D’INTERÈS PER ALS INVERSORS: L’IDENTIFICADOR D’ENTITAT JURÍDICA (CODI LEI)
El pròxim 3 de gener de 2018 entra en vigor, a tot Europa, la Directiva sobre mercats d’instruments financers. Entre altres canvis reguladors, aquesta nova norma comunitària obligarà al fet que totes les persones jurídiques (empreses, associacions, fundacions, etc.) que vulguin operar als mercats financers i en borsa tinguin en vigor el codi LEI. Si el client no facilita el seu LEI, no es podran executar les operacions instruïdes.
L’identificador d’entitat jurídica (LEI, per les seves sigles en anglès) és un codi global i únic basat en l’estàndard ISO 17442, que s’utilitza per identificar a les persones jurídiques (societats) que són part en les transaccions financeres i per complir amb els requisits d’informació als mercats financers.
Tingui present que el pròxim 3 de gener de 2018 entra en vigor, a tot Europa, la Directiva sobre mercats d’instruments financers, més coneguda com MiFID II. Entre altres canvis reguladors, aquesta nova norma comunitària obligarà al fet que totes les persones jurídiques (empreses, associacions, fundacions, etc.) que vulguin operar als mercats financers i en borsa tinguin en vigor el codi LEI.
Què és el codi LEI?
El codi LEI és un codi global alfanumèric de 20 caràcters concebut en particular per a aquelles organitzacions que són part d’un contracte financer, ja que identifica unívocament a les entitats legals.
És únic, permanent, consistent i portable per cada entitat. El format de l’estàndard internacional LEI està basat en les especificacions proporcionades per la norma ISO 17442 i segueix el següent patró:
Prefix; Dígits Reservats; Codi alfanumèric aleatori; Dígits de control -> 9598 (*) 00 N60CEGKTATBG 90
(*) 9598 és el prefix assignat al LOU espanyol pel Regulatory Oversight Committee (ROC), que consta de més de 50 reguladors financers de tot el món i una gran varietat d’organitzacions del sector públic i que s’encarrega de la supervisió del sistema LEI.
Cada registre LEI conté la següent informació sobre l’entitat:
- Nom oficial
- Domicili legal
- Domicili real de la seu principal de l’entitat
- País / regió de jurisdicció legal
- Forma social
- Número en el registre d’entitats i nom del registre
- Codi LEI del LOU responsable del registre LEI de l’entitat
- Data de registre inicial del LEI
- Data de l’última actualització de dades
- Data i motiu de terminació del LEI
Qui ha de tenir el LEI?
Totes les persones jurídiques que participen en els mercats financers hauran de facilitar el seu LEI a les empreses de serveis d’inversió i les entitats de crèdit que executin transaccions sobre instruments financers perquè aquestes puguin identificar-los abans d’executar les operacions. Si el client no facilita el seu LEI, no es podran executar les operacions instruïdes.
Obligats
- Bancs i companyies financeres
- Entitats que emeten accions, deute o valors per a altres estructures de capital
- Entitats que cotitzin en borsa
- Entitats que comerciïn accions o deute
- Mitjans d’inversió, inclosos els fons d’inversió, fons de pensions i mitjans d’inversió alternatius constituïts com a entitats corporatives o acords d’inversió col·lectiva (fons paraigua, fons de cobertura, capital de risc, etc.)
- Entitats sota la supervisió d’un regulador financer i les seves afiliades, filials i societats cartera
- Entitats de contrapartida per a transaccions financeres
Actualment, a privats i sucursals no se’ls pot assignar un codi LEI.
On
S’atribueix la seva emissió i gestió a Espanya al Registre Mercantil.
Els Registradors Mercantils són els encarregats de gestionar i emetre el codi LEI, a través del formulari de sol·licitud publicat a la pàgina web Col·legi de Registradors d’Espanya. En aquest formulari s’hauran d’indicar si actua representant a la seva entitat o en nom d’un tercer, etc.
Cost
Una vegada emplenat s’han d’abonar les taxes corresponents, fixades en 100 euros.
Temps per a la seva concessió
Obtenir el codi LEI no és immediat. El període de tramitació pot allargar-se fins a 15 dies hàbils, encara que l’habitual, segons indiquen en el Col·legi de Registradors, és que “no excedeixi de quatre”. En aquest termini el registrador procedeix a comprovar que les dades són verídiques, així com que el sol·licitant no compti amb un codi LEI actiu o que existeixin altres peticions en curs per a la mateixa entitat.
El sector bancari espanyol ha manifestat la seva inquietud davant la possibilitat que en els últims dies de l’any s’amunteguin la majoria de peticions d’empreses i altres institucions que vulguin obtenir la seva LEI i que això impedeixi el compliment, a temps, d’aquesta obligació.
