Archives

novembre, 2013
FESTES LABORALS PER A L’ANY 2014

nov. 29

2013

0

comentaris

Per

In Facebook, Notícies, Twitter

FESTES LABORALS PER A L’ANY 2014

Al BOE del dia 20 de novembre es publicà la relació de festes laborals per a l’any 2014. Amb això, es facilita el coneixement en tot el territori nacional del conjunt de les festes laborals.

 Es publiquen tant:

 

  • Les festes d’àmbit nacional, retribuïdes i no recuperables no substituïbles per les comunitats autònomes (CCAA)
  • Les festes que les comunitats autònomes poden escollir entre celebrar al seu territori o substituir-les per d’altres (que per tradició els siguin pròpies).

 Atenció! L’any que ve hi haurà 8 dies festius nacionals “no substituïbles”: l’1 de gener (dimecres), el 18 d’abril (divendres), l’1 de maig (dijous), el 15 d’agost (divendres), l’1 de novembre (dissabte), el 6 de desembre (dissabte), el 8 de desembre (dilluns) i el 25 de desembre (dijous).

 A aquests vuit festius “no substituïbles” cal sumar-hi un altre més, el 6 de gener (dilluns), que serà festa en totes les comunitats autònomes perquè cap regió ha exercit la seva facultat de canviar aquest festiu a un altre dia. Així, en total seran 9 els festius comuns a tot Espanya el 2014.

 Festes nacionals. Els 9 dies de festes nacionals (dies festius – no laborables) seran:

 

  • 1 de gener, Cap d’any.
  • 6 de gener, Epifania del Senyor.
  • 18 d’abril, Divendres Sant.
  • 1 de maig, Festa del Treball.
  • 15 d’agost, Assumpció de la Mare de Déu.
  • 1 de novembre, Tots Sants.
  • 6 de desembre, Dia de la Constitució Espanyola.
  • 8 de desembre, Immaculada Concepció.
  • 25 de desembre, Nativitat del Senyor.

 Atenció! El 2014 no s’afegeix com festiu nacional el 12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya) perquè cau en diumenge, si bé el 13 d’octubre serà festiu en algunes comunitats, concretament a Andalusia, Aragó, Astúries, Castella i Lleó i Extremadura

 En virtut de la facultat dels governs autonòmics de canviar determinades festes, el 17 d’abril (Dijous Sant) serà festiu en totes les comunitats autònomes, excepte a Catalunya i Comunitat Valenciana, mentre que el 19 de març (Sant Josep) només serà festiu a la Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia i Navarra. Per la seva banda, el 25 de juliol (Santiago Apòstol) només serà festiu a Cantàbria.

 A continuació pot consultar el quadre general de festes laborals 2014.

 Descarregui l’arxiu relacionat:

 http://www.boe.es/boe/dias/2013/11/20/pdfs/BOE-A-2013-12147.pdf

 Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.

NOVETATS EN L’IRPF INTRODUÏDES PER LA LLEI 16/2013

nov. 29

2013

0

comentaris

Per

In Facebook, Notícies, Twitter

NOVETATS EN L’IRPF INTRODUÏDES PER LA LLEI 16/2013

Amb efectes des de l’1 de gener de 2013

 Novetats respecte a les despeses deduïbles en el mètode d’estimació directa: rendes negatives obtingudes a l’estranger

 La nova regla introduïda per la Llei 16/20136 en l’impost sobre societats (IS) per la qual es consideren despeses no deduïbles les rendes negatives obtingudes a l’estranger a través d’un establiment permanent, excepte en el cas de la seva transmissió o del cessament de la seva activitat, no és aplicable als efectes del règim d’estimació directa de l’IRPF.

 Hem de recordar, que amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2013, les rendes negatives obtingudes a l’estranger a través d’un establiment permanent no es consideren despeses deduïbles en l’IS , excepte en el cas de la seva transmissió o del cessament de la seva activitat.

 No obstant això, des de la data esmentada, s’assenyala que aquesta regla no resulta d’aplicació als efectes del règim d’estimació directa de l’IRPF.

