CONVOCATÒRIA DE LA JUNTA GENERAL DE SOCIS

Recordi que els administradors convocaran la junta general sempre que ho considerin necessari o convenient per als interessos socials, i en tot cas, en les dates o períodes que determinin la llei i els estatuts. Comprovi en els estatuts de la seva societat la forma en què s’han de convocar les juntes, i compleixi de manera estricta els requisits que s’indiquin.

Li recordem que d’acord amb la Llei de societats de capital, les juntes generals de les societats mercantils, tant ordinàries com extraordinàries, són convocades pels administradors, els qui hauran de convocar-les quan ho estimin necessari o convenient per als interessos socials i, en tot cas, en les dates que determinin la Llei o els estatuts socials.

 

Socis minoritaris (5% del capital social)

 

Tingui present que els administradors estaran obligats a convocar la Junta quan ho sol·licitin un o diversos socis que representin almenys el 5% del capital social. En aquest cas, la junta s’haurà de convocar perquè se celebri dins dels 2 mesos següents a la data en la qual els administradors haguessin estat requerits notarialment per convocar-la, i l’ordre del dia de la convocatòria haurà d’ajustar-se al sol·licitat pels socis.

 

Recordi també que:

 

• Si el soci té el 5% o més del capital, pot examinar (al domicili social i acompanyat d’un comptable) la documentació suport dels comptes (per exemple, la comptabilitat). En tot cas, els seus drets es limiten a “examinar”, i no hi ha l’obligació de lliurar-li còpia.

 

• Així mateix, pot sol·licitar informacions o aclariments sobre els assumptes a tractar.

 

¿Què és la convocatòria judicial de junta general?

 

Quan la junta general no és convocada pels administradors en el termini que estableixen la llei o els estatuts socials, o quan els administradors no atenen la sol·licitud de convocatòria efectuada pels socis, el jutge corresponent al domicili social de la societat podrà convocar-la a sol·licitud de qualsevol soci i prèvia audiència dels administradors.

 

També la convocarà el jutge del domicili social, a sol·licitud de qualsevol soci, per nomenar administradors, en el cas que hagués mort l’administrador únic, tots els administradors solidaris o qualsevol dels mancomunats.

 

La convocatòria de la junta pel jutge s’haurà de fer en el termini d’un mes comptat des de la data de la sol·licitud que li formuli el soci.

 

¿Com s’efectua la convocatòria?

 

Amb caràcter general, es convoca mitjançant un anunci que es publica a la pàgina web de la societat si n’hi hagués i si s’hagués inscrit i publicat en la forma establerta en la Llei de societats de capital. En cas contrari, l’anunci es publicarà en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil i en un dels diaris de més circulació en la localitat del domicili social.

 

D’altra banda, els estatuts de la societat poden preveure en substitució del sistema de convocatòria anteriorment assenyalat, que aquesta convocatòria es faci mitjançant una comunicació individual i escrita, per un mitjà que asseguri la recepció de l’anunci, dirigida a tots els socis al domicili del soci que consti en la documentació de la societat.

 

Atenció. Comprovi en els estatuts de la seva societat la forma en què s’han de convocar les juntes. A aquests efectes, és freqüent que els estatuts assenyalin que ha de convocar als socis enviant-los una “comunicació individual i escrita” per burofax o carta certificada amb justificant de recepció (tots dos sistemes són vàlids). Enviï la convocatòria al domicili que consta en el llibre registre de socis. Però si li consta que el domicili que apareix en el llibre ja no és el correcte, enviï-la també al domicili actual (en aquest cas s’evita que el soci al·legui després que no ha rebut la convocatòria).

 

Finalment, els estatuts de la societat poden preveure mecanismes addicionals de publicitat o imposar un sistema d’alerta electrònica als socis dels anuncis que s’incloguin a la pàgina web de la societat.

 

Quin ha de ser el contingut de l’anunci de convocatòria?

 

L’anunci de convocatòria ha d’expressar:

 

• el nom de la societat;
• la data i l’hora de la junta;
• l’ordre del dia (els assumptes que tractarà la junta: aprovar la gestió de l’administrador, els comptes de l’exercici anterior i l’aplicació del resultat);
• el càrrec de la persona que fa la convocatòria.

 

Indiqui expressament que qualsevol soci té dret a obtenir, de forma immediata i gratuïta, els documents que se sotmetran a l’aprovació de la junta (és a dir, una còpia dels comptes, a més de l’informe de gestió i el d’auditoria, si escau).

 

Atenció. Cal tenir en compte que entre la convocatòria i la data prevista per a la reunió hi ha d’haver un termini mínim d’un mes si es tracta de societats anònimes i de 15 dies si són societats limitades. Comprovi si els estatuts estableixen un termini superior.

 

Hi pot haver una segona convocatòria?

 

Únicament en les societats anònimes es pot preveure en l’anunci que es publiqui una segona convocatòria per al cas que no arribi a celebrar-se la primera, amb un termini mínim de 24 hores entre ambdues convocatòries.

 

En les societats limitades només hi pot haver una convocatòria.

 

Atenció. Els acords que adopti la junta general de la societat s’hauran de fer constar en el llibre d’actes de la societat.

CONVENI COL•LECTIU DE TREBALL PER A PERRUQUERIES, INSTITUTS DE BELLESA I GIMNASOS

Aquest mes hem resumit el Conveni Col·lectiu estatal que regula les condicions de treball de totes les empreses, qualsevol que sigui la forma jurídica que adoptin, l’activitat de la qual sigui la de perruqueries, instituts de bellesa i gabinets d’estètica, salons de *manicura, pedicura i depilació, i establiments de banys, saunes i gimnasos.

