NOVES REDUCCIONS I BONIFICACIONS PER ALS AUTÒNOMS

Des del passat 10 d’octubre de 2015, els autònoms podran aplicar noves reduccions i bonificacions a la Seguretat Social. Així per exemple, respecte a la bonificació per als familiars col·laboradors d’autònoms que es donin d’alta en el RETA (és a dir, per al cònjuge o familiars fins al segon grau), es podrà aplicar durant 24 mesos (fins ara només durava 18 mesos). Aquest incentiu consisteix en una bonificació durant 18 mesos del 50% –i durant sis mesos més del 25%– de la quota que resulti d’aplicar sobre la base mínima el tipus mínim de cotització vigent.

Benvolgut/da client/a:

Com ja l’hem anat informant, des del passat 10 d’octubre de 2015, d’acord amb la Llei 31/2015, de 9 de setembre, de mesures de foment i promoció del treball autònom i de l’economia social, s’han aprovat importants novetats respecte a les reduccions i bonificacions de la Seguretat Social per als autònoms. En concret, podem destacar de manera resumida:

 

Ampliació de la tarifa plana en la cotització a la Seguretat Social per als casos d’alta inicial en el RETA, o en els supòsits en què no s’hagués estat en situació d’alta en la Seguretat Social en els cinc (5) anys immediatament anteriors

 

• En els casos d’alta inicial en el règim especial de la seguretat social de treballadors per compte propi o autònoms (RETA), o en els supòsits en què no s’hagués estat en situació d’alta en la Seguretat Social en els 5 anys immediatament anteriors, a comptar des de la data d’efectes de l’alta en el RETA, la quota a la Seguretat Social queda reduïda a la quantia de 50 euros mensuals durant els 6 mesos immediatament següents a la data d’efectes de l’alta, en el cas que l’interessat, conforme a la normativa en vigor, hagi optat per cotitzar per la base mínima que correspongui.

 

• Si l’autònom opta per una base de cotització superior a la mínima, durant els 6 primers mesos següents a l’alta, pot aplicar una reducció equivalent al 80% de la quota per contingències comunes, resultant d’aplicar a la base mínima de cotització que correspongui el tipus mínim de cotització vigent a cada moment, inclosa la incapacitat temporal (IT), equivalent la quota.

 

A manera explicativa, la reducció de l’any 2015 seria la següent:

 

• Base mínima: 884,40 €.
• Tipus de cotització, inclosa la IT: 29,30%.
• Quota: 884,40 x 29,30%= 259,13 €.
• Total reducció: 259,13 x 80%= 207,30 €.

 

• Una vegada hagin transcorreguts els 6 primers mesos esmentats, els treballadors per compte propi que gaudeixin d’aquesta mesura, podran aplicar les següents reduccions i bonificacions sobre la quota per contingències comunes, seguint el mateix càlcul utilitzat en l’exemple previ, per un període màxim de fins a 12 mesos, fins a completar un període màxim de divuit 18 mesos després de la data d’efectes d’alta, d’acord a l’escala següent:

 

• Del primer mes, al sisè: 50 €
• Del sisè mes al dotzè, una reducció del 50%: 259,13 x 50%= 129,57 €
• Del tretzè mes al quinzè, una reducció del 30%: 259,13 x 30%= 77,74 €
• Del setzè mes fins al divuitè, una bonificació del 30%: 259,13 x 30%=77,74 €

 

• Si es tracta de treballadors per compte propi, menors de 30 anys o menors de 35 anys en el cas de dones, que causin alta inicial en el RETA o no haguessin estat en situació d’alta en els cinc anys immediatament anteriors, a comptar des de la data d’efectes de l’alta, en el RETA, poden aplicar, a més dels beneficis assenyalats i durant un període addicional d’altres 12 mesos, una bonificació addicional equivalent al 30%, sobre la quota per contingències comunes, amb la qual cosa el període de bonificació s’estén a trenta (30) mesos des de l’alta inicial en el RETA, la qual cosa equivaldria a una bonificació equivalent a setanta-set euros amb setanta-quatre cèntims d’euro (77,74 €).

