La “Declaració anual d’operacions amb terceres persones” de l’exercici 2017 (model 347). Quines operacions ha de declarar? Quin és el seu termini de presentació?

Li recordem que el pròxim dia 28 de febrer finalitza el termini màxim de presentació del model 347 “Declaració anual d’operacions amb terceres persones” de l’exercici 2017.

 

Termini de presentació:

 

Mes de febrer, per a la declaració anual corresponent al 2017, a presentar el 2018, i mes de gener, a partir de la declaració anual corresponent al 2018, a presentar el 2019.

 

En aquells supòsits en què per raons de caràcter tècnic no fos possible efectuar la presentació a través d’Internet en el termini reglamentari de declaració, la presentació es podrà efectuar durant els quatre dies naturals següents al de finalització d’aquest termini.

 

Si durant l’any 2017 ha efectuat operacions amb algun client o proveïdor per import superior a 3.005,06 euros en el seu conjunt, al febrer haurà de presentar el model 347. Aquesta quantia inclou l’IVA, per la qual cosa una operació de 2.500 euros (que amb IVA ascendeixi a 3.025 euros) ja s’haurà d’incloure.

 

Formes de presentació:

 

• Les administracions públiques, aquells obligats tributaris adscrits a la Delegació Central de Grans Contribuents o a alguna de les Unitats de Gestió de Grans Empreses, les persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica, estan obligades a la presentació electrònica per Internet amb signatura electrònica avançada (certificat electrònic o DNI-i).
• Les persones físiques podran presentar la declaració en tot cas amb signatura electrònica avançada, i també podrà utilitzar el sistema de signatura amb clau d’accés en un registre previ com a usuari, denominat Cl@ve PIN.
• Les entitats a les quals sigui aplicable la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre la propietat horitzontal, podran presentar la declaració en tot cas amb signatura electrònica avançada, i a més en el cas que la seva declaració no excedeixi de 15 registres declarats també podran utilitzar el servei d’impressió a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària i presentar la seva declaració mitjançant l’enviament d’un missatge SMS (predeclaració mitjançant enviament missatge SMS). En tots els casos si la declaració excedeix de 10.000.000 registres declarats, es podrà optar per realitzar la presentació amb un certificat electrònic reconegut en suport directament llegible per ordinador.Atenció. El model 347 permet a l’AEAT creuar gran quantitat d’informació de tot tipus d’operacions, detectar possibles diferències, iniciar els corresponents procediments d’inspecció i sancionadors. Cada any s’emeten nombrosos requeriments originats en diferències contingudes a les declaracions. D’aquí la importància de contrastar el volum d’operacions entre client i proveïdor en cada exercici, ja que els desquadraments pot donar origen a procediments de comprovació.Per això, els preguem que ens remetin en un termini breu tota la informació necessària per procedir al seu emplenament, revisió i tramitació.A TENIR EN COMPTEQui estan obligats a presentar el model 347?Els empresaris i professionals que desenvolupin activitats econòmiques estan obligats a presentar el model 347, quan respecte a una altra persona o entitat hagin realitzat operacions que en el seu conjunt hagin superat la xifra de 3.005,06 € (IVA inclòs) l’any natural al que es refereixi la declaració. També estan obligats les entitats o establiments de caràcter social i les comunitats de propietaris per les adquisicions de béns i serveis que efectuïn al marge d’activitat empresarial o professional quan el seu import hagi superat 3.005,06 € (exclosos els subministrament d’aigua, energia elèctrica, combustible i assegurances).Atenció. Les operacions en les quals no se suporta o no es repercuteix IVA també s’han de declarar, sempre que existeixi obligació d’expedir factura i se superin els 3.005,06 euros. Per exemple:
•  

• Les operacions en les quals s’hagi produït la inversió del subjecte passiu (en aquest cas, haurà de declarar l’import sense IVA). Es produeix aquesta inversió, per exemple, en alguns lliuraments d’immobles, o en alguns lliuraments de productes electrònics.
• Les subvencions públiques procedents d’una mateixa administració que superin els 3.005,06 euros.
• Els lliuraments gratuïts en els quals la llei l’obliga a ingressar l’IVA. Per exemple, si la seva empresa fabrica mobles i de forma gratuïta lliura mobiliari a un treballador, haurà de declarar aquest lliurament si el cost imputable a aquests mobles més l’IVA supera els 3.005,06 euros.
• Les operacions a les quals sigui aplicable el règim especial del criteri de caixa de l’IVA, hauran de ser incloses tant pels subjectes passius que realitzin les operacions, com pels seus destinataris, pels imports reportats durant l’any natural conforme a la regla general de la meritació.No estan obligats a presentar el model 347
•  

