POT L’EMPRESARI SOL•LICITAR EL TELÈFON I L’ADREÇA DE CORREU ELECTRÒNIC PARTICULARS DEL TREBALLADOR A L’EFECTE DE LA PROTECCIÓ DE DADES?

El tractament de la dada del correu electrònic i telèfon particulars del treballador pot ser ignorat per l’empresari, atès que cap norma exigeix que el treballador, per a l’adequada perfecció de la seva relació contractual, hagi de facilitar aquestes dades a l’empresari a qui presta els seus serveis.

És freqüent que en ocasions es pugui preguntar si com a empresari pot sol·licitar el telèfon i l’adreça de correu electrònic particulars del treballador i que això no vulneri la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD).

 

Doncs bé, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, ha manifestat sobre aquest tema que el tractament de la dada del correu electrònic i telèfon particulars del treballador pot ser ignorat per l’empresari, atès que cap norma exigeix que el treballador, per a l’adequada perfecció de la seva relació contractual, hagi de facilitar aquestes dades a l’empresari a qui presta els seus serveis.

 

És a dir, aquest tractament s’excediria del tractament permès inicialment per la LOPD, que habilita el tractament de les dades necessàries per al manteniment de la relació contractual del treballador amb treballador (article 6.2), però no d’aquells que no siguin precisos per a tal fi (per resultar excessius en relació amb aquest, i constituir una intromissió en l’esfera de la vida privada del treballador).

 

No obstant això, si les circumstàncies de la prestació de serveis per a l’empresa comportessin una disponibilitat personal del treballador fora del seu centre o horari de treball, una mesura més moderada i igual d’eficaç per aconseguir la comunicació de l’empresa amb el treballador seria posar-li a disposició un instrument de treball com podria ser un telèfon d’empresa.

 

En tot cas, seria possible que els afectats facilitessin les dades referents al seu e-mail i número telefònic particulars, si bé la recollida d’aquestes dades hauria d’emplenar-se voluntàriament, prèvia l’obtenció del consentiment del treballador, que podrà oposar-se posteriorment al seu tractament exercint els drets d’oposició o cancel·lació recollits en els articles 16 i 17 de la LOPD.

S’APROVA LA PUJADA DEL SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL (SMI) I DE LES BASES MÀXIMES DE COTITZACIÓ

El dia 3 de desembre es va publicar en el BOE el Reial decret-llei 3/2016, de 2 de desembre, pel qual s’adopten mesures en l’àmbit tributari dirigides a la consolidació de les finances públiques i altres mesures en l’àmbit tributari dirigides a la consolidació de les finances públiques i altres mesures urgents en matèria social.

 

En concret, en l’àmbit laboral s’estableixen les següents mesures:

 

1. Actualització en un 3% del topall màxim i de les bases màximes de cotització en el sistema de la Seguretat Social

 

Les quanties del topall màxim de la base de cotització a la Seguretat Social en aquells règims que ho tinguin establert i de les bases màximes de cotització aplicables en cadascun d’ells s’incrementaran, a partir de l’1 de gener de 2017, en un 3 per cent respecte a les vigents l’any 2016. Per tant, la base màxima quedarà en 3.751,20 € (3.642 € el 2016).

 

2. Increments futurs del topall màxim i de les bases màximes de cotització i del límit màxim de les pensions del sistema de la Seguretat Social

 

Els increments del topall màxim de la base de cotització i de les bases màximes de cotització en el sistema de la Seguretat Social, així com del límit màxim per a les pensions causades en aquest sistema, que es realitzin amb posterioritat a l’establert en aquest Reial decret-llei s’ajustaran a les recomanacions efectuades en tal sentit per la Comissió Parlamentària Permanent d’Avaluació i Seguiment dels Acords del Pacte de Toledo i els acords en el marc del diàleg social.

 

 

 

3. Fixació del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2017

 

S’encomana al Govern fixar el salari mínim interprofessional (SMI) per 2017 amb un increment del 8% respecte de l’establert per al 2016. Això suposa una pujada dels 655,20 euros actuals als 707,60 euros mensuals en 14 pagues.

 

El salari mínim actual se situa en 9.172,8 euros mentre que el 2017 assolirà els 9.906,4 euros anuals.

