SI A VOSTÈ O A LA SEVA EMPRESA LI TOCA LA LOTERIA DE NADAL QUÈ HA DE SABER EN RELACIÓ AMB LA TRIBUTACIÓ D’AQUESTS PREMIS?

Estaran exempts els premis que tinguin un import íntegre igual o inferior a 2.500 euros. Els premis amb un import íntegre superior a 2.500 euros solament tributaran respecte de la part que excedeixi d’aquest import. Els contribuents de l’IRPF que resultin agraciats i hagin suportat la retenció al moment de l’abonament del premi no hauran de presentar cap altra autoliquidació. La base de la retenció del gravamen especial estarà formada per l’import del premi que excedeixi de la quantia exempta. El percentatge de retenció o ingrés a compte serà del 20%. Els contribuents de l’impost sobre societats que obtinguin un premi subjecte al gravamen especial hauran d’incloure l’import del premi entre les rendes del període subjectes a l’impost i la retenció/ingrés a compte del 20% suportat com un pagament a compte més.

Benvolgut/da client/a:

Li recordem que si la seva empresa ha adquirit números de la Loteria de Nadal i els repartirà en participacions entre els seus clients, recordi que des de l’1 de gener de 2013 els premis d’aquesta loteria (a més dels de la Creu Roja, l’ONCE i els de determinades loteries autonòmiques) han deixat d’estar totalment exempts en l’IRPF, i estan subjectes a una tributació fixa (gravamen especial) del 20%.

 

Els contribuents de l’impost sobre societats que obtinguin un premi subjecte al gravamen especial hauran d’incloure, tal com feien abans de l’1 de gener de 2013, l’import del premi entre les rendes del període subjectes a l’impost i la retenció/ingrés a compte del 20% suportat com un pagament a compte més.

 

Gravamen especial del 20%

 

Des de l’01-01-2013 se sotmet a tributació, a través d’un gravamen especial, entre d’altres, els premis pagats corresponents a les loteries i apostes organitzades per la Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE).

 

La norma estableix que els perceptors d’aquests premis, sigui quina sigui la seva naturalesa, al moment del cobrament, suportaran una retenció o ingrés a compte que l’ha de practicar l’organisme pagador del premi, és a dir, la SELAE.

 

Atenció. S’exigirà de forma independent respecte de cada dècim, fracció o cupó de loteria o aposta premiat.

 

Exempció

 

Estaran exempts els premis d’un import íntegre igual o inferior a 2.500 euros. Els premis amb un import íntegre superior a 2.500 euros solament tributaran respecte de la part de l’import que n’excedeixi.

 

Els contribuents de l’IRPF o els contribuents no residents sense establiment permanent que resultin agraciats i hagin suportat la retenció al moment de l’abonament del premi no hauran de presentar cap altra autoliquidació.

 

Retenció

 

La base de la retenció del gravamen especial estarà formada per l’import del premi que excedeixi de la quantia exempta. El percentatge de retenció o ingrés a compte serà del 20 per cent.

 

I com tributen les participacions o els premis compartits?

 

Si té una partició pot ser que també sofreixi la retallada fiscal. Cal tenir en compte que a efectes fiscals les participacions no existeixen i el que tributa és el dècim. Per tant, si té una participació d’un dècim i aquest dècim és premiat amb més de 2.500 € s’aplicarà la retenció i cobrarà el que li correspongui proporcionalment una vegada descomptats impostos.

 

La retenció s’aplicarà a qui sigui el dipositari del dècim o gestor de cobrament i aquest a continuació haurà de repartir el premi net (després d’impostos) entre els participants.

 

Atenció. En el cas de premis compartits (grup d’amics o parents, penyes, confraries, etc.), qui procedeixi al seu repartiment que figuri com a beneficiari únic (o com a gestor de cobrament) per haver-ho manifestat així al moment del cobrament del premi, haurà d’estar en condicions d’acreditar davant l’Administració Tributària que el premi ha estat repartit als titulars de participacions, sent per tant necessària la identificació de cada guanyador així com del seu percentatge de participació.

 

Identificació

 

La SELAE haurà de procedir a identificar als guanyadors dels premis sotmesos a gravamen, és a dir, els que siguin superiors a 2.500 € per dècim, independentment que el premi hagi estat obtingut per un de sol o bé conjuntament per diverses persones o entitats.

