El termini per presentar el model 347 “Declaració anual operacions amb terceres persones” finalitza el pròxim 2 de març

Li recordem que el pròxim dia 2 de març finalitza el termini màxim de presentació del model 347 “Declaració anual d’operacions amb terceres persones” de l’exercici 2014.

 

El model 347 permet a l’AEAT creuar gran quantitat d’informació de tot tipus d’operacions, detectar possibles diferències, iniciar els corresponents procediments d’inspecció i sancionadors. Cada any s’emeten nombrosos requeriments originats en diferències contingudes a les declaracions. D’aquí la importància de contrastar el volum d’operacions entre client i proveïdor en cada exercici, ja que els desquadraments poden donar origen a procediments de comprovació.

 

Per això, els preguem que ens remetin en un termini breu tota la informació necessària per procedir al seu emplenament, revisió i tramitació.

 

Novetats en el model 347 per a l’exercici 2014

 

En el BOE del dia 26 d’octubre de 2013, es va publicar el Reial decret 828/2013, de 25 d’octubre, que va introduir modificacions per al model 347 amb efectes a partir de l’1 de gener de 2014, ampliant els obligats tributaris i les operacions sobre les quals s’informa. Posteriorment, en el BOE del dia 26 de setembre de 2014 es va publicar l’Ordre HAP/1732/2014 de 24 de setembre, per la qual es modifica l’Ordre EHA/3012/2008 que aprova el model 347, que tenen el seu origen en les modificacions introduïdes pel Reial decret 828/2013, referides tant a l’àmbit subjectiu com al contingut de la declaració.

 

Atenció. Aquestes novetats afecten les operacions que s’hagin realitzat des de l’1 de gener de 2014, i es tindran en compte a la declaració corresponent a l’exercici 2014, el termini de presentació del qual finalitza el 2 de març de 2015.

 

Les principals novetats les podem resumir en les següents:

 

1. Les comunitats de propietaris en règim de propietat horitzontal (és a dir, les comunitats de veïns) i les entitats privades de caràcter social també hauran de presentar el model 347, encara que no realitzin cap activitat. Fins ara únicament tenien l’obligació les comunitats de propietaris que desenvolupessin activitats empresarials o professionals segons el que es disposa en la normativa de l’IVA. Es considera que l’arrendament és una activitat empresarial a tals efectes pel que les comunitats que lloguen elements comunitaris (locals, façanes, cobertes, etc.) ja estaven obligades a presentar el model 347 per declarar aquest arrendament, a més de les corresponents declaracions d’IVA i del model 184 (declaració informativa anual per imputar el rendiment net corresponent a cada copropietari). Doncs bé, a partir de 2014 també hauran de presentar model 347 les comunitats de propietaris que no desenvolupin activitats empresarials (o arrendaments) i que realitzin operacions amb terceres persones (paletes, lampistes, electricistes, empreses d’ascensors, etc.) que durant l’any superin els 3.005,06 € (IVA inclòs). La informació se subministrarà exclusivament atenent al seu còmput anual, sense necessitat de desagregar la informació per trimestres.

 

Les comunitats no tenen obligació de declarar les següents operacions:

 

1. Les de subministrament d’energia elèctrica i combustibles de qualsevol tipus amb destinació al seu ús i consum comunitari.
2. Les de subministrament d’aigua amb destinació al seu ús i consum comunitari.
3. Les derivades d’assegurances que tinguin per objecte l’assegurament de béns i drets relacionats amb zones i elements comuns.

 

Per la seva banda, les entitats o establiments privats de caràcter social al fet que es refereix l’article 20.Tres de la Llei de l’IVA no inclouran les següents operacions:

 

• Les de subministrament d’aigua, energia elèctrica i combustibles.
• Les derivades d’assegurances.

 

Per tant, si durant el 2014 només es contracten aquests serveis o si, contractant altres serveis, cap proveïdor factura més de 3.005,06 euros a l’any (IVA inclòs), la comunitat o l’entitat privada de caràcter social no haurà de presentar la declaració (Model 347).

 

2. Obligació, per part dels subjectes passius que estiguin en el règim simplificat d’IVA, d’incloure a la declaració anual les adquisicions de béns i serveis que hagin de ser objecte d’anotació en el llibre registro de factures rebudes.

 

3. Obligació d’incloure a la declaració anual els imports reportats durant l’any natural conforme a la regla general de meritació, als qui realitzin operacions a les quals sigui aplicable el règim especial del criteri de caixa i als destinataris d’operacions que s’hi incloguin. A més, aquestes operacions s’hauran d’incloure també a la declaració anual pels imports reportats durant l’any natural seguint el que es disposa en el nou règim especial del criteri de caixa.

 

4. Obligació per part dels subjectes passius que realitzin operacions a les quals sigui aplicable el règim especial del criteri de caixa, de les comunitats de béns en règim de propietat horitzontal i dels destinataris d’operacions incloses en el règim especial del criteri de caixa, de subministrar tota la informació sobre una base de còmput anual.

 

5. Obligació per part de les entitats integrades en les diferents Administracions Públiques de relacionar a la declaració totes les persones que han rebut subvencions, auxilis o ajudes, qualsevol que sigui el seu import, i s’elimina per tant el límit excloent de 3.005,06 euros.

