ES PODEN RECLAMAR DEUTES A EMPRESES DISSOLTES?

Sí. El Tribunal Suprem en una sentència ha unificat la doctrina establint que una societat dissolta i liquidada té personalitat jurídica a l’efecte del pagament dels deutes que tingui pendents, per tant pot ser demanda perquè el compleixi. En la mateixa línia, la Direcció General dels Registres i el Notariat (DGRN) sosté que, encara que la inscripció de l’escriptura d’extinció i la cancel·lació de tots els assentaments registrals de la societat extingida comporta, en principi, la pèrdua de la seva personalitat jurídica en tant que no pot operar al mercat com a tal, conserva aquesta personalitat respecte de les reclamacions pendents basades en passius sobrevinguts, que haurien d’haver format part de les operacions de liquidació.

S’ha donat a conèixer recentment, una sentència del Tribunal Suprem de 24 de maig de 2017, per la qual s’ha unificat la doctrina establint que una societat dissolta i liquidada té personalitat jurídica a l’efecte del pagament dels deutes que tingui pendents, per tant pot ser demandada perquè el compleixi.

El Tribunal assenyala que la inscripció de l’escriptura d’extinció i la cancel·lació de tots els assentaments registrals de la societat extingida comporta, en principi, la pèrdua de la seva personalitat jurídica en tant que no pot operar al mercat com a tal, conserva aquesta personalitat respecte de les reclamacions pendents basades en passius sobrevinguts, que haurien d’haver format part de les operacions de liquidació. Per això, als mers efectes de completar les operacions de liquidació, està latent la personalitat de la societat, qui tindrà capacitat per ser part com demandada, i podrà estar representada per la liquidadora, en tant que la reclamació guarda relació amb labors de liquidació que s’adverteix estan pendents.

Atenció. Aquesta sentència unifica la doctrina respecte a aquest assumpte sobre el qual existien pronunciaments contradictoris.

La sentència resol el problema plantejat per la propietària d’un pis que, cinc anys després de la seva compra, va reclamar a l’empresa que l’hi va vendre, quan ja estava dissolta, liquidada i amb l’escriptura d’extinció inscrita en el Registre, que reparés els defectes en la instal·lació del terratzo de l’habitatge. La Sala civil del Tribunal Suprem anul·la la sentència de l’Audiència Provincial de València i confirma la del jutjat de primera instància que va estimar la demanda de la propietària obligant a la societat a realitzar les obres de reparació o al pagament del seu cost i al d’un habitatge de lloguer.

Aquest sentència està en línia amb el que manté la Direcció General dels Registres i el Notariat (DGRN) que sosté que, encara que la inscripció de l’escriptura d’extinció i la cancel·lació de tots els assentaments registrals de la societat extingida comporta, en principi, la pèrdua de la seva personalitat jurídica en tant que no pot operar al mercat com a tal, conserva aquesta personalitat respecte de les reclamacions pendents basades en passius sobrevinguts, que haurien d’haver format part de les operacions de liquidació.

Per tant, és important que compti amb un bon assessorament legal per poder demandar a una societat dissolta.

LES EMPRESES ESTAN OBLIGADES A OFERIR UN SERVEI DE MENJADOR?

Existeix l’obligació de facilitar dinar a un preu assequible als treballadors en centres de treball de més de 50 empleats, així com d’habilitar un menjador als treballadors que tenen menys de dues hores per dinar. Els tribunals consideren insuficient una sala amb màquines expenedores automàtiques (“vending”) com a sistema substitutiu del restaurant, encara que dispensin menjar preparat. No obstant això, els xecs restaurant són una solució per a l’empresa. El treballador pot reclamar el seu dret davant els jutjats socials i davant la Inspecció de Treball.

És bastant freqüent que la jornada ordinària d’un treballador sigui partida amb un descans d’unes dues hores per menjar a casa seva. No obstant això, en moltes ocasions, aquest temps no és suficient per anar fins al domicili, menjar i tornar al centre de treball. Per tant, disposar d’un menjador habilitat per l’empresa en un centre de treball és una qüestió de gran importància.

