ELS AUTÒNOMS PODEN DEDUIR LES DESPESES DE SUBMINISTRAMENTS DEL SEU HABITATGE ON EXERCEIX L’ACTIVITAT

Així ho ha assenyalat el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) en contra del criteri que fins ara tenia Hisenda. Ara, i amb caràcter vinculant per a totes les Administracions d’Hisenda, s’estableix que els autònoms tenen dret a deduir les seves despeses de telèfon, aigua, llum, gas i altres subministraments, compartits amb la resta de l’habitatge habitual. Donats els dubtes que encara es puguin suscitar respecte a la determinació de la quantia proporcional deduïble d’aquestes despeses, li recomanem que es deixi assessorar pel nostre departament fiscal.

Els volem informar d’una bona notícia que beneficiarà a molt autònoms que treballen al seu habitatge habitual, ja que el TEAC en una Resolució del 10 de setembre, en contra del criteri que fins ara tenia Hisenda, ha assenyalat que a partir d’ara, i amb caràcter vinculant per a totes les Administracions d’Hisenda, els autònoms tenen dret a deduir les seves despeses de telèfon, aigua, llum, gas i altres subministraments, compartits amb la resta de l’habitatge habitual.

 

En total s’estima que els beneficiats per aquesta Resolució són un col·lectiu d’uns 300.000 treballadors autònoms.

 

Recentment ja s’havien produït sentències en aquest sentit, no obstant això, tan sols tenia efectes sobre el cas jutjat i Hisenda seguia negant la deducció i llançant paral·leles i comprovacions a contribuents que gosaven desgravar aquests subministraments.

 

L’argument emprat fins ara pels funcionaris d’Hisenda és que aquests autònoms havien de demostrar que aquesta despesa estava afecta a l’activitat, arribant, fins i tot a exigir una factura a part de l’expedida per les empreses de serveis per a l’habitatge.

 

Aquesta actitud restrictiva, que no es dóna amb les despeses de subministraments de les societats, ha estat recorreguda davant el TEAC, que el passat 10 de setembre en aquesta important resolució estableix el criteri vinculant que els treballadors autònoms que desenvolupen la seva activitat professional en el seu habitatge tindran dret a deduir despeses d’aigua, llum, rebuts i impostos com l’IBI.

 

Amb anterioritat, tant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid com el Tribunal Econòmic Administratiu Regional de la Comunitat Valenciana havien establert que la llum i el gas es poden deduir seguint la mateixa regla de prorrateig que alguns treballadors autònoms empren amb l’IBI.

 

Mètode de càlcul

 

La resposta del TEAC, no obstant això, té les seves limitacions, ja que determina que en el cas de les despeses corresponents a subministraments, no procedeix la seva deducció atenent exclusivament a una proporció entre els metres quadrats afectes a l’activitat econòmica i la superfície total de l’immoble.

 

En absència de mètode de càlcul objectiu, s’entén que s’ha d’imposar la regla general d’admetre la deducció d’aquelles despeses de subministraments respecte dels quals l’obligat tributari provi la contribució a l’activitat econòmica desenvolupada, i, seguint la regla de correlació entre ingressos i despeses per a la determinació del rendiment net de l’activitat econòmica, només pot admetre’s la deducció de les despeses si la seva vinculació amb l’obtenció dels ingressos resultés acreditada per l’obligat tributari.

 

El Tribunal assenyala que «la sola proporció en funció dels metres quadrats de l’habitatge afectes a l’activitat no serviria, però podria, si escau, servir un criteri combinat de metres quadrats amb els dies laborables de l’activitat i les hores en què s’exerceix aquesta activitat en l’immoble«.

 

Es poden deduir les despeses de subministraments, comunitat de propietaris, IBI o amortitzacions

 

Els professionals que declaren en estimació directa per l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i que comparteixen habitatge habitual i centre d’activitat, tenen dret, a més, a la deducció de les despeses de comunitat de veïns, IBI o amortitzacions.