Durada
Anual. Cada exercici s’ha de sol·licitar la seva renovació. Per a això caldrà emplenar el formulari corresponent i abonar una taxa de 50 euros.
Incompliment
Les conseqüències de no tenir aquest codi i informar-ho a l’entitat de serveis d’inversió o entitat de crèdit a través de la qual es realitzen les operacions financeres, podrà implicar la impossibilitat d’operar al mercat. Això també serà aplicable als emissors que no informin del seu codi LEI als mercats en els quals tinguin els seus valors admesos a negociació.
Quan cal tenir el LEI?
Les persones jurídiques que necessitin el LEI per executar les seves operacions hauran d’haver realitzat tots els tràmits necessaris per obtenir-lo tenint en compte dues dates clau (des de les quals és obligatori):
– 1 de novembre de 2017, els clients que operin amb derivats (siguin de mercat organitzat o OTCs) i amb assegurances de canvi: comptes 49 i 89.
– 3 de gener de 2018, els clients que operin amb renda variable (ex. accionis, ETFs, warrants) i renda fixa (ex. bons, pagarés, etc.): comptes 01 i 47.
COM SOL•LICITAR UN AJORNAMENT DE PAGAMENT A LA SEGURETAT SOCIAL?
L’ajornament de deutes amb la Seguretat Social és un procediment que li permet tornar a estar al corrent de pagament. Es pot ajornar qualsevol deute amb la Seguretat Social, excepte les quotes que es paguen per donar cobertura als accidents de treball i les malalties professionals i en el cas que sigui empresari i tingui treballadors a càrrec seu, l’anomenada «quota obrera», el percentatge que correspon pagar al treballador per compte d’altri i que del seu ingrés n’és responsable l’empresari.
Si com a ocupador o autònom no ha pogut pagar a la Seguretat Social i vol resoldre el seu problema, disposa del recurs de demanar un ajornament d’aquest deute i anar-lo pagant a poc a poc. No obstant això, la Seguretat Social l’hi concedirà si es compleixen determinats requisits i condicions.
Quins deutes es poden ajornar?
Es pot ajornar qualsevol deute que tingui amb la Seguretat Social, o com diu la llei “qualsevol deute de Seguretat Social objecte de gestió recaptatòria en aquest àmbit”.
Normalment es tractarà de les quotes que s’han de pagar mensualment per cotitzacions socials, però també poden ser recàrrecs sobre les anteriors. No obstant això, hi ha dos tipus de quotes que són inajornables: 1) les quotes que es paguen per donar cobertura als accidents de treball i les malalties professionals i 2) en el cas que sigui empresari i tingui treballadors a càrrec seu, l’anomenada ‘quota obrera’, el percentatge que correspon pagar al treballador per compte d’altri i que del seu ingrés n’és responsable l’empresari.
Quan pot demanar l’ajornament?
Al moment en què existeixin deutes fora del termini reglamentari d’ingrés, encara dins del període de recaptació voluntària o quan el deute entra en via executiva i s’engega el procediment que pot concloure en un embargament de béns. El deute existeix formalment quan la Tresoreria General de la Seguretat Social emet una reclamació de deute o directament una providència de constrenyiment. Ha de fer-ho abans que s’autoritzi l’alienació de béns embargats.
Quins efectes té que me’l concedeixin?
Des del moment en què se li concedeix l’ajornament, se’l considera al corrent de pagament de les seves obligacions amb la Seguretat Social, un requisit imprescindible per exemple per contractar amb administracions públiques o demanar un préstec a un banc. A més, el procediment recaptatori dels deutes anteriors (les incloses en l’ajornament) se suspenen.
On se sol·licita?
La sol·licitud es dirigirà a l’Administració de la Seguretat Social -oficines de la Seguretat Social encarregades, entre altres funcions, de la recaptació de les cotitzacions- o a la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social a la província en què l’empresari o autònom tingui autoritzat el compte de cotització o, en defecte d’això, en la qual tingui el seu domicili. Es pot presentar presencialment, per correu postal o a través del registre de la seu electrònica de la Seguretat Social, si disposa de certificat digital.
Quina documentació necessita?
En primer lloc, el model de sol·licitud previst per a l’ajornament. En segon lloc, un document de reconeixement del deute. En tercer lloc, i en documents separats, la liquidació del deute inajornable –que s’haurà de pagar abans que es concedeixi l’ajornament- i la del deute que es pretén posposar.
Com ho tramita?
