INICIATIVA PIME. NOVA LÍNIA DE FINANÇAMENT DEL FONS EUROPEU D’INVERSIONS (FEI)

Podran utilitzar aquesta línia de finançament les pimes i autònoms que tinguin menys de 250 treballadors i facturin menys de 50 milions d’euros, i amb ella podrà finançar tant inversions com necessitats de circulant (compres de mercaderies, pagaments a proveïdors, etc.).

 

Els informem que la seva empresa pot accedir a crèdits en condicions avantatjoses després de l’acord entre els bancs espanyols Santander, Popular, CaixaBank, Sabadell, Bankia i Bankinter i el Fons Europeu d’Inversions (FEI).

 

El FEI, que forma part del Grup del Banc Europeu d’Inversions (BEI), ha signat amb aquests bancs les primeres operacions d’Iniciativa Pime a Europa, per les quals oferiran 4.000 milions d’euros en nous préstecs a les pimes espanyoles per als pròxims dos anys.

 

Característiques

 

Les principals característiques d’aquesta línia de finançament són:

 

• Garantia: el FEI garanteix el 50% del préstec.

 

• Beneficiaris: podran utilitzar aquesta línia de finançament les pimes i autònoms que tinguin menys de 250 treballadors i facturin menys de 50 milions d’euros, i amb ella podrà finançar tant inversions com necessitats de circulant (compres de mercaderies, pagaments a proveïdors, etc.).
• Import màxim de finançament: 12,5 milions d’euros per pime.
• El finançament es podrà sol·licitar en forma de préstec o lísing, i a un termini d’entre 2 i 12 anys (amb possibilitat de carència). El banc cobrarà comissions i interessos en termes similars als d’altres finançaments.
• Sectors exclosos per FEI: no es podran acollir a aquesta línia els projectes de determinats sectors, com produccions militars, promocions immobiliàries, jocs d’atzar, producció i comercialització de tabac, utilització d’animals vius amb finalitats experimentals, projectes que perjudiquin el medi ambient, operacions purament financeres, tant de compra de societats com de reestructuració financera, activitats econòmiques il·legals, energia nuclear, entre d’altres. I també els sectors exclosos de la normativa “minimis”: agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca.
• Vigència de la línia: fins al 30-09-2017 o abans, si s’esgoten els seus fons.

NOVA INSTRUCCIÓ D’HISENDA EN RELACIÓ AMB LES SOCIETATS CIVILS COM A CONTRIBUENTS DE L’IMPOST SOBRE SOCIETATS

L’Agència Tributària ha emès una nova instrucció de 22 de desembre de 2015, on s’estableixen unes pautes en relació a les societats civils i la seva condició de contribuents en l’impost sobre societats a partir del 2016, aclarint quan s’obté la personalitat jurídica (quan es manifesta la seva voluntat davant l’AEAT en sol·licitar el NIF), i què s’entén per activitat mercantil, amb l’excepció de les societats agrícoles, les ramaderes i les societats professionals.

 

Com ja els informàrem darrerament, les societats civils amb objecte mercantil passen a ser contribuents de l’impost sobre societats a partir del gener de 2016 i no tindran la consideració de contribuent en l’IRPF, i s’establirà un règim fiscal especial per a la dissolució i liquidació de societats civils en les quals concorrin determinades circumstàncies.

 

Atès que eren molts els dubtes que es plantejaven amb aquest canvi normatiu, l’Agència Tributària ha hagut de dictar i publicar dues instruccions bastant seguides: la primera datada el 13 de novembre, en relació amb la constitució de noves societats civils o comunitats de béns a partir de 2015, on s’estableixen unes pautes sobre quines societats civils podran tributar per l’impost sobre societats (IS), a partir de l’1 de gener de 2016, i en quines els titulars seguiran tributant per l’impost per a les societats de nova creació, a fi d’ajudar a determinar quin tipus d’entitat són a l’efecte de la seva classificació.

