Archives

maig, 2014
LA PRÒXIMA REFORMA DE LA LLEI DE SOCIETATS DE CAPITAL PER MILLORAR EL GOVERN CORPORATIU DE LES EMPRESES

LA PRÒXIMA REFORMA DE LA LLEI DE SOCIETATS DE CAPITAL PER MILLORAR EL GOVERN CORPORATIU DE LES EMPRESES

El Consell de Ministres ha aprovat la remissió a les Corts Generals del projecte de llei pel qual es modifica la Llei de societats de capital, el fi de la qual és millorar el govern corporatiu de les empreses. Entre d’altres mesures, la junta d’accionistes aprovarà la política de remuneracions amb caràcter vinculant, almenys, cada tres anys; es redueix del 5 al 3% el capital necessari per exercir els drets de les minories, i el càrrec d’administrador s’haurà d’exercir per un període màxim de 4  anys, enfront dels 6 actuals.

El Consell de Ministres, en reunió de 23 de maig de 2014, ha aprovat la remissió a les Corts Generals del projecte de llei pel qual es modifica la Llei de societats de capital, el fi de la qual és millorar el govern corporatiu de les empreses.

 

Les modificacions d’aquesta norma incideixen sobretot en les societats cotitzades, encara que també s’introdueixen profundes novetats en totes les societats.

 

Aquestes modificacions són les següents:

 

1. COMPETÈNCIES DE LA JUNTA GENERAL D’ACCIONISTES

 

a) Totes les societats

 

  • Intervenció en afers de gestió i operacions essencials: es permet a la junta impartir instruccions de gestió excepte disposició contrària dels estatuts. Així mateix, s’atribueix a la Junta la decisió sobre operacions essencials (aquelles en què el volum superi el 25 per 100 del total d’actius del balanç).

 

  • Votacions: s’hauran de votar separadament les propostes d’acord per a aquells afers que siguin substancialment independents.

 

  • Conflictes d’interès entre accionistes: es proposa estendre a totes les societats la prohibició de vot del soci que resulti beneficiat en casos molt clars de conflicte d’interès.

 

  • Impugnació d’acords socials:

 

a)     Desapareix la distinció entre acords nuls (infracció d’un precepte legal) i anul·lables (altres infraccions).

b)     S’amplia el termini d’impugnació des dels quaranta dies a un any.

c)     Quant a la legitimació, s’exigeix almenys l’1 per 100 del capital per poder exercir l’acció d’impugnació (en l’actualitat varia segons es tracti d’acords nuls o anul·lables). En les societats cotitzades aquest percentatge serà de l’u per mil.

 

b) Societats cotitzades

 

  • Drets dels accionistes: es redueix del 5 per 100 al 3 per 100 el capital social necessari per exercir els drets de minoria.
  • Assistència a la junta general: es redueix el nombre màxim d’accions que es podrien exigir per poder assistir a la junta des de l’u per mil a mil accions.
  • Fraccionament i vot divergent: les entitats que actuïn per compte de diverses persones podran fraccionar i delegar el vot. Seria el cas d’inversors estrangers que efectuen les seves inversions a través d’una cadena d’intermediaris financers que actuen com a titulars fiduciaris per compte de l’inversor últim.
  • Dret d’informació: es proposa rebaixar el termini màxim en què els accionistes poden sol·licitar informació de set a cinc dies abans de la celebració de la junta.
  • Associacions i fòrums d’accionistes: s’estableix la inscripció en un registre especial de la Comissió Nacional del Mercat de Valors i el compliment d’una sèrie d’obligacions comptables i d’informació.

 

2. ADMINISTRACIÓ DE LA SOCIETAT

 

a) Totes les societats

 

  • Deures i règim de responsabilitat dels administradors:

 

d)     Es tipifiquen de forma més precisa els deures de diligència i lleialtat i els procediments que s’haurien de seguir en cas de conflicte d’interès.

e)     S’amplia l’abast de la responsabilitat, més enllà del rescabalament del dany causat, incloent la devolució de l’enriquiment injust. Es facilita la interposició de l’acció social de responsabilitat en reduir la participació necessària (del 5 al 3 per 100 en cotitzades) i permetent la seva interposició directa (sense esperar a la junta) en cas d’infracció del deure de lleialtat.

