SAP QUE POT RECLAMAR A HISENDA LA DEVOLUCIÓ DE L’IRPF DE LA PRESTACIÓ PER MATERNITAT?

Una sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha manifestat que la prestació per maternitat que abona la Seguretat Social està exempta del pagament de l’IRPF. Aquesta sentència (que se cenyeix al cas en concret i no genera jurisprudència) obre la porta a poder recuperar el pagat a la declaració de la renda des de l’any 2012 (ja que tot l’anterior hauria prescrit) per la prestació de maternitat.

Com ja deu haver llegit en la premsa, una sentència recent del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid considera que la prestació estatal per maternitat està exempta de l’IRPF. No obstant això, Hisenda segueix considerant que aquestes retribucions sí que tributen, i limita l’exempció a les prestacions autonòmiques o locals. A més, aquesta postura d’Hisenda ha estat també la que ha seguit el TSJ d’Andalusia que en una sentència d’octubre del 2016 s’alinea amb la tesi d’Hisenda i s’oposa al que diu el TSJ de Madrid.

El que diu Hisenda i la sentència TSJ d’Andalusia: solament les prestacions per maternitat autonòmiques i locals estan exemptes

La sentència del TSJ d’Andalusia, que avala la tesi d’Hisenda, falla en contra d’una contribuent que el 2011 va cobrar 11.706 euros per la prestació de maternitat i va defensar la seva exempció per no presentar la declaració de la renda. Quan una mare deixa de treballar per maternitat, és la Seguretat Social qui assumeix durant 16 setmanes el sou, que equival a la seva base de cotització. Per al TSJ d’Andalusia resulta evident que aquesta prestació no entra dins de la categoria de rendes exemptes que contempla la Llei de l’IRPF. Per a Hisenda i el TSJ d’Andalusia, la norma deixa clar que solament les prestacions per maternitat autonòmiques i locals estan exemptes.

Què diu i quins efectes té la sentència del TSJ de Madrid?

El TSJ de Madrid, en la seva sentència de 6 de juliol de 2016 considera que la prestació per maternitat que abona la Seguretat Social durant la baixa per maternitat entra dins de les rendes exemptes que contempla la Llei de l’IRPF. Aquest argument és contrari. Com abans hem vist, al criteri seguit fins ara per l’Agència Tributària i avalat també pel TSJ de Madrid en sentència d’octubre del 2016, que defensa que aquesta ajuda ha de tributar com un rendiment del treball.

A més, segons aquesta sentència del TSJ de Madrid, el permís de paternitat, de 15 dies, també estaria exempt de pagament.

Ara bé, cal tenir present que es tracta d’una primera sentència que no crea jurisprudència i, encara que molt important, s’ha de valorar de forma prudent, i tenint en compte que hi ha una sentència del TSJ d’Andalusia en el sentit contrari.

Atenció. Tant en el cas del TSJ de Madrid com en el d’Andalusia, la sentència es limita al cas en litigi, és a dir, no genera jurisprudència ni obliga al fet que l’Agència Tributària modifiqui el seu criteri.

Com s’ha d’actuar per sol·licitar la devolució?

La sentència del TSJ de Madrid no obliga a Hisenda a modificar el criteri que segueix per a aquest tipus de prestacions, però obre la possibilitat que els contribuents que les hagin percebut des de l’any 2012 (ja que tot l’anterior hauria prescrit) reclamin a través del jutjat la devolució dels impostos pagats de més.

Atenció. El pròxim 1 de juliol de 2017 acaba el termini perquè els contribuents que van cobrar el 2012 la prestació de maternitat puguin reclamar la devolució davant Hisenda i evitin la prescripció.

Pel mateix motiu, als contribuents d’altres comunitats autònomes també els podria interessar recórrer. És probable que tribunals superiors de justícia d’altres comunitats emetin progressivament sentències sobre aquest assumpte.

Atenció. Donat el nombre de contribuents afectats, cal esperar que més tribunals es pronunciïn sobre aquesta matèria (fins i tot el Tribunal Suprem). I si aquests pronunciaments són favorables a l’exempció, és possible que Hisenda acabi canviant la seva postura.

Per tant, més tard o més d’hora haurà d’existir una unificació dels tribunals sobre aquest tema, però fins que això es produeixi, aquesta sentència del TSJ de Madrid ha elevat les possibilitats de guanyar el procediment en via judicial.

