ELS CANVIS QUE S’ACOSTEN EN MATÈRIA D’IVA

Amb data 14 de març de 2014, s’ha presentat al Consell de Ministres l’Informe de la Comissió d’experts per a la reforma del sistema tributari espanyol, que inclou 270 canvis tributaris concentrats en 125 propostes.

 

A continuació els informem amb més detall de les mesures fiscals propostes amb relació a l’IVA, que ens permeten fer una possible planificació fiscal de cara a la seva entrada en vigor que està prevista per a l’exercici 2015, un cop aprovat pel Govern, i sense perjudici dels canvis que puguin introduir en aquest Informe (el document dels experts servirà de guia al Govern que, en tot cas, no traslladarà totes les recomanacions a les lleis).

 

Les principals propostes es resumeixen en:

 

• Supressió d’exempcions en operacions interiors:

 

a)     Supressió d’algunes exempcions

b)     Manteniment d’altres per equiparació internacional (serveis financers, etc.)

 

• Definició de la base imposable:

 

c)      Crèdits impagats: el mateix tracte que en societats

d)     Règim d’IVA de caixa només per un període temporal limitat

 

• Canvis en els béns i serveis subjectes als diferents tipus:

 

e)     Tipus reduït (10%) només per a turisme, habitatge i transport de passatgers

f)       No alterar el gravamen de béns i serveis sotmesos al tipus superreduït (4%)

 

 

 

Exempcions en operacions interiors

 

En l’IVA hi ha dos tipus d’exempcions clarament diferenciades: exempcions plenes i exempcions limitades.

 

En el cas de les exempcions plenes, a l’empresari o professional que realitza l’entrega o presta el servei i que no repercuteix l’impost se li permet deduir l’IVA suportat en les adquisicions relacionades amb l’operació exempta, sempre que reuneixi tots els requisits per a la deducció. Són exempcions plenes les aplicables a les exportacions i operacions assimilades, operacions relatives a zones franques, dipòsits francs i altres dipòsits, règims duaners i fiscals i entregues intracomunitàries.

 

En el supòsit de les exempcions limitades, s’estableix l’exempció de l’entrega del bé o de la prestació del servei però no es permet deduir l’IVA suportat per l’empresari o professional en les adquisicions relacionades amb l’operació exempta.

 

Atenció. Les exempcions en operacions interiors són limitades, i no generen el dret a deduir l’IVA suportat en les adquisicions de béns i serveis utilitzats per a la realització de l’operació exempta.

 

Podem classificar-les en funció de la matèria a què afecten en:

 

A) Exempcions en operacions mèdiques i sanitàries.

B) Exempcions relatives a activitats educatives.

C) Exempcions socials, culturals, esportives.

D) Exempcions en operacions d’assegurança i financeres.

E) Exempcions immobiliàries.

F) Exempcions tècniques.

G) Altres exempcions.

 

La comissió d’experts proposa:

 

• Suprimir l’exempció relativa als serveis públics postals i a la venda de segells de correus per les distorsions de la competència que es poden estar generant amb la seva aplicació, quan sigui possible d’acord amb la normativa comunitària, així com limitar l’àmbit d’aplicació de l’exempció relativa als jocs d’atzar, loteries i apostes.

 

• Suprimir l’exempció dels serveis prestats per col·legis professionals, cambres oficials, organitzacions patronals i federacions que agrupin als anteriors i reduir (o introduir restriccions en la seva aplicació) l’exempció relativa a les entregues de béns i prestacions de serveis realitzades pels partits polítics.

 

• Eliminar el requisit que l’adquirent tingui dret a la deducció total de l’IVA suportat per poder exercitar la renúncia a l’exempció en les operacions immobiliàries i eliminar la tributació per l’impost sobre transmissions patrimonials de les entregues de béns immobles inclosos en les transmissions que quedin no subjectes a IVA per tractar-se d’unitats econòmiques autònomes, equiparant la seva tributació a l’aplicable per a la resta de les transmissions d’immobles entre empresaris.

 

• Aclarir els supòsits en què resulta aplicable l’exempció en l’arrendament d’edificis o parts d’ells destinats exclusivament a habitatges per eliminar les incerteses que la redacció vigent genera en l’actualitat.