• Els qui realitzin a Espanya activitats empresarials o professionals sense tenir en territori espanyol la seu de la seva activitat econòmica, un establiment permanent o el seu domicili fiscal o, en el cas d’entitats en règim d’atribució de rendes constituïdes a l’estranger, sense tenir presència en territori espanyol.
• Les persones físiques i entitats en atribució de rendes en l’IRPF, per les activitats que tributin en aquest impost pel mètode d’estimació objectiva i, simultàniament, en l’IVA pels règims especials simplificat o de l’agricultura, ramaderia i pesca o del recàrrec d’equivalència, excepte per les operacions per les quals emetin factura. No obstant això, els subjectes passius acollits al règim simplificat de l’IVA hauran d’informar de les adquisicions de béns i serveis que realitzin que hagin de ser objecte d’anotació en el llibre registre de factures rebudes (adquisicions i importacions de béns i serveis pels quals s’hagi suportat o satisfet l’impost i destinats a la seva utilització en les activitats per les quals resulti aplicable el règim especial esmentat).
• Els obligats tributaris que no hagin realitzat operacions que en el seu conjunt, respecte d’una altra persona entitat, hagin superat la xifra de 3.005,06 euros durant l’any natural corresponent o de 300,51 euros durant el mateix període, quan, en aquest últim supòsit, realitzin la funció de cobrament per compte de tercers d’honoraris professionals o de drets derivats de la propietat intel·lectual, industrial o d’autor o uns altres per compte dels seus socis, associats o col·legiats.
• Els obligats tributaris que hagin realitzat exclusivament operacions no sotmeses en deure declaració (en general, aquelles operacions que són objecte de declaració en models tributaris específics).

Atenció. Si ha efectuat operacions respecte de les quals Hisenda ja té informació (a través d’altres declaracions), ara no les haurà d’incloure en el model 347. Així, no haurà d’incloure:

 

