EL TRIBUNAL SUPREM DECLARA ABUSIUS ELS INTERESSOS DE DEMORA ELEVATS EN ELS PRÉSTECS BANCARIS
El Tribunal Suprem ha donat un cop dur a les condicions de la majoria dels préstecs personals en declarar abusius els interessos de demora que superin en més de dos punts als interessos normals del crèdit. La majoria dels préstecs personals concedits pels bancs tenen interessos de demora superiors. El Tribunal Suprem en la seva sentència de 22-04-2015 fixa doctrina sobre el caràcter abusiu dels interessos de demora en els contractes de préstec sense garantia hipotecària celebrats amb consumidors.
El Tribunal Suprem en una sentència important de 22 d’abril de 2015 s’ha pronunciat sobre el caràcter abusiu dels interessos de demora en els contractes de préstec sense garantia hipotecària celebrats amb consumidors. El Tribunal Suprem ha fixat un límit als interessos de demora que poden cobrar els bancs en els préstecs personals (els que no són hipoteques). El Suprem estima que s’han de considerar abusius aquells que superin en un 2% l’interès que es cobrava de forma habitual al consumidor.
Antecedents
La sentència parteix d’un cas concret presentat pel Banco Santander com a prestador contra un deutor morós a qui li va exigir el pagament de tot el préstec que havia contractat, amb un interès de l’11,8%, per 16.473 euros, i a més uns altres 4.942 euros pels interessos moratoris pactats al 21,80%. El deutor va recórrer. Al principi va perdre en un jutjat de primera instància, però posteriorment l’Audiència Provincial de Santa Cruz de Tenerife va absoldre el demandat del pagament dels citats 4.942 euros i va declarar nul·la la clàusula que establia l’interès de demora.
El Tribunal Suprem fixa doctrina i li dóna la raó al consumidor
El banc va recórrer llavors davant el Tribunal Suprem però aquest va desestimar els recursos interposats pel Santander i es recolza en la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, aprofitant el cas per fixar la doctrina jurisprudencial que “en els contractes de préstec sense garantia real concertats amb consumidors, és abusiva la clàusula no negociada que fixa un interès de demora que suposi un increment de més de dos punts percentuals respecte de l’interès remuneratori pactat”.
La importància d’aquesta sentència és que el Suprem no es limita a dictaminar sobre un cas concret, sinó que estableix de manera clara la seva jurisprudència per a situacions similars en dos aspectes molt clars: destria si es tracta de clàusules abusives, d’acord amb la normativa de protecció dels consumidors, primer; i, en segon lloc, determina si s’indemnitza proporcionalment al creditor amb el tipus d’interès fixat, o, per contra, s’ha establert un interès «desproporcionat».
La conseqüència d’aquesta declaració d’abusivitat consisteix que el préstec reportarà exclusivament l’interès remuneratori, eliminant completament l’increment percentual en què consisteix l’interès de demora abusiu.
Atenció. Actualment, la majoria de préstecs al consum o personals es fixen amb un interès que oscil·la entre el 7% i el 10% de mitjana, aproximadament, i l’interès de demora en cas de no pagar les quotes supera el tipus del 20% en la seva gran majoria.
En la mateixa sentència declara que en els contractes bancaris concertats amb consumidors, es presumeix que les clàusules constitueixen condicions generals de la contractació, susceptibles de control d’abusivitat, tret que es provi complidament l’existència de negociació i les contrapartides que en ella va obtenir el consumidor.
Finalment, considera que l’abusivitat d’una clàusula no negociada individualment en un contracte subscrit amb consumidors és apreciable d’ofici quan es resol un recurs d’apel·lació, i que les conseqüències de la nul·litat provocada pel caràcter abusiu de la clàusula, en els termes que es deriven de la jurisprudència comunitària i nacional, han de ser aplicades d’ofici pels tribunals.
Finalment, la sentència considera que els jutges han d’apreciar d’ofici si una clàusula és abusiva o no quan examinen un cas sobre aquest tema.
Conclusió
La sentència que hem esmentat és transcendent perquè el Tribunal Suprem fixa doctrina sobre aquest tema. Aquest criteri s’aplicarà a casos similars que arribin als tribunals, ja que en la majoria dels casos els interessos de demora són superiors en més de dos punts als ordinaris. Aquesta doctrina pot provocar que els bancs exigeixin més garanties o tipus d’interès més alts en concedir préstecs personals.
En qualsevol cas, el Suprem recalca que els tribunals hauran d’actuar «d’ofici» si aprecien clàusules abusives, sense esperar al fet que ho denunciï el consumidor.