A continuació volem informar-los sobre el resum del conveni col·lectiu estatal que regula les condicions de treball de totes les empreses, sigui quina sigui la forma jurídica que adoptin, l’activitat de les quals sigui la de:

• Instituts de bellesa i gabinets d’estètica.
• Salons de manicura, pedicura i depilació.
• Establiments de banys, saunes i gimnasos.

Així mateix, queda comprès en aquest conveni el personal que presti funcions característiques d’aquestes activitats en sanatoris, col·legis, centres d’esbarjo, hotels, balnearis, espectacles públics, clíniques, etc., tret que aquest personal estigués inclòs en altres convenis col·lectius que afectin amb caràcter general a les empreses de qui depenen.

Àmbit temporal

 

El present conveni col·lectiu va entrar en vigor el dia 1 de gener de 2014, fos quina fos la seva data de publicació en el BOE i mantindrà la seva vigència fins al 31 de desembre de 2017.

 

Els efectes econòmics iniciaran la seva vigència en data 1 de gener de 2014.

 

Durant la vigència del conveni els membres de la comissió negociadora podran negociar la seva revisió, sempre que ho sol·licitin o bé la totalitat de la part empresarial o bé la totalitat de la part sindical.

 

La part sol·licitant comunicarà a la resta dels membres la seva intenció quin article, articles o assumptes vol negociar-ne la revisió. La reunió, s’haurà de realitzar en el termini de 15 dies des que se sol·liciti.

 

Perquè existeixi acord, es requerirà, en qualsevol cas, el vot favorable de la majoria de cadascuna de les parts sindical i empresarial.

 

Si no s’aconsegueix un acord, les parts hauran de recórrer als procediments establerts en l’article 39 del present conveni col·lectiu.

ACLARIMENT D’HISENDA SOBRE LA LIMITACIÓ DE LA DEDUÏBILITAT DE DESPESES FINANCERES EN L’IMPOST SOBRE SOCIETATS

Hisenda ha emès una nota explicativa que indica que si en un any les despeses financeres netes queden per sota del 30% del benefici operatiu, l’excés pot incrementar el límit aplicable sobre les despeses financeres dels 5 anys següents.

Com ja sap, l’article 16 de la Llei de l’impost sobre societats (LIS) regula la limitació a la deduïbilitat de les despeses financeres en l’impost de societats. Encara que la majoria d’empreses poden deduir totes les seves despeses financeres sense problemes, des de 2012 aquesta norma estableix certs límits. L’import de les despeses financeres netes (és a dir, la diferència entre despeses i ingressos financers) que es poden deduir cada exercici té com a límit el més gran de:

 

• El 30% del benefici operatiu (que en general és el resultat d’explotació menys amortitzacions, deterioracions i ingressos per venda d’actius i més dividends).

 

• Un milió d’euros. És a dir, encara que les despeses financeres netes superin el límit del 30%, si no superen el milió d’euros l’empresa pot deduir-los íntegrament.

 

Què succeeix amb les despeses financeres no deduïdes? Es perden?

 

No. Les despeses financeres no deduïdes no es perden; es poden addicionar a les despeses financeres dels anys següents (a partir de 2015, sense límit temporal), i seran deduïbles amb les mateixes limitacions.

 

A l’apartat 2n d’aquest article 16 de la LIS, es disposa que quan les despeses financeres netes del període impositiu no arribessin al límit del 30% del benefici operatiu, la diferència entre tots dos es podrà addicionar al límit del 30% del benefici operatiu d’aquells períodes impositius que concloguin en els 5 anys immediats i successius.

 

Nota de l’AEAT

 

No obstant això, aquesta regla ha generat molts dubtes a l’hora de posar-la en pràctica. Per això la Sotsdirecció General d’Ordenació Legal i Assistència Jurídica de l’AEAT ha emès la Nota 1/15 de 3 de febrer de 2015, per aclarir com ha d’operar el doble límit previst en l’art. 16 de la Llei 27/2014 de l’impost sobre societats (anterior art. 20 del TRLIS) que fa referència a la deduïbilitat de les despeses financeres, i especialment per aclarir la forma en què s’ha “d’addicionar”, dins dels 5 anys següents i successius, la diferència de benefici operatiu que no hagués determinat la deduïbilitat de la despesa financera neta en un període impositiu.

 

En relació amb la interpretació d’aquest precepte hem de tenir en compte així mateix que la Direcció general de Tributs (DGT) va dictar la Resolució de 16 de juliol de 2012 (publicada en el BOE de 17 de juliol de 2012), amb l’objecte de delimitar els criteris interpretatius necessaris aplicables al llavors vigent article 20 del TRLIS, actualment article 16 de la LIS. No obstant l’anterior, hi ha determinades qüestions que han generat problemes en la pràctica i són les que centren l’objecte d’aquesta Nota per part de l’AEAT.

 

Per arribar al supòsit concret que es regula a l’apartat 2n s’han de donar les següents premisses:

 

• Que les despeses financeres netes del període impositiu no arribin al límit del 30 per cent del benefici operatiu.

 

• Que en algun dels períodes impositius que concloguin en els 5 anys immediats i successius, les despeses financeres netes superin el límit del 30 per cent del benefici operatiu del període impositiu. Una vegada que es donen aquestes dues circumstàncies hi pot haver dues possibles interpretacions sobre com ha d’avocar a futur la diferència del benefici operatiu pendent d’aplicar que s’hagués produït en un període impositiu:

 

1.- Entendre que el límit del benefici operatiu és un límit acumulat compost per la suma del 30 per cent del benefici operatiu del període impositiu i per la diferència pendent dels períodes impositius anteriors (dins dels 5 anys); una vegada superat aquest límit s’admetria en tot cas la deduïbilitat de despeses financeres netes del període impositiu per 1 milió d’euros. És a dir, la referència de la LIS a 1 milió d’euros s’ha d’entendre com un mínim a deduir en el període impositiu una vegada que s’hagi aplicat el límit acumulat format pel 30 per cent del benefici operatiu del període impositiu i per la diferència pendent que s’avoqui d’exercicis anteriors.

