Una cita obligada amb Hisenda: la campanya de renda i patrimoni exercici 2016

Ens permetem recordar-li que un any més arriba la cita amb Hisenda i s’inicia LA CAMPANYA DE PRESENTACIÓ DE LES DECLARACIONS DE RENDA I PATRIMONI de l’exercici 2016, que arrenca el 5 d’abril.

 

En el BOE del dia 23 de març de 2017, s’ha publicat l’Ordre HFP/255/2017, de 21 de març (amb entrada en vigor l’endemà al de la seva publicació) per la qual s’aproven els models de declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i de l’impost sobre el patrimoni (IP), exercici 2016 i s’estableixen els procediments d’obtenció o posada a disposició, modificació i confirmació de l’esborrany de declaració de l’IRPF, i determina les condicions generals i el procediment per a la presentació de tots dos per mitjans telemàtics o telefònics.

 

Entre altres novetats en la renda de l’exercici 2016 podem destacar les següents, sense perjudici de les normes aprovades per les pròpies comunitats autònomes en matèria de tributs cedits:

 

• Primes d’assegurança de malaltia: s’eleva el límit a l’efecte de les rendes del treball en espècie exemptes i com a despesa deduïble en els rendiments d’activitats econòmiques.
• Activitats econòmiques: desapareix la distinció entre immobilitzat intangible amb vida útil definida o indefinida i tots els immobilitzats intangibles són amortitzables d’acord amb els criteris que estableix la Llei de l’impost sobre societats (LIS); l’amortització dels elements d’immobilitzat intangible quan la vida útil mateixa no es pugui estimar de manera fiable així com del fons de comerç serà deduïble amb el límit anual màxim de la vintena part del seu import (el 5%).
• Novetats mòduls. Límits per a l’aplicació del mètode d’estimació objectiva en els exercicis 2016 i 2017.
• Guanys exclosos de gravamen en supòsits de reinversió: exempció dels guanys patrimonials que es posin de manifest en ocasió de la transmissió d’accions o participacions per les quals s’hagués practicat la deducció per inversió en empreses de nova o recent creació si l’import obtingut es reinverteix en l’adquisició d’accions o participacions en una altra entitat de nova o recent creació.
• Les societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil a les quals s’aplicava el règim d’atribució de rendes de l’IRPF deixen de tributar per l’indicat règim i passen a estar subjectes a l’impost sobre societats.
• Integració i compensació de rendes a la base imposable general i de l’estalvi: el saldo negatiu dels rendiments de capital mobiliari de la base imposable de l’estalvi de l’exercici es compensarà amb el saldo positiu dels guanys i pèrdues patrimonials integrants de la base imposable de l’estalvi, obtingut en el mateix període impositiu, amb el límit del 15 per 100 d’aquest saldo positiu. De la mateixa manera el saldo negatiu dels guanys i pèrdues patrimonials de la base imposable de l’estalvi es compensarà amb el saldo positiu dels rendiments de capital mobiliari de la base de l’estalvi, obtingut en el mateix període impositiu, amb el límit del 15 per 100 d’aquest saldo positiu; es manté el procediment especial per a la compensació de rendes negatives derivades de deute subordinat o de participacions preferents generades amb anterioritat a l’1 de gener de 2015.
• Noves escales per a la determinació de la quota íntegra estatal de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi, així com els tipus de gravamen de l’estalvi autonòmic.
• Nous tipus de retencions i ingressos a compte.
• Deduccions per donatius: s’eleven els percentatges aplicables durant el període impositiu 2016 a la base dels donatius i al conjunt dels donatius i donacions a entitats beneficiàries del mecenatge (les aportacions no poden superar el 10 per 100 de la base liquidable de l’exercici) amb un tipus incrementat per reiteració de les donacions a una mateixa entitat. Els percentatges de l’escala i el tipus incrementat s’eleven cinc punts percentuals en el cas de donatius, donacions i aportacions a les activitats prioritàries de mecenatge.
• Tributació de les quantitats percebudes per devolució de les clàusules terra.
• Desapareix el programa PADRE que és substituït pel sistema Renda WEB. Generalització de l’esborrany de declaració a tots els contribuents, sigui quina sigui la naturalesa de les rendes obtingudes.
• Possibilitat de sol·licitar la rectificació de l’IRPF a través de la pròpia declaració, quan el contribuent ha comès errors o omissions que determinin una devolució més gran a favor seu o un ingrés menor.
• Etc.

