ES MILLORA LA TRIBUTACIÓ AMB RELACIÓ A LA CAPITALITZACIÓ DE DEUTES, I EN LES QUITANCES I ESPERES EN ELS PROCESSOS CONCURSALS

Dissabte passat, 8 de març, es publicà al BOE el Reial decret llei 4/2014, de 7 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració de deute empresarial, que va entrar en vigor amb caràcter general el 9 de març de 2014, l’objectiu del qual és agilitar i flexibilitzar els processos, per a la qual cosa tracta de garantir la supervivència de societats que han acumulat una càrrega financera excessiva, però que són viables des d’un punt de vista operatiu, mitjançant un sistema ordenat i equilibrat d’acords amb els creditors i un ventall més ampli de fórmules de refinançament.

Aquesta norma, en la qual com veurem també s’inclouen mesures de caràcter fiscal, pretén millorar el marc legal preconcursal dels acords de refinançament en els que mitjançant el consens entre el deutor i els creditors es persegueix maximitzar el valor dels actius i reduir o ajornar els passius del deutor a fi d’evitar el seu concurs.

Les mesures fiscals contemplades en aquesta norma consisteixen en reduir o diferir la tributació de les operacions de capitalització de deutes o dels acords de quitances i esperes derivats de l’aplicació de la Llei concursal.

En concret, en l’impost sobre societats s’estableix l’absència de tributació en els supòsits de capitalització de deutes, tret que hagués estat objecte d’una adquisició derivativa pel creditor per un valor diferent del nominal d’aquesta, i s’introdueix un sistema especial d’imputació de l’ingrés del deutor derivat dels acords de quitances i esperes.

D’altra banda, s’estén l’exempció en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD) a les escriptures que continguin quitances o minoracions dels préstecs, crèdits i la resta d’obligacions.

A continuació els informem més detalladament d’aquestes mesures fiscals.

1. Modificacions en l’impost sobre societats

1.1 Capitalització de deutes (operacions d’augment de capital per compensació de crèdits)

D’acord amb la normativa comptable, quan es realitza una ampliació de capital per compensació de crèdits, la societat prestatària reconeixerà l’augment de capital pel valor raonable del deute que es dóna de baixa, que serà menor que el valor del deute en llibres si l’entitat té problemes de solvència, constituint un ingrés la diferència.

Aquest ingrés s’ha considerat computable als efectes de l’impost sobre societats quan aquesta capitalització no es realitzava entre entitats vinculades.

Ara, per no agreujar la situació de la prestatària en dificultats, aquest ingrés comptable no serà ingrés fiscal, i la diferència es qualifica, en conseqüència, com a permanent

Així, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2014, es modifica la Llei de l’impost sobre societats establint l’absència de tributació en els supòsits de capitalització de deutes, tret que hagués estat objecte d’una adquisició derivativa pel creditor, per un valor diferent del seu nominal. Es recull així, expressament en la Llei, un criteri que ja havia estat admès per la doctrina administrativa per a determinats supòsits de capitalització de deutes entre entitats vinculades.

Amb aquesta nova disposició s’evita que el deutor computi un ingrés fiscal, amb independència de com es comptabilitzi la capitalització del deute, és a dir, es registri o no un ingrés comptable pel deutor, i també amb independència que existeixi o no vinculació prèvia entre el creditor i el deutor.

D’altra banda, el reial decret llei també exceptua de la regla general de valoració a mercat en els casos d’aportacions d’elements patrimonials a entitats i els valors rebuts en contraprestació en les operacions d’augment de capital per compensació de crèdits.

No obstant això, en les operacions d’augment de capital per compensació de crèdits “l’entitat transmitent” ha d’integrar en la seva base imposable la diferència entre l’import de l’augment de capital (en la proporció corresponent al transmitent) i el valor fiscal del crèdit capitalitzat. És a dir, en el cas que el creditor tingui un crèdit amb un valor fiscal inferior a l’import pel qual el deutor amplia el seu capital, es genera una renda fiscalment computable en el creditor, amb independència de quin sigui el valor de mercat de les accions rebudes pel creditor en l’operació de capitalització.

1.2. Tributació de les rendes derivades de quitances i esperes com a conseqüència de l’aplicació de la Llei concursal.

Així mateix, amb l’objecte d’establir un tractament adequat a la situació econòmica actual, i d’evitar que la fiscalitat suposi un obstacle a les operacions de refinançament en general, es modifica la Llei de l’impost sobre societats en relació amb el tractament fiscal de les rendes derivades de quitances i esperes derivades de l’aplicació de la Llei concursal (no a les aconseguides fora de la norma).

Els efectes fiscals de les quitances i esperes acordades en els procediments de refinançament li resten efectivitat a l’acord. I és que, els acords de reducció i diferiment de deutes, l’objecte dels quals no és un altre que propiciar la supervivència del deutor, donen lloc al reconeixement d’una renda gravable per l’ingrés comptable que sorgeix d’aquests acords.

Ara, el reial decret llei estableix, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2014, que la imputació fiscal de l’ingrés no es realitza en la data de l’aprovació del conveni o acord, com la comptable, sinó que s’imputarà en la base imposable a mesura que s’hagin de registrar les despeses financeres derivades del mateix deute. Si l’ingrés és superior a les despeses financeres pendents de registrar, la imputació de l’ingrés serà proporcional a les despeses financeres registrades sobre el total de despeses financeres.

En aquest cas, en l’exercici en el que s’aprova el conveni o acord es produirà una diferència temporània negativa que revertirà en els següents exercicis a mesura que l’ingrés comptable es va imputant fiscalment.

2. Modificacions en l’ITP i AJD

En línia amb les modificacions introduïdes en l’impost sobre societats, i per col·laborar en el manteniment d’aquelles entitats viables financerament i facilitar els acords de refinançament o de pagament, amb efectes des del 9 de març de 2014, el Reial decret llei 4/2014 modifica la Llei de l’ITP i AJD per establir que quedaran exemptes “les escriptures que continguin quitances o minoracions de les quanties de préstecs, crèdits o altres obligacions del deutor que s’incloguin en els acords de refinançament o en els acords extrajudicials de pagament establerts en la Llei concursal, sempre que, en tots els casos, el subjecte passiu sigui el deutor”.