 

            Atenció. Com ja vam dir en el seu moment, d’acord amb l’exposat en aquesta        Instrucció de 13 de novembre, en el cas de les comunitats de béns que es constitueixin     per posar en comú diners, béns, o indústria amb l’ànim d’obtenir guanys i lucres    comuns estarem davant la presència d’una societat civil, que des de l’1 de gener de 2016,     serà contribuent de l’impost sobre societats.

 

La segona instrucció, la que comentem ara de 22 de desembre de 2015, estableix unes pautes que, en el cas d’entitats de nova creació, permeten determinar davant quin tipus d’entitat ens trobem a l’efecte de la seva correcta classificació. Les dues qüestions que s’analitzen són les següents:

 

1. a) Personalitat jurídica de les societats civils.

 

1. b) Concretar quan s’entén que una societat civil té objecte mercantil.

 

Personalitat jurídica de les societats civils

 

D’acord amb les consultes i doctrina de la Direcció General de Tributs (DGT):

 

1) Si l’entitat es manifesta com a societat civil davant l’AEAT al moment de sol·licitar el NIF (fent-ne l’esment en l’acord de voluntats) s’ha de considerar que té la voluntat que els seus pactes no es mantinguin secrets, la qual cosa li atorgarà personalitat jurídica i per tant, la consideració de contribuent de l’impost sobre societats (sempre que tingui objecte mercantil en els termes que s’assenyalen a continuació). En aquest cas s’atorgarà un NIF “J” de societat civil.

 

2) Si l’entitat no es manifesta com una societat civil davant l’AEAT al moment de sol·licitar el NIF, sinó que es manifesta com qualsevol altra entitat sense personalitat jurídica de l’article 35.4 de la Llei General Tributària (esmentant-ho així en l’acord de voluntats), s’ha de considerar que té la voluntat que els seus pactes es mantinguin secrets, la qual cosa no li atorgarà personalitat jurídica i per tant, no es considerarà contribuent de l’impost sobre societats. En aquests casos, podem estar en presència d’una comunitat de béns, d’una herència jacent o en presència de qualsevol altre ens sense personalitat jurídica. A tots ells se’ls atorgarà un NIF “I”, sigui quina sigui la denominació d’aquest ens (diferent de societat civil) pel sol·licitant del NIF.

 

Atenció. Es procedirà a modificar l’ordre ministerial de composició del NIF. Es modificaran les claus “I” i “J” de la composició del NIF que quedaran amb el següent contingut:

1. Comunitats de béns, herències jacents i altres entitats freturoses de personalitat jurídica no incloses expressament en altres claus.
2. Societats civils.

 

Quan s’entén que una societat civil té objecte mercantil?

 

Els articles 325 i 326 del codi de comerç assenyalen que una societat té objecte mercantil “quan es pretengui la realització de forma permanent, a través d’una organització estable i adequada a aquest efecte i amb ànim lucratiu”.

 

El criteri per distingir la mercantilitat de l’objecte seria l’existència d’un conjunt d’elements materials i personals organitzats per l’empresari per a l’exercici d’una activitat empresarial. És a dir, és necessari que l’activitat es realitzi a través d’una organització estructurada per participar en el tràfic mercantil, exclosa l’ocasionalitat. En definitiva, “posar en comú diners, béns o indústria, amb ànim de partir entre si els guanys”.

 

S’entén per objecte mercantil, en línia amb diverses resolucions de la DGT dictades sobre aquests casos, la realització d’una activitat econòmica de producció, intercanvi o prestació de serveis per al mercat en un sector no exclòs de l’àmbit mercantil.

 

Per tant, d’acord amb l’anterior serà objecte mercantil la realització d’una activitat econòmica de producció, intercanvi o de prestació de serveis, excepte les entitats que es dediquin a activitats agrícoles, ramaderes, forestals, mineres o de caràcter professional.

 

La casella 620 del model 036 referida a l’obligació de presentar declaració per l’impost sobre societats l’hauran d’emplenar les societats civils que hagin emplenat algun dels següents continguts de la casella 403 del model 036 destinat al tipus d’activitat econòmica:

 

– A01. Lloguer de locals

 

– A03. Resta empresarials. Tots els epígrafs de l’IAE, excepte:

 

• Les activitats mineres: epígrafs de la secció 1, divisió 1 i els de les agrupacions 21 i 23 de la divisió 2 de les tarifes de l’impost d’activitats econòmiques (casella 402 del model 036).

