NOVES MESURES EN L’ÀMBIT LABORAL AMB LA FINALITAT DE CONTRIBUIR A LA CREACIÓ DE FEINA I L’OCUPACIÓ LABORAL

En el BOE del dia 5 de juliol de 2014 s’ha publicat el Reial decret-llei 8/2014, de 4 de juliol, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència, on entre altres novetats, es regulen una sèrie de mesures de foment de l’ocupació, amb entrada en vigor el dia 5 de juliol de 2014.

 

La norma introdueix múltiples modificacions en l’àmbit jurídic i laboral amb la finalitat de contribuir a la creació de feina i l’ocupació laboral. A continuació els informem de manera resumida d’aquestes mesures que els poden afectar en les seves relacions laborals.

 

1. Sistema Nacional de Garantia Juvenil

 

S’aprova el Sistema Nacional de Garantia Juvenil (d’ara endavant “SNGJ”), com a marc global d’actuacions que canalitzarà tots els programes, projectes i accions de la denominada Acció Juvenil per a l’Ocupació.

 

En la norma es regula, d’una banda, el règim general del SNGJ i s’estableixen, per un altre, noves mesures de suport a la contractació, algunes amb entrada en vigor el mateix dia de publicació de la norma (això és, el 5 de juliol de 2014,), altres encomanades a un desenvolupament imminent.

 

Els destinataris són els coneguts «ninis», joves que no reben educació o formació ni estan ocupats, i la realitat preocupant dels quals, no solament en xifres, posa de manifest una greu situació.

 

1.1 Qui poden ser beneficiaris del Sistema Nacional de Garantia Juvenil? Quins requisits s’han de complir?

 

El SNGJ té per finalitat que els joves no ocupats, ni integrats en els sistemes d’educació o formació, i que siguin majors de 16 anys i menors de 25, puguin rebre una oferta d’ocupació, educació, formació d’aprenents, o pràctiques, després d’acabar l’educació formal o quedar aturats. En el cas de persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33% l’edat s’eleva fins als 30 anys.

 

Per a això, es crea el fitxer del SNGJ, que constitueix el sistema oficial d’informació i seguiment sobre la implementació de la Garantia Juvenil a Espanya i, com a tal, la llista única de demanda i el suport per a la inscripció de les persones interessades en les accions executades en el context de la Garantia Juvenil. El fitxer es constitueix també, com l’eina de seguiment de les accions i programes del Sistema i d’avaluació dels resultats aconseguits.

 

Per beneficiar-se de l’atenció del SNGJ serà necessari estar inscrit en aquest fitxer.

 

Les funcions del fitxer de registre seran les següents, entre d’altres:

 

• Ser suport de dades de les persones usuàries inscrites voluntàriament.
• Proporcionar informació i ser útil per a la planificació i gestió del SNGJ.
• Controlar que les mesures aplicables dins del SNGJ siguin destinades específicament als qui han de ser els beneficiaris.
• Comptar amb perfils bàsics dels joves registrats a l’efecte de seguiment de la incidència dels plans d’acció que s’adoptin en favor dels beneficiaris del SNGJ.

 

El procediment d’inscripció en el registre s’ha establert de manera telemàtica a través d’identificació electrònica (DNI electrònic, certificat electrònic o altres mitjans reconeguts) i amb usuari i contrasenya. Per als supòsits de persones en risc d’exclusió social i/o amb discapacitat, es podrà sol·licitar la inscripció de forma presencial.

 

Per inscriure’s en el registre de Garantia Juvenil, així com per ser beneficiari d’alguna de les mesures, serà necessari, a més dels requisits d’edat, el compliment de les condicions següents:

 

• Tenir la nacionalitat espanyola o ser ciutadans de la Unió o dels Estats membres de l’Acord Econòmic Europeu o Suïssa que es trobin a Espanya en exercici de la lliure circulació i residència. També podran inscriure’s els estrangers titulars d’una autorització per residir en territori espanyol que habiliti per treballar.
• Estar empadronat en qualsevol localitat del territori nacional espanyol.
• No haver treballat en els últims 30 dies.
• No haver rebut accions educatives de més de 40 hores mensuals en els últims 90 dies.
• No haver rebut accions formatives de més de 40 hores mensuals en els últims 30 dies.
• Adquisició d’un compromís de participació activa.

 

1.2 Mesures i acciones del Pla de Garantia Juvenil

 

Les accions i mesures de suport o programes es desenvoluparan principalment entorn dels quatre àmbits indicats a continuació i s’adoptaran, en els seus respectius marcs competencials, per l’Administració General de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes, les entitats que integren l’Administració Local i pels subjectes i entitats que actuïn en l’àmbit privat:

 

• Mesures de millora de la intermediació: es desenvoluparan actuacions o mesures que contribueixin a l’activitat primerenca i al perfeccionament dels processos d’intermediació i mobilitat laboral, que podran consistir en actuacions d’orientació professional, actuacions amb agències de col·locació, programes de mobilitat i programes d’intermediació en educació i ocupació.
• Mesures de millora de l’ocupabilitat: actuacions que contribueixin a la millora de les aptituds i competències professionals: formació amb compromís de contractació, formació especialment en idiomes i en tecnologies de la informació i la comunicació, pràctiques no laborals en empreses, impuls de la formació dual, formació per a l’obtenció de certificats de professionalitat, etc.
• Suport a la contractació: incentius en la cotització a la Seguretat Social, foment dels contractes formatius previstos en la normativa vigent, ajudes a l’ocupació per a la contractació amb un període mínim de permanència, formació i foment de l’ocupació per al col·lectiu de joves investigadors, etc.
• Foment de l’emprenedoria: suport i foment de l’esperit emprenedor, dotació d’ajudes a l’autoocupació, capitalització de la prestació per desocupació.