Doncs bé, volem informar-los que totes les empreses amb més de 50 treballadors i horaris partits, que assignin menys de dues hores per menjar a la seva plantilla tenen l’exigència legal de comptar amb un menjador estable en el qual se serveixi menjar a preu més assequible que els bars i restaurants.

Entenguem  per “menjador” tant un espai per menjar el que un porta de casa com un lloc on se serveix menjar només per als empleats.

Malgrat que la normativa que obligava a les empreses a habilitar un servei de menjador és molt antiga, els tribunals consideren que encara està en vigor. Així ho estableix una sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, de 7 de març de 2017, que recull la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem, plasmada en les sentències de 26 de desembre de 2011 i de 19 d’abril de 2012.

Atenció. El Tribunal Suprem considera plenament vigent la normativa sobre menjadors d’empresa continguda en el Decret de 8 de juny de 1938 i en l’Ordre de 30 de juny del mateix any.

A quines empreses i empleats afecten? 

En primer lloc, cal assenyalar que si els treballadors no disposen de dues hores de descans per esmorzar o per dinar, aquesta normativa l’obliga a habilitar un local menjador en la seva empresa (si els treballs es realitzen a l’aire lliure –excepte si es tracta de treballs agrícoles–, s’ha d’habilitar un barracó o rafal). Aquesta obligació també existeix encara que els seus empleats disposin de dues hores o més per descansar si almenys la meitat de la seva plantilla sol·licita habilitar un menjador.

Atenció. En la normativa no s’especifica si els treballadors han de ser per compte d’altri o per compte propi, i també és obligatori crear aquestes instal·lacions si ho demana més de la meitat dels 50 o més treballadors, encara que l’horari de menjar superi les dues hores. L’única al·legació que pot fer l’empresa per no fer-ho és que en la pràctica no se li doni ús, per exemple per tenir torns horaris continuats que no incloguin l’hora del menjar.

En segon lloc, les empreses que comptin amb centres de treball de 50 treballadors o més (amb independència del temps que tinguin per dinar), han d’habilitar un local habilitat com a menjador en aquest centre. A més, la normativa l’obliga a oferir dinar als seus treballadors a un preu assequible (no obstant això,  seria vàlid contractar a una empresa de servei d’àpats que proporcioni el dinar preparat).

Com ha de ser el menjador?

La legislació a la qual ens hem referit és bastant antiga pel que caldria adaptar-la als nostres dies. No obstant això es donen algunes indicacions per als menjadors sol·licitats pels empleats o quan el temps de descans sigui inferior a dues hores:

• El local-menjador ha d’estar a cobert de les inclemències del temps.
• Ha d’estar proveït de les corresponents taules, cadires i aigua.
• Ha d’estar condicionat per poder escalfar el menjar.

És a dir, el que en l’actualitat es tradueix en aigua corrent, llum i un microones com a mínim.

Són vàlides les màquines expenedores automàtiques (“vending”) com a sistema substitutiu del restaurant?

No. Els tribunals consideren insuficient una sala amb màquines expenedores automàtiques (“vending”) com a sistema substitutiu del restaurant, encara que dispensin menjar preparat.

Els tribunals consideren que un servei d’aquesta naturalesa “no permet tenir complet el deure que li incumbeix, no solament perquè el cost l’assumeix en exclusiva el treballador, sinó també perquè el recurs diari a aquest tipus d’alimentació no garanteix una dieta sana, equilibrada i variada com la que està obligada a procurar l’empresa, a part dels riscos derivats de la possible deterioració dels productes i dels problemes de tot tipus que una alimentació diària d’aquesta classe genera. I és que si parlem de realitat social, la que actualment ens toca viure al nostre país no secunda la pretensió d’equiparar servei de menjador o xec restaurant amb servei de vending”.

L’empresa pot ser sancionada?

