificació de l’IRPF a través de la pròpia declaració, quan el contribuent ha comès errors o omissions que determinin una devolució més gran a favor seu o un ingrés menor.
• Etc.

 

Terminis i forma de presentació

 

Per a l’exercici 2016:

 

• A través del servei de tramitació de l’esborrany/declaració el contribuent pot confeccionar la seva declaració de l’IRPF amb el producte Renda Web i procedir a la seva presentació.

 

• Desapareix el programa d’ajuda de renda (PADRE) substituït per la Renda Web.

 

• Es manté la possibilitat de presentació de les declaracions en paper imprès obtingut a través del servei de tramitació de l’esborrany/declaració.

 

Pel que fa al termini de presentació de l’esborrany de declaració i de les declaracions de l’IRPF, sigui quin sigui el seu resultat, serà el següent:

 

1. En general: el comprès entre els dies 5 d’abril i el 30 de juny de 2017, ambdós inclosos.

 

7. En el cas de domiciliació bancària de les declaracions: des del 5 d’abril fins al 26 de juny de 2017, ambdós inclosos, excepte que s’opti per domiciliar únicament el segon termini: fins al 30 de juny de 2017.

 

El termini de presentació de les declaracions de l’IP serà també el comprès entre els dies 5 d’abril i el 30 de juny de 2017, ambdós inclosos, excepte en el cas de domiciliació bancària de les declaracions que serà des del 5 d’abril fins al 26 de juny de 2017, tots dos inclosos.

 

És obligatòria la presentació per via electrònica per als contribuents de l’IRPF obligats a presentar l’impost sobre el patrimoni (la presentació de la declaració corresponent a aquest impost s’haurà d’efectuar obligatòriament a través d’Internet).

 

En cas de fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis, el segon s’ha d’ingressar, com a màxim, el dia 6 de novembre de 2017.

 

Dates que no ha d’oblidar:

 

1. 5 d’abril: començament de la campanya per sol·licitar l’esborrany de la renda 2016, així com el número de referència de l’esborrany i les dades fiscals. També es podrà confirmar l’esborrany, i començament del termini per presentar la declaració de la renda i patrimoni 2016 per Internet.
2. 11 de maig: inicio de la presentació de declaracions no telemàtiques i confirmació de l’esborrany per altres vies diferents de la via electrònica: renda i patrimoni 2016 en oficines, entitats financeres i altres col·laboradores.
3. 25 de juny: últim dia per presentar declaracions amb domiciliació bancària.
4. 30 de juny: últim dia per presentar declaracions i esborranys de renda i de patrimoni 2016. FI DE LA CAMPANYA DE RENDA 2016.
5. 31 de desembre: tancament de l’any fiscal 2017 i data límit perquè Hisenda procedeixi a ingressar la devolució de la renda dins del termini legal. En cas de no fer-ho, l’AEAT haurà d’abonar interessos de demora a les quantitats degudes.
6. Recordi que en cas de fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis (60% i 40%), el segon s’ha d’ingressar, com a màxim, el 6 de novembre de 2017.

 

Estic obligat a presentar la declaració de la renda 2016?

 

IRPF: amb caràcter general, estan obligats a declarar (sigui confirmant un esborrany a través de Renda WEB o presentant una declaració) tots els contribuents persones físiques residents a Espanya, que hagin obtingut en 2016 rendes subjectes a l’Impost. No obstant això, no existeix obligació de declarar quan es perceben solament les següents rendes:

 

1. Rendiments del treball:

 

2. Límit de 22.000 € quan la renda es percebi d’un sol pagador o es percebin rendiments de més d’un pagador i concorri qualsevol de les dues situacions següents:

 

1. Que la suma de les rendes obtingudes pel segon pagador i posteriors no superin els 1.500 €.
2. Quan els únics rendiments de treball consisteixin en prestacions passives (pensions de la Seguretat Social i de classes passives, prestacions de plans de pensions, assegurances col·lectives, mutualitats de previsió social, plans de previsió social empresarial, plans de previsió assegurats i prestacions d’assegurances de dependència), sempre que la determinació del tipus de retenció aplicable s’hagués realitzat d’acord amb el procediment especial reglamentàriament establert (a sol·licitud del contribuent mitjançant presentació del model 146).

 

2. Límit de 12.000 € (abans 11.200 €) quan es doni qualsevol de les següents situacions:

 

1. Que el rendiment procedeixi de més d’un pagador i la suma de les rendes obtingudes pel segon i restants pagadors superin els 1.500 €.
2. Que el rendiment correspongui a pensions compensatòries.
3. Que el pagador no tingui l’obligació de retenir.
4. Que es percebin rendiments del treball subjectes a tipus fix de retenció.

