ASSEGURANÇA DE RESPONSABILITAT CIVIL PER A ADMINISTRADORS I DIRECTIUS

La regulació actual de les societats mercantils (Llei de societats de capital i codi penal), és especialment exigent amb els seus administradors i directius. Es poden trobar en la tessitura d’haver de fer front a demandes contra la seva persona que posin en perill el seu patrimoni personal o fins i tot la viabilitat de l’empresa que dirigeixen. Davant aquesta situació sorgeix la necessitat de protegir-se. Una solució davant aquesta situació és la de subscriure una assegurança de responsabilitat civil per a administradors i directius (coneguda com a pòlissa “D&O”).

No hi ha dubte que la regulació actual de les societats mercantils, és especialment exigent amb els seus administradors i directius. L’entorn en el qual els consellers, administradors i directius adopten les seves decisions diàries és cada vegada més complex i dinàmic. El nou marc normatiu endureix la seva responsabilitat civil (Llei de societats de capital) i penal (Llei orgànica 1/2015 del codi penal).

Aquesta normativa estableix una responsabilitat solidària de tots els administradors que participin en l’adopció d’un acord perjudicial per al patrimoni empresarial, de socis o de tercers. A més, imposen l’assumpció com a pròpies de les obligacions socials incomplertes per no promoure la dissolució d’una empresa al seu temps tal com disposa la llei, i sancionen amb la inhabilitació del càrrec i la pèrdua de drets creditors com a conseqüència d’una acció de responsabilitat concursal. I sense oblidar-nos que penalitzen per la mera omissió de mesures de vigilància i la no implementació de programes de prevenció i detecció de riscos laborals.

Davant aquesta situació sorgeix la necessitat de protegir fins i tot el patrimoni de les persones que prenen decisions diàriament en qualsevol empresa. Una solució davant aquesta nova situació d’aquests òrgans socials és la de subscriure una assegurança de responsabilitat civil per a administradors i directius (coneguda com a “pòlisses D&O”).  

Es tracta d’un contracte pel qual l’assegurador s’obliga a cobrir el risc del naixement a càrrec de l’administrador o directiu de l’obligació d’indemnitzar a un tercer els danys i perjudicis causats per un fet relatiu a la seva actuació com a tal i de les conseqüències de la qual és civilment responsable. És a dir, és una assegurança que cobreix la responsabilitat civil de consellers i directius exonerant el seu patrimoni personal per reclamacions de tercers derivades d’actes incorrectes en l’exercici del càrrec.

Recordi que aquest tipus d’assegurances:

• Protegeix el patrimoni personal de les persones físiques. No és una assegurança per a l’empresa, encara que en sigui el prenedor habitual.

• Únicament respon de perjudicis financers, no cobreix danys corporals ni materials.

Habitualment garanteixen, les despeses de defensa, (incloses les costes processals) de recerca així com a les indemnitzacions degudes com a conseqüència de reclamacions de tercers presentades durant el període de vigència de l’assegurança. Igualment, sempre que la pròpia societat figuri com a assegurada, assumeixen com a cobertura bàsica el reemborsament a la societat de la indemnització que s’hagués abonat al directiu o administrador.

Per això, al moment de contractar una pòlissa d’assegurança D&O, o en revisar les pòlisses ja contractades, és important que siguin adequades a les necessitats i característiques de la societat i dels assegurats, i analitzar quins riscos cobreix i els seus efectes.

PUBLICADA L’ORDRE DE COTITZACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL PEL 2017

En el BOE del dia 11 de febrer s’ha publicat l’Ordre ESS/106/2017, de 9 de febrer, que desenvolupa les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d’activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional per a l’exercici 2017, amb efectes des de l’1 de gener.

Amb alguns dies de retard sobre la data que sol ser tradicional, en el BOE del dia 11 de febrer de 2017, s’ha publicat l’Ordre ESS/106/2017, de 9 de febrer, per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d’activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional per a l’exercici 2017.

