EL CONTRACTE DE TREBALL PER OBRA O SERVEI DETERMINAT. QUÈ HEM DE SABER?

Hem cregut oportú informar-los sobre les característiques i formalitats principals sobre el contracte de treball per obra o servei determinat, que entra en el grup dels denominats contractes temporals i que, igual que succeeix amb el contracte de treball eventual per circumstàncies de la producció o amb el contracte de treball d’interinitat, té una utilitat innegable per a les empreses. Sempre que s’utilitzi correctament, i d’acord amb les previsions legals, es pot emprar per donar cobertura a certes necessitats empresarials que, per la seva natura, no tenen un caràcter estable dins l’activitat empresarial (per exemple, una campanya comercial d’un determinat producte o servei).

 

Ara bé, l’activitat de la seva empresa es produeix en intervals temporals separats però reiterats de forma permanent, hauria de formalitzar contractes fixos discontinus.

 

Recordi que el que determina la legalitat d’un contracte temporal és el caràcter imprevisible i no repetit en el temps de la situació (com, per exemple, l’entrada d’una comanda nova i imprevista, o la creació i posada en marxa d’una nova línia de productes).

 

Atenció. Sempre que existeixi una necessitat contractació per a un treball intermitent o cíclic, el model de contractació més adequat serà el de fix discontinu, per la qual cosa el d’obra o servei s’aplicarà en casos més vinculats a necessitats menys reiteratives i poc homogènies.

 

 

Formalització, durada i jornada

 

Aquest contracte té com a objecte la realització d’obres o serveis amb autonomia i substantivitat pròpies dins l’activitat de l’empresa i l’execució de la qual, encara que limitada en el temps, és en principi de durada incerta, no podent tenir una durada superior a 3 anys.

 

Atenció. És important tenir en compte el requisit de “durada incerta”, ja que si es pot saber amb exactitud la data de terminació de l’obra o del servei no es podrà utilitzar aquest contracte (per exemple, una determinada campanya de promoció d’un producte que dura una setmana exacta).

 

Ha de comptar amb la seva pròpia singularitat, comptar amb una organització diferenciada o específica respecte a l’activitat normal i/o que tingui uns resultats específics diferents dels habituals.

 

• Els convenis col·lectius podran identificar aquells treballs o tasques amb substantivitat pròpia dins l’activitat normal de l’empresa que es puguin cobrir amb contractes d’aquesta natura.

 

Atenció. Els convenis col·lectius poden regular molts aspectes d’aquest contracte, amb la qual cosa sempre cal revisar el seu contingut per poder conèixer les possibilitats de celebració, les seves característiques i limitacions.

 

• Podrà concertar-se a temps complet o a temps parcial.

 

• La durada serà la del temps exigit per a la realització de l’obra o servei. Si el contracte fixa una durada, s’haurà de considerar de caràcter orientatiu en funció de l’establert anteriorment, i no pot superar els tres anys de durada, ampliable en dotze mesos més per Conveni Col·lectiu d’àmbit sectorial estatal o si no n’hi ha per convenis sectorials d’àmbit inferior. Transcorreguts aquests terminis, els treballadors adquiriran la condició de treballadors fixos de l’empresa.

 

• El contracte s’haurà de formalitzar sempre per escrit i haurà d’especificar amb precisió i claredat el caràcter de la contractació i identificar suficientment l’obra o el servei que constitueixi el seu objecte, la durada del contracte, així com el treball a desenvolupar.

 

 

Extinció del contracte

 

El contracte s’extingirà, prèvia denúncia de qualsevol de les parts, quan finalitzi l’obra o servei objecte del contracte.

 

Quan la durada del contracte sigui superior a un any, la part que formuli la denúncia està obligada a notificar a l’altra la terminació del contracte amb una antelació mínima de 15 dies.

 

L’incompliment per part de l’empresari del termini esmentat anteriorment l’obligarà a l’abonament d’una indemnització equivalent al salari corresponent als dies en què el termini s’hagi incomplert.

 

Executada l’obra o servei, si no hi hagués denúncia expressa i el treballador continués prestant els seus serveis, el contracte es considerarà prorrogat tàcitament per temps indefinit, excepte prova en contra que acrediti la natura temporal de la prestació.

 

A la finalització del contracte, el treballador tindrà dret a rebre una indemnització, fins al 31 de desembre de 2013, de quantia equivalent a la part proporcional de la quantitat que resultaria d’abonar 10 dies de salari per cada any de servei. Aquesta quantitat s’incrementarà anualment en un dia, fins a l’1 de gener de 2015, que quedarà fixada en 12 dies, o l’establerta, si escau, en la normativa específica que s’apliqui.

 

 

Altres característiques

 

Hi ha alguns supòsits pels quals un contracte per obra o servei es pot convertir en indefinit, si l’empresa no va amb compte o si actua de forma imprudent.

 

Així, es transforma en indefinit, excepte prova en contra que acrediti la natura temporal de la prestació:

 

• Per falta de forma escrita. En el supòsit de contracte a temps parcial, la falta de forma escrita determinarà així mateix que el contracte es presumeixi celebrat a jornada completa, excepte prova en contra que acrediti el caràcter a temps parcial dels serveis.

 

• Per falta d’alta en la Seguretat Social si hagués transcorregut un període superior al període de prova.

 

• Si arribat a la finalització no s’hagués produït denúncia d’alguna de les parts i es continués realitzant la prestació laboral.