 

2.- Entendre que la diferència que s’avoca de períodes impositius anteriors s’aplica exclusivament sobre la part de les despeses financeres netes del període impositiu que superi el límit del 30 per cent del benefici operatiu i 1 milió d’euros. Desapareix la idea del límit acumulat, ja que la diferència de benefici operatiu pendent de períodes impositius anteriors s’aplica amb posterioritat a l’establert a l’apartat 1 (30 per cent del benefici operatiu del període impositiu i en tot cas 1 milió d’euros).

 

INTERPRETACIÓ DE L’AEAT

 

L’AEAT es decanta per la PRIMERA interpretació que en cas que hi hagi benefici operatiu d’un període impositiu que no hagués determinat la deduïbilitat de la despesa financera neta en aquell període impositiu, la diferència entre tots dos s’addicionarà al límit del 30 per cent del benefici operatiu de qualsevol dels períodes impositius que concloguin en els 5 anys següents i successius, amb un límit conjunt que s’aplicarà amb anterioritat al límit mínim d’1 milió d’euros. Per tant, només després que les despeses financeres netes del període impositiu hagin superat aquest límit conjunt és quan entrarà en joc el límit mínim d’1 milió d’euros.

 

Finalment, respecte a l’ordre en què ha d’operar cadascun dels límits relatius al benefici operatiu (una espècie de LIFO de benefici operatiu), assenyala que la DGT en la seva resolució de 16 de juliol de 2012, ja va resoldre aquest tema, entenent que en primer lloc s’aplica el propi límit del període impositiu (es refereix al 30 per cent del benefici operatiu del període impositiu) i addicionalment i amb posterioritat a aquest, és quan es deduiran les despeses financeres netes fins a arribar a la diferència que prové de períodes impositius anteriors.

 

EXEMPLE:

 

Una empresa té com DFN (despesa financera neta):

 

Any 0: 800.000.

Any 1: 1.200.000.

 

Límit del BO (benefici operatiu):

 

Límit anual de l’any 0 30% BO = 1.150.000

Límit acumulat: límit anual de l’any 1 30% BO + Diferència pendent de l’any 0 = 950.000 als quals s’addicionarà 350.000 (1.150.000 – 800.000) de l’exercici anterior = 1.250.000

 

	ANY 0	ANY 1
LÍMIT BENEFICI OPERATIU (BO)	Deduïble any o: 800.000   BO any 0 a addicionar en els 5 anys següents i successius: 360.000 (1.150.000 – 800.000)	Deduïble any 1:       950.000 Deduïble de l’any 0: 250.000   BO any 0 pendent d’addicionar en els 4 anys següents i successius: 100.000 (350.000 – 250.000)
LÍMITE 1 MILLÓN EUROS	Any 0: 0	Any 1: 0

 

Explicació de l’exemple:

 

1. A) L’any 1 les DFN superen el 30 per cent del BO del propi període impositiu. Fins a aquest import serà fiscalment deduïble íntegrament (950.000 euros).

 

1. B) Addicionalment, l’excés de DFN de l’any 1 es podrà deduir fins al límit del BO que s’arrossegui dels 5 períodes impositius anteriors (250.000 euros). El BO de l’any 0 pendent d’addicionar en els 4 anys següents i successius (a partir de l’any 1 ja només quedarien 4 anys): 100.000 (350.000 – 250.000).

 

1. C) Si encara així hi hagués DFN del període impositiu pendents de deduir perquè el seu import era superior al del límit conjunt, cosa que no succeeix en l’exemple, és quan haurem de comprovar si el total deduït en el període impositiu és superior o inferior a 1 milió d’euros:

 

• Si el que s’ha deduït en el període impositiu ja fos superior a 1 milió d’euros: no hi haurà possibilitat de deduir més DFN.

 

• Si el que s’ha deduït en el període impositiu fos inferior a 1 milió d’euros: es podrà deduir fins a l’import d’1 milió. Si bé no quedaria benefici operatiu per avocar als períodes impositius següents.

 

S’acosta la cita amb hisenda: declaracions de renda i patrimoni 2014

Com tots els anys per aquestes dates, hisenda obre les seves portes perquè tots els contribuents aclareixin els seus comptes i presentin, si escau, les declaracions de renda i patrimoni. Com a novetat per aquest any, s’estableix una única data d’inici de presentació de la declaració per via electrònica a través d’Internet: entre els dies 7 d’abril i 30 de juny de 2015, tots dos inclusivament, tant per a la presentació d’esborranys, com de declaracions presentades amb programes d’ajuda.

 

 

Ens permetem recordar-li que un any més arriba la cita amb hisenda i que s’inicia la CAMPANYA DE RENDA I PATRIMONI de l’exercici 2014.

 

Al BOE del dia 19 de març de 2015, s’ha publicat l’Ordre HAP/467/2015 per la qual s’aproven els models de declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i de l’impost sobre el patrimoni (IP), exercici 2014 i s’estableixen els procediments d’obtenció o posada a disposició, modificació i confirmació de l’esborrany de declaració de l’IRPF.

 

Aquest any, a part de la complexitat d’altres campanyes, la declaració de la renda porta a més algunes novetats importants, alguna d’elles aprovada per la recent reforma fiscal.