 

El gestor del dècim haurà d’estar en condicions d’acreditar davant l’Administració Tributària que el premi ha estat repartit als titulars de participacions perquè quan es divideixi el premi no es consideri com una donació i es gravi amb l’impost de successions i donacions.

 

Atenció. És recomanable que els dècims premiats es cobrin a través de les entitats bancàries i que al propi banc s’identifiqui amb nom, cognoms i DNI a cadascuna de les persones amb les qui s’ha compartit el dècim afortunat. L’efecte negatiu de no donar les dades identificatives de la llista de premiats al banc és que no arribin adequadament a l’Agència Tributària. En aquest cas, el comprador del dècim el cobrarà al banc (amb la retenció del 20% igualment aplicada per endavant), però a l’hora de repartir-ho entre les persones amb les quals compartia aquest dècim (serà complicat justificar davant l’Administració Tributària l’origen dels fons), el lliurament es podria considerar una donació i, per tant, gravar-se amb l’impost de donacions.

 

No residents sense establiment permanent

 

Addicionalment, els contribuents no residents sense establiment permanent que resultin agraciats i hagin suportat la retenció al moment de l’abonament del premi podran sol·licitar la devolució que pogués correspondre’ls per aplicació d’un conveni per evitar la doble imposició internacional.

RELACIÓ LABORAL DE CARÀCTER ESPECIAL DELS REPRESENTANTS DE COMERÇ

En l’Estatut dels Treballadors es recullen determinades relacions laborals que a causa de la seva naturalesa jurídica no es regulen per l’Estatut dels Treballadors, sinó per una regulació específica. En aquest cas, els representants de comerç es regulen pel Reial decret 1438/1985, de l’1 d’agost. En general, les condicions laborals d’un representant de comerç són similars a les d’un treballador ordinari. Però existeixen algunes peculiaritats que ha de conèixer.

Ha de saber que l’activitat de representació comercial pot ser canalitzada a través de tres relacions jurídiques, els límits de les quals apareixen en permanent conflicte:

 

• Relació laboral comuna i és la que caracteritza als denominats dependents de comerç i es regeix per l’Estatut dels Treballadors.

 

• Relació laboral especial i es regula tant en l’article 2.1 f) de l’Estatut dels Treballadors com en el Reial decret 1438/1985, de l’1 d’agost, és la desenvolupada pels denominats representants de comerç.

 

• Relació mercantil regulada per la Llei 12/1992, de 27 de maig, sobre contracte d’Agència, exercida pels agents mercantils.

 

A continuació explicarem la relació laboral especial dels representants de comerç, regulada en el Reial decret 1438/1985.

 

Relació laboral de caràcter especial dels representants de comerç

 

Els representants de comerç són aquells treballadors que representen una o diverses mercantils per promocionar els seus serveis o productes, és a dir realitzen labors de captació de clients a canvi d’una retribució, però sense assumir cap tipus de risc en l’operació.

 

Els clients captats pertanyen a l’empresa, però en cas d’extinció de la relació laboral, a la indemnització per acomiadament s’haurà d’afegir la indemnització per clientela sempre que una vegada extingit el contracte, el treballador estigui obligat a no competir amb l’empresari o a no prestar serveis per a un altre empresari competidor.

 

 

 

 

 

A quins treballadors se’ls aplica?

 

Els representants que actuen per compte d’una o més empreses per promoure o concertar amb altres empreses operacions mercantils sense assumir el risc i ventura d’aquelles, a canvi d’una retribució.

 

Estan exclosos d’aquesta relació laboral especial els treballadors que, dedicant-se a aquesta activitat, l’efectuïn en locals de l’empresa o tenint en ells un lloc de treball i estiguin subjectes a l’horari laboral de l’empresa.

 

Característiques

 

• La relació laboral s’haurà de formalitzar en un contracte per escrit en el qual s’identificaran les operacions mercantils a promoure o concertar pel treballador, indicant-se si escau l’inventari i valor atribuït.