 

Nota: en 2016 tenen la consideració de rendiments del treball sotmesos a un tipus fix de retenció: les retribucions percebudes per la condició d’administradors i membres dels consells d’administració, de les juntes que facin les funcions i altres membres d’altres òrgans representatius (retenció del 35% o del 19% quan els rendiments procedeixin d’entitats amb un import net de la xifra de negocis inferior a 100.000 euros), així com els rendiments derivats d’impartir cursos, conferències i similars, o derivats de l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques, sempre que se cedeixi el dret a la seva explotació (retenció del 15%).

 

1. Rendiments de capital mobiliari o guanys patrimonials subjectes a retenció o ingrés a compte quan les percepcions siguin inferiors a 1.600 €.

 

Nota: s’exclou del límit conjunt de 1.600 euros anuals als guanys patrimonials procedents de transmissions o reemborsaments d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva en les quals la base de retenció no sigui procedent determinar-la per la quantia a integrar a la base imposable. Quan la base de retenció no s’hagi determinat en funció de la quantia a integrar a la base imposable el guany patrimonial obtingut procedent de transmissions o reemborsaments d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva no es podrà computar com a guany patrimonial sotmès a retenció o ingrés a compte a l’efecte dels límits excloents de l’obligació de declarar.

 

1. Rendes immobiliàries imputades, rendiments de lletres del tresor i subvencions per a adquisició d’habitatges protegits o de preu taxat, amb límit conjunt de 1.000 euros anuals.

 

1. Tampoc existeix obligació de declarar: quan s’obtinguin exclusivament rendiments íntegres del treball, de capital o d’activitats econòmiques així com guanys patrimonials, amb el límit conjunt de 1.000 € i pèrdues patrimonials de quantia inferior a 500 €, en tributació individual o conjunta.

 

Atenció: a l’efecte de la determinació de l’obligació de declarar en els termes anteriorment relacionats, no es tindran en compte les rendes exemptes ni les rendes subjectes al nou gravamen especial sobre determinades loteries i apostes.

 

No obstant això, encara que no resultin obligats a declarar, tots els contribuents que tinguin dret a rebre una devolució han de confirmar l’esborrany o presentar la declaració per obtenir la seva devolució.

 

Impost sobre el patrimoni 2016

 

Estaran obligats a presentar la declaració per aquest impost, sigui per obligació personal o per obligació real, els subjectes passius la quota tributària dels quals, determinada d’acord amb les normes reguladores de l’impost i una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedissin, resulti a ingressar, o quan, si no es dóna aquesta circumstància, el valor dels seus béns o drets, determinat d’acord amb les normes reguladores de l’impost, resulti superior a 2.000.000 d’euros (a l’efecte de l’aplicació d’aquest segon límit, s’hauran de tenir en compte tots els béns i drets del subjecte passiu, estiguin exempts o no de l’impost, computats sense considerar les càrregues i els gravàmens que en disminueixin el valor, ni tampoc els deutes o les obligacions personals que n’hagi de respondre el subjecte passiu).

 

Les persones mortes l’any 2016 en qualsevol dia anterior al 31 de desembre, no tenen obligació de declarar per aquest impost.

 

Els residents en territori espanyol que passin a tenir la seva residència a un altre país podran optar per seguir tributant per obligació personal a Espanya pel conjunt dels béns i drets de contingut econòmic de què siguin titulars a 31 de desembre, amb independència del lloc on estiguin situats els béns o puguin exercitar-se els drets. L’opció s’ha d’exercitar mitjançant la presentació de la declaració en el primer exercici en el qual hagués deixat de ser resident al territori espanyol.

 

Atenció: l’opció es podrà exercitar també per aquells subjectes passius que van deixar de ser residents en territori espanyol en els exercicis en els quals es va eliminar el gravamen sobre l’impost sobre el patrimoni (2008 a 2010, tots dos inclosos) i van optar al seu moment per seguir tributant a Espanya per obligació personal.

 

Així mateix s’ha de tenir en compte la subjecció a l’impost sobre el patrimoni per obligació real dels contribuents de l’IRPF que optin per tributar per l’impost sobre la renda de no residents, mantenint la condició de contribuents per l’IRPF, conforme al règim especial dels “treballadors desplaçats a territori espanyol” establert en l’article 93 de la LIRPF i les especialitats en la tributació dels contribuents no residents que siguin residents en un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu d’acord amb l’establert en la disposició addicional quarta de la Llei de l’impost sobre el patrimoni.