 

En aquests casos s’ha de diferenciar entre les despeses derivades de la titularitat de l’habitatge i les corresponents als subministraments de l’immoble.

 

La normativa reguladora de l’IRPF permet l’afectació parcial d’elements patrimonials divisibles, sempre que la part afectada sigui susceptible d’un aprofitament separat i independent de la resta, la qual cosa pot esdevenir en el supòsit d’un habitatge que, parcialment, s’utilitza per a l’exercici d’una activitat econòmica.

 

Tractant-se de les despeses derivades de la titularitat de l’habitatge, com són les amortitzacions, l’IBI, la comunitat de propietaris, etc., sí que resulten deduïbles en proporció a la part de l’habitatge afectat al desenvolupament de l’activitat i al seu percentatge de titularitat en l’immoble referit.

 

El criteri de l’Agència Tributària, defensat en diverses consultes de la Direcció General de Tributs, permet que l’autònom que treballa a casa es pugui deduir en l’IRPF les despeses derivades de la titularitat de l’habitatge com l’IBI, la taxa d’escombraries o la quota de la comunitat de propietaris. L’import de la deducció es fixa en funció dels metres quadrats de la casa que es destinen a desenvolupar l’activitat professional. Això no canvia i continua igual. No obstant això, l’Agència Tributària vetava fins ara aquesta mateixa regla en el cas dels consums com l’electricitat o el gas amb l’argument que no existia una regla racional per determinar quina part dels subministraments s’utilitzava per a finalitats particulars i quina part per a l’activitat professional.
A causa dels dubtes que encara es puguin suscitar respecte a la determinació de la quantia proporcional deduïble d’aquestes despeses, li recomanem que es deixi assessorar pel nostre departament fiscal.

ALGUNS CONSELLS PER OPERAR AMB XECS

Si vostè és el beneficiari o posseïdor d’un xec emès per un altre, el primer que ha de tenir en compte és el termini per al cobrament que estableix la Llei canviària i del xec (15 dies des de la seva data d’emissió per als emesos o pagadors a Espanya). D’altra banda, ha de decidir com cobra el xec.

Pagar amb xecs pot ser que hagi perdut presència en l’ús personal enfront de la popularitat de les targetes de crèdit, però segueix sent un mecanisme comercial bastant utilitzat. Es tracta d’un document pel qual una persona (la que l’expedeix o emet i el signa) ordena a una entitat bancària en la qual té diners que pagui una determinada suma a una altra persona o empresa. El xec s’utilitza, per tant, per pagar alguna cosa sense necessitat d’utilitzar físicament diners.

 

En un xec intervenen:

 

• El lliurador: és la persona o empresa que emet i signa el xec..
• El lliurat: és l’entitat bancària que paga l’import del xec.

El lliurador i beneficiari poden ser el mateix, per exemple quan el xec s’utilitza per treure diners d’un compte.

• El tenidor o beneficiari: és la persona o empresa que pot cobrar el xec. En certes ocasions també pot existir un endossant i/o un avalista.

 

A continuació, volem informar-los d’algunes de les característiques que ha de tenir en compte en relació amb el xec i com utilitzar-ho, així com alguns consells per operar amb xecs.

 

El que ha de tenir en compte en un xec

 

És un document pel qual una persona (la que l’expedeix o emet i el signa -la Llei la denomina lliurador-) ordena a una entitat bancària (el lliurat) en la qual té diners que pagui una determinada suma a una altra persona o empresa (el beneficiari o tenidor).

 

El xec s’utilitza, per tant, per pagar alguna cosa sense necessitat d’utilitzar físicament diners.

 

Segueix sent un mecanisme comercial bastant utilitzat, malgrat la popularitat d’altres instruments de pagament, com les transferències bancàries o les targetes de crèdit i dèbit. El lliurador i beneficiari poden ser el mateix, i succeeix quan el xec s’utilitza per treure diners d’un compte.