 

Terminis i forma de presentació

 

Per a l’exercici 2016:

 

• A través del servei de tramitació de l’esborrany/declaració el contribuent pot confeccionar la seva declaració de l’IRPF amb el producte Renda Web i procedir a la seva presentació.

 

• Desapareix el programa d’ajuda de renda (PADRE) substituït per la Renda Web.

 

• Es manté la possibilitat de presentació de les declaracions en paper imprès obtingut a través del servei de tramitació de l’esborrany/declaració.

 

Pel que fa al termini de presentació de l’esborrany de declaració i de les declaracions de l’IRPF, sigui quin sigui el seu resultat, serà el següent:

 

1. En general: el comprès entre els dies 5 d’abril i el 30 de juny de 2017, ambdós inclosos.

 

7. En el cas de domiciliació bancària de les declaracions: des del 5 d’abril fins al 26 de juny de 2017, ambdós inclosos, excepte que s’opti per domiciliar únicament el segon termini: fins al 30 de juny de 2017.

 

El termini de presentació de les declaracions de l’IP serà també el comprès entre els dies 5 d’abril i el 30 de juny de 2017, ambdós inclosos, excepte en el cas de domiciliació bancària de les declaracions que serà des del 5 d’abril fins al 26 de juny de 2017, tots dos inclosos.

 

És obligatòria la presentació per via electrònica per als contribuents de l’IRPF obligats a presentar l’impost sobre el patrimoni (la presentació de la declaració corresponent a aquest impost s’haurà d’efectuar obligatòriament a través d’Internet).

 

En cas de fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis, el segon s’ha d’ingressar, com a màxim, el dia 6 de novembre de 2017.

 

Dates que no ha d’oblidar:

 

1. 5 d’abril: començament de la campanya per sol·licitar l’esborrany de la renda 2016, així com el número de referència de l’esborrany i les dades fiscals. També es podrà confirmar l’esborrany, i començament del termini per presentar la declaració de la renda i patrimoni 2016 per Internet.
2. 11 de maig: inicio de la presentació de declaracions no telemàtiques i confirmació de l’esborrany per altres vies diferents de la via electrònica: renda i patrimoni 2016 en oficines, entitats financeres i altres col·laboradores.
3. 25 de juny: últim dia per presentar declaracions amb domiciliació bancària.
4. 30 de juny: últim dia per presentar declaracions i esborranys de renda i de patrimoni 2016. FI DE LA CAMPANYA DE RENDA 2016.
5. 31 de desembre: tancament de l’any fiscal 2017 i data límit perquè Hisenda procedeixi a ingressar la devolució de la renda dins del termini legal. En cas de no fer-ho, l’AEAT haurà d’abonar interessos de demora a les quantitats degudes.
6. Recordi que en cas de fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis (60% i 40%), el segon s’ha d’ingressar, com a màxim, el 6 de novembre de 2017.

 

Estic obligat a presentar la declaració de la renda 2016?

 

IRPF: amb caràcter general, estan obligats a declarar (sigui confirmant un esborrany a través de Renda WEB o presentant una declaració) tots els contribuents persones físiques residents a Espanya, que hagin obtingut en 2016 rendes subjectes a l’Impost. No obstant això, no existeix obligació de declarar quan es perceben solament les següents rendes:

 

1. Rendiments del treball:

 

2. Límit de 22.000 € quan la renda es percebi d’un sol pagador o es percebin rendiments de més d’un pagador i concorri qualsevol de les dues situacions següents:

 

1. Que la suma de les rendes obtingudes pel segon pagador i posteriors no superin els 1.500 €.
2. Quan els únics rendiments de treball consisteixin en prestacions passives (pensions de la Seguretat Social i de classes passives, prestacions de plans de pensions, assegurances col·lectives, mutualitats de previsió social, plans de previsió social empresarial, plans de previsió assegurats i prestacions d’assegurances de dependència), sempre que la determinació del tipus de retenció aplicable s’hagués realitzat d’acord amb el procediment especial reglamentàriament establert (a sol·licitud del contribuent mitjançant presentació del model 146).