 

Atenció. Els autònoms que causen alta inicial en el RETA (o que no han estat d’alta en els 5 anys anteriors) poden aplicar una reducció en les seves quotes del 80% durant 6 mesos, del 50% durant uns altres 6 mesos, i del 30% durant 6 mesos més. I si al moment de donar-se d’alta l’autònom era menor de 30 anys (o de 35 en el cas de dones), aquesta reducció del 30% s’aplica dotze mesos més. A partir del 10 d’octubre aquests incentius es mantenen, però també es podran aplicar als autònoms que contractin a empleats per compte d’altri (fins ara no es podien aplicar).

 

Per a les altes com a autònoms col·laboradors dels cònjuges i familiars fins a 2n grau que col·laborin en l’activitat

 

• Bonificació del 50% durant 18 mesos, i del 25% els següents 6 mesos
• No hauran pogut estar d’alta com a autònoms en els 5 anys anteriors.

 

Atenció. Respecte a la bonificació per als familiars col·laboradors d’autònoms que es donin d’alta en el RETA (és a dir, per al cònjuge o familiars fins al segon grau), es podrà aplicar durant 24 mesos (fins ara només durava 18 mesos). Aquest incentiu consisteix en una bonificació durant 18 mesos del 50% –i durant sis mesos més del 25%– de la quota que resulti d’aplicar sobre la base mínima el tipus mínim de cotització vigent.

 

 

 

Per a persones amb discapacitat, víctimes de violència de gènere i víctimes de terrorisme que es facin autònoms

 

• Primer any: quota de 50 euros al mes o reducció del 80% si s’opta per una base de cotització superior.
• Posteriorment: bonificació del 50% durant 48mesos
• És necessari que no s’hagi estat autònom en els 5 anys anteriors, i que sigui una alta inicial com a autònom.
• Es pot contractar treballadors per compte d’altri una vegada iniciada l’activitat.

 

Per a autònoms de Ceuta i Melilla

 

• D’alguns sectors com l’agricultura, pesca, aqüicultura, algunes indústries, comerç, turisme, hostaleria, construcció, etc.
• Bonificació del 50% de les quotes per contingències comunes.

 

Per a persones familiars de l’explotador agrari incorporades a l’activitat com a autònoms

 

• Que siguin cònjuges o descendents de l’explotador agrari
• Reducció del 30% durant 5 anys.
• La reducció és incompatible amb altres reduccions.

 

Per a la contractació de treballadors interins durant la suspensió de l’activitat com a autònom

 

• La suspensió haurà de ser per maternitat, adopció, acolliment, risc durant l’embaràs o lactància natural i paternitat.
• Bonificació del 100% mentre duri la suspensió.

 

Per incentivar la contractació de persones amb menor índex d’accés al mercat laboral, i la contractació de persones en situació d’exclusió social per empreses d’inserció

 

• Bonificació durant 3 anys de 800 euros a l’any
• En el cas treballadors menors de 30 o 35 si es té una discapacitat, el primer any serà de 1.650 euros.
• s’haurà d’incorporar com a soci treballador a un aturat.

 

 

 

 

 

 

 

 

QUADRE RESUM REDUCCIONS/BONIFICACIONS AL TREBALL AUTÒNOM

 

OBJECTE		COL·LECTIU	QUANTIA	DURADA I OBSERVACIONS	NORMATIVA
Bonificacions i reduccions al treball autònom	INTERINITAT	Treballadors autònoms que cessin l’activitat per trobar-se en període de descans per maternitat, paternitat, adopció, acolliment, risc durant l’embaràs o durant la lactància natural i que siguin substituïts per aturats amb contracte d’interinitat bonificat.	100% de la quota que resulti d’aplicar sobre la base mínima o fixa que correspongui al tipus de cotització establert com a obligatori durant la substitució	Substitució	A. 2a. de la Llei 12/2001, modificat per la D. A. 16a. de la Llei Orgànica 3/2007
	FAMILIARS	Noves altes de familiars col·laboradors de treballadors autònoms. (14)	50% de la quota que resulti d’aplicar sobre la base mínima del tipus corresponent de cotització vigent a cada moment en el règim especial de treball per compte propi que correspongui.	18 mesos	D.A. 11a Llei 3/2012
	JOVES	Persones incorporades al RETA a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut del treball Autònom. Homes fins a 30 anys i dones fins a 35 anys. [1]	30% de la quota mínima d’autònoms	Trenta mesos (15 mesos reducció i 15 mesos bonificació)	D.A. trenta-cinquena de la Llei General de la Seguretat Social
		Persona per compte propi menor de 30 anys que causi alta inicial o que no hagués estat en alta en els 5 anys immediatament anteriors sense treballadors per compte d’altri. [2]	Reducció i bonificació sobre quota de contingències comunes: Reducció del 80% durant 6 mesos. Reducció del 50% durant 6 mesos. Reducció del 30% durant 3 mesos Bonificació del 30% durant 15 mesos.	Màxim 30 mesos	Disposició Addicional Trentena del R.D. Legislatiu 1/1994.

