DIETES I ASSIGNACIONS PER A DESPESES DE LOCOMOCIÓ, MANUTENCIÓ I ESTADA ESTAN EXEMPTES DE COTITZAR? I EN L’IRPF?

Atenció. Amb la nova normativa s’inclouen en la base de cotització una sèrie de conceptes que històricament quedaven exclosos de cotització en la seva integritat o parcialment.

Aquesta mesura comporta un augment dels costos de personal, amb efectes en la nòmina del mes de desembre (si bé amb un període fins al 31 de març per incloure les liquidacions corresponents a desembre i gener) afegint en la base de cotització conceptes fins ara exempts.

Amb la nova normativa, exclusivament les úniques garanties que continuen estant exemptes en la base de cotització són aquelles destinades a satisfer les despeses d’estudis dirigits a l’actualització, capacitació o reciclatge dels empleats, i sempre que els estudis estiguin exigits per l’exercici de les seves activitats i lloc de treball, les indemnitzacions per defunció, trasllats, suspensions i acomiadaments i les despeses de manutenció i estada sempre que s’hagin ocasionat en un municipi diferent del lloc de treball habitual del treballador destinat i del que constitueixi la seva residència.

Dietes i assignacions per a despeses de locomoció, manutenció i estada: exemptes de cotització

Com ja hem comentat, respecte a les despeses de manutenció i estada, no s’ha produït cap canvi. Per tant, les dietes continuen estant exemptes de cotitzar, igual que succeïa fins ara. Quant a les despeses de viatge per desplaçaments laborals, no cotitzen si es realitzen en mitjans de transport públic, o fins a la quantia de 0,19 euros per quilòmetre.

Despeses de manutenció

Les dietes continuen estant exemptes de cotització sempre que:

• S’hagin meritat pel desplaçament a un municipi diferent del del centre de treball habitual, així com del que constitueixi la pròpia residència del treballador.
• El desplaçament a un mateix destí no superi els nou mesos de forma ininterrompuda (en el còmput, no cal descomptar les vacances ni altres possibles interrupcions de treball).

Les dietes suposen una despesa deduïble per a l’empresa, i tampoc tributen en l’IRPF del treballador. Ara bé, s’han d’acreditar els dies i llocs de desplaçament, i no poden superar determinat límits segons el lloc de destí:

Atenció. Si les dietes abonades superen els imports indicats, haurà de cotitzar per l’excés, i els treballadors també hauran de tributar en l’IRPF per aquest excés.

Despeses de locomoció

Les despeses de viatge per desplaçaments laborals, no cotitzen si es realitzen en mitjans de transport públic,o fins a la quantia de 0,19 euros per quilòmetre, sempre que es compleixin determinats requisits. També estan exemptes les despeses de peatge i d’aparcament que es justifiquin.

Si el desplaçament laboral del treballador s’efectua en un transport públic, està exempt de cotitzar la totalitat de la despesa que es pugui justificar. Ara bé, el desplaçament s’ha d’efectuar a un municipi diferent del del centre de treball.

Quan l’empleat utilitza altres mitjans de transport privat i sempre que es justifiqui la realitat del desplaçament, no haurà de cotitzar fins al límit de 0,19 euros per quilòmetre recorregut. A aquests efectes, també estan exemptes les despeses de peatge i d’aparcament que es justifiquin.

LIMITACIONS I REGLES EN LA VENDA DE PARTICIPACIONS D’UNA SOCIETAT LIMITADA

Si té intenció de vendre les seves participacions d’una societat limitada, ha de conèixer els requisits i limitacions que s’estableixen en la Llei de societats de capital amb relació a les transmissions d’aquestes participacions.

En general, quan es volen vendre les participacions d’una SL, s’ha de seguir el règim que estableixin els estatuts. Si no diuen res, s’apliquen les normes següents:

• És lliure la venda a qualsevol dels seus socis, al seu cònjuge, ascendents o descendents. Si qui transmet és una societat, també és lliure la transmissió a una altra societat del seu mateix grup.
• No obstant això, si vol vendre les participacions a algú diferent, abans haurà de comunicar la seva intenció de vendre i les condicions de la venda a la societat. Els seus socis tenen un “dret d’adquisició preferent” de les seves participacions.

Atenció. La denegació del consentiment per vendre les participacions només serà possible si la societat comunica al possible venedor la identitat de socis o de tercers que adquireixin la totalitat de les participacions. Fins i tot es podria donar el cas que les participacions fossin adquirides per la pròpia societat per a la seva amortització, amb la consegüent reducció del seu capital.