 

Principals novetats en l’IP 2016

 

Exempcions:

 

Podran aplicar en 2016 l’exempció dels béns i drets de contingut econòmic que formin part del patrimoni especialment protegit de les persones amb discapacitat els contribuents residents al territori de les comunitats autònomes de Canàries i Castella i Lleó.

 

Reducció per mínim exempt:

 

• La base imposable es reduirà en el mínim exempt que hagi estat aprovat per la comunitat autònoma i, en el cas que no s’hagués aprovat el mínim exempt, la base imposable es reduirà en 700.000 euros.

 

• La Comunitat Autònoma d’Aragó ha aprovat com a quantia del mínim exempt 400.000 €.

 

• La Comunitat Autònoma de Catalunya ha aprovat com a quantia del mínim exempt 500.000 €.

 

• La Comunitat Autònoma d’Extremadura ha aprovat una quantia del mínim exempt general de 500.000 € que s’eleva a 600.000, 700.000 o 800.000 € per a contribuents que siguin persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial en funció del grau de discapacitat.

 

• La Comunitat Valenciana ha aprovat, caràcter general, com a quantia del mínim exempt 600.000 € i per als contribuents amb un grau de discapacitat psíquica igual o superior al 33 per cent i contribuents amb un grau de discapacitat física o sensorial igual o superior al 65 per cent, l’import del mínim exempt s’eleva a 1.000.000 €.

 

• Per als subjectes passius no residents que tributin per obligació personal de contribuir i per als subjectes passius sotmesos a obligació real de contribuir el mínim exempt és de 700.000 euros.

 

Escales de gravamen:

 

• La Comunitat Autònoma d’Andalusia, la Comunitat Autònoma del Principat d’Astúries, la Comunitat Autònoma de Catalunya, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la Comunitat Autònoma d’Extremadura, la Comunitat Autònoma de Galícia, la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia i la Comunitat Valenciana han aprovat la seva corresponent escala de l’impost sobre el patrimoni que difereix de la continguda en l’article 30 de la Llei de l’impost. La Comunitat Autònoma de Cantàbria ha aprovat la seva escala de l’impost sobre el patrimoni que no difereix de la continguda en l’article 30 de la Llei de l’impost.

 

Bonificacions en la quota:

 

• Comunitat Autònoma d’Aragó: bonificació dels patrimonis especialment protegits de contribuents amb discapacitat.
• Comunitat Autònoma del Principat d’Astúries: bonificació dels patrimonis protegits de les persones amb discapacitat.
• Comunitat Autònoma de les Illes Balears: bonificació per als béns de consum cultural.
• Comunitat Autònoma de Catalunya: bonificació dels patrimonis protegits de les persones amb discapacitat i bonificació de les propietats forestals.
• Comunitat Autònoma de Galícia: bonificació per accions o participacions en entitats noves o de recent creació.
• Comunitat de Madrid: bonificació general del 100 per 100.
• Comunitat Autònoma de La Rioja: bonificació general del 50 per 100.

 

DOCUMENTACIÓ

 

Amb la finalitat de poder-li oferir un millor servei, li preguem que prepari com més aviat millor la documentació necessària i que sol·liciti dia i hora per poder-la analitzar conjuntament.

 

A aquest efecte, ens permetem assenyalar-li una sèrie de qüestions formals que no ha d’oblidar a l’hora de recopilar la seva documentació:

 

• Dades fiscals subministrades per l’AEAT

 

• Dades d’identificació: DNI, NIF, dades familiars, etc.

 

• Certificat de retencions sobre salaris (treball).

 

• Certificat de prestacions i retencions (pensions i atur).

 

• Certificat dels comptes bancaris (comptes corrents, llibretes i dipòsits a terminis).

 

• Certificat d’ingressos en compte habitatge

 

• Rebut de l’impost sobre béns immobles (cases, locals, garatges).

 

• Factures i rebuts de compra d’habitatge (habitatge habitual).

 

• Certificat de préstec per a habitatge (habitatge habitual o en lloguer).

 

• Rebuts de lloguers cobrats i factura de despeses (cases, locals, garatges).

 

• Certificat de retencions sobre lloguers de locals (locals comercials daus en lloguer).

 

• Escriptura de venda o donació d’immobles (venda de cases, locals, garatges).

 

• Certificat de valors cotitzats (accions, deute públic o privat).