MESURES TRIBUTÀRIES DIRIGIDES A LA CONSOLIDACIÓ DE LES FINANCES PÚBLIQUES

En el BOE del dia 03-12-2016, s’ha publicat el Reial decret-llei 3/2016 (RDL 3/2016) pel qual s’adopten mesures en l’àmbit tributari dirigides a la consolidació de les finances públiques. Destaquen, entre d’altres, les modificacions en l’Impost de Societats sobre la limitació de deducció de pèrdues derivades de la transmissió o del deteriorament de participacions, la limitació en la compensació de les bases imposables negatives, s’estableix també un nou límit per a l’aplicació de deduccions per doble imposició interna i internacional. Així mateix, es prorroga una vegada més la vigència de l’Impost de Patrimoni durant 2017, es produeix un increment dels tipus de gravamen dels Impostos sobre productes intermedis, sobre l’alcohol i begudes derivades i sobre les labors del tabac i s’endureixen les possibilitats d’ajornament o fraccionament de determinats tipus de deutes.

 

A continuació, de manera resumida, els informem de les principals novetats introduïdes per aquest RDL 3/2016:

 

PRINCIPALS NOVETATS

 

IMPOST SOBRE SOCIETATS

 

1.1 Limitació a la compensació de bases imposables negatives per a les grans empreses

 

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir d’1 de gener de 2016 es limita la compensació de bases imposables negatives d’exercicis anteriors per a contribuents l’import net de la xifra de negoci dels quals sigui almenys de 20 milions d’euros durant els 12 mesos anteriors a la data en què s’iniciï el període impositiu, en els següents percentatges:

 

• Contribuents l’import net de la xifra de negoci (INXN) dels quals sigui almenys de 20 milions d’euros però inferior a 60 milions d’euros, el 50%;
• Contribuents l’import net de la xifra de negoci (INXN) dels quals sigui almenys de 60 milions d’euros, el 25%. Per a aquestes empreses desapareix l’import mínim de compensació d’1 milió d’euros

 

Addicionalment, es fixa un nou límit en l’aplicació de deduccions per evitar la doble imposició internacional o interna, generada o pendent de compensar que es xifra en el 50 % de la quota íntegra del contribuent.

 

Les entitats amb INXN < 20 milions d’euros seguiran aplicant el 2016 el límit del 60% i el mínim del milió d’euros. El 2017, si la norma no canvia, aquests contribuents aplicaran el 70%.

 

1.2 No deduïbilitat de les pèrdues realitzades en la transmissió de participacions en entitats

 

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2017 s’estableix la no deduïbilitat de les pèrdues realitzades en la transmissió de participacions en entitats sempre que es tracti de participacions amb dret a l’exempció (participació significativa del 5% o valor d’adquisició de 20 milions d’euros, si bé s’entén complert si es va assolir en qualsevol dia de l’any anterior a la transmissió) en les rendes positives obtingudes, tant en dividends, com en plusvàlues generades en la transmissió de participacions.

 

Així mateix, queda exclosa d’integració a la base imposable qualsevol tipus de pèrdua que es generi per la participació en entitats situades en paradisos fiscals o en territoris que no assoleixin un nivell de tributació adequat.

 

1.3 Pèrdues per deteriorament de participacions (Reversió dels deterioraments de valor de participacions)

 

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2016, es disposa que la reversió de les pèrdues per deteriorament de valor de participacions que van resultar fiscalment deduïbles en períodes impositius previs a 2013 i que a partir d’aquesta data no ho són, haurà de realitzar-se per un import mínim anual, de forma lineal durant cinc anys.

 

Cal recordar el tractament fiscal existent en relació amb els deterioraments de participacions. Aquests deterioraments registren en l’àmbit comptable la pèrdua esperada en l’inversor davant la disminució de l’import recuperable de la participació posseïda respecte del seu valor d’adquisició, sense que aquella pèrdua hagi estat realitzada. La incorporació de rendes a la base imposable de l’Impost de Societats es construeix actualment sobre el principi de realització, de manera que els deterioraments de valor de participacions en entitats no són fiscalment deduïbles des de l’any 2013, si bé aquells deterioraments que van ser registrats amb anterioritat i minoraren la base imposable, mantenen un règim transitori de reversió. Tot això, ens porta a aquesta mesura d’eixamplament de la base imposable, que consisteix en un nou mecanisme de reversió d’aquells deterioraments de valor de participacions que van resultar fiscalment deduïbles en períodes impositius previs a 2013. Aquesta reversió es realitza per un import mínim anual, de forma lineal durant cinc anys. En aquest RDL s’estableix la incorporació automàtica dels referits deterioraments, com un import mínim, sense perjudici que resultin reversions superiors per les regles de general aplicació, tenint en compte que es tracta de pèrdues estimades i no realitzades que minoraren la base imposable de les entitats espanyoles.

IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

 

Es prorroga al 2017 l’aplicació d’aquest impost en els mateixos termes que es va fer per 2016.

 

IMPOSTOS ESPECIALS

 

Amb efectes des del 3 de desembre de 2016, s’incrementen els tipus impositius dels següents impostos especials: Impost sobre Productes Intermedis, Impost sobre l’Alcohol i Begudes Derivades i Impost sobre les Labors del Tabac.

 

Impost sobre Productes Intermitjos

 

L’impost s’exigirà als següents tipus:

 

• Productes intermitjos amb un grau alcohòlic volumètric adquirit no superior al 15% vol.: 38,48 € per hectolitre per a Península i Illes Balears i 30,14 € per hectolitre a Canàries (anteriorment aquests tipus eren 36,65 € i 28,70 €, respectivament).

 

• Els altres productes intermitjos: 64,13 € per hectolitre per a Península i Illes Balears i 50,21 € per hectolitre (anteriorment 61,08 € i 47,82 €, respectivament).

Impost sobre l’Alcohol i Begudes Derivades

 

L’impost s’exigirà als següents tipus:

 

• Península i Illes Balears: 958,94 € per hectolitre d’alcohol pur (anteriorment 913,28 €).
• Canàries: 750,36 € per hectolitre d’alcohol pur (anteriorment 714,63 €).

 

Règim de destil·lació artesanal:

 

• Tarifa primera: 839,15 € per hectolitre d’alcohol pur en Península i Illes Balears i 653,34 € per hectolitre d’alcohol pur a Canàries (anteriorment, 799,19 € i 622,23 €, respectivament).
• Tarifa segona: 839,15 € per hectolitre d’alcohol pur en Península i Illes Balears i 653,34 € per hectolitre d’alcohol pur a Canàries (anteriorment, 799,19 € i 622,23 €, respectivament).

 

• Introducció de begudes derivades fabricades en altres Estats membres per petits destiladors que obtenen una producció anual que no excedeixi de 10 hectolitres d’alcohol pur: 839,15 € per hectolitre d’alcohol pur en Península i Illes Balears i 653,34 € per hectolitre d’alcohol pur a Canàries (anteriorment, 799,19 € i 622,23 €, respectivament).

 

• Règim de cosechero: 226,36 € per hectolitre d’alcohol pur en Península i Illes Balears i 175,40 € per hectolitre d’alcohol pur a Canàries (anteriorment, 215,58 € i 167,05 €, respectivament).

 

Impost sobre les Labors del Tabac

 

S’introdueixen canvis en els tipus impositius relatius als cigarrets i a la picadura per cargolar:

 

Cigarrets:

 

• Tipus específic: 24,7 € per cada 1.000 cigarrets (anteriorment 24,1 €).

 

• L’import de l’impost no pot ser inferior al tipus únic de 131,5 € per cada 1.000 cigarrets, i s’incrementarà fins a 141 € quan als cigarrets se’ls determini un preu de venda al públic inferior a 196 € per cada 1.000 cigarrets (anteriorment 128,65 € i 138 €, respectivament).

 

Picadura per cargolar:

 

• Tipus específic: 23,5 € per quilogram (anteriorment 22 €).

 

• L’import de l’impost no pot ser inferior al tipus únic de 98,75 € per cada quilogram, i s’incrementarà fins a 102,75 € quan a la picadura per cargolar se li determini un preu de venda al públic inferior a 165 € per quilogram (anteriorment 96,5 € i 100,5 €, respectivament).

 

MODIFICACIONS LLEI GENERAL TRIBUTÀRIA

 

Amb efectes des de l’01-01-2017, eliminació de la possibilitat d’ajornament o fraccionament de determinades obligacions tributàries.