L’Ordre desenvolupa, d’una part, les previsions de l’article 115 de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de pressupostos generals de l’Estat per 2016, el contingut del qual s’ha prorrogat per a l’exercici 2017, amb base en les previsions de l’article 134 de la Constitució, com que no han estat aprovats, abans de l’1 de gener de 2017, els pressupostos per a l’any en curs, si bé amb les modificacions que resulten, en matèria de cotització a la Seguretat Social, del Reial decret-llei 3/2016, de 2 de desembre, respecte al creixement de les bases màximes de cotització, així com en relació amb l’increment per al salari mínim interprofessional, magnitud que afecta les bases mínimes de cotització, de les quals ja els informàrem en el seu moment.

Resum de cotització a la Seguretat Social per 2017

• En el règim general i règims assimilats, es produeix un augment del 3% per a les bases màximes de cotització, així com del 8%, pel que fa a les bases mínimes (mateix increment previst pel SMIS, en el Reial decret 742/2016, de 30 de desembre). Per contra, es mantenen els tipus de cotització en els imports vigents en 2016.

• L’increment del 8% també s’aplica a les bases de cotització, per trams de retribucions, aplicables en el sistema especial del règim general per a empleats de llar, sistema en el qual, així mateix, s’incrementen els tipus de cotització, dins de l’objectiu que, en l’horitzó del 2019, s’apliquin en el mateix els tipus de cotització vigents per al règim general.

• En relació amb el règim especial de treballadors per compte propi, es manté, en els imports del 2016, els tipus i les bases mínima i màxima de cotització, excepte l’import de la base màxima (que s’incrementa en un 8%), així com la base mínima aplicable per als autònoms que, en 2016, hagin tingut 10 o més treballadors al seu servei, i en el cas dels administradors i socis de societats mercantils, que tinguin el control efectiu de la societat, en aquest cas, aquesta base experimenta un creixement del 8%.

• Finalment, i en haver-se prorrogat, a l’inici del 2017, els pressupostos de la Seguretat Social de l’exercici 2017, romanen en les seves mateixes quanties els tipus i percentatges establerts per a la determinació de la cotització en supòsits especials (entre els quals trobem, entre d’altres, els corresponents a la cotització dels convenis especials; la cotització durant la percepció del subsidi per a aturats amb 55 anys o més i dret a la pensió de jubilació; la reducció de la cotització en els supòsits de permanència en l’activitat, més enllà de l’edat ordinària de jubilació; la cotització en els casos de la jubilació activa; etc.)

Els topalls màxims i mínims de les bases de cotització per a l’any 2017 queden fixats de la següent manera:

• Topall màxim: 3.751,20 euros mensuals.

• Topall mínim: 825,60 euros mensuals.

En concret, la cotització al règim general per contingències comunes queda limitada per a cada grup de categories professionals per les següents bases mínimes i màximes:

L’Ordre fixa, igualment, les bases mínimes i màximes, així com els tipus de cotització, per a col·lectius inclosos en el règim general però amb especialitats i per als règims especials de Seguretat Social (treballadors per compte propi o autònoms, treballadors per compte d’altri agraris, treballadors del mar, empleats de la llar, etc.).

A partir de l’1 de gener de 2017, els tipus de cotització al règim general seran els següents:

1. a) Per a les contingències comunes, el 28,30%, amb el 23,60% a càrrec de l’empresa i el 4,70% a càrrec del treballador.

1. b) Per a les contingències d’accidents de treball i malalties professionals, s’aplicaran els tipus de la tarifa de primes establerta en la disposició addicional quarta de la Llei 42/2006, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2007, amb les primes resultants a càrrec exclusiu de l’empresa.

Fons de Garantia Salarial: el 0,20%, a càrrec de l’empresa.

Formació professional: el 0,70%, amb el 0,60% a càrrec de l’empresa i el 0,10% a càrrec del treballador.

Desocupació: en contractes indefinits, el 5,50% serà a càrrec de l’empresa i l’1,55% a càrrec del treballador; en contractes de durada determinada a temps complet: 8,30%, amb el 6,70% a càrrec de l’empresari i l’1,60% a càrrec del treballador; contractació de durada determinada a temps parcial: 8,30%, amb el 6,70% a càrrec de l’empresari i l’1,60% a càrrec del treballador.