 

• Certificat de valors no cotitzats (accions i participacions socials).

 

• Certificat o “estat de posició” de fons d’inversió (FIM, FIAMM, SIM, SICAV).

 

• Certificat d’assegurances de vida, jubilació i malaltia (inclosos els subscrits per obtenir un préstec hipotecari per a la compra d’habitatge habitual).

 

• Certificats d’invalidesa i d’acreditació de la necessitat d’obres d’adequació en l’habitatge de minusvàlids.

 

• Certificat del pla de pensions.

 

• Llibres comptables (empresaris i professionals).

 

• Impresos de les declaracions fiscals obligatòries (empresaris i professionals).

 

• Certificats de retenció de professionals.

 

• Rebut de donatius a entitats benèfiques.

 

(…)

ATENCIÓ! EL TRIBUNAL SUPREM HA ESTABLERT QUE LES EMPRESES NO ESTAN OBLIGADES A PORTAR UN REGISTRE DE LA JORNADA DIÀRIA DE TOTA LA PLANTILLA

En una sentència important de la Sala social del Tribunal Suprem, amb data de 23-03-2017, i que s’ha donat a conèixer recentment, s’ha establert que les empreses no estan obligades a realitzar un registre de la jornada diària de tota la plantilla per comprovar el compliment de la jornada laboral i dels horaris pactats, i que només han de complir amb l’obligació d’efectuar un registre de les hores extres realitzades, d’acord amb el que es disposa en l’Estatut dels Treballadors i en contra del que va dir en el seu moment l’Audiència Nacional en la seva sentència de 4 de desembre de 2015 (que era el criteri que seguia la Inspecció de Treball en la seva Instrucció 3/2016), i que tanta polèmica ha produït en l’àmbit laboral per a les empreses en aquests últims mesos, respecte de l’obligació de registre i control de jornada dels empleats per part dels empresaris.

L’informem que el Ple de la Sala social del Tribunal Suprem, en Sentència del passat 23-03-2017, i que s’ha donat a conèixer recentment, ha establert que les empreses no estan obligades a portar un registre de la jornada diària de tota la plantilla per comprovar el compliment de la jornada laboral i dels horaris pactats, i només han de portar un registre d’hores extres realitzades, d’acord a l’establert en l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors.

 

Aquesta sentència del Suprem, que cassa i anul·la la sentència de l’Audiència Nacional de data 4 de desembre de 2015, ha posat fi a una incertesa que s’havia estès al món laboral respecte de l’obligació de registre i control de jornada dels empleats per part dels empresaris.

 

Per tant, arran d’aquesta sentència, queda clar que no és obligatori per a tota la plantilla realitzar un registre de la jornada laboral sinó solament per controlar si es duen a terme o no hores extraordinàries.

 

A més, la sentència del Tribunal Suprem deixa clar que no portar el registre diari d’hores treballades per part de la plantilla no constitueix una infracció, i que obliga a una interpretació restrictiva de l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors pel que fa al control d’hores extraordinàries.

 

Aquesta sentència obligarà a la Inspecció de Treball a modificar el que es disposa en la Instrucció 3/2016, sobre intensificació del control en matèria de temps de treball, en la qual assumia el criteri de l’Audiència Nacional (sentència de 4 de desembre de 2015) i per la qual estava sancionant a les empreses que incomplissin el que es disposa en aquesta sentència i no tinguessin un registre de control diari de la jornada, i que obligava a registrar la jornada de tots els empleats.

 

Resumint: les empreses no estan obligades a portar un registre de la jornada diària de tota la plantilla a l’efecte de comprovar si efectivament es compleixen els horaris i la jornada laboral pactada. Solament s’haurà de dur a terme un registre d’hores extraordinàries realitzades.

 

Per veure la sentència completa, premi aquí:

http://www.poderjudicial.es/stfls/TRIBUNAL SUPREMO/DOCUMENTOS DE INTER%C3%89S/TS Social 23 marzo 2017.pdf

Una cita obligada amb Hisenda: la campanya de renda i patrimoni exercici 2016

Ens permetem recordar-li que un any més arriba la cita amb Hisenda i s’inicia LA CAMPANYA DE PRESENTACIÓ DE LES DECLARACIONS DE RENDA I PATRIMONI de l’exercici 2016, que arrenca el 5 d’abril.