Els passos que cal donar abans d’arribar a la via judicial serien aquests:

• Escrit de sol·licitud de rectificació i devolució d’ingressos indeguts. El primer pas és presentar un escrit de sol·licitud de rectificació i devolució d’ingressos indeguts, davant la nostra delegació d’hisenda, fent constar l’exercici que es reclama i concepte jurídic.

• Al·legar i recórrer fins a esgotar la via administrativa. El més probable és que ens contestin desfavorablement, per la qual cosa haurem de presentar al·legacions i recursos a totes les resolucions en les quals ens deneguin la nostra petició fins que finalitzi la via administrativa. Amb l’escrit del punt anterior haurem obert la via administrativa, per la qual l’administració ens contestarà molt probablement desestimant i ens donarà un termini de 10/15 dies per interposar al·legacions. Les al·legacions que presentem segurament també seran desestimades.

Una vegada contestades les al·legacions podrem interposar recurs de reposició i a continuació reclamació econòmica administrativa que serà resolta pel Tribunal Econòmic Administratiu Regional corresponent i decidiran probablement en contra, desestimant la nostra pretensió i així esgotant la via administrativa.

• Reclamar judicialment. Finalitzada la via administrativa podrem iniciar un procediment judicial que és on més viabilitat té aquest procediment, per a això tindrem dos mesos per interposar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia corresponent, i així veurem si aquest tribunal ens dóna la raó o no.

No obstant això, abans de reclamar o iniciar la via judicial, és aconsellable valorar cada cas concret.

L’Assessoria d’Agramunt us desitja un bon Nadal, molt bones festes i un venturós 2017.

Aquest any se m’ha fet tard. Potser no t’escriuré.

Però la veu, soterrada, em crema.

Sé que arribaràs. I no ho celebraré ?

M’han d’assecar l’ànima la feina i les urgències ?

Sé que arribaràs. Et bastiré un recer

al centre del meu temps dominat per tanta pressa,

faré callar els anuncis i t’escoltaré,

aturaré les màquines i m’obriré al silenci.

Aquest any se m’ha fet tard, però t’esperaré

-hi sóc a temps, encara ?- enllà de conferències,

d’ordinadors, de llibres, de tanta feina  a fer,

per fer, del poc que sé, amor i saviesa.

Saber per dominar ? Saber per competir ?

Saber com una cursa esbojarrada i sense fi ?

Per derrotar el dolor ? Per vèncer la pobresa ?

Enriquit en el misteri de l’Amor i de la Cova,

el saber tindrà un gust nou i una alegria nova.

                                                            David Jou.

SI A VOSTÈ O A LA SEVA EMPRESA LI TOCA LA LOTERIA DE NADAL QUÈ HA DE SABER EN RELACIÓ AMB LA TRIBUTACIÓ D’AQUESTS PREMIS?

Estaran exempts els premis que tinguin un import íntegre igual o inferior a 2.500 euros. Els premis amb un import íntegre superior a 2.500 euros solament tributaran respecte de la part que excedeixi d’aquest import. Els contribuents de l’IRPF que resultin agraciats i hagin suportat la retenció al moment de l’abonament del premi no hauran de presentar cap altra autoliquidació. La base de la retenció del gravamen especial estarà formada per l’import del premi que excedeixi de la quantia exempta. El percentatge de retenció o ingrés a compte serà del 20%. Els contribuents de l’impost sobre societats que obtinguin un premi subjecte al gravamen especial hauran d’incloure l’import del premi entre les rendes del període subjectes a l’impost i la retenció/ingrés a compte del 20% suportat com un pagament a compte més.

Benvolgut/da client/a:

Li recordem que si la seva empresa ha adquirit números de la Loteria de Nadal i els repartirà en participacions entre els seus clients, recordi que des de l’1 de gener de 2013 els premis d’aquesta loteria (a més dels de la Creu Roja, l’ONCE i els de determinades loteries autonòmiques) han deixat d’estar totalment exempts en l’IRPF, i estan subjectes a una tributació fixa (gravamen especial) del 20%.

Els contribuents de l’impost sobre societats que obtinguin un premi subjecte al gravamen especial hauran d’incloure, tal com feien abans de l’1 de gener de 2013, l’import del premi entre les rendes del període subjectes a l’impost i la retenció/ingrés a compte del 20% suportat com un pagament a compte més.

Gravamen especial del 20%

Des de l’01-01-2013 se sotmet a tributació, a través d’un gravamen especial, entre d’altres, els premis pagats corresponents a les loteries i apostes organitzades per la Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE).

La norma estableix que els perceptors d’aquests premis, sigui quina sigui la seva naturalesa, al moment del cobrament, suportaran una retenció o ingrés a compte que l’ha de practicar l’organisme pagador del premi, és a dir, la SELAE.

