ACLARIMENT D’HISENDA SOBRE LA LIMITACIÓ DE LA DEDUÏBILITAT DE DESPESES FINANCERES EN L’IMPOST SOBRE SOCIETATS

Hisenda ha emès una nota explicativa que indica que si en un any les despeses financeres netes queden per sota del 30% del benefici operatiu, l’excés pot incrementar el límit aplicable sobre les despeses financeres dels 5 anys següents.

Com ja sap, l’article 16 de la Llei de l’impost sobre societats (LIS) regula la limitació a la deduïbilitat de les despeses financeres en l’impost de societats. Encara que la majoria d’empreses poden deduir totes les seves despeses financeres sense problemes, des de 2012 aquesta norma estableix certs límits. L’import de les despeses financeres netes (és a dir, la diferència entre despeses i ingressos financers) que es poden deduir cada exercici té com a límit el més gran de:

 

• El 30% del benefici operatiu (que en general és el resultat d’explotació menys amortitzacions, deterioracions i ingressos per venda d’actius i més dividends).

 

• Un milió d’euros. És a dir, encara que les despeses financeres netes superin el límit del 30%, si no superen el milió d’euros l’empresa pot deduir-los íntegrament.

 

Què succeeix amb les despeses financeres no deduïdes? Es perden?

 

No. Les despeses financeres no deduïdes no es perden; es poden addicionar a les despeses financeres dels anys següents (a partir de 2015, sense límit temporal), i seran deduïbles amb les mateixes limitacions.

 

A l’apartat 2n d’aquest article 16 de la LIS, es disposa que quan les despeses financeres netes del període impositiu no arribessin al límit del 30% del benefici operatiu, la diferència entre tots dos es podrà addicionar al límit del 30% del benefici operatiu d’aquells períodes impositius que concloguin en els 5 anys immediats i successius.

 

Nota de l’AEAT

 

No obstant això, aquesta regla ha generat molts dubtes a l’hora de posar-la en pràctica. Per això la Sotsdirecció General d’Ordenació Legal i Assistència Jurídica de l’AEAT ha emès la Nota 1/15 de 3 de febrer de 2015, per aclarir com ha d’operar el doble límit previst en l’art. 16 de la Llei 27/2014 de l’impost sobre societats (anterior art. 20 del TRLIS) que fa referència a la deduïbilitat de les despeses financeres, i especialment per aclarir la forma en què s’ha “d’addicionar”, dins dels 5 anys següents i successius, la diferència de benefici operatiu que no hagués determinat la deduïbilitat de la despesa financera neta en un període impositiu.

 

En relació amb la interpretació d’aquest precepte hem de tenir en compte així mateix que la Direcció general de Tributs (DGT) va dictar la Resolució de 16 de juliol de 2012 (publicada en el BOE de 17 de juliol de 2012), amb l’objecte de delimitar els criteris interpretatius necessaris aplicables al llavors vigent article 20 del TRLIS, actualment article 16 de la LIS. No obstant l’anterior, hi ha determinades qüestions que han generat problemes en la pràctica i són les que centren l’objecte d’aquesta Nota per part de l’AEAT.

 

Per arribar al supòsit concret que es regula a l’apartat 2n s’han de donar les següents premisses:

 

• Que les despeses financeres netes del període impositiu no arribin al límit del 30 per cent del benefici operatiu.

 

• Que en algun dels períodes impositius que concloguin en els 5 anys immediats i successius, les despeses financeres netes superin el límit del 30 per cent del benefici operatiu del període impositiu. Una vegada que es donen aquestes dues circumstàncies hi pot haver dues possibles interpretacions sobre com ha d’avocar a futur la diferència del benefici operatiu pendent d’aplicar que s’hagués produït en un període impositiu:

 

1.- Entendre que el límit del benefici operatiu és un límit acumulat compost per la suma del 30 per cent del benefici operatiu del període impositiu i per la diferència pendent dels períodes impositius anteriors (dins dels 5 anys); una vegada superat aquest límit s’admetria en tot cas la deduïbilitat de despeses financeres netes del període impositiu per 1 milió d’euros. És a dir, la referència de la LIS a 1 milió d’euros s’ha d’entendre com un mínim a deduir en el període impositiu una vegada que s’hagi aplicat el límit acumulat format pel 30 per cent del benefici operatiu del període impositiu i per la diferència pendent que s’avoqui d’exercicis anteriors.