 

Les característiques del xec que ha de conèixer són:

 

• És un document pagador quan es presenta i s’ha de fer efectiu sense cap restricció (sempre que hi hagi diners en el compte). S’ha de pagar fins i tot encara que es presenti al cobrament abans de la data que figura com a data d’emissió.
• Si els fons del qui emet el xec no són suficients per cobrir la totalitat de l’import, l’entitat ho ha de pagar parcialment.
• La presentació al cobrament s’ha de realitzar en 15 dies des de la seva data d’emissió per als emesos o pagadors a Espanya, 20 dies per als emesos en la resta d’Europa i 60 dies per als emesos en la resta del món, sempre que s’hagin de pagar a Espanya. Passats aquests terminis, l’entitat, tenint en compte totes les circumstàncies que concorrin (existència o no de saldo en el compte, temps transcorregut, etc.) pot, si ho desitja, pagar el xec que es presenti al cobrament, tret que hagi estat revocat.

La revocació vol dir que el lliurador ha comunicat a l’entitat que anul·la el xec. Aquesta anul·lació només té efecte una vegada transcorreguts els terminis citats.

 

Perquè sigui vàlid, el xec ha d’incloure:

 

• La paraula «xec».
• L’ordre de pagar la suma que s’hi indiqui.
• El nom de l’entitat bancària que ha de pagar (lliurat).
• La signatura de qui expedeix el xec (lliurador).

 

Altres requisits no essencials són:

 

• La data d’emissió. És necessària per computar el termini de presentació al cobrament. No obstant això, són vàlids els xecs emesos sense data (perquè la posi després el beneficiari) així com els anomenats «postdatats» o «antedatats», és a dir, aquells en els quals la data és posterior o anterior a la del moment en què realment es van expedir. Per això, res impedeix presentar al cobrament un xec (i cobrar-lo efectivament), que tingui com a data d’emissió una data posterior a la del dia de la presentació.

 

Els no imprescindibles, serien:

 

• El lloc de pagament i el lloc d’emissió.
• El beneficiari. Si no consta, el xec es considera emès al portador.

 

Per cobrar un xec, una vegada signat i emplenades les condicions bàsiques, vostè pot triar entre:

 

• Cobrar-lo en efectiu a la finestreta de la sucursal del banc de qui signa el xec.
• Ingressar-lo en la seva pròpia entitat perquè es pagui en el seu compte. La seva entitat s’encarregarà de cobrar-li el xec en l’altra entitat en la qual estan dipositats els fons de qui signa el xec.

 

Quins tipus de xecs hi ha?

 

El xec pot ser:

 

• Al portador. El beneficiari (o sigui, qui el pot cobrar) és qui el tingui.
• Nominatiu. El beneficiari és la persona o empresa el nom de la qual figura en el xec. En aquest cas, el xec pot ser transmès o lliurat a una altra persona mitjançant el que s’anomena l’endós, que consisteix que el beneficiari original escriu en el document el nom del nou beneficiari i el signa. Els xecs nominatius poden incloure clàusula «a l’ordre«, que permet expressament el seu endós o traspàs a una altra persona, o la clàusula «no a l’ordre» que impedeix la seva transmissió mitjançant endós.

 

Hi ha altres modalitats de xecs que es poden considerar especials, ja que tenen requisits o condicions per al seu cobrament (normalment per reduir el risc en cas de pèrdua o robatori):

 

Xec barrat. Només es pot cobrar a través d’una entitat bancària perquè aquesta al seu torn el cobri. L’acció de «barrar» un xec, que consisteix a dibuixar-hi dues barres paral·leles en la cara anterior per dificultar el seu cobrament en cas de pèrdua o robatori. Pot ser realitzat per qui l’expedeix (el lliurador) o per qui té el document al seu poder (el tenidor).