 

• Lliurament als representants legals dels treballadors d’una còpia bàsica del contracte en el termini de deu dies. Igualment se’ls notificarà en el mateix termini les pròrrogues d’aquests contractes, així com les denúncies d’aquests.

 

• Comunicació al Servei Públic d’Ocupació del contingut del contracte, amb l’adjunció d’una còpia bàsica signada pels representants legals dels treballadors, si n’hi hagués.

 

• El contracte podrà ser per temps indefinit o de durada determinada. En aquest cas, el període inicial més les pròrrogues acumulades, si escau, no podrà ser superior a tres anys.

 

• El treballador no estarà subjecte a cap jornada o horari de treball concret, sense perjudici de les previsions contingudes en pactes col·lectius o individuals.

 

• Els treballadors tenen dret al gaudi de vacances anuals i permisos retribuïts d’acord amb la normativa general. Fins i tot per a aquells treballadors que només té una retribució per comissió, i no existeix un fix.

 

• Els treballadors tenen dret al reconeixement de la clientela que hagin aconseguit com a conseqüència de la seva gestió. Igualment se’ls assignarà zones d’actuació.

 

Anualment, s’ha d’actualitzar els clients captats pel treballador fent constància del volum de les operacions realitzades durant l’any. Al final de la relació laboral, només han de constar els clients que hagin realitzat operacions en els 2 últims anys a l’efecte de calcular una indemnització.

 

• Els treballadors són responsables de les pèrdues o deterioracions que per la seva culpa o negligència pugui sofrir el mostrari o instrument de treball que se li proporcioni per al seu desenvolupament.

 

• Les retribucions estaran constituïdes per comissions sobre les operacions en què hagués intervingut i fossin acceptades per l’empresari, d’una banda fixa i una altra per comissions o exclusivament en una quantitat fixa.

 

• Les indemnitzacions en cas d’acomiadament seran fixades d’acord amb el previst amb caràcter general en l’Estatut dels Treballadors, i es calcularà el seu salari sobre la base dels ingressos obtinguts en els dos anys anteriors o període inferior, si escau. En cas de dimissió del treballador aquest haurà de notificar-ho amb una antelació mínima de tres mesos.

 

A més de la indemnització comentada anteriorment, en funció dels clients captats durant la relació laboral, tindrà dret a una indemnització per clientela. Per a això s’han de complir els següents requisits:

 

• L’extinció no es pot deure a un incompliment pel treballador de les obligacions que li corresponen.

 

• Una vegada finalitzada la relació laboral el treballador estarà obligat a no competir amb l’empresari o a no prestar serveis per a un altre empresari competidor.

 

• Acreditar un augment de la clientela. Per a això, s’haurà de tenir en compte l’annex del contracte en el qual es recullin els clients aportats per l’empresa

 

• La quantia d’aquesta indemnització s’haurà de pactar entre ambdues parts. En cas de desacord, s’haurà d’acudir a la justícia. No obstant això, la seva quantia no podrà superar l’import total de les comissions corresponents a un any, calculat per l’import mitjà del total de les comissions percebudes durant els últims tres anys, o el període inferior que hagués durat la relació laboral, si escau.

APROVAT EL NOU SISTEMA DE GESTIÓ DE L’IVA BASAT EN EL SUBMINISTRAMENT IMMEDIAT D’INFORMACIÓ (SII) I ALTRES OBLIGACIONS EN MATÈRIA D’IVA

En el BOE del dia 06-12-2016, s’ha publicat el Reial decret 596/2016, de 2 de desembre, per a la modernització, millora i impuls de l’ús de mitjans electrònics en la gestió de l’IVA, pel qual es modifiquen diversos reglaments (com el de l’IVA i el de facturació), i s’implanta un nou sistema de gestió de l’IVA basat en el subministrament immediat d’informació (SII), aplicable per a grans empreses i optatiu per a la resta, que entrarà en vigor l’1 de juliol de 2017. A més, s’introdueixen altres modificacions en l’IVA i la facturació; algunes van entrar en vigor el 7 de desembre de 2016, d’altres ho faran l’1 de gener de 2017.

En el BOE del dia 06-12-2016, s’ha publicat el Reial decret 596/2016, de 2 de desembre per a la modernització, millora i impuls de l’ús de mitjans electrònics en la gestió de l’IVA, que la modificació més rellevant de la qual, és la introducció de l’anomenat sistema de subministrament immediat d’informació (SII).