 

De forma transversal, es tindrà en compte l’accés als programes formatius i a l’ocupació de joves amb discapacitat i/o en risc d’exclusió social, ja sigui a través de l’ocupació ordinària o de l’ocupació protegida, i s’incorporarà, en tot cas, la perspectiva de gènere en el disseny, implementació, seguiment i avaluació de les actuacions.

 

1.3 Mesures de suport a la contractació

 

Les mesures de suport a la contractació se centren en:

 

1.3.1 Bonificació per la contractació de persones beneficiàries del SNGJ

 

S’estableix una bonificació mensual en l’aportació empresarial a la cotització a la Seguretat Social de 300 euros durant un màxim de 6 mesos per a la contractació indefinida de persones beneficiàries del SNGJ, subjecta a les regles següents:

 

• Aquesta mesura serà compatible amb la resta d’incentius, sempre que l’import mensual a cotitzar per l’empresa o el treballador autònom no sigui negatiu.
• L’empresa haurà de mantenir el treballador almenys 6 mesos des de l’inici de la relació laboral. En cas d’incompliment d’aquesta obligació s’haurà de procedir al reintegrament de la bonificació.
• Així mateix, els empresaris estaran obligats a incrementar amb la nova contractació tant el nivell d’ocupació indefinida com el nivell d’ocupació total i mantenir el nou nivell assolit amb la contractació durant tot el període de gaudi de la bonificació.
• En el cas que la contractació sigui a temps parcial, la jornada serà com a mínim el 50% aplicant-se la bonificació de la següent manera:

• Si la jornada equival, almenys, a un 75% de la jornada d’un treballador a temps complet comparable, s’aplicarà per import de 225 euros.
• Si la jornada és, almenys, equivalent a un 50% de la corresponent a un treballador a temps complet comparable, s’aplicarà per import de 150 euros.

• L’aplicació de la bonificació per part de cada empresa només es produirà una única vegada per cadascun dels beneficiaris del SNGJ que contractin, amb independència del període de la bonificació gaudit per l’empresa pel treballador esmentat.
• El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social examinarà el manteniment del nivell d’ocupació indefinida i del nivell d’ocupació total 6 mesos després de la celebració del contracte bonificat. Per a això, s’utilitzaran la mitjana de treballadors indefinits i la mitjana de treballadors totals del mes en què procedeixi examinar el compliment d’aquest requisit. A aquests efectes, no es tindran en compte les extincions de contractes de treball per causes objectives o per acomiadaments disciplinaris que no hagin estat declarats improcedents.
• Aquestes bonificacions s’aplicaran a totes les contractacions que s’efectuïn des de l’entrada en vigor de la norma (5 de juliol de 2014) fins al 30 de juny de 2016.
• Per poder beneficiar-se de les bonificacions l’ocupador haurà d’acreditar que es trobi al corrent en les obligacions tributàries i de Seguretat Social.
• Aquesta mesura serà compatible amb la resta d’incentius, sempre que l’import mensual a cotitzar per l’empresa o el treballador autònom no sigui negatiu, i es podrà aplicar a totes les contractacions que s’efectuïn des del 5 de juliol de 2014 fins al 30 de juny de 2016.

 

1.3.2 Incentius al contracte en pràctiques aplicable a beneficiaris del SNGJ

 

A través de l’Estratègia d’Emprenedoria i Ocupació Jove es va engegar una reducció del 50% en les cotitzacions per contingències comunes per als contractes en pràctiques. Ara, a través del Reial decret-llei 8/2014, per a les persones beneficiàries del SNGJ s’estableix una bonificació addicional del 50% a les cotitzacions de l’empresa a la Seguretat Social per contingències comunes, per la qual cosa l’incentiu serà del 100% quan les empreses contractin joves inscrits en el Sistema de Garantia Juvenil.

 

Aquesta bonificació addicional serà del 25% en el cas que el treballador es trobi realitzant pràctiques no laborals a l’empara del Reial decret 1543/2011.

 

Atenció. La bonificació s’aplicarà a totes aquelles contractacions que s’efectuïn fins al 30 de juny de 2016.

