Catalunya. Ajudes i subvencions per a empreses i pimes

Per a les empreses i pimes a continuació relacionem una llista d’ajudes, subvencions i finançament a Catalunya que poden resultar d’interès per a l’impuls de noves idees i la promoció de nous projectes empresarials.

 

1. Línia d’ajudes en forma de garantia per al finançament de projectes de reactivació industrial.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. butlletí: 6640

Data publicació: 10/06/2014

Termini: 31/12/2014

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Ocupació

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6640/1358887.pdf

 

2. Subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a activitats de les empreses discogràfiques catalanes.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. butlletí: 6640

Data publicació: 10/06/2014

Termini: 24/07/2014

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6640/1358845.pdf

 

3. Subvencions a les empreses d’inserció per a la realització d’accions per a la millora de l’ocupació i la inserció laboral dels col·lectius en risc o situació d’exclusió social, i es fa pública la convocatòria per a l’any 2014.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. butlletí: 6642

Data publicació: 12/06/2014

Termini: 15/10/2014

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Ocupació

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6642/1359284.pdf

 

4. Subvencions per a la realització del programa Treball i Formació adreçat a persones en situació de desocupació beneficiària de la renda mínima d’inserció, i s’obre la convocatòria per a l’any 2014 destinada a entitats locals i a entitats sense ànim de lucre.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. butlletí: 6642

Data publicació: 12/06/2014

Termini: 27/06/2014

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Ocupació

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6642/1359263.pdf

 

5. Subvencions a accions de formació amb compromís de contractació.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. butlletí: 6647

Data publicació: 19/06/2014

Termini: 31/10/2014

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Ocupació

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6647/1360739.pdf

CONEGUI LES PRINCIPALS NOVETATS INCLOSES EN ELS AVANTPROJECTES DE LLEI DE LA REFORMA TRIBUTÀRIA

Amb data de 23 de juny de 2013, s’han publicat els avantprojectes de llei de la reforma tributària i que modificaran l’IRPF, l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de no residents, impostos especials, IVA i Llei General Tributària.

 

Des d’aquesta data s’ha iniciat el tràmit d’informació pública perquè es puguin realitzar observacions als textos normatius esmentats, després entraran al Congrés dels Diputats els corresponents projectes legislatius, i s’espera que la seva aprovació es produeixi amb prou antelació perquè també vegin la llum els desenvolupaments reglamentaris abans que finalitzi l’any 2014.

 

Atenció. En tot cas, cal recordar que es tracta d’una reforma fiscal en dues fases. Una primera que s’aplicarà des de l’01-01-2015 i una segona, a partir de l’01-01-2016.

 

A continuació els informem de manera resumida de les principals novetats o modificacions d’aquesta reforma fiscal.

 

A. IRPF

 

• Rebaixa de les tarifes o escales de gravamen: nova tarifa aplicable a la base liquidable general, en la qual es redueixen tant el nombre de trams com els tipus marginals que s’hi apliquen. El nombre de trams es redueix de 7 a 5 i es produeix una rebaixa de la tributació en tots ells. El tipus mínim de gravamen passarà del 24,75% al 20% el 2015, i al 19%, el 2016, cinc punts menys que el 2011. El tipus màxim de gravamen passarà del 52% al 47% el 2015, i al 45%, el 2016 (el mateix tipus que el 2011). Els contribuents que guanyen menys de 12.000 euros a l’any podran disposar del seu salari íntegre a partir de l’any que ve, ja que deixaran de tributar. El nou IRPF suposarà una rebaixa mitjana del 12,50% per als contribuents.

 

• Tributa la indemnització per acomiadament: es limita a la quantitat de 2.000 € (equivalent a un sou de 20.000 euros), i a partir d’aquí es comença a tributar, per cada any de servei prestat que es computi als efectes de determinar la quantia de la indemnització obligatòria (fins ara l’exempció s’aplicava sempre que la seva quantia no excedís els límits fixats en l’Estatut dels Treballadors).

 

• Tributació dels dividends: s’eliminarà l’exempció dels primers 1.500 € de dividends.

 

• Noves despeses deduïbles per als rendiments del treball: els treballadors podran minorar el seu rendiment del treball en una quantia fixa de 2.000 € en concepte d’altres despeses, import que s’incrementa a més a més en els casos d’acceptació d’un lloc de treball en un altre municipi (en 2.000 euros anuals addicionals)  o de treballadors actius que acreditin necessitar ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda, o un grau de minusvalidesa igual o superior al 65 % (7.750 euros anuals).