• • Les operacions subjectes a retenció, perquè Hisenda ja té la seva informació gràcies a les declaracions periòdiques i resums anuals. Els lliuraments o adquisicions intracomunitàries de béns i serveis, perquè es declaren en el model 349.
  • Les operacions d’exportació i importació, perquè es declaren en duana.
  • El mateix succeeix amb els lliuraments de béns entre la península i Canàries, Ceuta i Melilla.Poden existir discrepàncies entre els imports declarats pel client i el proveïdor?Sí. En el cas que es rebi la factura pel client i es registri en un període trimestral diferent al de la seva emissió pel proveïdor sorgiran diferències. Per exemple: la societat X va vendre a Y per un import de 10.000 euros el 20 de març de 2017. La societat Y va rebre la factura el 30 d’abril i la va registrar en el llibre de factures rebudes en aquesta data. En el 347 de X l’operació indicada ha d’incloure’s, amb la clau “B”, en la casella corresponent al 1T i en el 347 d’Y s’inclourà, amb la clau “A” en la casella corresponent al 2T.Es pot declarar un import negatiu en el model 347?Sí. Sempre que l’import anual de les operacions superi, en el seu valor absolut (sense signe), els 3.005,06 €. Aquest import es consignarà a la declaració amb el signe negatiu.Com es declaren les quantitats que es percebin en contraprestació per transmissions d’immobles, que constitueixin lliuraments subjectes a IVA?S’han de declarar en el mateix registre que la resta d’operacions, però de forma separada en les caselles corresponents a les quantitats trimestrals i anual que es percebin d’operacions corresponents a transmissions d’immobles subjectes a IVA. D’altra banda, en les caselles corresponents a Import anual de les operacions i Import trimestral de les operacions, es consignarà l’import de les operacions incloent les transmissions d’immobles, però exceptuant els imports de les operacions d’assegurances (entitats asseguradores) i arrendaments que s’han d’anotar en un registre separat.Quins criteris existeixen d’imputació temporal?Les operacions que s’han de relacionar en el model 347 són les realitzades pel declarant l’any natural al que es refereix la declaració. A aquests efectes, les operacions s’entendran produïdes en el període en el qual s’hagi de realitzar l’anotació registral de la factura que serveixi de justificant. No obstant això existeixen diferents situacions que tenen un tractament particular. Entre elles podem destacar les següents:Operacions a les quals sigui aplicable el règim especial del criteri de caixa, es consignaran també l’any natural corresponent al moment de la meritació total o parcial d’acord amb la regla especial de meritació d’aquest règim especial.Devolucions, descomptes, bonificacions i operacions que quedin sense efecte o alteracions de preu, així com en el cas que es dicti acte de declaració de concurs que hagin donat lloc a modificacions a la base imposable de l’IVA tenint lloc en un trimestre natural diferent a aquell en el qual es va haver d’incloure l’operació a la qual afecten tals circumstàncies modificatives, aquestes hauran de ser reflectides en el trimestre natural en què s’hagin produït, sempre que el resultat d’aquestes modificacions superi, juntament amb la resta d’operacions realitzades amb la mateixa persona o entitat l’any natural, la xifra de 3.005,06 euros en valor absolut.Les bestretes de clients i a proveïdors i altres creditors constitueixen operacions que s’han d’incloure en el model 347. En efectuar-se ulteriorment l’operació, se’n declararà l’import total amb una minoració en el de la bestreta anteriorment declarada, sempre que el resultat d’aquesta minoració superi, juntament amb la resta d’operacions realitzades l’any natural amb la mateixa persona o entitat la xifra de 3.005,06 euros en valor absolut.Les subvencions, auxilis o ajudes que concedeixin les entitats integrades en les diferents administracions públiques territorials o en l’administració institucional s’entendran satisfets el dia en què s’expedeixi la corresponent ordre de pagament. Si no hi ha ordre de pagament s’entendran satisfetes quan s’efectuï el pagament.Operacions en metàl·lic: quan les quantitats percebudes en metàl·lic no es puguin incloure a la declaració de l’any natural en el qual es realitzen les operacions per percebre’s amb posterioritat a la seva presentació o per no haver aconseguit en aquest moment un import superior a 6.000 euros, els obligats tributaris hauran d’incloure-les separadament a la declaració corresponent a l’any natural posterior en el qual s’hagués efectuat el cobrament o s’hagués superat l’import assenyalat anteriorment. Configuració del 347 en els supòsits de fusió d’empresesEn el supòsit de fusió de dues empreses, cada entitat ha de fer una declaració amb el seu NIF, realitzant una presentació independent de l’entitat resultant de la fusió, atès que el model 347 recull les operacions que cada subjecte passiu ha realitzat, amb els seus clients i proveïdors.En cas contrari si totes les operacions de les entitats fusionades es presentessin amb el NIF de la nova entitat, crearia discrepàncies amb tots aquells que han tingut operacions amb elles, i no quadrarien en cap cas les operacions realitzades.

COM PUC PASSAR D’AUTÒNOM A SOCIETAT LIMITADA?

En general, per als autònoms la càrrega tributària i les dificultats de finançament són més elevats que en les empreses i els desgravaments i deduccions són poques. A més els autònoms responen davant els deutes amb el seu patrimoni personal. Per això són molts els autònoms que s’acaben plantejant la possibilitat en algun moment de constituir una societat limitada (SL). No obstant això, caldrà estudiar en profunditat cada cas concret per determinar la conveniència o no de canviar la forma jurídica sota la qual treballem.

 

Són moltes les persones que treballen en el règim d’autònoms que s’acaben plantejant la possibilitat en algun moment de constituir una societat limitada (SL). Aquest moment sol arribar a mesura que s’incrementa la xifra de facturació anual i els impostos a pagar per l’autònom assoleixen xifres importants. En general, per als autònoms la càrrega tributària i les dificultats de finançament són més elevades que en les empreses i els desgravaments i deduccions són pocs. Això sense esmentar que respon davant els deutes amb el seu patrimoni personal.

 

A continuació li expliquem com fer el pas d’autònom a societat limitada.

 

Quan es recomana fer el pas?