 

6. Quant a la identificació de l’obligat tributari respecte del qual se subministra la informació, es matisa que en absència de NIF s’haurà de consignar el NIF a l’efecte de l’IVA atribuït a l’empresari o professional amb el qual s’efectuï l’operació per l’Estat membre d’establiment.

 

7. S’exigeixen que es facin constar de forma separada d’altres operacions:

 

• Les operacions en les quals es produeix la inversió del subjecte passiu previst en l’article 84. un. 2n de la LIVA.
• Les operacions exemptes d’IVA per referir-se a béns vinculats o destinats a vincular-se al règim de dipòsit diferent dels duaners.
• Les operacions en les quals sigui aplicable el règim de criteri de caixa de l’IVA, que s’hauran de consignar segons els següents criteris:

• Moment en què s’haguessin reportat conforme a la regla general de meritació, com si no els hagués estat aplicable el règim especial.
• Moment de produir-se la seva meritació total o parcial pels imports corresponents.

 

8. Quant als criteris d’imputació temporal, s’estableix respecte a les operacions a les quals els resulti d’aplicació el règim especial del criteri de caixa, que es consignin a la declaració de l’any natural corresponent al moment de la meritació total o parcial pels imports corresponents.

 

A TENIR EN COMPTE

 

En relació amb el model 347, li recordem que:

 

• Si durant l’any 2014 ha efectuat operacions amb algun client o proveïdor per import superior a 3.005,06 euros en el seu conjunt, haurà de presentar el model 347 fins al pròxim 2 de març. Aquesta quantia inclou l’IVA de les operacions. Així, per exemple, si va comprar unes mercaderies a un client per 2.500 euros més un 21% d’IVA (el que suposa un total de 3.025 euros), ja estarà obligat a presentar el model 347.

 

• No haurà de presentar el model 347 si tributa en l’IRPF en mòduls i, alhora, en l’IVA pel règim simplificat, pel d’agricultura, ramaderia i pesca, o pel de recàrrec d’equivalència. No obstant això, sí que haurà de presentar-lo per les operacions en les quals hagi emès factura, i –des de 2014– per les adquisicions de béns i serveis si està acollit al règim simplificat (en tot cas, les operacions efectuades amb el mateix client o proveïdor hauran de superar els 3.005,06 euros).

 

Els empresaris que tributen en estimació objectiva en IRPF i, simultàniament, en el règim del recàrrec d’equivalència de l’IVA, com ja succeïa en 2013, només han de declarar les operacions per les quals emetien factura (i sempre que superin el límit dels 3.005,06 euros de vendes a un mateix client). Així doncs, no hauran de declarar ni les compres, ni tampoc les vendes per les quals no hagin emès factura.

 

• Si ha efectuat operacions respecte de les quals Hisenda ja té informació (a través d’altres declaracions), ara no les haurà d’incloure en el model 347. Així, no haurà d’incloure:

 

• Les operacions subjectes a retenció, perquè Hisenda ja té la seva informació gràcies a les declaracions periòdiques i resums anuals. Els lliuraments o adquisicions intracomunitàries de béns i serveis, perquè es declaren en el model 349.
• Les operacions d’exportació i importació, perquè es declaren en duana.
• El mateix succeeix amb els lliuraments de béns entre la península i Canàries, Ceuta i Melilla.

 

1. Les vendes s’han d’imputar al trimestre en el qual es reporti l’IVA (moment en què s’han de registrar en els llibres d’aquest impost).

 

1. Les compres s’han d’imputar quan es registrin en els llibres d’IVA les factures rebudes.

 

1. Ha de descomptar de les compres i vendes declarades els ràpels i descomptes per ràpid pagament rebuts o satisfets durant l’exercici.

 

1. Ha d’incloure les bestretes rebudes i satisfetes, encara que corresponguin a operacions que tindran lloc l’any següent.

 

1. S’hauran de consignar de manera separada, els imports superiors a 6.000 € que s’haguessin percebut en metàl·lic de cadascuna de les persones o entitats relacionades a la declaració. Si els cobraments corresponen a operacions realitzades l’any, declari’ls al costat d’aquestes operacions (en el mateix registre). Si els cobraments corresponen a operacions d’anys anteriors, informi’n de manera separada, indicant l’exercici en el qual es van efectuar aquestes operacions. És possible que en exercicis anteriors la seva empresa rebés cobraments en metàl·lic d’un client, però que no els declarés per ser inferiors a 6.000 euros. Si durant l’any a què es refereix el model 347 també ha cobrat part d’aquestes operacions en metàl·lic i aquests cobraments, sumats als ja rebuts, sí que arriben als 6.000 euros, haurà de declarar-los ara per la seva totalitat.