 

  • Competències del consell d’administració: s’inclou un nou article amb les facultats indelegables del consell, a fi de reservar-li les decisions corresponents al nucli essencial de la gestió i supervisió de la societat.

 

b) Societats cotitzades

 

  • Composició: els procediments de selecció de consellers facilitaran el nomenament de conselleres.
  • President i conseller executiu: quan ambdós càrrecs recaiguin en una mateixa persona, el nomenament del president del consell requerirà el vot favorable dels dos terços dels membres del consell. A més a més s’haurà de nomenar entre els independents un conseller coordinador (lead independent director) a qui es faculta per sol·licitar la convocatòria del consell, ampliar l’ordre del dia, coordinar als consellers no executius i dirigir l’avaluació del president.
  • Avaluació del consell i les seves comissions: el consell d’administració haurà de realitzar una avaluació anual del seu funcionament i el de les seves comissions.
  • Comissió de nomenaments i retribucions: els consells d’administració hauran de constituir de forma imperativa una comissió de nomenaments i retribucions. La comissió de nomenaments i retribucions establirà un objectiu de representació per al sexe menys representat en el consell d’administració i elaborarà orientacions sobre com assolir l’objectiu.
  • Competències: s’inclouen com a competència indelegable del consell, dins la política de control i gestió de riscos, els riscos fiscals, és a dir, l’aprovació de les inversions o operacions que tinguin especial risc fiscal i la determinació de l’estratègia fiscal de la societat.
  • Durada del càrrec d’administrador: es proposa que el període màxim de cada nomenament no excedeixi de quatre anys, davant dels sis actuals.

 

3. RETRIBUCIÓ DELS CONSELLERS

 

a) Totes les societats

 

  • Referències programàtiques: la remuneració dels administradors haurà de ser raonable, d’acord amb la situació econòmica de la societat i amb les funcions i responsabilitats que els siguin atribuïdes. El sistema de remuneració haurà d’estar orientat a promoure la rendibilitat i sostenibilitat de la societat en el llarg termini.
  • Consellers delegats: s’aclareix el règim de retribucions per l’exercici de facultats executives dels consellers. En aquests casos s’haurà de signar un contracte amb el conseller que inclourà els diferents conceptes retributius. S’aprovarà per una majoria qualificada del consell i l’abstenció dels interessats.

 

b) Societats cotitzades

 

  • Política de remuneracions: haurà de ser aprovada per la junta (vot vinculant), amb un informe previ de la comissió de nomenaments i retribucions, almenys cada tres anys. Aquesta política contindrà, almenys:

f)       La remuneració total als consellers per la seva condició com a tals.

g)     El sistema de remuneració dels consellers executius: descripció dels components, quantia global de la retribució fixa anual i la seva variació en el període de referència, els paràmetres de fixació dels restants components i tots els termes i condicions dels seus contractes com les primes, les indemnitzacions, etcètera.

h)     El consell decidirà la distribució individual, sempre dins la política de remuneracions.

i)       Qualsevol modificació requerirà l’aprovació de la junta i no es podrà realitzar cap pagament mentre no hagi estat aprovat per la junta.

 

  • Informe anual sobre remuneracions: continuarà sent sotmès a vot consultiu de la junta però, en cas de vot negatiu, s’haurà de realitzar una nova proposta de política de remuneracions.

 

4. ALTRES MODIFICACIONS

 

  • S’obliga a publicar en la memòria dels comptes anuals el període mitjà de pagament als proveïdors. Les societats que no siguin cotitzades i no presentin comptes anuals abreujades publicaran, a més a més, aquesta informació en la seva pàgina web, si la tenen.
  • Igualment, les societats anònimes cotitzades hauran de publicar en la seva pàgina web el període mitjà de pagament als seus proveïdors.
PERMÍS DE PATERNITAT PER NAIXEMENT DE FILL, ADOPCIÓ O ACOLLIMENT ¿QUINA ÉS LA SEVA DURADA I COM ES COMPUTA?

PERMÍS DE PATERNITAT PER NAIXEMENT DE FILL, ADOPCIÓ O ACOLLIMENT ¿QUINA ÉS LA SEVA DURADA I COM ES COMPUTA?