 

El moment de canvi no és susceptible de càlculs matemàtics, poden ser tots o cap, depèn de cada situació.

 

És cert que l’inici d’una activitat emprenedora és més fàcil sota la forma jurídica de l’autònom, la simplicitat dels tràmits avalen aquesta afirmació. No obstant això, de manera general els experts insisteixen que, a mitjà, llarg termini són cinc les causes que el conduiran a l’adopció d’una figura societària. Més concretament a la de la societat de responsabilitat limitada.

 

• Ingressos anuals superiors a 40.000 € (per reduir el percentatge de gravamen fiscal, tributant a un tipus fix per l’impost sobre societats, en lloc d’un percentatge creixent per IRPF).
• Protecció del patrimoni personal.
• Facilitat per treballar amb grans empreses
• Agilitat en l’obtenció de crèdits bancaris.
• Formalització de relació amb col·laboradors habituals.

 

Aquestes només són les cinc raons més freqüents per les quals un autònom es converteix en societat limitada, però n’hi ha més i en general solen coincidir amb el creixement del negoci.

 

No obstant això, caldrà estudiar en profunditat cada cas concret per determinar la conveniència o no de canviar la forma jurídica sota la qual treballem.

 

 

Quins passos cal fer?

 

El primer és sol·licitar la baixa en el règim especial de treballadors autònoms (RETA).

 

Atenció. Recordi que la baixa es fa efectiva des del primer dia del mes següent al que se sol·licita i que aquest tràmit es pot executar en línia amb certificat digital o en persona.

 

Tingui en compte a més, que encara que sempre podrà encarregar la creació de la seva societat limitada a un Punt d’Atenció a l’Emprenedor (PAE) acreditat pel Ministeri d’Economia i Indústria, si decideix fer-ho vostè mateix, haurà de dur a terme les següents gestions:

 

Sol·licitar el nom de la societat

 

Haurà d’acudir al Registre Mercantil Central i demanar el certificat negatiu de denominació social, que acrediti que el nom que ha triat per a la seva empresa no està sent usat per una altra. El tràmit també es pot fer en línia.

 

La sol·licitud ha de contenir una terna de possibles noms. Un cop expedida la certificació que no figura registrada la denominació sol·licitada, quedarà registrada al seu nom durant el termini de 6 mesos, comptats des de la data d’expedició.

 

La certificació negativa tindrà una vigència de 3 mesos a l’efecte d’atorgament d’escriptura, comptats des de la data de la seva expedició pel Registrador Mercantil Central. Caducada la certificació l’interessat podrà sol·licitar la seva renovació amb la mateixa denominació. A la sol·licitud haurà d’acompanyar la certificació caducada.

 

Transcorreguts els 6 mesos de reserva de denominació sense haver-se realitzat la inscripció en el Registre Mercantil Provincial corresponent, la denominació causarà baixa en la secció de denominacions del Registre Mercantil Central, per la qual cosa se n’ha de sol·licitar una de nova.

 

Obrir un compte bancari a nom de la SL

 

A continuació ha d’anar a una entitat financera, i obrir un compte bancari a nom de la societat limitada. Hi ha d’ingressar el capital mínim inicial, això és, 3.000 euros. En la pròpia entitat li facilitaran un certificat d’aquest ingrés, perquè posteriorment el lliuri a la notaria.

 

Redactar els estatuts socials

 

Les normes que regiran la seva societat es denominen estatuts socials, i van incorporats a l’escriptura pública de constitució que serà signada posteriorment.

 

Entre d’altres, els aspectes clau que han de recollir els estatuts són els següents:

 

– La denominació de la societat.

– L’activitat a què es dedicarà l’empresa.

– El capital social.

– La domiciliació social.

– El nombre de participacions en què es divideix i el valor nominal de cadascuna

– El sistema d’administració de la societat.