 

En el BOE del dia 23 de març de 2017, s’ha publicat l’Ordre HFP/255/2017, de 21 de març (amb entrada en vigor l’endemà al de la seva publicació) per la qual s’aproven els models de declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i de l’impost sobre el patrimoni (IP), exercici 2016 i s’estableixen els procediments d’obtenció o posada a disposició, modificació i confirmació de l’esborrany de declaració de l’IRPF, i determina les condicions generals i el procediment per a la presentació de tots dos per mitjans telemàtics o telefònics.

 

Entre altres novetats en la renda de l’exercici 2016 podem destacar les següents, sense perjudici de les normes aprovades per les pròpies comunitats autònomes en matèria de tributs cedits:

 

• Primes d’assegurança de malaltia: s’eleva el límit a l’efecte de les rendes del treball en espècie exemptes i com a despesa deduïble en els rendiments d’activitats econòmiques.
• Activitats econòmiques: desapareix la distinció entre immobilitzat intangible amb vida útil definida o indefinida i tots els immobilitzats intangibles són amortitzables d’acord amb els criteris que estableix la Llei de l’impost sobre societats (LIS); l’amortització dels elements d’immobilitzat intangible quan la vida útil mateixa no es pugui estimar de manera fiable així com del fons de comerç serà deduïble amb el límit anual màxim de la vintena part del seu import (el 5%).
• Novetats mòduls. Límits per a l’aplicació del mètode d’estimació objectiva en els exercicis 2016 i 2017.
• Guanys exclosos de gravamen en supòsits de reinversió: exempció dels guanys patrimonials que es posin de manifest en ocasió de la transmissió d’accions o participacions per les quals s’hagués practicat la deducció per inversió en empreses de nova o recent creació si l’import obtingut es reinverteix en l’adquisició d’accions o participacions en una altra entitat de nova o recent creació.
• Les societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil a les quals s’aplicava el règim d’atribució de rendes de l’IRPF deixen de tributar per l’indicat règim i passen a estar subjectes a l’impost sobre societats.
• Integració i compensació de rendes a la base imposable general i de l’estalvi: el saldo negatiu dels rendiments de capital mobiliari de la base imposable de l’estalvi de l’exercici es compensarà amb el saldo positiu dels guanys i pèrdues patrimonials integrants de la base imposable de l’estalvi, obtingut en el mateix període impositiu, amb el límit del 15 per 100 d’aquest saldo positiu. De la mateixa manera el saldo negatiu dels guanys i pèrdues patrimonials de la base imposable de l’estalvi es compensarà amb el saldo positiu dels rendiments de capital mobiliari de la base de l’estalvi, obtingut en el mateix període impositiu, amb el límit del 15 per 100 d’aquest saldo positiu; es manté el procediment especial per a la compensació de rendes negatives derivades de deute subordinat o de participacions preferents generades amb anterioritat a l’1 de gener de 2015.
• Noves escales per a la determinació de la quota íntegra estatal de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi, així com els tipus de gravamen de l’estalvi autonòmic.
• Nous tipus de retencions i ingressos a compte.
• Deduccions per donatius: s’eleven els percentatges aplicables durant el període impositiu 2016 a la base dels donatius i al conjunt dels donatius i donacions a entitats beneficiàries del mecenatge (les aportacions no poden superar el 10 per 100 de la base liquidable de l’exercici) amb un tipus incrementat per reiteració de les donacions a una mateixa entitat. Els percentatges de l’escala i el tipus incrementat s’eleven cinc punts percentuals en el cas de donatius, donacions i aportacions a les activitats prioritàries de mecenatge.
• Tributació de les quantitats percebudes per devolució de les clàusules terra.
• Desapareix el programa PADRE que és substituït pel sistema Renda WEB. Generalització de l’esborrany de declaració a tots els contribuents, sigui quina sigui la naturalesa de les rendes obtingudes.
• Possibilitat de sol·licitar la rectificació de l’IRPF a través de la pròpia declaració, quan el contribuent ha comès errors o omissions que determinin una devolució més gran a favor seu o un ingrés menor.
• Etc.

 

Terminis i forma de presentació

 

Per a l’exercici 2016:

 

• A través del servei de tramitació de l’esborrany/declaració el contribuent pot confeccionar la seva declaració de l’IRPF amb el producte Renda Web i procedir a la seva presentació.

 

• Desapareix el programa d’ajuda de renda (PADRE) substituït per la Renda Web.

 

• Es manté la possibilitat de presentació de les declaracions en paper imprès obtingut a través del servei de tramitació de l’esborrany/declaració.