 

En aquest sistema, els empresaris o professionals que hagin de presentar declaracions mensuals també han de portar els llibres registre de l’impost a través de la seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària mitjançant el subministrament electrònic dels registres de facturació i informació addicional de rellevància fiscal.

 

Els qui quedin subjectes a aquesta nova obligació (o els que, encara que no hi estiguin obligats, optin per complir les seves obligacions comptables per aquesta via) quedaran eximits de l’obligació de presentar altres declaracions informatives (models 347 i 340) i veuran ampliat fins al 30 de cada mes i a l’últim dia del mes de febrer el termini per presentar les seves declaracions-liquidacions de l’impost. D’acord amb la introducció del text reglamentari, tampoc hauran de presentar la declaració resum anual.

 

Què és el nou sistema de subministrament immediat d’informació de l’IVA?

 

El nou sistema, que per les seves característiques especials, s’ha denominat “subministrament immediat d’informació” o “SII”, estableix l’obligació de remetre la informació que contenen els llibres registres de l’IVA, a més d’algunes dades addicionals, a través de la seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT).

 

Atenció. No es remeten les factures pròpiament dites (emeses o rebudes) sinó la informació o les dades obligatòries que consten en els llibres registres més aquelles addicionals que es consideren convenients per exercir el control necessari que exigeix l’impost així com l’assistència al contribuent.

 

Aquest sistema suposarà la gestió dels llibres registre de l’IVA a través de la pàgina web de l’AEAT, i cadascun d’ells es formarà amb la remissió de la informació relativa a les diferents operacions que s’han de registrar en els llibres; remissió que acosta el moment del registre o comptabilització de les factures al de la realització efectiva de l’operació econòmica. Suposa, per això, un important canvi en la gestió de l’IVA, que començarà a funcionar l’1 de juliol de 2017.

 

Subjectes obligats a subministrar informació a través de la seu electrònica de l’AEAT

 

El SII és obligatori per als empresaris i professionals i altres subjectes passius que el seu període de liquidació coincideixi amb el mes natural: grans empreses (facturació superior a 6.010.121,04 € l’any anterior), grups d’IVA i inscrits en el REDEME (registre de devolució mensual de l’IVA).

 

Igualment el podran utilitzar de forma voluntària els qui exerceixin l’opció a través de la corresponent declaració censal, en aquest cas, el seu període de declaració serà mensual.

 

L’opció s’haurà d’exercir durant el mes de novembre anterior a l’inici de l’any natural que hagi de fer efecte mitjançant la presentació de la corresponent declaració censal (model 036) o al temps de presentar la declaració de començament d’activitat fent efecte, en aquest cas, l’any natural en curs.

 

Atenció. L’opció per aplicar el SII des de l’1 de juliol de 2017 s’haurà de realitzar durant el mes de juny 2017.

 

L’opció s’entendrà prorrogada per als anys següents sempre que no es produeixi la renúncia a aquesta, i s’haurà de complir amb les obligacions del SII almenys l’any en què s’opti.

 

La renúncia s’haurà d’exercitar mitjançant la presentació de la declaració censal (model 036) en el mes de novembre anterior a l’inici de l’any natural que hagi de fer efecte.

 

L’exclusió del REDEME suposarà l’exclusió del SII amb efectes des del primer dia del període de liquidació en el qual s’hagi notificat l’acord d’exclusió, tret que el període de liquidació segueixi sent mensual.

 

El cessament en el règim especial del grup d’entitats determinarà el cessament en el SII amb efectes des que es produeixi aquell, tret que el període de liquidació segueixi sent mensual.

 

Informació a subministrar a través del SII

 

El SII és una nova manera de gestió dels llibres registre, si bé la informació a anotar o subministrar varia pel que fa als llibres tal com se’ls estava exigint.

 

Els llibres s’hauran de portar a través de la seu electrònica de l’AEAT, mitjançant el subministrament electrònic dels registres de facturació (mitjançant un servei web o, si escau, a través d’un formulari electrònic, amb un disseny que s’haurà d’aprovar mitjançant una Ordre del Ministre), i de forma unificada per a tots els establiments permanents que es disposi al territori d’aplicació de l’impost.

