PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE LA PENSIÓ DE VIDUÏTAT

La pensió de viduïtat és compatible amb qualsevol renda de treball i amb la pensió de jubilació o incapacitat permanent. La nova pensió de viduïtat que es pogués generar com a conseqüència de la defunció del nou cònjuge o parella de fet, serà incompatible amb la pensió o pensions de viduïtat que estava percebent, i ha d’optar per una d’elles. La quantia ascendeix amb caràcter general, al 52% de la base reguladora, que puja fins al 70% en cas que existeixin càrregues familiars i poc nivell d’ingressos. En tot cas hi ha unes quantitats mínimes que es garanteixen per llei en determinats supòsits, encara que la quantitat que resulti en el seu càlcul sigui inferior.

Són molts els dubtes que amb freqüència es plantegen en relació amb la pensió de viduïtat, preguntes com: Qui té dret a percebre aquesta pensió? A quant ascendeix? S’extingeix aquest dret? Què passa amb les parelles de fet? I si estàvem divorciats? Aquestes i altres qüestions són les que ara volem informar-los.

Què és la pensió de viduïtat? Quin és el seu objecte?

En sentit general, podríem dir que la pensió de viduïtat és una prestació contributiva de la Seguretat Social a la qual tenim dret quan la nostra parella ha mort. Però aquesta definició no és del tot encertada. Cal tenir en compte quins requisits ha de complir el mort i quin era la situació concreta de la parella.

L’objecte d’aquesta pensió és protegir la situació de necessitat econòmica ocasionada per la defunció de la persona que origina la prestació.

Beneficiaris

Persones que han tingut vincle matrimonial o que han estat parella de fet amb el mort i no han contret nou matrimoni:

• Cònjuge.
• Separats, divorciats i persones el matrimoni de les quals va ser declarat nul.
• Parella de fet al moment de la defunció.

Requisits

1.- La persona morta causa una pensió de viduïtat si:

1. a) Estava donat d’alta en el règim general o en una situació assimilada, sempre que hagués cotitzat almenys 500 dies en els cinc anys anteriors. Si ja no estava d’alta, hauria de tenir un període mínim de cotització de 15 anys.

No s’exigeix període mínim de cotització si la defunció ha estat per accident, de treball o no, o per malaltia professional.

1. b) Era perceptor d’una pensió de jubilació contributiva, o hi tenia dret al moment de morir sense haver-la sol·licitat.

1. c) Era pensionista per una incapacitat permanent.

1. d) Tenia dret al subsidi per incapacitat temporal (IT), risc durant l’embaràs, maternitat, paternitat o risc durant la lactància i complia el període de cotització necessari en aquests casos.

2.- La parella té dret a pensió de viduïtat si:

1. a) Era cònjuge del mort i existeixen fills comuns o, si no n’hi havia, si el matrimoni s’hagués celebrat almenys un any abans de la defunció. En cas contrari, encara pot percebre una prestació temporal de viduïtat.

1. b) Estava divorciat/a o separat/a judicialment del mort i estava percebent una pensió compensatòria que s’extingeix amb la defunció. Per al cas de separacions o divorcis anteriors a l’1 de gener de 2008 no fa falta ser creditor de la pensió compensatòria si no han passat deu anys entre la separació i la defunció, i a més si existeixen fills comuns, o té més de 50 anys.

Des de l’1 de gener de 2013, també tenen dret a pensió de viduïtat, sense necessitat de ser perceptor de pensió complementària, els més grans de 65 anys que no tingui dret a tenir una altra pensió i el matrimoni dels quals hagi estat de més de 15 anys.

1. c) Era parella de fet del mort, inscrita en el registre específic de la comunitat autònoma o ajuntament corresponent almenys dos anys abans de la defunció. És necessari acreditar una convivència estable durant els cinc anys anteriors al decés, i que, durant aquests cinc anys, cap dels dos estava casat ni separat d’una altra persona.