Els 13 dies del permís de paternitat, es poden gaudir durant el període comprès des de la finalització del permís per naixement de fill o immediatament després de la suspensió de la maternitat per part de la mare. El treballador haurà de comunicar amb antelació a l’empresari l’exercici d’aquest dret en els termes establerts en el conveni col•lectiu aplicable.

Volem informar-los en aquesta circular sobre la durada del permís de paternitat i com es computa. Recordem que el permís per paternitat és el període de descans a què tenen dret els treballadors en els casos de naixement d’un fill/filla, adopció o acolliment, sense perdre els seus drets salarials i laborals, independentment del gaudi compartit que puguin fer del permís per maternitat respecte del mateix fet causant.

 

 

Situacions protegides

 

Es consideren situacions protegides, durant els períodes de descans i permisos que es gaudeixin per tals situacions:

 

  • El naixement de fill.

 

  • L’adopció i l’acolliment familiar, tant preadoptiu com permanent o simple, de conformitat amb el Codi Civil o les lleis civils de les CCAA que ho regulin, sempre que, en aquest últim cas, la seva durada no sigui inferior a 1 any, i encara que els acolliments siguin provisionals, de:

a)     Menors de 6 anys.

b)     Majors de 6 anys, però menors de 18 amb discapacitat o que, per les seves circumstàncies i experiències personals o per provenir de l’estranger, tinguin especials dificultats d’inserció social i familiar, degudament acreditades pels serveis socials competents. A aquests efectes, s’entén que presenten alguna discapacitat, quan es valori en un grau igual o superior al 33%.

 

No es tindrà en compte l’edat del menor, quan es tracti de persones integrades en el Règim general de la Seguretat Social i incloses en l’àmbit d’aplicació de l’estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP).

 

Es consideren jurídicament equiparables aquelles institucions jurídiques declarades per resolucions judicials o administratives estrangeres, la finalitat i els efectes jurídics de les quals siguin els previstos per a l’adopció i l’acolliment preadoptiu, permanent o simple, la durada dels quals no sigui inferior a 1 any, sigui quina sigui la seva denominació.

 

No es consideren equiparables a l’acolliment preadoptiu, permanent o simple, altres modalitats d’acolliment familiar diferents de les esmentades anteriorment.

 

  • La tutela sobre menor per designació de persona física, quan el tutor sigui un familiar que, d’acord amb la legislació civil, no pugui adoptar el menor, sempre que comporti la convivència entre el tutor i el tutelat, en els mateixos termes d’edat que l’adoptat o acollit.

 

 

Naixement del dret

 

Es tindrà dret al subsidi des del mateix dia en què doni començament el període de suspensió o permís corresponent, d’acord amb el que disposa la legislació, en cada cas, aplicable.

 

  • Els treballadors inclosos en l’àmbit d’aplicació de l’Estatut dels Treballadors (ET):

 

c)      Durant el període comprès des de la finalització del permís per naixement de fill, previst legal o convencionalment, o des de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció o a partir de la decisió administrativa o judicial d’acolliment, fins a la finalització de la suspensió del contracte per part, adopció o acolliment, o

 

d)     Immediatament després de la finalització de la suspensió, sempre que, en tots els casos, es produeixi el gaudi efectiu del període de descans corresponent.

 

  • Persones integrades en el règim general i incloses en l’àmbit d’aplicació de l’EBEP

 

e)     A partir de la data del naixement, de la decisió administrativa o judicial d’acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueixi l’adopció, tret que la legislació aplicable prevegi el moment del gaudi del permís en altres termes.

 

f)       Excepcionalment, en els supòsits de fills prematurs o que per qualsevol altra causa hagin de romandre hospitalitzats, podran iniciar la percepció del subsidi a partir de l’alta hospitalària del fill.

 

  • En els supòsits de pluriocupació o pluriactivitat:

 

Els subsidis per paternitat es podran iniciar en qualsevol moment dels indicats en els paràgrafs anteriors, per la qual cosa es podran percebre de manera simultània, successiva o separats en el temps.

 

  • En cas de part, si la mare no tingués dret a suspendre la seva activitat amb dret a prestacions per maternitat, d’acord amb les normes que regulin l’activitat, l’altre progenitor percebrà el subsidi per paternitat immediatament després del permís retribuït, legal o convencionalment, que tingués dret i, a continuació, percebrà el subsidi per maternitat.