Pot acudir personalment a l’oficina per evitar problemes de falta de documentació. Si ja s’ha emès una providència de constrenyiment per al deute a ajornar s’haurà de dirigir a la Unitat de Recaptació Executiva de l’Administració corresponent. Si l’autònom té deutes per la seva cotització a autònoms i a més per la seva condició d’empresari amb treballadors a càrrec seu els haurà d’aglutinar en un mateix procediment d’ajornament. Disposa del termini genèric de 10 dies per esmenar els errors o aportar documentació que falti i en un termini màxim de 3 mesos la Seguretat Social haurà d’emetre una resolució en la qual es concedeix o denega l’ajornament.
El concedeixen fàcilment?
A partir de 30.000 euros s’exigeix la constitució de garanties: un aval solidari formalitzat per entitats financeres o altres mitjans com la hipoteca immobiliària o mobiliària, o una fiança personal. En aquests casos, les garanties que estableixi la resolució de concessió s’han de constituir en el termini de trenta dies naturals a partir de la seva notificació. Tampoc es necessita una garantia si el deutor és Administració pública o quan el deute és d’entre 30.000 i 90.000 euros i s’acordi l’ingrés d’un terç abans de 10 dies i la resta en els dos anys següents.
Quin temps tindrà per pagar-ho?
Fins a un màxim de 5 anys, però hi ha flexibilitat quant al temps, la quantia i les freqüències de cada pagament fraccionat. Quan es concedeix un ajornament es lliuren a més els quadres d’amortització del deute on s’especifica clarament els terminis d’amortització, la quantitat a abonar en cadascun d’ells i les dates de venciments. Sempre es podrà liquidar anticipadament l’ajornament si les circumstàncies econòmiques milloren.
Li cobraran interessos?
Sí, l’interès de demora vigent a cada moment. Aquest percentatge es calcula sobre el total del deute ajornat, que pot incloure al seu torn els recàrrecs i interessos que no es van pagar abans de demanar l’ajornament.
I si al final no ho pot pagar?
L’ajornament s’incompleix si es deixa de pagar algun dels terminis d’amortització acordats, però també si incorre en l’impagament de deutes posteriors. És a dir, ha d’ingressar els venciments de l’ajornament però també ha de seguir pagant en termini, per exemple, la seva cotització com a autònom o la dels seus treballadors com a empresari. Si s’incompleix l’ajornament prosseguirà, sense més tràmit, el procediment de constrenyiment que s’hagués iniciat abans de la concessió. Es dictarà així mateix sense cap altre tràmit providència de constrenyiment per aquell deute que no hagués estat reclamat, amb el seu corresponent recàrrec.
Font: Seguretat Social
LES EMPRESES I ELS AUTÒNOMS PODEN DEDUIR LES CISTELLES I REGALS DE NADAL?
En aquesta època de l’any moltes empreses o autònoms, si el seu pressupost els ho permet, tenen un detall nadalenc amb els seus empleats, proveïdors i clients, com són les cistelles i regals de Nadal. Li recordem algunes de les conseqüències fiscals d’aquests “típics” regals de Nadal.
En aquesta època de l’any moltes empreses i autònoms, si el seu pressupost els ho permet, tenen un detall nadalenc amb els seus empleats, directius, proveïdors i clients, com són les cistelles i típics regals de Nadal, i sorgeixen les preguntes: Com tributen les cistelles de Nadal regalades a empleats i clients? És despesa deduïble en l’impost de societats i en l’IRPF? És deduïble l’IVA de les cistelles de Nadal?
A continuació l’hi expliquem.
Les cistelles de Nadal són deduïbles?
La resposta a aquesta pregunta és que sí, encara que depèn de l’impost que estiguem parlant.
Els imports satisfets per les cistelles de Nadal són una despesa deduïble en l’impost sobre societats, per la qual cosa en aquest impost no hi ha cap problema. La pròpia Llei de l’impost de societats estableix que no es consideren donatius o liberalitats —conceptes que no serien deduïbles— les despeses que, d’acord amb els usos i costums, s’efectuïn amb el personal de l’empresa.
El que diu hisenda: en el cas concret de les cistelles de Nadal, en la mesura en què formin part dels usos i costums de l’empresa (és a dir, que es repeteixin en el temps), pel que fa al seu personal, tindran la consideració de despesa deduïble a l’efecte de l’impost sobre societats, sense que sigui necessari que figurin en conveni col·lectiu o en algun tipus de pacte que els obligui a això.
En conseqüència, caldrà justificar la despesa i la seva naturalesa, així com la seva adequació als usos i costums. Per tant, en cas que l’empresa no hagi regalat cistelles de Nadal anteriorment, o si succeeix tan sols de forma ocasional, no es pot deduir la despesa.
Atenció. El primer any no s’ha de considerar com a despesa deduïble el lliurament de cistelles de nadal als empleats. La resta d’anys, sempre que es pugui demostrar el costum, sí que es poden deduir.