 

• També es presumiran per temps indefinit els celebrats en frau de llei.

 

Atenció. Els treballadors que, en un període de 30 mesos, haguessin estat contractats durant un termini superior a 24 mesos, amb solució o sense de continuïtat, per al mateix o diferent lloc de treball amb la mateixa empresa o grup d’empreses, mitjançant dos o més contractes temporals, sigui directament o a través de empreses de treball temporal, amb les mateixes o diferents modalitats contractuals de durada determinada, adquiriran la condició de treballadors fixos. No s’aplicarà per a contractes formatius, de relleu i interinitat, contractes temporals celebrats en el marc de programes públics d’ocupació-formació i contractes temporals utilitzats per empreses d’inserció quan l’objecte dels contractes sigui considerat com a part essencial d’un itinerari d’inserció personalitzat.

PREPARANT-NOS PER ALS PRÒXIMS CANVIS EN L’IMPOST SOBRE SUCCESSIONS I DONACIONS

Amb data de 14 de març de 2014, s’ha presentat al Consell de Ministres l’informe de la Comissió d’experts per a la reforma del sistema tributari espanyol, que inclou 270 canvis tributaris concentrats en 125 propostes.

 

A continuació els informem més detalladament de les mesures fiscals proposades amb relació a l’impost sobre successions i donacions, que ens permeten fer una possible planificació fiscal de cara a la seva entrada en vigor que està prevista per a l’exercici 2015, una vegada que s’aprovi pel Govern, i sense perjudici dels canvis que puguin introduir en aquest informe (el document dels experts servirà de guia al Govern que, en tot cas, no traslladarà totes les recomanacions a les lleis).

 

Propostes de canvis en l’impost sobre successions i donacions

 

La Comissió d’experts proposa mantenir l’impost sobre successions i donacions (en endavant, ISD) per millorar la igualtat d’oportunitats i afavorir l’equitat del sistema, amb una sèrie de modificacions l’objectiu de les quals serà harmonitzar la normativa de tot el territori nacional, la qual cosa significarà una apujada dels impostos en les comunitats autònomes (CCAA) on ara no es tributa.

 

Com sabem l’ISD pràcticament ha estat suprimit en comunitats autònomes com Madrid en casos d’herències entre familiars directes, mentre que altres autonomies com Múrcia, Andalusia o Catalunya han incrementat el tribut. L’informe per a la reforma fiscal contempla que s’estableixi un tipus de tributació mínim.

 

Les CCAA que es veuran afectades principalment són: Madrid, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana, Aragó, Balears, Canàries i Castella i Lleó. Encara que La Rioja i Extremadura també veuran afectat el seu sistema de reduccions.

 

Per a això la Comissió formula les propostes següents:

 

• Manteniment de l’ISD creant una tributació mínima en tot el territori nacional.

 

• La tarifa impositiva (herències o donacions) estaria constituïda per només tres tipus impositius aplicables en funció del grau de parentiu i sense relació a la quantia ni al patrimoni preexistent dels hereus. D’aquesta manera, s’estableixen només tres grups de graus de parentiu indicant, a títol merament orientatiu, tipus on podrien situar-se.

 

En concret:

 

Grup A Cònjuge, ascendents i descendents per línia directa, adoptats i adoptants.	Tipus reduït Es podria situar en les proximitats del 4 o 5%
Grup B Parents col·laterals de segon i tercer grau i parents per afinitat fins al tercer grau.	Tipus mitjà Hauria de ser superior al reduït i xifrar-se als voltants del 7 – 8%
Grup C Qualsevol altra persona no inclosa en els grups anteriors.	Tipus més elevat Superaria en tot cas al mitjà i podria establir-se entre el 10 i l’11%

 

3. Per mantenir la progressivitat de l’impost, es proposa un únic mínim exempt (aplicable a la base imposable abans d’aplicar el tipus a la base liquidable) fixat pel Govern per a tot el territori de règim comú i la quantia del qual s’hauria de situar als voltants d’uns 20.000 o 25.000 euros. Aquest mínim d’exempció seria el que proporcionés progressivitat a la tarifa lineal de gravamen.

 

4. Per la seva banda, quant a les reduccions aplicables actualment en l’impost:

 

a)     S’haurien de suprimir:

 

a) Les reduccions per parentiu en la base imposable, que serien substituïdes per l’establiment de tipus impositius específics i decreixents en funció de la major proximitat del parentiu.

b) La reducció per quantitats percebudes per contractes d’assegurança de vida.

c) La reducció per adquisició de l’habitatge habitual de la persona morta, a excepció del cònjuge supervivent.

d) La reducció per adquisició de béns del patrimoni històric artístic.

e) Les reduccions sobre la base imposable aplicades a les adquisicions entre vius, a excepció de les aplicades a persones amb discapacitat.

 

b)     S’hauria de mantenir:

 

• Un règim especial de reduccions per a les persones amb discapacitat.
• La reducció per adquisició successiva de béns, per evitar un excés de gravamen.
• La reducció per adquisició d’empresa individual, d’un negoci professional o de participacions en entitats que siguin qualificades “d’empresa familiar”, per garantir la continuïtat del negoci.
• S’entendrà com a empresa familiar als efectes de la reducció anterior aquella en què més del 50% de la propietat estigui a les mans de familiars de primer i segon grau del causant.
• El valor d’aquesta reducció no hauria de superar entre el 50% i el 70% de la base liquidable, calculada previ descompte del mínim d’exempció.