 

• En la mesura que resulti compatible amb la normativa comunitària, considerar no subjectes a l’IVA els rendiments per la cessió a tercers de qualsevol classe de béns immobles per assimilació a la “no subjecció a l’IVA dels interessos i dividends obtinguts per préstecs o aportació de capitals mobiliaris”.

 

En relació amb les operacions financeres no es proposa la possibilitat d’introduir la renúncia a l’exempció – suggerida des de diversos àmbits a l’empara de l’habilitació de la normativa comunitària – sobre la base de les complexitats que comporta; no obstant això, se suggereix la seva introducció en la normativa comunitària (instant a l’Estat espanyol que en promogui la modificació) en relació amb les operacions d’assegurança.

 

Base imposable

 

Per complir amb un dels objectius fixats per la comissió de simplificar el sistema tributari es considera d’interès incloure mesures que harmonitzin el tractament fiscal que es dóna en els distints tributs. Aquest és el cas de les condicions establertes per a la modificació de la base imposable de l’IVA referida als crèdits que siguin totalment o parcialment incobrables respecte a les condicions establertes en la Llei de l’impost sobre societats (LIS) per als mateixos supòsits de fet. Bàsicament en el LIS s’exigeix que hagi transcorregut un termini de 6 mesos des del venciment de l’obligació, mentre que en la Llei de l’IVA el termini es fixa en 12 mesos.

 

En la Llei de l’IVA s’exigeix que el subjecte passiu hagi instat el cobrament mitjançant reclamació judicial, fet que no s’exigeix en la LIS, el que encareix extraordinàriament aquesta reclamació tenint en compte les costes de qualsevol reclamació judicial especialment en casos de crèdits d’imports petits.

 

D’altra banda, també s’hauria de tenir en compte els problemes de liquiditat que creen els crèdits totalment o parcialment incobrables, especialment en les pimes, problemes que es veuran agreujats en haver d’ingressar l’IVA repercutit però encara no cobrat, que ha justificat l’establiment de la modalitat d’IVA de caixa.

 

En conseqüència de tot l’anterior, la comissió formula la proposta següent:

 

• Simplificar les condicions exigides per a la modificació de la base imposable en els supòsits de crèdits incobrables, assimilant-les a les que s’exigeixen en l’àmbit de l’impost sobre societats per a la deduïbilitat de les pèrdues per deteriorament en aquests casos.

 

Devolucions a empresaris o professionals no establerts

 

Cal recordar que Llei de l’IVA estableix que els empresaris no establerts al territori d’aplicació de l’impost ni en la Comunitat, Illes Canàries, Ceuta i Melilla podran sol·licitar la devolució de l’IVA suportat per les adquisicions o importacions de béns o serveis realitzades al territori d’aplicació de l’impost sempre que estiguin establerts en un Estat en què existeixi reciprocitat de tracte a favor dels empresaris o professionals establerts al territori d’aplicació de l’impost, les Illes Canàries, Ceuta i Melilla. Aquesta obligació dificulta i encareix les adquisicions o importacions de béns i serveis procedents del territori d’aplicació de l’IVA, per part de comerciants o professionals no establerts.

 

En conseqüència de tot l’anterior, la Comissió formula la proposta següent:

 

• S’hauria de modificar la Llei de l’IVA suprimint el requisit de reconeixement de la reciprocitat de tracte fiscal per a la devolució de l’IVA suportat als empresaris o professionals no establerts al territori d’aplicació de l’impost.

 

Alguns aspectes de la gestió de l’impost: l’IVA de caixa

 

Com ja sabem, amb la finalitat d’atenuar els problemes de finançament de les petites i mitjanes empreses i amb efectes de l’1 de gener de 2014 es va implantar la modalitat de liquidar l’IVA aplicant el criteri de caixa en comptes del criteri de meritació.

 

Doncs bé, la comissió proposa l’eliminació del règim de caixa tan bon punt millori la situació de liquiditat i de finançament dels seus beneficiaris, atorgant per tant al règim un caràcter transitori. Això, amb base en les complexitats que per als destinataris de les operacions s’han posat de manifest amb ocasió de la introducció d’aquest règim.