Hores extraordinàries: cotització addicional de les hores extra estructurals: 12% empresa i 2% treballador; cotització addicional de les hores extra no estructurals: 23,6% empresa i 4,70% treballador.

Font: INEM

Bases i tipus de cotització dels autònoms: es manté la quantia mínima mensual de l’any passat de 893,10 euros i la màxima s’eleva com en el règim general a 3.751,20 euros. Amb les peculiaritats d’aquells que tinguin determinades edats i bases de cotització.

Els tipus en aquest règim especial tampoc sofreixen cap alteració i pot ser del 29,80% per contingències comunes, del 29,30% si està acollit a la protecció per contingències professionals o per cessament d’activitat (si no ho està, haurà de realitzar cotització addicional del 0,10%), o del 26,50% si no té protecció per incapacitat temporal. En la part d’accidents de treball (AT) i malaltia professional (EP) s’aplica la tarifa de primes, i si s’opta per cobrir el cessament d’activitat caldrà afegir un 2,20% més.

Els treballadors per compte propi agraris aplicaran un tipus (18,75%) o un altre (26,50%) si la seva base és inferior o superior a 1.071,60 euros mes, respectivament, més el plus corresponent si està acollit a la protecció per contingències professionals o per cessament d’activitat. Aquí també la tarifa de primes s’aplica per calcular la protecció per AT i EP.

Convenis especials de Seguretat Social: no canvien els coeficients per calcular la cotització en els convenis especials de Seguretat Social, els tipus de cotització per desocupació, que es mantenen en 7,05% per a contractes indefinits i 8,30% per a contractes temporals, el percentatge per cotitzar al FOGASA de 0,20% i el de formació professional del 0,70%.

Altres: s’estableix la quantia de la base mínima per hora dels contractes a temps parcial en 4,97 euros, i per als contractes per a la formació i l’aprenentatge i de personal investigador en formació es fixa una quota única mensual de 40,13 euros per contingències comunes i 4,60 euros per contingències professionals, més 2,45 euros/mes per FOGASA, 1,39 euros/mes per a formació professional i el 7,05% sobre la base mínima de les contingències per AT i EP si escau cotitzar per desocupació.

Les diferències de cotització que s’haguessin pogut produir per l’aplicació del que es disposa en l’Ordre respecte de les cotitzacions que s’haguessin efectuat a partir de l’1 de gener de 2017 podran ser ingressades sense recàrrec fins al 30 d’abril de 2017, últim dia del segon mes següent al de la publicació de l’Ordre en el BOE.

Per a més informació: http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2017-1369

ESTÀ EXEMPT D’IVA L’ARRENDAMENT D’UN HABITATGE A UNA SOCIETAT PER AL SEU ÚS PELS EMPLEATS?

El Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) ha canviat el criteri que tenia fins ara Hisenda, i en una resolució recent ha establert que l’arrendament d’un habitatge a una societat estarà exempt d’IVA amb tan sols especificar en el contracte d’arrendament la persona usuària última de l’immoble i que es prohibeixi la possibilitat de cedir-lo o subarrendar-lo.

De vegades, és una societat la que lloga un habitatge, perquè hi resideixin directius o empleats seus. Però en aquests casos possiblement li sorgeix el dubte de si ha d’emetre factura amb IVA o sense, és a dir, si aquests arrendaments estan o no exempts de l’IVA.

Recordem que, d’acord amb el que es disposa en el article 20.U.23a de la Llei de l’IVA, els arrendaments d’edificis o les seves parts destinats exclusivament a habitatges estan exempts de l’IVA.

L’arrendament d’habitatge a societat està exempt d’IVA?

Com hem assenyalat, en general l’arrendament d’edificis destinats a habitatge està exempt d’IVA. No obstant això, fins ara el criteri que seguia Hisenda en aquest cas era un altre, i exigia que es repercutís l’IVA si qui llogava l’habitatge era una empresa (fins i tot en el cas que aquesta empresa cedís l’habitatge a un dels seus empleats).