 

Davant d’aquestes possibles modificacions en l’ISD, hauríem d’analitzar cas per cas per planificar la seva successió familiar, i si si escau és convenient fer donacions entre familiars la bonificació de l’impost en determinades CCAA de les quals es veurà suprimida en gran part per la modificació fiscal que proposa la Comissió d’experts per a la reforma del sistema tributari espanyol.

PLANIFICANT LA PRÒXIMA REFORMA FISCAL: IRPF I SOCIETATS

Amb data 14 de març de 2014, es presentà al Consell de Ministres l’Informe de la comissió d’experts per a la reforma del sistema tributari espanyol, que inclou 270 canvis tributaris concentrats en 125 propostes.

 

S’estableix un objectiu general de desplaçar la càrrega tributària des de la imposició directa i les contribucions socials a la imposició indirecta (IVA, impostos especials,etc.) i mediambiental, desenvolupant propostes dirigides a la recomposició i simplificació de les bases de tots els tributs, actualment limitades per nombroses exempcions, bonificacions i deduccions.

 

Després d’un resum executiu i una anàlisi del marc general de la reforma del sistema tributari, l’informe es divideix en diversos capítols destinats a les reformes de l’IRPF, la imposició de no residents, l’impost sobre societats, la imposició patrimonial (impost sobre el patrimoni, impost sobre successions i donacions i impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats), l’IVA i la imposició especial i mediambiental. Posteriorment es dedica un capítol a la reforma de les cotitzacions socials. I finalment s’ofereixen mesures de lluita contra el frau fiscal i propostes per incentivar la unitat de mercat i la neutralitat fiscal.

 

A continuació els informem més detalladament de les mesures fiscals proposades per a l’IRPF i l’impost sobre societats, que ens permeten fer una possible planificació fiscal de cara a la seva entrada en vigor que està prevista per a l’exercici 2015, una vegada aprovada pel Govern, i sense perjudici dels canvis que puguin introduir en aquest Informe (el document dels experts servirà de guia al Govern que, en tot cas, no traslladarà totes les recomanacions a les lleis), tot això sense perjudici que en futures circulars els informes de la resta de propostes de reforma en altres Impostos.

 

1. Principals propostes de reforma

 

 1.1 Impost sobre societats

 

Es pretén la reducció del tipus nominal, però eliminant deduccions i un altre tipus d’incentius, per aproximar els tipus efectius de gravamen als tipus legals, de manera que es facilitin les decisions d’inversió i s’impedeixin estratègies empresarials decidides per motivacions fiscals.

 

A. Deduïbilitat de despeses financeres

 

• Es proposa la limitació de la deduïbilitat fiscal de la despesa financera neta a, com a màxim, 1 milió d’euros, complementada amb una nova regla de subcapitalització per a l’excés sobre l’import anterior.

 

• Si les despeses financeres netes superessin el límit anterior, s’haurien de considerar fiscalment no deduïble els corresponents a l’excés d’endeutament de l’entitat respecte al percentatge sobre actius totals que s’estableixi per les normes de l’impost.

 

• S’hauria d’establir que el percentatge sobre actius totals anterior aniria disminuint des d’un 65% fins a un 50%, a raó d’un 3% cada any, a l’objecte impulsar un finançament equilibrat de les entitats respecte als seus recursos propis.

 

• S’haurien de mantenir respecte a aquestes normes les excepcions que ja existeixen en la norma vigent sobre limitació de despeses financeres, relatives a entitats de crèdit i empreses d’assegurança.

 

B. Amortitzacions

 

• Simplificació i actualització dels coeficients d’amortització fiscal, en general, ajustant els coeficients a la vida útil mitjana dels actius i prorrogant (fins que aquesta revisió tingui lloc) la limitació de les amortitzacions al 70% dels coeficients màxims d’amortització actuals.

 

• Fixació d’un percentatge d’amortització reduït per a l’immobilitzat intangible corresponent a fons de comerç i per a l’intangible de vida útil indefinida, mai superior al 2,5%.

 

• Supressió dels règims d’amortització lliure i accelerada, incloent els del règim d’empreses de reduïda dimensió.

 

C. Deduïbilitat fiscal del deteriorament de l’immobilitzat

 

• Supressió de la deduïbilitat fiscal dels deterioraments comptables reversibles corresponents a l’immobilitzat material, les inversions immobiliàries i els intangibles amb vida útil definida fins a la seva efectiva realització (per alienació dels actius o baixa per pèrdues irreversibles, sempre que no siguin actius no corrents mantinguts o disponibles per a la venda).

 

D. Deduïbilitat fiscal del deteriorament de determinats valors representatius de deute

 

• Supressió de la deducció fiscal de les pèrdues per deteriorament de valors representatius de deute corresponent a inversions que es mantinguin fins al venciment, registrats per aplicació de criteris de valoració (excepte en cas de pèrdues per baixa, alienació o cancel·lació dels actius).

 

E. Deduccions per evitar la doble imposició

 

• S’hauria de transformar l’actual deducció en la quota per evitar la doble imposició interna en una exempció que només s’aplicaria quan el percentatge de participació fos, almenys, del 5%, harmonitzant-se d’aquesta manera amb els règims vigents – exempció i deducció en la quota- per evitar la doble imposició internacional.