 

 

OBJECTE		COL·LECTIU	QUANTIA	DURADA I OBSERVACIONS
Bonificacions i reduccions al treball autònom	MÉS GRANS DE 30 ANYS	Treballadors/es per compte propi de 30 anys o més que causin alta inicial o que no haguessin estat en alta en els 5 anys immediatament anteriors, sense treballadors per compte d’altri. (16)	Reducció sobre la quota de contingències comunes: a) 80% durant 6 mesos. b) 50% durant 6 mesos. c) 30% durant 6 mesos.	Màxim 18 mesos.	Disposició addicional trenta-cinquena bis del R.D. legislatiu 1/1994.
	CEUTA I MELILLA	Treballadors autònoms a Ceuta i Melilla en els sectors que recull la modificació de l’apartat 2 de la D.A. trentena del RD Legislatiu 1/1994 i la D.A. primera de la Llei 3/2011, de 4 d’octubre.	50% de la base de cotització per contingències comunes. (primer any de vigència de la norma 43%, segon any 46% i tercer i successius el 50%)	Indefinida	D.A. trentena del R.D. legislatiu 1/1994.
Bonificacions i reduccions discapacitats		Persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33% que causin alta inicial en el R.E. de treballadors per compte propi o autònoms	Reduccions i bonificacions sobre la quota per contingències comunes 80% durant 6 mesos si no té assalariats (reducció) 50% durant 54 mesos (bonificació)	5 anys	D.A. onzena Llei 45/2012
		Persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33% menors de 35 anys que causin alta inicial o no haguessin estat d’alta en els 5 anys immediatament anteriors, sense treballadors per compte d’altri [3]	Reduccions i bonificacions sobre la quota per contingències comunes 80% durant 12 mesos (reducció) 50% durant els 4 anys següents (bonificació)	5 anys	D.A. onzena Llei 45/2012

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

OBJECTE	COL·LECTIU	QUANTIA	DURADA I OBSERVACIONS	NORMATIVA
Bonificacions i reduccions al treball autònom per conciliació de la vida personal i familiar vinculada a la contractació.	Treballadors/as autònoms que romanguin d’alta en el RETA, i que contractin un treballador/a, a temps complet o parcial, en els supòsits de: a) Per cura de menors de 7 anys. b) Per tenir a càrrec seu un familiar, per consanguinitat o afinitat fins al segon grau, en situació de dependència. c) Per tenir a càrrec seu un familiar, per consanguinitat o afinitat fins al segon grau inclusivament, amb paràlisi cerebral, malaltia mental o discapacitat intel·lectual amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al 33% o una discapacitat física o sensorial amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al 65%, quan aquesta discapacitat estigui degudament acreditada, sempre que el familiar no exerceixi una activitat retribuïda.	100% de la quota [4] per contingències comunes que resulti d’aplicar a la base mitjana que tingués el treballador/a, en els 12 mesos anteriors a la data d’acollir-se a aquestes mesures, el tipus de cotització mínim vigent. [5]	Fins a 12 mesos. Mínim durada del contracte 3 mesos.	Llei 25/2015 de 28 de juliol. Art. 9.

 

[1]              Cònjuge, parella de fet i familiars de treballadors autònoms per consanguinitat o afinitat fins al 2n grau inclusivament i, si escau, per adopció.

[2]             També serà aplicable als socis treballadors de Cooperatives de treball Associat que estiguin enquadrades en el Règim Especial de la S. Social dels treballadors per compte propi o autònoms.

[3]             També serà aplicable als socis treballadors de cooperatives de treball associat que estiguin enquadrades en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms.

[4]             Si la contractació és a temps parcial, la bonificació prevista serà del 50%.

