DES DEL PASSAT DIA 13 DE DESEMBRE S’INICIA L’APLICACIÓ DEL REGLAMENT EUROPEU 1169/2011 SOBRE INFORMACIÓ ALIMENTÀRIA AL CONSUMIDOR

El nou Reglament Europeu 1169/2011, aplicable des del 13 de desembre de 2014, modifica les disposicions d’etiquetatge dels aliments abans vigents en la UE per permetre que els consumidors triïn amb coneixement de causa i que utilitzin els aliments de forma segura. La norma és d’obligat compliment i afecta a les empreses alimentàries en totes les fases de la cadena, i s’aplicarà a tots els aliments destinats al consumidor final. Per tant és aplicable a bars, restaurants, i altres empreses de subministrament de menjar preparat: pizzes, entrepans, pastissos, pa, brioixeria, etc.

Des del passat 13 de desembre, s’aplica el Reglament (UE) 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell de 25 d’octubre de 2011 sobre la informació alimentària facilitada al consumidor (encara que la norma va entrar en vigor el 12 de desembre de 2011, el Reglament va establir uns períodes transitoris suficientment amplis per permetre a les empreses adaptar-se a les noves exigències), amb l’excepció de les disposicions relatives a la informació nutricional obligatòria, que seran aplicables a partir del 13 de desembre de 2016.

 

El propòsit del Reglament és perseguir un alt nivell de protecció de la salut dels consumidors i garantir el seu dret a la informació perquè els consumidors prenguin decisions amb coneixement de causa.

 

Atenció. Aquesta normativa és d’obligat compliment i les infraccions en matèria de seguretat alimentària i nutrició són importants.

 

PRINCIPALS NOVETATS

 

Informació nutricional obligatòria

 

• S’introdueix un etiquetatge obligatori sobre informació nutricional per a la majoria dels aliments transformats. Els elements a declarar de forma obligatòria són: el valor energètic, els greixos, els greixos saturats, els hidrats de carboni, els sucres, les proteïnes i la sal; tots aquests elements s’hauran de presentar en el mateix camp visual. A més, es podrà repetir en el camp visual principal la informació relativa al valor energètic només o juntament amb les quantitats de greixos, greixos saturats, sucres i sal.

 

• La declaració s’haurà de realitzar obligatòriament “per 100 g o per 100 ml” el que permet la comparació entre productes, permetent a més la decoració “per porció” de forma addicional i amb caràcter voluntari.

 

• La informació nutricional obligatòria es pot complementar voluntàriament amb els valors d’altres nutrients com: àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats, polialcohols, midó, fibra alimentària, vitamines o minerals.

 

• La nova regulació permet, de manera addicional, indicar el valor energètic i les quantitats dels nutrients utilitzant altres formes d’expressió (pictogrames o símbols, com el sistema de semàfors), sempre que compleixin amb certs criteris, per exemple, que siguin comprensibles per als consumidors i que no es creïn obstacles a la lliure circulació de mercaderies.

 

• Les noves normes d’etiquetatge nutricional seran aplicables a partir del 13 de desembre de 2016. Els productes comercialitzats o etiquetatges abans d’aquesta data es podran seguir comercialitzant fins que s’esgotin les existències. Si les empreses opten per facilitar informació nutricional de forma voluntària entre el 13 de desembre de 2014 i el 12 de desembre de 2016, hauran de complir les normes sobre presentació i contingut establertes en el Reglament. En cas que s’hagi efectuat una declaració nutricional o de propietats saludables, o que s’hagin afegit a un aliment vitamines o minerals, la informació nutricional obligatòria haurà de complir el Reglament a partir del 13 de desembre de 2014.

 

Aliments exempts de l’etiquetatge nutricional

 

• Les begudes alcohòliques que continguin més de l’1,2% en volum d’alcohol de moment estaran exemptes de l’obligació de contemplar la informació nutricional i la llista d’ingredients. La Comissió haurà de presentar un informe en el termini de tres anys des de l’entrada en vigor de la nova regulació sobre si les begudes alcohòliques hauran de deixar d’estar exemptes en el futur, en particular pel que fa a l’obligació d’indicar el valor energètic.

 

• Els aliments no envasats també estaran exempts d’etiquetatge nutricional, tret que els Estats membres decideixin el contrari en l’àmbit nacional.

 

Etiquetes més llegibles

 

• Un altre dels aspectes en els quals incideix la norma europea és que l’etiquetatge ha de ser clar i llegible. Per a això, s’estableix una mida mínima de font per a la informació obligatòria d’1,2 mm. No obstant això, si la superfície màxima d’un envàs és inferior a 80 cm², la mida mínima es redueix a 0,9 mm.

 

• En cas que sigui menor de 25 cm², la informació nutricional no serà obligatòria. En els envasos en els quals la superfície més gran sigui inferior a 10 cm², no és necessari incorporar ni la informació nutricional, ni la llista d’ingredients.

 

• No obstant això, el nom de l’aliment, la presència de possibles al·lergògens, la quantitat neta i la data de durada mínima s’hauran d’indicar sempre, independentment de la mida del paquet.

 

País d’origen

 

• Una altra modificació destacable és l’extensió de l’obligatorietat d’indicar el país d’origen en l’etiquetatge.