Hisenda considera que quan una societat arrenda un habitatge, i posteriorment el destina a allotjament dels seus empleats, estaria realitzant un subarrendament de l’immoble, per la qual cosa l’operació no estaria exempta d’IVA. Cal recordar que el citat article 20.U.23è de la Llei de l’IVA disposa que l’exempció no s’estendrà als arrendaments d’edificis o les seves parts per ser subarrendats.

Per tant, Hisenda considerava que el lloguer estava exempt d’IVA només si era el propi arrendatari qui el destinava al seu propi habitatge (el que no succeïa quan qui llogava era una societat).

Canvi de criteri del TEAC

El Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) ha canviat aquest criteri, i en una resolució del 15-12-2016 resol la qüestió consistent a determinar si escau o no l’aplicació de l’exempció regulada en l’art. 20.U.23è de la llei de l’IVA als arrendaments d’habitatges en els quals l’arrendatari és una persona jurídica o societat que els destinarà a l’allotjament dels seus treballadors, amb la particularitat que de manera concreta i específica, en el propi contracte d’arrendament, figura ja la persona o persones usuàries últimes de l’immoble, de manera que s’impedeix el subarrendament o cessió posterior a persones alienes a aquelles designades en aquest contracte d’arrendament.

Doncs bé, el TEAC estableix que aquest subarrendament només impedirà l’exempció de l’IVA, en el cas que sigui posterior al contracte d’arrendament subscrit per la societat. Per contra, si en el propi contracte d’arrendament l’entitat arrendatària estableix qui seran les persones que ocupessin l’immoble per destinar-lo al seu habitatge, l’arrendament sí que estarà exempt d’IVA.

Revisió de contractes d’arrendament

Per tant, per poder aplicar l’exempció de l’IVA en el contracte s’ha de reflectir expressament la persona que utilitzarà l’immoble com el seu habitatge habitual. L’objectiu és impedir la cessió a diferents persones de manera discontínua o per períodes inferiors al fixat en el contracte d’arrendament.

Atenció. El TEAC precisa que hauran de figurar en el contracte d’arrendament que subscriu l’entitat els noms dels ocupants de l’habitatge, i que no es podrà relegar la seva designació per a un moment posterior. Si fos així, s’estaria subarrendant l’habitatge i per tant es perdria l’exempció en IVA.

Per tant, a l’hora de dur a terme aquest tipus d’arrendaments és fonamental redactar un bon contracte d’arrendament on es faci constar les persones o usuaris que seran de l’immoble, el termini durant el qual l’utilitzaran i l’exclusivitat per a l’ús com a habitatge (impedint la utilització per cap altra persona física i el desenvolupament d’activitats professionals o empresarials), perquè d’aquesta forma l’Administració consideri que el lloguer de l’habitatge està exempt de l’IVA.

Atenció. Tant els arrendadors com els arrendataris, haurien de revisar la situació dels arrendaments d’habitatge per a empleats, subscrits o per subscriure.

COM TRIBUTEN EN L’IRPF LES QUANTITATS PERCEBUDES PER LA DEVOLUCIÓ DE LES CLÀUSULES SÒL?

D’acord amb el Reial decret-llei 1/2017, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl, aprovat recentment pel Govern i en vigor des del 21 de gener de 2017, la devolució de les quantitats prèviament satisfetes de les clàusules de limitació de tipus d’interès de préstecs derivada d’acords signats amb les entitats financeres o del compliment de sentències o laudes arbitrals, sigui en efectiu o a través d’altres mesures de compensació, juntament amb els interessos de les indemnitzacions, no cal integrar-la a la base imposable de l’IRPF. No obstant això, la norma estableix uns supòsits de regularització, en els casos en què aquests interessos haguessin format part de la deducció per inversió en habitatge habitual o de deduccions establertes per les comunitats autònomes, o haguessin estat objecte de deducció com a despeses del capital immobiliari o d’activitat econòmica.