 

• Se suprimeix l’excepció normativa que obria la possibilitat d’ajornament o fraccionament de les retencions i ingressos a compte.
• S’elimina la possibilitat d’ajornament o fraccionament de les obligacions tributàries que hagi de complir l’obligat a realitzar pagaments fraccionats de l’IS.
• Tampoc podran ser objecte d’ajornament o fraccionament les liquidacions tributàries confirmades total o parcialment en virtut de resolució ferma quan prèviament hagin estat suspeses durant la tramitació del corresponent recurs o reclamació en seu administrativa o judicial.
• S’elimina la possibilitat d’ajornament o fraccionament dels tributs repercutits, essent solament ajornables en el cas que es justifiqui degudament que les quotes repercutides no han estat efectivament pagades.

 

No poden ser objecte d’ajornament o fraccionament, a partir de l’1 de gener de 2017, els següents deutes tributaris:

 

• Aquelles l’exacció de les quals es realitzi per mitjà d’efectes timbrats.
• Les corresponents a obligacions tributàries que hagin de complir el retenedor o l’obligat a realitzar ingressos a compte.
• Les que, d’acord amb la legislació concursal, tinguin la consideració de crèdits contra la massa, en cas de concurs de l’obligat tributari.
• Les resultants de l’execució de decisions de recuperació d’ajudes d’Estat.
• Les resultants de l’execució de resolucions fermes total o parcialment desestimatòries dictades en un recurs o reclamació econòmico-administrativa o en un recurs contenciós-administratiu que prèviament hagin estat objecte de suspensió durant la tramitació d’aquests recursos o reclamacions.
• Les derivades de tributs que hagin de ser legalment repercutits tret que es justifiqui degudament que les quotes repercutides no han estat efectivament pagades.
• Les corresponents a obligacions tributàries que hagi de complir l’obligat a realitzar pagaments fraccionats de l’Impost de Societats.

 

Els ajornaments o fraccionaments els procediments dels quals s’hagin iniciat abans de l’1 de gener de 2017 es regiran per la normativa anterior a aquesta data fins a la seva conclusió.

 

ALTRES NOVETATS TRIBUTÀRIES

 

 

• Aprovació de coeficients d’actualització de valors cadastrals per 2017.

 

• Modificacions en la Llei sobre Règim Fiscal de les Cooperatives: Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir d’1 de gener de 2016, igual que l’establert en la LIS, es limita la compensació de bases imposables negatives d’exercicis anteriors per a cooperatives l’import net de la xifra de negoci de les quals sigui almenys de 20 milions d’euros durant els 12 mesos anteriors a la data en què s’iniciï el període impositiu.

DELEGATS DE PERSONAL I COMITÈ D’EMPRESA. QUÈ HEM DE SABER? QUINES GARANTIES LABORALS TENEN?

Entre altres garanties laborals, tenen prioritat de permanència en l’empresa en els supòsits de suspensió o extinció per causes tecnològiques o econòmiques i en els supòsits de mobilitat geogràfica per raons tècniques, organitzatives o productives; No ser acomiadat ni sancionat durant l’exercici de les seves funcions ni dins de l’any següent a l’expiració del seu mandat, si la sanció pretén basar-se en l’acció del treballador en l’exercici de la seva representació; Disposar d’un crèdit d’hores mensuals retribuïdes, etc.

Com ja sabem, la participació dels treballadors, que constitueix un dret laboral bàsic es pot dur a terme a través de dos canals de representació: la unitària o la sindical.

 

El sistema de representació unitària està constituït per òrgans que són triats per tots els treballadors de l’empresa: delegats sindicals i seccions sindicals.

 

El sistema de representació sindical està constituït per òrgans sindicals en l’àmbit d’empresa: delegats de personal i comitè d’empresa.

 

A continuació els informem d’una sèrie de qüestions en relació amb aquests òrgans sindicals que no ha d’oblidar.

 

Delegats de personal

 

Constitueixen la representació dels treballadors en l’empresa o centre de treball que tinguin menys de 50 i més de 10 treballadors. Igualment hi podrà haver un delegat de personal en aquelles empreses o centres que tinguin entre 6 i 10 treballadors, si així ho decidissin aquests per majoria.