 

Pel que fa al termini de presentació de l’esborrany de declaració i de les declaracions de l’IRPF, sigui quin sigui el seu resultat, serà el següent:

 

1. En general: el comprès entre els dies 5 d’abril i el 30 de juny de 2017, ambdós inclosos.

 

7. En el cas de domiciliació bancària de les declaracions: des del 5 d’abril fins al 26 de juny de 2017, ambdós inclosos, excepte que s’opti per domiciliar únicament el segon termini: fins al 30 de juny de 2017.

 

El termini de presentació de les declaracions de l’IP serà també el comprès entre els dies 5 d’abril i el 30 de juny de 2017, ambdós inclosos, excepte en el cas de domiciliació bancària de les declaracions que serà des del 5 d’abril fins al 26 de juny de 2017, tots dos inclosos.

 

És obligatòria la presentació per via electrònica per als contribuents de l’IRPF obligats a presentar l’impost sobre el patrimoni (la presentació de la declaració corresponent a aquest impost s’haurà d’efectuar obligatòriament a través d’Internet).

 

En cas de fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis, el segon s’ha d’ingressar, com a màxim, el dia 6 de novembre de 2017.

 

Dates que no ha d’oblidar:

 

1. 5 d’abril: començament de la campanya per sol·licitar l’esborrany de la renda 2016, així com el número de referència de l’esborrany i les dades fiscals. També es podrà confirmar l’esborrany, i començament del termini per presentar la declaració de la renda i patrimoni 2016 per Internet.
2. 11 de maig: inicio de la presentació de declaracions no telemàtiques i confirmació de l’esborrany per altres vies diferents de la via electrònica: renda i patrimoni 2016 en oficines, entitats financeres i altres col·laboradores.
3. 25 de juny: últim dia per presentar declaracions amb domiciliació bancària.
4. 30 de juny: últim dia per presentar declaracions i esborranys de renda i de patrimoni 2016. FI DE LA CAMPANYA DE RENDA 2016.
5. 31 de desembre: tancament de l’any fiscal 2017 i data límit perquè Hisenda procedeixi a ingressar la devolució de la renda dins del termini legal. En cas de no fer-ho, l’AEAT haurà d’abonar interessos de demora a les quantitats degudes.
6. Recordi que en cas de fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis (60% i 40%), el segon s’ha d’ingressar, com a màxim, el 6 de novembre de 2017.

 

Estic obligat a presentar la declaració de la renda 2016?

 

IRPF: amb caràcter general, estan obligats a declarar (sigui confirmant un esborrany a través de Renda WEB o presentant una declaració) tots els contribuents persones físiques residents a Espanya, que hagin obtingut en 2016 rendes subjectes a l’Impost. No obstant això, no existeix obligació de declarar quan es perceben solament les següents rendes:

 

1. Rendiments del treball:

 

2. Límit de 22.000 € quan la renda es percebi d’un sol pagador o es percebin rendiments de més d’un pagador i concorri qualsevol de les dues situacions següents:

 

1. Que la suma de les rendes obtingudes pel segon pagador i posteriors no superin els 1.500 €.
2. Quan els únics rendiments de treball consisteixin en prestacions passives (pensions de la Seguretat Social i de classes passives, prestacions de plans de pensions, assegurances col·lectives, mutualitats de previsió social, plans de previsió social empresarial, plans de previsió assegurats i prestacions d’assegurances de dependència), sempre que la determinació del tipus de retenció aplicable s’hagués realitzat d’acord amb el procediment especial reglamentàriament establert (a sol·licitud del contribuent mitjançant presentació del model 146).

 

2. Límit de 12.000 € (abans 11.200 €) quan es doni qualsevol de les següents situacions:

 

1. Que el rendiment procedeixi de més d’un pagador i la suma de les rendes obtingudes pel segon i restants pagadors superin els 1.500 €.
2. Que el rendiment correspongui a pensions compensatòries.
3. Que el pagador no tingui l’obligació de retenir.
4. Que es percebin rendiments del treball subjectes a tipus fix de retenció.

 

Nota: en 2016 tenen la consideració de rendiments del treball sotmesos a un tipus fix de retenció: les retribucions percebudes per la condició d’administradors i membres dels consells d’administració, de les juntes que facin les funcions i altres membres d’altres òrgans representatius (retenció del 35% o del 19% quan els rendiments procedeixin d’entitats amb un import net de la xifra de negocis inferior a 100.000 euros), així com els rendiments derivats d’impartir cursos, conferències i similars, o derivats de l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques, sempre que se cedeixi el dret a la seva explotació (retenció del 15%).

