SAP QUE POT RECLAMAR A HISENDA LA DEVOLUCIÓ DE L’IRPF DE LA PRESTACIÓ PER MATERNITAT?

Una sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha manifestat que la prestació per maternitat que abona la Seguretat Social està exempta del pagament de l’IRPF. Aquesta sentència (que se cenyeix al cas en concret i no genera jurisprudència) obre la porta a poder recuperar el pagat a la declaració de la renda des de l’any 2012 (ja que tot l’anterior hauria prescrit) per la prestació de maternitat.

Com ja deu haver llegit en la premsa, una sentència recent del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid considera que la prestació estatal per maternitat està exempta de l’IRPF. No obstant això, Hisenda segueix considerant que aquestes retribucions sí que tributen, i limita l’exempció a les prestacions autonòmiques o locals. A més, aquesta postura d’Hisenda ha estat també la que ha seguit el TSJ d’Andalusia que en una sentència d’octubre del 2016 s’alinea amb la tesi d’Hisenda i s’oposa al que diu el TSJ de Madrid.

El que diu Hisenda i la sentència TSJ d’Andalusia: solament les prestacions per maternitat autonòmiques i locals estan exemptes

La sentència del TSJ d’Andalusia, que avala la tesi d’Hisenda, falla en contra d’una contribuent que el 2011 va cobrar 11.706 euros per la prestació de maternitat i va defensar la seva exempció per no presentar la declaració de la renda. Quan una mare deixa de treballar per maternitat, és la Seguretat Social qui assumeix durant 16 setmanes el sou, que equival a la seva base de cotització. Per al TSJ d’Andalusia resulta evident que aquesta prestació no entra dins de la categoria de rendes exemptes que contempla la Llei de l’IRPF. Per a Hisenda i el TSJ d’Andalusia, la norma deixa clar que solament les prestacions per maternitat autonòmiques i locals estan exemptes.

Què diu i quins efectes té la sentència del TSJ de Madrid?

El TSJ de Madrid, en la seva sentència de 6 de juliol de 2016 considera que la prestació per maternitat que abona la Seguretat Social durant la baixa per maternitat entra dins de les rendes exemptes que contempla la Llei de l’IRPF. Aquest argument és contrari. Com abans hem vist, al criteri seguit fins ara per l’Agència Tributària i avalat també pel TSJ de Madrid en sentència d’octubre del 2016, que defensa que aquesta ajuda ha de tributar com un rendiment del treball.

A més, segons aquesta sentència del TSJ de Madrid, el permís de paternitat, de 15 dies, també estaria exempt de pagament.

Ara bé, cal tenir present que es tracta d’una primera sentència que no crea jurisprudència i, encara que molt important, s’ha de valorar de forma prudent, i tenint en compte que hi ha una sentència del TSJ d’Andalusia en el sentit contrari.

Atenció. Tant en el cas del TSJ de Madrid com en el d’Andalusia, la sentència es limita al cas en litigi, és a dir, no genera jurisprudència ni obliga al fet que l’Agència Tributària modifiqui el seu criteri.

Com s’ha d’actuar per sol·licitar la devolució?

La sentència del TSJ de Madrid no obliga a Hisenda a modificar el criteri que segueix per a aquest tipus de prestacions, però obre la possibilitat que els contribuents que les hagin percebut des de l’any 2012 (ja que tot l’anterior hauria prescrit) reclamin a través del jutjat la devolució dels impostos pagats de més.

Atenció. El pròxim 1 de juliol de 2017 acaba el termini perquè els contribuents que van cobrar el 2012 la prestació de maternitat puguin reclamar la devolució davant Hisenda i evitin la prescripció.

Pel mateix motiu, als contribuents d’altres comunitats autònomes també els podria interessar recórrer. És probable que tribunals superiors de justícia d’altres comunitats emetin progressivament sentències sobre aquest assumpte.

Atenció. Donat el nombre de contribuents afectats, cal esperar que més tribunals es pronunciïn sobre aquesta matèria (fins i tot el Tribunal Suprem). I si aquests pronunciaments són favorables a l’exempció, és possible que Hisenda acabi canviant la seva postura.

Per tant, més tard o més d’hora haurà d’existir una unificació dels tribunals sobre aquest tema, però fins que això es produeixi, aquesta sentència del TSJ de Madrid ha elevat les possibilitats de guanyar el procediment en via judicial.

Els passos que cal donar abans d’arribar a la via judicial serien aquests:

• Escrit de sol·licitud de rectificació i devolució d’ingressos indeguts. El primer pas és presentar un escrit de sol·licitud de rectificació i devolució d’ingressos indeguts, davant la nostra delegació d’hisenda, fent constar l’exercici que es reclama i concepte jurídic.

• Al·legar i recórrer fins a esgotar la via administrativa. El més probable és que ens contestin desfavorablement, per la qual cosa haurem de presentar al·legacions i recursos a totes les resolucions en les quals ens deneguin la nostra petició fins que finalitzi la via administrativa. Amb l’escrit del punt anterior haurem obert la via administrativa, per la qual l’administració ens contestarà molt probablement desestimant i ens donarà un termini de 10/15 dies per interposar al·legacions. Les al·legacions que presentem segurament també seran desestimades.

Una vegada contestades les al·legacions podrem interposar recurs de reposició i a continuació reclamació econòmica administrativa que serà resolta pel Tribunal Econòmic Administratiu Regional corresponent i decidiran probablement en contra, desestimant la nostra pretensió i així esgotant la via administrativa.

• Reclamar judicialment. Finalitzada la via administrativa podrem iniciar un procediment judicial que és on més viabilitat té aquest procediment, per a això tindrem dos mesos per interposar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia corresponent, i així veurem si aquest tribunal ens dóna la raó o no.

No obstant això, abans de reclamar o iniciar la via judicial, és aconsellable valorar cada cas concret.