 

1.3.3 Incentius al contracte a temps parcial amb vinculació formativa aplicable a beneficiaris del SNGJ

 

A través de l’Estratègia d’Emprenedoria i Ocupació Jove es va engegar una reducció de la quota de l’empresa a la Seguretat Social per contingències comunes (75% de reducció per a empreses de més de 250 treballadors i 100% per a la resta) durant un màxim de 12 mesos per la contractació de joves aturats menors de 30 anys sense ocupació anterior, amb una experiència laboral inferior a 3 mesos o que procedeixin d’un altre sector (requalificació professional) i que compatibilitzin l’ocupació amb la formació. Doncs bé, ara en el Reial decret-llei 8/2014 s’inclouen com a beneficiaris d’aquest incentiu a les persones inscrites en el SNGJ.

 

Atenció. En tal cas, i com a excepció, la jornada pactada podrà assolir el 75% del treballador a temps complet comparable.

 

1.3.4 Contracte per a la formació i l’aprenentatge

 

Es preveu (en el termini d’un mes des del 5 de juliol de 2014) que, amb caràcter addicional a les bonificacions que ja apliquen per al contracte per a la formació i l’aprenentatge, es pugui elevar la quantia màxima de les bonificacions per l’activitat formativa de les persones beneficiàries del SNGJ, a través de la modificació de la seva regulació. En l’incentiu que es pugui establir es tindran en compte igualment els costos inherents a la necessitat de disposar d’un tutor per complir amb els requisits formals d’aquesta modalitat contractual.

 

2. Modificacions en matèria d’empreses de treball temporal i agències de col·locació

 

La norma conté novetats en matèria d’empreses de treball temporal (ETT) i agències de col·locació, d’entre les quals destaquem:

 

• En matèria d’empreses de treball temporal es manté l’autorització administrativa prèvia per a l’exercici de l’activitat, que serà única, tindrà eficàcia en tot el territori nacional i es concedirà sense límit de durada, expirant quan es deixi de realitzar l’activitat durant un any ininterromput. Així mateix, es redueix de 3 mesos a 1 mes el termini perquè l’autoritat competent resolgui les sol·licituds d’autorització i seguirà aplicant el silenci positiu davant la falta de resolució. D’altra banda, s’amplien les activitats que podran desenvolupar les empreses de treball temporal, afegint l’activitat de formació per a la qualificació professional i les de consultoria i assessorament de recursos humans, i s’introdueix una regla de proporcionalitat respecte de l’actual requisit de plantilla mínima (12 treballadors d’estructura per cada 1.000 treballadors posats a disposició). Es fixa, a més, un mínim de 3 treballadors, i per sota d’aquest nombre no es podrà constituir una empresa de treball temporal.

 

Atenció. S’estableix l’aplicació de la nova regulació, en vigor el 5 de juliol de 2014, a les ETT que en aquesta data tinguin autorització provisional o definitiva per actuar.

 

• S’elimina la necessitat d’autorització administrativa prèvia per a les agències de col·locació, sent suficient la declaració responsable per part seva indicant que compleixen tots els requisits exigits legalment i reglamentàriament.

 

Atenció. Les agències de col·locació que tinguin autorització vigent a 5 de juliol de 2014 podran seguir desenvolupant la seva activitat en tot el territori nacional sense necessitat de presentar l’esmentada declaració responsable.

 

3. Altres mesures en l’àmbit de l’economia social i de l’autoocupació

 

• Cooperatives i societats laborals: s’estenen les reduccions de les cotitzacions empresarials per contingències comunes a la Seguretat Social per contractació indefinida als socis treballadors o de treball de les cooperatives, així com als incorporats com a socis treballadors de les societats laborals.

 

• Ordenació dels incentius a l’autoocupació: s’inclou un mandat al Govern perquè procedeixi a la reordenació normativa dels existents, en concret dels dirigits a l’autoocupació en l’àmbit d’ocupació i Seguretat Social. A aquest efecte s’inclouran en una sola disposició tots els incentius i les bonificacions i reduccions en la cotització a la Seguretat Social vigents al 5 de juliol de 2014 i es procedirà, si escau, a l’harmonització dels requisits i obligacions legalment o reglamentàriament previstos.

 

• Bonificació en la cotització a la Seguretat Social per les pràctiques curriculars externes dels estudiants universitaris i de formació professional: s’estableix que les pràctiques curriculars externes realitzades pels estudiants universitaris i de formació professional, que tenen el caràcter exclusivament d’assimilats a treballadors per compte d’altri a l’efecte de la seva integració en el Règim General de la Seguretat Social, tindran una bonificació del 100% en la cotització a la Seguretat Social a partir del dia 1 d’agost de 2014.

¿QUÈ HA DE SABER SOBRE EL CONTRACTE EN PRÀCTIQUES?

Si ara està pensat contractar un nou treballador, i s’ha plantejat l’opció de concertar un contracte de treball en pràctiques, ha de saber que moltes empreses opten per contractar joves titulats a través d’aquest tipus de contractes. La finalitat d’aquest contracte és que els contractats adquireixin una formació pràctica, de manera que les tasques que han de desenvolupar han d’estar lligades a la formació teòrica que hagin rebut.  Per això, i a diferència del que succeeix en la resta de contractes temporals, en aquests contractes no és necessari que es donin unes causes específiques per justificar la temporalitat.