[5]             En el cas que el treballador/a faci menys de 12 mesos que estigui donat d’alta en el règim especial de la Seguretat Social 500 euros de treballador/a per compte propi.

ELS AUTÒNOMS PODEN DEDUIR LES DESPESES DE SUBMINISTRAMENTS DEL SEU HABITATGE ON EXERCEIX L’ACTIVITAT

Així ho ha assenyalat el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) en contra del criteri que fins ara tenia Hisenda. Ara, i amb caràcter vinculant per a totes les Administracions d’Hisenda, s’estableix que els autònoms tenen dret a deduir les seves despeses de telèfon, aigua, llum, gas i altres subministraments, compartits amb la resta de l’habitatge habitual. Donats els dubtes que encara es puguin suscitar respecte a la determinació de la quantia proporcional deduïble d’aquestes despeses, li recomanem que es deixi assessorar pel nostre departament fiscal.

Els volem informar d’una bona notícia que beneficiarà a molt autònoms que treballen al seu habitatge habitual, ja que el TEAC en una Resolució del 10 de setembre, en contra del criteri que fins ara tenia Hisenda, ha assenyalat que a partir d’ara, i amb caràcter vinculant per a totes les Administracions d’Hisenda, els autònoms tenen dret a deduir les seves despeses de telèfon, aigua, llum, gas i altres subministraments, compartits amb la resta de l’habitatge habitual.

 

En total s’estima que els beneficiats per aquesta Resolució són un col·lectiu d’uns 300.000 treballadors autònoms.

 

Recentment ja s’havien produït sentències en aquest sentit, no obstant això, tan sols tenia efectes sobre el cas jutjat i Hisenda seguia negant la deducció i llançant paral·leles i comprovacions a contribuents que gosaven desgravar aquests subministraments.

 

L’argument emprat fins ara pels funcionaris d’Hisenda és que aquests autònoms havien de demostrar que aquesta despesa estava afecta a l’activitat, arribant, fins i tot a exigir una factura a part de l’expedida per les empreses de serveis per a l’habitatge.

 

Aquesta actitud restrictiva, que no es dóna amb les despeses de subministraments de les societats, ha estat recorreguda davant el TEAC, que el passat 10 de setembre en aquesta important resolució estableix el criteri vinculant que els treballadors autònoms que desenvolupen la seva activitat professional en el seu habitatge tindran dret a deduir despeses d’aigua, llum, rebuts i impostos com l’IBI.

 

Amb anterioritat, tant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid com el Tribunal Econòmic Administratiu Regional de la Comunitat Valenciana havien establert que la llum i el gas es poden deduir seguint la mateixa regla de prorrateig que alguns treballadors autònoms empren amb l’IBI.

 

Mètode de càlcul

 

La resposta del TEAC, no obstant això, té les seves limitacions, ja que determina que en el cas de les despeses corresponents a subministraments, no procedeix la seva deducció atenent exclusivament a una proporció entre els metres quadrats afectes a l’activitat econòmica i la superfície total de l’immoble.

 

En absència de mètode de càlcul objectiu, s’entén que s’ha d’imposar la regla general d’admetre la deducció d’aquelles despeses de subministraments respecte dels quals l’obligat tributari provi la contribució a l’activitat econòmica desenvolupada, i, seguint la regla de correlació entre ingressos i despeses per a la determinació del rendiment net de l’activitat econòmica, només pot admetre’s la deducció de les despeses si la seva vinculació amb l’obtenció dels ingressos resultés acreditada per l’obligat tributari.

 

El Tribunal assenyala que “la sola proporció en funció dels metres quadrats de l’habitatge afectes a l’activitat no serviria, però podria, si escau, servir un criteri combinat de metres quadrats amb els dies laborables de l’activitat i les hores en què s’exerceix aquesta activitat en l’immoble“.

 

Es poden deduir les despeses de subministraments, comunitat de propietaris, IBI o amortitzacions

 

Els professionals que declaren en estimació directa per l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i que comparteixen habitatge habitual i centre d’activitat, tenen dret, a més, a la deducció de les despeses de comunitat de veïns, IBI o amortitzacions.

 

En aquests casos s’ha de diferenciar entre les despeses derivades de la titularitat de l’habitatge i les corresponents als subministraments de l’immoble.