Com ja sabrà per diferents mitjans de comunicació, el Govern ha aprovat el Reial decret-llei 1/2017, de 20 de gener -publicat en el BOE de 21 de gener de 2017 i en vigor el mateix dia de la seva publicació-, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl, que estableix una sèrie de mesures (com a conseqüència de la sentència de 21 de desembre de 2016 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de la qual ja els vàrem informar en el seu moment, i que estableix la retroactivitat total en la devolució de les clàusules sòl opaques dels contractes hipotecaris, i no només des de la Sentència del 9 de maig de 2013 de Tribunal Suprem) que tenen per objecte facilitar la devolució de les quantitats indegudament satisfetes pel consumidor a les entitats de crèdit en aplicació de determinades clàusules sòl contingudes en contractes de préstec o crèdit garantits amb hipoteca immobiliària.

En ell s’estableix una via extrajudicial per resoldre, de forma senzilla, ràpida i gratuïta, les reclamacions dels consumidors. El procediment serà obligatori per a l’entitat financera quan ho sol·liciti el client, i tindrà tres mesos per arribar-hi a un acord i resoldre les reclamacions. Encara que la via judicial sempre està oberta, es tracta d’evitar el col·lapse dels Tribunals i permetre que tot el procés es dugui a terme amb totes les garanties per al consumidor.

Tractament fiscal de les quantitats percebudes per devolució de les clàusules sòl

Doncs bé, a més d’establir les mesures esmentades, la norma regula el tractament fiscal de les quantitats percebudes per la devolució de les clàusules de limitació de tipus d’interès de préstecs derivades d’acords signats amb les entitats financeres, modificant per a això la normativa de l’IRPF amb efectes des del dia 21 de gener de 2017 i exercicis anteriors no prescrits (4 anys).

Li expliquem aquest tractament fiscal de forma resumida:

1. Les quantitats retornades derivades d’acords signats amb entitats financeres, sigui en efectiu o mitjançant l’adopció de mesures equivalents de compensació, que se’ls havien satisfet prèviament en concepte d’interessos per l’aplicació de clàusules de limitació de tipus d’interès de préstecs, no s’han d’integrar a la base imposable de l’impost. Tampoc s’integraran a la base imposable els interessos de les indemnitzacions relacionats amb aquests.

Atenció. No és procedent incloure a la declaració de l’IRPF ni les quantitats percebudes com a conseqüència de la devolució dels interessos pagats ni els interessos de les indemnitzacions reconeguts, per aplicació de clàusules sòl d’interès.

2. La norma estableix uns supòsits de regularització, en els casos en què aquests interessos haguessin format part de la deducció per inversió en habitatge habitual o deduccions establertes per les comunitats autònomes, o haguessin estat objecte de deducció com a despeses del capital immobiliari o d’activitat econòmica.

En aquests casos, caldrà tenir en compte el següent:

1. Quan el contribuent hagués aplicat al seu moment la deducció per inversió en habitatge habitual o de deduccions autonòmiques per les quantitats percebudes, perdrà el dret a la seva deducció.

En aquest cas, haurà d’incloure els imports deduïts a la declaració de l’IRPF de l’exercici en què s’hagués produït la sentència, el laude arbitral o l’acord amb l’entitat, però sense inclusió d’interessos de demora.

Atenció. A aquests efectes, si la sentència, el laude o l’acord s’haguessin produït en 2016, a la declaració de renda 2016 (a presentar a l’abril, maig, juny del 2017) aquestes quantitats s’inclouen en les caselles 524 i 526, i no serà necessari completar les caselles 525 i 527, corresponents als interessos de demora.

Aquest tractament és el mateix que normalment s’utilitza en els supòsits de pèrdua del dret a deducció per habitatge habitual però sense incloure interessos de demora.

Aquesta regularització no serà aplicable respecte de les quantitats que es destinin directament per l’entitat financera, després de l’acord amb el contribuent afectat, a minorar el principal del préstec. És a dir, si l’entitat financera, en lloc de retornar al contribuent les quantitats pagades el que fa és reduir el principal del préstec, no caldrà regularitzar les deduccions practicades anteriorment corresponents a aquests imports. Per la seva banda, la reducció del principal del préstec tampoc generarà dret a aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual.