 

1. En el cas d’immobles arrendats, ara l’arrendatari estarà obligat a informar en el model 180 “Resum anual de retencions i ingressos a compte sobre rendiments procedents de l’arrendament o subarrendament d’immobles urbans”, les mateixes dades que fins ara s’informaven en el model 347 (import del lloguer, referència cadastral…). Com a conseqüència de les modificacions introduïdes en el model 180 amb efectes des de l’01-01-2014, la informació compresa en aquest resum anual de retencions, tindrà un contingut coincident amb la declaració anual d’operacions amb terceres persones per les operacions d’arrendament d’immobles urbans que siguin locals de negoci i estiguin subjectes a retenció (si el lloguer del local no està subjecte a retenció, perquè el valor cadastral dels locals llogats supera els 601.012,10 euros, l’arrendador sí que haurà de seguir presentant el model 347 com en anys anteriors), quedant excloses del deure de declaració de l’arrendador en el model 347, reduint amb això les càrregues administratives.

 

1. Haurà de consignar en el model 347 les operacions en les quals s’hagi produït la inversió del subjecte passiu (haurà de declarar l’import sense IVA).

 

1. També haurà d’informar els interessos que hagi satisfet per un préstec bancari.

 

NOVETATS SOBRE LEGALITZACIÓ DE LLIBRES DELS EMPRESARIS

S’estableix la utilització obligatòria del procediment telemàtic per a la legalització de llibres (inclou actes i llibre registre de socis o d’accionistes) corresponents als exercicis oberts a partir de 29 de setembre de 2013, si bé es permeten certes excepcions per determinats obligats, que seran aplicables únicament en relació amb els exercicis iniciats amb posterioritat a la data indicada i tancats fins al 31 de desembre de 2014.

Donada la transcendència que té la legalització de llibres comptables, d’actes i d’altres que de forma obligatòria conforme a la normativa vigent han de portar els empresaris, resulta convenient unificar criteris entre els diferents Registres Mercantils en aquesta important matèria i establir una sèrie de principis conforme als quals s’ha de produir aquesta legalització.

 

La Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització (“Llei d’emprenedors”) va introduir l’obligació d’emplenar els llibres obligatoris dels empresaris en suport electrònic i la seva legalització telemàtica (art. 18). No obstant això, com que no hi ha una regulació transitòria ni hi ha desenvolupament reglamentari, no existia fins avui un criteri unànime entre els diferents Registres Mercantils sobre el moment de fer efectiva l’obligació.

 

En aquest sentit, en el BOE del dia 16 de febrer de 2015, s’ha publicat la Instrucció de 12 de febrer de 2015, de la Direcció General dels Registres i del Notariat (DGRN), sobre legalització de llibres dels empresaris, en aplicació del que es disposa en la Llei 14/2013, de 27 de setembre.

 

El nou sistema de legalització de llibres serà aplicació als llibres obligatoris de totes classes –inclou actes i llibre registre de socis o accionistes- respecte d’exercicis oberts a partir del dia 29 de setembre de 2013. Tots els llibres s’han d’emplenar en suport electrònic i s’han de presentar davant el Registre Mercantil per via telemàtica en el termini de quatre mesos següents al tancament de l’exercici social. Els llibres enquadernats en blanc i ja legalitzats solament podran ser utilitzats per a comptabilitats, contractes i actes d’exercicis oberts abans del 29 de setembre de 2013.

 

En concret haurà de tenir present que:

 

• El sistema de legalització de llibres dels empresaris en format electrònic i presentats per via telemàtica en el Registre Mercantil competent, serà aplicable als llibres obligatoris de totes classes respecte d’exercicis oberts a partir del dia 29 de setembre de 2013.

 

• Tots els llibres que obligatòriament han de portar els empresaris s’hauran d’emplenar en suport electrònic.

 

• La presentació d’aquests llibres per a la seva legalització en el Registre Mercantil competent per raó del domicili, haurà de ser per via telemàtica, després del seu emplenament, dins dels quatre mesos següents al tancament de l’exercici social.

 

• No es podran legalitzar per als exercicis iniciats a partir del 29 de setembre de 2013, llibres enquadernats en blanc per a la seva posterior utilització o llibres no enquadernats, també en blanc, i formats per fulls mòbils.

 

• Respecte d’exercicis iniciats a partir del 29 de setembre de 2013 tampoc serà possible la legalització de llibres en suport paper o en suport electrònic de qualsevol tipus no presentats per via telemàtica.

 

• Els llibres enquadernats en blanc i ja legalitzats només podran ser utilitzats per a comptabilitats, contractes i actes d’exercicis oberts abans del 29 de setembre de 2013. Una vegada finalitzat aquest últim exercici social, es procedirà al seu tancament mitjançant diligència que s’acreditarà, en el primer enviament telemàtic d’aquests llibres, amb la incorporació d’un arxiu que inclogui la certificació de l’òrgan d’administració que faci constar aquesta circumstància. Si en aquests llibres s’han transcrit amb posterioritat al tancament de l’exercici social citat, assentaments comptables, contractes o actes d’un exercici posterior, es procedirà igualment al tancament del llibre en qüestió, traslladant aquest assentaments, contractes o actes, al llibre corresponent que s’haurà d’enviar telemàticament.

 

• Totes les actes de reunions dels òrgans col·legiats de les societats mercantils, incloses les decisions adoptades pel soci únic, respecte dels exercicis socials començats a partir del 29 de setembre de 2013, s’hauran de reflectir en suport electrònic i s’hauran de presentar de forma telemàtica per a la seva legalització dins dels quatre mesos següents al tancament de l’exercici social.