En cas d’incompliment d’aquesta obligació per part de l’empresa, el treballador podrà reclamar el seu dret davant els jutjats socials i davant la Inspecció de Treball. A més, es podrà entendre com a falta greu comesa per l’empresa amb una sanció econòmica que va des dels 300 € fins als 3.000 €.

Una alternativa: els xecs restaurants

Malgrat l’anterior, si la seva empresa té centres de treball de més de 50 empleats però no pot muntar un menjador que procuri menjar a la seva plantilla pot substituir aquesta obligació pel lliurament de xecs restaurant als seus treballadors, que estan exempts de l’IRPF fins a un import màxim diari de 9 euros, si  bé l’empresa ha de cotitzar per ells a la Seguretat Social.

Termini per a l’aprovació dels comptes anuals de l’exercici 2016

Li recordem que, per a totes aquelles societats que tanquen l’exercici social a 31 de desembre, el termini per a la formulació dels comptes anuals pels administradors de les societats, corresponents a l’exercici social tancat a 31 de desembre de 2016, va finalitzar el passat dia 31 de març de 2017, i el termini per a l’aprovació dels comptes anuals per la junta general de socis i accionistes finalitzarà el pròxim dia 30 de juny de 2017. I a més en el mes següent a la celebració de la junta general hem de dipositar els comptes anuals 2016 en el Registre Mercantil.

Atenció. Podrà demorar la presentació dels comptes anuals com a màxim fins al dia 30 de juliol de 2017.

Qui té aquesta obligació?

Els administradors de la societat, que han de presentar en el Registre Mercantil del domicili social la certificació dels acords de la junta de socis d’aprovació d’aquests comptes, d’aplicació del seu resultat, així com, si escau, l’informe de gestió i l’informe de l’auditor, quan la societat estigui obligada a auditoria o que s’hagués acordat a petició de la minoria.

Els comptes anuals són objecte de publicitat i qualsevol pot consultar-los i obtenir informació del Registre Mercantil de tots els documents dipositats.

Atenció. Els administradors de la societat són els qui tenen l’obligació de convocar la junta de socis a la qual sotmetre l’aprovació dels comptes i, una vegada aprovats, dur a terme el dipòsit davant el Registre Mercantil en el mes següent.

Si no es dipositen els comptes

Si diposita els comptes més tard, la seva empresa podrà ser objecte de les següents sancions:

• Una multa d’entre 1.200 i 60.000 euros. L’import concret es determinarà en funció de les partides de l’actiu i de la xifra de vendes declarades en l’últim impost sobre societats. Si l’empresa (o el grup d’empreses) té un volum de facturació anual de més de 6 milions d’euros, l’import màxim de la multa pot arribar a ser de 300.000 euros.
• A més, si passa un any des de la data de tancament de l’exercici sense que s’hagin dipositat els comptes anuals, el Registre Mercantil quedarà “tancat” per a la seva empresa. És a dir, fins que no les dipositi, no podrà inscriure la majoria d’acords de la societat (per exemple, una escriptura de canvi de domicili o d’ampliació de capital). Atenció. Si els comptes anuals no s’haguessin dipositat per no estar aprovats per la junta general, el tancament registral es podrà evitar si aquesta circumstància s’acredita amb certificació de l’òrgan d’administració expressant la causa de la falta d’aprovació. Si aquesta situació persisteix, s’ha de presentar la certificació cada 6 mesos.No obstant això, encara que passi un any sense que la seva empresa present els comptes anuals, sí que podrà inscriure en el Registre Mercantil determinats documents: el cessament de l’administrador, una revocació de poders, la dissolució de la societat i el nomenament de liquidadors.A més, en cas d’incomplir amb la seva obligació de presentar els comptes anuals en el Registre Mercantil del domicili social, al mes següent de la seva aprovació, els administradors estarien incomplint la legislació vigent amb les següents conseqüències:
•  

• No es permetrà la inscripció de cap document referit a la societat mentre l’incompliment persisteixi, amb el que entre altres coses no es podran nomenar administradors, ni atorgar poders, fins que els comptes no estiguin dipositats.