 

• Fins avui, únicament era obligatori per a la carn fresca de boví (requisit que es va establir durant la crisi de la EEB), les fruites i les verdures, la mel, l’oli d’oliva i en els casos en els quals no fer-ho pot suposar un engany al consumidors.

 

• A partir d’ara també ho serà per a la carn fresca de porc, oví, caprí i aus de corral. No obstant això, aquest aspecte estarà subjecte a les disposicions d’aplicació que la Comissió Europea adopti dos anys després de l’entrada en vigor de la nova regulació.

 

• La Comissió ha de presentar un informe que avaluï la viabilitat i una anàlisi de costos i beneficis de la indicació del país d’origen o del lloc de procedència en el cas dels següents productes: altres tipus de carns, la llet, la llet emprada com a ingredient de productes làctics, la carn utilitzada com a ingredient, els aliments sense transformar, els ingredients que representin més del 50% d’un aliment.

 

Al·lergògens

 

• En els aliments envasats, la informació sobre els al·lergògens haurà d’aparèixer en la llista d’ingredients, i s’haurà de destacar mitjançant una composició tipogràfica que la diferenciï clarament de la resta de la llista d’ingredients (p. ex. mitjançant el tipus de lletra, estil o color de fons). En absència d’una llista d’ingredients s’ha d’incloure l’esment “conté”, seguida de la substància o producte que figura en l’annex II del Reglament (Annex que serà reexaminat per la Comissió, tenint en compte els avanços científics i, si escau, actualitzarà la llista).

 

• Els al·lergògens també hauran de ser indicats en els aliments no envasats que es venguin al consumidor final.

 

Olis o greixos vegetals

 

• Els olis o greixos d’origen vegetal es podran agrupar en la llista d’ingredients sota la designació “olis vegetals” o “greixos vegetals”, seguit de la indicació de l’origen vegetal específic.

 

Nanomaterials

 

• S’inclou la definició de “nanomaterial artificial” i obliga a etiquetar tots els ingredients presents en forma de nanomaterials artificials. Els nanomaterials artificials s’hauran d’indicar clarament en la llista d’ingredients, seguits de la paraula “nano” entre parèntesi.
• Els nanomaterials artificials no s’han d’incloure en la llista d’ingredients si estan en forma d’un dels següents components:

 

• ¾ additius alimentaris i enzims alimentaris:
  • la presència dels quals en un aliment es degui únicament al fet que estaven continguts en un o diversos ingredients de l’aliment d’acord amb el principi de transferència al fet que es refereix l’article 18, apartat 1, lletres a) i b), del Reglament (CE) núm. 1333/2008, sempre que ja no compleixin cap funció tecnològica en el producte acabat, o
  • que s’utilitzin com a coadjuvants tecnològics.

 

• ¾ suports i substàncies que no són additius alimentaris però s’utilitzen de la mateixa manera i amb la mateixa fi que els suports, i s’empren en les dosis estrictament necessàries.
• ¾ substàncies que no siguin additius alimentaris, però que s’utilitzin de la mateixa manera i per a les mateixes finalitats que els coadjuvants tecnològics i que encara es, trobin presents en el producte acabat, encara que sigui en forma modificada.

PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE LA PENSIÓ DE VIDUÏTAT

La pensió de viduïtat és compatible amb qualsevol renda de treball i amb la pensió de jubilació o incapacitat permanent. La nova pensió de viduïtat que es pogués generar com a conseqüència de la defunció del nou cònjuge o parella de fet, serà incompatible amb la pensió o pensions de viduïtat que estava percebent, i ha d’optar per una d’elles. La quantia ascendeix amb caràcter general, al 52% de la base reguladora, que puja fins al 70% en cas que existeixin càrregues familiars i poc nivell d’ingressos. En tot cas hi ha unes quantitats mínimes que es garanteixen per llei en determinats supòsits, encara que la quantitat que resulti en el seu càlcul sigui inferior.

Són molts els dubtes que amb freqüència es plantegen en relació amb la pensió de viduïtat, preguntes com: Qui té dret a percebre aquesta pensió? A quant ascendeix? S’extingeix aquest dret? Què passa amb les parelles de fet? I si estàvem divorciats? Aquestes i altres qüestions són les que ara volem informar-los.

 

Què és la pensió de viduïtat? Quin és el seu objecte?

 

En sentit general, podríem dir que la pensió de viduïtat és una prestació contributiva de la Seguretat Social a la qual tenim dret quan la nostra parella ha mort. Però aquesta definició no és del tot encertada. Cal tenir en compte quins requisits ha de complir el mort i quin era la situació concreta de la parella.

 

L’objecte d’aquesta pensió és protegir la situació de necessitat econòmica ocasionada per la defunció de la persona que origina la prestació.

 

Beneficiaris

 

Persones que han tingut vincle matrimonial o que han estat parella de fet amb el mort i no han contret nou matrimoni:

 

• Cònjuge.
• Separats, divorciats i persones el matrimoni de les quals va ser declarat nul.
• Parella de fet al moment de la defunció.

 

Requisits

 

1.- La persona morta causa una pensió de viduïtat si:

 

1. a) Estava donat d’alta en el règim general o en una situació assimilada, sempre que hagués cotitzat almenys 500 dies en els cinc anys anteriors. Si ja no estava d’alta, hauria de tenir un període mínim de cotització de 15 anys.