 

Tipus impositius reduïts

 

La comissió proposa una reducció dels béns i serveis que tributen al tipus reduït del 10%, limitant la seva aplicació, per raons de política econòmica, exclusivament a l’habitatge, el sector turístic i el transport de viatgers i equipatges.

 

Proposen que es mantingui el 4% als béns i serveis actuals però en canvi només quedarien gravats al tipus reduït del 10% les entregues d’habitatges (a canvi s’incrementaria la tributació de la propietat en l’IRPF), els serveis relacionats d’hoteleria, donat l’important pes del turisme al nostre país, i els serveis de transport públic, en atenció als efectes positius per al conjunt de la societat (menor contaminació i congestió de grans urbs).

 

Per tant, passarien a tributar al tipus general béns tan bàsics com l’aigua i gran part dels aliments (el pa, llet, ous, formatges, fruites, cereals, hortalisses, llegums, tubercles continuarien gravats al 4%) així com serveis com la recollida de residus o la neteja de les vies públiques. L’increment de costos que això últim suposarà per als ens locals encarregats de la prestació d’aquests serveis públics implicarà, molt probablement, un increment dels impostos i taxes que els financen.

 

Reducció del frau fiscal en l’IVA

 

En relació amb la reducció del frau fiscal, les propostes de la comissió amb relació a l’IVA són:

 

• La reducció dels límits quantitatius per aplicar el règim simplificat i l’eliminació del recàrrec d’equivalència.

 

• Per a la detecció de bosses de frau fiscal s’haurien de reforçar els procediments de control creuat d’operacions utilitzant les dades d’identificació fiscal dels prestadors i destinataris de determinats serveis per despeses de reparacions o per pagaments a professionals.

 

• S’hauria de dotar de més mitjans a l’Agència Tributària per a la investigació de bosses de frau en les operacions intracomunitàries atès que el cost d’aquests mitjans quedaria suficientment compensat amb el rendiment que proporcionarien els recursos aplicats a aquesta finalitat.

NOU SISTEMA DE LIQUIDACIÓ DIRECTA DE COTITZACIONS A LA SEGURETAT SOCIAL (“PROJECTE CRET@”)

El nou sistema de liquidació directa de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) és, per ara, l’última fase de desenvolupament del Projecte Cret@ (control de recaptació per treballador a través d’Internet), principal projecte que té en marxa la Seguretat Social per a la recaptació de cotitzacions i que va començar el seu desenvolupament el 2008 mitjançant la implantació de RED Directo per a empreses amb menys de 15 treballadors.

 

En el nou sistema es canvia el model d’autoliquidació pel de facturació remesa per la TGSS suposant un important canvi tecnològic i de procediment:

 

• Càlcul per treballador de les quotes de cotització.
• Aplicació de trams temporals predefinits en el càlcul de les cotitzacions.
• Homogeneïtzació en el càlcul de la cotització (no hi poden haver interpretacions diferents).

 

El nou sistema està actualment en fase de proves. A partir de juny de 2014 estarà disponible per a usuaris seleccionats de programari de nòmines (16 empreses de nòmines formen part d’aquesta prova) la versió Beta que no exclourà de la presentació dels TC1 a través del Sistema RED.

 

El Sistema serà obligatori el 2015, però la seva incorporació es realitzarà mitjançant notificació, amb tres mesos de prova des de la notificació en què conviuran els dos sistemes, tret que l’obligat decideixi començar a transmetre abans per Cret@. Està previst que els últims a integrar-se siguin les administracions públiques.

 

 

Com funcionarà?

 

Cada mes, la TGSS remetrà un butlletí a l’empresa que estigui integrada en aquest sistema en què apareixeran les dades del treballador, se li aplicaran directament les bonificacions i determinarà les quotes socials que hagi d’abonar a la Seguretat Social.

 

Amb el desenvolupament i implantació del nou sistema, s’agilitarà el càlcul i pagament de les cotitzacions socials dels treballadors. Per a això, la Seguretat Social facilitarà a les empreses un esborrany en línia que només hauran de revisar i confirmar (de manera similar a com funcionen els esborranys de l’IRPF), per la qual substituirà l’actual model TC1.