Si és client de l’entitat que l’ha de pagar, pot cobrar-lo en efectiu.

 

Xec per abonar en compte. Només es pot cobrar mitjançant l’abonament en un compte bancari. O sigui: no es pot cobrar en efectiu. Inclou l’expressió “abonar en compte”.

 

Xec conformat. És aquell en el qual l’entitat bancària que l’ha de pagar assegura al qui l’ha de cobrar que el qui expedeix el xec té fons i que en conseqüència es pagarà. Per a això, l’entitat anota en el document l’expressió «conforme», «certificat» o una altra de semblant i la signatura. Per garantir l’operació, l’entitat reté al qui expedeix el xec la quantitat necessària per pagar-lo, a més de la comissió que correspongui.

 

Un xec conformat és exigit per alguns creditors (és a dir, els que tenen pendent de cobrament un deute) amb la finalitat d’assegurar-se que quan el deutor els lliura un xec podran cobrar el deute.

 

Xec bancari: el qui signa el xec (el lliurador) és l’entitat bancària que l’ha de pagar (el lliurat).

 

Xec contra el compte del Banc d’Espanya. El lliurador (el qui expedeix i signa el xec) sol ser una entitat bancària i el lliurat (l’entitat que l’abona) és el Banc d’Espanya.
Aquests dos últims tipus, igual que el xec confirmat, reforcen les garanties del document.

 

Els anomenats xecs de finestreta. No són pròpiament un xec; més aviat s’assemblen a un “rebut”. Es tracta d’un document que signa el client en prova que ha rebut diners en efectiu del seu propi compte en la finestreta de l’entitat bancària.

 

Xecs de viatger: són xecs en euros o moneda estrangera emesos per entitats bancàries o altres intermediaris financers no bancaris de reconeguda presència internacional, com són Visa, Mastercard o American Express.

 

Principals característiques:

 

• Poden ser canviats per efectiu ràpidament i també utilitzar-se com a efectiu per pagar en una àmplia varietat d’establiments.
• En cas de pèrdua o robatori sol ser possible la seva ràpida substitució, (sempre que no hagin estat ja cobrats), fent una trucada telefònica als centres d’atenció al client de l’emissor.
• No solen tenir data de venciment.
• Són acceptats en gairebé tots els països del món.
• S’emeten en múltiples divises (per exemple: euros, dòlars USA, lliures esterlines, dòlars australians, iens japonesos, francs suïssos, etc.).

 

Recordi…

 

En el pagament d’un xec

 

Si vostè està interessat a emetre xecs amb càrrec a un compte bancari, ha de parar esment al fet que en el contracte figuri recollit aquest dret, que apareix en la majoria dels documents dels comptes corrents, però no en els dels comptes d’estalvi.

 

D’altra banda, una vegada que vostè té el xec podrà lliurar-lo (si és al portador) o endossar-lo (si és nominatiu) a una altra persona.

 

L’entitat l’hi carregarà en compte el dia que l’entitat bancària en la qual s’hagi ingressat el presenti a la seva entitat, o el mateix dia del seu ingrés o cobrament per finestreta si es presenta directament pel client en l’oficina lliurada.

 

En el cobrament d’un xec

 

Si vostè és el beneficiari o posseïdor d’un xec emès per un altre, el primer que ha de tenir en compte és el termini per al cobrament que estableix la Llei canviària i del xec (15 dies des de la seva data d’emissió per als emesos o pagadors a Espanya). D’a

REPRESENTANTS DE COMERÇ: L’OBLIGACIÓ DE COTITZAR ES TRASLLADA A L’EMPRESA

Li recordem que des del passat 1 de setembre de 2015, l’empresa haurà de donar d’alta al representant de comerç en la Seguretat Social, i haurà d’ingressar directament les seves cotitzacions.