 

¿Quins requisits han de complir els treballadors contractats?

 

Han de tenir alguna de les següents titulacions:

 

• Llicenciat universitari, enginyer, arquitecte.
• Diplomat universitari, enginyer tècnic, arquitecte tècnic.
• Tècnic o tècnic superior de formació professional reglada, de la formació professional específica, amb l’equivalència dels títols de tècnic auxiliar (FP1) i tècnic especialista (FP2).
• Altres titulacions reconegudes oficialment com a equivalents a les anteriors.
• Certificat de professionalitat.

 

No haver transcorregut més de 5 anys des de la finalització dels corresponents estudis o des de la convalidació dels estudis a Espanya, d’haver obtingut la titulació a l’estranger, o de 7 anys quan el contracte es concerti amb un treballador amb discapacitat. En cas de primera ocupació de joves menors de 30 anys, es podrà celebrar aquest tipus de contracte encara que hagin transcorregut 5 anys o més.

 

Requisits del lloc de treball

 

El lloc de treball haurà de permetre l’obtenció de la pràctica professional adequada al nivell d’estudis o de formació cursats. Mitjançant conveni col·lectiu d’àmbit sectorial estatal o, en defecte d’això, els sectorials d’àmbit inferior, es podran determinar els llocs de treball, grups, nivells o categories professionals objecte d’aquest contracte.

 

Durada del contracte

 

• No podrà ser inferior a 6 mesos ni excedir de 2 anys, dins dels límits dels quals els convenis col·lectius d’àmbit sectorial estatal o, en defecte d’això, els convenis sectorials d’àmbit inferior, podran determinar la durada del contracte, atenent a les característiques del sector i de les pràctiques a realitzar.

 

• Si el contracte fos celebrat per una durada inferior a la màxima establerta, les parts podran acordar fins a 2 pròrrogues, excepte disposició en contra dels convenis, sense que la durada total del contracte pugui excedir de la citada durada màxima. La durada de cada pròrroga no podrà ser inferior a la durada mínima del contracte establerta legalment o convencional.

 

 

• No es podrà contractar cap treballador en pràctiques en la mateixa o una altra empresa per un temps superior als 2 anys en virtut de la mateixa titulació o certificat de professionalitat.

 

• Tampoc es podrà estar contractat en pràctiques en la mateixa empresa per al mateix lloc de treball per temps superior a dos anys, encara que es tracti de diferent titulació o diferent certificat de professionalitat. A aquests efectes, els títols de grau, màster i, si escau, doctorat corresponents als estudis universitaris no es consideren la mateixa titulació, tret que en ser contractat per primera vegada mitjançant un contracte en pràctiques, el treballador estigués ja en possessió del títol superior que es tracti.

 

Atenció. Si ha trobat un llicenciat que ja ha estat dos anys contractat en pràctiques en una altra empresa, no podrà concertar amb ell aquest tipus de contracte, tret que acrediti una altra titulació oficial addicional (per exemple, un màster). En aquest cas sí que podrà subscriure el contracte en pràctiques, reflectint que la titulació acreditada per signar-lo és el màster.

 

• Es presumiran celebrats per temps indefinit els contractes en pràctiques quan no s’haguessin observat les exigències de formalització escrita, excepte prova en contra que acrediti la seva naturalesa temporal. En el supòsit de pràctiques a temps parcial la falta de forma escrita determinarà que el contracte es presumeixi celebrat a jornada completa, excepte prova en contra que acrediti el caràcter a temps parcial dels serveis.

 

• Adquiriran la condició de treballadors fixos els treballadors en pràctiques que no haguessin estat donats d’alta en la Seguretat Social, una vegada transcorregut un termini igual al que legalment s’hagués pogut fixar per al període de prova, tret que de la naturalesa pròpia de les activitats o dels serveis contractats se’n dedueixi clarament la durada temporal.

 

• Es presumiran indefinits els contractes en pràctiques celebrats en frau de llei (si no es compleixen els requisits anteriors, o si el treballador exerceix unes funcions que no tenen res a veure amb la seva titulació).

 

Jornada

 

A temps complet o a temps parcial.

 

Retribució dels treballadors

 

Serà la fixada en conveni col·lectiu per als treballadors en pràctiques, sense que, en defecte d’això, pugui ser inferior al 60 o el 75% durant el primer o el segon any de vigència del contracte, respectivament, del salari fixat en conveni per a un treballador que exerceixi el mateix lloc de treball o equivalent. D’aquesta manera, si el seu conveni preveu un sou de 1.200 euros per a un comptable, podrà pagar 720 euros el primer any, i 900 el segon.

 

Les citades quanties no podran ser en cap cas inferiors al salari mínim interprofessional.

 

En el cas dels contractes a temps parcial el salari mínim indicat es reduirà en proporció al temps efectivament treballat.

 

Formalització del contracte

 

• S’haurà de formalitzar per escrit, fent constar expressament la titulació del treballador, la durada del contracte i el lloc o llocs de treball a exercir durant les pràctiques. Així mateix, l’empresari haurà de comunicar el contingut del contracte i les seves pròrrogues al servei públic d’ocupació corresponent, en el termini de deu dies hàbils següents a la seva concertació.

