QUINES PRESTACIONS TENEN ELS AUTÒNOMS QUE COTITZEN A LA SEGURETAT SOCIAL?

El treballador per compte propi o autònom, que cotitza a la Seguretat Social té dret a accedir a les prestacions del sistema de la Seguretat Social: jubilació, prestacions per malaltia comuna o professional; prestacions de maternitat o paternitat. També si cotitza és la premissa necessària per tenir dret al cessament d’activitat dels autònoms.

 

Li recordem que si vostè és un treballador per compte propi, donar-se d’alta com a autònom és el requisit imprescindible per accedir a les prestacions que cobreix el sistema de Seguretat Social: incapacitat temporal, permanent, maternitat, paternitat, viduïtat, cessament d’activitat i, per descomptat, la jubilació.

 

Incapacitat temporal

 

Per accedir a la baixa per malaltia, un autònom ha d’estar donat d’alta i al corrent de pagament amb la Seguretat Social.

 

Cotitzar per la prestació d’incapacitat temporal (IT) per contingències comunes és obligatori, i s’ha de formalitzar davant la mútua col·laboradora que el treballador decideixi. La protecció per contingències professionals, no obstant això, és voluntària excepte per a aquelles activitats professionals amb elevat risc de sinistralitat.

 

L’autònom ha de presentar una declaració oficial sobre la situació d’IT en els 15 dies següents a la baixa, i reiterar-lo semestralment si se li demana.

 

La quantia de la prestació serà, per contingència comuna, del 60% de la base reguladora entre els dies 4 i 20 de baixa, i a partir del dia 21, del 75%. En el cas de les baixes per contingències professionals, la prestació és del 75% des de l’endemà de la baixa.

 

Incapacitat permanent

 

En principi, la prestació d’incapacitat permanent es reconeix en els mateixos termes que en el règim general, encara que hi ha certes particularitats.

 

Si la incapacitat deriva d’una malaltia professional, només podran accedir a aquesta prestació si han millorat voluntàriament la seva cotització en incorporar les contingències per accidents de treball i malalties professionals, o les hagin de cobrir de forma obligatòria.

 

Jubilació

 

Com la resta de les prestacions, es reconeix en els mateixos termes que en el règim general, amb alguna particularitat, com per exemple que no existeix integració de llacunes. És a dir, si en el període pres en compte per efectuar el càlcul de la pensió apareguessin mesos en els quals no s’hagi cotitzat, aquests no es completaran amb les bases mínimes vigents.

 

Maternitat i paternitat

 

Aquestes prestacions es reconeixen en els mateixos termes que en el règim general, sempre que s’estigui donat d’alta i al corrent de pagament.

 

Els descansos per maternitat i per paternitat es poden gaudir a temps parcial, però tant el subsidi com la reducció de l’activitat només es podran efectuar en un percentatge del 50%.

 

El gaudi del permís serà sempre ininterromput.

 

L’inici de la baixa s’haurà de comunicar en els 15 dies següents al fet causant.

 

Els autònoms podran percebre el subsidi per paternitat durant el període comprès entre el naixement del fill o la resolució de l’adopció, fins que finalitzi el descans per maternitat, o immediatament després de la seva finalització, sempre que es produeixi el cessament d’activitat durant aquest període.

 

Protecció per cessament d’activitat

 

Els treballadors autònoms compten amb un sistema específic de protecció per cessament d’activitat, que suposa l’abonament d’una prestació econòmica mensual i la cotització a la Seguretat Social per contingències comunes. La prestació es complementa amb accions de formació i d’inserció laboral per facilitar la seva reincorporació al mercat de treball, gestionades pels serveis públics d’ocupació.

 

Per poder accedir a aquesta prestació, a més d’estar donat d’alta i al corrent de pagament, s’ha de cotitzar específicament per aquesta protecció. A més, s’ha de comptar amb un període mínim de cotització per cessament d’activitat de dotze mesos continuats i immediatament anteriors al cessament. A més, el cessament en l’activitat ha de ser per motius econòmics, tècnics, productius o organitzatius, causes de força major, pèrdua de llicència administrativa, violència de gènere, i divorci o acord de separació matrimonial.