 

• Límits a les reduccions per rendiment del treball: per als perceptors de rendiments del treball s’ha revisat la reducció general per obtenció d’aquests rendiments alhora que s’eleva el seu import per als treballadors de menys recursos. Amb el nou IRPF els contribuents amb rendiments nets del treball inferiors a 14.450 euros sempre que no tinguin rendes diferents de les del treball superiors a 6.500 euros, excloses les exemptes, minoraran el rendiment net del treball en les quanties següents:

 

a)     a) Contribuents amb rendiments nets del treball iguals o inferiors a 11.250 euros: 3.700 euros anuals.

b)     b) Contribuents amb rendiments nets del treball compresos entre 11.250 i 14.450 euros: 3.700 euros menys el resultat de multiplicar per 1,15625 la diferència entre el rendiment del treball i 11.250 euros anuals.

 

• Rendiments irregulars del treball: es minora del 40 al 30% el percentatge de reducció aplicable als rendiments amb període de generació superior a dos anys o obtinguts de forma notòriament irregular en el temps.

 

• Valoració de rendes en espècie en el cas de la utilització o entrega de vehicles automòbils: es podrà reduir fins en un 30% quan es tracti de vehicles considerats eficients energèticament, en els termes i condicions que es determinin reglamentàriament.

 

• Reduccions per lloguer d’habitatge: la reducció del rendiment net de què gaudeixen els propietaris d’habitatge llogat, que ara és, en general, del 60%, i del 100% quan l’inquilí és jove (una edat compresa entre 18 i 30 anys i uns rendiments nets del treball o d’activitats econòmiques en el període impositiu superiors a l’indicador públic de renda d’efectes múltiples. Si el contracte es va signar abans de l’01-01-2011, la reducció del 100% es podia aplicar fins que l’arrendatari complís 35 anys) passarà a ser de només el 50%.

 

• Rendiments irregulars del capital immobiliari (lloguers): es minora del 40 al 30% el percentatge de reducció aplicable als rendiments nets amb un període de generació superior a dos anys, així com els que es qualifiquen reglamentàriament com obtinguts de forma notòriament irregular en el temps. La quantia del rendiment net sobre la qual s’aplicarà la reducció no podrà superar l’import de 300.000 euros anuals.

 

• Reduccions de capital social amb devolució d’aportacions i del repartiment de la prima d’emissió d’accions: s’ha revisat el seu tractament fiscal amb la finalitat que la part que correspongui a reserves generades per l’entitat durant el temps de tinença de la participació tributi de forma anàloga com si haguessin repartit directament les reserves, així com el derivat de la venda de drets de subscripció, i s’homogeneïtza el seu tractament entre entitats cotitzades i no cotitzades.

 

• Rendiments irregulars del capital mobiliari (interessos, bonus, rendes vitalícies i temporals, etc.): es minora del 40 al 30% el percentatge de reducció aplicable als rendiments nets amb un període de generació superior a dos anys, així com els que es qualifiquen reglamentàriament com obtinguts de forma notòriament irregular en el temps. La quantia del rendiment net sobre la qual s’aplicarà la citada reducció no podrà superar l’import de 300.000 euros anuals.

 

També s’ha suprimit la compensació fiscal aplicable únicament als perceptors de determinats rendiments del capital mobiliari.

 

• Plans d’estalvi a llarg termini: es creen els plans d’estalvi a llarg termini pels quals un contribuent que col·loqui el seu estalvi en productes com dipòsits o assegurances, si el manté un mínim de 5 anys, no tributi pels rendiments que obtingui. Les aportacions al contracte a través del qual s’instrumenti el pla d’estalvi a llarg termini no poden ser superiors a 5.000 euros anuals en cap dels exercicis de vigència del pla. La disposició pel contribuent del capital resultant únicament es podrà produir en forma de capital, per l’import total d’aquest, i el contribuent no pot realitzar disposicions parcials. A l’efecte, l’entitat haurà de garantir al contribuent, com a mínim, un capital equivalent al 85 per cent de la suma de les primes satisfetes o quantitats dipositades.

 

• Rendiments d’activitats econòmiques:

 

c)      Les provisions deduïbles i despeses de difícil justificació com les despeses deduïbles en el cas d’empresaris i professionals en estimació directa simplificada, no podrà ser superior a 2.000 euros anuals.

d)     Es deixarà el règim de mòduls (estimació objectiva), el 2016, només per a agricultors, ramaders i activitats de petita dimensió els clients de les quals siguin consumidors finals.

 

e)     Es minora del 40 al 30% el percentatge de reducció aplicable als rendiments nets amb un període de generació superior a dos anys, així com els que es qualifiquen reglamentàriament com obtinguts de forma notòriament irregular en el temps. La quantia del rendiment net sobre la qual s’aplicarà la citada reducció no podrà superar l’import de 300.000 euros anuals.