Regles per a la transmissió voluntària de participacions

A falta de regulació estatutària, la transmissió voluntària de participacions socials es regirà per les regles següents:

• a) El soci que vulgui transmetre la seva participació o participacions haurà de comunicar-ho per escrit als administradors, fent constar el nombre i característiques de les participacions que pretén transmetre, la identitat de l’adquirent i el preu i la resta de condicions de la transmissió.

• b) La transmissió quedarà sotmesa al consentiment de la societat, que s’expressarà mitjançant un acord de la junta general, prèvia inclusió de l’afer en l’ordre del dia, adoptat per la majoria ordinària establerta per la llei.

• c) La societat només podrà denegar el consentiment si comunica al transmitent, per conducte notarial, la identitat d’un o més socis o tercers que adquireixin la totalitat de les participacions. No serà necessària cap comunicació al transmitent si va concórrer a la junta general on es van adoptar els acords. Els socis concurrents a la junta general tindran preferència per a l’adquisició. Si són diversos els socis concurrents interessats a adquirir, es distribuiran les participacions entre tots ells a prorrata de la seva participació al capital social.

Atenció. Quan no sigui possible comunicar la identitat d’un o més socis o tercers adquirents de la totalitat de les participacions, la junta general podrà acordar que sigui la pròpia societat la que adquireixi les participacions que cap soci o tercer acceptat per la junta vulgui adquirir.

• d) El preu de les participacions, la forma de pagament i les resta condicions de l’operació, seran les convingudes i comunicades a la societat pel soci transmitent. Si el pagament de la totalitat o de part del preu estigués ajornat en el projecte de transmissió, per a l’adquisició de les participacions serà requisit previ que una entitat de crèdit garanteixi el pagament del preu ajornat.

En els casos en què la transmissió projectada fos a títol onerós diferent de la compravenda o a títol gratuït, el preu d’adquisició serà el fixat de comú acord per les parts i, si no n’hi ha, el valor raonable de les participacions el dia en què s’hagués comunicat a la societat el propòsit de transmetre. S’entendrà per valor raonable el que determini un auditor de comptes, diferent de l’auditor de la societat, designat a l’efecte pels seus administradors.

En els casos d’aportació a societat anònima o comanditària per accions, s’entendrà per valor real de les participacions el que resulti de l’informe elaborat per l’expert independent nomenat pel registrador mercantil.

• e) El document públic de transmissió s’haurà d’atorgar en el termini d’un mes a comptar de la comunicació per la societat de la identitat de l’adquirent o adquirents.

• f) El soci podrà transmetre les participacions en les condicions comunicades a la societat, quan hagin transcorregut tres mesos des que l’hi hagi posat en coneixement el seu propòsit de transmetre sense que la societat li hagués comunicat la identitat de l’adquirent o adquirents.

Atenció. Si ningú vol comprar, també pot exercir aquest dret d’adquisició preferent la pròpia societat.

Clàusules estatutàries prohibides

La Llei de societats de capital no permet que els estatuts prohibeixin la transmissió de les participacions ni que estableixin restriccions que tinguin aquest efecte. No obstant això, poden fer-ho en alguns casos concrets:

• Durant els primers 5 anys des de la constitució de la societat (o, en cas d’entrada de nous socis, des de l’ampliació) com a màxim.
• O fins i tot per un termini superior. En aquest cas, no obstant això, s’ha de concedir als socis el dret a separar-se de la societat en qualsevol moment (per exemple, establint que quan el soci manifesti la seva voluntat de separar-se, la societat tingui l’obligació d’adquirir les seves participacions). Aquesta prohibició es pot incorporar als estatuts en qualsevol moment, sempre que s’acordi per unanimitat.

Transmissió de les participacions en cas de defunció

L’adquisició d’alguna participació social per successió hereditària confereix a l’hereu o legatari la condició de soci.

No obstant això els estatuts podran establir a favor dels socis sobrevivents, i, si no n’hi ha, a favor de la societat, un dret d’adquisició de les participacions del soci mort, apreciades en el valor raonable que tinguessin el dia de la defunció del soci, el preu de les quals es pagarà al comptat.

Atenció. La valoració es regirà pel que disposa la Llei per als casos de separació de socis i el dret d’adquisició s’haurà d’exercitar en el termini màxim de 3 mesos a comptar de la comunicació a la societat de l’adquisició hereditària.

