Termini per a l’aprovació dels comptes anuals de l’exercici 2016

Li recordem que, per a totes aquelles societats que tanquen l’exercici social a 31 de desembre, el termini per a la formulació dels comptes anuals pels administradors de les societats, corresponents a l’exercici social tancat a 31 de desembre de 2016, va finalitzar el passat dia 31 de març de 2017, i el termini per a l’aprovació dels comptes anuals per la junta general de socis i accionistes finalitzarà el pròxim dia 30 de juny de 2017. I a més en el mes següent a la celebració de la junta general hem de dipositar els comptes anuals 2016 en el Registre Mercantil.

Atenció. Podrà demorar la presentació dels comptes anuals com a màxim fins al dia 30 de juliol de 2017.

Qui té aquesta obligació?

Els administradors de la societat, que han de presentar en el Registre Mercantil del domicili social la certificació dels acords de la junta de socis d’aprovació d’aquests comptes, d’aplicació del seu resultat, així com, si escau, l’informe de gestió i l’informe de l’auditor, quan la societat estigui obligada a auditoria o que s’hagués acordat a petició de la minoria.

Els comptes anuals són objecte de publicitat i qualsevol pot consultar-los i obtenir informació del Registre Mercantil de tots els documents dipositats.

Atenció. Els administradors de la societat són els qui tenen l’obligació de convocar la junta de socis a la qual sotmetre l’aprovació dels comptes i, una vegada aprovats, dur a terme el dipòsit davant el Registre Mercantil en el mes següent.

Si no es dipositen els comptes

Si diposita els comptes més tard, la seva empresa podrà ser objecte de les següents sancions:

• Una multa d’entre 1.200 i 60.000 euros. L’import concret es determinarà en funció de les partides de l’actiu i de la xifra de vendes declarades en l’últim impost sobre societats. Si l’empresa (o el grup d’empreses) té un volum de facturació anual de més de 6 milions d’euros, l’import màxim de la multa pot arribar a ser de 300.000 euros.
• A més, si passa un any des de la data de tancament de l’exercici sense que s’hagin dipositat els comptes anuals, el Registre Mercantil quedarà “tancat” per a la seva empresa. És a dir, fins que no les dipositi, no podrà inscriure la majoria d’acords de la societat (per exemple, una escriptura de canvi de domicili o d’ampliació de capital). Atenció. Si els comptes anuals no s’haguessin dipositat per no estar aprovats per la junta general, el tancament registral es podrà evitar si aquesta circumstància s’acredita amb certificació de l’òrgan d’administració expressant la causa de la falta d’aprovació. Si aquesta situació persisteix, s’ha de presentar la certificació cada 6 mesos.No obstant això, encara que passi un any sense que la seva empresa present els comptes anuals, sí que podrà inscriure en el Registre Mercantil determinats documents: el cessament de l’administrador, una revocació de poders, la dissolució de la societat i el nomenament de liquidadors.A més, en cas d’incomplir amb la seva obligació de presentar els comptes anuals en el Registre Mercantil del domicili social, al mes següent de la seva aprovació, els administradors estarien incomplint la legislació vigent amb les següents conseqüències:
•  

• No es permetrà la inscripció de cap document referit a la societat mentre l’incompliment persisteixi, amb el que entre altres coses no es podran nomenar administradors, ni atorgar poders, fins que els comptes no estiguin dipositats.

• En el cas dels administradors, la no presentació dels comptes suposa que no s’ha actuat amb la diligència deguda d’un empresari ordenat i en conseqüència si s’origina un dany a la societat, tant la Societat com els socis o un tercer podrien reclamar els danys causats a la societat. A més en el cas que la societat es trobi en una situació d’insolvència, la falta de diligència en l’actuació de l’empresari en la no presentació dels comptes, pot suposar que hagi de respondre dels deutes de la societat, ja que la Llei concursal estableix com un supòsit de concurs culpable la no formulació dels comptes anuals, no sotmetre’ls a auditoria si estigués obligat, o la falta de dipòsit en el Registre Mercantil en algun dels tres últims exercicis anteriors a la declaració de concurs.