 

• L’empresari podrà obtenir per escrit, abans de celebrar el contracte, la certificació del servei públic d’ocupació corresponent, en la qual consti el temps que el treballador ha estat contractat en pràctiques amb anterioritat a la contractació a realitzar.

 

• El servei públic d’ocupació corresponent tindrà un termini de 10 dies per emetre el certificat. Transcorregut el termini sense contestar, l’empresari quedarà exonerat de la responsabilitat que se’n pugui derivar.

 

• Lliurament als representants legals dels treballadors, si n’hi hagués, d’una còpia bàsica del contracte en el termini de 10 dies.

 

Certificació de les pràctiques

 

A la terminació del contracte l’empresari haurà de lliurar al treballador un certificat en el qual hi consti la durada de les pràctiques, el lloc o llocs de treball exercits i les principals tasques realitzades en cadascun d’ells.

 

Període de prova i antiguitat

 

Si al final del contracte el treballador continués a l’empresa, no es podrà concertar un nou període de prova, i es computarà la durada de les pràctiques a l’efecte d’antiguitat en l’empresa.

 

Reducció de la quota empresarial a la Seguretat Social

 

Si l’empleat té menys de 30 anys, la seva empresa tindrà dret a una bonificació del 50% de la quota empresarial per contingències comunes durant tota la vigència del contracte (75% si prèviament l’afectat va desenvolupar pràctiques no laborals en la seva empresa). I si al final del contracte el transforma en indefinit, es podrà aplicar una bonificació de 500 euros anuals durant tres anys (700 euros si és dona).

 

Incentius a la transformació d’aquests contractes en indefinits, inclosa la modalitat de fixos discontinus

 

En el supòsit de treballadors contractats en pràctiques i llocs a la disposició d’empreses usuàries, tindran dret, en els mateixos termes, a les bonificacions per transformació en indefinits quan, sense solució de continuïtat, concertin amb aquests treballadors un contracte de treball per temps indefinit.

 

Deure d’informació

 

L’empresari informarà els treballadors sobre l’existència de llocs de treball vacants, amb la finalitat de garantir-los les mateixes oportunitats d’accedir a llocs permanents que els altres treballadors. Aquesta informació es podrà facilitar mitjançant un anunci públic en un lloc adequat de l’empresa o centre de treball.

 

Els convenis col·lectius establiran mesures per facilitar l’accés efectiu d’aquests treballadors a la formació professional contínua, per millorar la seva qualificació i afavorir la seva progressió i mobilitat funcionals.

Contractes de treball en pràctiques per les empreses de treball temporal

 

Les empreses de treball temporal podran celebrar contractes de treball en pràctiques amb els treballadors contractats per ser posats a la disposició de les empreses usuàries d’acord amb el previst en la seva normativa reguladora d’aquests contractes.

¿QUINES NOVETATS INTRODUEIX LA REFORMA FISCAL DE L’IRPF PER ALS AUTÒNOMS (EMPRESARIS I PROFESSIONALS)?

Com ja els hem anat informant, la reforma fiscal del govern portarà moltes novetats i canvis en l’IRPF, a més d’altres impostos.

 

L’entrada en vigor dels canvis es produirà, en general, en 2015, i uns altres estan programats per 2016, si bé alguna de les modificacions, segons el previst en els avantprojectes de reforma fiscal, tindrà efecte en aquest mateix any 2014. Per tant en renda i en societats la reforma es realitza en dues fases: 2015 i 2016.

 

A continuació comentarem algunes de les novetats o canvis relatius a l’IRPF que tenen incidència per als empresaris i professionals autònoms, a l’hora de determinar els seus rendiments nets de les activitats econòmiques, no sense abans recordar-los que les mesures contingudes en l’avantprojecte de llei de reforma de l’IRPF que s’exposa a continuació, tenen caràcter provisional i s’ha de tenir present que poden ser objecte de modificacions abans de la definitiva publicació de les lleis en el BOE.

 

1.  Concepte de rendiments íntegres d’activitats econòmiques

 

Es modifica el concepte d’activitat econòmica en dos supòsits:

 

A) En el cas de rendiments obtinguts per contribuents que siguin socis d’entitats que realitzin activitats professionals s’exigeix l’alta en la Seguretat Social o Mutualitat Alternativa a la Seguretat Social.

 

En concret la reforma prevista estableix que s’inclou dins de la definició de rendiments d’activitats econòmiques, els obtinguts pel contribuent procedents d’una entitat del capital de la qual participi derivats de la realització d’activitats incloses en la Secció Segona de les Tarifes de l’IAE (activitats professionals) quan el contribuent estigui inclòs, a aquest efecte, en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms o en una mutualitat de previsió social que actuï com a alternativa al citat règim especial.

 

B) En el cas d’activitats econòmiques consistents en l’arrendament d’immobles s’elimina el requisit de disposar d’un local destinat a la gestió de l’activitat, amb el requisit que s’utilitzi almenys una persona contractada amb contracte laboral i a jornada completa per a l’ordenació de l’activitat.