 

• Introducció d’un tractament fiscal uniforme amb el de l’IRPF per a la subscripció d’ampliacions de capital a càrrec de reserves per les quals es rebin accions totalment alliberades (pagament de “dividends en espècie” mitjançant l’entrega d’accions alliberades).

 

• El règim d’exempció per evitar la doble imposició internacional hauria de ser modificat per a:

 

a) Establir un nou requisit consistent en què l’entitat participada suporti per l’impost estranger una tributació mínima del 10 per 100 sobre el seu benefici al país a què es refereixi.

b) Suprimir en aquest règim el requisit avui vigent de la realització d’una activitat empresarial a l’estranger.

 

F. Transmissió d’immobles

 

Eliminació dels coeficients de correcció monetària en la transmissió d’immobles.

 

G. Tipus de gravamen

 

• S’hauria de reduir el tipus general de gravamen de l’impost sobre societats, actualment en el 30%, de manera que:

 

a) A l’entrada en vigor de la reforma se situés en les proximitats del 25%.

b) En una segona etapa de la reforma s’hauria de situar de forma definitiva en valors pròxims al 20%.

 

• S’hauria d’establir un procediment pel qual l’Administració Tributària, per iniciativa pròpia o a petició expressa de les empreses interessades, comprovés l’excés o defecte d’imposició que s’origina quan, existint diferències temporànies deduïbles o imposables, es produeix una reducció del tipus general de l’impost. Aquest procediment hauria de determinar i certificar la quantia de la correcció, negativa o positiva, que les entitats podrien aplicar en la quota de l’impost sobre societats en el moment en què es produís la reversió de les diferències temporànies.

 

• S’hauria d’establir un procediment pel qual les empreses que tinguessin en els seus balanços actius per impost diferit com a conseqüència del dret a compensar en exercicis futurs les bases imposables negatives i no desitgessin registrar comptablement una pèrdua per la reducció del tipus de l’impost sobre societats, sol·licitessin a l’Administració Tributària continuar amb el tipus de gravamen actual fins que finalitzés la compensació de les referides pèrdues fiscals.

 

• S’hauria de reduir el tipus especial aplicable a les entitats que es dediquin a l’exploració, investigació i explotació de jaciments i emmagatzemaments subterranis d’hidrocarburs, actualment del 35%, fins valors pròxims al 30 i al 25%, a mesura que disminuís el tipus general de l’impost.

 

• S’hauria d’elevar de forma gradual el tipus de gravamen, que actualment se situa en el 10%, que grava les activitats no exemptes del règim fiscal de les entitats sense fins lucratius, fins al 20%, un cop que el tipus general hagi estat objecte de reducció i es trobi en aquest nivell.

 

H. Deduccions

 

Supressió de la pràctica totalitat de les deduccions per incentivar determinades activitats existents en l’actualitat, a excepció de la de creació d’ocupació per a treballadors amb discapacitat. Aquesta supressió inclouria les deduccions de programes de suport a esdeveniments d’especial interès públic, les deduccions per R+D+i, les deduccions per inversió o reinversió de beneficis extraordinaris, etc.

 

I. Règims especials

 

• S’hauria de suprimir el règim de les empreses de reduïda dimensió, però sense que això suposi augment del seu actual tipus de gravamen, i el règim especial de determinats contractes d’arrendament financer.

 

• S’hauria de realitzar una revisió del règim especial de les entitats de tinença de valors a l’estranger (ETVE), elevant apreciablement la quantia actual de 6 milions d’euros per al valor d’adquisició d’una participació mínima, als efectes de considerar complert el requisit que s’exigeix en el règim d’exempció per evitar la doble imposició internacional.

 

1.2. Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)

 

En relació amb aquest impost, es pretén recompondre les seves bases, reduint les despeses fiscals, les exempcions i supòsits de no subjecció, reduir al mateix temps les tarifes per aconseguir un impost eficient i neutral i afavorir l’estalvi. Tot això alhora que es proposen mesures que facilitin la lluita contra el frau fiscal.

 

A. Exempcions

 

S’haurien de suprimir les exempcions següents:

 

• L’establerta per a indemnitzacions per acomiadament, per evitar la col·lusió d’empresaris i treballadors en la tramitació d’acomiadaments improcedents.

 

• La que es refereix a la cobertura del risc d’interès en préstecs hipotecaris per a l’adquisició de l’habitatge propi i la relativa als dividends i participacions en beneficis amb el límit de 1.500 € anuals, per no respondre en ambdós casos a cap causa o motivació fiscalment protegible.

 

B. Rendiments del treball

 

• S’hauria de considerar que no està subjecte a l’IRPF:

 

a) El pagament per l’empresa dels cursos de formació i reciclatge a favor del treballador i que estiguin exigits directament per les capacitats necessàries per a l’exercici del seu lloc de treball.

 

b) Les primes que l’empresa aboni per assegurances de responsabilitat civil derivada de l’activitat del treballador o per accidents laborals.

 

c) L’entrega al treballador de material informàtic per al seu ús fora del centre laboral, encara que sempre per a tasques relacionades amb l’empresa.

 

• S’haurien d’eliminar les exempcions següents:

 

a) L’exempció de les quantitats satisfetes per l’empresa per a l’assegurança de malaltia dels seus treballadors, cònjuges i descendents, per un valor anual de 500 € per cada assegurat.