Atenció. Quan una societat no està obligada a auditar-se, els socis que representin almenys un 5% del capital (per si sols o agrupats) poden sol·licitar al registrador que nomeni a un auditor perquè revisi els comptes. La sol·licitud s’ha de realitzar abans que hagin transcorregut 3 mesos des del tancament de l’exercici els comptes del qual s’auditaran.

Finalment, li recordem que el Reial decret 602/2016, de 2 de desembre, va modificar per al tancament de l’exercici 2016, fonamentalment el PGC i el PGC Pimes, per la qual cosa resulta necessari saber quins han estat tots aquests canvis produïts en el PGC i en el PGC Pimes, ja que és necessari aplicar-los en el tancament de l’exercici 2016. Afecten la confecció dels comptes anuals, inclosa com és lògic la memòria, que en el cas de les pimes i en l’abreujada té canvis importants.

NOU CRITERI DE LA INSPECCIÓ DE TREBALL REFERENT AL REGISTRE DE LA JORNADA DE TREBALL

Com a conseqüència de la recent sentència del Tribunal Suprem de 23-03-2017, que estableix que les empreses no estan obligades a portar un registre de la jornada diària de tota la plantilla a l’efecte de comprovar si efectivament es compleixen els horaris i la jornada laboral pactada (solament s’haurà de dur a terme un registre d’hores extraordinàries realitzades), la Direcció General de la Inspecció de Treball i Seguretat Social ha especificat a través de la Instrucció 1/2017, de 18 de maig, com a complementària de la Instrucció 3/2016, de 21 de març, la no obligatorietat de l’empresari de registrar les hores de la jornada efectiva diària en contractes a temps complet i per tant, l’omissió del registre no constitueix una infracció. Això no eximeix a les empreses a respectar els límits legals en matèria de temps de treball i hores extraordinàries. D’una banda, en la modalitat de treball a temps parcial, l’empresa ha de seguir registrant la jornada. En tant als treballadors a temps complet, l’empresa únicament ha d’anotar les hores extraordinàries realitzades, i no és exigible si no se’n fan.

Com ja l’informàrem en el seu moment, el Ple de la Sala social del Tribunal Suprem, en sentència de 23-03-2017, ha establert que les empreses no estan obligades a portar un registre de la jornada diària de tota la plantilla per comprovar el compliment de la jornada laboral i horaris pactats, i només han de portar un registre d’hores extres realitzades, d’acord a l’establert en l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors.

Doncs bé, arran d’aquesta sentència, sembla que quedava clar que no era obligatori per a tota la plantilla realitzar un registre de la jornada laboral sinó solament per controlar si es duen a terme o no hores extraordinàries.

No obstant això, en la pràctica les inspeccions a empreses seguien tenint un escenari de poca seguretat jurídica plena en aquesta matèria, atès que la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) no havia adaptat la seva Instrucció 3/2016 sobre intensificació del control en matèria de temps de treball i d’hores extraordinàries, en la qual sí que s’exigeix un control de la jornada diària de la plantilla, amb independència de la realització d’hores extraordinàries.

La posició dels inspectors fins ara no estava sent uniforme i, en moltes ocasions han manifestat que seguien aplicant la Instrucció 3/2016, malgrat la sentència del Tribunal Suprem de 23-03-2017, ja que no constituïa jurisprudència.

Nou criteri de la Inspecció de Treball: Instrucció 1/2017 de 18 de maig de 2017

Ara, s’ha donat a conèixer una Instrucció 1/2017, de data 18-05-2017, de la Direcció general de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que aclareix en quina mesura entén la Direcció General de la ITSS que queda afectada la seva anterior Instrucció 3/2016 com a conseqüència d’haver-se estimat la sentència del Tribunal Suprem de data 27-03-2017.

En síntesi, la Instrucció ara dictada assenyala que el criteri de la Sala social del Tribunal Suprem, reiterat també en la Sentència de data 20-04-2017,  és que les empreses no estan obligades amb caràcter general a portar un registre de la jornada diària de treball.