 

Atenció.  A més de la repercussió que això té quant a la determinació del rendiment net, aquest concepte d’activitat econòmica té incidència en la possibilitat de complir els requisits necessaris per a l’exempció en l’impost sobre el patrimoni o la reducció en l’impost sobre successions i donacions de negocis i empreses familiars o en l’aplicació o no del règim d’empreses de reduïda dimensió en l’impost sobre societats.

 

2. Determinació del rendiment net en la modalitat d’estimació directa simplificada

 

Cal recordar, que la determinació dels rendiments d’activitats econòmiques s’efectuarà, amb caràcter general, pel mètode d’estimació directa, i s’admeten dues modalitats, la normal i la simplificada, sense perjudici si escau de l’aplicació del mètode d’estimació objectiva (mòduls).

 

Doncs bé, en el règim d’estimació directa, modalitat simplificada, que és el que apliquen gairebé tots els autònoms que no estan en mòduls canviarà alguna cosa amb la reforma?

 

Gairebé gens, tan sol dos canvis o novetats:

 

• En 2015 i següents, es redueix l’import net de xifra de negocis de l’any immediat anterior per al conjunt d’activitats de 600.000 euros a 500.000 euros a l’efecte d’aplicar la modalitat simplificada del mètode d’estimació directa.

 

• També des de 2015, l’import que es deduïa per provisions i despeses de difícil justificació, que era del 5%, es manté, però s’estableix un import màxim per aquest concepte de 2.000 euros anuals de deducció.

 

3. Règim d’estimació objectiva (mòduls)

 

En relació amb el règim d’estimació objectiva, amb efectes des de l’01-01-2016, es modifiquen els llindars quantitatius que determinen l’aplicació del citat règim i passen a excloure’s del règim les activitats classificades en determinats epígrafs de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE). En concret, destaquem les següents novetats:

 

a) La reforma redueix el llindar d’exclusió per aplicar el mètode d’estimació objectiva tant per als qui realitzen activitats agrícoles, ramaderes o forestals o qualssevol altres. En el primer cas, el llindar d’exclusió es fixa en 200.000 euros amb la reforma (fins ara 300.000 euros). En el segon, el volum dels rendiments íntegres no pot superar 150.000 euros (ara 450.000 euros amb caràcter general).

 

Per calcular el volum de rendiments íntegres es tindran en compte totes les operacions amb independència que existeixi o no obligació d’emetre factura per elles.

 

A més, s’estableix que el mètode d’estimació objectiva no es podrà aplicar quan el volum dels rendiments íntegres de l’any immediat anterior que correspongui a operacions per les quals estiguin obligats a expedir factura quan el destinatari sigui un empresari o professional superi 75.000 euros anuals.

 

Així mateix, si el volum de compres en béns i serveis de l’exercici anterior sobrepassa l’import de 150.000 euros, tampoc serà possible determinar el rendiment net a través de mòduls.

 

b) Activitats excloses del mètode d’estimació objectiva a partir de 2016: l’Ordre Ministerial per la qual es desenvolupin per a l’any 2016 el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i el règim especial simplificat de l’IVA no inclourà en el seu àmbit d’aplicació les activitats incloses en la divisió 3, 4 i 5 de la secció primera de les Tarifes de l’IAE (relacionades amb fabricació i construcció fonamentalment) de les quals existeixi obligació de retenir sobre els ingressos que obtenen. A més, la resta d’activitats els ingressos de les quals es retenen, veuran reduïdes les magnituds específiques de tall que un cop superades tampoc poden aplicar l’estimació objectiva.

 

4. Reduccions dels rendiments

 

La reducció del 40% aplicable als rendiments d’activitats econòmiques amb un període de generació superior a dos anys (així com aquells que es qualifiquin reglamentàriament com obtinguts de forma notòriament irregular en el temps) es redueix a un 30% i amb un nou límit de base de reducció de 300.000 euros anuals, a més d’exigir-se que es percebin en un sol període impositiu.

 

D’altra banda, s’estableix una reducció del rendiment net de les activitats econòmiques de 2.000 euros, que s’incrementa si concorren determinades circumstàncies i si es compleixen certs requisits.

 

En cas de no complir els requisits previstos en la normativa, els contribuents amb rendes no exemptes inferiors a 12.000 euros, incloses les de la mateixa activitat econòmica, podran reduir el rendiment net de les activitats econòmiques en determinades quanties en funció de les rendes.

 

5. Tributació de determinades rendes obtingudes per contribuents que desenvolupen l’activitat de transport per autotaxi

 

Per a l’activitat de transport per autotaxi (epígraf 721.2 de la secció primera de l’IAE) que apliqui el mètode d’estimació objectiva s’introdueix una reducció, conforme a determinades regles específiques, dels guanys patrimonials que es posin de manifest per la transmissió d’actius fixos intangibles quan la transmissió estigui motivada per incapacitat permanent, jubilació o cessament d’activitat per reestructuració del sector.