 

2.- Entendre que la diferència que s’avoca de períodes impositius anteriors s’aplica exclusivament sobre la part de les despeses financeres netes del període impositiu que superi el límit del 30 per cent del benefici operatiu i 1 milió d’euros. Desapareix la idea del límit acumulat, ja que la diferència de benefici operatiu pendent de períodes impositius anteriors s’aplica amb posterioritat a l’establert a l’apartat 1 (30 per cent del benefici operatiu del període impositiu i en tot cas 1 milió d’euros).

 

INTERPRETACIÓ DE L’AEAT

 

L’AEAT es decanta per la PRIMERA interpretació que en cas que hi hagi benefici operatiu d’un període impositiu que no hagués determinat la deduïbilitat de la despesa financera neta en aquell període impositiu, la diferència entre tots dos s’addicionarà al límit del 30 per cent del benefici operatiu de qualsevol dels períodes impositius que concloguin en els 5 anys següents i successius, amb un límit conjunt que s’aplicarà amb anterioritat al límit mínim d’1 milió d’euros. Per tant, només després que les despeses financeres netes del període impositiu hagin superat aquest límit conjunt és quan entrarà en joc el límit mínim d’1 milió d’euros.

 

Finalment, respecte a l’ordre en què ha d’operar cadascun dels límits relatius al benefici operatiu (una espècie de LIFO de benefici operatiu), assenyala que la DGT en la seva resolució de 16 de juliol de 2012, ja va resoldre aquest tema, entenent que en primer lloc s’aplica el propi límit del període impositiu (es refereix al 30 per cent del benefici operatiu del període impositiu) i addicionalment i amb posterioritat a aquest, és quan es deduiran les despeses financeres netes fins a arribar a la diferència que prové de períodes impositius anteriors.

 

EXEMPLE:

 

Una empresa té com DFN (despesa financera neta):

 

Any 0: 800.000.

Any 1: 1.200.000.

 

Límit del BO (benefici operatiu):

 

Límit anual de l’any 0 30% BO = 1.150.000

Límit acumulat: límit anual de l’any 1 30% BO + Diferència pendent de l’any 0 = 950.000 als quals s’addicionarà 350.000 (1.150.000 – 800.000) de l’exercici anterior = 1.250.000

 

	ANY 0	ANY 1
LÍMIT BENEFICI OPERATIU (BO)	Deduïble any o: 800.000   BO any 0 a addicionar en els 5 anys següents i successius: 360.000 (1.150.000 – 800.000)	Deduïble any 1:       950.000 Deduïble de l’any 0: 250.000   BO any 0 pendent d’addicionar en els 4 anys següents i successius: 100.000 (350.000 – 250.000)
LÍMITE 1 MILLÓN EUROS	Any 0: 0	Any 1: 0

 

Explicació de l’exemple:

 

1. A) L’any 1 les DFN superen el 30 per cent del BO del propi període impositiu. Fins a aquest import serà fiscalment deduïble íntegrament (950.000 euros).

 

1. B) Addicionalment, l’excés de DFN de l’any 1 es podrà deduir fins al límit del BO que s’arrossegui dels 5 períodes impositius anteriors (250.000 euros). El BO de l’any 0 pendent d’addicionar en els 4 anys següents i successius (a partir de l’any 1 ja només quedarien 4 anys): 100.000 (350.000 – 250.000).

 

1. C) Si encara així hi hagués DFN del període impositiu pendents de deduir perquè el seu import era superior al del límit conjunt, cosa que no succeeix en l’exemple, és quan haurem de comprovar si el total deduït en el període impositiu és superior o inferior a 1 milió d’euros:

 

• Si el que s’ha deduït en el període impositiu ja fos superior a 1 milió d’euros: no hi haurà possibilitat de deduir més DFN.

 

• Si el que s’ha deduït en el període impositiu fos inferior a 1 milió d’euros: es podrà deduir fins a l’import d’1 milió. Si bé no quedaria benefici operatiu per avocar als períodes impositius següents.

 

S’acosta la cita amb hisenda: declaracions de renda i patrimoni 2014

Com tots els anys per aquestes dates, hisenda obre les seves portes perquè tots els contribuents aclareixin els seus comptes i presentin, si escau, les declaracions de renda i patrimoni. Com a novetat per aquest any, s’estableix una única data d’inici de presentació de la declaració per via electrònica a través d’Internet: entre els dies 7 d’abril i 30 de juny de 2015, tots dos inclusivament, tant per a la presentació d’esborranys, com de declaracions presentades amb programes d’ajuda.

 

 

Ens permetem recordar-li que un any més arriba la cita amb hisenda i que s’inicia la CAMPANYA DE RENDA I PATRIMONI de l’exercici 2014.