 

  • En cas de part, si la mare no treballa i no li pertoquen períodes de descans per maternitat, es presumirà que han existit als efectes del permís per paternitat que, llavors, es podrà iniciar de la mateixa manera que si la mare fos treballadora amb dret al gaudi del descans.

 

  • En els casos en què procedeixin ampliacions dels períodes de descans o permís, el subsidi per paternitat es podrà iniciar al terme dels períodes addicionals o amb anterioritat a la seva finalització.

 

  • Quan es percebi el subsidi de maternitat en règim de jornada a temps parcial, el subsidi de paternitat es podrà percebre, bé durant la percepció del subsidi per maternitat en la seva totalitat, o bé immediatament després de la seva extinció.

 

No es podrà reconèixer el subsidi si el fill o el menor acollit moren abans de l’inici de la suspensió o permís. Una vegada reconegut el subsidi, no s’extingirà encara que mori el fill o el menor acollit.

 

 

Permís de paternitat

 

En els supòsits de naixement de fill, adopció o acolliment, el treballador tindrà dret a la suspensió del contracte durant 13 dies ininterromputs, ampliables en el supòsit de part, adopció o acolliment múltiples en dos dies més per cada fill a partir del segon. Aquesta suspensió és independent del gaudi compartit dels períodes de descans per maternitat regulats en l’article 48.4 ET.

 

En el supòsit de part, la suspensió correspon en exclusiva a l’altre progenitor. En els supòsits d’adopció o acolliment, aquest dret correspondrà només a un dels progenitors, a elecció dels interessats; no obstant això, quan el període de descans regulat en l’article 48.4 ET sigui gaudit en la seva totalitat per un dels progenitors, el dret a la suspensió per paternitat únicament podrà ser exercit per l’altre.

 

El treballador que exerceixi aquest dret podrà fer-ho durant el període comprès des de la finalització del permís per naixement de fill, previst legalment o convencional, o des de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció o a partir de la decisió administrativa o judicial d’acolliment, fins que finalitzi la suspensió del contracte regulat en l’article 48.4 ET immediatament després de la finalització de la suspensió.

 

La suspensió del contracte es podrà gaudir en règim de jornada completa o en règim de jornada parcial d’un mínim del 50%, amb l’acord previ entre l’empresari i el treballador.

 

Atenció. El treballador haurà de comunicar a l’empresari, amb la deguda antelació, l’exercici d’aquest dret en els termes establerts, si escau, en els convenis col·lectius.

 

 

Quina és la seva durada?

 

Serà equivalent a la del període de descans que es gaudeixi, en els termes següents:

 

  • Els treballadors per compte d’altri a qui els sigui aplicable l’ET tindran dret a la suspensió del contracte durant 13 dies naturals ininterromputs, ampliables en 2 dies més per cada fill a partir del segon en el supòsit de part, adopció o acolliment múltiples, i la dita suspensió es pot gaudir en règim de jornada completa o en règim de jornada parcial d’un mínim del 50%, amb l’acord previ entre l’empresari i el treballador.

 

  • 15 dies naturals ininterromputs, pel naixement, acolliment o adopció d’un o més fills, per a les persones integrades en el règim general de la Seguretat Social als qui s’apliqui l’estatut bàsic de l’empleat públic.

 

  • 20 dies naturals ininterromputs, sigui quina sigui la legislació aplicable, quan el nou naixement, adopció o acolliment es produeixi en una família nombrosa, quan la família n’adquireixi la condició amb el nou naixement, adopció o acolliment, o quan en la família existís prèviament una persona amb discapacitat, en un grau igual o superior al 33 per cent. Aquesta durada s’ampliarà en el supòsit de part, adopció o acolliment múltiples en 2 dies més per cada fill a partir del segon. L’increment de la durada és únic, sense que procedeixi la seva acumulació quan concorrin dues o més de les circumstàncies assenyalades.

 

  • 20 dies naturals ininterromputs, sigui quina sigui la legislació aplicable, quan el fill nascut, adoptat o menor acollit tingui una discapacitat en un grau igual o superior al 33 per cent.