• Les entitats constituïdes a l’empara de la Llei 2/2007, de 15 de març de societats professionals (s’han d’haver acollit a aquesta llei en l’acord de voluntats o en l’escriptura de constitució).

 

– A04. Artistes i esportistes

 

– B04. Producció del musclo

 

– B05. Pesquera

FIXAT EL SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL PEL 2016 I LA REVALORACIÓ DE LES PENSIONS

S’ha fixat el salari mínim interprofessional (SMI) que regirà a partir de l’1 de gener de 2016 i que queda establert en 21,84 euros/dia o 655,20 euros/mes, segons que el salari estigui fixat per dies o per mesos. Així mateix, s’ha publicat en el BOE el Reial decret 1170/2015 sobre revaloració de les pensions del sistema de la Seguretat Social i d’altres prestacions socials públiques per a l’exercici 2016, que estableix la revaloració de les pensions en un 0,25 per cent en els termes establerts en la norma. Així mateix, es fixen les regles i el procediment per efectuar la revaloració i el sistema de concessió de complements econòmics per a les pensions mínimes.

 

En data 30 de desembre de 2015, s’ha publicat en el BOE el Reial decret 1171/2015, de 29 de desembre, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional (SMI) que regirà a partir de l’1 de gener de 2016 i queda establert en 21,84 euros/dia o 655,20 euros/mes, segons que el salari estigui fixat per dies o per mesos.

 

Les quanties establertes són les següents:

 

• Amb caràcter general:

 

• 655,20 euros mensuals.
• 21,84 euros diaris.
• 172,80 euros anuals.

 

• Per als treballadors eventuals i temporers els serveis a una mateixa empresa dels quals no excedeixin de 120 dies: 31,03 euros per jornada.

 

• Per als empleats de la llar que treballin per hores, en règim extern, i conforme al Reial decret 1620/2011, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar: 5,13 euros per hora efectivament treballada.

 

Atenció. L’SMI seguirà sent la magnitud de referència per a: garantia mínima de salari, determinació de requisits de rendes i responsabilitats per a l’accés a la prestació de desocupació, límit de responsabilitat del fons de garantia salarial, entre d’altres.

 

Revaloració de les pensions

 

Així mateix, en la mateixa data s’ha publicat en el BOE el Reial decret 1170/2015, de 29 de desembre, sobre revaloració de les pensions del sistema de la Seguretat Social i d’altres prestacions socials públiques per a l’exercici 2016, que estableix la revaloració de les pensions en un 0,25 per cent en els termes establerts en la norma. Així mateix, es fixen les regles i el procediment per efectuar la revaloració i el sistema de concessió de complements econòmics per a les pensions mínimes. També s’ha publicat en la mateixa data, el Reial decret 1169/2015, de 29 de desembre, sobre revaloració i complements de pensions de classes passives per a l’any 2016, que estableix la revaloració de les pensions de classes passives reconegudes a l’empara dels Reglaments de la Unió Europea i les quanties mínimes de les pensions de la modalitat contributiva per a l’any 2016.

 

Import i aplicació de la revaloració

 

Les pensions causades amb anterioritat a l’1 de gener de 2016 i no concurrents amb unes altres, es revaloraran el 0,25 per cent. En cap cas, la quantia de les pensions, així revalorades, podrà superar el límit màxim de pensió pública, que queda fixat per a aquest exercici en 2.567,28 euros/mes (o 35.941,92 euros, en còmput anual).

 

El Reial decret 1170/2015 completa les previsions legals en la següent forma:

 

• La revaloració s’aplica sobre l’import de la pensió a 31 de desembre de 2015, si bé prèviament s’han d’excloure determinats conceptes (com els complements reconeguts per aconseguir els mínims establerts el 2015; el recàrrec de prestacions econòmiques per falta de mesures de seguretat i higiene en el treball o les percepcions de rendes temporals per càrregues familiars i la indemnització suplementària per a la provisió i renovació d’aparells de pròtesis i ortopèdia, en el supòsit de pensions de l’extingida assegurança d’accidents de treball i malalties professionals).