 

La normativa reguladora de l’IRPF permet l’afectació parcial d’elements patrimonials divisibles, sempre que la part afectada sigui susceptible d’un aprofitament separat i independent de la resta, la qual cosa pot esdevenir en el supòsit d’un habitatge que, parcialment, s’utilitza per a l’exercici d’una activitat econòmica.

 

Tractant-se de les despeses derivades de la titularitat de l’habitatge, com són les amortitzacions, l’IBI, la comunitat de propietaris, etc., sí que resulten deduïbles en proporció a la part de l’habitatge afectat al desenvolupament de l’activitat i al seu percentatge de titularitat en l’immoble referit.

 

El criteri de l’Agència Tributària, defensat en diverses consultes de la Direcció General de Tributs, permet que l’autònom que treballa a casa es pugui deduir en l’IRPF les despeses derivades de la titularitat de l’habitatge com l’IBI, la taxa d’escombraries o la quota de la comunitat de propietaris. L’import de la deducció es fixa en funció dels metres quadrats de la casa que es destinen a desenvolupar l’activitat professional. Això no canvia i continua igual. No obstant això, l’Agència Tributària vetava fins ara aquesta mateixa regla en el cas dels consums com l’electricitat o el gas amb l’argument que no existia una regla racional per determinar quina part dels subministraments s’utilitzava per a finalitats particulars i quina part per a l’activitat professional.
A causa dels dubtes que encara es puguin suscitar respecte a la determinació de la quantia proporcional deduïble d’aquestes despeses, li recomanem que es deixi assessorar pel nostre departament fiscal.

ALGUNS CONSELLS PER OPERAR AMB XECS

Si vostè és el beneficiari o posseïdor d’un xec emès per un altre, el primer que ha de tenir en compte és el termini per al cobrament que estableix la Llei canviària i del xec (15 dies des de la seva data d’emissió per als emesos o pagadors a Espanya). D’altra banda, ha de decidir com cobra el xec.

Pagar amb xecs pot ser que hagi perdut presència en l’ús personal enfront de la popularitat de les targetes de crèdit, però segueix sent un mecanisme comercial bastant utilitzat. Es tracta d’un document pel qual una persona (la que l’expedeix o emet i el signa) ordena a una entitat bancària en la qual té diners que pagui una determinada suma a una altra persona o empresa. El xec s’utilitza, per tant, per pagar alguna cosa sense necessitat d’utilitzar físicament diners.

 

En un xec intervenen:

 

• El lliurador: és la persona o empresa que emet i signa el xec..
• El lliurat: és l’entitat bancària que paga l’import del xec.

El lliurador i beneficiari poden ser el mateix, per exemple quan el xec s’utilitza per treure diners d’un compte.

• El tenidor o beneficiari: és la persona o empresa que pot cobrar el xec. En certes ocasions també pot existir un endossant i/o un avalista.

 

A continuació, volem informar-los d’algunes de les característiques que ha de tenir en compte en relació amb el xec i com utilitzar-ho, així com alguns consells per operar amb xecs.

 

El que ha de tenir en compte en un xec

 

És un document pel qual una persona (la que l’expedeix o emet i el signa -la Llei la denomina lliurador-) ordena a una entitat bancària (el lliurat) en la qual té diners que pagui una determinada suma a una altra persona o empresa (el beneficiari o tenidor).

 

El xec s’utilitza, per tant, per pagar alguna cosa sense necessitat d’utilitzar físicament diners.

 

Segueix sent un mecanisme comercial bastant utilitzat, malgrat la popularitat d’altres instruments de pagament, com les transferències bancàries o les targetes de crèdit i dèbit. El lliurador i beneficiari poden ser el mateix, i succeeix quan el xec s’utilitza per treure diners d’un compte.

 

Les característiques del xec que ha de conèixer són:

 

• És un document pagador quan es presenta i s’ha de fer efectiu sense cap restricció (sempre que hi hagi diners en el compte). S’ha de pagar fins i tot encara que es presenti al cobrament abans de la data que figura com a data d’emissió.
• Si els fons del qui emet el xec no són suficients per cobrir la totalitat de l’import, l’entitat ho ha de pagar parcialment.
• La presentació al cobrament s’ha de realitzar en 15 dies des de la seva data d’emissió per als emesos o pagadors a Espanya, 20 dies per als emesos en la resta d’Europa i 60 dies per als emesos en la resta del món, sempre que s’hagin de pagar a Espanya. Passats aquests terminis, l’entitat, tenint en compte totes les circumstàncies que concorrin (existència o no de saldo en el compte, temps transcorregut, etc.) pot, si ho desitja, pagar el xec que es presenti al cobrament, tret que hagi estat revocat.