 

Per això, a continuació els oferim un resum de les principals alertes i novetats a tenir compte per a la presentació de les declaracions de renda i patrimoni 2014.

 

La declaració de l’IRPF es pot presentar, per via electrònica a través d’Internet, entre els dies 7 d’abril i 30 de juny de 2015, tots dos inclusivament, i es pot domiciliar el pagament de la totalitat o del primer termini fins al 25 de juny de 2015. Per altres mitjans es pot presentar entre els dies 11 de maig i 30 de juny de 2015, tots dos inclusivament. És obligatòria la presentació per via electrònica per als contribuents de l’IRPF obligats a presentar l’impost sobre el patrimoni (la presentació de la declaració corresponent a aquest impost s’haurà d’efectuar obligatòriament a través d’Internet). En cas de fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis, el segon s’ha d’ingressar, com a màxim, el dia 5 de novembre de 2015.

 

Dates que no ha d’oblidar:

 

• 7 d’abril: començament de la campanya per sol·licitar l’esborrany de la renda 2014, així com el número de referència de l’esborrany i les dades fiscals. També es podrà confirmar l’esborrany, i començament del termini per presentar la declaració de la renda i patrimoni 2014 per Internet.
• 11 de maig: inicio de la presentació de declaracions no telemàtiques i confirmació de l’esborrany per altres vies diferents de la via electrònica: renda i patrimoni 2014 en oficines, entitats financeres i altres col·laboradores.
• 25 de juny: últim dia per presentar declaracions i esborranys a ingressar, amb domiciliació bancària.
• 30 de juny: últim dia per presentar declaracions i esborranys de renda i de patrimoni 2014. FI DE LA CAMPANYA DE RENDA 2014.

• 31 de desembre: tancament de l’any fiscal 2015 i data límit perquè hisenda procedeixi a ingressar la devolució de la renda dins del termini legal. En cas que no ho faci, l’AEAT haurà d’abonar interessos de demora a les quantitats degudes.

 

• Recordi que en cas de fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis (60% i 40%), el segon s’ha d’ingressar, com a màxim, el 5 de novembre de 2015.

 

Estic obligat a presentar la declaració de renda o patrimoni 2014?

 

IRPF: amb caràcter general, estan obligats a declarar (sigui confirmant un esborrany o presentant una declaració) tots els contribuents persones físiques residents a Espanya, que hagin obtingut en 2014 rendes subjectes a l’impost. No obstant això, no existeix obligació de declarar quan es perceben solament les següents rendes:

 

1. Rendiments del treball:

 

• Límit de 22.000 € quan la renda es percebi d’un sol pagador o es percebin rendiments de més d’un pagador i concorri qualsevol de les dues situacions següents:

 

• Que la suma de les rendes obtingudes pel segon pagador i posteriors no superin els 1.500 €.
• Quan el que es percebi sigui pensions de classes passives i el tipus de retenció es determini pel procediment especial previst a aquest efecte.

 

• Límit de 11.200 € quan es doni qualsevol de les següents situacions:

 

• Que el rendiment procedeixi de més d’un pagador i la suma de les rendes obtingudes pel segon i restants pagadors superin els 1.500 €.
• Que el rendiment correspongui a pensions compensatòries.
• Que el pagador no tingui obligació de retenir.
• Que es percebin rendiments del treball subjectes a tipus fix de retenció.

 

1. Rendiments de capital mobiliari o guanys patrimonials subjectes a retenció o ingrés a compte quan les percepcions siguin inferiors a 1.600 €.

 

1. Rendes immobiliàries imputades, rendiments íntegres del capital mobiliari no subjectes a retenció derivats de lletres del Tresor i subvencions per a l’adquisició d’habitatges protegits o de preu taxat amb el límit conjunt de 1.000 €.

 

1. Tampoc existeix obligació de declarar: quan s’obtinguin exclusivament rendiments íntegres del treball, de capital o d’activitats econòmiques així com guanys patrimonials, amb el límit conjunt de 1.000 € i pèrdues patrimonials de quantia inferior a 500 €, en tributació individual o conjunta.

 

Atenció: a l’efecte de la determinació de l’obligació de declarar en els termes anteriorment relacionats, no es tindran en compte les rendes exemptes ni les rendes subjectes al nou gravamen especial sobre determinades loteries i apostes.

 

Malgrat l’anterior estan obligats a declarar:

 

• Els contribuents que tinguin dret a alguna de les següents deduccions i desitgin exercitar-ne el dret:

 

• Per adquisició d’habitatge.
• Per compte estalvi empresa.
• Per doble imposició internacional.

 

• Els contribuents que realitzin aportacions al patrimoni protegit de discapacitats o a sistemes de previsió social, si desitgen exercitar el dret a la reducció de l’impost.

 

• Els contribuents que desitgen obtenir devolucions per:

 

• Retencions, ingressos a compte o pagaments fraccionats.
• Deducció per maternitat.
• Les retencions per l’impost sobre la renda de no residents quan s’hagi adquirit la residència el 2014.

 

Estan obligats a presentar declaració en model ordinari (no poden utilitzar l’esborrany):

 

• Els contribuents que desenvolupin activitats econòmiques (empresaris, professionals, agricultors, ramaders, etc.).
• Els qui percebin rendiments del capital mobiliari no subjectes a retenció o ingrés a compte.
• Els qui hagin tingut guanys patrimonials no subjectes a retenció o ingrés a compte i qualsevol tipus de subvenció qualificada de rendiment d’activitats econòmiques.
• Els contribuents amb imputació de rendes immobiliàries que procedeixin de més de vuit immobles.
• Els contribuents perceptors de rendiments del capital immobiliari, en tots els casos i/o de rendiments derivats de l’arrendament o cessió de béns.
• Els socis, hereus, comuners o partícips d’entitats en règim d’atribució de rendes que realitzin activitats econòmiques.