 

Així, les entitats incloses en el SII, a més de la informació prevista per als llibres registre tradicionals, inclouran:

 

1. a) Llibre registre de factures emeses:

 

• Tipus de factura: completa o simplificada, factures expedides per tercers i rebuts del règim especial d’agricultura, ramaderia i pesca entre d’altres.
• Identificació de rectificació registral
• Descripció de l’operació
• Factures rectificatives: la seva identificació, referència de la factura rectificada o les especificacions que es modifiquen.
• Factures substitutives: referència de les factures substituïdes o les especificacions que se substitueixen.
• Facturació per destinatari.
• Inversió del subjecte passiu.
• Règims especials (agències de viatge, règim especial de béns usats, recàrrec d’equivalència, grup d’entitats, or d’inversió).
• Període de liquidació de les operacions.
• Indicació d’operació no subjecta / exempta.
• Acord AEAT de facturació si escau.
• Una altra informació amb transcendència tributària determinada a través d’Ordre ministerial.

 

1. b) Llibre registre de factures rebudes:

 

• El nombre de recepció se substitueix pel nombre i sèrie de la factura.
• Identificació de rectificació registral.
• Descripció de l’operació.
• Facturació per destinatari.
• Inversió del subjecte passiu.
• Adquisició intracomunitària de béns.
• Règims especials (agències de viatge, béns usats, recàrrec d’equivalència, grup d’entitats).
• Quota tributària deduïble del període de liquidació.
• Període de liquidació en el qual es registren les operacions.
• Data comptable i nombre de document duaner (DUA) en el cas d’importacions.
• Una altra informació amb transcendència tributària determinada a través d’Ordre ministerial.

 

El subministrament electrònic dels registres de facturació es realitzarà a través de la seu electrònica de l’AEAT mitjançant un servei web o a través d’un formulari electrònic, conforme amb els camps de registre aprovats en la corresponent Ordre ministerial.

 

En el supòsit de factures simplificades, emeses o rebudes, es podran agrupar, sempre que compleixin uns requisits determinats, i enviar els registres de facturació del corresponent assentament resum.

 

L’AEAT oferirà dades de contrast dels registres de facturació subministrats, posant a la disposició del contribuent la informació obtinguda d’aquells clients i proveïdors que apliquin el SII. D’aquesta forma, el sistema constituirà una eina d’assistència en l’elaboració de les declaracions-liquidacions per l’IVA.

 

1. c) Llibre registre de béns d’inversió i llibre registre de determinades operacions intracomunitàries:

 

Aquests llibres també s’han de portar a través de la seu electrònica de l’AEAT, si bé el seu contingut no es veu alterat.

 

Terminis per a la remissió electrònica de les anotacions registrals

 

• Factures expedides: quatre dies naturals des de l’expedició de la factura, tret que es tracti de factures expedides pel destinatari o per un tercer, en aquest cas, aquest termini serà de vuit dies naturals. En tots dos suposats el subministrament s’haurà de realitzar abans del dia 16 del mes següent a aquell en què s’hagués produït la meritació de l’impost.

 

• Factures rebudes: quatre dies naturals des de la data en què es produeixi el registre comptable de la factura o del document on consti la quota liquidada per les duanes quan es tracti d’importacions i, en tot cas, abans del dia 16 del mes següent al període de liquidació en què s’hagin inclòs les operacions.

 

• Determinades operacions intracomunitàries (enviament o recepció de béns mobles corporals per a la seva utilització temporal o per a la realització d’informes pericials, reparacions i treballs sobre els mateixos): quatre dies naturals des del moment d’inici de l’expedició o transport, o si escau, des del moment de la recepció dels béns.

 

• Operacions a què sigui d’aplicació el règim especial del criteri de caixa: terminis generals sense perjudici de les dades que s’hagin de subministrar al moment en què s’efectuïn els cobraments o pagaments totals o parcials de les operacions.

 

• Rectificacions registrals: abans del dia 16 del mes següent al final del període a què es refereixi la declaració en la qual s’hagin de tenir en compte.

 

• Llibre registre de béns d’inversió: la totalitat dels registres es remetran dins del termini de presentació de l’últim període de liquidació.