 

• El límit de pensió pública ha de ser objecte d’adequació en els supòsits en què el pensionista tingui dret o no a percebre 14 pagues a l’any (les pensions que deriven d’una contingència professional, accident de treball/malaltia professional, es perceben en 12 pagues, resultat de la forma de càlcul de la respectiva base reguladora) compreses, en un o un altre cas, les pagues extraordinàries, de manera que, en cap supòsit, la quantia superi o pugui arribar a, respectivament, 35.941,92 euros, en còmput anual.

 

• En els supòsits de pensió per incapacitat permanent, en el grau de gran invalidesa, a l’efecte de l’aplicació de l’esmentat límit de pensió pública no es té en compte el complement per ajuda de tercera persona.

 

• Al seu torn, en el cas de la denominada «jubilació activa», la part de pensió (50%) compatible amb el treball, no pot ser superior al 50% del límit màxim assenyalat.

 

• En el cas de concurrència de pensions públiques, s’ha de procedir a la revaloració de cadascuna d’elles, sense que la seva suma pugui ser superior al límit màxim, i es procedirà a l’absorció de l’excés entre les quanties que haguessin correspost a cadascuna de les pensions en cas que el límit esmentat no existís.

 

• En els supòsits de pensions que hagin estat reconegudes en virtut de normes internacionals que estiguin a càrrec de la Seguretat Social en un tant per cent de la seva quantia teòrica, la revaloració es duu a terme aplicant aquest tant per cent a l’increment que hagués correspost en cas que es trobés a càrrec de la Seguretat Social espanyola el 100% de la pensió esmentada, i se li aplicarà el límit màxim de percepció de pensió pública a la pensió teòrica.

 

 

 

 

Complements per mínims

 

L’import de les pensions no concurrents, una vegada revalorades, d’acord amb l’apartat anterior, es complementarà, si escau, en la quantia necessària per arribar a les quanties mínimes que es reflecteixen en l’annex.

 

D’acord amb la Llei de pressupostos generals de l’Estat (LPGE) de 2016 i el seu desenvolupament pel Reial decret 1170/2015:

 

• Els complements per mínims no tenen caràcter consolidable i són absorbibles amb qualsevol increment futur que puguin experimentar les percepcions de l’interessat, sigui en concepte de revaloracions o per reconeixement de noves prestacions de caràcter periòdic, absorció que té efectes des del primer dia del mes següent a la data de la resolució de reconeixement de la nova pensió.

 

• El complement consisteix en la diferència entre la pensió al fet que es tingui dret i la quantia de la pensió mínima que correspongui, en funció de la classe de pensió, de la situació familiar, de l’edat o d’altres circumstàncies personals o econòmiques del pensionista, si bé, respecte de les pensions causades a partir de l’1 de gener de 2013, l’import del complement en cap cas pot superar la quantia de la pensió no contributiva.

 

• Per poder percebre els complements per mínims, els rendiments del treball, del capital o d’activitats econòmiques i guanys patrimonials (exclosa la pensió a complementar), no poden excedir de 7.116,18 euros l’any, amb l’obligació del pensionista que al llarg de l’exercici 2016 percebi rendes superiors a la xifra anterior a comunicar tal circumstància a les entitats gestores en el termini d’un mes des que es produeixi.

 

• En els casos de cònjuge a càrrec del pensionista, el límit de rendes, tant d’aquest com del seu cònjuge, a l’efecte de l’accés als complements mínims, se situa en 8.301,10 euros anuals.

 

• En les pensions causades a partir de l’1 de gener de 2013 és necessari residir en territori espanyol.

 

• Si el complement per mínims de pensió se sol·licita amb posterioritat al seu reconeixement, assortirà efectes a partir dels tres mesos anteriors a la data de la sol·licitud, sempre que en aquell moment es reunissin tots els requisits per tenir dret a l’esmentat complement.