 

Amb aquest projecte, la TGSS coneixerà la situació del treballador en tot moment, per exemple, si ha tingut canvis de contracte, una baixa mèdica o ha iniciat una bonificació. Això serà possible perquè disposarà d’una base de dades úniques que anivellarà amb organismes com el SEPE, les mútues, afiliació i l’INSS, la qual cosa li permetrà validar les dades de cotització.

 

Així, les empreses només hauran de comunicar una petita part de la informació, però hauran de mantenir un rigorós control de l’estat de l’afiliació de cadascun dels seus treballadors i vetllar perquè, cada mes, tots els seus treballadors estiguin consolidats amb la TGSS, ja que si amb l’actual sistema és la pròpia empresa la responsable del càlcul de la liquidació, en el Sistema Cret@ l’obligació de l’empresa consisteix a comunicar les dades necessàries a la Seguretat Social en termini, ja que en serà la responsable del càlcul de la liquidació.

 

Amb aquesta informació passem d’un sistema en el qual les empreses autoliquidaven les cotitzacions, a un sistema en el qual la TGSS facturarà a les empreses cotitzants.

 

Quins són els seus objectius?

 

Els objectius principals són:

 

• Disminuir els errors en assumir la TGSS l’aplicació de les regles de cotització i contrastar les dades amb caràcter previ a la liquidació.
• Millorar la transparència i la forma de relació amb les empreses basada en un sistema plenament telemàtic que elimina la necessitat d’actuacions presencials i en suport paper.
• Empreses i autoritzats obtindran importants beneficis amb aquest sistema de facturació, ja que a més de simplificar el compliment de les obligacions amb la Seguretat Social, la liquidació de quotes per la TGSS aporta més seguretat jurídica a les actuacions realitzades. D’altra banda, els treballadors tindran accés a la informació relacionada amb les seves cotitzacions a la Seguretat Social.

 

Segons la memòria d’impacte econòmic que acompanya a l’esborrany de l’avantprojecte, el Ministeri d’Ocupació calcula que ingressarà 143,8 milions d’euros més en eliminar cotitzacions per desocupació inferior a les que s’haurien de realitzar, i uns altres 27,5 milions en suprimir bonificacions indegudes.

 

Quan entra en vigor?

 

A partir de juny de 2014 les empreses podran enviar les cotitzacions a través d’aquest nou sistema, si bé serà obligatori a partir de gener de 2015.

 

Començarà a aplicar-se en les mes de juliol de 2014 amb l’objectiu que al desembre d’aquest any estigui implantat en el col·lectiu total, que correspon a 1,3 milions d’empreses que tenen al voltant de 13 milions d’assalariats. Durant aquest període coexistirà el model d’autoliquidació per les empreses i el de liquidació directa per la TGSS.

 

Avantprojecte de Llei

 

Com a punts a destacar de l’avantprojecte de llei que regula aquest nou sistema de liquidació, podem assenyalar els següents:

 

• Per realitzar la funció recaptatòria, la TGSS podrà concertar els serveis que consideri convenients amb les diferents administracions públiques o amb entitats particulars habilitades a l’efecte. L’habilitació haurà de ser aprovada en Consell de Ministres.

 

En un principi, la seva aplicació coincidirà en el temps amb l’actual model d’autoliquidació de quotes, així com amb el sistema de liquidació simplificada que utilitzen els treballadors del Règim especial de treballadors autònoms (RETA), dels treballadors del mar, dels empleats de la llar i dels treballadors agraris. En principi, està previst que sigui la Tresoreria General de la Seguretat Social la que efectuï la gestió liquidatòria i recaptatòria, si bé en l’avantprojecte s’obre la possibilitat d’habilitar per a això a altres administracions públiques o a entitats particulars, en aquest últim cas, mitjançant un concert de caràcter “temporal” i amb l’autorització prèvia del Consell de Ministres.

 

• La Seguretat Social determinarà la cotització corresponent a cada treballador «a sol·licitud del subjecte responsable del seu ingrés i quan les dades que hagi de facilitar permetin realitzar el càlcul de la seva liquidació». Però no procedirà a la liquidació de quotes dels treballadors que no figurin en alta en el règim de la Seguretat Social durant el període a liquidar, encara que s’haguessin facilitat les dades.