 

El nou règim consisteix que, a partir de 2015, quan es transmeti la llicència, per exemple, solament la part proporcional del guany generat fins a 31-12-2014 es reduirà en funció de la seva antiguitat en el patrimoni de l’empresari, tributant plenament la resta.

 

6. Els socis de les societats civils amb objecte mercantil, ¿continuaran tributant per les rendes obtingudes per aquestes entitats en règim d’atribució de rendes com fins ara?

 

En 2015 sí, però en 2016 les societats civils amb objecte mercantil passen a ser contribuents de l’impost sobre societats, i, per tant, els socis ja no hauran d’integrar en el seu impost personal (IRPF) les rendes que hagin obtingut aquestes entitats. Naturalment, sí que tributaran, si escau, pels beneficis que els hagin repartit.

 

S’estableix un règim fiscal especial per a la dissolució i liquidació de societats civils en les quals concorrin circumstàncies com que amb anterioritat a l’1 de gener de 2016 els hagués resultat d’aplicació el règim d’atribució de rendes o que a partir de l’1 de gener de 2016 compleixin els requisits per adquirir la condició de contribuents de l’impost sobre societats.

 

El règim fiscal suposa bàsicament l’exempció o diferiment d’impostos; en l’IRPF, l’impost sobre societats i l’impost sobre la renda de no residents dels socis s’estableix un règim similar al  regulat en el seu moment per a la dissolució de les societats patrimonials.

 

Els socis de societats civils a les quals s’hagi aplicat el règim d’atribució de rendes i adquireixin la condició de contribuents de l’impost sobre societats, podran seguir aplicant la deducció en activitats econòmiques que estiguessin pendent d’aplicació a 1 de gener de 2016, sempre que es compleixin les condicions i requisits establerts en la Llei de l’impost sobre societats.

 

7. Retencions professionals

 

El tipus de retenció previst per als rendiments d’activitats professionals (19%, 20% en 2015) es redueix al 15% des del 5 de juliol de 2014 quan el volum de rendiments íntegres d’aquestes activitats de l’exercici anterior sigui inferior a 15.000 € i representi més del 75% de la suma de rendiments del treball i d’activitats econòmiques.

 

8. Deduccions en la quota de l’IRPF

 

– Deducció per inversions: els contribuents que exerceixin activitats econòmiques i compleixin els requisits establerts per a l’aplicació del règim especial d’empreses de reduïda dimensió podran deduir el 5% dels rendiments nets d’activitats econòmiques del període impositiu que s’inverteixin, en el mateix període impositiu o en el següent, en elements nous de l’immobilitzat material o inversions immobiliàries afectes a activitats econòmiques desenvolupades pel contribuent.

 

– Deducció per donacions: se suprimeix la deducció del 10% per les quantitats donades a fundacions i associacions declarades d’utilitat pública no acollides a la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge.

 

Comentari fiscal

 

En relació amb les deduccions previstes en la Llei 49/2002 que podran aplicar les persones físiques que realitzin donacions a entitats acollides a la citada llei es millora el percentatge de deducció i s’incrementa al 30% (transitòriament per 2015 serà el 27,5%) i s’estimula la fidelització de les donacions mitjançant un increment de les deduccions.

 

– Deduccions per aportacions a partits polítics: se suprimeix la reducció per quotes i aportacions a partits polítics i se substitueix per una nova deducció del 20% sobre les quotes d’afiliació i les aportacions a partits polítics, federacions, coalicions o agrupacions d’electors, sobre una base màxima de 600 euros anuals.

 

– Deducció per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla: es condiciona la possibilitat d’acollir a deducció les rendes procedents de societats que operin efectivament i material en aquests territoris al fet que corresponguin a rendes a les quals resulti d’aplicació la bonificació establerta en l’impost sobre societats en determinats supòsits.

 

– S’elimina la deducció per compte estalvi-empresa i la deducció per obtenció de rendiments del treball i activitats econòmiques.

 

No formaran part de la base de deducció per inversió en empreses de nova o recent creació l’import de les accions o participacions adquirides amb el saldo de comptes estalvi-empresa en la mesura en què aquest saldo hagi estat objecte de deducció.

 

– S’elimina la deducció per lloguer d’habitatge habitual, si bé es manté transitòriament per als contribuents que hagin celebrat un contracte d’arrendament amb anterioritat a l’1 de gener de 2015 pel qual haguessin satisfet, amb anterioritat a aquesta data, quantitats pel lloguer del seu habitatge habitual i sempre que el contribuent hagi tingut dret a la deducció en relació amb les quantitats satisfetes pel lloguer d’aquest habitatge en un període impositiu reportat amb anterioritat a l’1 de gener de 2015.

 

– Es creen deduccions per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec per als contribuents que realitzin una activitat per compte propi o d’altri per la qual estiguin donats d’alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat, amb certs límits. Es podrà sol·licitar a l’AEAT l’abonament de les deduccions de forma anticipada.