 

Signar l’escriptura pública de constitució

 

Fets els tràmits anteriors, ha d’acudir a una notaria per a la signatura de l’escriptura pública de constitució. El preu d’aquest tràmit, normalment és un percentatge del capital escripturat. Per a això, cal aportar els següents documents:

 

• Els estatuts socials
• El DNI original de cadascun dels socis
• L’original de la certificació negativa del Registre Mercantil Central
• La certificació del banc de l’aportació al capital social
• La declaració d’inversions exteriors, si algun soci és estranger

 

Acudir a l’Agència Tributària

 

El següent que ha de fer és complir amb unes gestions a Hisenda:

 

1. a) Sol·licitar el número d’identificació fiscal (NIF) provisional de la seva SL, a més de les etiquetes i targetes definitives, presentant:

 

• Una fotocòpia del seu DNI
• Una fotocòpia de l’escriptura de constitució
• El model 036 emplenat sol·licitant

 

1. b) Demanar l’alta en el cens d’empresaris, professionals i retenidors.

 

Tot això, previ a l’inici de l’activitat i abans de l’emissió o recepció de qualsevol factura o encàrrec a nom de la societat.

 

1. c) Donar-se d’alta en l’IAE

 

L’impost d’activitats econòmiques (IAE) és un tribut local que grava l’activitat de les empreses, els professionals i els artistes. Fan falta tantes altes com activitats es vagin a realitzar. Per donar-se d’alta en l’IAE, fer una modificació o causar baixa, haurà de presentar:

 

• El NIF provisional de la societat
• El model 840

 

Atenció. No hauran de pagar aquest gravamen aquells la xifra del volum de negoci dels quals sigui inferior a 1 milió d’euros anuals. A aquests subjectes solament se’ls exigirà que aportin el model 036, especificant aquells epígrafs IAE als quals es vulguin acollir.

 

1. d) Realitzar la declaració censal (IVA)

 

A la declaració censal es reflecteix el començament en l’activitat, però també la modificació o el cessament, si escau. Han de presentar-la els empresaris, professionals, artistes i totes les persones que tinguin obligacions tributàries. A l’hora de sol·licitar-la, cal aportar aquests documents:

 

• El NIF provisional de la seva SL
• El model 036
• El document que recull l’alta en l’IAE

 

Inscriure la SL en el Registre Mercantil

 

Ha d’inscriure la seva societat en el Registre Mercantil de la província on tingui el seu domicili social. Té un termini de 2 mesos des de la signatura de l’escriptura de constitució. Els documents que ha de lliurar al registre són els següents:

 

• Una còpia autèntica de l’escriptura de constitució
• Una còpia del NIF provisional
• La certificació negativa de denominació social

 

Anar a la Tresoreria General de la Seguretat Social

 

1. a) Donar d’alta en la Seguretat Social a tots els administradors i socis de la SL de manera que cotitzin i puguin realitzar les seves tasques conforme a la llei. El període per realitzar aquestes altes és de 30 dies naturals des que l’empresa inicia la seva activitat

 

1. b) Demanar el número de patronal per a, si escau, procedir a la contractació de treballadors

 

1. c) Obtenir a l’Ajuntament la llicència d’obertura del local (si escau)

 

Sol·licitar el NIF definitiu

 

Finalment haurà de tornar a l’Agència Tributària, i canviar la targeta provisional del NIF per la definitiva.

 

Comptabilitat

 

Les obligacions comptables que ha tingut com a autònom són infinitament menors que les que li correspondran com a societat limitada.

 

Com a autònom estava obligat a portar tres llibres registre. El de factures emeses, el de factures rebudes i el de béns d’inversió.

 

Com a societat limitada haurà de portar una comptabilitat ordenada, ajustada al Codi de Comerç i basada en el Pla General Comptable. Serà d’emplenament obligatori el llibre d’inventari i comptes anuals i el llibre diari.

 

El traspàs

 

D’actius

 

El traspàs dels actius amb els quals compta com a empresari individual es pot realitzar de diverses formes:

 

– Mitjançant el seu arrendament: seguir sent propietari dels béns i llogar-los a la nova empresa.

 

– Prèvia venda a la nova empresa, però amb l’obligació de pagar els impostos generats per aquesta operació: AJD (impost d’actes jurídics documentats) i ITP (impost de transmissions patrimonials) i IVA (impost sobre el valor afegit)

 

– Per mitjà d’una aportació no dinerària: la més habitual i recomanada pels especialistes. Transmetre els seus actius a la societat mitjançant aportacions no dineràries. És a dir, en lloc d’aportar diners en efectiu, lliuri els actius que vostè tenia afectes a l’activitat que desenvolupava de forma individual.