 

2. Límit de 12.000 € (abans 11.200 €) quan es doni qualsevol de les següents situacions:

 

1. Que el rendiment procedeixi de més d’un pagador i la suma de les rendes obtingudes pel segon i restants pagadors superin els 1.500 €.
2. Que el rendiment correspongui a pensions compensatòries.
3. Que el pagador no tingui l’obligació de retenir.
4. Que es percebin rendiments del treball subjectes a tipus fix de retenció.

 

Nota: en 2016 tenen la consideració de rendiments del treball sotmesos a un tipus fix de retenció: les retribucions percebudes per la condició d’administradors i membres dels consells d’administració, de les juntes que facin les funcions i altres membres d’altres òrgans representatius (retenció del 35% o del 19% quan els rendiments procedeixin d’entitats amb un import net de la xifra de negocis inferior a 100.000 euros), així com els rendiments derivats d’impartir cursos, conferències i similars, o derivats de l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques, sempre que se cedeixi el dret a la seva explotació (retenció del 15%).

 

1. Rendiments de capital mobiliari o guanys patrimonials subjectes a retenció o ingrés a compte quan les percepcions siguin inferiors a 1.600 €.

 

Nota: s’exclou del límit conjunt de 1.600 euros anuals als guanys patrimonials procedents de transmissions o reemborsaments d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva en les quals la base de retenció no sigui procedent determinar-la per la quantia a integrar a la base imposable. Quan la base de retenció no s’hagi determinat en funció de la quantia a integrar a la base imposable el guany patrimonial obtingut procedent de transmissions o reemborsaments d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva no es podrà computar com a guany patrimonial sotmès a retenció o ingrés a compte a l’efecte dels límits excloents de l’obligació de declarar.

 

1. Rendes immobiliàries imputades, rendiments de lletres del tresor i subvencions per a adquisició d’habitatges protegits o de preu taxat, amb límit conjunt de 1.000 euros anuals.

 

1. Tampoc existeix obligació de declarar: quan s’obtinguin exclusivament rendiments íntegres del treball, de capital o d’activitats econòmiques així com guanys patrimonials, amb el límit conjunt de 1.000 € i pèrdues patrimonials de quantia inferior a 500 €, en tributació individual o conjunta.

 

Atenció: a l’efecte de la determinació de l’obligació de declarar en els termes anteriorment relacionats, no es tindran en compte les rendes exemptes ni les rendes subjectes al nou gravamen especial sobre determinades loteries i apostes.

 

No obstant això, encara que no resultin obligats a declarar, tots els contribuents que tinguin dret a rebre una devolució han de confirmar l’esborrany o presentar la declaració per obtenir la seva devolució.

 

Impost sobre el patrimoni 2016

 

Estaran obligats a presentar la declaració per aquest impost, sigui per obligació personal o per obligació real, els subjectes passius la quota tributària dels quals, determinada d’acord amb les normes reguladores de l’impost i una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedissin, resulti a ingressar, o quan, si no es dóna aquesta circumstància, el valor dels seus béns o drets, determinat d’acord amb les normes reguladores de l’impost, resulti superior a 2.000.000 d’euros (a l’efecte de l’aplicació d’aquest segon límit, s’hauran de tenir en compte tots els béns i drets del subjecte passiu, estiguin exempts o no de l’impost, computats sense considerar les càrregues i els gravàmens que en disminueixin el valor, ni tampoc els deutes o les obligacions personals que n’hagi de respondre el subjecte passiu).

 

Les persones mortes l’any 2016 en qualsevol dia anterior al 31 de desembre, no tenen obligació de declarar per aquest impost.