• En el cas dels administradors, la no presentació dels comptes suposa que no s’ha actuat amb la diligència deguda d’un empresari ordenat i en conseqüència si s’origina un dany a la societat, tant la Societat com els socis o un tercer podrien reclamar els danys causats a la societat. A més en el cas que la societat es trobi en una situació d’insolvència, la falta de diligència en l’actuació de l’empresari en la no presentació dels comptes, pot suposar que hagi de respondre dels deutes de la societat, ja que la Llei concursal estableix com un supòsit de concurs culpable la no formulació dels comptes anuals, no sotmetre’ls a auditoria si estigués obligat, o la falta de dipòsit en el Registre Mercantil en algun dels tres últims exercicis anteriors a la declaració de concurs.

Atenció. Quan una societat no està obligada a auditar-se, els socis que representin almenys un 5% del capital (per si sols o agrupats) poden sol·licitar al registrador que nomeni a un auditor perquè revisi els comptes. La sol·licitud s’ha de realitzar abans que hagin transcorregut 3 mesos des del tancament de l’exercici els comptes del qual s’auditaran.

Finalment, li recordem que el Reial decret 602/2016, de 2 de desembre, va modificar per al tancament de l’exercici 2016, fonamentalment el PGC i el PGC Pimes, per la qual cosa resulta necessari saber quins han estat tots aquests canvis produïts en el PGC i en el PGC Pimes, ja que és necessari aplicar-los en el tancament de l’exercici 2016. Afecten la confecció dels comptes anuals, inclosa com és lògic la memòria, que en el cas de les pimes i en l’abreujada té canvis importants.

NOU CRITERI DE LA INSPECCIÓ DE TREBALL REFERENT AL REGISTRE DE LA JORNADA DE TREBALL

Com a conseqüència de la recent sentència del Tribunal Suprem de 23-03-2017, que estableix que les empreses no estan obligades a portar un registre de la jornada diària de tota la plantilla a l’efecte de comprovar si efectivament es compleixen els horaris i la jornada laboral pactada (solament s’haurà de dur a terme un registre d’hores extraordinàries realitzades), la Direcció General de la Inspecció de Treball i Seguretat Social ha especificat a través de la Instrucció 1/2017, de 18 de maig, com a complementària de la Instrucció 3/2016, de 21 de març, la no obligatorietat de l’empresari de registrar les hores de la jornada efectiva diària en contractes a temps complet i per tant, l’omissió del registre no constitueix una infracció. Això no eximeix a les empreses a respectar els límits legals en matèria de temps de treball i hores extraordinàries. D’una banda, en la modalitat de treball a temps parcial, l’empresa ha de seguir registrant la jornada. En tant als treballadors a temps complet, l’empresa únicament ha d’anotar les hores extraordinàries realitzades, i no és exigible si no se’n fan.

Com ja l’informàrem en el seu moment, el Ple de la Sala social del Tribunal Suprem, en sentència de 23-03-2017, ha establert que les empreses no estan obligades a portar un registre de la jornada diària de tota la plantilla per comprovar el compliment de la jornada laboral i horaris pactats, i només han de portar un registre d’hores extres realitzades, d’acord a l’establert en l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors.

Doncs bé, arran d’aquesta sentència, sembla que quedava clar que no era obligatori per a tota la plantilla realitzar un registre de la jornada laboral sinó solament per controlar si es duen a terme o no hores extraordinàries.

No obstant això, en la pràctica les inspeccions a empreses seguien tenint un escenari de poca seguretat jurídica plena en aquesta matèria, atès que la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) no havia adaptat la seva Instrucció 3/2016 sobre intensificació del control en matèria de temps de treball i d’hores extraordinàries, en la qual sí que s’exigeix un control de la jornada diària de la plantilla, amb independència de la realització d’hores extraordinàries.