Els volem informar que d’acord amb el Reial decret 708/2015, de 24 de juliol, pel qual es modifiquen diverses matèries relatives a la Seguretat Social per a l’aplicació del nou sistema de liquidació directa a la Seguretat Social, en el règim especial dels representants de comerç, s’introdueix una novetat transcendental amb efectes a partir de l’1 de setembre de 2015: l’obligació de cotitzar es trasllada del representant a l’empresa, de manera que serà aquesta la responsable directa de l’obligació, igual que amb la resta dels treballadors.

 

Atenció. L’empresa haurà de tramitar l’alta del representant en la Seguretat Social, així com la seva baixa i qualsevol variació que es produeixi. Així, el representant s’assignarà en el codi de compte de cotització (CCC) de l’empresa (a diferència del que succeïa fins ara, ja que per enquadrar als representants de comerç s’havia de sol·licitar un CCC específic).

 

Com a conseqüència d’això, amb efectes al 31 d’agost, la TGSS donarà de baixa d’ofici als representants de comerç en el codi de cotització al que estan adscrits, i es produirà la seva alta d’ofici en el codi de cotització de l’empresa respectiva amb efectes l’endemà. D’aquest procés se n’informarà els interessats.

 

Atenció. L’empresa serà la que haurà d’ingressar les cotitzacions del representant en la Seguretat Social (fins ara era aquest qui efectuava el pagament). A aquests efectes, la seva base mínima en 2015 serà de 756,60 euros i la màxima de 3.606 (bases correspone

SAP SI LA SEVA EMPRESA TÉ LA CONSIDERACIÓ DE “SOCIETAT PATRIMONIAL”? TINGUI EN COMPTE ELS CANVIS AMB LA REFORMA FISCAL 2015 I REVISI LES SEVES ESTRUCTURES LEGALS

Des del 2015, amb la reforma fiscal, el nou règim “d’entitats patrimonials” limita alguns dels incentius que poden aplicar les societats amb aquesta qualificació en el seu impost sobre societats. Les societats que de forma col·loquial havíem conegut com a patrimonials ara ja existeixen en el nostre ordenament jurídic i es defineixen en la nova Llei de l’impost sobre societats com aquelles societats en les quals més de la meitat del seu actiu està constituït per valors o per elements no afectes a una activitat econòmica.

Els volem informar que amb la nova Llei de l’impost sobre societats, des del 2015, una de les novetats importants que ha de tenir en compte és el nou règim “d’entitats patrimonials”, que limita alguns dels incentius que poden aplicar les societats amb aquesta qualificació en el seu impost sobre societats.

 

A què anomenem societat patrimonial?

 

El concepte de societat patrimonial s’utilitza avui dia de manera àmplia per referir-se a les entitats que es dediquen exclusivament a la gestió de béns, és a dir, que no realitzen una activitat econòmica en si. Són molts els contribuents que decideixen administrar el seu patrimoni d’aquesta manera, especialment quan té un valor elevat.

 

No obstant això, cal aclarir que una societat patrimonial no existeix de forma diferenciada des del punt de vista mercantil, sinó que és una societat de capital constituïda de forma usual en la qual es compleixen les condicions anteriors. Per tant, el concepte de societat patrimonial és purament fiscal, no és civil, ni mercantil, la qual cosa significa que no es pot constituir una societat patrimonial davant un notari.

 

La societat patrimonial és la fórmula jurídica que, en determinades ocasions, es tria per segregar alguns actius, i d’aquesta manera separen jurídicament la titularitat d’aquells negocis que exploten altres activitats comercials i que operen en una altra societat.

 

Definició fiscal

 

La regulació normativa del nou impost sobre societats per la reforma fiscal que va entrar en vigor en 2015, inclou dins del fet imposable dos nous conceptes, que hem de conèixer i considerar: la definició del concepte d’activitat econòmica i el concepte d’entitat patrimonial.