 

9.  Altres modificacions

 

Caldrà tenir en compte les modificacions introduïdes en la reforma de l’impost sobre societats, les regles per determinar la base imposable de les quals són aplicables en l’IRPF. Així podem destacar les següents:

 

– Amortitzacions: se simplificaran les taules d’amortització. S’aprova una taula nova on s’estableixen 10 grups d’actius i es regulen nous coeficients i períodes d’amortització. Es podran amortitzar lliurement, per totes les entitats, els elements nous de l’immobilitzat material el valor unitari dels quals no excedeixi de 300 €, amb un límit de 25.000 € per període impositiu.

 

– Despeses per atencions a clients o proveïdors: es limita la deduïbilitat d’aquestes despeses a l’1% de l’import net de la xifra de negocis del mateix període impositiu.

 

– Limitació al deute de deterioraments d’actius: amb la reforma no serà despesa fiscal la despesa comptable originada per les deterioracions dels actius materials, de les inversions immobiliàries, dels intangibles o dels valors de renda fixa. Solament seran despeses deduïbles les deterioracions per existències i per crèdits incobrables.

 

– Fons de comerç financer: desapareix la deducció fiscal del fons de comerç financer, però s’estableix un règim transitori.

 

– Operacions vinculades: entre altres novetats, es modifiquen els supòsits en què existeix vinculació (queda fixat en el 25% de participació. Abans era del 5%), se simplifica l’actual règim de documentació per a aquelles entitats o grups d’entitats l’import net de la xifra de negocis de les quals sigui inferior a 45 milions d’euros, i en relació amb els mètodes de valoració no s’inclou ja una jerarquia de mètodes, i s’admet, amb caràcter subsidiari, qualsevol mètode i tècnica de valoració que respecti el principi de lliure competència.

 

– Deduccions per incentivar determinades activitats: desapareixen la majoria d’aquestes deduccions vigents actualment, i es manté la deducció per R+D+i, la de produccions cinematogràfiques (es fixa en un 20% per al primer milió d’euros de base de la deducció i en un 18% per a la resta, i s’estableix una deducció del 15% de les despeses realitzades en territori espanyol per atreure a Espanya la realització de grans produccions internacionals, i limita en aquest cas a 2,5 milions d’euros la quantia de la deducció), les deduccions per creació d’ocupació i per treballadors amb discapacitat.

Ajudes i subvencions per a empreses i pimes

Per a les empreses i pimes relacionem a continuació una llista d’ajudes, subvencions i finançament a nivell estatal que poden resultar d’interès per a l’impuls de noves idees i la promoció de nous projectes empresarials.

 

1. Subvencions del Programa d’Incentius al Vehicle Eficient (PIVE-6)

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. butlletí: 155

Data publicació: 26/06/2014

Termini: 31/12/2014

Organisme oficial: Ministeri d’Indústria Energia i Turisme

http://www.boe.es/boe/dias/2014/06/26/pdfs/BOE-A-2014-6684.pdf

 

2. Ajudes del «Programa de millora de la connectivitat sense fil del sector hoteler»

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. butlletí: 152

Data publicació: 23/06/2014

Termini: 27/07/2014

Organisme oficial: Ministeri d’Indústria Energia i Turisme

http://www.boe.es/boe/dias/2014/06/23/pdfs/BOE-A-2014-6609.pdf

 

3. Ajudes per a la realització del «Tercer Programa de Mentoring en comerç electrònic»

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. butlletí: 152

Data publicació: 23/06/2014

Termini: 23/09/2014

Organisme oficial: Ministeri d’Indústria Energia i Turisme

http://www.boe.es/boe/dias/2014/06/23/pdfs/BOE-A-2014-6610.pdf

 

4. Convocatòria de desenvolupament de programari orientat a l’entreteniment per a la concessió d’ajudes per a la realització de projectes en el marc de l’Acció Estratègica d’Economia i Societat Digital, dins el Pla d’Investigació Científica i Tècnica i d’Innovació 2013-2016.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. butlletí: 152

Data publicació: 23/06/2014

Termini: 10/07/2014

Organisme oficial: Ministeri d’Indústria Energia i Turisme

http://www.boe.es/boe/dias/2014/06/23/pdfs/BOE-A-2014-6611.pdf

 

5. Subvencions per a l’adquisició de vehicles elèctrics el 2014, en el marc de l’Estratègia integral per a l’impuls del vehicle elèctric a Espanya 2010-2014 (Programa MOVELE 2014).

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. butlletí: 141

Data publicació: 11/06/2014

Termini: 31/12/2014

Organisme oficial: Ministeri d’Indústria Energia i Turisme

http://www.boe.es/boe/dias/2014/06/11/pdfs/BOE-A-2014-6176.pdf

 

6. Ordre AAA/919/2014, de 23 de maig, per la qual s’estableix un nou termini l’any 2014 per a la presentació de sol·licituds de les subvencions estatals destinades a les agrupacions de defensa sanitària ramaderes.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. butlletí: 135

Data publicació: 4/06/2014

Termini: 31/07/2014

Organisme oficial: Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient

http://www.boe.es/boe/dias/2014/06/04/pdfs/BOE-A-2014-5889.pdf