 

• En cada exercici s’hauran de legalitzar les actes de l’exercici precedent. Aquest llibre podrà ser únic per a les actes de tots els òrgans col·legiats de la societat, o també un llibre per a cadascun dels òrgans col·legiats. Serà necessari que en cadascun d’aquests llibres consti la data d’obertura i tancament de l’exercici.

 

• A qualsevol moment de l’exercici social es podran legalitzar llibres de detalls d’actes amb actes de l’exercici corrent a efectes probatoris o de qualsevol altra naturalesa, i sense perjudici que en el llibre d’actes de tot l’exercici s’incloguin de forma obligatòria aquestes actes.

 

• Els llibres registres de socis o d’accions nominatives, ja legalitzats en blanc, podran ser objecte d’utilització per als negocis jurídics sobre participacions o accions celebrats amb anterioritat al 29 de setembre de 2013. A partir d’aquesta data es procedirà de forma similar a l’establerta anteriorment per al llibre d’actes inclosa la diligència de tancament que s’ha d’incorporar als llibres en blanc ja legalitzats. En tot cas, una vegada inscrita la societat en el Registre Mercantil, s’haurà de legalitzar un llibre, que serà el primer d’ordre, en el qual consti la titularitat inicial dels fundadors. Una vegada legalitzat aquest llibre inicial només serà obligatòria la legalització d’un nou llibre en els quatre mesos següents a la finalització de l’exercici en el qual s’hagi produït qualsevol alteració en la titularitat inicial o successiva de les participacions o accions o se n’haguessin constituït gravàmens.

 

En aquests llibres haurà de constar la identitat completa dels titulars i la nacionalitat, si escau, i inclosos igualment els seus domicilis. L’omissió de la constància de la nacionalitat o del domicili no impedirà la legalització del llibre que es tracti, però en la nota de legalització es deixarà constància d’aquesta omissió. Les mateixes regles seran aplicable als llibres de contractes del soci únic amb la societat.

 

• Podran ser objecte de legalització els llibres d’actes d’un exercici determinat sense que ho estigui l’immediatament anterior o anteriors. De la mateixa forma es podran legalitzar llibres registres d’accions nominatives o llibres registre de socis, encara que resulti del llibre presentat a legalització que el llibre inicial no ha estat legalitzat.

 

• A l’efecte de rectificació de llibres de qualsevol classe ja legalitzats, s’haurà d’incloure en el fitxer corresponent de l’enviament de rectificació, un arxiu en el qual consti certificació de l’òrgan d’administració pel qual es faci constar de l’error comès, en unió de l’arxiu rectificat en el qual constaran les dades correctes.

 

• En cas de pèrdua, sostracció, destrucció física o informàtica, o robatori dels llibres de socis o accions nominatives, es podrà legalitzar un llibre amb el contingut dels llibres inutilitzats per qualsevol causa, sempre que s’acrediti per denúncia policial o per acta notarial els fets anteriorment assenyalats. A aquests efectes s’inclourà l’acta o la denúncia en fitxer annex a la petició de la legalització dels llibres.

 

• Les societats, qualsevol que sigui la data de la seva constitució, que no haguessin legalitzat el seu llibre d’actes, de socis, d’accions nominatives o de contractes de soci únic amb la societat, al moment posterior a la constitució de la societat, bé conformement a la legislació anterior o a la que ara es desenvolupa, i així resulti dels arxius del registre, podran incloure en els primers llibres d’aquestes classes presentats telemàticament, totes les actes i vicissituds de la societat des de la data de la seva constitució fins al dia de tancament. El valor probatori d’aquests llibres serà apreciat, si escau, pels Tribunals. A aquests efectes es podrà incloure, l’acta de la junta general de la societat en la qual es ratifiquin les actes no transcrites en el seu moment i la legalització de les que ara se sol·licita.

 

• El suport electrònic haurà de complir els requisits tècnics que respecte al format i contingut dels diferents fitxers s’especifiquen en l’annex I d’aquesta Instrucció de la DGRN. A aquests efectes s’assenyala la plataforma de tramitació telemàtica del Col·legi de Registradors, a la web registradores.org, com a mitjà d’enviament telemàtic.

 

• La informació presentada relativa a cada llibre disposarà d’un sistema de protecció amb l’objecte de garantir la no manipulació des de la creació del suport per l’entitat o subjecte presentant i fins que aquest s’incorpori al Llibre-fitxer de legalitzacions en el Registre Mercantil corresponent. La protecció es realitzarà mitjançant la utilització de l’empremta digital corresponent a cada llibre per mitjà de l’algorisme estàndard SHA256 (RFC 6234).

 

• Les signatures dels qui autoritzen la sol·licitud i la relació de signatures digitals generades pels llibres la legalització dels quals se sol·licita hauran de reunir els requisits establerts en la legislació vigent en matèria de signatura electrònica reconeguda i amb la preceptiva intervenció d’entitat prestadora de serveis de certificació.