 

Els residents en territori espanyol que passin a tenir la seva residència a un altre país podran optar per seguir tributant per obligació personal a Espanya pel conjunt dels béns i drets de contingut econòmic de què siguin titulars a 31 de desembre, amb independència del lloc on estiguin situats els béns o puguin exercitar-se els drets. L’opció s’ha d’exercitar mitjançant la presentació de la declaració en el primer exercici en el qual hagués deixat de ser resident al territori espanyol.

 

Atenció: l’opció es podrà exercitar també per aquells subjectes passius que van deixar de ser residents en territori espanyol en els exercicis en els quals es va eliminar el gravamen sobre l’impost sobre el patrimoni (2008 a 2010, tots dos inclosos) i van optar al seu moment per seguir tributant a Espanya per obligació personal.

 

Així mateix s’ha de tenir en compte la subjecció a l’impost sobre el patrimoni per obligació real dels contribuents de l’IRPF que optin per tributar per l’impost sobre la renda de no residents, mantenint la condició de contribuents per l’IRPF, conforme al règim especial dels “treballadors desplaçats a territori espanyol” establert en l’article 93 de la LIRPF i les especialitats en la tributació dels contribuents no residents que siguin residents en un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu d’acord amb l’establert en la disposició addicional quarta de la Llei de l’impost sobre el patrimoni.

 

Principals novetats en l’IP 2016

 

Exempcions:

 

Podran aplicar en 2016 l’exempció dels béns i drets de contingut econòmic que formin part del patrimoni especialment protegit de les persones amb discapacitat els contribuents residents al territori de les comunitats autònomes de Canàries i Castella i Lleó.

 

Reducció per mínim exempt:

 

• La base imposable es reduirà en el mínim exempt que hagi estat aprovat per la comunitat autònoma i, en el cas que no s’hagués aprovat el mínim exempt, la base imposable es reduirà en 700.000 euros.

 

• La Comunitat Autònoma d’Aragó ha aprovat com a quantia del mínim exempt 400.000 €.

 

• La Comunitat Autònoma de Catalunya ha aprovat com a quantia del mínim exempt 500.000 €.

 

• La Comunitat Autònoma d’Extremadura ha aprovat una quantia del mínim exempt general de 500.000 € que s’eleva a 600.000, 700.000 o 800.000 € per a contribuents que siguin persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial en funció del grau de discapacitat.

 

• La Comunitat Valenciana ha aprovat, caràcter general, com a quantia del mínim exempt 600.000 € i per als contribuents amb un grau de discapacitat psíquica igual o superior al 33 per cent i contribuents amb un grau de discapacitat física o sensorial igual o superior al 65 per cent, l’import del mínim exempt s’eleva a 1.000.000 €.

 

• Per als subjectes passius no residents que tributin per obligació personal de contribuir i per als subjectes passius sotmesos a obligació real de contribuir el mínim exempt és de 700.000 euros.

 

Escales de gravamen:

 

• La Comunitat Autònoma d’Andalusia, la Comunitat Autònoma del Principat d’Astúries, la Comunitat Autònoma de Catalunya, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la Comunitat Autònoma d’Extremadura, la Comunitat Autònoma de Galícia, la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia i la Comunitat Valenciana han aprovat la seva corresponent escala de l’impost sobre el patrimoni que difereix de la continguda en l’article 30 de la Llei de l’impost. La Comunitat Autònoma de Cantàbria ha aprovat la seva escala de l’impost sobre el patrimoni que no difereix de la continguda en l’article 30 de la Llei de l’impost.

 

Bonificacions en la quota:

 

• Comunitat Autònoma d’Aragó: bonificació dels patrimonis especialment protegits de contribuents amb discapacitat.
• Comunitat Autònoma del Principat d’Astúries: bonificació dels patrimonis protegits de les persones amb discapacitat.
• Comunitat Autònoma de les Illes Balears: bonificació per als béns de consum cultural.
• Comunitat Autònoma de Catalunya: bonificació dels patrimonis protegits de les persones amb discapacitat i bonificació de les propietats forestals.
• Comunitat Autònoma de Galícia: bonificació per accions o participacions en entitats noves o de recent creació.
• Comunitat de Madrid: bonificació general del 100 per 100.
• Comunitat Autònoma de La Rioja: bonificació general del 50 per 100.