ÚLTIMA HORA: TARIFA PLANA DE 100 EUROS PER A LA CONTRACTACIÓ INDEFINIDA DE NOUS TREBALLADORS

El president del Govern, Mariano Rajoy, ha anunciat al Congrés durant la celebració del Debat sobre l’Estat de la Nació del passat 25 de febrer, l’aprovació d’una tarifa plana de 100 euros per a la contractació indefinida de nous treballadors.

Les empreses o autònoms que vulguin contractar un nou treballador de forma estable només cotitzaran a la Seguretat Social (per contingències comunes) 100 euros al mes, durant els primers 24 mesos. Es podran beneficiar d’aquesta mesura totes les empreses i autònoms, independentment de la seva mida, per la contractació estable d’un nou treballador, independentment de la seva edat.

L’ocupador estarà obligat a mantenir l’ocupació durant el període d’aplicació de la reducció, perquè es tracta d’un impuls a la creació neta d’ocupació.

Al seu torn, no haurà pogut realitzar acomiadaments col·lectius ni acomiadaments individuals que siguin declarats improcedents en els sis mesos anteriors a la celebració dels nous contractes i haurà d’estar al corrent de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.

La regulació no afecta a l’aportació del treballador ni a l’aportació empresarial per la resta de contingències (desocupació, FOGASA i formació professional), respecte de les quals s’aplicaran les regles ja vigents de cotització. Tampoc tindrà impacte en la quantia de les prestacions econòmiques a què puguin tenir dret els treballadors, que es calcularan aplicant l’import íntegre de la base de cotització.

Atenció. Aquesta reducció és aplicable des del passat dia 25 de febrer.

La reducció suposarà un estalvi per a l’ocupador de l’entorn del 75% de la cotització per contingències comunes, que es limitarà a 100 euros al mes (1.200 euros anuals). Aquesta mesura, aplicada a un sou brut anual mitjà de 20.000 euros, implica que l’ocupador s’estalviarà 3.520 euros anuals de cotització a la Seguretat Social.

Aquesta “tarifa plana” és una novetat d’última hora i d’aplicació immediata que acaba d’engegar el Govern per estimular la creació d’ocupació, i de la que se’n podrà beneficiar la seva empresa.

COM POT ELIMINAR LA CLÀUSULA SÒL DE LA SEVA HIPOTECA PER PAGAR MENYS O QUE LI TORNIN TOT EL QUE HA PAGAT DE MÉS? L’AJUDEM A RECLAMAR CONTRA EL SEU BANC O CAIXA

Són molts els usuaris perjudicats que han aconseguit reduir la quota de la seva hipoteca fruit de les seves reclamacions primer al banc i després per via Judicial perquè s’elimini la clàusula sòl dels seus contractes hipotecaris. Nosaltres el podem ajudar a reclamar i demandar el banc o caixa per anul·lar la clàusula sòl, i si escau que li retornin el que cobra indegudament, més l’interès legal dels diners.

Què és la clàusula sòl?

Aquesta clàusula va ser introduïda pels bancs en les hipoteques a interès variable, i estableix que el tipus d’interès de la hipoteca no serà inferior mai a una determinada xifra, encara que l’EURIBOR baixi. Per exemple, si l’interès d’una hipoteca és EURIBOR + 1% i l’EURIBOR és del 0,5%, l’interès aplicable seria 1,5%. No obstant això, si la seva hipoteca té clàusula sòl de, per exemple, el 3%, no s’aplicarà aquest 1,5%, sinó el 3%. És a dir, que per molt que abaixi l’EURIBOR, vostè no se’n beneficiarà.

La victòria dels consumidors davant una clàusula que els tribunals estan reconeixent com abusiva i poc transparent va començar al setembre de 2010, quan el jutjat mercantil va dictar una sentència pionera per la qual obligava a les entitats financeres denunciades –BBVA, Cajamar i Caixa Galicia– a eliminar aquesta clàusula dels préstecs ja signats i a no incloure-la en els nous.

L’empara del Tribunal Suprem per poder reclamar

Posteriorment, dos anys i mig després d’aquesta sentència del jutjat mercantil, per la mala pràctica i falta d’honestedat de molts bancs i caixes que no van respectar el dret d’informació dels consumidors, el Tribunal Suprem va dictar sentència el 9 de maig de 2013, que estableix jurisprudència, i que fixa els criteris mínims de transparència que s’han d’exigir als bancs i caixes davant determinades clàusules. La gran majoria d’hipoteques amb clàusula sòl no compleixen aquests criteris mínims, però els bancs i caixes segueixen sense corregir aquesta situació i saben que la majoria dels afectats no s’ha atrevit fins al moment a demandar-los.