Així, el punt 2 de la Instrucció estableix literalment que “l’omissió del registre de la jornada diària de treball no és constitutiva, com a tal, d’una infracció de l’ordre social”.

D’altra banda, el punt 3 afegeix que, malgrat no ser obligatòria l’existència d’un registre de control del temps de treball, jornada i horari, això no impedeix a la Inspecció de Treball la seva fiscalització mitjançant actuacions inspectores i de comprovació.

El punt 4 recorda que les empreses estan obligades a respectar els límits legals i convencionals en matèria de temps de treball i hores extraordinàries, per la qual cosa la Inspecció podrà sancionar les infraccions a les normes sobre temps de treball i hores extraordinàries sobre la base de les comprovacions fetes en les actuacions inspectores.

El punt 5 assenyala que el criteri establert per les Sentències del Tribunal Suprem de no obligatorietat del registre de la jornada diària no és aplicable als treballadors a temps parcial, els treballadors mòbils del transport per carretera, els treballadors ferroviaris i de la marina mercant, atès que ja existeixen disposicions específiques sobre això.

Atenció. A final de mes, amb el rebut de salaris dels treballadors a temps parcial, l’empresa està obligada a lliurar a la plantilla un còmput mensual i de conservar una còpia signada pel treballador durant quatre anys. En el registre hi ha d’aparèixer cada dia registrada l’hora d’entrada i sortida. Els treballadors que es trobin prestant serveis fora del centre de treball també estan inclosos.

• Tota la plantilla ha de tenir un registre d’hores extra
• L’empresa no té l’obligació de registrar la jornada de treball dels treballadors a temps complet
• L’empresa sí que té l’obligació de registrar la jornada de treball dels treballadors a temps parcial

CONCLUSIÓ

1. A) Es confirma la vigència de la Instrucció 3/2016 amb l’excepció de l’obligació empresarial de registrar diàriament la jornada de treball, i la seva omissió no s’ha de considerar constitutiva d’infracció de l’ordre social.

1. B) La doctrina de les esmentades sentències no afecta les obligacions empresarials de respectar els límits legals i convencionals en matèria de temps de treball i hores extraordinàries, el control de les quals serà una funció essencial de la Inspecció.

1. C) La Inspecció podrà sancionar les infraccions a les normes sobre temps de treball i hores extraordinàries sobre la base de les comprovacions fetes en les actuacions inspectores.

1. D) Les normes sobre registre de la jornada en treballadors a temps parcial, treballadors mòbils en el transport per carretera, de la marina mercant o ferroviaris no queden afectades per la doctrina del Tribunal Suprem i la Inspecció ha de seguir exigint a les empreses la gestió dels registres i proposant les sancions per incompliments.

Per tant, convé realitzar una anàlisi de la situació en què es troba cada empresa objecte d’inspecció en aquesta matèria (si el procediment sancionador segueix obert, si existeix acta d’infracció o no, si la sanció ha estat executada, etc.), per determinar les eventuals vies de reclamació en cada cas.

ATENCIÓ! JA S’HA DECLARAT INCONSTITUCIONAL LA NORMA ESTATAL QUE PERMET LA TRIBUTACIÓ DE LES “PLUSVÀLUES MUNICIPALS” EN SUPÒSITS DE PÈRDUA DE VALOR DELS TERRENYS

El Tribunal Constitucional, en Sentència de l’11 de maig de 2017, ha declarat la inconstitucionalitat de determinats articles de la Llei reguladora de les hisendes locals, referits al sistema de càlcul de la base imposable de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (“plusvàlua municipal”), però únicament en la mesura en què sotmeten a tributació situacions d’inexistència d’increments de valor (és a dir, en els supòsits de pèrdua de valor dels terrenys). L’ajudem a  analitzar els impostos pagats per aquest concepte respecte de cada transmissió realitzada, a fi de concloure sobre la possibilitat d’aplicar la sentència esmentada i reclamar, si escau, l’import abonat indegudament.