 

DOCUMENTACIÓ

 

Amb la finalitat de poder-li oferir un millor servei, li preguem que prepari com més aviat millor la documentació necessària i que sol·liciti dia i hora per poder-la analitzar conjuntament.

 

A aquest efecte, ens permetem assenyalar-li una sèrie de qüestions formals que no ha d’oblidar a l’hora de recopilar la seva documentació:

 

• Dades fiscals subministrades per l’AEAT

 

• Dades d’identificació: DNI, NIF, dades familiars, etc.

 

• Certificat de retencions sobre salaris (treball).

 

• Certificat de prestacions i retencions (pensions i atur).

 

• Certificat dels comptes bancaris (comptes corrents, llibretes i dipòsits a terminis).

 

• Certificat d’ingressos en compte habitatge

 

• Rebut de l’impost sobre béns immobles (cases, locals, garatges).

 

• Factures i rebuts de compra d’habitatge (habitatge habitual).

 

• Certificat de préstec per a habitatge (habitatge habitual o en lloguer).

 

• Rebuts de lloguers cobrats i factura de despeses (cases, locals, garatges).

 

• Certificat de retencions sobre lloguers de locals (locals comercials daus en lloguer).

 

• Escriptura de venda o donació d’immobles (venda de cases, locals, garatges).

 

• Certificat de valors cotitzats (accions, deute públic o privat).

 

• Certificat de valors no cotitzats (accions i participacions socials).

 

• Certificat o “estat de posició” de fons d’inversió (FIM, FIAMM, SIM, SICAV).

 

• Certificat d’assegurances de vida, jubilació i malaltia (inclosos els subscrits per obtenir un préstec hipotecari per a la compra d’habitatge habitual).

 

• Certificats d’invalidesa i d’acreditació de la necessitat d’obres d’adequació en l’habitatge de minusvàlids.

 

• Certificat del pla de pensions.

 

• Llibres comptables (empresaris i professionals).

 

• Impresos de les declaracions fiscals obligatòries (empresaris i professionals).

 

• Certificats de retenció de professionals.

 

• Rebut de donatius a entitats benèfiques.

 

(…)

EN QUÈ CONSISTEIX LA REDUCCIÓ I AUGMENT DE CAPITAL SIMULTANIS PER A LES EMPRESES?

L’operació de reducció i augment de capital simultani, coneguda com a “operació acordió”, pot ser un instrument molt útil per a les societats que acumulin pèrdues i que es vulguin sanejar. La Llei de societats de capital, estableix que l’acord de reducció del capital social a zero o per sota de la xifra mínima legal solament es podrà adoptar quan simultàniament s’acordi la transformació de la societat o l’augment del seu capital fins a una quantitat igual o superior a l’esmentada xifra mínima. D’aquesta forma, amb la reducció s’absorbeixen les pèrdues acumulades, mentre que amb l’augment es recapten noves aportacions i es reconstrueix amb elles el patrimoni net.

Partint que hi ha diverses possibilitats de realitzar una reducció de capital social, com a reducció amb devolució de les aportacions, reducció per compensar pèrdues, constituir reserves, compra i amortització d’accions pròpies, també trobem una altra via per a això, com és la reducció i augment de capital simultani: “operació acordió”.

 

Com ja sabem, quan les pèrdues deixen reduït el patrimoni net d’una societat per sota de la meitat del seu capital, aquesta societat cau en “causa de dissolució”. Una possible solució per regularitzar aquesta causa de dissolució seria acordar en junta general una reducció de capital per compensar pèrdues i un augment de capital simultani que els socis aportin els fons necessaris.

 

Aquest tipus d’operació se sol produir en aquelles situacions on s’han donat fortes pèrdues i això dóna lloc a una doble acció, ja que d’una banda es redueix el capital per sota de la seva xifra mínima legal o fins i tot a zero per compensar-les i per un altre s’amplia, és a dir, és una mesura de sanejament financer pel seu fàcil tractament del capital social, permetent l’eliminació comptable de les pèrdues obtingudes com un pas previ a l’obtenció de nous fons propis.