 

• El Registrador qualificarà no només el contingut de la sol·licitud segons el que resulti dels fitxers presentats i els assentaments del seu Registre, sinó també que l’algorisme SHA256 generat pels corresponents fitxers coincideixen amb el que consta en la relació de llibres presentada.

 

• El contingut dels fitxers legalitzats i dels altres documents presentats s’ajustarà a l’establert en aquesta Instrucció. En cas contrari, el Registrador suspendrà la legalització dels llibres en la forma prevista en el Reglament del Registre Mercantil.

 

• Si no hi haguessin defectes, el Registrador estendrà una certificació en la qual, sota la seva signatura, identificarà a l’empresari, incloent, si escau, les dades registrals i expressarà els llibres legalitzats, amb identificació de la seva classe i nombre, la signatura digital generada per cadascun d’ells i les dades de la presentació i de l’assentament practicat en el Llibre-fitxer de legalitzacions. Si escau, farà constar que la legalització s’ha sol·licitat fora del termini legal conforme al que estableix el Reglament del Registre Mercantil. El Registrador farà esment exprés en la certificació que l’empresari haurà de conservar una còpia informàtica d’idèntic contingut i format dels fitxers corresponent als llibres presentats a legalitzar a efectes probatoris.

 

• El Registrador Mercantil, una vegada li sigui presentat el corresponent suport informàtic amb els fitxers de contingut i format idèntic al dels llibres presentats a legalitzar, n’imprimirà una còpia en paper i certificarà, a sol·licitud de la part interessada o per mandat de l’autoritat judicial competent, que els fitxers continguts en el suport es corresponen amb els llibres legalitzats per generar la mateixa signatura digital, i tot això per referència als assentaments practicats en el Llibre-fitxer de legalitzacions.

 

• Quan per problemes tècnics no sigui possible la presentació dels fitxers a legalitzar per via telemàtica, excepcionalment es permetrà la presentació en el Registre mitjançant dispositius d’emmagatzematge de dades complint amb les següents requisits:

 

1. a) Ha d’existir una impossibilitat manifesta que impedeixi la presentació per via telemàtica mitjançant la plataforma de tramitació telemàtica del Col·legi de Registradors.
2. b) S’hauran d’utilitzar suports d’emmagatzematge de dades entre els més habituals al mercat.
3. c) Els fitxers dels llibres presentats per a la seva legalització hauran de complir els requisits tècnics que respecte al format i contingut dels diferents fitxers s’especifiquen en l’annex I d’aquesta Instrucció.
4. d) S’haurà de presentar la instància de sol·licitud de legalització de llibres presentats en suport magnètic de l’article 330 del Reglament del Registre Mercantil que s’ajustarà al model especificat en l’annex II. A la instància de legalització s’acompanyarà una relació de llibres la legalització dels quals se sol·licita amb indicació de la signatura digital generada per cadascun d’ells per aplicació de l’algorisme d’empremta digital SHA256 (RFC 6234). La relació s’ajustarà al model establert en l’annex III.

 

• Sense perjudici de l’anterior, i en relació als exercicis iniciats amb posterioritat al 29 de setembre de 2013 i tancats fins al dia 31 de desembre de 2014, quan per justa causa no sigui possible la presentació en format electrònic dels llibres de gestió obligatòria o d’algun d’ells, el registrador permetrà la presentació en format paper, en el termini establert legalment, de llibres formats per fulls enquadernats i emplenats en els termes del Reglament del Registre Mercantil.

 

• Els llibres no obligatoris que els empresaris desitgin legalitzar en cada exercici, hauran de ser-ho de conformitat amb les regles establertes anteriorment.

 

• Les regles anteriors també seran d’aplicació per a la legalització de llibres d’unions temporals d’empreses, comunitats de béns, associacions de qualsevol classe, fundacions o altres persones físiques i jurídiques obligades a portar una comptabilitat ajustada a les prescripcions del Codi de Comerç.

 

• Sigui quina sigui l’entitat respecte de la qual es dugui a terme la legalització dels llibres presentats, el registrador serà responsable del degut compliment de les obligacions derivades de la vigent legislació sobre protecció de dades.

DES DEL PASSAT DIA 13 DE DESEMBRE S’INICIA L’APLICACIÓ DEL REGLAMENT EUROPEU 1169/2011 SOBRE INFORMACIÓ ALIMENTÀRIA AL CONSUMIDOR

El nou Reglament Europeu 1169/2011, aplicable des del 13 de desembre de 2014, modifica les disposicions d’etiquetatge dels aliments abans vigents en la UE per permetre que els consumidors triïn amb coneixement de causa i que utilitzin els aliments de forma segura. La norma és d’obligat compliment i afecta a les empreses alimentàries en totes les fases de la cadena, i s’aplicarà a tots els aliments destinats al consumidor final. Per tant és aplicable a bars, restaurants, i altres empreses de subministrament de menjar preparat: pizzes, entrepans, pastissos, pa, brioixeria, etc.

Des del passat 13 de desembre, s’aplica el Reglament (UE) 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell de 25 d’octubre de 2011 sobre la informació alimentària facilitada al consumidor (encara que la norma va entrar en vigor el 12 de desembre de 2011, el Reglament va establir uns períodes transitoris suficientment amplis per permetre a les empreses adaptar-se a les noves exigències), amb l’excepció de les disposicions relatives a la informació nutricional obligatòria, que seran aplicables a partir del 13 de desembre de 2016.