 

La quantia de la prestació seria del 70% de la base reguladora.

 

Font: Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social

POT L’EMPRESARI SOL•LICITAR EL TELÈFON I L’ADREÇA DE CORREU ELECTRÒNIC PARTICULARS DEL TREBALLADOR A L’EFECTE DE LA PROTECCIÓ DE DADES?

El tractament de la dada del correu electrònic i telèfon particulars del treballador pot ser ignorat per l’empresari, atès que cap norma exigeix que el treballador, per a l’adequada perfecció de la seva relació contractual, hagi de facilitar aquestes dades a l’empresari a qui presta els seus serveis.

És freqüent que en ocasions es pugui preguntar si com a empresari pot sol·licitar el telèfon i l’adreça de correu electrònic particulars del treballador i que això no vulneri la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD).

 

Doncs bé, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, ha manifestat sobre aquest tema que el tractament de la dada del correu electrònic i telèfon particulars del treballador pot ser ignorat per l’empresari, atès que cap norma exigeix que el treballador, per a l’adequada perfecció de la seva relació contractual, hagi de facilitar aquestes dades a l’empresari a qui presta els seus serveis.

 

És a dir, aquest tractament s’excediria del tractament permès inicialment per la LOPD, que habilita el tractament de les dades necessàries per al manteniment de la relació contractual del treballador amb treballador (article 6.2), però no d’aquells que no siguin precisos per a tal fi (per resultar excessius en relació amb aquest, i constituir una intromissió en l’esfera de la vida privada del treballador).

 

No obstant això, si les circumstàncies de la prestació de serveis per a l’empresa comportessin una disponibilitat personal del treballador fora del seu centre o horari de treball, una mesura més moderada i igual d’eficaç per aconseguir la comunicació de l’empresa amb el treballador seria posar-li a disposició un instrument de treball com podria ser un telèfon d’empresa.

 

En tot cas, seria possible que els afectats facilitessin les dades referents al seu e-mail i número telefònic particulars, si bé la recollida d’aquestes dades hauria d’emplenar-se voluntàriament, prèvia l’obtenció del consentiment del treballador, que podrà oposar-se posteriorment al seu tractament exercint els drets d’oposició o cancel·lació recollits en els articles 16 i 17 de la LOPD.

S’APROVA LA PUJADA DEL SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL (SMI) I DE LES BASES MÀXIMES DE COTITZACIÓ

El dia 3 de desembre es va publicar en el BOE el Reial decret-llei 3/2016, de 2 de desembre, pel qual s’adopten mesures en l’àmbit tributari dirigides a la consolidació de les finances públiques i altres mesures en l’àmbit tributari dirigides a la consolidació de les finances públiques i altres mesures urgents en matèria social.

 

En concret, en l’àmbit laboral s’estableixen les següents mesures:

 

1. Actualització en un 3% del topall màxim i de les bases màximes de cotització en el sistema de la Seguretat Social

 

Les quanties del topall màxim de la base de cotització a la Seguretat Social en aquells règims que ho tinguin establert i de les bases màximes de cotització aplicables en cadascun d’ells s’incrementaran, a partir de l’1 de gener de 2017, en un 3 per cent respecte a les vigents l’any 2016. Per tant, la base màxima quedarà en 3.751,20 € (3.642 € el 2016).

 

2. Increments futurs del topall màxim i de les bases màximes de cotització i del límit màxim de les pensions del sistema de la Seguretat Social

 

Els increments del topall màxim de la base de cotització i de les bases màximes de cotització en el sistema de la Seguretat Social, així com del límit màxim per a les pensions causades en aquest sistema, que es realitzin amb posterioritat a l’establert en aquest Reial decret-llei s’ajustaran a les recomanacions efectuades en tal sentit per la Comissió Parlamentària Permanent d’Avaluació i Seguiment dels Acords del Pacte de Toledo i els acords en el marc del diàleg social.