L’informem que el Tribunal Constitucional, en Sentència de l’11 de maig de 2017, ha declarat la inconstitucionalitat dels articles  107.1, 107.2 a) i 110.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, que disposa que la base imposable de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (l’anomenada “plusvàlua municipal”) es determinarà aplicant al valor del terreny (valor cadastral al moment de la meritació) un percentatge que, al seu torn, és el resultat de multiplicar el coeficient establert per l’Ajuntament pel nombre d’anys de generació de l’increment.

El Tribunal deixa clar que l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana no és, amb caràcter general, contrari a la Constitució Espanyola (CE), en la seva configuració actual. Ho és únicament -conculca el principi de capacitat econòmica, art. 31. 1 de CE- en aquells supòsits en els quals se sotmeten a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, això és, aquelles en què no es produeix un augment del valor del terreny des de l’adquisició fins a la seva transmissió. Cal recordar que el Tribunal Constitucional ja s’havia pronunciat a favor de la inconstitucionalitat en sentit idèntic per als territoris forals de Guipúscoa i Àlaba.

El Tribunal deixa en mans del legislador la tasca de reformar la Llei estatal, fent ús de la llibertat de configuració normativa que li correspon, duent a terme les modificacions o adaptacions pertinents en el règim legal de l’impost que permetin arbitrar la manera de no sotmetre a tributació les situacions d’inexistència d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.

El Tribunal Constitucional, igual que ja fes en les Sentències de 16 de febrer i 1 de març de 2017, relatives a la normativa reguladora de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana als territoris forals de Guipúscoa i Àlaba, sembla validar el mètode de quantificació objectiu actualment vigent de l’impost per a aquelles transmissions d’immobles en les quals s’hagi produït un increment de valor del terreny, sigui quin sigui el seu import.

Per tant, aquells subjectes passius -transmitents en negocis onerosos (compravendes) o adquirents en transmissions lucratives (herències o donacions) que, durant la tinença hagin tingut una pèrdua del valor del terreny, si van presentar autoliquidació i no s’ha produït la prescripció -quatre anys des que va finalitzar el termini voluntari de pagament- podran recuperar l’impost pagat sol·licitant la rectificació de l’autoliquidació i la devolució d’ingressos indeguts. Els que tinguin obert un procediment de revisió, podran aportar la sentència.

És  important que es deixi assessorar i analitzar els impostos pagats per aquest concepte respecte de cada transmissió realitzada, a fi de concloure sobre la possibilitat d’aplicació de la sentència i reclamar, si escau, l’import indegudament abonat, i serà recomanable revisar no només les autoliquidacions sinó també aquelles liquidacions fermes que s’haguessin reportat en els últims quatre anys.

COMPTE ENRERE PER A L’APLICACIÓ DEL NOU REGLAMENT EUROPEU DE PROTECCIÓ DE DADES: 25 DE MAIG DE 2018

El nou Reglament general de protecció de dades va entrar en vigor al maig del 2016 i serà aplicable a partir del 25 de maig de 2018. En aquest període transitori i tot i que segueixen vigents les disposicions de la Directiva 95/46 i les normes nacionals que l’apliquen, els responsables i encarregats de tractament han d’anar preparant i adoptant les mesures necessàries per estar en condicions de complir amb les previsions del nou Reglament al moment en què sigui aplicable.

El nou Reglament general de protecció de dades 2016/679, va entrar en vigor al maig del 2016 i serà aplicable a partir del 25 de maig de 2018. En aquest període transitori i tot i que segueixen vigents les disposicions de la Directiva 95/46 i les normes nacionals que l’apliquen, els responsables i encarregats de tractament han d’anar preparant i adoptant les mesures necessàries per estar en condicions de complir amb les previsions del nou Reglament al moment en què sigui aplicable.

No obstant això, és important que les empreses es vagin adaptant a la nova normativa, revisin els seus avisos de privadesa i que no esperin fins a última hora.