 

S’exclouen del còmput els dissabtes, els diumenges i els declarats festius nacionals.

 

Durant el segon semestre de l’any 2017 el termini anterior de quatre dies s’amplia a vuit dies naturals.

 

Els subjectes passius que apliquin el SII des de l’1 de juliol de 2017 estaran obligats a remetre els registres de facturació del primer semestre del 2017 abans de l’1 de gener de 2018.

 

Termini de presentació de les declaracions-liquidacions

 

S’amplia per als empresaris que utilitzin el SII fins als 30 primers dies naturals del mes següent al corresponent període de liquidació mensual, o fins a l’últim dia del mes de febrer en el cas de la declaració-liquidació corresponent al mes de gener.

 

Altres modificacions reglamentàries

 

Conseqüència de quant s’ha exposat el legislador modifica altres Reglaments per acollir les opcions, renúncies, etc., relatives fonamentalment al SII.

 

Declaracions censals

 

S’incorpora l’opció per la gestió de llibres registre de l’IVA a través del SII i l’opció pel compliment de l’obligació d’expedir factura pel destinatari o per tercer així com la seva revocació entre les causes de presentació del model 036 de Declaració censal d’alta, modificació i baixa en el Cens d’Empresaris, Professionals i Retenidors.

 

Supressió d’obligacions formals

 

S’exonera als subjectes passius que apliquin el SII de presentar les següents declaracions informatives:

 

• Declaració d’operacions amb terceres persones – model 347, a partir del període corresponent a 2017.

 

• Declaració informativa amb el contingut dels llibres registre – model 340 per als subjectes passius inscrits en el REDEME. La supressió afectarà les declaracions relatives a la informació a subministrar a partir del període corresponent a juliol del 2017.

 

D’aquesta manera, solament queden obligats a presentar aquest model 340 els subjectes passius de l’IGIC inscrits en el registre de devolució mensual, amb el contingut dels llibres registre al fet que es refereix l’article 49.1 del Decret 268/2011, de 4 d’agost.

 

A aquestes declaracions s’ha d’afegir, d’acord amb l’exposició de motius del RD 596/2016, la declaració-resum anual de l’IVA – modelo 390, la supressió del qual es realitzarà mitjançant Ordre del Ministre d’Hisenda i Funció pública.

 

Dilacions per causa no imputable a l’administració

 

S’afegeix com a motiu de dilació l’incompliment de l’obligació de gestió dels llibres registre de l’IVA a través de la seu electrònica de l’AEAT. La dilació es computarà des de l’inici del procediment fins al dia de la seva presentació o registre.

 

Facturació pels destinataris de les operacions o tercers

 

Les persones i entitats que apliquin el SII i hagin optat pel compliment de l’obligació d’expedir factura pel destinatari o un tercer, hauran de comunicar mitjançant declaració censal (model 036), aquesta opció, la data a partir de la qual l’exerceixen i, si escau, la renúncia i data d’efecte.

 

Aquesta comunicació es podrà realitzar a partir del mes de juny del 2017.

 

Termini per a la remissió de les factures

 

Fins ara el termini de remissió de les factures en el cas que el destinatari sigui un altre empresari o professional és el d’un mes des de la data d’expedició de les factures.

 

A partir de l’1 de gener de 2017, es modifica l’article 18 del Reglament de facturació, per especificar que, en el cas que el destinatari sigui un empresari o professional, la factura se li haurà de remetre abans del dia 16 del mes següent a aquell en què s’ha produït la meritació de l’IVA corresponent a la citada operació o en el cas de les operacions acollides al règim especial del criteri de caixa abans del dia 16 del mes següent a aquell en què s’hagués realitzat.

 

Es manté l’obligació d’expedir i lliurar la factura al destinatari que no tingui la condició d’empresari o professional al moment de produir-se la meritació de l’operació.

 

Règim de devolució a viatgers

 

Es concreta normativament el projecte DIVA implantat per l’AEAT fa uns mesos, relatiu al sistema de devolució de l’IVA a viatgers no establerts al territori de la Unió a l’efecte de l’impost, i s’estableix la possibilitat a l’empresari o professional que ven els seus productes a ciutadans establerts fora de la Unió d’incorporar un mecanisme o sistema electrònic de devolució que ofereixi traçabilitat i que permeti una millor gestió del sistema.