No s’exigeix període mínim de cotització si la defunció ha estat per accident, de treball o no, o per malaltia professional.

 

1. b) Era perceptor d’una pensió de jubilació contributiva, o hi tenia dret al moment de morir sense haver-la sol·licitat.

 

1. c) Era pensionista per una incapacitat permanent.

 

1. d) Tenia dret al subsidi per incapacitat temporal (IT), risc durant l’embaràs, maternitat, paternitat o risc durant la lactància i complia el període de cotització necessari en aquests casos.

 

2.- La parella té dret a pensió de viduïtat si:

 

1. a) Era cònjuge del mort i existeixen fills comuns o, si no n’hi havia, si el matrimoni s’hagués celebrat almenys un any abans de la defunció. En cas contrari, encara pot percebre una prestació temporal de viduïtat.

 

1. b) Estava divorciat/a o separat/a judicialment del mort i estava percebent una pensió compensatòria que s’extingeix amb la defunció. Per al cas de separacions o divorcis anteriors a l’1 de gener de 2008 no fa falta ser creditor de la pensió compensatòria si no han passat deu anys entre la separació i la defunció, i a més si existeixen fills comuns, o té més de 50 anys.

 

Des de l’1 de gener de 2013, també tenen dret a pensió de viduïtat, sense necessitat de ser perceptor de pensió complementària, els més grans de 65 anys que no tingui dret a tenir una altra pensió i el matrimoni dels quals hagi estat de més de 15 anys.

 

1. c) Era parella de fet del mort, inscrita en el registre específic de la comunitat autònoma o ajuntament corresponent almenys dos anys abans de la defunció. És necessari acreditar una convivència estable durant els cinc anys anteriors al decés, i que, durant aquests cinc anys, cap dels dos estava casat ni separat d’una altra persona.

 

A més, els ingressos del supervivent durant l’any natural anterior a la defunció no han hagut d’arribar al 50% de la suma dels propis més els del mort, o el 25% en el cas d’inexistència de fills comuns amb dret a pensió d’orfandat.

 

 

 

 

Quantia

 

Amb caràcter general, el 52% de la base reguladora, que puja fins al 70% en cas que existeixin càrregues familiars i poc nivell d’ingressos.

 

En cas de separació judicial o divorci, si no hi ha més possibles beneficiaris em correspon l’import íntegre aplicant aquests percentatges. Si no, es calcula proporcionalment al temps de convivència.

 

La base reguladora a la qual s’aplica aquests percentatges serà la mateixa que va servir per determinar la pensió de jubilació o incapacitat permanent del mort, o bé una quantitat semblant a la calculada per determinar la base quan un treballador es jubila.

 

En tot cas hi ha unes quantitats mínimes que es garanteixen per llei en determinats suposats, encara que la quantitat que resulti en el seu càlcul sigui inferior.

 

Efectes econòmics

 

• Causants en alta, assimilada a l’alta o no alta: l’endemà a la data del fet causant, quan la sol·licitud es presenti en els 3 mesos següents a la data de la defunció.
• Causants pensionistes: el primer dia del mes següent a la data del fet causant, quan la sol·licitud es presenti en els 3 mesos següents a la data de la defunció.

 

Quan la sol·licitud es presenti fora dels 3 mesos següents a la data de la defunció, es reportarà amb una retroactivitat màxima de 3 mesos a la data de sol·licitud.

 

Incompatibilitats

 

• Com a regla general, la pensió de viduïtat és compatible amb qualsevol renda de treball i amb la pensió de jubilació o incapacitat permanent a les quals es tingui dret.

 

• Quan el causant es trobés en no alta en la data de la defunció, la pensió de viduïtat serà incompatible amb el reconeixement d’una altra pensió de viduïtat en qualsevol dels règims de la Seguretat Social, tret que les cotitzacions acreditades en cadascun dels règims se superposin, almenys, durant 15 anys.

 

• La nova pensió de viduïtat que es pogués generar com a conseqüència de la defunció del nou cònjuge o parella de fet, serà incompatible amb la pensió o pensions de viduïtat que estava percebent, i ha d’optar per una d’elles.

 

Terminis

 

• Presentació de la sol·licitud: no hi ha terminis.
• Resolució de l’expedient: 90 dies des de la data de presentació de la sol·licitud. Actualment, el termini mitjà és de 13 dies.

 

 

Extinció

 

• Per contraure nou matrimoni o constituir parella de fet, amb excepcions.
• Per declaració de culpabilitat en sentència ferma de la mort del causant.
• Por violència de gènere.
• Per defunció.
• Per comprovar-se que no va morir el treballador desaparegut.

 

Tramitació

 

Ha de presentar la sol·licitud a l’Institut Nacional de Seguretat Social (INSS), encara que també ho pot fer per qualsevol dels mitjans de registre disponibles, inclòs l’electrònic.