 

f)       En el cas de rendiments de l’activitat econòmica, s’ha incrementat la reducció actualment existent aplicable a determinats autònoms alhora que s’ha creat una reducció general per a la resta d’autònoms amb menys recursos (rendes no exemptes inferiors a 12.000 euros, incloses les de la pròpia activitat econòmica), absorbint ambdues reduccions, igual que en el supòsit dels treballadors per compte d’altri, la deducció per percepció de rendiments d’activitats econòmiques.

 

g)     Es redueixen les retencions a professionals, en general, del 21 al 19% i, per als qui tinguin rendes inferiors a 12.000 €, al 15%.

 

• Guanys i pèrdues patrimonials:

 

h)     Es declararan exemptes les plusvàlues que es puguin produir en dacions en pagament de l’habitatge habitual (ara només per a deutors al llindar d’exclusió social).

 

i)       Es permetrà als preferentistes compensar els rendiments negatius del capital mobiliari, produïts en el canvi, amb els guanys patrimonials que puguin generar amb posterioritat per la venda de les accions per les que van canviar les preferents.

 

j)       S’han suprimit els coeficients de correcció monetària aplicables exclusivament a la tributació de béns immobles.

 

k)     S’incorporen en la base imposable de l’estalvi els guanys i pèrdues patrimonials sigui quin sigui el termini de permanència en el patrimoni del contribuent, alhora que es podran compensar en la base de l’estalvi rendiments del capital mobiliari amb guanys i pèrdues patrimonials, de forma progressiva i amb determinades limitacions.

 

• Reduccions per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social: es redueixen les aportacions màximes a plans de previsió social dels imports actuals (10.000 o 12.500 €/any, depenent de l’edat) a un màxim de 8.000 €/any.

 

• Reducció per mínim personal i familiar:

 

l)       Augment dels mínims familiars per fills, ascendents i persones amb discapacitat a càrrec. La majoria d’aquests mínims tindran un increment superior al 25%.

 

Mínim personal i familiar	Import IRPF 2014	Reforma IRPF 2015
Mínim personal General Majors de 65 anys Majors de 75 anys	5.151,00 € 6.069,00 € 7.191,00 €	5.550,00 € 6.700,00 € 8.100,00 €
Descendents: Primer fill Segon fill Tercer fill Quart i següents	1.836,00 € 2.040,00 € 3.672,00 € 4.182,00 €	2.400,00 € 2.700,00 € 4.000,00 € 4.500,00 €
Menors de 3 anys	+2.244,00 €	+2.800,00 €
Ascendents  Edat >65 anys: >75 anys:	918,00 € 2.040,00 €	1.150,00 €    2.550,00 €
Discapacitat = 33% = 65%   Despeses d’assistència quan acreditin necessitar ajudes de terceres persones o mobilitat reduïda, o un grau de minusvalidesa igual o superior al 65%.	2.316,00 € 7.038,00 €   + 2.316,00 €	3.000,00 € 9.000,00 €   + 3.000,00 €

 

• Supressió de deduccions per habitatge habitual i per compte estalvi-empresa: se suprimeixen aquestes deduccions. Se suprimeix la deducció per lloguer, homogeneïtzant el tractament fiscal de l’habitatge habitual entre lloguer i propietat, si bé, igual que quan es va suprimir la deducció per inversió en habitatge, s’articula un règim transitori per als lloguers d’habitatge efectuat amb anterioritat a l’01-01-2015, pel satisfet, amb anterioritat a aquesta data, per quantitats pel lloguer del seu habitatge habitual, de manera que la supressió només afectarà nous lloguers.

 

• Nova deducció en quota per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec: addicionalment a l’aplicació dels mínims familiars, amb la finalitat de reduir la tributació dels treballadors amb més càrregues familiars, s’aproven tres noves deduccions en la quota diferencial que operaran de forma anàloga a l’actual deducció per maternitat, això és, com autèntics “impostos negatius”. Operaran per a famílies amb fills dependents amb discapacitat, famílies amb ascendents dependents i famílies nombroses (tres o més fills, o amb 2 fills, un dels quals amb discapacitat). En cadascun dels casos podran percebre 1.200 euros anuals, que es podran rebre de forma anticipada a raó de 100 euros mensuals. Aquests “impostos negatius” són acumulables entre si i a l’actual, de la mateixa quantia (100 euros mensuals), que perceben les mares treballadores amb fills menors de tres anys. La suma de tots els beneficis socials podria arribar fins a 6.000 euros.

 

• Obligació de declarar: s’augmenta d’11.200 € a 12.000 € el límit de l’obligació de declarar quan es percebin rendiments íntegres del treball de més d’un pagador, sempre que la suma de les quantitats percebudes del segon i restants pagadors, per ordre de quantia, superin en el seu conjunt la quantitat de 1.500,00 € anuals, es percebin pensions compensatòries del cònjuge o anualitats per aliments, excepte les imputables als fills, el pagador dels rendiments del treball no estigui obligat a retenir, o es percebin rendiments íntegres del treball subjectes a tipus fix de retenció.