1. En el cas que el contribuent hagués inclòs, en declaracions d’anys anteriors, els imports ara percebuts com a despesa deduïble (capital immobiliari o activitat econòmica), perdran aquesta consideració i s’hauran de presentar declaracions complementàries dels corresponents exercicis, traient aquestes despeses, sense sanció ni interessos de demora ni cap recàrrec.

El termini de presentació de les declaracions complementàries serà el comprès entre la data de la sentència, laude o acord i la finalització del següent termini de presentació d’autoliquidació per aquest impost.

Exercicis als quals afecta aquestes regularitzacions: prescripció

Una altra qüestió regulada per la norma són els exercicis als quals afecten aquestes regularitzacions, tant de les deduccions d’habitatge o autonòmiques com de les despeses deduïbles.

En aquest sentit s’estableix que solament serà aplicable als exercicis respecte dels quals no hagués prescrit el dret de l’Administració per determinar el deute tributari (4 anys).

En funció de si el contribuent hagués aplicat deducció d’habitatge, o deduccions autonòmiques, o deducció de despeses i de l’any en què es produeixi l’acord, sentència o laude, la forma de regularitzar i els exercicis afectats varien. En concret ens podem trobar amb els següents supòsits:

1. El contribuent havia aplicat la deducció per inversió en habitatge habitual o deduccions establertes per les comunitats autònomes, per les quantitats percebudes:

• Sentència, laude o acord de l’any 2016: en aquest cas la regularització de les quantitats deduïdes es realitzarà a la declaració de l’any 2016 (que es presentarà a l’abril, maig i juny del 2017) i afectarà, amb caràcter general, a les deduccions dels anys 2012, 2013, 2014 i 2015.

En el cas que entre les quantitats retornades hi hagi interessos de l’any 2016, aquests ja no es tindran en compte per aplicar la deducció en habitatge d’aquest any.

• Acord amb l’entitat financera, sentència o laude de l’any 2017: en aquest cas la regularització de les quantitats deduïdes es realitzarà a la declaració de l’any 2017 (que es presentarà a l’abril, maig i juny del 2018) i afectarà, amb caràcter general, a les deduccions de l’any 2013, 2014, 2015 i 2016.

No obstant això, si la sentència o acord és anterior a la finalització del termini de presentació de la declaració de l’IRPF de l’any 2016 (30 de juny de 2017), els interessos de l’any 2016 no es tindran en compte per aplicar la deducció en habitatge i, per tant, la regularització no afectarà aquest exercici.

2. El contribuent havia inclòs les quantitats ara percebudes com a despesa deduïble en exercicis anteriors:

• L’acord amb l’entitat financera, la sentència o el laude, s’ha produït des del 6 d’abril de 2016 fins al 4 d’abril de 2017. En aquest cas, haurà de presentar declaracions complementàries amb caràcter general dels anys 2012, 2013, 2014 i 2015, en el termini de presentació de la declaració de l’IRPF de l’any 2016 (abril, maig i juny del 2017).

Si entre les quantitats retornades hi hagués interessos abonats en l’exercici 2016, el contribuent ja no inclourà com a despeses deduïbles aquestes imports a la seva declaració.

• L’acord amb l’entitat financera, la sentència o el laude s’ha produït després del 4 d’abril de 2017. En aquest cas haurà de presentar declaracions complementàries, amb caràcter general, dels anys 2013, 2014, 2015 i 2016 en el termini de presentació de l’IRPF de l’any 2017 (abril, maig i juny del 2018).

No obstant això, si l’acord o la sentència és anterior a la finalització del termini de presentació de la declaració de l’IRPF del 2016 (30 de juny de 2017), els interessos de l’any 2016 no es tindran en compte com a despesa deduïble i, per tant, no haurà de presentar declaració complementària d’aquest exercici.

Finalment, si el contribuent ja hagués regularitzat aquestes quantitats per tenir una sentència anterior podrà instar la rectificació de les seves autoliquidacions sol·licitant la devolució dels interessos de demora satisfets i, si escau, la modificació dels interessos de la indemnització declarats com a guany.