 

Quant als treballadors per compte propi inclosos en els diferents règims especials del sistema de la Seguretat Social, es consideren situacions protegides els períodes de cessament en l’activitat que siguin coincidents, en el relatiu tant a la seva durada com a la seva distribució, amb els períodes de descans laboral establerts per als treballadors per compte d’altri. Així mateix podran gaudir els descansos a temps parcial, als efectes dels quals, la percepció dels subsidis i la reducció de l’activitat només es podrà efectuar en el percentatge del 50%.

 

 

En el supòsit de part, si el pare o un altre progenitor no volen gaudir el permís per paternitat, pot gaudir-lo la mare?

 

No, aquest permís de 13 dies ha de ser gaudit exclusivament pel pare o un altre progenitor, per tant la mare no el pot gaudir.

 

 

Quan comencen a comptar els 2 dies de permís retribuït per naixement de fill: el mateix dia del part o l’endemà?

 

Els permisos retribuïts regulats en l’article 37.3.b) de l’ET (matrimoni, naixement, defunció, trasllat, etc.) són interrupcions no periòdiques i generalment breus, que tenen el seu fonament en la concurrència efectiva de la causa reconeguda legalment que els justifica.

 

Entre el permís i la situació que el fonamenta hi ha d’haver una relació d’immediatesa i vinculació temporal de manera que el gaudi s’ha de fer efectiu en el temps immediatament següent a aquell en què va tenir lloc, per exemple, el corresponent al naixement o defunció (Sentència del Tribunal Suprem de 17-1-2008). Per això, els dos dies de permís retribuït per naixement del fill comencen l’endemà del part.

S’APROPA LA DECLARACIÓ DE L’IMPOST SOBRE SOCIETATS DE L’EXERCICI 2013

S’APROPA LA DECLARACIÓ DE L’IMPOST SOBRE SOCIETATS DE L’EXERCICI 2013

Amb entrada en vigor el dia 1 de juliol, s’ha publicat l’Ordre HAP/865/2014, per la qual s’aproven els models de declaració de l’impost sobre societats i de l’impost sobre la renda de no residents corresponent a establiments permanents i a entitats en règim d’atribució de rendes constituïdes a l’estranger amb presència en territori espanyol, per als períodes impositius iniciats entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2013.

Al BOE del dia 28 de maig de 2014, es publicà l’Ordre HAP/865/2014, de 23 de maig, per la qual s’aproven els models de declaració de l’impost sobre societats i de l’impost sobre la renda de no residents corresponent a establiments permanents i a entitats en règim d’atribució de rendes constituïdes a l’estranger amb presència en territori espanyol, per als períodes impositius iniciats entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2013.

 

Quines novetats trobarem en la declaració de l’impost sobre societats 2013?

 

Pel que fa a l’impost sobre societats l’exercici 2013 va ser un any amb abundants normes (Llei 17/2012, de 27 de desembre, Llei 11/2013, de 26 de juliol, Reial decret llei 11/2013, de 2 d’agost, Llei 14/2013, de 27 de setembre, Llei 16/2013, de 29 d’octubre, entre d’altres), que van introduir modificacions significatives en la declaració de l’impost, d’entre les quals destaquem les següents:

 

  • Limitació de despeses satisfetes per extinció de la relació laboral, comú o especial.

 

  • Modificació de la reducció de les rendes procedents de la cessió de determinats actius intangibles (Patent Box).

 

  • Limitació al 70% de l’amortització fiscalment deduïble de l’immobilitzat material, intangible i de les inversions immobiliàries en funció del mètode d’amortització que s’estigui aplicant, per a les empreses que no siguin de reduïda dimensió.

 

  • Nou tipus reduït per a les entitats de nova creació constituïdes a partir de l’01-01-2013 que realitzin activitats econòmiques, que tributaran al 15% pels 300.000 primers euros de base imposable, i al 20% per a la resta.

 

  • Nova deducció per inversió de beneficis, del 10 % (empreses amb volum de negoci inferior a 10 milions d’euros) o del 5% (empreses amb xifra de negoci inferior a cinc milions d’euros i plantilla mitjana inferior a 25 empleats) en la quota íntegra de l’impost sobre societats, en relació als beneficis obtinguts en l’exercici que s’inverteixin en elements nous d’immobilitzat material o d’inversions immobiliàries afectes a activitats econòmiques, sense tenir en compte la despesa originada per l’impost sobre societats.