 

1. Rendiments de capital mobiliari o guanys patrimonials subjectes a retenció o ingrés a compte quan les percepcions siguin inferiors a 1.600 €.

 

Nota: s’exclou del límit conjunt de 1.600 euros anuals als guanys patrimonials procedents de transmissions o reemborsaments d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva en les quals la base de retenció no sigui procedent determinar-la per la quantia a integrar a la base imposable. Quan la base de retenció no s’hagi determinat en funció de la quantia a integrar a la base imposable el guany patrimonial obtingut procedent de transmissions o reemborsaments d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva no es podrà computar com a guany patrimonial sotmès a retenció o ingrés a compte a l’efecte dels límits excloents de l’obligació de declarar.

 

1. Rendes immobiliàries imputades, rendiments de lletres del tresor i subvencions per a adquisició d’habitatges protegits o de preu taxat, amb límit conjunt de 1.000 euros anuals.

 

1. Tampoc existeix obligació de declarar: quan s’obtinguin exclusivament rendiments íntegres del treball, de capital o d’activitats econòmiques així com guanys patrimonials, amb el límit conjunt de 1.000 € i pèrdues patrimonials de quantia inferior a 500 €, en tributació individual o conjunta.

 

Atenció: a l’efecte de la determinació de l’obligació de declarar en els termes anteriorment relacionats, no es tindran en compte les rendes exemptes ni les rendes subjectes al nou gravamen especial sobre determinades loteries i apostes.

 

No obstant això, encara que no resultin obligats a declarar, tots els contribuents que tinguin dret a rebre una devolució han de confirmar l’esborrany o presentar la declaració per obtenir la seva devolució.

 

Impost sobre el patrimoni 2016

 

Estaran obligats a presentar la declaració per aquest impost, sigui per obligació personal o per obligació real, els subjectes passius la quota tributària dels quals, determinada d’acord amb les normes reguladores de l’impost i una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedissin, resulti a ingressar, o quan, si no es dóna aquesta circumstància, el valor dels seus béns o drets, determinat d’acord amb les normes reguladores de l’impost, resulti superior a 2.000.000 d’euros (a l’efecte de l’aplicació d’aquest segon límit, s’hauran de tenir en compte tots els béns i drets del subjecte passiu, estiguin exempts o no de l’impost, computats sense considerar les càrregues i els gravàmens que en disminueixin el valor, ni tampoc els deutes o les obligacions personals que n’hagi de respondre el subjecte passiu).

 

Les persones mortes l’any 2016 en qualsevol dia anterior al 31 de desembre, no tenen obligació de declarar per aquest impost.

 

Els residents en territori espanyol que passin a tenir la seva residència a un altre país podran optar per seguir tributant per obligació personal a Espanya pel conjunt dels béns i drets de contingut econòmic de què siguin titulars a 31 de desembre, amb independència del lloc on estiguin situats els béns o puguin exercitar-se els drets. L’opció s’ha d’exercitar mitjançant la presentació de la declaració en el primer exercici en el qual hagués deixat de ser resident al territori espanyol.

 

Atenció: l’opció es podrà exercitar també per aquells subjectes passius que van deixar de ser residents en territori espanyol en els exercicis en els quals es va eliminar el gravamen sobre l’impost sobre el patrimoni (2008 a 2010, tots dos inclosos) i van optar al seu moment per seguir tributant a Espanya per obligació personal.

 

Així mateix s’ha de tenir en compte la subjecció a l’impost sobre el patrimoni per obligació real dels contribuents de l’IRPF que optin per tributar per l’impost sobre la renda de no residents, mantenint la condició de contribuents per l’IRPF, conforme al règim especial dels “treballadors desplaçats a territori espanyol” establert en l’article 93 de la LIRPF i les especialitats en la tributació dels contribuents no residents que siguin residents en un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu d’acord amb l’establert en la disposició addicional quarta de la Llei de l’impost sobre el patrimoni.

 

Principals novetats en l’IP 2016

 

Exempcions:

 

Podran aplicar en 2016 l’exempció dels béns i drets de contingut econòmic que formin part del patrimoni especialment protegit de les persones amb discapacitat els contribuents residents al territori de les comunitats autònomes de Canàries i Castella i Lleó.

 

Reducció per mínim exempt:

 

• La base imposable es reduirà en el mínim exempt que hagi estat aprovat per la comunitat autònoma i, en el cas que no s’hagués aprovat el mínim exempt, la base imposable es reduirà en 700.000 euros.