 

B. Impost sobre la renda de no residents (IRNR)

 

• S’inclou un nou supòsit pel qual es permet, a contribuents residents en altres estats membres de la Unió Europea, optar per tributar com a contribuents per l’IRPF.

 

• Es permet al contribuent no resident que quedi exclòs de gravamen el guany patrimonial que obtingui amb motiu de la transmissió de què hagi estat objecte el seu habitatge habitual en territori espanyol, sempre que l’import obtingut en la transmissió es reinverteixi en l’adquisició d’un nou habitatge habitual.

 

• Per als contribuents sense establiment permanent s’estableix un tipus general del 24%(actualment del 24,75%), mentre que per als residents en altres estats de la Unió Europea el tipus serà del 19%, coincident amb el tipus marginal més baix de la tarifa de l’IRPF. Addicionalment, s’equipara el tipus de gravamen aplicable als establiments permanents a què correspongui d’acord amb la normativa de l’impost sobre societats.

 

C. Impost sobre societats (IS)

 

• S’incorporen com a contribuents de l’IS les societats civils que tenen objecte mercantil, i que tributaven fins ara com a contribuents de l’IRPF a través del règim d’atribució de rendes.
• Se simplificaran les taules d’amortització.
• Es limita la possibilitat de deduir els deterioraments comptables de l’immobilitzat i de renda fixa, com ja succeeix en l’actualitat amb la cartera de renda variable.
• Es prorroguen les mesures de consolidació actuals, com els percentatges incrementats de pagaments fraccionats.
• S’unifica la limitació de la compensació de bases imposables negatives (si bé es podran compensar sense límit bases fins a un milió d’euros) i es lleva el límit temporal màxim de compensació de 18 anys (serà possible compensar sense límit temporal).
• El tipus de gravamen general es reduirà des del 30% fins al 28%, el 2015, i al 25%, el 2016.
• Es limita la deduïbilitat de les despeses per atencions a clients a l’1% de la facturació.
• Es manté la deducció per R+D+i, la de produccions cinematogràfiques i es donaran beneficis a rodatges estrangers al nostre país.
• Incorporació d’un nou sistema per eliminar la doble imposició basat en el mètode d’exempció i s’adapten els règims especials a l’ordenament comunitari.

 

C. IVA

 

• S’aclareix la regulació de les operacions no subjectes conseqüència de la transmissió global o parcial d’un patrimoni empresarial o professional.
• Se suprimeix l’exempció aplicable a les entregues i adjudicacions de terrenys realitzades entre la junta de compensació i els seus propietaris.
• S’amplia l’àmbit objectiu de l’aplicació de la renúncia a les exempcions immobiliàries.
• Les entregues de béns que hagin de ser objecte d’instal·lació o muntatge abans de la seva posada a disposició al territori d’aplicació de l’impost, tributaran com a tals, amb independència que el cost de la instal·lació excedeixi o no del 15 per cent en relació amb el total de la contraprestació corresponent.
• Es flexibilitza el procediment de modificació de la base imposable, de manera que el termini per poder realitzar-la en cas de deutor en concurs s’amplia d’1 a 3 mesos
• S’amplia l’àmbit d’aplicació de la prorrata especial, en disminuir del 20 al 10 per cent la diferència admissible quant a muntant de quotes deduïbles en un any natural que resultin per aplicació de la prorrata general en comparació amb què resultin per aplicació de la prorrata especial.
• Increment de tipus per a productes sanitaris que passen del 10 al 21% amb l’excepció, per exemple, d’ulleres, lentilles, pròtesi, crosses o cadires de rodes.
• Nova regla de localització de serveis de comerç electrònic, prestats per empresaris a consumidors finals, al país del destinatari.
• El règim especial de devolucions a determinats empresaris o professionals no establerts al territori d’aplicació de l’impost ni en la comunitat, Illes Canàries, Ceuta o Melilla s’amplia significativament.
• En l’àmbit de les quotes de l’IVA a la importació, es possibilita, remetent al seu desenvolupament reglamentari, que determinats operadors puguin diferir l’ingrés de l’Impost al mateix temps de presentar la corresponent declaració liquidació i a través de la seva inclusió en les quotes.

 

D. Llei General Tributària (lluita contra el frau)

 

• Publicació de llistats de deutors (morosos): L’administració tributària acordarà la publicació periòdica de llistats comprensius de deutors a la Hisenda Pública per deutes o sancions tributàries, quan concorrin les circumstàncies següents:

 

m)  i) Que l’import total dels deutes i sancions tributaris pendents d’ingrés superi l’import d’1.000.000 d’euros.

n)     ii) Que respecte dels dits deutes o sancions tributàries hagi transcorregut el termini d’ingrés establert en l’apartat 5 de l’article 62 de la LGT.