 

L’aplicació d’aquests preceptes pot tenir conseqüències fiscals, (no positives), en el propi impost sobre societats, i en l’aplicació de bonificacions o exempcions relacionades amb altres impostos presents o futurs (impost sobre el patrimoni, impost sobre successions).

 

Segons la Llei de l’impost sobre societats, la seva empresa tindrà la consideració de patrimonial si més de la meitat de l’actiu està constituït per valors, o no està afecte a una activitat econòmica. En general, això succeirà si la major part de l’actiu de la seva empresa està compost per accions o participacions, o bé per immobles en lloguer o que no s’estiguin destinant a cap activitat (és a dir, que l’activitat principal consisteixi en la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari).

 

Atenció. Quant a les societats tenidores d’immobles que es dediquen a l’arrendament, no seran considerades patrimonials si existeix activitat econòmica i es presumeix l’existència d’activitat econòmica si la societat ocupa, almenys, una persona amb contracte laboral a jornada completa. Fins ara a aquest requisit se li afegia l’existència d’un local exclusivament dedicat a l’activitat. No obstant això cal anar amb compte, ja que la jurisprudència ha matisat que l’existència d’un empleat amb contracte a jornada completa és condició necessària però no suficient, i sobre la base d’això, la inspecció intenta provar que en realitat l’empleat exerceix altres funcions diferents i per tant, no compleix els requisits de jornada completa.

 

Perquè una societat holding no sigui considerada com una societat patrimonial, més de la meitat dels valors que formin part del seu actiu han d’atorgar més d’un 5% del capital d’aquestes filials i a més s’han de posseir durant més d’un any. A més les societats filials no poden ser societats patrimonials i la societat holding ha de posseir una organització de mitjans materials i personals que li permeti dirigir i gestionar la participació. L’última condició, almenys en aquelles societats que manquen d’estructura, s’ha de provar que l’administrador de la societat holding o els seus directius, si existeixen, gestionen de forma efectiva les participacions.

 

L’actiu a tenir en compte per determinar si la seva empresa és patrimonial

 

La determinació del valor de l’actiu es realitzarà a partir de la mitjana dels balanços trimestrals de l’exercici de l’entitat o, dels balanços consolidats (en cas de grup d’empreses), si l’entitat fos dominant d’un grup, amb independència de la residència i de l’obligació de formular comptes anuals consolidats.

 

Atenció. El Reglament de l’impost estableix que per determinar si una entitat té o no la condició de patrimonial en períodes impositius iniciats amb anterioritat a l’1 de gener de 2015 es tindrà en compte la suma agregada dels balanços anuals dels períodes impositius corresponents al temps de tinença de la participació, amb el límit dels iniciats amb anterioritat a 1 de gener de 2009, excepte prova en contrari.

 

Concretant més, s’han de seguir aquestes pautes que s’indiquen a continuació:

 

• S’han de valorar en conseqüència el valor dels seus actius, i segmentar els actius per afectes a activitat econòmica i no afectes a activitats econòmiques.

 

• La valoració es realitzarà basant-se en la comptabilitat de la societat, sempre que respecti els criteris del Pla General Comptable i representi la imatge fidel.

 

• Com hem comentat, es prendrà com a referència la mitjana dels balanços trimestrals de l’exercici de l’entitat.

 

• No es consideraran els diners o drets de crèdit procedents de la transmissió d’elements patrimonials, afectes a activitats econòmiques, realitzades en el període impositiu o en els dos anteriors, o els valors que no tenen aquesta consideració a l’efecte de la qualificació d’entitat patrimonial.

