PROPERS CANVIS EN LA REGULACIÓ DE LES FUNDACIONS

El Consell de Ministres en reunió del 29 d’agost de 2014 ha rebut un informe del ministre de Justícia sobre l’Avantprojecte de llei de fundacions que substituirà la Llei del 26 de desembre de 2002, amb l’objectiu de garantir un millor exercici del dret de fundació i del compliment de les obligacions que d’ell es deriven, tant respecte de la societat -a través de les finalitats que justifiquen la seva existència-, com de les administracions públiques, en supervisar la seva actuació i atorgar, quan correspon, beneficis fiscals.

L’avantprojecte, garanteix l’agilitació de la constitució de les fundacions mitjançant l’assessorament que proporcionarà el protectorat únic en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat. Amb ell s’acabarà amb la dispersió existent amb diferents protectorats en funció de les finalitats de la fundació, que genera dubtes sobre on a quin s’ha d’acudir.

Fase de constitució

S’estableix un procediment més senzill per constituir una fundació del vigent fins ara. L’interessat a crear una fundació es dirigirà al protectorat per sol·licitar-ne un informe d’idoneïtat de les finalitats i activitats i d’adequació i suficiència de la dotació. En aquesta dotació s’elimina la possibilitat del desemborsament successiu. La sol·licitud haurà de ser resolta en el termini màxim de 3 mesos. Una vegada que obté la resolució favorable del protectorat, l’interessat podrà anar al notari per constituir la fundació.

El notari constituirà la fundació i sol·licitarà la seva inscripció en el Registre únic de Fundacions, que dependrà del Ministeri de Justícia a través de la Direcció general dels Registres i del Notariat. La Llei  inaugurarà el Registre únic de Fundacions, sobre el qual ja existia una referència en la Llei 30/1994, de 24 de novembre, de fundacions i d’incentius fiscals a la participació privada en activitats d’interès general i en la Llei  50/2002, de 26 de desembre, de fundacions.

En el Registre de Fundacions, que serà públic i el contingut del qual es presumirà exacte i vàlid, constaran els actes rellevants relatius a totes les fundacions que operin en territori espanyol, que permetrà complir amb les necessitats de publicitat i transparència que proporcionen un major control de l’ús que es fa de les subvencions i beneficis fiscals que rebin. La seva gestió s’atribuirà al Registre Mercantil.

Vida de la fundació

Com ja hem comentat, la norma reforça els requisits relatius a la dotació i elimina la possibilitat de desemborsament successiu; regula uns principis de bon govern que han de regir l’actuació dels membres del patronat i estableix el deure d’impulsar l’aprovació i difusió de codis de bon govern. En el web es publicaran les dades més rellevants sobre la seva activitat, comptes anuals i càrrecs del patronat, així com subvencions i ajudes públiques rebudes.

Com a novetat cal destacar la capacitat que s’atribueix al protectorat per designar, prèvia proposta del patronat, als nous patrons en aquells supòsits en què el nombre de patrons inscrits fos inferior al mínim previst en la Llei.

A més, i sempre com a mesura de control de les fundacions, les seves finalitats no poden constar únicament de manera genèrica en els Estatuts de la fundació.

Així mateix, la nova Llei  acabaria amb la dispersió existent en el si de l’Administració General de l’Estat, unificant el protectorat en un sol òrgan i revisant les seves funcions a fi d’adaptar-les a la realitat actual de les fundacions, tenint en compte la seva naturalesa d’òrgan garant del compliment de la voluntat del fundador i de les finalitats d’interès general que les fundacions han de realitzar.

Terminació

Respecte al moment de terminació de la fundació, la reforma incorpora la possibilitat d’extinció per a aquells supòsits de fundacions que es trobin inactives o aquelles que no donin compliment a les seves finalitats o no compleixin les seves obligacions respecte al protectorat i Registre.

Evitar el frau

Per lluitar contra el frau i evitar la utilització instrumental de la fundació per al desenvolupament d’activitats que no guardin relació amb les finalitats que la justifiquen, igual que la generació de xarxes econòmiques el pes de les quals descansa en la constitució d’una fundació, la norma diferencia entre les activitats pròpies, que la fundació exerceix per al compliment de les seves finalitats, i les mercantils, que es poden realitzar com a forma de finançament de la fundació.

Només les fundacions que compleixin amb les exigències legals es beneficiaran de les subvencions i beneficis fiscals que sovint reben les entitats sense ànim de lucre.