 

 

Revaloració de les pensions de l’extingida assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa (SOVI)

 

La revaloració de les pensions del SOVI no concurrents amb altres pensions públiques, sigui quina sigui la data del fet causant, consistirà en la diferència entre l’import de la pensió a 31 de desembre de 2015 i la quantia de 5.698,00 euros, en còmput anual.

 

Si en el reconeixement d’una pensió del SOVI s’han totalitzat períodes d’assegurança o de residència complerts en altres països, en virtut de normes internacionals de Seguretat Social, l’import de la pensió prorratejada a càrrec d’Espanya no pot ser inferior a 2.849,00 euros/any.

 

Si la concurrència es produeix entre la pensió de viduïtat i la del SOVI, la seva suma no pot ser superior al doble de l’import de la pensió mínima de viduïtat per a beneficiaris amb 65 anys o més. En cas de superar aquest límit, s’ha de procedir a la minoració de la quantia de la pensió del SOVI, en l’import necessari per no excedir d’aquest límit (d’acord amb la quantia de la pensió mínima de viduïtat per 2016, la suma màxima de la pensió de viduïtat del sistema de la Seguretat Social i de la pensió del SOVI no pot excedir de 17.810,80 euros/any).

 

Actualització de les pensions no contributives i d’altres pensions públiques

 

Per a l’any 2016, la quantia de les pensions de jubilació i invalidesa, en la seva modalitat no contributiva, queda fixada en 5.150,60 euros íntegres anuals, la qual cosa implica un increment del 0,25%, en relació amb els imports establerts per 2015.

 

Igualment, per a l’any 2016, es manté l’import de 525,00 euros anuals del complement de pensió establert en favor del pensionista que acrediti fefaentment mancar d’habitatge en propietat i tenir, com a residència habitual, un habitatge llogat al pensionista el propietari del qual no tingui amb ell relació de parentiu fins a tercer grau ni sigui cònjuge o persona amb la qual constitueixi una unió estable i convisqui amb anàloga relació d’afectivitat a la conjugal. En el cas d’unitats familiars en les quals convisquin diversos perceptors de pensions no contributives, solament podrà percebre el complement el titular del contracte de lloguer o, en cas de ser varis, el primer d’ells.

 

El reconeixement d’aquest complement es regeix pel que es disposa en el Reial decret 1191/2012, de 3 d’agost, pel qual s’estableixen normes per al reconeixement del complement de pensió per al lloguer d’habitatge a favor dels pensionistes de la Seguretat Social en la seva modalitat no contributiva, en els termes fixats en l’article 45 dos de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2016.

 

D’altra banda, al que es disposa en la disposició addicional vint-i-sisena de la Llei 48/2015 de PGE, la disposició addicional cinquena del Reial decret 1170/2015 fixa els imports de les prestacions familiars de la Seguretat Social, en la seva modalitat no contributiva, mantenint les quanties establertes el 2015, excepte les corresponents a persones amb discapacitat igual o superior al 65%, les quanties de les quals s’incrementen en el 0,25%, en relació amb les vigents el 2015, en la manera següent:

 

• La quantia de l’assignació econòmica «general» es manté un any més, en còmput anual, en 291 euros.

 

• Igualment, en el supòsit de discapacitats amb menys de 18 anys (fill o menor acollit a càrrec que tingui un grau de discapacitat igual o superior al 33 per cent), l’import de la prestació no s’actualitza, i es manté el seu import en 1.000 euros/any.

 

• En el supòsit de fill a càrrec més gran de 18 anys i amb una discapacitat en un grau igual o superior al 65%, la prestació arriba als 4.414,80 euros/any.

 

• Si el fill a càrrec és més gran de 18 anys, té una discapacitat en un grau igual o superior al 75% i, com a conseqüència de pèrdues anatòmiques o funcionals, necessita el concurs d’una altra persona per realitzar els actes més essencials de la vida, tals com vestir-se, desplaçar-se, menjar o anàlegs, la prestació ascendeix, en import anual, a 6.622,80 euros.

 

• Així mateix, es manté en l’import de 2015 (1.000 euros/any) la quantia de la prestació per naixement o adopció de fill, en supòsits de famílies nombroses, monoparentals i en els casos de mares discapacitades.