La posició dels inspectors fins ara no estava sent uniforme i, en moltes ocasions han manifestat que seguien aplicant la Instrucció 3/2016, malgrat la sentència del Tribunal Suprem de 23-03-2017, ja que no constituïa jurisprudència.

Nou criteri de la Inspecció de Treball: Instrucció 1/2017 de 18 de maig de 2017

Ara, s’ha donat a conèixer una Instrucció 1/2017, de data 18-05-2017, de la Direcció general de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que aclareix en quina mesura entén la Direcció General de la ITSS que queda afectada la seva anterior Instrucció 3/2016 com a conseqüència d’haver-se estimat la sentència del Tribunal Suprem de data 27-03-2017.

En síntesi, la Instrucció ara dictada assenyala que el criteri de la Sala social del Tribunal Suprem, reiterat també en la Sentència de data 20-04-2017,  és que les empreses no estan obligades amb caràcter general a portar un registre de la jornada diària de treball.

Així, el punt 2 de la Instrucció estableix literalment que “l’omissió del registre de la jornada diària de treball no és constitutiva, com a tal, d’una infracció de l’ordre social”.

D’altra banda, el punt 3 afegeix que, malgrat no ser obligatòria l’existència d’un registre de control del temps de treball, jornada i horari, això no impedeix a la Inspecció de Treball la seva fiscalització mitjançant actuacions inspectores i de comprovació.

El punt 4 recorda que les empreses estan obligades a respectar els límits legals i convencionals en matèria de temps de treball i hores extraordinàries, per la qual cosa la Inspecció podrà sancionar les infraccions a les normes sobre temps de treball i hores extraordinàries sobre la base de les comprovacions fetes en les actuacions inspectores.

El punt 5 assenyala que el criteri establert per les Sentències del Tribunal Suprem de no obligatorietat del registre de la jornada diària no és aplicable als treballadors a temps parcial, els treballadors mòbils del transport per carretera, els treballadors ferroviaris i de la marina mercant, atès que ja existeixen disposicions específiques sobre això.

Atenció. A final de mes, amb el rebut de salaris dels treballadors a temps parcial, l’empresa està obligada a lliurar a la plantilla un còmput mensual i de conservar una còpia signada pel treballador durant quatre anys. En el registre hi ha d’aparèixer cada dia registrada l’hora d’entrada i sortida. Els treballadors que es trobin prestant serveis fora del centre de treball també estan inclosos.

• Tota la plantilla ha de tenir un registre d’hores extra
• L’empresa no té l’obligació de registrar la jornada de treball dels treballadors a temps complet
• L’empresa sí que té l’obligació de registrar la jornada de treball dels treballadors a temps parcial

CONCLUSIÓ

1. A) Es confirma la vigència de la Instrucció 3/2016 amb l’excepció de l’obligació empresarial de registrar diàriament la jornada de treball, i la seva omissió no s’ha de considerar constitutiva d’infracció de l’ordre social.

1. B) La doctrina de les esmentades sentències no afecta les obligacions empresarials de respectar els límits legals i convencionals en matèria de temps de treball i hores extraordinàries, el control de les quals serà una funció essencial de la Inspecció.

1. C) La Inspecció podrà sancionar les infraccions a les normes sobre temps de treball i hores extraordinàries sobre la base de les comprovacions fetes en les actuacions inspectores.

1. D) Les normes sobre registre de la jornada en treballadors a temps parcial, treballadors mòbils en el transport per carretera, de la marina mercant o ferroviaris no queden afectades per la doctrina del Tribunal Suprem i la Inspecció ha de seguir exigint a les empreses la gestió dels registres i proposant les sancions per incompliments.

Per tant, convé realitzar una anàlisi de la situació en què es troba cada empresa objecte d’inspecció en aquesta matèria (si el procediment sancionador segueix obert, si existeix acta d’infracció o no, si la sanció ha estat executada, etc.), per determinar les eventuals vies de reclamació en cada cas.