 

Impost sobre el patrimoni: estaran obligats a presentar declaració per aquest impost, sigui per obligació personal o per obligació real, els subjectes passius la quota tributària dels quals, determinada d’acord amb les normes reguladores de l’impost i una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedissin, resulti a ingressar, o quan, no donant-se aquesta circumstància, el valor dels seus béns o drets, determinat d’acord amb les normes reguladores de l’impost, resulti superior a 2.000.000 d’euros.

 

 

 

Quines novetats trobarem a la declaració de l’IRPF 2014?

 

Quant a les novetats a la declaració de l’IRPF podem destacar les següents (la majoria d’elles motivades per modificacions efectuades en la Llei de l’impost, i sense perjudici de les normes aprovades per les comunitats autònomes en matèria de tributs cedits):

 

• La principal novetat reflectida en el model de declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques 2014, té per objecte permetre la compensació de les rendes negatives de la base de l’estalvi derivades de deute subordinat o de participacions preferents, o de valors rebuts a canvi d’aquests instruments, generades amb anterioritat a l’1 de gener de 2015, amb altres rendes positives incloses a la base de l’estalvi, o a la base general procedents de la transmissió d’elements patrimonials.

 

• Per a això es permet que la part dels saldos negatius de qualsevol dels dos components de la base imposable de l’estalvi que procedeixi d’aquestes rendes (preferents i subordinada) es puguin compensar amb el saldo de l’altre component de la base imposable de l’estalvi, quan aquest sigui positiu.
• Si després d’aquestes compensacions, quedés saldo negatiu el seu import es podrà compensar amb el mateix procediment en els quatre exercicis següents.
• El primer any d’aplicació d’aquest procediment especial de compensació serà 2014. No obstant això, es podran compensar no només les parts de saldos negatius derivades d’aquests conceptes generades en 2014, sinó també les generades en els anys 2010 a 2013, sempre que es compensin en el termini de 4 anys des que es van generar.
• Addicionalment, en 2014, si després d’aquesta compensació quedés saldo negatiu, i el saldo dels guanys i pèrdues patrimonials que s’integren a la base imposable general fos positiu, aquest saldo negatiu derivat de preferents i deute subordinat es podrà compensar amb la part d’aquest saldo positiu de la base imposable general que es correspon amb guanys patrimonials derivats de la transmissió d’elements patrimonials.
• Per permetre la màxima compensació possible en el cas que aquests rendiments o pèrdues derivats de deute subordinat o participacions preferents concorrin amb altres rendiments negatius o pèrdues d’una altra naturalesa s’entendrà que el procés de compensació general afecta en primer lloc a aquestes últimes rendes, de manera que es possibilita que el nou procediment afecti el volum més gros possible de rendes negatives.

 

Altres novetats a tenir en compte a la declaració de renda de l’exercici 2014 són:

 

• Modificació del tipus de retenció i ingressos a compte sobre determinats rendiments professionals: amb efectes des de l’entrada en vigor del Reial decret-llei 8/2014, de 4 de juliol (5 de juliol de 2014), les retencions i ingressos a compte sobre els rendiments professionals serà el 15% quan el volum de rendiments íntegres d’aquestes activitats corresponent a l’exercici immediat anterior sigui inferior a 15.000 euros i representi més del 75% de la suma dels rendiments íntegres d’activitats econòmiques i del treball obtinguts pel contribuent en aquest exercici. Els contribuents hauran de comunicar al pagador dels rendiments la concurrència d’aquesta circumstància, i el pagador queda obligat a conservar la comunicació degudament signada.

 

• Exempcions de guanys patrimonials com a conseqüència de la dació en pagament o de l’execució hipotecària que afecti a l’habitatge habitual: amb efectes des de l’1 de gener de 2014 i exercicis anteriors no prescrits, es declaren exempts els guanys patrimonials:

 

• Que derivin de la transmissió de l’habitatge habitual del deutor o del garant del deutor.
• Que la transmissió sigui per dació en pagament o en execució hipotecària judicial o notarial.
• Que sigui per a la cancel·lació de deutes garantits amb hipoteca que recaigui sobre aquest habitatge habitual contrets amb una entitat de crèdit o una altra entitat que de manera professional, realitzi l’activitat de concessió de préstecs o crèdits hipotecaris.
• És necessari que el propietari de l’habitatge habitual no disposi d’altres béns o drets en quantia suficient per satisfer la totalitat del deute i evitar l’alienació de l’habitatge.

 

• Fons d’inversió: d’acord amb la Llei 16/2013, de 29 d’octubre, s’exclou del límit de la lletra b) de l’article 96 LIRPF a determinats guanys patrimonials sotmesos a retenció. La Llei 16/2013 ha introduït modificacions en la Llei 35/2003, de 4 de novembre, d’institucions d’inversió col·lectiva, referent a la comercialització al mercat interior mitjançant comptes globals («comptes òmnibus») dels fons d’inversió constituïts a Espanya. La implantació d’aquest nou sistema de comercialització dels fons d’inversió espanyols, requereix efectuar canvis en la normativa tributària que afecten fonamentalment a l’obligació de retenció i informació que ha d’assumir el comercialitzador dels fons, la qual cosa implica modificar determinades disposicions de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

 