 

  • Nova opció per aplicar la deducció per R+D+i, de tal manera que les societats podran optar per quedar excloses del límit del 35% o del 60% de la quota íntegra a canvi de practicar una deducció minorada en el 20% del seu import.

 

  • Modificació de la deducció per creació d’ocupació per a treballadors amb discapacitat que passa de 6.000 € a 9.000 € per cada persona/any d’increment mitjana de plantilla de treballadors amb discapacitat en un grau igual o superior al 33% i inferior al 65%. L’import de la deducció és de 12.000 € per persona/any d’increment de plantilla quan la discapacitat sigui igual o superior al 65%.

 

  • Supressió de la deduïbilitat del deteriorament de cartera per a períodes impositius iniciats a partir de l’01-01-2013, considerant despeses no deduïbles les pèrdues per deteriorament dels valors representatius de la participació al capital o en els fons propis d’entitats i les rendes negatives obtingudes a l’estranger a través d’un establiment permanent, excepte en el cas de la seva transmissió o cessament de la seva activitat.

 

Models de declaració, termini i forma de presentació

 

Models

 

Igual que en l’exercici anterior, coexisteixen dos models (la novetat principal per a 2013 és que desapareix el paper i s’haurà de presentar obligatòriament per tots els subjectes passius per via electrònica a través d’Internet):

 

  • Model 200 (format electrònic) de declaració individual, que inclou altres peticions d’informació i continua incorporant una important càrrega extra de treball, que l’han de presentar tots els subjectes passius de l’impost sobre societats i per l’impost sobre la renda de no residents obligats a presentar i subscriure la declaració (establiments permanents i entitats en règim d’atribució de rendes constituïdes a l’estranger amb presència en territori espanyol)

 

  • Model 220 (format electrònic) que l’han de presentar els grups fiscals de consolidació fiscal, inclosos els de cooperatives, que tributin pel règim fiscal especial de consolidació fiscal.

 

Termini de presentació

 

No hi ha cap novetat respecte a exercicis anteriors. Per a entitats el període impositiu de les quals coincideixi amb l’any natural fins al 25 de juliol de 2014, declaració anual 2013 (models 200 i 220), i per a la resta d’entitats en els 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la fi del període impositiu.

 

No obstant l’anterior, si el període impositiu coincideix amb l’any natural, i es produeix la domiciliació del pagament del deute tributari, el termini per a la domiciliació bancària és de l’01-07-2014 al 20-07-2014, ambdós inclusivament, si bé es pot realitzar en l’entitat de dipòsit que actuï com a col·laboradora en la gestió recaptatòria (banc, caixa d’estalvi o cooperativa de crèdit) situada en territori espanyol on es trobi obert al seu nom el compte on es domicilia el pagament. En els supòsits de domiciliació bancària els pagaments s’entenen realitzats en la data de càrrec en compte de les domiciliacions, i com a justificant d’ingrés es considera l’expedit per l’entitat de dipòsit.

 

Tot això sense perjudici dels terminis de presentació i peculiaritats de les declaracions que tinguin establertes les comunitats autònomes del País Basc i Navarra.

 

Forma de presentació

 

  • Model 200: serà obligatòria la seva presentació per via electrònica utilitzant signatura electrònica avançada.
  • Model 220: s’efectuarà de forma obligatòria per Internet amb signatura electrònica avançada.

 

El subjecte passiu o contribuent haurà de presentar per via electrònica a través de la Seu electrònica de l’AEAT, els següents documents degudament emplenats:

 

 a) Els subjectes passius de l’impost sobre societats que incloguin en la base imposable determinades rendes positives obtingudes per entitats no residents, hauran de presentar, a més a més, les següents dades relatives a cadascuna de les entitats no residents en territori espanyol:

 

 1r. Balanç i compte de pèrdues i guanys.

 

 2n. Justificació dels impostos satisfets respecte de la renda positiva que hagi de ser inclosa en la base imposable.

 

b) Els contribuents per l’impost sobre la renda de no residents (establiments permanents i entitats en règim d’atribució de rendes constituïdes a l’estranger amb presència en territori espanyol) inclouran, si escau, la memòria informativa a què es refereix la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 18 del text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de no residents aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març.