 

Amb la sol·licitud ha d’acompanyar la següent documentació:

 

• DNI, NIE o passaport del sol·licitant
• Certificació de l’acta de defunció del mort.
• Si el mort no era pensionista, ha de presentar el justificant de pagament dels tres últims mesos de cotització, en cas d’estar obligat a ingressar-los ell mateix.
• Matrimoni: llibre de família o equivalent legalitzat si n’hi havia.
• Divorcis o separacions judicials: sentència judicial i conveni regulador, si escau. Així mateix, acreditació que el sol·licitant no ha contret nou matrimoni o constituït parella de fet.
• Parelles de fet: certificat de constitució de la relació en el registre corresponent. En aquest cas, també és necessari presentar les actes del Registre civil com que en els últims cinc anys ni l’un ni un l’altre han estat casats o separats d’altres persones. D’altra banda, cal presentar un certificat d’empadronament que acrediti cinc anys de convivència ininterrompuda i la declaració de la renda de tots dos.

 

Atenció. Té fins a tres mesos per presentar la sol·licitud i que la data d’efectes sigui la de l’endemà a la de la defunció.

REFORMA DEL REGLAMENT DE L’IRPF PER ANTICIPAR L’APLICACIÓ DELS CANVIS EN MATÈRIA DE PAGAMENTS A COMPTE I DEDUCCIONS PER FAMÍLIA NOMBROSA O PERSONES AMB DISCAPACITAT A CÀRREC

Al BOE del dia 6 de desembre, s’ha publicat el Reial decret 1003/2014 que modifica el Reglament de l’IRPF per adaptar-lo, en matèria de pagaments a compte i de deduccions per família nombrosa o persones amb discapacitat, a les modificacions que la Llei 26/2014, de 27 de novembre, ha introduït en la Llei de l’IRPF i amb efectes des de l’01-01-2015.

Perquè els obligats a retenir coneguin amb la suficient antelació les modificacions en aquesta matèria provocades per la Llei 26/2014 que ha modificat, entre altres, la llei de l’IRPF, s’ha publicat al BOE la primera modificació del Reglament de l’IRPF per mitjà del Reial decret 1003/2014, de 5 de desembre, i amb efectes des de l’01-01-2015.

 

Les modificacions es limiten a adaptar les retencions als nous tipus i, en el cas general de percepció de rendiments del treball a la nova mecànica de determinació dels rendiments nets del treball i, per exemple, a la supressió de la deducció per rendiments del treball. Així, els obligats a efectuar pagaments a compte podran conèixer amb la suficient antelació la nova normativa que, en matèria de pagaments a compte, és aplicable a partir de l’1 de gener de 2015, proporcionant així la seguretat i la informació necessàries per al correcte compliment de les seves obligacions com retenidors, posposant la resta de modificacions del Reglament de l’impost derivades de l’aprovació de la llei a un moment posterior.

 

Així mateix, es desenvolupa reglamentàriament la quantificació de les tres noves deduccions en la quota diferencial, d’operativa anàloga a l’actual deducció per maternitat, que seran aplicables quan el treballador per compte propi o d’altri tingui ascendents o descendents amb discapacitat a càrrec seu, o formi part d’una família nombrosa, podent sol·licitar, igualment, la seva percepció de forma anticipada.

 

1. Deduccions per discapacitat d’ascendents i descendents o formar part de família nombrosa

 

La norma reglamentària reprodueix el que preveu la Llei 26/2014 de reforma de la LIRPF i arbitra un procediment per al cobrament anticipat d’aquestes deduccions similar al de la vigent deducció per maternitat.

 

Pel que fa a les noves deduccions per família nombrosa o persones amb discapacitat, l’esmentada Llei 26/2014 de reforma ha introduït en la LIRPF una triple deducció per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec (de tall molt similar a la deducció per maternitat, abonament anticipat inclòs):

 

• Per cada descendent amb discapacitat, amb dret a l’aplicació del mínim per descendents: fins a 1.200 euros anuals.
• Per cada ascendent amb discapacitat, amb dret a l’aplicació del mínim per ascendents: fins a 1.200 euros anuals.
• Per ser un ascendent, o un germà orfe de pare i mare, que formi part d’una família nombrosa: fins a 1.200 euros anuals. Deducció que s’incrementarà en un 100% en cas de famílies nombroses de categoria especial.

 

Les característiques bàsiques d’aquestes deduccions són:

 

• Es calculen de forma proporcional al nombre de mesos en què concorrin les circumstàncies determinants de la seva aplicació.

 

• Tindran com a límit, per a cadascuna d’elles, les cotitzacions i quotes totals a la Seguretat Social i mutualitats meritades en el període impositiu.
• El citat límit s’aplica separadament per a cada modalitat de deducció i, quan siguin diversos els descendents o ascendents amb discapacitat, s’aplicarà també de forma independent respecte de cada un d’ells.

 

• A efectes de càlcul del límit, es computaran les cotitzacions i quotes pels seus imports íntegres, sense prendre en consideració les bonificacions que puguin correspondre.

 

• Es podran sol·licitar anticipadament.

 

El Reial decret incorpora en el RIRPF el procediment per poder practicar aquestes deduccions i el seu pagament anticipat. La novetat es produeix perquè en poder existir prorrateig de les deduccions entre diversos contribuents, es preveu la possibilitat que els sol·licitants cedeixin el dret a percebre el cobrament anticipat a un d’ells.