 

b) L’exempció que actualment empara l’entrega per l’empresa als treballadors de les seves pròpies accions o d’accions de societats del seu grup a preu gratuït o menor que el de mercat.

 

• Modificació del tractament de rendes irregulars:

 

a)     La reducció del 40% sobre rendiments irregulars del treball passaria al 30% i no s’aplicaria sobre els rendiments que es percebin de forma fraccionada.

b)     A més a més, no es duplicaria el límit màxim de reducció en el cas d’oferta d’opcions de compra d’accions realitzades en les mateixes condicions a tots els treballadors de l’empresa.

c)      Es proposa estendre el sistema aplicable a les opcions de compra d’accions i participacions a totes les retribucions plurianuals assimilables a aquestes opcions.

 

• Fixació d’una reducció per rendiments del treball (aplicable per al càlcul del rendiment net del treball) única per a tots els perceptors i inferior a l’actual (que està entre els 2.652 i els 4.080 euros anuals) però mantenint la reducció actual per a aturats que acceptin ocupació en un altre municipi (que és un 100% més que la que aplica en els casos generals). Aquesta mesura és objecte d’un vot particular.

 

• Supressió del règim especial previst per als plans individuals d’estalvi sistemàtic, encara que es podran transformar en altres sistemes de protecció contra dependència i envelliment.

 

C. Rendiments i imputacions immobiliaris

 

• Recuperació de forma transitòria de la imputació de rendes de l’habitatge habitual (com la que existeix actualment per a la resta d’habitatges), encara que amb límits en funció del valor cadastral i la base imposable del contribuent i el seu cònjuge (es podria mantenir exempt el rendiment estimat del propi domicili quan la base imposable del contribuent i del seu cònjuge, prèvia a la referida imputació, no excedís d’uns 20.000 € i el valor cadastral d’aquest domicili d’uns 90.000 €, adoptant-se les mesures adequades per evitar qualsevol classe “d’error de salt” en l’aplicació de l’impost).

 

Aquesta tributació es realitzarà en tant que es revisen els valors cadastrals dels immobles, acostant-los a valors de referència o mercat, a fi d’incrementar la tributació en l’IBI, del que es proposa una reforma important per convertir-ho al centre de la tributació immobiliària. Finalitzat el període transitori, només tributarien els rendiments del capital immobiliari derivats de la cessió a tercers d’immobles, descomptades les despeses deduïbles (inclòs el nou IBI). No obstant això, aquesta mesura és objecte d’un vot particular.

 

• No haurien de ser deduïbles dels rendiments immobiliaris derivats de la cessió a tercers les despeses financeres derivades de l’adquisició o millora dels immobles.

 

• Les imputacions i rendiments immobiliaris s’inclourien en la base imposable de l’estalvi, encara que sense reducció, tributant a un tipus fix.

 

• El nou impost sobre béns immobles (IBI) hauria de respondre als criteris següents:

 

a) Gravaria anualment el valor patrimonial de tots els béns immobles, tant rústics com urbans, situats en territori de règim comú.

 

b) El valor cadastral dels béns immobles s’hauria d’establir, respecte al valor de referència, en un percentatge més elevat que l’actual 50%, però mantenint un marge d’error, raonable encara que no excessiu, per a les estimacions del valor de referència que efectuï anualment el cadastre.

 

c) L’estimació del valor de referència de cada immoble hauria de ser objecte de revisió anual simultània per a tots els municipis de territori comú mitjançant procediments a càrrec del cadastre. Aquesta estimació es comunicaria anualment als interessats de forma conjunta i pública mitjançant llistats exposats als municipis on estiguessin situats els immobles i sota un format electrònic apropiat en el seu del cadastre.

 

d) Tenint en compte la recurrència anual del nou impost i que recauria sobre valors patrimonials i no sobre rendiments, es considera que el seu tipus de gravamen aplicable als valors patrimonials dels béns subjectes a aquest impost potser hauria de ser una mica inferior a l’1% dels nous valors cadastrals.

 

e) El nou IBI hauria de ser de participació estatal en la seva recaptació, per compensar la no imputació dels rendiments dels immobles d’ús propi en l’IRPF.

 

D. Rendiments del capital mobiliari (rendes de l’estalvi)

 

• Supressió de la reducció per rendes irregulars en el cas de rendes de la base liquidable de l’estalvi sotmeses a tipus únic.

 

E. Rendiments d’activitats econòmiques

 

• Suprimir la reducció general aplicable als rendiments en règim d’estimació directa, que actualment està entre 2.652 i 4.080 euros.

 

• Quant a la reducció per rendiments irregulars, establir un límit de 300.000 euros sobre el qual s’aplica la reducció (ja existent per als rendiments irregulars del treball).

 

• Eliminar la reducció per manteniment o creació d’ocupació.

 

• Suprimir la llibertat d’amortització en elements nous de l’actiu material fix.

 

• Dins les mesures proposades per lluitar contra el frau fiscal, supressió del règim d’estimació objectiva i reducció significativa del mètode d’estimació directa simplificat (establint-hi procediments comptables molt simplificats).

 

F. Guanys i pèrdues patrimonials

 

• S’hauria de suprimir la correcció dels valors d’adquisició de béns immobles amb índexs que reflecteixin la depreciació monetària experimentada entre el moment de la seva compra i el de la seva alienació als efectes del càlcul dels guanys i pèrdues patrimonials en l’IRPF i en l’IS, per reduir així l’àmbit de les indexacions de rendes i rendiments i equiparar el tractament fiscal d’aquests guanys i pèrdues amb el dels derivats de capitals mobiliaris.