 

• En cas de no abonar les quotes en el termini legal s’aplicarà un recàrrec del 20% si s’abonen abans que es compleixi el termini d’ingrés establert en l’acta de liquidació o del 35% si se sobrepassa.

Canvis destacables del Sistema Cret@

 

1. Trams

 

Apareix el concepte de tram: la cotització i el càlcul de la quota es passarà a realitzar per trams de dies, sent cada tram la situació que tingui el treballador en el mes, que afecti la seva cotització i que sigui diferent de l’anterior tram.

 

2. Càlcul de les liquidacions

 

El càlcul de les liquidacions es farà per cadascun dels treballadors en comptes de fer-se per CCC.

 

3. Liquidacions parcials o totals, desaparició del TC1

 

L’empresa podrà sol·licitar a partir del dia 1 del mes següent, un esborrany de la liquidació, per conciliar-lo amb les dades que ella té. Ja no s’hauran d’informar imports de bonificacions, deduccions per pagaments delegats o els imports totals, les dades del TC1, sinó que la TGSS calcularà aquestes dades, automàticament, i els remetrà a les empreses a través del rebut de liquidació.

SOCIETAT CIVIL: CARACTERÍSTIQUES I AVANTATGES

En aquesta circular hem cregut convenient donar un repàs a una de les formes jurídiques possibles d’inici d’una activitat econòmica. Estem parlant de la societat civil, que és una senzilla forma d’associació entre persones amb un projecte empresarial comú. Els avantatges i inconvenients que ofereixen les societats civils són similars als dels autònoms. D’una banda la senzillesa en la seva creació i gestió, i fins i tot en la seva dissolució, i un mínim cost de tramitació dels seus actes, a més del fet que no hi hagi un capital social mínim, però també té desavantatges com la responsabilitat dels socis que és il·limitada, per la qual cosa els deutes en què incorri la societat transcendiran al patrimoni personal dels socis.

 

A continuació els indicarem quines són les seves característiques, els seus avantatges i inconvenients i el seu procés de constitució.

 

Definició

 

La societat civil és un contracte privat de col·laboració entre dues o més persones que desitgen realitzar conjuntament una activitat amb ànim de lucre. Aquestes persones podran optar entre aportar treball, la qual cosa els converteix en “socis industrials”, i/o béns o diners, la qual cosa els converteix en “socis capitalistes”.

 

Tot i que s’anomeni “societat”, una societat civil no té personalitat jurídica pròpia i no es considera una societat mercantil, per la qual cosa els seus membres han de tributar per l’IRPF i no per l’impost de societats.

 

No obstant això, la societat civil, encara que també té un patrimoni comunitari, es constitueix “expressament” per a la seva intervenció en el tràfic mercantil a fi d’obtenir beneficis, aportant cadascun dels socis els béns, diners o feina necessaris.

 

Igual que les comunitats de béns, és una opció recomanable en petits negocis que no exigeixin a penes inversions i que es prefereixi optar per una gestió senzilla.

 

Atenció. La societat civil es regeix pel Codi de Comerç en matèria mercantil i pel Codi Civil en matèria de drets i obligacions.

 

Característiques

 

• La societat civil no té personalitat jurídica pròpia.
• Es regeix pel Codi de Comerç en matèria mercantil i pel Codi Civil quant a drets i obligacions.
• Cada soci és deutor davant de la societat de l’aportació recollida en contracte i dels interessos corresponents en cas de demora. A més a més responen pels danys o perjudicis que poguessin causar-li. Per contra, la societat civil respon davant dels seus socis per les quantitats aportades i les obligacions que s’hagin pogut contreure.
• Pot haver-hi dos tipus de socis: socis capitalistes i socis industrials.
• El capital està format per les aportacions dels socis, tant en diners com en béns o indústria.
• Podrà tenir o no personalitat jurídica pròpia en funció que els seus pactes siguin públics o secrets.
• Quan els pactes siguin secrets es regiran per les disposicions relatives a la comunitat de béns.
• Poden revestir totes les formes reconegudes pel Codi de Comerç, segons l’objecte a què es destinin.
• El nombre mínim de socis serà de dos.
• La responsabilitat dels socis per deutes enfront de tercers és personal i il·limitada, és a dir, una vegada liquidat el patrimoni de la societat, si no arriba per cobrir els deutes, responen amb els seus béns presents i futurs. I ho fan de forma mancomunada davant tots els deutors que hi pugui haver.
• La societat civil admet diverses formes d’administració i representació: administrador únic, administradors mancomunats (tots han de signar) o solidaris (n’hi ha prou amb la signatura d’un, que obliga a la societat). En el cas de deutes davant de tercers contretes per la societat, l’administració ha de tenir els poders necessaris per representar-la.
• No hi ha capital mínim legal per a la seva constitució.
• Els socis tributen, per separat, en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). La societat civil no tributa per l’impost sobre societats.
• Règim de la Seguretat Social: els socis s’han de donar d’alta en autònoms, excepte en casos excepcionals.
• Una societat civil s’extingeix quan compleix la durada estipulada en contracte, per la finalització del seu objecte social o activitat, quan no es compleixen les aportacions, per mort, insolvència, o incapacitació d’un soci o per embargament del patrimoni social a causa dels deutes d’un soci.