 

Sol·licitud de forma anticipada: nou model 143

 

Els contribuents amb dret a l’aplicació d’aquestes deduccions podran sol·licitar a l’AEAT el seu abonament de forma anticipada per cadascun dels mesos en què estiguin donats d’alta en la Seguretat Social o mutualitat i cotitzin els terminis mínims que a continuació s’indiquen:

 

1. a) Treballadors amb contracte de treball a jornada completa, en alta durant almenys 15 dies de cada mes en el règim general o en els règims especials de la mineria del carbó i dels treballadors del mar.
2. b) Treballadors amb contracte de treball a temps parcial amb una jornada laboral d’almenys el 50% de la jornada ordinària en l’empresa, en còmput mensual, i que es trobin en alta durant tot el mes en els règims citats en el paràgraf anterior.
3. c) En el cas de treballadors per compte d’altri en alta en el sistema especial per a treballadors per compte d’altri agraris inclosos en el règim general de la Seguretat Social quan s’hagués optat per bases diàries de cotització, que realitzin, almenys, deu jornades reals en aquest període.
4. d) Treballadors inclosos en la resta de règims especials de la Seguretat Social no citats en els paràgrafs anteriors o mutualistes de les respectives mutualitats alternatives a la Seguretat Social que es trobin en alta durant quinze dies al mes.

 

La tramitació de l’abonament anticipat s’efectuarà d’acord amb el següent procediment:

 

1. a) La sol·licitud es presentarà en el lloc, forma i termini que determini el Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, per cada contribuent amb dret a deducció. Està pendent d’aprovació l’Ordre per la qual s’aprova el nou model 143 de sol·licitud de l’abonament anticipat de la deducció per família nombrosa o per persones amb discapacitat a càrrec.

 

Atenció. La sol·licitud del pagament anticipat es podrà realitzar de manera col·lectiva o individual mitjançant la presentació d’aquest model 143.

 

També es podrà optar per presentar una sol·licitud col·lectiva per tots els contribuents que poguessin tenir dret a la deducció respecte d’un mateix descendent, ascendent o família nombrosa. En aquest cas, s’haurà de designar com a primer sol·licitant a un contribuent que compleixi, al moment de presentar la sol·licitud, els requisits previstos en la Llei de l’impost.

 

Cada mes de gener es podrà modificar la modalitat de sol·licitud respecte de cadascuna de les deduccions.

 

Els sol·licitants i els descendents o ascendents amb discapacitat que es relacionin en la sol·licitud hauran de disposar de número d’identificació fiscal.

 

1. b) L’AEAT, a la vista de la sol·licitud rebuda, i de les dades al seu poder, abonarà d’ofici de forma anticipada i a compte l’import de cada deducció al sol·licitant. En el cas que s’hagués efectuat una sol·licitud col·lectiva, l’abonament s’efectuarà a qui figuri com a primer sol·licitant.

 

En el cas que no procedís l’abonament anticipat es notificarà aquesta circumstància al contribuent amb expressió de les causes que motiven la denegació.

 

1. c) L’abonament de la deducció de forma anticipada s’efectuarà mensualment per l’AEAT, mitjançant transferència bancària, per import de 100 euros per cada descendent, ascendent o família nombrosa si la sol·licitud va ser col·lectiva. Aquest import serà de 200 euros si es tracta d’una família nombrosa de categoria especial. En cas de sol·licitud individual, s’abonarà al sol·licitant la quantitat que resulti de dividir l’import que procedeixi dels indicats anteriorment entre el nombre de contribuents amb dret a l’aplicació del mínim respecte del mateix descendent o ascendent amb discapacitat, o entre el nombre d’ascendents o germans orfes de pare i mare que formin part de la mateixa família nombrosa, segons com pertocarà.

 

Una vegada emplenat, el model de sol·licitud es podrà presentar per Internet a partir del 7 de gener 2015 al web de l’Agència Tributària. La sol·licitud també es podrà formalitzar a partir d’aquesta data per telèfon.

 

A partir del 3 de febrer 2015, la sol·licitud del formulari 143 en paper imprès es podrà presentar també en qualsevol oficina de l’Agència Tributària, previ emplenament al web de l’Agència, imprès i signat per part de tots els sol·licitants.

 

Atenció. Les sol·licituds d’abonament anticipat de la deducció per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec el dret del qual s’hagi generat en el mes de gener de 2015 es podran presentar fins al 28 de febrer de 2015, i donaran dret a obtenir el pagament anticipat de les esmentades deduccions sempre que es compleixin els requisits i condicions establerts per al dret a l’abonament anticipat.

 

Quan dos o més contribuents tinguin dret a l’aplicació d’alguna de les anteriors deduccions respecte d’un mateix descendent, ascendent o família nombrosa, es podrà cedir el dret a la deducció a un d’ells. En aquest cas, a l’efecte del càlcul de la deducció, s’aplicaran les següents regles especials:

 

1. a) L’import de la deducció no es prorratejarà entre ells sinó que s’aplicarà íntegrament pel contribuent a favor del qual s’hagi cedit la deducció.
2. b) Es computaran els mesos en què qualsevol dels contribuents que tinguessin dret a la deducció compleixi els requisits previstos a l’apartat 1 d’aquest article.
3. c) Es tindran en compte de forma conjunta les cotitzacions i quotes totals a la Seguretat Social i mutualitats corresponents a tots els contribuents que tinguessin dret a la deducció.
4. d) Els imports que, si escau, s’haguessin percebut anticipadament, es consideraran obtinguts pel contribuent a favor del qual s’hagi cedit la deducció.