 

El propòsit del Reglament és perseguir un alt nivell de protecció de la salut dels consumidors i garantir el seu dret a la informació perquè els consumidors prenguin decisions amb coneixement de causa.

 

Atenció. Aquesta normativa és d’obligat compliment i les infraccions en matèria de seguretat alimentària i nutrició són importants.

 

PRINCIPALS NOVETATS

 

Informació nutricional obligatòria

 

• S’introdueix un etiquetatge obligatori sobre informació nutricional per a la majoria dels aliments transformats. Els elements a declarar de forma obligatòria són: el valor energètic, els greixos, els greixos saturats, els hidrats de carboni, els sucres, les proteïnes i la sal; tots aquests elements s’hauran de presentar en el mateix camp visual. A més, es podrà repetir en el camp visual principal la informació relativa al valor energètic només o juntament amb les quantitats de greixos, greixos saturats, sucres i sal.

 

• La declaració s’haurà de realitzar obligatòriament «per 100 g o per 100 ml» el que permet la comparació entre productes, permetent a més la decoració «per porció» de forma addicional i amb caràcter voluntari.

 

• La informació nutricional obligatòria es pot complementar voluntàriament amb els valors d’altres nutrients com: àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats, polialcohols, midó, fibra alimentària, vitamines o minerals.

 

• La nova regulació permet, de manera addicional, indicar el valor energètic i les quantitats dels nutrients utilitzant altres formes d’expressió (pictogrames o símbols, com el sistema de semàfors), sempre que compleixin amb certs criteris, per exemple, que siguin comprensibles per als consumidors i que no es creïn obstacles a la lliure circulació de mercaderies.

 

• Les noves normes d’etiquetatge nutricional seran aplicables a partir del 13 de desembre de 2016. Els productes comercialitzats o etiquetatges abans d’aquesta data es podran seguir comercialitzant fins que s’esgotin les existències. Si les empreses opten per facilitar informació nutricional de forma voluntària entre el 13 de desembre de 2014 i el 12 de desembre de 2016, hauran de complir les normes sobre presentació i contingut establertes en el Reglament. En cas que s’hagi efectuat una declaració nutricional o de propietats saludables, o que s’hagin afegit a un aliment vitamines o minerals, la informació nutricional obligatòria haurà de complir el Reglament a partir del 13 de desembre de 2014.

 

Aliments exempts de l’etiquetatge nutricional

 

• Les begudes alcohòliques que continguin més de l’1,2% en volum d’alcohol de moment estaran exemptes de l’obligació de contemplar la informació nutricional i la llista d’ingredients. La Comissió haurà de presentar un informe en el termini de tres anys des de l’entrada en vigor de la nova regulació sobre si les begudes alcohòliques hauran de deixar d’estar exemptes en el futur, en particular pel que fa a l’obligació d’indicar el valor energètic.

 

• Els aliments no envasats també estaran exempts d’etiquetatge nutricional, tret que els Estats membres decideixin el contrari en l’àmbit nacional.

 

Etiquetes més llegibles

 

• Un altre dels aspectes en els quals incideix la norma europea és que l’etiquetatge ha de ser clar i llegible. Per a això, s’estableix una mida mínima de font per a la informació obligatòria d’1,2 mm. No obstant això, si la superfície màxima d’un envàs és inferior a 80 cm², la mida mínima es redueix a 0,9 mm.

 

• En cas que sigui menor de 25 cm², la informació nutricional no serà obligatòria. En els envasos en els quals la superfície més gran sigui inferior a 10 cm², no és necessari incorporar ni la informació nutricional, ni la llista d’ingredients.

 

• No obstant això, el nom de l’aliment, la presència de possibles al·lergògens, la quantitat neta i la data de durada mínima s’hauran d’indicar sempre, independentment de la mida del paquet.

 

País d’origen

 

• Una altra modificació destacable és l’extensió de l’obligatorietat d’indicar el país d’origen en l’etiquetatge.

 

• Fins avui, únicament era obligatori per a la carn fresca de boví (requisit que es va establir durant la crisi de la EEB), les fruites i les verdures, la mel, l’oli d’oliva i en els casos en els quals no fer-ho pot suposar un engany al consumidors.

 

• A partir d’ara també ho serà per a la carn fresca de porc, oví, caprí i aus de corral. No obstant això, aquest aspecte estarà subjecte a les disposicions d’aplicació que la Comissió Europea adopti dos anys després de l’entrada en vigor de la nova regulació.

 

• La Comissió ha de presentar un informe que avaluï la viabilitat i una anàlisi de costos i beneficis de la indicació del país d’origen o del lloc de procedència en el cas dels següents productes: altres tipus de carns, la llet, la llet emprada com a ingredient de productes làctics, la carn utilitzada com a ingredient, els aliments sense transformar, els ingredients que representin més del 50% d’un aliment.