Atenció. S’exigirà de forma independent respecte de cada dècim, fracció o cupó de loteria o aposta premiat.

Exempció

Estaran exempts els premis d’un import íntegre igual o inferior a 2.500 euros. Els premis amb un import íntegre superior a 2.500 euros solament tributaran respecte de la part de l’import que n’excedeixi.

Els contribuents de l’IRPF o els contribuents no residents sense establiment permanent que resultin agraciats i hagin suportat la retenció al moment de l’abonament del premi no hauran de presentar cap altra autoliquidació.

Retenció

La base de la retenció del gravamen especial estarà formada per l’import del premi que excedeixi de la quantia exempta. El percentatge de retenció o ingrés a compte serà del 20 per cent.

I com tributen les participacions o els premis compartits?

Si té una partició pot ser que també sofreixi la retallada fiscal. Cal tenir en compte que a efectes fiscals les participacions no existeixen i el que tributa és el dècim. Per tant, si té una participació d’un dècim i aquest dècim és premiat amb més de 2.500 € s’aplicarà la retenció i cobrarà el que li correspongui proporcionalment una vegada descomptats impostos.

La retenció s’aplicarà a qui sigui el dipositari del dècim o gestor de cobrament i aquest a continuació haurà de repartir el premi net (després d’impostos) entre els participants.

Atenció. En el cas de premis compartits (grup d’amics o parents, penyes, confraries, etc.), qui procedeixi al seu repartiment que figuri com a beneficiari únic (o com a gestor de cobrament) per haver-ho manifestat així al moment del cobrament del premi, haurà d’estar en condicions d’acreditar davant l’Administració Tributària que el premi ha estat repartit als titulars de participacions, sent per tant necessària la identificació de cada guanyador així com del seu percentatge de participació.

Identificació

La SELAE haurà de procedir a identificar als guanyadors dels premis sotmesos a gravamen, és a dir, els que siguin superiors a 2.500 € per dècim, independentment que el premi hagi estat obtingut per un de sol o bé conjuntament per diverses persones o entitats.

El gestor del dècim haurà d’estar en condicions d’acreditar davant l’Administració Tributària que el premi ha estat repartit als titulars de participacions perquè quan es divideixi el premi no es consideri com una donació i es gravi amb l’impost de successions i donacions.

Atenció. És recomanable que els dècims premiats es cobrin a través de les entitats bancàries i que al propi banc s’identifiqui amb nom, cognoms i DNI a cadascuna de les persones amb les qui s’ha compartit el dècim afortunat. L’efecte negatiu de no donar les dades identificatives de la llista de premiats al banc és que no arribin adequadament a l’Agència Tributària. En aquest cas, el comprador del dècim el cobrarà al banc (amb la retenció del 20% igualment aplicada per endavant), però a l’hora de repartir-ho entre les persones amb les quals compartia aquest dècim (serà complicat justificar davant l’Administració Tributària l’origen dels fons), el lliurament es podria considerar una donació i, per tant, gravar-se amb l’impost de donacions.

No residents sense establiment permanent

Addicionalment, els contribuents no residents sense establiment permanent que resultin agraciats i hagin suportat la retenció al moment de l’abonament del premi podran sol·licitar la devolució que pogués correspondre’ls per aplicació d’un conveni per evitar la doble imposició internacional.

RELACIÓ LABORAL DE CARÀCTER ESPECIAL DELS REPRESENTANTS DE COMERÇ

En l’Estatut dels Treballadors es recullen determinades relacions laborals que a causa de la seva naturalesa jurídica no es regulen per l’Estatut dels Treballadors, sinó per una regulació específica. En aquest cas, els representants de comerç es regulen pel Reial decret 1438/1985, de l’1 d’agost. En general, les condicions laborals d’un representant de comerç són similars a les d’un treballador ordinari. Però existeixen algunes peculiaritats que ha de conèixer.

Ha de saber que l’activitat de representació comercial pot ser canalitzada a través de tres relacions jurídiques, els límits de les quals apareixen en permanent conflicte:

• Relació laboral comuna i és la que caracteritza als denominats dependents de comerç i es regeix per l’Estatut dels Treballadors.

• Relació laboral especial i es regula tant en l’article 2.1 f) de l’Estatut dels Treballadors com en el Reial decret 1438/1985, de l’1 d’agost, és la desenvolupada pels denominats representants de comerç.