 

• S’hauria d’eliminar, pel seu caràcter residual i pel temps ja transcorregut des de la seva posada en vigor, el procediment de còmput que s’estableix (coeficients d’abatiment o reductors) per a la valoració dels guanys i pèrdues patrimonials derivats d’elements adquirits amb anterioritat al 31 de desembre de 1994, i se substitueix per les regles generals de valoració dels guanys i pèrdues.

 

• S’hauria de suprimir la diferenciació fiscal entre guanys i pèrdues patrimonials de curt i llarg termini d’obtenció i s’hauria d’incloure la totalitat d’aquests guanys i pèrdues dins la base de l’estalvi de l’IRPF.

 

• S’hauria de compensar el saldo negatiu de guanys i pèrdues patrimonials amb els rendiments dels capitals mobiliaris i immobiliaris inclosos en la base de l’estalvi de l’IRPF, encara que mentre que no s’arribi a l’equilibri pressupostari estructural i a causa de les especials circumstàncies de l’actual crisi econòmica, la compensació anteriorment proposta es podria limitar en cada exercici a un percentatge dels rendiments del capital, tant de mobiliari com immobiliari, inclòs en la citada base.

 

G. Aportacions a plans de pensions i sistemes similars

 

• S’hauria de mantenir reservada com fins ara la facultat d’aportar fons exempts temporalment a institucions de previsió social només als perceptors de rendiments de treball i als qui percebin rendiments d’activitats econòmiques, siguin contribuents per l’IRPF i, a més a més, menors de l’edat legal de jubilació. Les aportacions les podran fer també, a nom dels seus empleats, les empreses de què obtinguin aquests rendiments de treball.

 

• S’hauria d’obligar al titular d’un pla de pensions fiscalment protegit a percebre les prestacions d’aquest pla a partir de l’edat legal de jubilació, sense pròrroga possible, ja sigui com a capital d’un sol cop o com a percepció periòdica.

 

• S’hauria de portar gradualment la deduïbilitat fiscal de les aportacions anuals a aquests sistemes cap a les proximitats de la mitjana de les admeses als països del nostre entorn, sense perjudici de no establir límits per a l’aportació financera a aquests plans, amb exempció tributària de les percepcions derivades de les aportacions financeres en excés sobre el límit de deduïbilitat fiscal.

 

• Ampliar el règim fiscal de plans de pensions a les aportacions a comptes bancaris especials que compleixin amb els mateixos requisits d’indisponibilitat i d’assignació que els plans i fons de pensions.

 

H. Altres reduccions en la base imposable

 

• S’hauria de simplificar la llarga relació d’institucions que actualment s’integren dins aquest sistema de reducció de la base imposable, i eliminar-ne moltes però facilitant la integració dels seus fons actuals en els altres subsistents.

 

• S’hauria d’aplicar també el sistema de protecció social per envelliment i dependència a les aportacions de l’Estat i dels restants ens públics a favor dels seus funcionaris, en la mesura que ho permetés la situació pressupostària dels organismes ocupadors i, a més a més, es derivés de noves condicions pactades quant a treball, salaris i protecció social.

 

I. Mínims personals i familiars

 

• S’hauria d’actualitzar la quantia del mínim d’exempció per cònjuge i fills, aplicant una quantia addicional i més elevada pels fills menors de tres anys quan ambdós cònjuges desenvolupin la seva activitat laboral fora del domicili familiar.

 

• S’hauria de revisar igualment la quantia del mínim d’exempció per dependència hi integrant-se, en la mesura que sigui possible, la deducció actual per rendiments de treball obtinguts per persones dependents.

 

• En el futur s’hauria de procedir a l’avaluació dels mínims personals i familiars amb periodicitat no superior a cada quatre exercicis, de manera que en cap cas resultessin inferiors, en el seu conjunt i per a una família de mida mitjana, a la meitat del consum mitjà posat de manifest per l’enquesta de pressupostos familiars.

 

• Per no posar en risc ara la capacitat recaptatòria de l’impost, els mínims personals i familiars, revisats en les seves quanties actuals, s’haurien de seguir descomptant de la quota conforme al procediment establert en la Llei de l’IRPF vigent, i es passa a descomptar (com fa uns anys) dels ingressos nets totals quan la consolidació pressupostària estigui garantida, per respectar d’aquesta manera el concepte de capacitat econòmica o capacitat de pagament del contribuent.

 

J. Tarifes de l’IRPF

 

• La tarifa progressiva, aplicable a la base liquidable general de l’IRPF, hauria de respondre als criteris següents:

 

a) El tipus nominal mínim d’aquesta tarifa hauria d’experimentar una reducció important respecte al 24,75% actual, quan resulti possible atenent a les exigències de la consolidació pressupostària.

 

b) El nombre de trams de la tarifa progressiva no hauria de ser superior a quatre, per millorar la transparència i racionalitat de les decisions econòmiques dels contribuents.

 

c) El tipus nominal màxim de la tarifa, inclosos els tipus autonòmics, no hauria de superar en cap cas el 50% i aproximar-se, quan resulti possible, al tipus màxim que com a mitjana s’aplica als països de la Unió Monetària per evitar efectes de deslocalització de persones, activitats, estalvis i inversions.