A més, els ingressos del supervivent durant l’any natural anterior a la defunció no han hagut d’arribar al 50% de la suma dels propis més els del mort, o el 25% en el cas d’inexistència de fills comuns amb dret a pensió d’orfandat.

Quantia

Amb caràcter general, el 52% de la base reguladora, que puja fins al 70% en cas que existeixin càrregues familiars i poc nivell d’ingressos.

En cas de separació judicial o divorci, si no hi ha més possibles beneficiaris em correspon l’import íntegre aplicant aquests percentatges. Si no, es calcula proporcionalment al temps de convivència.

La base reguladora a la qual s’aplica aquests percentatges serà la mateixa que va servir per determinar la pensió de jubilació o incapacitat permanent del mort, o bé una quantitat semblant a la calculada per determinar la base quan un treballador es jubila.

En tot cas hi ha unes quantitats mínimes que es garanteixen per llei en determinats suposats, encara que la quantitat que resulti en el seu càlcul sigui inferior.

Efectes econòmics

• Causants en alta, assimilada a l’alta o no alta: l’endemà a la data del fet causant, quan la sol·licitud es presenti en els 3 mesos següents a la data de la defunció.
• Causants pensionistes: el primer dia del mes següent a la data del fet causant, quan la sol·licitud es presenti en els 3 mesos següents a la data de la defunció.

Quan la sol·licitud es presenti fora dels 3 mesos següents a la data de la defunció, es reportarà amb una retroactivitat màxima de 3 mesos a la data de sol·licitud.

Incompatibilitats

• Com a regla general, la pensió de viduïtat és compatible amb qualsevol renda de treball i amb la pensió de jubilació o incapacitat permanent a les quals es tingui dret.

• Quan el causant es trobés en no alta en la data de la defunció, la pensió de viduïtat serà incompatible amb el reconeixement d’una altra pensió de viduïtat en qualsevol dels règims de la Seguretat Social, tret que les cotitzacions acreditades en cadascun dels règims se superposin, almenys, durant 15 anys.

• La nova pensió de viduïtat que es pogués generar com a conseqüència de la defunció del nou cònjuge o parella de fet, serà incompatible amb la pensió o pensions de viduïtat que estava percebent, i ha d’optar per una d’elles.

Terminis

• Presentació de la sol·licitud: no hi ha terminis.
• Resolució de l’expedient: 90 dies des de la data de presentació de la sol·licitud. Actualment, el termini mitjà és de 13 dies.

Extinció

• Per contraure nou matrimoni o constituir parella de fet, amb excepcions.
• Per declaració de culpabilitat en sentència ferma de la mort del causant.
• Por violència de gènere.
• Per defunció.
• Per comprovar-se que no va morir el treballador desaparegut.

Tramitació

Ha de presentar la sol·licitud a l’Institut Nacional de Seguretat Social (INSS), encara que també ho pot fer per qualsevol dels mitjans de registre disponibles, inclòs l’electrònic.

Amb la sol·licitud ha d’acompanyar la següent documentació:

• DNI, NIE o passaport del sol·licitant
• Certificació de l’acta de defunció del mort.
• Si el mort no era pensionista, ha de presentar el justificant de pagament dels tres últims mesos de cotització, en cas d’estar obligat a ingressar-los ell mateix.
• Matrimoni: llibre de família o equivalent legalitzat si n’hi havia.
• Divorcis o separacions judicials: sentència judicial i conveni regulador, si escau. Així mateix, acreditació que el sol·licitant no ha contret nou matrimoni o constituït parella de fet.
• Parelles de fet: certificat de constitució de la relació en el registre corresponent. En aquest cas, també és necessari presentar les actes del Registre civil com que en els últims cinc anys ni l’un ni un l’altre han estat casats o separats d’altres persones. D’altra banda, cal presentar un certificat d’empadronament que acrediti cinc anys de convivència ininterrompuda i la declaració de la renda de tots dos.

Atenció. Té fins a tres mesos per presentar la sol·licitud i que la data d’efectes sigui la de l’endemà a la de la defunció.