• o)     iii) Que per als deutes i sancions, l’import dels quals representi almenys el 25% per cent de la quantia total pendent d’ingrés a tenir en consideració, hagi transcorregut almenys un any des de la finalització del termini d’ingrés assenyalat en el paràgraf anterior.

 

No s’inclouran aquells deutes i sancions tributàries que es trobin ajornades o suspeses. En aquests llistats s’inclourà la informació següent:

 

p)     a) La identificació dels deutors: persones físiques: nom cognoms i NIF. Persones jurídiques, raó o denominació social completa, i NIF.

q)     b) L’import conjunt dels deutes i sancions pendents de pagament tingudes en compte als efectes de la publicació.

 

Reglamentàriament s’establirà la data de publicació, els mitjans de publicació, els corresponents fitxers i registres, així com el moment en què s’haurà de procedir a la cancel·lació de les dades.

 

• Es donaran més facilitats perquè la inspecció pugui aplicar el règim d’estimació indirecta de bases.

 

• Més facilitats per comprovar exercicis prescrits en els quals es van generar bases imposables negatives.

 

• Se suspèn el termini per iniciar o acabar el procediment sancionador quan se sol·liciti taxació pericial contradictòria, atès que la regulació actual podria derivar en l’impossibilitat d’imposar una sanció quan contra la liquidació es promogués la taxació. També podria succeir que la sanció s’hagués imposat ja en el moment en què se sol·liciti la taxació pericial contradictòria. En aquest cas, és necessari poder adaptar la sanció a la liquidació resultant després de la taxació sense que per a això sigui necessari acudir a un procediment de revocació.

 

• Es modifica el règim jurídic de la comprovació limitada.

 

• Nova regulació dels terminis del procediment inspector.

 

• S’atribueix al Tribunal Econòmic Administratiu Central la competència per conèixer les reclamacions respecte d’actuacions entre particulars, quan el domicili fiscal del reclamant es trobi fora d’Espanya.

LA PRÒXIMA REFORMA DE LA LLEI DE SOCIETATS DE CAPITAL PER MILLORAR EL GOVERN CORPORATIU DE LES EMPRESES

El Consell de Ministres, en reunió de 23 de maig de 2014, ha aprovat la remissió a les Corts Generals del projecte de llei pel qual es modifica la Llei de societats de capital, el fi de la qual és millorar el govern corporatiu de les empreses.

 

Les modificacions d’aquesta norma incideixen sobretot en les societats cotitzades, encara que també s’introdueixen profundes novetats en totes les societats.

 

Aquestes modificacions són les següents:

 

1. COMPETÈNCIES DE LA JUNTA GENERAL D’ACCIONISTES

 

a) Totes les societats

 

• Intervenció en afers de gestió i operacions essencials: es permet a la junta impartir instruccions de gestió excepte disposició contrària dels estatuts. Així mateix, s’atribueix a la Junta la decisió sobre operacions essencials (aquelles en què el volum superi el 25 per 100 del total d’actius del balanç).

 

• Votacions: s’hauran de votar separadament les propostes d’acord per a aquells afers que siguin substancialment independents.

 

• Conflictes d’interès entre accionistes: es proposa estendre a totes les societats la prohibició de vot del soci que resulti beneficiat en casos molt clars de conflicte d’interès.

 

• Impugnació d’acords socials:

 

a)     Desapareix la distinció entre acords nuls (infracció d’un precepte legal) i anul·lables (altres infraccions).

b)     S’amplia el termini d’impugnació des dels quaranta dies a un any.

c)     Quant a la legitimació, s’exigeix almenys l’1 per 100 del capital per poder exercir l’acció d’impugnació (en l’actualitat varia segons es tracti d’acords nuls o anul·lables). En les societats cotitzades aquest percentatge serà de l’u per mil.

 

b) Societats cotitzades

 

• Drets dels accionistes: es redueix del 5 per 100 al 3 per 100 el capital social necessari per exercir els drets de minoria.
• Assistència a la junta general: es redueix el nombre màxim d’accions que es podrien exigir per poder assistir a la junta des de l’u per mil a mil accions.
• Fraccionament i vot divergent: les entitats que actuïn per compte de diverses persones podran fraccionar i delegar el vot. Seria el cas d’inversors estrangers que efectuen les seves inversions a través d’una cadena d’intermediaris financers que actuen com a titulars fiduciaris per compte de l’inversor últim.
• Dret d’informació: es proposa rebaixar el termini màxim en què els accionistes poden sol·licitar informació de set a cinc dies abans de la celebració de la junta.
• Associacions i fòrums d’accionistes: s’estableix la inscripció en un registre especial de la Comissió Nacional del Mercat de Valors i el compliment d’una sèrie d’obligacions comptables i d’informació.