 

• El tipus nominal aplicable a la base liquidable de l’estalvi hauria de coincidir amb el tipus nominal mínim de l’escala progressiva de l’impost o, almenys, situar-se en les seves proximitats.

 

K. Deduccions

 

• Eliminar definitivament la deducció per inversió en habitatge habitual, encara que sigui amb un període transitori llarg però ben definit i amb límits anuals de deduccions que depenguin de la quota de l’impost; enfront d’això, per a aquest període transitori es permetria la deducció encara que no s’amortitzi el deute. En línia amb això s’eliminaria també la deducció d’obres de millora en l’habitatge per a la millora de l’eficiència energètica, la higiene, salut i protecció del medi ambient, etc.

 

• Revisar la reducció per quotes i aportacions a partits polítics transformant-la en una deducció similar a la dels donatius.

 

• Modificar la deducció per rendiments del treball (400 euros en general), de manera que només es pugui aplicar per a contribuents amb rendiments molt reduïts i només en cas de rendiments del treball.

 

• Eliminar la deducció per naixement o adopció de fills el 2010.

 

• S’hauria de mantenir la deducció en la quota que avui s’aplica als treballadors en actiu amb edat superior als 65 anys, adequant la seva quantia i l’aplicació a les especials característiques d’aquests treballadors.

 

• S’hauria de mantenir en els seus termes actuals la deducció per maternitat en benefici de les dones amb fills menors de tres anys i amb dret a l’aplicació del mínim per descendents.

 

L. Obligació de declarar

 

Dins les mesures proposades per lluitar contra el frau fiscal, s’haurien de revisar els límits establerts actualment per a l’obligació de declarar per l’IRPF. Aquesta revisió hauria de conduir a una reducció molt significativa dels límits actuals aplicables als ingressos íntegres de treball i a la pràctica desaparició dels establerts avui per als procedents de les restants fonts d’ingrés.

 

1.3 Impost sobre la renda de no residents

 

La reforma té com a objectiu l’equiparació a altres països de la Unió Europea, que tenen importants avantatges fiscals per atreure inversors i pensionistes estrangers.

 

A. Règim fiscal per als estrangers residents no habituals

 

S’hauria de modificar la Llei de l’IRPF per establir un “règim fiscal per als estrangers residents no habituals”, de manera que respongués als següents criteris o principis:

 

a) Ampliar l’àmbit subjectiu d’aquest règim als supòsits en què el desplaçament de l’estranger es produeixi tant com a conseqüència d’un contracte de treball com de l’exercici d’activitats econòmiques sense establiment permanent o com a administradors o accionistes significatius i pensionistes o perceptors de rendes mobiliàries o immobiliàries.

 

b) Eliminar el requisit que les retribucions no superin la quantia de 600.000 euros anuals.

 

c) Eliminar el requisit que el percentatge de rendes generades fora d’Espanya sigui inferior a un 15% de les seves rendes del treball o almenys situar aquest requisit en el 50% de les rendes del treball.

 

d) Establir el requisit que el contribuent no hagi estat resident a Espanya durant els 5 anys anteriors al seu nou desplaçament a territori espanyol.

 

e) Afegir que aquest règim resultarà d’aplicació durant el període impositiu en què es produeixi el canvi de residència i els deu períodes impositius següents.

 

f) Suprimir la imputació de renda immobiliària als efectes de determinar la base imposable dels contribuents acollits a aquest règim.

 

g) Establir per a les pensions i havers passius acollits a aquest règim un tipus de gravamen equivalent al tipus mínim de l’impost.

 

h) Aplicar la reducció establerta per la transmissió per causa de mort de l’habitatge habitual en els casos en què el contribuent sigui resident no habitual a Espanya.

 

i) Simplificar o eximir de la declaració de dades, en els casos en què es consideri que no siguin rellevants per a la lluita contra el frau fiscal, blanqueig de capitals o prevenció del terrorisme, als estrangers residents no habituals acollits a aquest règim.

 

B. Obtenció del número d’identificació d’estrangers (NIE)

 

S’hauria de simplificar el procés administratiu per a l’obtenció del NIE necessari per al pagament dels tributs facilitant la seva obtenció per mitjans informàtics a l’AEAT, eliminant el tràmit previ a la comissaria d’estrangers en especial quan l’estranger no es desplaci a Espanya ni hi realitzi activitat econòmica.

ES MILLORA LA TRIBUTACIÓ AMB RELACIÓ A LA CAPITALITZACIÓ DE DEUTES, I EN LES QUITANCES I ESPERES EN ELS PROCESSOS CONCURSALS

Dissabte passat, 8 de març, es publicà al BOE el Reial decret llei 4/2014, de 7 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració de deute empresarial, que va entrar en vigor amb caràcter general el 9 de març de 2014, l’objectiu del qual és agilitar i flexibilitzar els processos, per a la qual cosa tracta de garantir la supervivència de societats que han acumulat una càrrega financera excessiva, però que són viables des d’un punt de vista operatiu, mitjançant un sistema ordenat i equilibrat d’acords amb els creditors i un ventall més ampli de fórmules de refinançament.

 

Aquesta norma, en la qual com veurem també s’inclouen mesures de caràcter fiscal, pretén millorar el marc legal preconcursal dels acords de refinançament en els que mitjançant el consens entre el deutor i els creditors es persegueix maximitzar el valor dels actius i reduir o ajornar els passius del deutor a fi d’evitar el seu concurs.