La revocació vol dir que el lliurador ha comunicat a l’entitat que anul·la el xec. Aquesta anul·lació només té efecte una vegada transcorreguts els terminis citats.

 

Perquè sigui vàlid, el xec ha d’incloure:

 

• La paraula “xec”.
• L’ordre de pagar la suma que s’hi indiqui.
• El nom de l’entitat bancària que ha de pagar (lliurat).
• La signatura de qui expedeix el xec (lliurador).

 

Altres requisits no essencials són:

 

• La data d’emissió. És necessària per computar el termini de presentació al cobrament. No obstant això, són vàlids els xecs emesos sense data (perquè la posi després el beneficiari) així com els anomenats “postdatats” o “antedatats”, és a dir, aquells en els quals la data és posterior o anterior a la del moment en què realment es van expedir. Per això, res impedeix presentar al cobrament un xec (i cobrar-lo efectivament), que tingui com a data d’emissió una data posterior a la del dia de la presentació.

 

Els no imprescindibles, serien:

 

• El lloc de pagament i el lloc d’emissió.
• El beneficiari. Si no consta, el xec es considera emès al portador.

 

Per cobrar un xec, una vegada signat i emplenades les condicions bàsiques, vostè pot triar entre:

 

• Cobrar-lo en efectiu a la finestreta de la sucursal del banc de qui signa el xec.
• Ingressar-lo en la seva pròpia entitat perquè es pagui en el seu compte. La seva entitat s’encarregarà de cobrar-li el xec en l’altra entitat en la qual estan dipositats els fons de qui signa el xec.

 

Quins tipus de xecs hi ha?

 

El xec pot ser:

 

• Al portador. El beneficiari (o sigui, qui el pot cobrar) és qui el tingui.
• Nominatiu. El beneficiari és la persona o empresa el nom de la qual figura en el xec. En aquest cas, el xec pot ser transmès o lliurat a una altra persona mitjançant el que s’anomena l’endós, que consisteix que el beneficiari original escriu en el document el nom del nou beneficiari i el signa. Els xecs nominatius poden incloure clàusula “a l’ordre“, que permet expressament el seu endós o traspàs a una altra persona, o la clàusula “no a l’ordre” que impedeix la seva transmissió mitjançant endós.

 

Hi ha altres modalitats de xecs que es poden considerar especials, ja que tenen requisits o condicions per al seu cobrament (normalment per reduir el risc en cas de pèrdua o robatori):

 

Xec barrat. Només es pot cobrar a través d’una entitat bancària perquè aquesta al seu torn el cobri. L’acció de “barrar” un xec, que consisteix a dibuixar-hi dues barres paral·leles en la cara anterior per dificultar el seu cobrament en cas de pèrdua o robatori. Pot ser realitzat per qui l’expedeix (el lliurador) o per qui té el document al seu poder (el tenidor).

Si és client de l’entitat que l’ha de pagar, pot cobrar-lo en efectiu.

 

Xec per abonar en compte. Només es pot cobrar mitjançant l’abonament en un compte bancari. O sigui: no es pot cobrar en efectiu. Inclou l’expressió “abonar en compte”.

 

Xec conformat. És aquell en el qual l’entitat bancària que l’ha de pagar assegura al qui l’ha de cobrar que el qui expedeix el xec té fons i que en conseqüència es pagarà. Per a això, l’entitat anota en el document l’expressió “conforme”, “certificat” o una altra de semblant i la signatura. Per garantir l’operació, l’entitat reté al qui expedeix el xec la quantitat necessària per pagar-lo, a més de la comissió que correspongui.

 

Un xec conformat és exigit per alguns creditors (és a dir, els que tenen pendent de cobrament un deute) amb la finalitat d’assegurar-se que quan el deutor els lliura un xec podran cobrar el deute.