 

 

 

3. Fixació del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2017

 

S’encomana al Govern fixar el salari mínim interprofessional (SMI) per 2017 amb un increment del 8% respecte de l’establert per al 2016. Això suposa una pujada dels 655,20 euros actuals als 707,60 euros mensuals en 14 pagues.

 

El salari mínim actual se situa en 9.172,8 euros mentre que el 2017 assolirà els 9.906,4 euros anuals.

MESURES TRIBUTÀRIES DIRIGIDES A LA CONSOLIDACIÓ DE LES FINANCES PÚBLIQUES

En el BOE del dia 03-12-2016, s’ha publicat el Reial decret-llei 3/2016 (RDL 3/2016) pel qual s’adopten mesures en l’àmbit tributari dirigides a la consolidació de les finances públiques. Destaquen, entre d’altres, les modificacions en l’Impost de Societats sobre la limitació de deducció de pèrdues derivades de la transmissió o del deteriorament de participacions, la limitació en la compensació de les bases imposables negatives, s’estableix també un nou límit per a l’aplicació de deduccions per doble imposició interna i internacional. Així mateix, es prorroga una vegada més la vigència de l’Impost de Patrimoni durant 2017, es produeix un increment dels tipus de gravamen dels Impostos sobre productes intermedis, sobre l’alcohol i begudes derivades i sobre les labors del tabac i s’endureixen les possibilitats d’ajornament o fraccionament de determinats tipus de deutes.

 

A continuació, de manera resumida, els informem de les principals novetats introduïdes per aquest RDL 3/2016:

 

PRINCIPALS NOVETATS

 

IMPOST SOBRE SOCIETATS

 

1.1 Limitació a la compensació de bases imposables negatives per a les grans empreses

 

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir d’1 de gener de 2016 es limita la compensació de bases imposables negatives d’exercicis anteriors per a contribuents l’import net de la xifra de negoci dels quals sigui almenys de 20 milions d’euros durant els 12 mesos anteriors a la data en què s’iniciï el període impositiu, en els següents percentatges:

 

• Contribuents l’import net de la xifra de negoci (INXN) dels quals sigui almenys de 20 milions d’euros però inferior a 60 milions d’euros, el 50%;
• Contribuents l’import net de la xifra de negoci (INXN) dels quals sigui almenys de 60 milions d’euros, el 25%. Per a aquestes empreses desapareix l’import mínim de compensació d’1 milió d’euros

 

Addicionalment, es fixa un nou límit en l’aplicació de deduccions per evitar la doble imposició internacional o interna, generada o pendent de compensar que es xifra en el 50 % de la quota íntegra del contribuent.

 

Les entitats amb INXN < 20 milions d’euros seguiran aplicant el 2016 el límit del 60% i el mínim del milió d’euros. El 2017, si la norma no canvia, aquests contribuents aplicaran el 70%.

 

1.2 No deduïbilitat de les pèrdues realitzades en la transmissió de participacions en entitats

 

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2017 s’estableix la no deduïbilitat de les pèrdues realitzades en la transmissió de participacions en entitats sempre que es tracti de participacions amb dret a l’exempció (participació significativa del 5% o valor d’adquisició de 20 milions d’euros, si bé s’entén complert si es va assolir en qualsevol dia de l’any anterior a la transmissió) en les rendes positives obtingudes, tant en dividends, com en plusvàlues generades en la transmissió de participacions.

 

Així mateix, queda exclosa d’integració a la base imposable qualsevol tipus de pèrdua que es generi per la participació en entitats situades en paradisos fiscals o en territoris que no assoleixin un nivell de tributació adequat.