En aquest sentit s’aclareix l’obligació, que ja establia la Llei de 2002, de destinar a finalitats fundacionals, almenys, el 70 per 100 dels rendiments obtinguts per la fundació. També es regula la contractació de persones o entitats vinculades a la fundació.

Règim sancionador

S’introdueix un règim sancionador que correspondrà aplicar al protectorat. Els subjectes responsables seran els patrons i el secretari del patronat que no es trobi entre els primers, si es determina la seva responsabilitat individual en la infracció comesa. Aquestes es dividiran entre lleus, greus i molt greus, i seran sancionades amb un ventall que va des de l’amonestació a multes d’entre 1.000 i 30.000 euros, pèrdua del càrrec de patró o de l’òrgan de govern que ocupi i inhabilitació per exercir aquests llocs d’entre cinc i deu anys.

A les causes d’extinció ja previstes actualment en la normativa s’afegeix la d’incomplir les obligacions de presentar comptes anualment o plans d’actuació durant tres exercicis continuats. Amb això es pretén reduir el percentatge significatiu de fundacions inscrites que estan inactives.

PROPERS CANVIS EN EL TRACTAMENT FISCAL DELS PLANS DE PENSIONS

El Projecte de llei de reforma fiscal de l’IRPF, actualment en tràmit parlamentari i que té prevista la seva aprovació per abans que finalitzi aquest any, incorpora novetats importants en relació amb les aportacions dels plans de pensions i a la seva possible liquiditat o rescat a partir de l’01-01-2015.

Reducció de la base imposable de l’IRPF

Règim vigent

Com ja sabem, actualment les aportacions a sistemes de previsió social tenen com a avantatge fiscal que redueixen la base imposable de l’IRPF. No obstant això, encara que existeixen diverses modalitats com aportacions a plans de pensions, a mutualitats de previsió social, primes satisfetes a plans de previsió assegurats, aportacions realitzades pels treballadors als plans de previsió social empresarial o primes satisfetes a assegurances privades que cobreixin exclusivament el risc de dependència severa, totes tenen un límit màxim conjunt, la menor de les quantitats següents:

a) El 30% de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques percebuts individualment en l’exercici. Aquest percentatge serà del 50% per a contribuents més grans de 50 anys.

b) 10.000 euros anuals. No obstant això, en el cas de contribuents més grans de 50 anys la quantia anterior serà de 12.500 euros. A més, 5.000 euros anuals per a les primes a assegurances col·lectives de dependència satisfetes per l’empresa.

Atenció. Si per insuficiència de base o pel límit percentual, les aportacions a aquests sistemes de previsió social no s’haguessin pogut reduir íntegrament, l’excés es podrà deduir en els 5 exercicis següents. Respecte a la imputació de l’excés, s’han de reduir en primer lloc les aportacions a plans de pensions d’exercicis anteriors quan concorrin amb aportacions realitzades en l’exercici. Referent a això, si tinguéssim saldos d’anys anteriors pendents de reduir (per exemple de la renda del 2013), cal anar amb compte de fer-ho a la base de l’exercici corresponent (en aquest cas la renda de 2014 que presentarem en 2015) fins al límit que es pugui, abans d’aplicar la reducció per aportacions del 2014, ja que si no procedim d’aquesta manera, no es poden utilitzar aquests saldos per reduir la base d’un any posterior.

Reducció addicional per les aportacions realitzades a favor del cònjuge: a més de les reduccions per aportacions als seus sistemes de previsió social del contribuent, amb els límits que hem vist, també es podran reduir fins a 2.000 euros anuals per les aportacions realitzades a sistemes de previsió social del seu cònjuge quan no obtingui rendiments nets del treball o d’activitats econòmiques o obtingui menys de 8.000 euros anuals.

Reducció per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social a favor de persones amb discapacitat: aquestes aportacions tenen un límit màxim per l’aportant de 10.000 euros anuals quan es realitzen a favor d’un familiar discapacitat (cònjuge, familiars fins al tercer grau inclusivament o persones que tinguin encomanada la seva tutela o acolliment). El discapacitat, que també pot aportar al seu pla, tindrà un límit conjunt (per a les seves aportacions i les dels familiars) de 24.250 euros anuals.