 

Xec bancari: el qui signa el xec (el lliurador) és l’entitat bancària que l’ha de pagar (el lliurat).

 

Xec contra el compte del Banc d’Espanya. El lliurador (el qui expedeix i signa el xec) sol ser una entitat bancària i el lliurat (l’entitat que l’abona) és el Banc d’Espanya.
Aquests dos últims tipus, igual que el xec confirmat, reforcen les garanties del document.

 

Els anomenats xecs de finestreta. No són pròpiament un xec; més aviat s’assemblen a un “rebut”. Es tracta d’un document que signa el client en prova que ha rebut diners en efectiu del seu propi compte en la finestreta de l’entitat bancària.

 

Xecs de viatger: són xecs en euros o moneda estrangera emesos per entitats bancàries o altres intermediaris financers no bancaris de reconeguda presència internacional, com són Visa, Mastercard o American Express.

 

Principals característiques:

 

• Poden ser canviats per efectiu ràpidament i també utilitzar-se com a efectiu per pagar en una àmplia varietat d’establiments.
• En cas de pèrdua o robatori sol ser possible la seva ràpida substitució, (sempre que no hagin estat ja cobrats), fent una trucada telefònica als centres d’atenció al client de l’emissor.
• No solen tenir data de venciment.
• Són acceptats en gairebé tots els països del món.
• S’emeten en múltiples divises (per exemple: euros, dòlars USA, lliures esterlines, dòlars australians, iens japonesos, francs suïssos, etc.).

 

Recordi…

 

En el pagament d’un xec

 

Si vostè està interessat a emetre xecs amb càrrec a un compte bancari, ha de parar esment al fet que en el contracte figuri recollit aquest dret, que apareix en la majoria dels documents dels comptes corrents, però no en els dels comptes d’estalvi.

 

D’altra banda, una vegada que vostè té el xec podrà lliurar-lo (si és al portador) o endossar-lo (si és nominatiu) a una altra persona.

 

L’entitat l’hi carregarà en compte el dia que l’entitat bancària en la qual s’hagi ingressat el presenti a la seva entitat, o el mateix dia del seu ingrés o cobrament per finestreta si es presenta directament pel client en l’oficina lliurada.

 

En el cobrament d’un xec

 

Si vostè és el beneficiari o posseïdor d’un xec emès per un altre, el primer que ha de tenir en compte és el termini per al cobrament que estableix la Llei canviària i del xec (15 dies des de la seva data d’emissió per als emesos o pagadors a Espanya). D’a

REPRESENTANTS DE COMERÇ: L’OBLIGACIÓ DE COTITZAR ES TRASLLADA A L’EMPRESA

Li recordem que des del passat 1 de setembre de 2015, l’empresa haurà de donar d’alta al representant de comerç en la Seguretat Social, i haurà d’ingressar directament les seves cotitzacions.

Els volem informar que d’acord amb el Reial decret 708/2015, de 24 de juliol, pel qual es modifiquen diverses matèries relatives a la Seguretat Social per a l’aplicació del nou sistema de liquidació directa a la Seguretat Social, en el règim especial dels representants de comerç, s’introdueix una novetat transcendental amb efectes a partir de l’1 de setembre de 2015: l’obligació de cotitzar es trasllada del representant a l’empresa, de manera que serà aquesta la responsable directa de l’obligació, igual que amb la resta dels treballadors.

 

Atenció. L’empresa haurà de tramitar l’alta del representant en la Seguretat Social, així com la seva baixa i qualsevol variació que es produeixi. Així, el representant s’assignarà en el codi de compte de cotització (CCC) de l’empresa (a diferència del que succeïa fins ara, ja que per enquadrar als representants de comerç s’havia de sol·licitar un CCC específic).

 

Com a conseqüència d’això, amb efectes al 31 d’agost, la TGSS donarà de baixa d’ofici als representants de comerç en el codi de cotització al que estan adscrits, i es produirà la seva alta d’ofici en el codi de cotització de l’empresa respectiva amb efectes l’endemà. D’aquest procés se n’informarà els interessats.

 

Atenció. L’empresa serà la que haurà d’ingressar les cotitzacions del representant en la Seguretat Social (fins ara era aquest qui efectuava el pagament). A aquests efectes, la seva base mínima en 2015 serà de 756,60 euros i la màxima de 3.606 (bases correspone