 

Atenció. L’operació acordió és una excepció a la regla general de l’art. 4 de la Llei de societats de capital, que estableix els mínims de 3.000 € per SL i 60.000 € per SA.

 

Aquesta operació de reducció i augment de capital simultani es troba regulada en els articles 343 a 345 del text refós de la Llei de societats de capital, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 juliol (LSC).

 

En concret, l’article 343 de la LSC estableix que: “L’acord de reducció del capital social a zero o per sota de la xifra mínima legal solament es podrà adoptar quan simultàniament s’acordi la transformació de la societat o l’augment del seu capital fins a una quantitat igual o superior a l’esmentada xifra mínima”.

 

En realitzar-se simultàniament dues operacions amb el seu propi règim jurídic, en termes generals s’hauran de respectar els requisits i condicions de cadascuna d’elles (reducció i augment de capital) i les pròpies de la seva regulació específica en la Llei de societats de capital.

 

A més assenyala que en tot cas “s’haurà de respectar el dret d’assumpció o de subscripció preferent dels socis.” La finalitat d’aquest dret és possibilitar que els socis conservin la mateixa proporció de participació en el capital després de l’operació acordió (o en qualsevol augment de capital social) i no donar lloc al fet que grups majoritaris de socis dilueixin la participació de socis minoritaris mitjançant aquestes operacions.

 

D’altra banda, l’article 344 de la LSC obliga a l’eficàcia de l’operació de reducció i augment de capital simultani, ja que aquesta “quedarà condicionada, si escau, a l’execució de l’acord d’augment del capital”.

 

Atenció. La jurisprudència del Tribunal Suprem ha establert clarament que les operacions acordió que no tinguin un veritable motiu de sanejar els comptes de la societat són nul·les.

 

També és important no perdre de vista les conseqüències que comporta aquesta operació quant al seu registre en el Registre Mercantil, assenyalant-se en l’article 345: “La inscripció de l’acord de reducció en el Registre Mercantil no es podrà practicar tret que simultàniament es presenti a inscripció l’acord de transformació o d’augment de capital, així com, en aquest últim cas, la seva execució”.

COM S’HAN DE DECLARAR LES PARTICIPACIONS D’EMPRESES NO COTITZADES EN L’IMPOST SOBRE EL PATRIMONI?

Els contribuents que estiguin obligats a presentar la declaració de l’impost sobre el patrimoni, i tinguin participacions en empreses no cotitzades, han de declarar-les pel valor teòric comptable resultant de l’últim balanç aprovat, si està auditat i l’auditoria és favorable; en cas contrari, pel major entre aquest valor teòric comptable, el valor nominal i el resultant de la capitalització al 20% de la mitjana dels beneficis dels últims tres exercicis. Les entitats estan obligades a subministrar als seus socis, associats o partícips, certificats contenint les valoracions de les seves respectives accions i participacions.

De cara a la declaració de l’impost sobre el patrimoni (IP) de l’exercici 2016, volem recordar-los que si vostè és titular de participacions o accions en empreses no cotitzades, d’acord amb la normativa de l’IP, i sempre que estigui obligat a presentar l’IP, les ha de declarar segons el valor teòric comptable resultant de l’últim balanç aprovat, sempre que aquest, bé de manera obligatòria o voluntària, hagi estat sotmès a revisió i verificació i l’informe d’auditoria resultés favorable.

 

Atenció. Estan obligats a presentar declaració per l’impost sobre el patrimoni les persones físiques en els quals concorri alguna de les següents circumstàncies:

 

• La seva quota tributària, determinada d’acord amb les normes reguladores d’aquest impost, i una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedissin, resulti a ingressar, o

 

• Si, sense donar-se l’anterior circumstància, el valor dels seus béns o drets, determinat d’acord amb les normes reguladores de l’impost, resulti superior a 2.000.000 d’euros.