Aportacions a patrimonis protegits de persones amb discapacitat: les efectuades per les persones que amb el discapacitat tinguin una relació de parentiu en línia directa o col·lateral fins al tercer grau inclusivament, així com pel cònjuge de la persona amb discapacitat o per aquells que el tinguessin a càrrec seu en règim de tutela o acolliment, donaran dret a reduir la base imposable de l’aportant, amb el límit màxim de 10.000 euros anuals. El conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que efectuïn aportacions a favor d’un mateix patrimoni protegit no podrà excedir de 24.250 € anuals. Si escau, quan concorrin diverses aportacions al mateix patrimoni protegit i se superi el límit de 24.250 €, la reducció s’ha de fer de forma proporcional a l’import d’aquestes aportacions. Quan les aportacions excedeixin dels límits previstos o en aquells casos en què no procedeixi la reducció per insuficiència de base imposable, es tindrà dret a reducció en els 4 períodes impositius següents, fins a esgotar en cadascun d’ells els imports màxims de reducció. En cas de concurrència s’aplicarà en primer lloc la reducció d’exercicis anteriors.

Mutualitats de previsió social d’esportistes professionals: tenen un límit màxim anual de 24.250 € anuals durant els anys que exerceix la seva activitat, passant a tenir els límits generals quan acaba la seva vida professional.

Canvis previstos a partir de l’01-01-2015 amb la reforma fiscal

El Projecte de llei de reforma de l’IRPF introdueix alguns canvis significatius que redueixen les aportacions anuals màximes que es poden efectuar als plans de pensions, i que hem de tenir en compte si abans que finalitzi l’any 2014 volem fer aquestes aportacions de cara a la reforma que entrarà en vigor en el 2015. Així, podem destacar:

• Es redueixen les aportacions màximes a plans de previsió social dels imports actuals (10.000 o 12.500 €/any, depenent de l’edat) a un màxim de 8.000 €/any, i s’incrementen de 2.000 € a 2.500 € les aportacions realitzades en favor del cònjuge que no obtinguin rendiments nets del treball ni d’activitats econòmiques o els obtingui en quantia inferior a 8.000 euros anuals.

• A més, a l’efecte de determinar el límit màxim conjunt per aplicar aquestes reduccions, s’elimina el percentatge incrementat del 50% dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques i l’import de 12.500 euros (que com ja hem comentat, està previst actualment per a contribuents més grans de 50 anys).

Les aportacions a plans de pensions de més de 10 anys es podran rescatar

A més dels canvis que ja hem comentat en l’apartat anterior, està previst que a partir de 2015 les aportacions a plans de pensions es puguin retirar una vegada transcorreguts 10 anys, sense haver d’esperar fins a la jubilació. Actualment, els plans de pensions tenen com a inconvenient que les quantitats aportades no es poden retirar fins al moment de la jubilació, tret que es donin algunes circumstàncies excepcionals, com la desocupació de llarga durada i la malaltia greu.

Doncs bé, als supòsits de rescat previstos actualment en la Llei de plans i fons de pensions (desocupació de llarga durada i malaltia greu), el Projecte de llei de l’IRPF n’afegeix un de nou: l’antiguitat de més de 10 anys de les aportacions.

Per tant, es podrà disposar de forma anticipada de les aportacions a plans de pensions, plans de previsió assegurats, plans de previsió social empresarial i contractes d’assegurances concertats amb mutualitats de previsió social, que tinguin més de 10 anys d’antiguitat, així com dels rendiments generats per les citades aportacions. Reglamentàriament s’establiran les condicions, termes i límits en què es podran fer efectius els drets consolidats.

¿Què succeeix amb les aportacions efectuades amb anterioritat a l’01-01-2015?

Aquest canvi que introdueix la reforma de l’IRPF afectarà tant a les aportacions que s’efectuïn a partir de l’01-01-2015 com a les que s’hagin realitzat amb anterioritat.

Així, a partir de l’1 de gener de 2025 es podran fer efectius els drets consolidats existents a 31 de desembre de 2014 amb els seus rendiments corresponents.

És a dir, un contribuent que avui compti amb un pla de pensions contractat des de fa més de 10 anys i vulgui rescatar-lo abans de jubilar-se haurà d’esperar a 2025.

Atenció. En el cas dels plans de previsió social empresarial i els concertats amb mutualitats de previsió social per als treballadors de les empreses, la disposició anticipada de drets derivats de primes, aportacions o contribucions realitzades amb almenys 10 anys d’antiguitat serà possible si així ho permet el compromís i es preveu en la corresponent pòlissa d’assegurança o reglament de prestacions.