• Relació mercantil regulada per la Llei 12/1992, de 27 de maig, sobre contracte d’Agència, exercida pels agents mercantils.

A continuació explicarem la relació laboral especial dels representants de comerç, regulada en el Reial decret 1438/1985.

Relació laboral de caràcter especial dels representants de comerç

Els representants de comerç són aquells treballadors que representen una o diverses mercantils per promocionar els seus serveis o productes, és a dir realitzen labors de captació de clients a canvi d’una retribució, però sense assumir cap tipus de risc en l’operació.

Els clients captats pertanyen a l’empresa, però en cas d’extinció de la relació laboral, a la indemnització per acomiadament s’haurà d’afegir la indemnització per clientela sempre que una vegada extingit el contracte, el treballador estigui obligat a no competir amb l’empresari o a no prestar serveis per a un altre empresari competidor.

A quins treballadors se’ls aplica?

Els representants que actuen per compte d’una o més empreses per promoure o concertar amb altres empreses operacions mercantils sense assumir el risc i ventura d’aquelles, a canvi d’una retribució.

Estan exclosos d’aquesta relació laboral especial els treballadors que, dedicant-se a aquesta activitat, l’efectuïn en locals de l’empresa o tenint en ells un lloc de treball i estiguin subjectes a l’horari laboral de l’empresa.

Característiques

• La relació laboral s’haurà de formalitzar en un contracte per escrit en el qual s’identificaran les operacions mercantils a promoure o concertar pel treballador, indicant-se si escau l’inventari i valor atribuït.

• Lliurament als representants legals dels treballadors d’una còpia bàsica del contracte en el termini de deu dies. Igualment se’ls notificarà en el mateix termini les pròrrogues d’aquests contractes, així com les denúncies d’aquests.

• Comunicació al Servei Públic d’Ocupació del contingut del contracte, amb l’adjunció d’una còpia bàsica signada pels representants legals dels treballadors, si n’hi hagués.

• El contracte podrà ser per temps indefinit o de durada determinada. En aquest cas, el període inicial més les pròrrogues acumulades, si escau, no podrà ser superior a tres anys.

• El treballador no estarà subjecte a cap jornada o horari de treball concret, sense perjudici de les previsions contingudes en pactes col·lectius o individuals.

• Els treballadors tenen dret al gaudi de vacances anuals i permisos retribuïts d’acord amb la normativa general. Fins i tot per a aquells treballadors que només té una retribució per comissió, i no existeix un fix.

• Els treballadors tenen dret al reconeixement de la clientela que hagin aconseguit com a conseqüència de la seva gestió. Igualment se’ls assignarà zones d’actuació.

Anualment, s’ha d’actualitzar els clients captats pel treballador fent constància del volum de les operacions realitzades durant l’any. Al final de la relació laboral, només han de constar els clients que hagin realitzat operacions en els 2 últims anys a l’efecte de calcular una indemnització.

• Els treballadors són responsables de les pèrdues o deterioracions que per la seva culpa o negligència pugui sofrir el mostrari o instrument de treball que se li proporcioni per al seu desenvolupament.

• Les retribucions estaran constituïdes per comissions sobre les operacions en què hagués intervingut i fossin acceptades per l’empresari, d’una banda fixa i una altra per comissions o exclusivament en una quantitat fixa.

• Les indemnitzacions en cas d’acomiadament seran fixades d’acord amb el previst amb caràcter general en l’Estatut dels Treballadors, i es calcularà el seu salari sobre la base dels ingressos obtinguts en els dos anys anteriors o període inferior, si escau. En cas de dimissió del treballador aquest haurà de notificar-ho amb una antelació mínima de tres mesos.

A més de la indemnització comentada anteriorment, en funció dels clients captats durant la relació laboral, tindrà dret a una indemnització per clientela. Per a això s’han de complir els següents requisits:

• L’extinció no es pot deure a un incompliment pel treballador de les obligacions que li corresponen.

• Una vegada finalitzada la relació laboral el treballador estarà obligat a no competir amb l’empresari o a no prestar serveis per a un altre empresari competidor.

• Acreditar un augment de la clientela. Per a això, s’haurà de tenir en compte l’annex del contracte en el qual es recullin els clients aportats per l’empresa

• La quantia d’aquesta indemnització s’haurà de pactar entre ambdues parts. En cas de desacord, s’haurà d’acudir a la justícia. No obstant això, la seva quantia no podrà superar l’import total de les comissions corresponents a un any, calculat per l’import mitjà del total de les comissions percebudes durant els últims tres anys, o el període inferior que hagués durat la relació laboral, si escau.