El 12 de juny de 2013 el mateix tribunal va aclarir la seva sentència confirmant l’abusivitat de les clàusules sòl advertint que el mer formalisme de llegir la còpia del préstec hipotecari al client no es pot considerar com informació suficient.

Les tres entitats condemnades per la sentència del Tribunal Suprem han anunciat que retiraran les seves clàusules sòl, però la resta d’entitats, lluny d’adaptar-se a les circumstàncies estan responent als clients que no consideren aplicables a les seves clàusules les circumstàncies assenyalades per la Sentència.

Atenció. Tingui en compte que aquesta sentència va anul·lar la clàusula sòl de les hipoteques només d’alguns bancs, per la qual cosa la resta s’hi poden negar. No obstant això, actualment els tribunals apliquen els criteris del Tribunal Suprem sobre aquesta qüestió, i anul·len la clàusula sòl si no hi va haver transparència i informació al client.

Malgrat que les entitats ja no poden fer ús de la clàusula, les demandes dels afectats també s’estan centrant a reclamar la devolució de quantitats cobrades de més per la seva aplicació.

Si se sent perjudicat com pot reclamar?

Si en el seu cas hi va haver aquesta falta de transparència, podrà reclamar que s’anul·li la seva clàusula sòl i que el banc o caixa la deixi d’aplicar (el que reduirà la seva quota hipotecària, en beneficiar-se de l’EURIBOR més baix). A més a més, podrà reclamar també que li tornin les quantitats pagades de més durant el temps en què s’ha aplicat la clàusula sòl.

No totes les clàusules sòl de les hipoteques són il·legals, ni totes es poden anul·lar. Abans d’emprendre accions hem d’estar segurs que el seu cas es troba en els supòsits que ha assenyalat el Tribunal Suprem. Per reclamar l’anul·lació de la clàusula sòl de la seva hipoteca, ha de recopilar la següent informació documental:

• Còpia de l’escriptura de la hipoteca
• Còpia de l’últim rebut de la hipoteca.
• Altres documents que es van obtenir o van entregar en contractar la hipoteca (fullets, correus, oferta vinculant, etc.) o que us donés el banc o caixa a mode informatiu, així com i cartes de reclamació que, si escau, s’hagin  enviat al banc i les seves respostes.

Per a poder eliminar la clàusula sòl hem de revisar l’oferta vinculant de la nostra hipoteca cercant irregularitats i preparar un escrit de reclamació fonamentat en la falta de transparència (per exemple les irregularitats de l’oferta vinculant si existeixen. L’entrega d’aquesta oferta va ser obligatòria fins a 2007 per a hipoteques de fins a 150.000 euros, i a partir de desembre de 2007, per a hipoteques de qualsevol import, si bé una norma de 2011 va eliminar-ne l’obligatorietat). Les irregularitats de l’oferta vinculant són un molt bon element per demostrar falta de transparència però després de la sentència del Tribunal Suprem no són l’únic motiu pel qual pot haver-hi falta de transparència i per tant ser nul·la la clàusula sòl.

Com a pas previ, cal intentar negociar directament amb l’oficina del banc o caixa. Si no s’aconsegueix que ens elimini la clàusula sòl, i que si escau, ens tornin el que s’ha cobrat de més, cal passar al pas següent: presentar al banc o caixa una reclamació prèvia per escrit -basant-se en els arguments que exposa el Tribunal Suprem-, i oferir un termini perquè retirin la clàusula. En el cas que no contestin o deneguin la petició, el següent pas és reclamar al Banc d’Espanya mitjançant un escrit, que si bé no traurà la clàusula sòl, en alguns casos, faran constància que hi ha irregularitats en la seva hipoteca. En més del 85% dels casos aconseguirem que el Banc d’Espanya emeti un dictamen donant-nos la raó (aquest dictamen és molt important per si després se segueix per la via judicial).

Una vegada que tinguem les respostes del banc i/o del Banc d’Espanya a les cartes o reclamacions enviades, o si no responen afirmativament dins el termini, acceptant la nul·litat de la clàusula sòl, s’ha d’acudir als Tribunals perquè siguin aquests els qui els obliguin, amb moltes les possibilitats d’èxit.

Els qui no hagin reclamat encara per la clàusula sòl poden contactar amb aquest despatx professional per fer els tràmits necessaris per fer-ho o per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.