 

1.3 Pèrdues per deteriorament de participacions (Reversió dels deterioraments de valor de participacions)

 

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2016, es disposa que la reversió de les pèrdues per deteriorament de valor de participacions que van resultar fiscalment deduïbles en períodes impositius previs a 2013 i que a partir d’aquesta data no ho són, haurà de realitzar-se per un import mínim anual, de forma lineal durant cinc anys.

 

Cal recordar el tractament fiscal existent en relació amb els deterioraments de participacions. Aquests deterioraments registren en l’àmbit comptable la pèrdua esperada en l’inversor davant la disminució de l’import recuperable de la participació posseïda respecte del seu valor d’adquisició, sense que aquella pèrdua hagi estat realitzada. La incorporació de rendes a la base imposable de l’Impost de Societats es construeix actualment sobre el principi de realització, de manera que els deterioraments de valor de participacions en entitats no són fiscalment deduïbles des de l’any 2013, si bé aquells deterioraments que van ser registrats amb anterioritat i minoraren la base imposable, mantenen un règim transitori de reversió. Tot això, ens porta a aquesta mesura d’eixamplament de la base imposable, que consisteix en un nou mecanisme de reversió d’aquells deterioraments de valor de participacions que van resultar fiscalment deduïbles en períodes impositius previs a 2013. Aquesta reversió es realitza per un import mínim anual, de forma lineal durant cinc anys. En aquest RDL s’estableix la incorporació automàtica dels referits deterioraments, com un import mínim, sense perjudici que resultin reversions superiors per les regles de general aplicació, tenint en compte que es tracta de pèrdues estimades i no realitzades que minoraren la base imposable de les entitats espanyoles.

IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

 

Es prorroga al 2017 l’aplicació d’aquest impost en els mateixos termes que es va fer per 2016.

 

IMPOSTOS ESPECIALS

 

Amb efectes des del 3 de desembre de 2016, s’incrementen els tipus impositius dels següents impostos especials: Impost sobre Productes Intermedis, Impost sobre l’Alcohol i Begudes Derivades i Impost sobre les Labors del Tabac.

 

Impost sobre Productes Intermitjos

 

L’impost s’exigirà als següents tipus:

 

• Productes intermitjos amb un grau alcohòlic volumètric adquirit no superior al 15% vol.: 38,48 € per hectolitre per a Península i Illes Balears i 30,14 € per hectolitre a Canàries (anteriorment aquests tipus eren 36,65 € i 28,70 €, respectivament).

 

• Els altres productes intermitjos: 64,13 € per hectolitre per a Península i Illes Balears i 50,21 € per hectolitre (anteriorment 61,08 € i 47,82 €, respectivament).

Impost sobre l’Alcohol i Begudes Derivades

 

L’impost s’exigirà als següents tipus:

 

• Península i Illes Balears: 958,94 € per hectolitre d’alcohol pur (anteriorment 913,28 €).
• Canàries: 750,36 € per hectolitre d’alcohol pur (anteriorment 714,63 €).

 

Règim de destil·lació artesanal:

 

• Tarifa primera: 839,15 € per hectolitre d’alcohol pur en Península i Illes Balears i 653,34 € per hectolitre d’alcohol pur a Canàries (anteriorment, 799,19 € i 622,23 €, respectivament).
• Tarifa segona: 839,15 € per hectolitre d’alcohol pur en Península i Illes Balears i 653,34 € per hectolitre d’alcohol pur a Canàries (anteriorment, 799,19 € i 622,23 €, respectivament).

 

• Introducció de begudes derivades fabricades en altres Estats membres per petits destiladors que obtenen una producció anual que no excedeixi de 10 hectolitres d’alcohol pur: 839,15 € per hectolitre d’alcohol pur en Península i Illes Balears i 653,34 € per hectolitre d’alcohol pur a Canàries (anteriorment, 799,19 € i 622,23 €, respectivament).

 

• Règim de cosechero: 226,36 € per hectolitre d’alcohol pur en Península i Illes Balears i 175,40 € per hectolitre d’alcohol pur a Canàries (anteriorment, 215,58 € i 167,05 €, respectivament).