 

Els delegats de personal podran ser: fins a 30 treballadors, un; de 31 a 49 treballadors, tres.

 

Comitès d’empresa

 

És l’òrgan representatiu i col·legiat del conjunt dels treballadors de l’empresa o centre de treball per a la defensa dels seus interessos, i es constituirà a cada centre de treball que tingui un cens de 50 treballadors o més.

 

En empreses que tinguin a la mateixa província o en municipis limítrofs més d’un centre de treball que en cadascun dels seus censos no arribin als 50 treballadors, però que en el seu conjunt sí, es constituirà un comitè d’empresa conjunt. Quan uns centres tinguin 50 treballadors i uns altres de la mateixa província no, en els primers es constituiran comitès d’empresa propis i amb tots els segons se’n constituirà un altre.

 

El nombre de components del comitè d’empresa en funció al nombre de treballadors:

 

• De 50 a 100 treballadors: cinc.
• De 101 a 250 treballadors: nou.
• De 251 a 500 treballadors: tretze.
• De 501 a 750 treballadors: disset.
• De 751 a 1.000 treballadors: vint-i-un.
• De 1.000 en endavant, dos per cada mil o fracció amb un màxim de setanta-cinc.

 

Els comitès d’empresa o centre de treball triaran d’entre els seus membres un president i un secretari del comitè i elaboraran el seu propi reglament de procediment, i en remetran una còpia a l’autoritat laboral, a l’efecte de registre, i a l’empresa.

 

Es podrà pactar en conveni col·lectiu la constitució i funcionament d’un comitè intercentres, amb un màxim de 13 membres que tindran les funcions que es prevegin en el conveni col·lectiu que acordi la seva creació.

 

Qui pot promoure eleccions a delegats de personal i membres de comitès d’empresa?

 

• Les organitzacions sindicals més representatives.
• Les que comptin amb un mínim d’un 10 per 100 de representants en l’empresa.
• Els treballadors del centre de treball per acord majoritari.

 

Qui pot triar als delegats de personal i als membres del comitè d’empresa?

 

Tots els treballadors nacionals o estrangers de l’empresa o centre de treballs majors de 16 anys i amb una antiguitat en l’empresa, d’almenys, un mes.

 

Qui pot ser triat delegat de personal o membre del comitè d’empresa?

 

Els treballadors nacionals o estrangers que tinguin 18 anys complerts i una antiguitat en l’empresa, d’almenys, 6 mesos, excepte en aquelles activitats en què, per mobilitat de personal, es pacti en conveni col·lectiu un termini inferior, amb el límit mínim de 3 mesos d’antiguitat.

 

 

 

 

 

Quin és la durada del seu mandat?

 

Serà de 4 anys, s’entendrà que es mantindran en funcions en l’exercici de les seves competències i de les seves garanties fins que no s’hagin promogut i celebrat noves eleccions.

 

Solament podran ser revocats els delegats de personal i membres del comitè durant el seu mandat, per decisió dels treballadors que els hagin triat, mitjançant assemblea convocada a aquest efecte a instàncies d’un terç, com a mínim, dels electors i per majoria absoluta, mitjançant sufragi personal, lliure, directe i secret. No obstant això, aquesta revocació no es podrà efectuar durant la tramitació d’un conveni col·lectiu, ni es replantejarà fins transcorreguts, almenys, 6 mesos.

 

Les substitucions, revocacions, dimissions i extincions de mandat es comunicaran a l’oficina pública depenent de l’Autoritat Laboral i a l’empresari, i publicaran al tauler d’anuncis.

 

Competències

 

Són les mateixes per a tots dos òrgans de representació de personal.