 

• La Comunitat Autònoma d’Aragó ha aprovat com a quantia del mínim exempt 400.000 €.

 

• La Comunitat Autònoma de Catalunya ha aprovat com a quantia del mínim exempt 500.000 €.

 

• La Comunitat Autònoma d’Extremadura ha aprovat una quantia del mínim exempt general de 500.000 € que s’eleva a 600.000, 700.000 o 800.000 € per a contribuents que siguin persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial en funció del grau de discapacitat.

 

• La Comunitat Valenciana ha aprovat, caràcter general, com a quantia del mínim exempt 600.000 € i per als contribuents amb un grau de discapacitat psíquica igual o superior al 33 per cent i contribuents amb un grau de discapacitat física o sensorial igual o superior al 65 per cent, l’import del mínim exempt s’eleva a 1.000.000 €.

 

• Per als subjectes passius no residents que tributin per obligació personal de contribuir i per als subjectes passius sotmesos a obligació real de contribuir el mínim exempt és de 700.000 euros.

 

Escales de gravamen:

 

• La Comunitat Autònoma d’Andalusia, la Comunitat Autònoma del Principat d’Astúries, la Comunitat Autònoma de Catalunya, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la Comunitat Autònoma d’Extremadura, la Comunitat Autònoma de Galícia, la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia i la Comunitat Valenciana han aprovat la seva corresponent escala de l’impost sobre el patrimoni que difereix de la continguda en l’article 30 de la Llei de l’impost. La Comunitat Autònoma de Cantàbria ha aprovat la seva escala de l’impost sobre el patrimoni que no difereix de la continguda en l’article 30 de la Llei de l’impost.

 

Bonificacions en la quota:

 

• Comunitat Autònoma d’Aragó: bonificació dels patrimonis especialment protegits de contribuents amb discapacitat.
• Comunitat Autònoma del Principat d’Astúries: bonificació dels patrimonis protegits de les persones amb discapacitat.
• Comunitat Autònoma de les Illes Balears: bonificació per als béns de consum cultural.
• Comunitat Autònoma de Catalunya: bonificació dels patrimonis protegits de les persones amb discapacitat i bonificació de les propietats forestals.
• Comunitat Autònoma de Galícia: bonificació per accions o participacions en entitats noves o de recent creació.
• Comunitat de Madrid: bonificació general del 100 per 100.
• Comunitat Autònoma de La Rioja: bonificació general del 50 per 100.

 

DOCUMENTACIÓ

 

Amb la finalitat de poder-li oferir un millor servei, li preguem que prepari com més aviat millor la documentació necessària i que sol·liciti dia i hora per poder-la analitzar conjuntament.

 

A aquest efecte, ens permetem assenyalar-li una sèrie de qüestions formals que no ha d’oblidar a l’hora de recopilar la seva documentació:

 

• Dades fiscals subministrades per l’AEAT

 

• Dades d’identificació: DNI, NIF, dades familiars, etc.

 

• Certificat de retencions sobre salaris (treball).

 

• Certificat de prestacions i retencions (pensions i atur).

 

• Certificat dels comptes bancaris (comptes corrents, llibretes i dipòsits a terminis).

 

• Certificat d’ingressos en compte habitatge

 

• Rebut de l’impost sobre béns immobles (cases, locals, garatges).

 

• Factures i rebuts de compra d’habitatge (habitatge habitual).

 

• Certificat de préstec per a habitatge (habitatge habitual o en lloguer).

 

• Rebuts de lloguers cobrats i factura de despeses (cases, locals, garatges).

 

• Certificat de retencions sobre lloguers de locals (locals comercials daus en lloguer).

 

• Escriptura de venda o donació d’immobles (venda de cases, locals, garatges).

 

• Certificat de valors cotitzats (accions, deute públic o privat).

 

• Certificat de valors no cotitzats (accions i participacions socials).

 

• Certificat o “estat de posició” de fons d’inversió (FIM, FIAMM, SIM, SICAV).

 

• Certificat d’assegurances de vida, jubilació i malaltia (inclosos els subscrits per obtenir un préstec hipotecari per a la compra d’habitatge habitual).

 

• Certificats d’invalidesa i d’acreditació de la necessitat d’obres d’adequació en l’habitatge de minusvàlids.

 

• Certificat del pla de pensions.

 

• Llibres comptables (empresaris i professionals).

 

• Impresos de les declaracions fiscals obligatòries (empresaris i professionals).

 

• Certificats de retenció de professionals.

 

• Rebut de donatius a entitats benèfiques.

 

(…)