• En sintonia amb aquesta nova regulació la Llei de l’IRPF, incloent una excepció a l’exclusió de l’obligació de declarar referent als guanys patrimonials sotmesos a retenció.
• La nova redacció exclou als guanys patrimonials procedents de transmissions o reemborsaments d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva en els quals la base de retenció no procedeixi determinar-la per la quantia a integrar a la base imposable. Per tant, quan la base de retenció no s’hagi determinat en funció de la quantia a integrar a la base imposable, el guany patrimonial obtingut no es podrà computar com a guany patrimonial sotmès a retenció o ingrés a compte a l’efecte dels límits excloents de l’obligació de declarar.
• S’estableix l’obligació d’informació per a les entitats comercialitzadores dels fons d’inversió.
• S’inclouen a les entitats comercialitzadores dels fons d’inversió en l’obligació d’informar dels partícips inclosos en els seus registres.
• S’inclou entre les entitats amb obligació de subministrar informació a les entitats comercialitzadores de fons d’inversió domiciliats a Espanya.
• Com a conseqüència del nou sistema de comercialització dels fons espanyols, es modifica la Llei de l’IRPF, per incloure dins de l’obligació de subministrament d’informació a les entitats comercialitzadores en territori espanyol d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectives domiciliades a Espanya.

 

• Nova regulació del règim tributari de les participacions preferents i de determinats instruments de deute. La Llei 10/2014, de 26 de juny, d’ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit, que va entrar en vigor amb caràcter general el 28 de juny de 2014, i la seva disposició addicional primera, regula el règim fiscal de les participacions preferents i de determinats instruments de deute, derogant per a això la seva regulació anterior continguda en la disposició addicional segona de la Llei 13/1958, de 25 de maig, de coeficients d’inversió, recursos propis i obligacions d’informació dels intermediaris financers.

 

• S’estableixen determinades mesures aplicables a les persones i béns afectats pels danys causats al gener i febrer de 2014 per les tempestes de vent i mar esdevingudes en la façana atlàntica i la costa cantàbrica espanyoles (Reial decret-llei 2/2014, de 21 de febrer).

 

• D’altra banda, d’acord amb la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2014:

 

• S’actualitzen els coeficients aplicables al valor d’adquisició, en un 1% (pel que fa als de l’any anterior), a l’efecte de determinar el guany o pèrdua patrimonial que es posi de manifest en la transmissió d’immobles no afectes a activitats econòmiques que s’efectuïn durant l’any 2014, amb la finalitat d’evitar les plusvàlues monetàries. Pel que fa als coeficients aplicables als béns immobles afectes a activitats econòmiques assenyalar que es mantenen els mateixos que en 2013.

 

• Es prorroga per a l’exercici 2014 la reducció del 20% del rendiment net d’activitats econòmiques per creació o manteniment d’ocupació.

 

• Es prorroga per a l’exercici 2014 el gravamen complementari a la quota íntegra estatal establert per als exercicis 2012 i 2013 i aplicable tant a la base liquidable general com de l’estalvi. En conseqüència amb això, també es prorroga per a l’exercici 2014 l’increment de l’escala per calcular el tipus general de retenció dels perceptors de rendiments del treball, el tipus de retenció del 42% per als administradors i membres del consell d’administració i els tipus de retenció del 21% (premis que es lliurin com a conseqüència de la participació en jocs, concursos, rifes o combinacions aleatòries, guanys patrimonials derivats de les transmissions o reemborsaments d’accions i participacions d’institucions d’inversió col·lectiva, rendiments procedents de l’arrendament o sotsarrendament de béns immobles urbans, etc.).

 

• Igual que en anys anteriors les despeses i inversions efectuats l’any 2014 per habituar als empleats a l’ús de noves tecnologies de la comunicació i de la informació (quan la seva utilització solament es pugui realitzar fos del lloc i horari de treball), continuaran tenint la consideració de despeses de formació i retribució en espècie.

 

• S’estableix la compensació fiscal, en l’exercici 2014, pels qui obtinguin rendiments de capital mobiliari procedents d’actius financers o assegurances de vida o invalidesa contractats abans del 20 de gener de 2006 amb un període de generació superior a dos anys.

 

• S’estableix l’interès legal dels diners en un 4% fins a 31 de desembre de 2014 i l’interès de demora al fet que es refereix l’article 26.6 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, en el 5%. Durant el mateix període, l’interès de demora al fet que es refereix l’article 38.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, serà del 5%.

 

• Es determina l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) per 2014, fixant la quantia anual, en 7.455,14 € anuals, tret que expressament s’excloguin les pagues extraordinàries, en aquest cas serà de 6.390,13 €.

 

• Finalment, d’acord amb la Llei 26/2014 de la reforma fiscal de la LIRPF, es limita a la quantitat de 180.000 € per cada any de servei prestat que es computi a l’efecte de determinar la quantia de la indemnització obligatòria, l’exempció de les indemnitzacions per acomiadament. Aquest límit no resultarà d’aplicació a les indemnitzacions per acomiadaments o cessaments produïts amb anterioritat a l’01-08-2014 ni als acomiadaments que es produeixin a partir d’aquesta data quan derivin d’un expedient de regulació d’ocupació aprovada, o un acomiadament col·lectiu en el qual s’hagués comunicat l’obertura del període de consultes a l’autoritat laboral, amb anterioritat a aquesta data. Aquesta modificació va entrar en vigor el 29-11- 2014.

 

• A més, quant a les deduccions autonòmiques, s’han efectuat, com en exercicis anteriors, en el model les modificacions necessàries per recollir les vigents per a l’exercici 2014.

 

Declaració de l’impost sobre el patrimoni 2014

 

Pel que es refereix a la declaració de l’impost sobre el patrimoni, el model reprodueix la mateixa estructura de continguts de la declaració de l’exercici 2013.