 

c) Els subjectes passius o contribuents als qui els hagi estat aprovada una proposta per a la valoració prèvia d’operacions efectuades entre persones o entitats vinculades, l’informe a què fa referència l’article 29 del Reglament de l’impost sobre societats, aprovat pel Reial decret 1777/2004, de 30 de juliol.

 

d) Els subjectes passius a qui els resulti d’aplicació l’establert, ja sigui en l’article 15 o bé en l’article 45, ambdós del Reglament de l’impost sobre societats, presentaran la informació prevista en els articles esmentats.

 

e) Comunicació de la materialització d’inversions anticipades i del seu sistema de finançament, realitzades a càrrec de dotacions futures a la reserva per a inversions a Canàries, a mesura que disposa l’apartat 11 de l’article 27 de la Llei 19/1994, de 6 de juliol, de modificació del Règim Econòmic i Fiscal de Canàries.

 

Quan s’hagi consignat en la declaració una correcció al resultat del compte de pèrdues i guanys, com a disminució, per un import igual o superior a 50.000 euros en l’apartat corresponent a “altres correccions al resultat del compte de pèrdues i guanys” (casella 414 de la pàgina 13 del model de declaració), el contribuent, prèviament a la presentació de la declaració, haurà de descriure la natura de l’ajust realitzat a través del formulari que figura com a annex III en l’Ordre que aprova els models de l’IS.

 

Així mateix, prèviament a la presentació de la declaració, se sol·licitarà informació addicional quan l’import de la deducció generada en l’exercici (amb independència que s’apliqui o quedi pendent per a exercicis futurs), sigui igual o superior a 50.000 euros en les deduccions següents:

 

a) Deducció per reinversió de beneficis extraordinaris (article 42 del TRLIS corresponent a la casella 188 de la pàgina 16 del model de declaració): s’hauran d’identificar els béns transmesos i els béns en els que es materialitza la inversió.

 

b) Deducció per inversions mediambientals (article 39 del TRLIS corresponent a la casella 792 de la pàgina 17 del model de declaració): s’hauran d’identificar les inversions realitzades.

 

c) Deducció per activitats d’investigació i desenvolupament i innovació tecnològica (article 35 del TRLIS corresponent a la casella 798 de la pàgina 17 del model de declaració): s’hauran d’identificar les inversions i despeses que originen el dret a la deducció

Als efectes de la modificació de la base imposable de l’IVA ¿Es poden enviar les factures rectificatives per burofax? ¿I si el  destinatari es nega a la seva recepció?

Als efectes de la modificació de la base imposable de l’IVA ¿Es poden enviar les factures rectificatives per burofax? ¿I si el destinatari es nega a la seva recepció?

L’acreditació de la remissió de la corresponent factura rectificativa de l’IVA per part del subjecte passiu es podrà efectuar remetent la factura mitjançant un burofax amb còpia certificada, com una de les modalitats d’enviament de burofax previstes per la Societat Estatal Correus i Telègrafs sense que a aquests efectes, sigui necessari acreditar la recepció del burofax pel destinatari.

 

 

Modificació de la base imposable de l’IVA en cas de crèdit incobrable

 

Es pot donar el cas que una societat tingui arrendat un local comercial i l’arrendatari ha impagat la renda, per la qual cosa la societat decideixi promoure un procediment de desnonament.

 

Com ja sabem,  la Llei de l’IVA disposa que la base imposable de l’impost es pot reduir quan els crèdits corresponents a les quotes repercutides per les operacions gravades siguin totalment o parcialment incobrables, i es considera com a tals quan el crèdit reuneixi les condicions següents:

 

1a. Que hagi transcorregut un any des de la meritació de l’impost repercutit sense que s’hagi obtingut el cobrament de tot o part del crèdit derivat del mateix.

 

Aquest termini d’un any passa a ser de sis mesos quan el titular del dret de crèdit sigui un empresari o professional el volum d’operacions de l’any natural immediat anterior del qual no hagi excedit de 6.010.121,04 euros.