 

Les mesures fiscals contemplades en aquesta norma consisteixen en reduir o diferir la tributació de les operacions de capitalització de deutes o dels acords de quitances i esperes derivats de l’aplicació de la Llei concursal.

 

En concret, en l’impost sobre societats s’estableix l’absència de tributació en els supòsits de capitalització de deutes, tret que hagués estat objecte d’una adquisició derivativa pel creditor per un valor diferent del nominal d’aquesta, i s’introdueix un sistema especial d’imputació de l’ingrés del deutor derivat dels acords de quitances i esperes.

 

D’altra banda, s’estén l’exempció en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD) a les escriptures que continguin quitances o minoracions dels préstecs, crèdits i la resta d’obligacions.

 

A continuació els informem més detalladament d’aquestes mesures fiscals.

 

1. Modificacions en l’impost sobre societats

 

1.1 Capitalització de deutes (operacions d’augment de capital per compensació de crèdits)

 

D’acord amb la normativa comptable, quan es realitza una ampliació de capital per compensació de crèdits, la societat prestatària reconeixerà l’augment de capital pel valor raonable del deute que es dóna de baixa, que serà menor que el valor del deute en llibres si l’entitat té problemes de solvència, constituint un ingrés la diferència.

 

Aquest ingrés s’ha considerat computable als efectes de l’impost sobre societats quan aquesta capitalització no es realitzava entre entitats vinculades.

 

Ara, per no agreujar la situació de la prestatària en dificultats, aquest ingrés comptable no serà ingrés fiscal, i la diferència es qualifica, en conseqüència, com a permanent

 

Així, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2014, es modifica la Llei de l’impost sobre societats establint l’absència de tributació en els supòsits de capitalització de deutes, tret que hagués estat objecte d’una adquisició derivativa pel creditor, per un valor diferent del seu nominal. Es recull així, expressament en la Llei, un criteri que ja havia estat admès per la doctrina administrativa per a determinats supòsits de capitalització de deutes entre entitats vinculades.

 

Amb aquesta nova disposició s’evita que el deutor computi un ingrés fiscal, amb independència de com es comptabilitzi la capitalització del deute, és a dir, es registri o no un ingrés comptable pel deutor, i també amb independència que existeixi o no vinculació prèvia entre el creditor i el deutor.

 

D’altra banda, el reial decret llei també exceptua de la regla general de valoració a mercat en els casos d’aportacions d’elements patrimonials a entitats i els valors rebuts en contraprestació en les operacions d’augment de capital per compensació de crèdits.

 

No obstant això, en les operacions d’augment de capital per compensació de crèdits “l’entitat transmitent” ha d’integrar en la seva base imposable la diferència entre l’import de l’augment de capital (en la proporció corresponent al transmitent) i el valor fiscal del crèdit capitalitzat. És a dir, en el cas que el creditor tingui un crèdit amb un valor fiscal inferior a l’import pel qual el deutor amplia el seu capital, es genera una renda fiscalment computable en el creditor, amb independència de quin sigui el valor de mercat de les accions rebudes pel creditor en l’operació de capitalització.

 

1.2. Tributació de les rendes derivades de quitances i esperes com a conseqüència de l’aplicació de la Llei concursal.

 

Així mateix, amb l’objecte d’establir un tractament adequat a la situació econòmica actual, i d’evitar que la fiscalitat suposi un obstacle a les operacions de refinançament en general, es modifica la Llei de l’impost sobre societats en relació amb el tractament fiscal de les rendes derivades de quitances i esperes derivades de l’aplicació de la Llei concursal (no a les aconseguides fora de la norma).

 

Els efectes fiscals de les quitances i esperes acordades en els procediments de refinançament li resten efectivitat a l’acord. I és que, els acords de reducció i diferiment de deutes, l’objecte dels quals no és un altre que propiciar la supervivència del deutor, donen lloc al reconeixement d’una renda gravable per l’ingrés comptable que sorgeix d’aquests acords.

 

Ara, el reial decret llei estableix, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2014, que la imputació fiscal de l’ingrés no es realitza en la data de l’aprovació del conveni o acord, com la comptable, sinó que s’imputarà en la base imposable a mesura que s’hagin de registrar les despeses financeres derivades del mateix deute. Si l’ingrés és superior a les despeses financeres pendents de registrar, la imputació de l’ingrés serà proporcional a les despeses financeres registrades sobre el total de despeses financeres.

 

En aquest cas, en l’exercici en el que s’aprova el conveni o acord es produirà una diferència temporània negativa que revertirà en els següents exercicis a mesura que l’ingrés comptable es va imputant fiscalment.

 

2. Modificacions en l’ITP i AJD

 

En línia amb les modificacions introduïdes en l’impost sobre societats, i per col·laborar en el manteniment d’aquelles entitats viables financerament i facilitar els acords de refinançament o de pagament, amb efectes des del 9 de març de 2014, el Reial decret llei 4/2014 modifica la Llei de l’ITP i AJD per establir que quedaran exemptes “les escriptures que continguin quitances o minoracions de les quanties de préstecs, crèdits o altres obligacions del deutor que s’incloguin en els acords de refinançament o en els acords extrajudicials de pagament establerts en la Llei concursal, sempre que, en tots els casos, el subjecte passiu sigui el deutor”.