 Per tant, en l’IRPF no serà aplicable aquesta disposició, i s’admet la deducció fiscal d’aquestes rendes negatives per determinar el rendiment net d’activitats econòmiques en estimació directa.

  

Coeficients d’actualització del valor d’adquisició

 Amb efectes des de l’1 de gener de 2013 es modifica la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2013 a fi d’incloure l’aplicació dels coeficients del valor d’adquisició sobre els elements patrimonials actualitzats d’acord amb l’última actualització de balanços aprovada per la Llei 16/2012.

 

D’aquesta manera, tractant-se d’elements patrimonials actualitzats s’aplicaran les següents regles: 

  • Els coeficients d’actualització previstos per a l’IS s’apliquen sobre el preu d’adquisició i sobre les amortitzacions comptabilitzades corresponents, sense prendre en consideració l’import de l’increment net del valor resultant de les operacions d’actualització. 

 

  • La diferència entre les quantitats determinades per l’aplicació de l’establert en el número anterior es minora en l’import del valor anterior de l’element patrimonial. Per determinar el valor anterior de l’element patrimonial actualitzat es prenen els valors que hagin estat considerats als efectes d’aplicar els coeficients d’actualització. 

 

  • L’import que resulti de les operacions descrites en el número anterior es minora en l’increment net de valor derivat de les operacions d’actualització previstes en el RDL 7/1996 o en la Llei 16/2012, i la diferència positiva així determinada és l’import de la depreciació monetària. 

 

  • A l’últim, el guany o pèrdua patrimonial és el resultat de minorar la diferència entre el valor de transmissió i el valor comptable en l’import de la depreciació monetària referit en el número anterior.

 Amb efectes des de l’1 de gener de 2014

 Obligació de declarar

 La Llei 16/2013 ha introduït modificacions en la Llei 35/2003, de 4 de novembre, d’institucions d’inversió col·lectiva, pel que fa a la comercialització en el mercat interior mitjançant comptes globals («comptes òmnibus») dels fons d’inversió constituïts a Espanya. La implantació d’aquest nou sistema de comercialització dels fons d’inversió espanyols, obliga a efectuar canvis en la normativa tributària, canvis que afecten fonamentalment l’obligació de retenció i informació que ha d’assumir el comercialitzador dels fons, el que implica modificar determinades disposicions de la LIRPF.

 En sintonia amb aquesta nova regulació, es modifica la Llei de l’IRPF (LIRPF), incloent una excepció a l’exclusió de l’obligació de declarar referent als guanys patrimonials sotmesos a retenció. 

 La nova redacció exclou del límit els guanys patrimonials procedents de transmissions o reembossaments d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva quan la base de retenció no es pugui determinar per la quantia a integrar a la base imposable. La regulació de la base de retenció s’haurà d’establir reglamentàriament.

Per tant, quan la base de retenció no s’hagi determinat en funció de la quantia a integrar en la base imposable, el guany patrimonial obtingut no es podrà computar com a guany patrimonial sotmès a retenció o ingrés a compte als efectes dels límits excloents de l’obligació de declarar.

 Com quedarà l’obligació de declarar en l’IRPF?

 Després d’aquest canvi, en l’àmbit de l’IRPF no hi ha l’obligació de presentar declaració quan es percebin rendes procedents de les següents fonts, en tributació individual o conjunta: 

 

a) Rendiments de treball, amb el límit de 22.000 euros íntegres anuals. No obstant això, el límit queda establert en 11.200 euros, per als qui percebin rendes de treball en determinats supòsits: rendes que procedeixin de més d’un pagador, pensions compensatòries del cònjuge o anualitats per aliments diferents de les que perceben els fills, pagador del rendiment del treball no obligat a practicar retenció a compte o rendes del treball subjectes a tipus fix de retenció. 

 

b) Rendiments del capital mobiliaris i guanys patrimonials (IIC o premis) sotmesos a retenció o ingrés a compte, amb el límit conjunt de 1.600 euros íntegres anuals. 

No obstant això, com hem vist, des de l’1 de gener de 2014, el disposat en aquesta lletra no s’aplicarà respecte dels guanys patrimonials procedents de transmissions o reembossaments d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva en els quals la base de retenció, conforme al que s’estableixi reglamentàriament, no procedeixi determinar-la per la quantia a integrar a la base imposable.