 

De cara a aquest exercici 2014, hem de tenir present les següents qüestions:

 

• El Reial decret-llei 13/2011, de 16 de setembre, pel qual es restableix l’impost sobre el patrimoni, va reactivar l’exigibilitat d’aquest impost amb caràcter temporal i exclusivament per als exercicis 2011 i 2012. Per a això, aquest Reial decret-llei va suprimir la bonificació general del 100 per cent de la quota íntegra, que havia estat introduïda per la Llei 4/2008, anteriorment citada, i va recuperar els elements del tribut que van ser objecte d’una eliminació tècnica al seu moment, entre els quals es troben les obligacions de presentar declaració, de practicar autoliquidació i d’ingressar el deute tributari que en resulti. Al mateix temps, es van elevar considerablement els imports de l’exempció parcial de l’habitatge habitual i del mínim exempt, sense perjudici de les competències normatives que sobre aquesta última matèria ostenten les comunitats autònomes. La Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat econòmica, va prorrogar per a l’exercici 2013 la vigència de l’impost sobre patrimoni. La Llei 22/2013, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2014, la va prorrogar per a l’exercici 2014.

 

• Estan obligats a declarar els subjectes passius la quota tributària dels quals, una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedeixin, resulti a ingressar, o quan, en no donar-se aquesta circumstància, el valor dels seus béns o drets resulti superior a 2.000.000 €.

 

• Presentació i, si escau, ingrés: entre els dies 7 d’abril i 30 de juny de 2015, tots dos inclusivament. En el cas de domiciliació bancària: des del 7 d’abril fins al 25 de juny de 2015, tots dos inclusivament.

 

• La presentació de la declaració corresponent a aquest impost s’haurà d’efectuar obligatòriament per via electrònica a través d’Internet mitjançant la utilització de DNI o certificat electrònic o mitjançant la consignació del NIF del contribuent i del número de referència de l’esborrany o de les dades fiscals subministrades per l’Agència Tributària. També es preveu la possibilitat de presentar la declaració mitjançant un sistema de signatura amb clau d’accés en un registre previ (Cl@ve PIN).

 

• Es manté l’exigència que els contribuents que presentin la declaració per l’impost sobre el patrimoni també hagin d’utilitzar la via electrònica per a la presentació de la declaració de l’IRPF o per a la confirmació de l’esborrany, segons com correspongui.

 

• Es manté el límit de l’exempció de l’habitatge habitual fins a un import màxim de 300.000 €. Convé recordar que aquest import és per a cada contribuent, per la qual cosa un matrimoni que posseeixi un habitatge adquirit en guanys no tributarà per ella si el seu valor no excedeix de 600.000 €.

 

• La base imposable es reduirà en el mínim exempt que hagi estat aprovat per la comunitat autònoma i, en el cas que aquesta no hagués aprovat el mínim exempt, la base imposable es reduirà en 700.000 €.

 

• El mínim exempt de 700.000 € serà aplicable en el cas de subjectes passius no residents que tributin per obligació personal de contribuir i als subjectes passius sotmesos a obligació real de contribuir.

 

• Algunes comunitats autònomes han aprovat les seves corresponents escales de gravamen o bonificacions generals.

 

El que no podem oblidar…

 

• Abans de fer la declaració hem de recopilar tots els documents que necessitarem i, especialment, obtenir les dades fiscals que ens proporciona l’AEAT.

 

• Si podem utilitzar l’esborrany per declarar, constitueix una eina molt útil, però pot ser que li falti informació. Per això hem de revisar-lo amb atenció i, si escau, modificar-lo abans de la seva confirmació.

 

Tingui en compte les següents alertes per revisar-les:

 

1. Titularitat de rendes: és freqüent que uns interessos o guanys i les seves respectives retencions tinguin una titularitat formal (en l’entitat financera o en la gestora) que no es correspon amb la titularitat jurídica i fiscal. Per exemple pot estar a nom d’un dels cònjuges i pertànyer a tots dos (a la societat de guanys) o pot ser que estigui a nom d’un cònjuge i la seva filla o fill i ser només l’altre cònjuge.

 

1. Circumstàncies personals i familiars: naixement de fills, matrimoni, separació, adopció, defunció d’algun membre de la família, anualitats per aliments, la discapacitat que tinguem reconeguda des de 2014, etc.

 

1. Forma de tributació: hem d’examinar si ens convé més la tributació conjunta o individual.

 

1. Rendiments del treball: l’esborrany no resta les despeses de quotes sindicals, ni col·legials o de despeses de defensa jurídica. Així mateix caldrà veure, en el cas d’expedients de regulació d’ocupació (ERE) si es fa tributar només la indemnització no exempta, i les modificacions en matèria de reforma. D’altra banda, tingui en compte que amb la reforma fiscal es limita a la quantitat de 180.000 € per cada any de servei prestat que es computi a l’efecte de determinar la quantia de la indemnització obligatòria, l’exempció de les indemnitzacions per acomiadament. Aquest límit no resultarà d’aplicació a les indemnitzacions per acomiadaments o cessaments produïts amb anterioritat a l’01-08-2014 ni als acomiadaments que es produeixin a partir d’aquesta data quan derivin d’un expedient de regulació d’ocupació aprovada, o un acomiadament col·lectiu en el qual s’hagués comunicat l’obertura del període de consultes a l’autoritat laboral, amb anterioritat a aquesta data. Aquesta modificació va entrar en vigor el 29-11- 2014.

 

1. Conferències i cursos: és relativament freqüent que el pagador d’aquestes rendes les imputi com a activitats professionals i s’hagin obtingut com a rendes del treball. L’error, entre altres efectes, ens impedirà declarar a través de l’esborrany. També és possible que succeeixi a l’inrevés, que siguin rendiments d’activitats i ens els imputin com a treball.