Referent a això cal assenyalar que la càrrega de la prova competeix a qui fa valer el seu dret i que seran, si escau, els òrgans de gestió i inspecció tributària als qui correspondrà, en l’exercici de les seves funcions la valoració de les proves aportades.
Atenció. Podrà justificar-ho presentant factures d’anys anteriors, així que solament serà difícil imputar-ho com a despesa si és el primer any que l’empresa ho fa.
En el cas de l’IRPF, la legislació estableix que totes les despeses que estiguin relacionades amb activitats de relacions públiques amb clients i proveïdors i que es repeteixin en el temps, desgraven a la declaració de la renda.
Atenció. Retribució en espècie per al treballador. Això implica que tals conceptes considerats com a despesa deduïble en l’àmbit de l’empresa tinguin el tractament de retribució en espècie del treball per compte d’altri per als empleats obsequiats amb els regals nadalencs, i que l’empresa hagi de realitzar el corresponent ingrés a compte de la referida retribució en espècie. De la mateixa manera, s’haurà d’incloure entre els rendiments en espècies satisfetes tant a les declaracions trimestrals (model 111) com en l’anual (model 190).
A més, després dels canvis de cotització introduïts el 2014, l’import de la cistella de nadal s’ha d’incloure a la base de cotització.
Per exemple:
Si el cost total dels lots és de 3.000 euros i el tipus de retenció aplicable a la seva plantilla (en mitjana) és del 20%, la seva empresa haurà d’ingressar a Hisenda 600 euros (3.000 x 20%).
No obstant això, pot repercutir aquest ingrés a compte als treballadors. En aquest cas ja no suportarà aquest cost addicional, però els seus treballadors veuran reduït l’import rebut.
Regals a clients
En el cas d’adquirir cistelles de Nadal per regalar a clients, col·laboradors o proveïdors cal tenir en compte les següents consideracions:
- En la mesura en què es tracti de despeses per relacions públiques amb clients seran fiscalment deduïbles sempre que compleixin els restants requisits en termes d’inscripció comptable, meritació, correlació entre ingressos i despeses i justificació documental.
- És imprescindible reflectir en la factura que es tracta d’un regal personalitzat. Per tant portarà el logo i/o el nom de l’empresa. Tingui en compte aquesta dada perquè quedi perfectament justificat davant l’Agència Tributària.
- Des de l’1 de gener de 2015, la deducció per despeses a clients o proveïdors està limitada a l’1% de l’import net de la xifra de negoci del període impositiu corresponent. La despesa només s’aplicarà a la quantitat que hagués estat comptabilitzada pel concepte d’atencions a clients o proveïdors. D’aquesta manera, s’haurà d’analitzar si les despeses per atencions a clients o proveïdors són tals, i no s’hi integrarà qualsevol altra despesa a persones que no fossin clients o proveïdors, com per exemple, despeses a socis o els seus familiars.Sense limitació. Aquest límit no s’aplicarà a altres despeses de promoció, que seguiran sent deduïbles com fins ara:
- Podrà seguir lliurant cistelles de Nadal als seus empleats, d’acord als usos i costums.
- Seguiran sent deduïbles sense límit les despeses derivades del lliurament gratuït de mostres, o els lliuraments relacionats amb els ingressos (per exemple, els obsequis oferts per aconseguir una visita demostrativa dels productes). ComptabilitatEl procediment correcte de comptabilitzar les cistelles de Nadal és en el compte 649 corresponent a altres despeses socials. Es tracten de despeses de naturalesa social realitzats per l’empresa.Deducció de l’IVA de les cistelles de NadalL’IVA no serà deduïble, ja que segons la Llei de l’impost sobre el valor afegit, no podran ser objecte de deducció les quotes suportades dels béns o serveis destinats a clients, assalariats o a terceres persones excloses les mostres gratuïtes i els objectes publicitaris d’escàs valor i els béns destinats exclusivament a ser objecte de lliurament o cessió d’ús, directament o mitjançant transformació, a títol onerós, que, en un moment posterior a la seva adquisició, es destinessin a atencions a clients, assalariats o terceres persones.Els regals publicitaris lliurats a clients i proveïdors, a l’efecte de deducció de l’IVA, han de portar de forma visible i indeleble el nom de l’empresa i es consideren d’escàs valor quan el valor del lliurat a un mateix destinatari en un any natural no supera els 200 €. Finalment, l’IVA dels lots acabarà sent un major cost per a l’empresa (ja que se suporta en l’adquisició de béns destinats a l’ús privat del seu personal). El 10% o el 21% (depèn dels productes que hi hagi en els lots) del total de la factura serà un major cost per a l’empresa, i Hisenda podrà reclamar-li-ho si ho dedueix indegudament.