 

S’estableix així un procediment de devolució més àgil per al viatger. L’AEAT, en disposar de forma anticipada de la informació de les vendes tax free, podrà efectuar els seus controls més eficaçment, disminuint per tant el temps d’espera en el punt de segellat. Per la seva banda, el proveïdor dels béns obté més seguretat i traçabilitat en tot el procés, ja que els seus documents de reemborsament d’IVA estan disponibles directament en el sistema de l’administració.

 

D’acord amb la modificació inclosa en la norma reglamentària (amb entrada en vigor l’1 de gener de 2017), el proveïdor expedirà la factura i, si escau (el sistema és opcional), un document electrònic de reemborsament disponible a la seu electrònica de l’AEAT. El viatger presentarà els béns en la duana d’exportació, que acreditarà la sortida mitjançant el corresponent visat en la factura o document electrònic de reemborsament; pel viatger es remetrà la factura o el document electrònic de reemborsament visats per la duana al proveïdor.

 

El funcionament de devolució de l’impost suportat per ciutadans no establerts en la Unió, o sistema DIVA, es basa que les botigues, directament o a través de les empreses de tax free, enviïn, a l’AEAT, les factures corresponents a les vendes tax free que realitzen (document electrònic de reemborsament), que es pot efectuar de dues formes: a) Servei web per a enviaments massius d’informació (apropiat per a un perfil de grans cadenes de distribució i de botigues que usin els serveis d’operadors de tax free). b) Formulari web a la pàgina de l’Agència Tributària (especialment dissenyat per a pimes).

 

Al moment d’abandonar el territori de la Unió per un port o aeroport espanyol, el viatger es presentarà al punt de segellat d’IVA amb la factura digital que estarà identificada com a DIVA (document electrònic de reemborsament) i amb els béns adquirits per al seu segellat digital.

 

En tots els punts de segellat d’IVA (duanes de ports i aeroports espanyols de sortida de viatgers amb destinació a tercers països), hi haurà tecnologia que permetrà el segellat automatitzat dels documents electrònics de reemborsament de tal manera que únicament quan, conformement al sistema d’anàlisi de risc, calgui el control, s’efectuarà una intervenció manual de la duana.

 

Límits per a l’aplicació del règim simplificat i el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca per a l’exercici 2017

 

Si bé la Llei de l’IVA havia modificat els límits quantitatius aplicables als règims especials simplificat i de l’agricultura, ramaderia i pesca, reduint-los a 150.000 euros, s’havia establert una excepció per als exercicis 2016 i 2017, de manera que en aquests dos exercicis aquest límit s’elevava a 250.000 euros.

 

Ara es recull aquesta modificació tècnica adequant o precisant reglamentàriament que en l’exercici 2017:

 

1. A) Queden exclosos del règim especial simplificat d’IVA:

 

A.1). Els subjectes passius que haguessin superat l’any natural per al conjunt de les seves activitats empresarials o professionals, excepte les agrícoles, forestals i ramaderes: 250.000 euros (aquesta magnitud per als exercicis 2018 i següents serà de 150.000 euros).

 

A.2). Els subjectes passius que hagin superat en un any natural l’import de 250.000 euros anuals, exclòs l’IVA, per les adquisicions o importacions de béns i serveis per al conjunt de les activitats empresarials o professionals del subjecte passiu, excloses les relatives a elements de l’immobilitzat.

 

Els efectes d’aquestes causes d’exclusió tindran lloc l’any immediat posterior a aquell en què es produeixi.

 

1. Queden exclosos del règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca:

 

B.1) Els subjectes passius que superin per a la totalitat de les operacions realitzades, diferents dels acolliments al règim especial, durant l’any immediat anterior un import de 250.000 euros.

 

B.2) Els subjectes passius que hagin superat l’any immediat anterior l’import de 250.000 euros, exclòs l’IVA, per les adquisicions o importacions de béns i serveis per al conjunt de les activitats empresarials o professionals del subjecte passiu, excloses les relatives a elements de l’immobilitzat.