 

• Els límits d’ingressos per tenir dret a l’assignació econòmica per fill o menor acollit a càrrec, no discapacitat, es fixen en 11.576,83 euros anuals i, si es tracta de famílies nombroses, en 17.423,84 euros, i s’incrementa en 2.822,18 euros per cada fill a càrrec a partir del quart, aquest inclòs.

 

ANNEX

Sistema de la Seguretat Social

 

Quadre de quanties mínimes de les pensions de la modalitat contributiva per a l’any 2016

 

Classe de pensió	Titulars
	Amb cònjuge a càrrec – Euros/any	Sense cònjuge: unitat econòmica unipersonal – Euros/any	Amb cònjuge no a càrrec – Euros/any
Jubilació:
Titular amb seixanta-cinc anys	10.988,60	8.905,40	8.449,00
Titular menor de seixanta-cinc anys	10.299,80	8.330,00	7.872,20
Titular amb seixanta-cinc anys procedent de gran invalidesa	16.483,60	13.358,80	12.674,20
Incapacitat permanent:
Gran invalidesa	16.483,60	13.358,80	12.674,20
Absoluta	10.988,60	8.905,40	8.449,00
Total: titular amb seixanta-cinc anys	10.988,60	8.905,40	8.449,00
Total: titular amb edat entre seixanta i seixanta-quatre anys	10.299,80	8.330,00	7.872,20
Total: derivada de malaltia comuna menor de seixanta anys	5.538,40	5.538,40	5.045,04
Parcial del règim d’accidents de treball: titular amb seixanta-cinc anys	10.988,60	8.905,40	8.449,00
Viduïtat:
Titular amb càrregues familiars		10.299,80
Titular amb seixanta-cinc anys o amb discapacitat en grau igual o superior al 65 per 100		8.905,40
Titular amb edat entre seixanta i seixanta-quatre anys		8.330,00
Titular amb menys de seixanta anys		6.742,40

 

Classe de pensió	Euros/any
Orfandat
Per beneficiari	2.720,20
Per beneficiari amb discapacitat menor de 18 anys amb una discapacitat en grau igual o superior al 65 per 100	5.353,60
En l’orfandat absoluta el mínim s’incrementarà en 6.742,40 euros/any distribuïts, si escau, entre els beneficiaris.
En favor de familiars
Per beneficiari	2.720,20
Si no existeix vidu ni orfe pensionistes:
Un sol beneficiari amb seixanta-cinc anys	6.575,80
Un sol beneficiari menor de seixanta-cinc anys	6.195,00
Diversos beneficiaris: el mínim assignat a cadascun d’ells s’incrementarà en l’import que resulti de prorratejar 4.022,20 euros/any entre el nombre de beneficiaris.

 

Altres quanties i prestacions

 

Límit de pensió pública: 35.941,42 euros/any (2.567,28 euros/mes).   Pensions de l’extingida assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa no concurrents 5.698,00 euros/any. (407 euros/mes).   Pensions de l’extingida assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa concurrents amb pensions de viduïtat d’algun dels règims del sistema de la Seguretat Social o amb alguna d’aquestes pensions i, a més, amb qualsevol altra pensió pública de viduïtat: 5.532,80 euros/any (395,20 euros/mes).   Pensions de la Seguretat Social en la seva modalitat no contributiva: 5.150,60 euros/any (367,90 euros/mes).   Prestacions per fill a càrrec més gran de 18 anys discapacitat:   Amb un grau de discapacitat igual o superior al 65%: 4.414,80 euros/any (367,90 euros/mes).   Amb un grau de discapacitat igual o superior al 75% i necessitat del concurs d’una altra persona per a la realització dels actes essencials de la vida: 6.622,80 euros/any (551,90 euros/mes).   Subsidis econòmics contemplats en el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, de mobilitat i compensació per a despeses de transport: Subsidi de garantia d’ingressos mínims 149,86 euros/mes Subsidi per ajuda de tercera persona 58,45 euros/mes Subsidi de mobilitat i compensació per despeses de transport 63,30 euros/mes Pensions assistencials 149,86 euros/mes