 

Procés de constitució

 

• Tràmit privat: contracte privat en què es detalli la natura de les aportacions i percentatge de participació que cada soci té en les pèrdues i guanys de la Societat civil.
• Notari: escriptura pública (en el cas d’aportació de béns immobles o drets reals):
• Acte pel qual els socis fundadors procedeixen a la signatura de l’escriptura de constitució de la societat.
• Certificació negativa de la denominació acreditant la no existència d’una altra societat amb la mateixa denominació.
• Estatuts socials.
• Acreditació del desemborsament del capital social (en efectiu o mitjançant certificació bancària).
• Conselleries d’Hisenda de les comunitats autònomes: impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD)
• Agència Tributària (AEAT): número d’identificació fiscal

 

Posada en funcionament

 

• Agència Tributària (AEAT): alta en el Cens d’empresaris
• Agència Tributària (AEAT): impost sobre activitats econòmiques (exemptes les empreses de nova creació durant els dos primers exercicis) i presentació del contracte privat si la participació dels socis en la societat no és igualitària
• Tresoreria territorial de la Seguretat Social: afiliació i número de la Seguretat Social
• Tresoreria territorial de la Seguretat Social: alta en el Règim de la Seguretat Social dels socis treballadors i/o administradors
• Tresoreria territorial de la Seguretat Social: inscripció de l’empresa, afiliació i alta dels treballadors en el règim general de la Seguretat Social – Tràmits per al cas de contractació de treballadors
• Conselleria de Treball de la CCAA: comunicació d’obertura del centre de treball
• Inspecció Provincial de Treball: adquisició i legalització del llibre de visites
• Ajuntaments: alta en l’impost sobre béns immobles
• Inspecció Provincial de Treball: obtenció del calendari laboral
• Servei Públic d’Ocupació Estatal: alta dels contractes de treball
• Oficina Espanyola de Patents i Marques: registre de signes distintius
• Agència Espanyola de Protecció de Dades: registre de fitxers de caràcter personal
• Ajuntaments: llicència d’activitat

 

Avantatges i inconvenients de la societat civil

 

Els avantatges i inconvenients que ofereixen les societats civils són similars als dels autònoms. D’una banda la senzillesa en la seva creació i gestió, i fins i tot en la seva dissolució, i un mínim cost de tramitació dels seus actes, a més del fet que no hi hagi un capital social mínim.

 

Avantatges:

 

Començar l’activitat amb una societat civil permet estalviar costos i accelerar l’inici de l’activitat. Això és així per les raons següents:

 

• Constitució formal més senzilla i barata que una societat mercantil (es pot constituir en document privat), i no és necessària l’escriptura pública davant notari ni inscriure-les en el Registre Mercantil (excepte en cas d’existir aportacions en forma d’immobles o drets reals) ni aportació d’un capital inicial mínim.

 

• Posteriorment, també se simplifiquen els tràmits a realitzar, ja que, per exemple, no és obligatòria la presentació en el Registre Mercantil dels comptes anuals de la societat.

 

• És una fórmula àgil per a una col·laboració entre autònoms, especialment si la inversió que s’ha de realitzar és petita.