 

Al·lergògens

 

• En els aliments envasats, la informació sobre els al·lergògens haurà d’aparèixer en la llista d’ingredients, i s’haurà de destacar mitjançant una composició tipogràfica que la diferenciï clarament de la resta de la llista d’ingredients (p. ex. mitjançant el tipus de lletra, estil o color de fons). En absència d’una llista d’ingredients s’ha d’incloure l’esment “conté”, seguida de la substància o producte que figura en l’annex II del Reglament (Annex que serà reexaminat per la Comissió, tenint en compte els avanços científics i, si escau, actualitzarà la llista).

 

• Els al·lergògens també hauran de ser indicats en els aliments no envasats que es venguin al consumidor final.

 

Olis o greixos vegetals

 

• Els olis o greixos d’origen vegetal es podran agrupar en la llista d’ingredients sota la designació «olis vegetals» o “greixos vegetals”, seguit de la indicació de l’origen vegetal específic.

 

Nanomaterials

 

• S’inclou la definició de “nanomaterial artificial” i obliga a etiquetar tots els ingredients presents en forma de nanomaterials artificials. Els nanomaterials artificials s’hauran d’indicar clarament en la llista d’ingredients, seguits de la paraula “nano” entre parèntesi.
• Els nanomaterials artificials no s’han d’incloure en la llista d’ingredients si estan en forma d’un dels següents components:

 

• ¾ additius alimentaris i enzims alimentaris:
  • la presència dels quals en un aliment es degui únicament al fet que estaven continguts en un o diversos ingredients de l’aliment d’acord amb el principi de transferència al fet que es refereix l’article 18, apartat 1, lletres a) i b), del Reglament (CE) núm. 1333/2008, sempre que ja no compleixin cap funció tecnològica en el producte acabat, o
  • que s’utilitzin com a coadjuvants tecnològics.

 

• ¾ suports i substàncies que no són additius alimentaris però s’utilitzen de la mateixa manera i amb la mateixa fi que els suports, i s’empren en les dosis estrictament necessàries.
• ¾ substàncies que no siguin additius alimentaris, però que s’utilitzin de la mateixa manera i per a les mateixes finalitats que els coadjuvants tecnològics i que encara es, trobin presents en el producte acabat, encara que sigui en forma modificada.

PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE LA PENSIÓ DE VIDUÏTAT

La pensió de viduïtat és compatible amb qualsevol renda de treball i amb la pensió de jubilació o incapacitat permanent. La nova pensió de viduïtat que es pogués generar com a conseqüència de la defunció del nou cònjuge o parella de fet, serà incompatible amb la pensió o pensions de viduïtat que estava percebent, i ha d’optar per una d’elles. La quantia ascendeix amb caràcter general, al 52% de la base reguladora, que puja fins al 70% en cas que existeixin càrregues familiars i poc nivell d’ingressos. En tot cas hi ha unes quantitats mínimes que es garanteixen per llei en determinats supòsits, encara que la quantitat que resulti en el seu càlcul sigui inferior.

Són molts els dubtes que amb freqüència es plantegen en relació amb la pensió de viduïtat, preguntes com: Qui té dret a percebre aquesta pensió? A quant ascendeix? S’extingeix aquest dret? Què passa amb les parelles de fet? I si estàvem divorciats? Aquestes i altres qüestions són les que ara volem informar-los.

 

Què és la pensió de viduïtat? Quin és el seu objecte?

 

En sentit general, podríem dir que la pensió de viduïtat és una prestació contributiva de la Seguretat Social a la qual tenim dret quan la nostra parella ha mort. Però aquesta definició no és del tot encertada. Cal tenir en compte quins requisits ha de complir el mort i quin era la situació concreta de la parella.

 

L’objecte d’aquesta pensió és protegir la situació de necessitat econòmica ocasionada per la defunció de la persona que origina la prestació.

 

Beneficiaris

 

Persones que han tingut vincle matrimonial o que han estat parella de fet amb el mort i no han contret nou matrimoni:

 

• Cònjuge.
• Separats, divorciats i persones el matrimoni de les quals va ser declarat nul.
• Parella de fet al moment de la defunció.

 

Requisits

 

1.- La persona morta causa una pensió de viduïtat si:

 

1. a) Estava donat d’alta en el règim general o en una situació assimilada, sempre que hagués cotitzat almenys 500 dies en els cinc anys anteriors. Si ja no estava d’alta, hauria de tenir un període mínim de cotització de 15 anys.

No s’exigeix període mínim de cotització si la defunció ha estat per accident, de treball o no, o per malaltia professional.

 

1. b) Era perceptor d’una pensió de jubilació contributiva, o hi tenia dret al moment de morir sense haver-la sol·licitat.

 

1. c) Era pensionista per una incapacitat permanent.

 

1. d) Tenia dret al subsidi per incapacitat temporal (IT), risc durant l’embaràs, maternitat, paternitat o risc durant la lactància i complia el període de cotització necessari en aquests casos.

 

2.- La parella té dret a pensió de viduïtat si:

 

1. a) Era cònjuge del mort i existeixen fills comuns o, si no n’hi havia, si el matrimoni s’hagués celebrat almenys un any abans de la defunció. En cas contrari, encara pot percebre una prestació temporal de viduïtat.