 

2. ADMINISTRACIÓ DE LA SOCIETAT

 

a) Totes les societats

 

• Deures i règim de responsabilitat dels administradors:

 

d)     Es tipifiquen de forma més precisa els deures de diligència i lleialtat i els procediments que s’haurien de seguir en cas de conflicte d’interès.

e)     S’amplia l’abast de la responsabilitat, més enllà del rescabalament del dany causat, incloent la devolució de l’enriquiment injust. Es facilita la interposició de l’acció social de responsabilitat en reduir la participació necessària (del 5 al 3 per 100 en cotitzades) i permetent la seva interposició directa (sense esperar a la junta) en cas d’infracció del deure de lleialtat.

 

• Competències del consell d’administració: s’inclou un nou article amb les facultats indelegables del consell, a fi de reservar-li les decisions corresponents al nucli essencial de la gestió i supervisió de la societat.

 

b) Societats cotitzades

 

• Composició: els procediments de selecció de consellers facilitaran el nomenament de conselleres.
• President i conseller executiu: quan ambdós càrrecs recaiguin en una mateixa persona, el nomenament del president del consell requerirà el vot favorable dels dos terços dels membres del consell. A més a més s’haurà de nomenar entre els independents un conseller coordinador (lead independent director) a qui es faculta per sol·licitar la convocatòria del consell, ampliar l’ordre del dia, coordinar als consellers no executius i dirigir l’avaluació del president.
• Avaluació del consell i les seves comissions: el consell d’administració haurà de realitzar una avaluació anual del seu funcionament i el de les seves comissions.
• Comissió de nomenaments i retribucions: els consells d’administració hauran de constituir de forma imperativa una comissió de nomenaments i retribucions. La comissió de nomenaments i retribucions establirà un objectiu de representació per al sexe menys representat en el consell d’administració i elaborarà orientacions sobre com assolir l’objectiu.
• Competències: s’inclouen com a competència indelegable del consell, dins la política de control i gestió de riscos, els riscos fiscals, és a dir, l’aprovació de les inversions o operacions que tinguin especial risc fiscal i la determinació de l’estratègia fiscal de la societat.
• Durada del càrrec d’administrador: es proposa que el període màxim de cada nomenament no excedeixi de quatre anys, davant dels sis actuals.

 

3. RETRIBUCIÓ DELS CONSELLERS

 

a) Totes les societats

 

• Referències programàtiques: la remuneració dels administradors haurà de ser raonable, d’acord amb la situació econòmica de la societat i amb les funcions i responsabilitats que els siguin atribuïdes. El sistema de remuneració haurà d’estar orientat a promoure la rendibilitat i sostenibilitat de la societat en el llarg termini.
• Consellers delegats: s’aclareix el règim de retribucions per l’exercici de facultats executives dels consellers. En aquests casos s’haurà de signar un contracte amb el conseller que inclourà els diferents conceptes retributius. S’aprovarà per una majoria qualificada del consell i l’abstenció dels interessats.

 

b) Societats cotitzades

 

• Política de remuneracions: haurà de ser aprovada per la junta (vot vinculant), amb un informe previ de la comissió de nomenaments i retribucions, almenys cada tres anys. Aquesta política contindrà, almenys:

f)       La remuneració total als consellers per la seva condició com a tals.

g)     El sistema de remuneració dels consellers executius: descripció dels components, quantia global de la retribució fixa anual i la seva variació en el període de referència, els paràmetres de fixació dels restants components i tots els termes i condicions dels seus contractes com les primes, les indemnitzacions, etcètera.

h)     El consell decidirà la distribució individual, sempre dins la política de remuneracions.

i)       Qualsevol modificació requerirà l’aprovació de la junta i no es podrà realitzar cap pagament mentre no hagi estat aprovat per la junta.

 

• Informe anual sobre remuneracions: continuarà sent sotmès a vot consultiu de la junta però, en cas de vot negatiu, s’haurà de realitzar una nova proposta de política de remuneracions.

 

4. ALTRES MODIFICACIONS

 

• S’obliga a publicar en la memòria dels comptes anuals el període mitjà de pagament als proveïdors. Les societats que no siguin cotitzades i no presentin comptes anuals abreujades publicaran, a més a més, aquesta informació en la seva pàgina web, si la tenen.
• Igualment, les societats anònimes cotitzades hauran de publicar en la seva pàgina web el període mitjà de pagament als seus proveïdors.

PERMÍS DE PATERNITAT PER NAIXEMENT DE FILL, ADOPCIÓ O ACOLLIMENT ¿QUINA ÉS LA SEVA DURADA I COM ES COMPUTA?