 

• No es requereix una comptabilitat normalitzada, igual que els autònoms només estan obligats a portar un llibre-registre de factures emeses, un altre de factures rebudes i un tercer de béns d’inversió. No estan obligades a fer públics els seus comptes.

 

Atenció. És una figura molt adequada per iniciar un projecte emprenedor. En qualsevol moment es pot transformar en una societat mercantil i si el projecte no acaba cristal·litzant es pot dissoldre de manera senzilla i barata, fet que no succeeix amb els projectes desenvolupats a través d’una SL o SA.

 

Inconvenients:

 

• Responsabilitat il·limitada dels socis davant deutes amb tercers. Per tant, si les coses van malament i la seva societat civil té deutes, vostè i el seu soci poden arribar a respondre’n amb el seu patrimoni personal.

 

• Es paga més impostos que amb una societat mercantil en el cas de guanyar bastants diners, ja que es tributa per l’IRPF (segons escala de gravamen variable, podent arribar fins al tipus màxim del 56% en alguna comunitat autònoma) en comptes de per l’impost de societats (tipus fixos entre el 20 i 30%).

 

Atenció. Fiscalment els socis tributen directament, i en funció de la seva participació, pels beneficis i/o pèrdues que la societat civil obté. Per tant aquestes rendes s’afegeixen a la resta de rendes personals del contribuent en la seva declaració de l’IRPF (socis que siguin persones físiques) o de l’IS (socis que siguin societats).

 

• No ofereix la mateixa imatge de permanència i solidesa que les societats mercantils. Les societats civils no representen en el tràfic jurídic la mateixa seguretat que les mercantils, per la qual cosa en la pràctica, moltes empreses utilitzen aquesta forma jurídica únicament de manera temporal per ser més senzilla la seva constitució i comptabilitat però una vegada l’empresa és capaç de generar un volum de facturació suficient es transforma en societat limitada o un altre tipus de societat mercantil.

Finalitza el termini per a les declaracions d’IVA, retencions i pagaments fraccionats

Li recordem que a l’abril ha de fer la presentació de l’IVA, de les retencions a compte de renda i del pagament fraccionat de societats (exercici  en curs) i renda (en aquest cas per a empresaris i professionals en estimació directa i objectiva), sense oblidar-nos que també podrà presentar per Internet la declaració anual 2013 de l’IRPF i de l’impost sobre el patrimoni des del 23 d’abril fins al 30 de juny (amb resultat a ingressar amb domiciliació en compte fins al 25 de juny). 

 

Atenció. Ja que entremig hi ha les festes de Setmana Santa, el termini de presentació amb domiciliació bancària per a les autoliquidacions que s’hagin de presentar el mes d’abril de 2014 serà de l’1 al 15 d’abril.

 

 

IVA, RETENCIONS I PAGAMENTS FRACCIONATS

 

El pròxim dia 21 d’abril s’ha de presentar i si escau procedir a l’ingrés del 1r TRIMESTRE 2014 corresponent a l’IVA i al pagament fraccionat de l’IRPF en relació a les activitats empresarials i professionals, així com a l’ingrés de les retencions sobre els lloguers de locals de negoci i sobre les rendes de capital.

 

En el cas de societats, els recordem també que el pròxim dia 21 d’abril finalitza el termini per presentar el primer pagament fraccionat de 2014 de l’impost sobre societats.

 

Aquelles societats que tinguin la condició de gran empresa (volum d’operacions superior a 6.010.121,04 euros durant els 12 mesos anteriors a l’inici del període impositiu a compte del qual es realitzen els pagaments fraccionats), han de presentar obligatòriament el model 202, amb independència que no hagin d’efectuar cap ingrés en concepte de pagament fraccionat.

 

El model 202 s’ha de presentar obligatòriament per via telemàtica (encara que en conseqüència fos “quota zero”), sempre observant el termini màxim de presentació, que finalitza el pròxim 21 d’abril (tret que es domiciliï el pagament, en aquest cas el termini de presentació finalitza el pròxim 15 d’abril).

 

Per aquest motiu, els preguem que, com més aviat millor, ens facilitin tota la documentació així com aquelles dades que els sol·licitem per poder realitzar la confecció  i presentació de les declaracions.