 

A l’efecte de l’aplicació d’aquest segon límit, s’hauran de tenir en compte tots els béns i drets del subjecte passiu, estiguin o no exempts de l’impost, computats sense considerar les càrregues i gravàmens que en disminueixin el valor, ni tampoc els deutes o obligacions personals de què hagi de respondre el subjecte passiu.

 

Les persones mortes l’any 2016 en qualsevol dia anterior al 31 de desembre, no tenen obligació de declarar per aquest impost.

 

Què s’ha d’entendre per “últim balanç aprovat?

 

Hisenda venia interpretant que el balanç a considerar havia de ser l’últim aprovat a la data de la meritació de l’impost (31 de desembre), és a dir en general, el de l’exercici anterior.

 

No obstant això, sentències de diversos tribunals l’han portat a canviar de criteri. En concret, el Tribunal Suprem (TS) en la sentència de 12 de febrer de 2013 reiterada per una altra posterior de 14 de febrer de 2013, obre una via diferent respecte al criteri de valoració de les accions i participacions no cotitzades en l’impost sobre el patrimoni.

 

El TS entén que l’expressió «l’últim balanç aprovat» continguda en l’art. 16 de la Llei de l’impost sobre el patrimoni ha de prendre com a punt de referència l’aprovat dins del termini legal per presentar l’oportuna autoliquidació, de manera que si en aquesta data està aprovat l’exercici que es liquida, encara que això hagi esdevingut amb posterioritat a la data de la meritació, haurà de ser no obstant això el tingut en compte per reflectir-se en ell, amb evident millor precisió, el patrimoni de què és titular el subjecte passiu en la data de la meritació, que és el que constitueix l’objecte específic sobre el qual la Llei estableix el gravamen.

 

D’acord amb aquesta jurisprudència del TS, l’expressió “últim balanç aprovat” ha de prendre com a punt de referència l’aprovat dins del termini legal per a la presentació o autoliquidació del tribut.

 

La DGT, seguint aquest criteri, en consulta vinculant de 23 de desembre de 2016 ha assenyalat que s’ha de prendre l’últim balanç aprovat dins del termini voluntari de l’impost (30 de juny), sobre la base d’un millor acostament a la realitat econòmica de la base imposable del tribut.

 

Què passa en cas que el balanç no hagi estat degudament auditat o l’informe d’auditoria no resultés favorable?

 

En aquest cas, la Llei de l’impost sobre el patrimoni assenyala que la valoració es realitzarà pel valor més elevat de:

 

• Valor nominal.
• Valor teòric resultant de l’últim balanç aprovat.
• Valor resultant de capitalitzar al tipus del 20 per 100 la mitjana dels beneficis de l’entitat en els tres exercicis socials tancats amb anterioritat a la data de la meritació de l’impost (31 de desembre). Dins dels beneficis es computaran els dividends distribuïts i les assignacions a reserves, excloses les de regularització o d’actualització de balanços.

Per al càlcul d’aquesta capitalització es pot utilitzar la següent fórmula:

Valor = (B1+B2 + B3 /3) x (100/2)

On: B1, B2 i B3 són els beneficis de cadascun dels tres exercicis socials tancats amb anterioritat a la data de meritació de l’impost.

 

Atenció. Per a la correcta aplicació d’aquestes regles de valoració, les entitats estan obligades a subministrar als seus socis, associats o partícips, certificats contenint les valoracions de les seves respectives accions i participacions.

ES PODEN ESTABLIR TERMINIS DE PAGAMENT EN LES OPERACIONS COMERCIALS ENTRE EMPRESES SUPERIORS A 60 DIES?

El Tribunal Suprem ha declarat “nul·les de ple dret”, les clàusules contractuals que estableixin un termini superior a 60 dies per al pagament de factures en operacions comercials.

Li recordem que la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, estableix que el termini de pagament que ha de complir el deutor, si no hagués fixat data o termini de pagament en el contracte, serà de 30 dies naturals després de la data de recepció de les mercaderies o prestació dels serveis.