 

En el cas d’operacions a termini, l’any o, si escau, el termini de sis mesos, comencen a comptar del venciment del termini o terminis impagats, no des de la meritació de l’impost repercutit. Es consideren operacions a termini o amb preu ajornat aquelles que s’hagi pactat que la seva contraprestació s’hagi de fer efectiva en pagaments successius o en un de sol, respectivament, sempre que el període transcorregut entre la meritació de l’impost repercutit i el venciment de l’últim o únic pagament sigui superior a un any.

 

En aquestes operacions a terminis, n’hi haurà prou d’instar el cobrament d’un dels terminis perquè el crèdit es consideri incobrable i la base imposable es pugui reduir en la proporció que correspongui pel termini o terminis impagats.

 

2a. Que aquesta circumstància hagi quedat reflectida en els llibres registres exigits per a aquest impost.
3a. Que el destinatari de l’operació actuï en la condició d’empresari o professional, o, en qualsevol altre cas, que la base imposable, IVA exclòs, sigui superior a 300 euros.

4a. Que el subjecte passiu hagi instat el seu cobrament mitjançant reclamació judicial al deutor o per mitjà de requeriment notarial, fins i tot quan es tracti de crèdits refermats per ens públics. En les operacions que tinguin per destinataris ens públics, la reclamació judicial o el requeriment notarial se substituiran per una certificació expedida per l’òrgan competent.

 

La modificació s’ha d’efectuar en el termini dels tres mesos següents a la finalització del termini d’un any (o, en el cas de pimes, del termini de sis mesos) des del moment de la meritació de l’operació o del venciment del termini o terminis impagats en el cas d’operacions a termini.
No procedirà la modificació de la base imposable quan es tracti de crèdits que gaudeixin de garantia real, estiguin refermats per entitats de crèdit o societats de garantia recíproca, o coberts per un contracte d’assegurança de crèdit o de caució, a la part garantida, refermada o assegurada, així com en el cas de crèdits entre persones o entitats vinculades als efectes de l’IVA, i aquells que es refereixen a operacions el destinatari dels quals no està establert a Espanya.
Quan existeixi una interlocutòria de declaració de concurs per als crèdits corresponents a quotes repercutides per operacions la meritació de les quals es produeixi amb anterioritat a la interlocutòria (crèdits concursals), tampoc procedirà la modificació de la base imposable després de la interlocutòria.

 

Qüestió problemàtica: remissió de document rectificatiu per burofax
En aquests casos de modificació de la base imposable, el subjecte passiu estarà obligat a expedir i remetre al destinatari de les operacions una nova factura en què es rectifiqui o, si escau, s’anul·li la quota repercutida, en la forma prevista en l’article 15 del Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, aprovat pel Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre. En els supòsits de declaració de concurs, s’haurà d’expedir i remetre una còpia de la factura a l’administració concursal i en el mateix termini.

 

La disminució de la base imposable o, si escau, l’augment de les quotes que hagi de deduir el destinatari de l’operació estaran condicionades a l’expedició i remissió de la factura que rectifiqui l’anteriorment expedida, i  el subjecte passiu ha d’acreditar la remissió esmentada.

 

Doncs bé, el dubte es pot plantejar entorn a la validesa per part de la societat que decideix enviar les factures rectificatives per burofax a l’arrendatari, que es nega a la seva recepció.

 

Criteri de la DGT: CV0890/2014 de 31-03-2014

 

La Direcció General de Tributs (DGT) s’ha pronunciat en consulta vinculant de 31-03-2014, de manera afirmativa. En aquest sentit, assenyala que l’acreditació de la remissió de la corresponent factura rectificativa per part de la societat es podrà efectuar remetent la factura mitjançant un burofax amb còpia certificada, com una de les modalitats d’enviament de burofax previstes per la Societat Estatal Correus i Telègrafs SA,  sense que, a aquests efectes, sigui necessari acreditar la recepció del burofax pel destinatari, perquè el que exigeix el Reglament de l’IVA és l’acreditació de la remissió, no la seva acceptació pel destinatari.

 

 

Als efectes de la modificació de la base imposable de l’IVA, l’acreditació de la remissió de la corresponent factura rectificativa per part de la societat podrà efectuar-se remetent la citada factura mitjançant un burofax amb còpia certificada al destinatari, sense que sigui necessària la seva acceptació.