 

1. Administradors de societats: pot ser que, com que el règim de Seguretat Social en el qual s’enquadren, és el de treballadors autònoms, l’esborrany no contempli aquests pagaments a la Seguretat Social com a deduïbles de les rendes del treball obtingudes de la societat.

 

1. Aportacions a partits polítics: existeix dret a una reducció de la base de fins a 600 euros per les quotes i altres aportacions a partits polítics i l’AEAT no té aquesta dada controlada.

 

1. Imputacions de rendes immobiliàries: pot succeir que els immobles en proindivís s’imputin al 100% a només un dels copropietaris i no consti el percentatge real de titularitat de cada contribuent.

 

1. Compensacions per als contribuents als quals “perjudica” la normativa de la Llei 35/2006 de l’IRPF el 2006 pel que fa a rendiments del capital mobiliari: per exemple, els preceptors d’interessos generats en més de 2 anys, o els perceptors de rendiments de productes d’assegurances generats en més de 5 anys que integraven la renda a tarifa, prèvia reducció d’un 75%. L’esborrany no contemplarà segurament aquesta compensació perquè l’administració no sol tenir la dada del període de generació.

 

1. Places de garatge o traster: com que tenen referència cadastral diferent, pot ser que, encara que les hàgim adquirit amb l’habitatge, se’ns imputi una renda per la seva utilització.

 

1. Deducció per adquisició d’habitatge, sobra la qual l’esborrany segurament no contemplarà els aspectes següents:

 

1. Despeses inherents a l’adquisició: notaria, registre, comissions, impostos, etc.
2. Quantitats satisfetes a promotor o constructor. Deducció dels pagaments mentre està en construcció el futur habitatge habitual.
3. Recordi que des de l’exercici 2013 se suprimeix la deducció per adquisició d’habitatge, si bé es manté un règim transitori per a les adquisicions realitzades amb anterioritat a l’01-01-2013.

 

1. Deduccions autonòmiques:

 

            Circumstàncies personals i familiars: naixement, etc.

            Adquisició de llibres de text

            Inversions mediambientals

            Lloguer per joves

            Dones o joves emprenedores

            Adquisició de segona residència al medi rural (joves)

 

No obligats a presentar declaració amb resultat a ingressar (per error en les retencions).

 

• Si som empresaris o professionals, caldrà quadrar els ingressos i despeses de l’activitat econòmica amb altres models presentats com els de IVA, retencions, declaració d’operacions amb tercers, etc.

 

• Hem de comprovar si hem realitzat operacions vinculades en l’exercici, la qual cosa pot succeir si som socis o administradors de societats o si som cònjuges o parents de socis o administradors. Hem de tenir bona cura de valorar les operacions realitzades amb les societats a les quals estiguem vinculats a valor de mercat.

 

• Comprovar el règim econòmic del matrimoni, situació civil del declarant, identificar als membres de la unitat familiar així com altres persones que donin dret a reduccions, deduccions o a l’aplicació del mínim familiar.

 

• També comprovar les declaracions d’exercicis anteriors, o si escau, sol·licitud de devolucions.

 

• Cal comprovar també si es té o no obligació de declarar per IRPF, i si constitueix unitat familiar optar per declaració individual o conjunta.

 

• Si estiguéssim obligats a declarar l’impost sobre el patrimoni, hem de preveure que aquesta declaració solament es podrà presentar per Internet i, en aquest cas, també l’IRPF tan sols es pot presentar per via telemàtica.

 

A més s’ha de tenir en compte la següent documentació:

• Certificats: de treball, de desocupació, d’invalidesa, de retencions emès pels inquilins de locals llogats, de rendiments i de retencions de comptes bancaris, de dipòsits, d’assegurances, de dividends o de compres de bons i pagarés, d’ingressos i retencions d’activitats agràries i professionals, de compravenda de valors, de premis, d’aportacions a plans de pensions, de mutualitats o de préstecs.

 

• Llibres registres d’activitats empresarials i professionals.

 

• Si es porten, llibres de comptabilitat.

 

• Si és comuner en una comunitat de béns que realitza activitats econòmiques o les seves rendes superen els 3.000 €/any, la notificació que hagi emès aquesta comunitat en la qual s’ha d’incloure informació sobre la renda de l’entitat que se li atribueix, especificant diferents tipus d’ingressos, les bases de les deduccions que li corresponen i l’import de les retencions atribuïbles.

 

• Si realitza una activitat econòmica, convé tenir a la vista les declaracions tributàries de l’exercici 2014: IVA, declaracions trimestrals i resum anual; retencions, autoliquidacions trimestrals i resum anual; model 347, model 720, etc.

 

• Justificants d’ingressos i despeses corresponents als rendiments del capital immobiliari.

 

• Rebuts de l’impost sobre béns immobles, en ells trobarem un justificant de la despesa de tributs de l’immoble llogat, o de despeses en l’activitat professional si hi està afecte l’immoble o, almenys, la referència cadastral que l’administració ens exigirà consignar per a l’habitatge habitual i altres immobles.

 

• Justificants de l’adquisició i alienació de béns que ens poden haver originat guanys o pèrdues patrimonials.

 

• Declaracions d’exercicis anteriors.

 

Atenció. No oblidi aquesta documentació a l’hora de recopilar la seva documentació:

 

• Dades fiscals subministrades per l’AEAT

 

• Dades d’identificació: DNI, NIF, dades familiars, etc.

 

• Certificat de retencions sobre salaris (treball).

 

• Certificat de prestacions i ret