Volem informar-los en aquesta circular sobre la durada del permís de paternitat i com es computa. Recordem que el permís per paternitat és el període de descans a què tenen dret els treballadors en els casos de naixement d’un fill/filla, adopció o acolliment, sense perdre els seus drets salarials i laborals, independentment del gaudi compartit que puguin fer del permís per maternitat respecte del mateix fet causant.

 

 

Situacions protegides

 

Es consideren situacions protegides, durant els períodes de descans i permisos que es gaudeixin per tals situacions:

 

• El naixement de fill.

 

• L’adopció i l’acolliment familiar, tant preadoptiu com permanent o simple, de conformitat amb el Codi Civil o les lleis civils de les CCAA que ho regulin, sempre que, en aquest últim cas, la seva durada no sigui inferior a 1 any, i encara que els acolliments siguin provisionals, de:

a)     Menors de 6 anys.

b)     Majors de 6 anys, però menors de 18 amb discapacitat o que, per les seves circumstàncies i experiències personals o per provenir de l’estranger, tinguin especials dificultats d’inserció social i familiar, degudament acreditades pels serveis socials competents. A aquests efectes, s’entén que presenten alguna discapacitat, quan es valori en un grau igual o superior al 33%.

 

No es tindrà en compte l’edat del menor, quan es tracti de persones integrades en el Règim general de la Seguretat Social i incloses en l’àmbit d’aplicació de l’estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP).

 

Es consideren jurídicament equiparables aquelles institucions jurídiques declarades per resolucions judicials o administratives estrangeres, la finalitat i els efectes jurídics de les quals siguin els previstos per a l’adopció i l’acolliment preadoptiu, permanent o simple, la durada dels quals no sigui inferior a 1 any, sigui quina sigui la seva denominació.

 

No es consideren equiparables a l’acolliment preadoptiu, permanent o simple, altres modalitats d’acolliment familiar diferents de les esmentades anteriorment.

 

• La tutela sobre menor per designació de persona física, quan el tutor sigui un familiar que, d’acord amb la legislació civil, no pugui adoptar el menor, sempre que comporti la convivència entre el tutor i el tutelat, en els mateixos termes d’edat que l’adoptat o acollit.

 

 

Naixement del dret

 

Es tindrà dret al subsidi des del mateix dia en què doni començament el període de suspensió o permís corresponent, d’acord amb el que disposa la legislació, en cada cas, aplicable.

 

• Els treballadors inclosos en l’àmbit d’aplicació de l’Estatut dels Treballadors (ET):

 

c)      Durant el període comprès des de la finalització del permís per naixement de fill, previst legal o convencionalment, o des de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció o a partir de la decisió administrativa o judicial d’acolliment, fins a la finalització de la suspensió del contracte per part, adopció o acolliment, o

 

d)     Immediatament després de la finalització de la suspensió, sempre que, en tots els casos, es produeixi el gaudi efectiu del període de descans corresponent.

 

• Persones integrades en el règim general i incloses en l’àmbit d’aplicació de l’EBEP

 

e)     A partir de la data del naixement, de la decisió administrativa o judicial d’acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueixi l’adopció, tret que la legislació aplicable prevegi el moment del gaudi del permís en altres termes.

 

f)       Excepcionalment, en els supòsits de fills prematurs o que per qualsevol altra causa hagin de romandre hospitalitzats, podran iniciar la percepció del subsidi a partir de l’alta hospitalària del fill.

 

• En els supòsits de pluriocupació o pluriactivitat:

 

Els subsidis per paternitat es podran iniciar en qualsevol moment dels indicats en els paràgrafs anteriors, per la qual cosa es podran percebre de manera simultània, successiva o separats en el temps.

 

• En cas de part, si la mare no tingués dret a suspendre la seva activitat amb dret a prestacions per maternitat, d’acord amb les normes que regulin l’activitat, l’altre progenitor percebrà el subsidi per paternitat immediatament després del permís retribuït, legal o convencionalment, que tingués dret i, a continuació, percebrà el subsidi per maternitat.

 

• En cas de part, si la mare no treballa i no li pertoquen períodes de descans per maternitat, es presumirà que han existit als efectes del permís per paternitat que, llavors, es podrà iniciar de la mateixa manera que si la mare fos treballadora amb dret al gaudi del descans.

 

• En els casos en què procedeixin ampliacions dels períodes de descans o permís, el subsidi per paternitat es podrà iniciar al terme dels períodes addicionals o amb anterioritat a la seva finalització.

 

• Quan es percebi el subsidi de maternitat en règim de jornada a temps parcial, el subsidi de paternitat es podrà percebre, bé durant la percepció del subsidi per maternitat en la seva totalitat, o bé immediatament després de la seva extinció.

 

No es podrà reconèixer el subsidi si el fill o el menor acollit moren abans de l’inici de la suspensió o permís. Una vegada reconegut el subsidi, no s’extingirà encara que mori el fill o el menor acollit.