 

c) Rendes immobiliàries imputades, rendiments íntegres del capital mobiliari no subjectes a retenció que procedeixin de lletres del Tresor i subvencions per a l’adquisició d’habitatges de protecció oficial o de preu taxat, amb el límit conjunt de 1.000 euros íntegres anuals. 

 

d) En cap cas han de declarar els contribuents que obtinguin exclusivament rendiments íntegres del treball, de capital, o d’activitats econòmiques, així com guanys patrimonials, amb el límit conjunt de 1.000 euros anuals, i pèrdues patrimonials de quantia inferior a 500 euros.

  

Retencions

 Es modifica la Llei de l’IRPF per incloure les entitats comercialitzadores dels Fons d’Inversió en l’obligació d’informar dels partícips inclosos en els seus registres.

 S’inclou entre les entitats amb obligació de subministrar informació les entitats comercialitzadores de fons d’inversió domiciliats a Espanya.

 Com a conseqüència del nou sistema de comercialització dels fons espanyols, es modifica la LIRPF, per incloure en l’obligació de subministrament d’informació les entitats comercialitzadores en territori espanyol d’accions o participacions de institucions d’inversió col·lectives domiciliades a Espanya.

 Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.

Quins són els permisos laborals retribuïts

nov. 29

2013

0

comentaris

Per

In Facebook, Notícies, Twitter

Quins són els permisos laborals retribuïts

Quan s’haurà de concedir un permís retribuït?

 

Que un treballador sol·liciti un permís per a qüestions de molt diversa índole (malaltia o defunció d’un familiar, acudir a una funció escolar dels fills, etc.) per faltar diverses hores o uns pocs dies a la feina és un dels fets més habituals en qualsevol empresa. Però no sempre es té clar fins on arriba el dret del treballador a demanar i gaudir cada permís i quan està l’empresa obligada a concedir-lo i retribuir-lo com si fos temps treballat.

 

Únicament s’haurà de concedir un permís retribuït quan es tracti d’un dels casos contemplats específicament en l’Estatut dels Treballadors, en el seu conveni col·lectiu o perquè així ho hagi pactat amb els seus treballadors. Fora d’aquest llistat, la seva empresa no haurà de remunerar les hores o dies que falti el treballador.

 

Permisos retribuïts: art.37.3 de l’Estatut dels Treballadors

 

Les llicències i els permisos es consideren interrupcions del contracte de treball, d’escassa durada que no extingeixen la relació laboral. Aquestes absències poden ser retribuïdes o no retribuïdes. 

 

Atenció. Les llicències sense sou (no retribuïdes) no estan previstes legalment, sinó que es produeixen per acord entre l’empresari i el treballador o a través del conveni col·lectiu. Les llicències retribuïdes són autoritzacions per faltar a la feina, durant el temps i per les raons previstes, mantenint el dret a la remuneració.

 

Obligacions formals

 

Per al treballador, és condició indispensable el preavís i la justificació de l’absència. Ara bé, la norma no especifica el mitjà que s’ha d’utilitzar, pel que, encara que convé fer-ho de forma escrita, es pot fer per telèfon, en persona, per correu electrònic, fax, etc.

 

El termini ha de ser el suficient perquè l’empresa pugui reaccionar a l’absència de l’empleat, encara que de vegades això no és possible, així que cal atendre al motiu de la sol·licitud del permís. Si el permís, encara que sent un dret reconegut, no és aprovat per l’empresa, l’empleat haurà d’acudir al lloc de treball i posteriorment realitzar les reclamacions legals que siguin pertinents. Encara així, si el treballador fes cas omís a la negativa i la justícia reconegués posteriorment la seva reclamació, li seria tornada tota sanció que se li hagi imposat i seria retribuït pels dies d’absència.

 

Atenció. Els dies a concedir són dies naturals, tret que l’activitat per a la que se sol·licita el permís no pugui ser realitzada en festiu.