Encara que fins a maig del 2018, estrictament, no serà d’obligat compliment, no obstant això, és molt útil que les empreses que estan obligades a complir amb la normativa de la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD) comencin a implantar les mesures de seguretat previstes en el Reglament, ja que la major part de les disposicions no són contràries a la LOPD, sinó que, molt al contrari, es complementen.

Novetats

El Reglament, introdueix nous elements, com el dret a l’oblit (sol·licitar la supressió de dades antigues quan ja no responen a una finalitat lícita o es retira el consentiment) i el dret a la portabilitat (recuperar les dades que van ser lliurades a un responsable, al seu moment, en un format que li permeti el seu trasllat a un altre responsable), que milloren la capacitat de decisió i control dels ciutadans sobre les dades personals que confien a tercers.

Un dels aspectes essencials del Reglament, és que basa l’aplicació de les polítiques de protecció de dades en el principi de prevenció per part de les empreses o organitzacions que tracten dades, això és així perquè s’entén que actuar només quan ja s’ha produït una infracció és insuficient, atès que aquestes infraccions han pogut causar danys als interessats que poden ser molt difícils o impossibles de compensar o reparar.

Informació de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat al seu web materials i recursos amb els quals facilitar a les petites i mitjanes empreses la seva adaptació al Reglament general de protecció de dades (RGPD). Els materials inclouen una “Guia del Reglament per a responsables de tractament”, “Directrius per elaborar contractes entre responsables i encarregats”, una “Guia per al compliment del deure d’informar”, i “Orientacions i garanties en els procediments d’anonimització de dades personals”.

• Guia del Reglament general de protecció de dades per a responsables de tractament. El document recull les principals qüestions que les organitzacions han de tenir en compte per complir amb les obligacions recollides en el Reglament. La guia inclou en la seva part final una llista de verificació amb la qual les entitats poden determinar si han fet els passos necessaris per estar en condicions de fer una correcta aplicació del RGPD.Algunes de les recomanacions que s’ofereixen en la guia es poden posar en pràctica de forma gairebé immediata, perquè tenen a veure amb actuacions que ja s’haurien d’iniciar durant aquest període transitori. En altres casos, aquestes recomanacions o propostes solament s’hauran de tenir en compte al moment en què el RGPD sigui aplicable, encara que s’han inclòs per fomentar que les entitats puguin anar anticipant-se al moment en el qual les mesures siguin de compliment obligat.
• Directrius per a l’elaboració de contractes entre responsables i encarregats de tractament. El RGPD estableix que les relacions entre el responsable i l’encarregat s’han de formalitzar en un contracte o acte jurídic que els vinculi, regulant de forma minuciosa el seu contingut mínim. Aquestes directrius s’han realitzat amb la finalitat que els contractes reflecteixin tots els continguts recollits en el Reglament.
• Guia per al compliment del deure d’informar. El RGPD concedeix gran importància a la informació que s’ha de proporcionar als ciutadans les dades dels quals seran tractades, establint una llista exhaustiva dels continguts que han de ser exposats de forma clara i accessible. Aquesta guia ofereix recomanacions i solucions pràctiques sobre les maneres de proporcionar aquesta informació.
• Orientacions i garanties en els procediments d’anonimització de dades personals. L’Agència considera que el desenvolupament de tècniques d’anonimització de dades adquireix una importància vital per garantir la protecció de dades personals en el desenvolupament d’estudis i recerques d’interès social, científic i econòmic, i amb aquestes orientacions pretén facilitar unes pautes útils per implementar aquestes tècniques, i al seu torn, promoure el seu coneixement i impulsar el seu desenvolupament i divulgació. En aquest document s’utilitza el terme “cadena” referit a un conjunt de mesures tècniques encaminades a l’ocultació, emmascarament o dissociació de les dades personals. Aquestes mesures constitueixen el que s’ha denominat “cadena d’anonimització” o “cadena de confidencialitat”, el trencament de la qual implica la possibilitat de reidentificació dels interessats.Per a més informació pot consultar:http://www.agpd.es/portalwebAGPD/temas/reglamento/index-idca-idphp.php