 

Impost sobre les Labors del Tabac

 

S’introdueixen canvis en els tipus impositius relatius als cigarrets i a la picadura per cargolar:

 

Cigarrets:

 

• Tipus específic: 24,7 € per cada 1.000 cigarrets (anteriorment 24,1 €).

 

• L’import de l’impost no pot ser inferior al tipus únic de 131,5 € per cada 1.000 cigarrets, i s’incrementarà fins a 141 € quan als cigarrets se’ls determini un preu de venda al públic inferior a 196 € per cada 1.000 cigarrets (anteriorment 128,65 € i 138 €, respectivament).

 

Picadura per cargolar:

 

• Tipus específic: 23,5 € per quilogram (anteriorment 22 €).

 

• L’import de l’impost no pot ser inferior al tipus únic de 98,75 € per cada quilogram, i s’incrementarà fins a 102,75 € quan a la picadura per cargolar se li determini un preu de venda al públic inferior a 165 € per quilogram (anteriorment 96,5 € i 100,5 €, respectivament).

 

MODIFICACIONS LLEI GENERAL TRIBUTÀRIA

 

Amb efectes des de l’01-01-2017, eliminació de la possibilitat d’ajornament o fraccionament de determinades obligacions tributàries.

 

• Se suprimeix l’excepció normativa que obria la possibilitat d’ajornament o fraccionament de les retencions i ingressos a compte.
• S’elimina la possibilitat d’ajornament o fraccionament de les obligacions tributàries que hagi de complir l’obligat a realitzar pagaments fraccionats de l’IS.
• Tampoc podran ser objecte d’ajornament o fraccionament les liquidacions tributàries confirmades total o parcialment en virtut de resolució ferma quan prèviament hagin estat suspeses durant la tramitació del corresponent recurs o reclamació en seu administrativa o judicial.
• S’elimina la possibilitat d’ajornament o fraccionament dels tributs repercutits, essent solament ajornables en el cas que es justifiqui degudament que les quotes repercutides no han estat efectivament pagades.

 

No poden ser objecte d’ajornament o fraccionament, a partir de l’1 de gener de 2017, els següents deutes tributaris:

 

• Aquelles l’exacció de les quals es realitzi per mitjà d’efectes timbrats.
• Les corresponents a obligacions tributàries que hagin de complir el retenedor o l’obligat a realitzar ingressos a compte.
• Les que, d’acord amb la legislació concursal, tinguin la consideració de crèdits contra la massa, en cas de concurs de l’obligat tributari.
• Les resultants de l’execució de decisions de recuperació d’ajudes d’Estat.
• Les resultants de l’execució de resolucions fermes total o parcialment desestimatòries dictades en un recurs o reclamació econòmico-administrativa o en un recurs contenciós-administratiu que prèviament hagin estat objecte de suspensió durant la tramitació d’aquests recursos o reclamacions.
• Les derivades de tributs que hagin de ser legalment repercutits tret que es justifiqui degudament que les quotes repercutides no han estat efectivament pagades.
• Les corresponents a obligacions tributàries que hagi de complir l’obligat a realitzar pagaments fraccionats de l’Impost de Societats.

 

Els ajornaments o fraccionaments els procediments dels quals s’hagin iniciat abans de l’1 de gener de 2017 es regiran per la normativa anterior a aquesta data fins a la seva conclusió.

 

ALTRES NOVETATS TRIBUTÀRIES

 

 

• Aprovació de coeficients d’actualització de valors cadastrals per 2017.

 

• Modificacions en la Llei sobre Règim Fiscal de les Cooperatives: Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir d’1 de gener de 2016, igual que l’establert en la LIS, es limita la compensació de bases imposables negatives d’exercicis anteriors per a cooperatives l’import net de la xifra de negoci de les quals sigui almenys de 20 milions d’euros durant els 12 mesos anteriors a la data en què s’iniciï el període impositiu.