 

Motius i durada


Les causes que donen lloc als permisos retribuïts són les següents: 

 

  • Matrimoni: 15 dies naturals.
  • Naixement de fill o defunció, accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que necessiti repòs domiciliari de parents, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat: 2 dies naturals o 4 si es necessita desplaçament.
  • Trasllat de domicili: 1 dia.
  • Compliment d’un deure inexcusable de caràcter públic i personal, comprès l’exercici del sufragi actiu: pel temps indispensable. Quan consti en una norma legal o pactada s’estarà a allò que s’ha disposat per a la seva durada i compensació econòmica. Si el treballador percep una indemnització, se li descomptarà del salari que correspongui.
  • Si suposés la impossibilitat de prestació de treball en més del 20% en un període de tres mesos, l’empresa podrà passar al treballador a la situació d’excedent forçós.
  • L’exercici de funcions sindicals o de representació de personal, com la participació en comissions negociadores de convenis col·lectius, sempre que l’empresa estigui afectada per la negociació, el temps necessari per a l’adequat exercici de la seva feina.
  • Pel temps indispensable per a la realització d’exàmens prenatals i tècniques de preparació al part que s’hagin de realitzar en la jornada de treball.
  • Els treballadors, per lactància d’un fill menor de nou mesos, tindran dret a una hora d’absència de la feina, que podran dividir en dues fraccions. La durada del permís s’incrementarà proporcionalment en els casos de part múltiple. Qui exerceixi aquest dret, per la seva voluntat, podrà substituir-lo per una reducció de la seva jornada en mitja hora amb la mateixa finalitat o acumular-lo en jornades completes en els termes que preveu la negociació col·lectiva. Aquest permís constitueix un dret individual dels treballadors, homes o dones, però només podrà ser exercit per un dels dos progenitors en el cas que ambdós treballin.
  • En els casos de naixements de fills prematurs o que, per qualsevol causa, hagin de romandre hospitalitzats a continuació del part, la mare o el pare tindran dret a absentar-se de la feina durant una hora. Així mateix, tindran dret a reduir la seva jornada laboral fins a un màxim de dues hores, amb la disminució proporcional del salari.
  • Qui per raons de guarda legal tingui a la seva cura directa algun menor de vuit anys o a una persona amb discapacitat física, psíquica o sensorial que no exerceixi una activitat retribuïda, tindrà dret a una reducció de la jornada de treball, amb la disminució proporcional del salari d’entre, almenys, un vuitè i un màxim de la meitat de la seva durada.
  • L’exercici de la funció de jurat tindrà als efectes de l’ordenament laboral la consideració de compliment d’un deure inexcusable de caràcter públic i personal.
  • Els períodes utilitzats pels membres del comitè, delegats d’empresa i delegats de prevenció, com a crèdit d’hores mensuals per a l’exercici de les seves funcions.
  • Els treballadors amb almenys un any d’antiguitat a l’empresa tenen dret a un permís retribuït de 20 hores anuals de formació vinculada al lloc de treball acumulables per un període de fins a cinc anys. La concreció del gaudi del permís es fixarà de mutu acord entre treballador i empresari.
  • En aquells supòsits d’extinció del contracte per causes objectives legalment procedents (article 52 ET). El treballador té dret a una llicència retribuïda de 6 hores setmanals durant el mes de preavís amb què compta, a fi que pugui cercar una nova ocupació (article 53.2 ET).

 

Atenció. En determinats casos els treballadors al·leguen que determinades gestions són ineludibles, i que també han de ser objecte de permís retribuït (la renovació del DNI, del passaport o del permís de conduir, etc.). Aquests tràmits es poden realitzar fora de la jornada laboral. Per tant, tret que es demostri que això és totalment impossible, no hi haurà permís retribuït. I tampoc són deure inexcusable, per exemple, la signatura davant notari de la compravenda d’un pis, o acudir a Hisenda per confeccionar l’IRPF. En aquests casos el treballador haurà de consumir dies per a afers propis (si els té), o de vacances, o recuperar les hores perdudes amb l’acord previ amb l’empresari.

 

Únicament haurà de concedir un permís retribuït quan es tracti d’un dels casos contemplats específicament en l’Estatut dels Treballadors, en el seu conveni col•lectiu o perquè així ho hagi pactat amb els seus treballadors.