 

El comitè d’empresa té dret a ser informat i consultat per l’empresari sobre aquelles qüestions que puguin afectar els treballadors, sobre la situació de l’empresa i l’evolució de l’ocupació en els termes següents:

 

• Informació trimestral sobre l’evolució general del sector econòmic, situació econòmica de l’empresa, evolució recent i probable de les seves activitats, producció i vendes; previsions de contractació i les seves modalitats; estadístiques sobre absentisme, accidents de treball i malalties professionals, estudis sobre medi ambient laboral i mecanismes de prevenció.
• Informació anual sobre aplicació en l’empresa del dret d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes amb dades sobre proporcionalitat en els diferents nivells professionals i plans d’igualtat, si escau i sobre les mesures que s’haguessin adoptat per fomentar la igualtat de l’empresa.
• Amb la periodicitat necessària, el comitè d’empresa tindrà dret a conèixer el balanç, els comptes de resultats, la memòria i altra documentació que es faciliti als socis, si escau; els models de contracte de treball que s’utilitzin i els documents relatius a la terminació de la relació laboral; les sancions per faltes molt greus i a rebre la còpia bàsica dels contractes i pròrrogues i les seves denúncies en el termini de 10 dies.
• Tindrà dret a ser informat i consultat sobre totes les decisions de l’empresa que poguessin provocar canvis rellevants en l’organització del treball i en els contractes de treball, així com sobre l’adopció de mesures preventives, especialment en cas de risc per a l’ocupació.

 

El comitè d’empresa tindrà dret a emetre informe amb caràcter previ, i en un termini màxim de 15 dies des que hagin estat sol·licitades i remeses les informacions corresponents, en les següents qüestions:

 

• Reestructuracions de plantilles i cessaments totals, definitius, parcials o temporals.
• Reduccions de jornada.
• Trasllat total o parcial d’instal·lacions.
• Processos de fusió, absorció o modificació de l’estatus jurídic de l’empresa que incideixi en el volum d’ocupació.
• Plans de formació professional.
• Sistemes d’organització i control de treball.

 

A més, el comitè d’empresa tindrà les següents competències:

 

• Exercir una labor de vigilància en el compliment de les normes laborals, de seguretat social i d’ocupació; condicions de seguretat i salut en el treball; aplicació del principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes.
• Participar en la gestió d’obres socials en benefici dels treballadors i els seus familiars.
• Col·laborar quan es determini per conveni col·lectiu, amb la direcció de l’empresa en l’increment de la productivitat i en la posada en funcionament de mesures de conciliació.
• Informar els seus representats dels temes i assumptes que repercuteixin en les relacions laborals.

 

El comitè d’empresa, com a òrgan col·legiat, pot exercir accions administratives o judicials en tot el relatiu a l’àmbit de les seves competències, per decisió majoritària dels seus membres.

 

Els membres i experts que assisteixin al comitè d’empresa observaran el deure de secret respecte a la documentació que es faciliti amb caràcter reservat.

 

Garanties laborals

 

Els membres del comitè d’empresa i els delegats de personal, a resguard del disposat en els convenis col·lectius, tenen com a mínim les següents garanties:

 

• Obertura d’expedient contradictori en el supòsit de sancions per faltes greus o molt greus, en el qual seran escoltats l’interessat, el comitè o la resta dels delegats de personal.
• Prioritat de permanència en l’empresa en els supòsits de suspensió o extinció per causes tecnològiques o econòmiques i en els supòsits de mobilitat geogràfica per raons tècniques, organitzatives o productives.
• No ser acomiadat ni sancionat durant l’exercici de les seves funcions ni dins de l’any següent a l’expiració del seu mandat, si la sanció es pretén basar en l’acció del treballador en l’exercici de la seva representació.
• Expressar amb llibertat les seves opinions en les matèries concernents a l’esfera de la seva representació, amb la possibilitat de publicar o distribuir, sense pertorbar el normal desenvolupament del treball, les publicacions d’interès laboral o social, comunicant-ho a l’empresa.
• Disposar d’un crèdit d’hores mensuals retribuïdes, cadascun dels membres del comitè o delegats a cada centre de treball, per a l’exercici de les seves funcions de representació, d’acord amb la següent escala:

 

• fins a 100 treballadors: 15 hores/mes.
• De 101 a 250 treballadors: 20 hores/mes.
• De 251 a 500 treballadors: 30 hores/mes.
• De 501 a 750 treballadors: 35 hores/mes.
• De 751 en endavant: 40 hores/mes.

 

• Es podrà pactar en conveni l’acumulació d’hores dels diferents membres del comitè d’empresa i, si escau, dels delegats de personal en un o varis dels seus components, sense depassar el màxim total, i podrà quedar rellevat o rellevats del treball, sense perjudici de la seva remuneració.