 

Quan s’hagués optat per la percepció anticipada de la deducció presentant una sol·licitud col·lectiva, s’entendrà cedit el dret a la deducció a favor del primer sol·licitant. En els restants casos, s’entendrà cedit el dret a la deducció en favor del contribuent que apliqui la deducció a la seva declaració, havent de constar aquesta circumstància a la declaració de tots els contribuents que tinguessin dret a la deducció, tret que el cedent sigui un no obligat a declarar, en aquest cas la cessió s’efectuarà mitjançant la presentació del model 143.

 

Atenció. Les comunitats autònomes i l’Instituto de Mayores i Servicios Sociales (Imserso) estaran obligats a subministrar per via electrònica a l’AEAT durant els deu primers dies de cada mes les dades de famílies nombroses i discapacitat corresponents al mes anterior.

 

A tenir en compte…

 

Qui pot sol·licitar l’abonament anticipat?

 

• Ascendents (o germans orfes de pare i mare) que formin part d’una família nombrosa.

 

• Contribuents amb dret a l’aplicació dels mínims per descendents o ascendents amb discapacitat.

 

Requisits

 

• Títol de família nombrosa i/o certificat de discapacitat: els sol·licitants han de comprovar que compten amb la documentació acreditativa de família nombrosa i el certificat de discapacitat de l’ascendent o descendent. Les comunitats autònomes enviaran directament aquesta documentació a l’Agència Tributària.

 

• Número d’Identificació Fiscal (NIF) de tots els sol·licitants, així com dels descendents i ascendents amb discapacitat. Per a menors de 14 anys que no comptin amb NIF es podrà sol·licitar un NIF amb la lletra ‘K’ de menors a les oficines de l’Agència Tributària.

 

• Alta en la Seguretat Social o mutualitat i terminis mínims de cotització (en les sol·licituds col·lectives n’hi ha prou que el requisit el compleixi qui figuri com a primer sol·licitant).

 

2. Pagaments a compte en l’IRPF

 

També mitjançant aquesta norma es duu a terme l’adaptació del RIRPF en matèria de pagaments a compte a les modificacions efectuades en la LIRPF per la Llei 26/2014, sent les modificacions més rellevants les efectuades en l’àmbit de les rendes del treball. D’aquesta forma, en relació amb les retencions i ingressos a compte a efectuar sobre els rendiments del treball es manté l’actual sistema en el qual, al costat dels tipus fixos de retenció per determinats rendiments, existeix un procediment general de determinació del tipus de retenció.

 

En relació amb aquest procediment s’han elevat els llindars de retenció, això és, la quantia a partir de la qual s’ha de començar a practicar la retenció corresponent, s’ha incorporat la nova escala de retenció amb tipus marginals inferiors i s’ha suprimit l’actual arrodoniment a l’enter més proper del tipus que donava, de manera aleatòria, l’import de la retenció respecte de l’impost que finalment ha de suportar el contribuent a la seva futura declaració. Addicionalment, s’han incorporat altres modificacions legals que indirectament afecten aquest procediment, com el derivat de la supressió de la deducció per obtenció de rendiments del treball, incorporada en la nova reducció general aplicable a aquest efecte, o la incidència de les anualitats per aliments satisfetes a favor dels fills per decisió judicial.

 

Quant als tipus fixos de retenció, es recullen els tipus de retenció establerts en la LIRPF després de la modificació per la Llei 26/2014 i es regulen els requisits per accedir al nou tipus fix de retenció minorat per a administradors d’entitats de menor grandària, al mateix temps que es desenvolupa el pagament a compte a efectuar en el cas d’extinció, abans del transcurs de cinc anys, dels denominats plans d’estalvi a llarg termini.

 

Finalment, se simplifica el càlcul dels pagaments fraccionats, al mateix temps que s’estableix una nova minoració del seu import per als treballadors per compte propi amb menors rendes.

 

Principals canvis

 

En relació amb els pagaments a compte podem destacar com a principals canvis els següents:

 

• Rendes subjectes a retenció o ingrés a compte i obligats a retenir o ingressar a compte: d’una banda, d’acord amb la supressió de l’exempció mínima de 1.500 euros anuals per dividends, desapareix la referència que existia a l’obligació de practicar retenció sobre ells; d’altra banda, cal efectuar un pagament a compte per part de l’entitat pagadora (entitat de crèdit o asseguradora) en el cas que la persona física disposi del capital resultant d’un pla d’estalvi a llarg termini (PALP) abans de transcorreguts 5 anys des de la seva obertura o que superi el límit d’aportació anual, sempre que s’haguessin obtingut rendiments del capital mobiliari positius als quals se’ls hagués aplicat l’exempció prevista per a ells en l’art. 7 ñ) de la LIRPF.