 

• No es computen com a valors:

 

1. a) Els posseïts per donar compliment a obligacions legals o reglamentàries. (Afecta determinats sectors d’activitat en què la seva normativa pròpia obliga a invertir part del seu actiu en valors: companyies d’assegurances, institucions d’inversió col·lectiva).
2. b) Els que incorporen drets de crèdit nascuts de relacions contractuals establertes com a conseqüència del desenvolupament d’activitats econòmiques (lletres, pagarés, etc. rebuts en el desenvolupament de l’activitat empresarial).
3. c) Els posseïts per societats de valors com a conseqüència del desenvolupament de la seva activitat.
4. d) Els que atorguin almenys el 5% del capital d’una entitat i es posseeixin durant un termini mínim d’un any amb la finalitat de dirigir i gestionar la participació, sempre que es disposi de l’oportuna organització de mitjans materials i humans, i l’entitat participada no sigui entitat patrimonial. En cas de grup de societats, aquesta condició es determina a escala del grup.

 

Fins al 31 de desembre de 2014 Totes les referències al concepte d’elements afectes a l’activitat es remetien a la Llei de l’impost sobre el patrimoni i s’establia que no es computaven com a valors ni com a elements no afectes a activitats econòmiques aquells elements el preu d’adquisició dels quals no superés l’import dels beneficis no distribuïts obtinguts per l’entitat, sempre que aquests beneficis provinguessin de la realització d’activitats econòmiques, amb el límit de l’import dels beneficis obtinguts tant en el propi any com en els últims 10 anys anteriors.

 

A partir del 2015, s’han endurit considerablement les condicions dels elements que no es computen reduint-los només a diners o drets de crèdit, així com les del límit temporal, reduint-lo a dos anys. Molts elements de l’actiu passaran a computar-se com a elements no afectes a cap activitat econòmica i la conseqüència serà que moltes societats que no eren patrimonials d’acord amb els criteris del 2014, passaran a ser patrimonials en el 2015 de forma sobrevinguda.

 

Diferències	2014 (abans reforma)	2015 (amb la reforma fiscal)
Què no es computa	Qualsevol element	Diners o drets de crèdit
Procedència	Beneficis no distribuïts obtinguts per l’entitat que provinguin de la realització d’activitats econòmiques	Transmissió d’elements patrimonials afectes a activitats econòmiques o de valors computable
Límit temporal	10 anys	2 anys

 

Restriccions en l’impost sobre societats per a les societats patrimonials

 

En l’àmbit de l’impost sobre societats, ser una societat patrimonial impossibilita la possibilitat d’aplicar cap tipus d’incentiu fiscal i, especialment, els propis de les entitats de reduïda dimensió. I en l’àmbit dels socis, els impossibilita l’aplicació de l’exempció en l’impost sobre el patrimoni i, com a conseqüència d’això, tampoc la bonificació del 95% prevista en l’impost sobre successions i donacions en ocasió de la seva transmissió. La qual cosa ens porta al fet que cal tenir molt present aquestes limitacions per a una correcta planificació fiscal, d’una banda, i per una altra, per evitar sorpreses.

 

Tenint en compte el comentat anteriorment, considerem important que revisin la composició de l’actiu de la seva empresa o societat a fi de valorar la seva possible qualificació com a societats patrimonials, atès que aquesta qualificació comporta de forma immediata l’aplicació de diverses restriccions, limitant alguns dels incentius que poden aplicar les societats amb aquesta qualificació en el seu impost sobre societats. Entre d’altres:

 

• En cas de venda de participacions en aquestes societats, els socis no poden gaudir plenament de l’exempció per doble imposició aplicable en aquests casos.

 

• Impossibilitat de compensació de bases imposables negatives en cas de canvi accionarial.

 

• Impossibilitat d’aplicar el tipus de gravamen reduït del 15 per cent per a entitats de nova creació.

 

• Atenció. Si s’han constituït recentment (a partir de 2013), no poden gaudir del tipus reduït del 15% aplicable en aquests casos durant els dos primers exercicis amb beneficis.

 

• Impossibilitat d’aplicar els incentius del règim d’entitats de reduïda dimensió (tipus reduït, amortització accelerada, etc.).

 

• Impossibilitat d’aplicar el règim de les entitats de tinença de valors estrangers.