QUINES PRESTACIONS TENEN ELS AUTÒNOMS QUE COTITZEN A LA SEGURETAT SOCIAL?

El treballador per compte propi o autònom, que cotitza a la Seguretat Social té dret a accedir a les prestacions del sistema de la Seguretat Social: jubilació, prestacions per malaltia comuna o professional; prestacions de maternitat o paternitat. També si cotitza és la premissa necessària per tenir dret al cessament d’activitat dels autònoms.

 

Li recordem que si vostè és un treballador per compte propi, donar-se d’alta com a autònom és el requisit imprescindible per accedir a les prestacions que cobreix el sistema de Seguretat Social: incapacitat temporal, permanent, maternitat, paternitat, viduïtat, cessament d’activitat i, per descomptat, la jubilació.

 

Incapacitat temporal

 

Per accedir a la baixa per malaltia, un autònom ha d’estar donat d’alta i al corrent de pagament amb la Seguretat Social.

 

Cotitzar per la prestació d’incapacitat temporal (IT) per contingències comunes és obligatori, i s’ha de formalitzar davant la mútua col·laboradora que el treballador decideixi. La protecció per contingències professionals, no obstant això, és voluntària excepte per a aquelles activitats professionals amb elevat risc de sinistralitat.

 

L’autònom ha de presentar una declaració oficial sobre la situació d’IT en els 15 dies següents a la baixa, i reiterar-lo semestralment si se li demana.

 

La quantia de la prestació serà, per contingència comuna, del 60% de la base reguladora entre els dies 4 i 20 de baixa, i a partir del dia 21, del 75%. En el cas de les baixes per contingències professionals, la prestació és del 75% des de l’endemà de la baixa.

 

Incapacitat permanent

 

En principi, la prestació d’incapacitat permanent es reconeix en els mateixos termes que en el règim general, encara que hi ha certes particularitats.

 

Si la incapacitat deriva d’una malaltia professional, només podran accedir a aquesta prestació si han millorat voluntàriament la seva cotització en incorporar les contingències per accidents de treball i malalties professionals, o les hagin de cobrir de forma obligatòria.

 

Jubilació

 

Com la resta de les prestacions, es reconeix en els mateixos termes que en el règim general, amb alguna particularitat, com per exemple que no existeix integració de llacunes. És a dir, si en el període pres en compte per efectuar el càlcul de la pensió apareguessin mesos en els quals no s’hagi cotitzat, aquests no es completaran amb les bases mínimes vigents.

 

Maternitat i paternitat

 

Aquestes prestacions es reconeixen en els mateixos termes que en el règim general, sempre que s’estigui donat d’alta i al corrent de pagament.

 

Els descansos per maternitat i per paternitat es poden gaudir a temps parcial, però tant el subsidi com la reducció de l’activitat només es podran efectuar en un percentatge del 50%.

 

El gaudi del permís serà sempre ininterromput.

 

L’inici de la baixa s’haurà de comunicar en els 15 dies següents al fet causant.

 

Els autònoms podran percebre el subsidi per paternitat durant el període comprès entre el naixement del fill o la resolució de l’adopció, fins que finalitzi el descans per maternitat, o immediatament després de la seva finalització, sempre que es produeixi el cessament d’activitat durant aquest període.

 

Protecció per cessament d’activitat

 

Els treballadors autònoms compten amb un sistema específic de protecció per cessament d’activitat, que suposa l’abonament d’una prestació econòmica mensual i la cotització a la Seguretat Social per contingències comunes. La prestació es complementa amb accions de formació i d’inserció laboral per facilitar la seva reincorporació al mercat de treball, gestionades pels serveis públics d’ocupació.

 

Per poder accedir a aquesta prestació, a més d’estar donat d’alta i al corrent de pagament, s’ha de cotitzar específicament per aquesta protecció. A més, s’ha de comptar amb un període mínim de cotització per cessament d’activitat de dotze mesos continuats i immediatament anteriors al cessament. A més, el cessament en l’activitat ha de ser per motius econòmics, tècnics, productius o organitzatius, causes de força major, pèrdua de llicència administrativa, violència de gènere, i divorci o acord de separació matrimonial.

 

La quantia de la prestació seria del 70% de la base reguladora.

 

Font: Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social