 

• Retencions i ingressos a compte a efectuar sobre rendiments del treball: es manté el sistema actual en el qual, al costat dels tipus fixos de retenció per determinats rendiments, existeix un procediment general de determinació del tipus de retenció. En aquest procediment general s’ha elevat la quantia a partir de la qual s’ha de començar a practicar la corresponent retenció, i queda de 0 euros per a contribuents solters, vidus, divorciats o separats legalment sense descendents fins a 17.138 euros per a contribuents el cònjuge dels quals no obtingui rendes superiors a 1.500 euros anuals amb dos o més descendents.

 

També, de conformitat amb la modificació de les tarifes de gravamen de l’impost, s’ha incorporat una nova escala de retenció els tipus marginals de la qual oscil·len entre el 19% (20% en 2015) i el 45% (47% en 2015) i s’ha suprimit l’arrodoniment que existia a l’enter més proper del tipus. A més, s’han introduït altres modificacions legals que indirectament afecten aquest procediment, com el derivat de la supressió de la deducció per obtenció de rendiments del treball, incorporada en la nova reducció general aplicable a aquest efecte, o la incidència de les anualitats per aliments satisfetes a favor dels fills per decisió judicial.

 

Base per calcular el tipus de retenció – Fins a euros	Quota de retenció – Euros	Resta base per calcular el tipus de retenció – Fins a euros	Tipus aplicable – Percentatge
0,00	0,00	12.450,00	19,00
12.450,00	2.365,50	7.750,00	24,00
20.200,00	4.225,50	15.000,00	30,00
35.200,00	8.725,50	24.800,00	37,00
60.000,00	17.901,50	En endavant	45,00

 

 

Pel que fa als tipus fixos de retenció es recullen els establerts en la Llei: el 35% (37% en 2015) sobre els rendiments del treball percebuts per administradors -no obstant això quan aquests rendiments procedeixin d’entitats amb un import net de la xifra de negocis inferior a 100.000 euros el citat percentatge es redueix al 19% (20% en 2015)-; el 18% (19% en 2015) per als rendiments per impartir cursos, conferències, col·loquis, seminaris, i similars, o derivats de l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques, sempre que se cedeixi el dret a la seva explotació.

 

• Retencions i ingressos a compte a efectuar sobre rendiments del capital mobiliari: es concreta que la base sobre la qual caldrà realitzar el nou pagament a compte, en cas de disposicions anteriors al compliment dels cinc anys mínims o d’excés d’aportacions en els plans d’estalvi a llarg termini, serà l’import de les rendes obtingudes que hagin gaudit d’exempció.

 

• Retencions i ingressos a compte a efectuar sobre rendiments d’activitats econòmiques: s’estableix en el 18% (19% en 2015) el tipus de retenció aplicable sobre els rendiments d’activitats professionals i s’estableix un tipus de retenció reduït del 15% sobre els rendiments d’activitats professionals, quan el seu volum d’ingressos de l’exercici immediat anterior sigui inferior a 15.000 euros i representi més del 75% dels seus ingressos íntegres totals del treball personal i d’activitats econòmiques. Per a la seva efectivitat s’haurà de comunicar al pagador dels rendiments la concurrència d’aquesta circumstància, que l’haurà de conservar.

 

• Pagaments fraccionats: per als treballadors per compte propi quan la quantia dels seus rendiments nets de l’exercici anterior hagués estat igual o inferior a 12.000 euros, s’estableix una minoració del seu import que va des dels 100 euros per aquells la quantia dels quals hagués estat igual o inferior a 9.000 euros i de 25 euros per aquells la quantia dels quals hagués estat entre 11.000,01 i 12.000 euros.

 

• Règim especial aplicable als treballadors desplaçats a territori espanyol. S’assenyala que les retencions i ingressos a compte en concepte de pagaments a compte d’aquest règim especial es practicaran d’acord amb l’establert en la normativa de l’IRNR, i es matisa, no obstant això, que el percentatge de retenció o ingrés a compte sobre rendiments del treball serà el 24%. Quan les retribucions satisfetes per un mateix pagador de rendiments del treball durant l’any natural excedeixin de 600.000 d’euros, el percentatge de retenció aplicable a l’excés serà el 45% (47% per 2015).

 

• Règim transitori. Tipus de retenció aplicables en 2015: a més dels tipus aplicables per al període impositiu 2015 que hem anat comentant en els apartats anteriors, assenyalar que existeix també una disposició que assenyala que en el referit període impositiu, els percentatges de pagaments a compte del 19% previstos en diferents articles del RIRPF, – 80, 90, 96, 99, 100, 101 i 107- seran del 20%, i es precisa que si es produeixen regularitzacions del tipus de retenció en el citat període impositiu 2015, el nou tipus de retenció aplicable podrà ser superior al 47%, amb un percentatge del 24% quan la totalitat dels rendiments s’haguessin obtingut a Ceuta i Melilla i es beneficiïn de la deducció per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla (nova disposició transitòria tretzena del RIRPF).

 

Atenció. Quan el naixement de l’obligació de retenir es produeixi en el primer trimestre de 2015 i el subjecte obligat a retenir hagi de presentar la declaració de les quantitats retingudes i ingressos a compte corresponent a aquest trimestre, la comunicació de dades a la qual es refereixen l’apartat 5 de l’article 93 i l’apartat 1 de l’article 97, tots dos d’aquest Reglament de l’IRPF, es podrà realitzar fins al 10 d’abril de 2015.