 

 

Permís de paternitat

 

En els supòsits de naixement de fill, adopció o acolliment, el treballador tindrà dret a la suspensió del contracte durant 13 dies ininterromputs, ampliables en el supòsit de part, adopció o acolliment múltiples en dos dies més per cada fill a partir del segon. Aquesta suspensió és independent del gaudi compartit dels períodes de descans per maternitat regulats en l’article 48.4 ET.

 

En el supòsit de part, la suspensió correspon en exclusiva a l’altre progenitor. En els supòsits d’adopció o acolliment, aquest dret correspondrà només a un dels progenitors, a elecció dels interessats; no obstant això, quan el període de descans regulat en l’article 48.4 ET sigui gaudit en la seva totalitat per un dels progenitors, el dret a la suspensió per paternitat únicament podrà ser exercit per l’altre.

 

El treballador que exerceixi aquest dret podrà fer-ho durant el període comprès des de la finalització del permís per naixement de fill, previst legalment o convencional, o des de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció o a partir de la decisió administrativa o judicial d’acolliment, fins que finalitzi la suspensió del contracte regulat en l’article 48.4 ET immediatament després de la finalització de la suspensió.

 

La suspensió del contracte es podrà gaudir en règim de jornada completa o en règim de jornada parcial d’un mínim del 50%, amb l’acord previ entre l’empresari i el treballador.

 

Atenció. El treballador haurà de comunicar a l’empresari, amb la deguda antelació, l’exercici d’aquest dret en els termes establerts, si escau, en els convenis col·lectius.

 

 

Quina és la seva durada?

 

Serà equivalent a la del període de descans que es gaudeixi, en els termes següents:

 

• Els treballadors per compte d’altri a qui els sigui aplicable l’ET tindran dret a la suspensió del contracte durant 13 dies naturals ininterromputs, ampliables en 2 dies més per cada fill a partir del segon en el supòsit de part, adopció o acolliment múltiples, i la dita suspensió es pot gaudir en règim de jornada completa o en règim de jornada parcial d’un mínim del 50%, amb l’acord previ entre l’empresari i el treballador.

 

• 15 dies naturals ininterromputs, pel naixement, acolliment o adopció d’un o més fills, per a les persones integrades en el règim general de la Seguretat Social als qui s’apliqui l’estatut bàsic de l’empleat públic.

 

• 20 dies naturals ininterromputs, sigui quina sigui la legislació aplicable, quan el nou naixement, adopció o acolliment es produeixi en una família nombrosa, quan la família n’adquireixi la condició amb el nou naixement, adopció o acolliment, o quan en la família existís prèviament una persona amb discapacitat, en un grau igual o superior al 33 per cent. Aquesta durada s’ampliarà en el supòsit de part, adopció o acolliment múltiples en 2 dies més per cada fill a partir del segon. L’increment de la durada és únic, sense que procedeixi la seva acumulació quan concorrin dues o més de les circumstàncies assenyalades.

 

• 20 dies naturals ininterromputs, sigui quina sigui la legislació aplicable, quan el fill nascut, adoptat o menor acollit tingui una discapacitat en un grau igual o superior al 33 per cent.

 

Quant als treballadors per compte propi inclosos en els diferents règims especials del sistema de la Seguretat Social, es consideren situacions protegides els períodes de cessament en l’activitat que siguin coincidents, en el relatiu tant a la seva durada com a la seva distribució, amb els períodes de descans laboral establerts per als treballadors per compte d’altri. Així mateix podran gaudir els descansos a temps parcial, als efectes dels quals, la percepció dels subsidis i la reducció de l’activitat només es podrà efectuar en el percentatge del 50%.

 

 

En el supòsit de part, si el pare o un altre progenitor no volen gaudir el permís per paternitat, pot gaudir-lo la mare?

 

No, aquest permís de 13 dies ha de ser gaudit exclusivament pel pare o un altre progenitor, per tant la mare no el pot gaudir.

 

 

Quan comencen a comptar els 2 dies de permís retribuït per naixement de fill: el mateix dia del part o l’endemà?

 

Els permisos retribuïts regulats en l’article 37.3.b) de l’ET (matrimoni, naixement, defunció, trasllat, etc.) són interrupcions no periòdiques i generalment breus, que tenen el seu fonament en la concurrència efectiva de la causa reconeguda legalment que els justifica.

 

Entre el permís i la situació que el fonamenta hi ha d’haver una relació d’immediatesa i vinculació temporal de manera que el gaudi s’ha de fer efectiu en el temps immediatament següent a aquell en què va tenir lloc, per exemple, el corresponent al naixement o defunció (Sentència del Tribunal Suprem de 17-1-2008). Per això, els dos dies de permís retribuït per naixement del fill comencen l’endemà del part.