 

A més, la llei assenyala que els terminis de pagament no podran ser ampliats mitjançant pacte de les parts per sobre dels 60 dies naturals. En conseqüència, la norma imperativa prohibeix taxativament la possibilitat d’allargar els períodes de cobrament més de 60 dies des del lliurament dels béns mitjançant l’autonomia de la voluntat de les parts contractants.

 

A més hem de tenir en compte que:

 

• Com a penalització, la Llei de morositat estableix que tot retard per part del client al moment d’efectuar el pagament en relació amb el termini contractual o legal, dóna lloc automàticament el dret dels creditors a percebre interessos de demora sense necessitat d’efectuar cap intimació al deutor.

 

• Com a “Clàusules i pràctiques abusives”, la mateixa Llei introdueix el concepte de prohibició d’abusar de la llibertat contractual en perjudici del creditor, ja que quan existeixin acords que beneficiaven excessivament al deutor a costa del creditor, es poden considerar abusius aquests contractes i es consideren nul·les les clàusules pactades entre les parts sobre la data de pagament o les conseqüències de la demora que difereixin quant al termini de pagament i tipus legal d’interès de demora establerts per la llei, quan tinguin un contingut abusiu en perjudici del creditor considerades totes les circumstàncies del cas, entre elles la naturalesa del producte o servei o els usos habituals del comerç.

 

 

 

 

 

Sentència del Tribunal Suprem: nuls els terminis de pagament superiors a 60 dies

 

Una sentència recent del Tribunal Suprem, de 23 de novembre de 2016, ha confirmat que, a l’efecte de la Llei 3/2004, el termini màxim de pagament és de 60 dies. La sentència, estima el recurs interposat pel subcontractista d’una obra que reclamava el pagament d’unes factures i els interessos conforme a la Llei de morositat. La discussió se centrava en si el termini de pagament de 180 dies pactat en el contracte era nul o no. Doncs bé, el Tribunal Suprem, declara nul el pacte de 180 dies i condemna a pagar interessos de demora calculats en el que excedís de 60 dies (termini màxim de pagament conforme a la Llei de morositat).

 

Atenció. A l’efecte de l’article 7 de la Llei 3/2004, l’interès de demora que haurà de pagar el deutor serà el que resulti del contracte i, a falta de pacte, el tipus legal serà la suma del tipus d’interès aplicat pel Banc Central Europeu en la seva operació principal de finançament més recent efectuada abans del primer dia del semestre natural de què es tracti més vuit punts percentuals. En virtut de la Resolució de 27 de desembre de 2016 de la Secretaria General del Tresor i Política Financera, publicada en el BOE el 29 de desembre de 2016, el tipus d’interès de demora anual a aplicar durant el primer semestre del 2017 és del 8%, tipus revisable cada semestre de l’any.

 

Com a conclusions d’aquesta sentència del Tribunal Suprem, podem destacar:

 

• El termini màxim de pagament de 60 dies és imperatiu. Qualsevol termini superior és nul de ple dret (art. 6.3 del Codi Civil). Tots aquells pactes o clàusules acordades entre les parts que determinin terminis superiors a aquest límit temporal seran nuls de ple dret.

 

• Com a excepció, hi podria haver un termini superior a 60 dies i fins a un màxim de 90 dies en els supòsits en els quals, per mandat legal o pacte exprés, existeixi un procediment d’acceptació o comprovació dels béns o serveis prestats.

 

• El fet que no s’hagi impugnat prèviament el pacte per abusiu no constitueix un acte propi que impedeixi la reclamació dels interessos des de la data límit conforme a la Llei de morositat.

 

Amb aquesta sentència, el Tribunal Suprem confirma que el que era una pràctica habitual en les operacions comercials entre els diferents agents del mercat consistent a pactar per contracte terminis de pagament superiors als 60 dies, resulta en un incompliment de la normativa i la sanció serà la nul·litat del pacte i una possible condemna pels interessos de demora.

 

Es tracta per tant d’un aspecte rellevant que s’haurà de tenir en compte, i que pot tenir un impacte rellevant en l’operativa de les empreses; en particular, pot comportar importants conseqüències en la negociació de contractes i en supòsits litigiosos, que caldrà analitzar en cada cas concret.