 

A tenir en compte amb la reforma fiscal en matèria de retencions…

 

• Es matisa que el contribuent podrà deduir la quantitat que va haver de ser retinguda quan no s’hagués practicat o ho hagués estat per un import inferior al que havia de ser per causa imputable “exclusivament” al retenidor.

 

• Com ja s’ha comentat, s’estableix una nova escala de retencions per rendiments del treball els tipus marginals dels quals oscil·len entre el 19 % (el 20% en 2015) i el 45 % (47 % en 2015). En el cas d’endarreriments, el tipus de retenció es fixa en el 15%. Se suprimeix l’arrodoniment per calcular el tipus de retenció, i la percepció anual de rendiments del treball màxima sobre la qual no existeix obligació de retenir serà de 12.000 euros, en lloc dels 11.200 actuals.

 

• El tipus de retenció per a administradors i membres del consell d’administració es fixa en el 35% (37% en 2015) es redueix al 19% (20% en 2015) quan els rendiments procedeixin d’entitats amb un import net de la xifra de negocis inferior a 100.000 €.

 

• S’estableix el percentatge de retenció i ingrés a compte per als rendiments del treball derivats d’impartir cursos, conferències, col·loquis, seminaris i similars, o derivats de l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques, sempre que se cedeixi el dret a la seva explotació, en el 18% (19% en 2015). Aquest percentatge es reduirà a la meitat quan es tracti de rendiments del treball obtinguts a Ceuta i Melilla que tinguin dret a deducció per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla.

 

• S’estableix el percentatge de retenció per als rendiments d’activitats professionals en el 18% (19% en 2015). A més, s’estableix un tipus de retenció reduït del 15% per als rendiments d’activitats professionals, quan el seu volum d’ingressos de l’exercici immediat anterior sigui inferior a 15.000 € i representi més del 75% dels seus ingressos íntegres totals del treball personal i activitats econòmiques (modificació ja introduïda pel RDL 8/2014, de 4 juliol, i amb efectes des del 05-07-2014). Per a la seva efectivitat s’haurà de comunicar al pagador dels rendiments la concurrència d’aquesta circumstància, i que l’haurà de conservar.

 

• Amb efectes des de l’01-01-2017, en les transmissions de drets de subscripció preferent d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva estaran obligats a retenir l’entitat dipositària i, en defecte d’això, l’intermediari financer o el fedatari públic que hagi intervingut en la transmissió. Des d’aquesta data, s’estableix el percentatge de retenció per als guanys patrimonials derivats de la transmissió de drets de subscripció preferent en el 19%.

 

• S’estableix en el 19% (20% en 2015) el percentatge de retenció aplicable sobre les rendes que actualment suporten el 21%.

 

DIRECTRIUS BÀSIQUES PER A LA INTEGRACIÓ DE LA PREVENCIÓ DELS RISCOS LABORALS EN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ

La temporalitat, la mobilitat i la concurrència empresarial són alguns aspectes que caracteritzen l’execució de la major part de les obres de construcció. La gestió de la prevenció dels riscos laborals en aquest àmbit ha d’atendre a aquests i altres factors i adaptar-se a la idiosincràsia d’un sector tan particular com és el de la construcció. Així, per exemple, el promotor durant la planificació de les activitats haurà d’integrar la prevenció de riscos laborals en totes i cadascuna de les decisions que adopti. En el compliment de les seves obligacions designarà, en cada cas, al tècnic competent que correspongui (projectista; coordinador en matèria de seguretat i salut durant l’elaboració del projecte d’obra).

L’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT) ha redactat i publicat al seu web un document sobre les Directrius bàsiques per a la integració de la prevenció dels riscos laborals en les obres de construcció que convé tenir present, i els objectius essencials de la qual es poden sintetitzar en:

• Complementar les guies tècniques que el mateix INSHT sobre aquest àmbit ha anat publicant anteriorment, amb unes orientacions relatives a la integració de la prevenció de riscos laborals en el procés constructiu.

 

• Facilitar la identificació de les actuacions i obligacions així com de la seqüència de passos a seguir per gestionar la seguretat i salut en aquest procés constructiu, des del seu inici fins a la seva finalització.

 

Li recordem, que l’any 2008 l’INSHT va publicar la denominada Guia tècnica per a la integració de la prevenció de riscos laborals, el contingut de la qual és plenament aplicable a les obres de construcció, excepte el seu apartat 4.6.3 dedicat a la “integració en la contractació d’obres o serveis”, tal com assenyala el mateix document.

 

D’altra banda, la Guia tècnica elaborada per l’INSHT sobre “obres de construcció”, que va ser actualitzada l’any 2012, es pot considerar el document de referència en relació amb els criteris aplicables a la gestió de la prevenció dels riscos laborals en aquest àmbit.

 

Ara ha tornat a publicar aquest document, en què les directrius estan dirigides, principalment, cap a aquelles actuacions necessàries per aconseguir una integració efectiva de la prevenció de riscos laborals en el conjunt de decisions i accions que s’hagin d’adoptar durant el desenvolupament del procés constructiu.

 

Pot consultar aquest document en el següent enllaç:

http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/TEXTOS%20LEGALES/Directrices%20integracion%20PRL%20en%20construccion.pdf