 

Recordi:

 

– Que és aconsellable, encara que no obligatori en societats limitades, adoptar precaucions en la valoració dels actius aportats (informe d’experts independents)

 

– Que tant la constitució com l’ampliació de capital estan exemptes del pagament d’impost sobre transmissions patrimonials (ITP).

 

D’empleats:

 

El traspàs dels empleats contractats com a professional autònom es duu a terme a través d’una subrogació empresarial, d’aquesta forma es garanteixen els drets adquirits i les obligacions dels treballadors. (Art. 44 ET).

 

La subrogació és el canvi de l’ocupador del treballador, és a dir, el canvi de l’empresari o empresa que té contractat al treballador. Aquesta situació pot ser deguda a la compra o absorció d’una empresa per una altra, o simplement perquè l’empresa decideix canviar de denominació.

 

De crèdits, préstecs i pòlisses

 

Ha de comunicar la situació a l’entitat financera per realitzar una subrogació. Recordi que encara que vostè seguirà tenint l’obligació de pagament, ja no serà a títol personal si no sota la forma jurídica de la societat creada.

 

De local llogat

 

Una vegada obtingut el vistiplau de l’arrendador, pot formalitzar una subrogació del contracte o sol·licitar una cancel·lació i obertura d’un nou.

 

Si el contracte ho permet, el traspàs o cessió pot dur-se a terme encara en contra de la voluntat de l’amo del local, però és molt habitual que en el contracte es pacti el contrari. El titular haurà de ser notificat de la cessió obligatòriament i podrà augmentar la renda fins a un 20%.

ESTÀ VIGENT L’AMPLIACIÓ DEL PERMÍS DE PATERNITAT A CINC SETMANES A PARTIR DEL 2018?

Si bé des del gener del 2017 es va incrementar finalment el permís de paternitat des dels 13 dies fins a les quatre setmanes (28 dies), el Parlament havia acordat augmentar una setmana més, fins a les cinc setmanes, la durada del permís de paternitat, mesura que ja es donava per certa. No obstant això, atès que aquesta mesura s’havia d’incloure en la Llei de pressupostos generals de l’Estat (LPGE) i encara no s’han aprovat, la mesura, ara com ara queda en suspens, i caldrà estar pendents de si s’inclou aquesta mesura en la LPGE 2018 que finalment s’aprovi.

 

Li recordem que el permís de paternitat té una durada en la nostra legislació laboral de 4 setmanes. Aquesta durada està en vigor des de l’1 de gener del 2017 data en la qual finalment es va aprovar la seva ampliació des dels 13 dies (més 2 dies de permís per naixement) fins a aquestes quatre setmanes que en realitat són 28 dies de durada del permís de paternitat, més dos dies addicionals de permís per naixement.

 

 

Ampliació del permís de paternitat en suspens pel 2018

 

S’havia anunciat una ampliació d’aquesta durada fins a un total de 5 setmanes. En concret, s’havia aconseguit un acord entre el Partit Popular i Ciutadans per a aquesta ampliació del permís de paternitat que passaria d’aquestes 4 (28 + 2 dies) a les noves 5 setmanes (33 + 2 dies), i es donava per fet que aquesta ampliació entraria en vigor amb l’inici de l’any, això és, l’1 de gener del 2018.

 

La finalitat d’aquesta ampliació era la d’avançar progressivament en una regulació més igualitària entre mare i pare, però al mateix temps, utilitzar aquesta mesura com una eina no només de conciliació, sinó també i fonamentalment, de major conscienciació dels pares enfront de la maternitat.

 

Malgrat tot això, i tot i que no hi havia discussió quant a la procedència, necessitat i viabilitat de la mesura, la veritat és que finalment no s’ha aprovat aquesta ampliació del permís de paternitat, i la raó s’ha atribuït per part del Govern, al fet que finalment no s’han aprovat els pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2018, resultant que aquesta mesura necessitava l’aprovació del pressupost que li donés viabilitat econòmica.

 

Per aquest motiu, ens quedem ara com ara sense l’anunciada ampliació de 4 a 5 setmanes, i amb el dubte de si l’ampliació s’aprovarà en el cas que durant l’any s’aprovin els pressupostos generals de l’Estat per 2018.