 

1. b) Estava divorciat/a o separat/a judicialment del mort i estava percebent una pensió compensatòria que s’extingeix amb la defunció. Per al cas de separacions o divorcis anteriors a l’1 de gener de 2008 no fa falta ser creditor de la pensió compensatòria si no han passat deu anys entre la separació i la defunció, i a més si existeixen fills comuns, o té més de 50 anys.

 

Des de l’1 de gener de 2013, també tenen dret a pensió de viduïtat, sense necessitat de ser perceptor de pensió complementària, els més grans de 65 anys que no tingui dret a tenir una altra pensió i el matrimoni dels quals hagi estat de més de 15 anys.

 

1. c) Era parella de fet del mort, inscrita en el registre específic de la comunitat autònoma o ajuntament corresponent almenys dos anys abans de la defunció. És necessari acreditar una convivència estable durant els cinc anys anteriors al decés, i que, durant aquests cinc anys, cap dels dos estava casat ni separat d’una altra persona.

 

A més, els ingressos del supervivent durant l’any natural anterior a la defunció no han hagut d’arribar al 50% de la suma dels propis més els del mort, o el 25% en el cas d’inexistència de fills comuns amb dret a pensió d’orfandat.

 

 

 

 

Quantia

 

Amb caràcter general, el 52% de la base reguladora, que puja fins al 70% en cas que existeixin càrregues familiars i poc nivell d’ingressos.

 

En cas de separació judicial o divorci, si no hi ha més possibles beneficiaris em correspon l’import íntegre aplicant aquests percentatges. Si no, es calcula proporcionalment al temps de convivència.

 

La base reguladora a la qual s’aplica aquests percentatges serà la mateixa que va servir per determinar la pensió de jubilació o incapacitat permanent del mort, o bé una quantitat semblant a la calculada per determinar la base quan un treballador es jubila.

 

En tot cas hi ha unes quantitats mínimes que es garanteixen per llei en determinats suposats, encara que la quantitat que resulti en el seu càlcul sigui inferior.

 

Efectes econòmics

 

• Causants en alta, assimilada a l’alta o no alta: l’endemà a la data del fet causant, quan la sol·licitud es presenti en els 3 mesos següents a la data de la defunció.
• Causants pensionistes: el primer dia del mes següent a la data del fet causant, quan la sol·licitud es presenti en els 3 mesos següents a la data de la defunció.

 

Quan la sol·licitud es presenti fora dels 3 mesos següents a la data de la defunció, es reportarà amb una retroactivitat màxima de 3 mesos a la data de sol·licitud.

 

Incompatibilitats

 

• Com a regla general, la pensió de viduïtat és compatible amb qualsevol renda de treball i amb la pensió de jubilació o incapacitat permanent a les quals es tingui dret.

 

• Quan el causant es trobés en no alta en la data de la defunció, la pensió de viduïtat serà incompatible amb el reconeixement d’una altra pensió de viduïtat en qualsevol dels règims de la Seguretat Social, tret que les cotitzacions acreditades en cadascun dels règims se superposin, almenys, durant 15 anys.

 

• La nova pensió de viduïtat que es pogués generar com a conseqüència de la defunció del nou cònjuge o parella de fet, serà incompatible amb la pensió o pensions de viduïtat que estava percebent, i ha d’optar per una d’elles.

 

Terminis

 

• Presentació de la sol·licitud: no hi ha terminis.
• Resolució de l’expedient: 90 dies des de la data de presentació de la sol·licitud. Actualment, el termini mitjà és de 13 dies.

 

 

Extinció

 

• Per contraure nou matrimoni o constituir parella de fet, amb excepcions.
• Per declaració de culpabilitat en sentència ferma de la mort del causant.
• Por violència de gènere.
• Per defunció.
• Per comprovar-se que no va morir el treballador desaparegut.

 

Tramitació

 

Ha de presentar la sol·licitud a l’Institut Nacional de Seguretat Social (INSS), encara que també ho pot fer per qualsevol dels mitjans de registre disponibles, inclòs l’electrònic.

 

Amb la sol·licitud ha d’acompanyar la següent documentació:

 

• DNI, NIE o passaport del sol·licitant
• Certificació de l’acta de defunció del mort.
• Si el mort no era pensionista, ha de presentar el justificant de pagament dels tres últims mesos de cotització, en cas d’estar obligat a ingressar-los ell mateix.
• Matrimoni: llibre de família o equivalent legalitzat si n’hi havia.
• Divorcis o separacions judicials: sentència judicial i conveni regulador, si escau. Així mateix, acreditació que el sol·licitant no ha contret nou matrimoni o constituït parella de fet.
• Parelles de fet: certificat de constitució de la relació en el registre corresponent. En aquest cas, també és necessari presentar les actes del Registre civil com que en els últims cinc anys ni l’un ni un l’altre han estat casats o separats d’altres persones. D’altra banda, cal presentar un certificat d’empadronament que acrediti cinc anys de convivència ininterrompuda i la declaració de la renda de tots dos.

 

Atenció. Té fins a tres mesos per presentar la sol·licitud i que la data d’efectes sigui la de l’endemà a la de la defunció.