 

Al BOE del dia 19 de març de 2015, s’ha publicat l’Ordre HAP/467/2015 per la qual s’aproven els models de declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i de l’impost sobre el patrimoni (IP), exercici 2014 i s’estableixen els procediments d’obtenció o posada a disposició, modificació i confirmació de l’esborrany de declaració de l’IRPF.

 

Aquest any, a part de la complexitat d’altres campanyes, la declaració de la renda porta a més algunes novetats importants, alguna d’elles aprovada per la recent reforma fiscal.

 

Per això, a continuació els oferim un resum de les principals alertes i novetats a tenir compte per a la presentació de les declaracions de renda i patrimoni 2014.

 

La declaració de l’IRPF es pot presentar, per via electrònica a través d’Internet, entre els dies 7 d’abril i 30 de juny de 2015, tots dos inclusivament, i es pot domiciliar el pagament de la totalitat o del primer termini fins al 25 de juny de 2015. Per altres mitjans es pot presentar entre els dies 11 de maig i 30 de juny de 2015, tots dos inclusivament. És obligatòria la presentació per via electrònica per als contribuents de l’IRPF obligats a presentar l’impost sobre el patrimoni (la presentació de la declaració corresponent a aquest impost s’haurà d’efectuar obligatòriament a través d’Internet). En cas de fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis, el segon s’ha d’ingressar, com a màxim, el dia 5 de novembre de 2015.

 

Dates que no ha d’oblidar:

 

• 7 d’abril: començament de la campanya per sol·licitar l’esborrany de la renda 2014, així com el número de referència de l’esborrany i les dades fiscals. També es podrà confirmar l’esborrany, i començament del termini per presentar la declaració de la renda i patrimoni 2014 per Internet.
• 11 de maig: inicio de la presentació de declaracions no telemàtiques i confirmació de l’esborrany per altres vies diferents de la via electrònica: renda i patrimoni 2014 en oficines, entitats financeres i altres col·laboradores.
• 25 de juny: últim dia per presentar declaracions i esborranys a ingressar, amb domiciliació bancària.
• 30 de juny: últim dia per presentar declaracions i esborranys de renda i de patrimoni 2014. FI DE LA CAMPANYA DE RENDA 2014.

• 31 de desembre: tancament de l’any fiscal 2015 i data límit perquè hisenda procedeixi a ingressar la devolució de la renda dins del termini legal. En cas que no ho faci, l’AEAT haurà d’abonar interessos de demora a les quantitats degudes.

 

• Recordi que en cas de fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis (60% i 40%), el segon s’ha d’ingressar, com a màxim, el 5 de novembre de 2015.

 

Estic obligat a presentar la declaració de renda o patrimoni 2014?

 

IRPF: amb caràcter general, estan obligats a declarar (sigui confirmant un esborrany o presentant una declaració) tots els contribuents persones físiques residents a Espanya, que hagin obtingut en 2014 rendes subjectes a l’impost. No obstant això, no existeix obligació de declarar quan es perceben solament les següents rendes:

 

1. Rendiments del treball:

 

• Límit de 22.000 € quan la renda es percebi d’un sol pagador o es percebin rendiments de més d’un pagador i concorri qualsevol de les dues situacions següents:

 

• Que la suma de les rendes obtingudes pel segon pagador i posteriors no superin els 1.500 €.
• Quan el que es percebi sigui pensions de classes passives i el tipus de retenció es determini pel procediment especial previst a aquest efecte.

 

• Límit de 11.200 € quan es doni qualsevol de les següents situacions:

 

• Que el rendiment procedeixi de més d’un pagador i la suma de les rendes obtingudes pel segon i restants pagadors superin els 1.500 €.
• Que el rendiment correspongui a pensions compensatòries.
• Que el pagador no tingui obligació de retenir.
• Que es percebin rendiments del treball subjectes a tipus fix de retenció.

 

1. Rendiments de capital mobiliari o guanys patrimonials subjectes a retenció o ingrés a compte quan les percepcions siguin inferiors a 1.600 €.

 

1. Rendes immobiliàries imputades, rendiments íntegres del capital mobiliari no subjectes a retenció derivats de lletres del Tresor i subvencions per a l’adquisició d’habitatges protegits o de preu taxat amb el límit conjunt de 1.000 €.

 

1. Tampoc existeix obligació de declarar: quan s’obtinguin exclusivament rendiments íntegres del treball, de capital o d’activitats econòmiques així com guanys patrimonials, amb el límit conjunt de 1.000 € i pèrdues patrimonials de quantia inferior a 500 €, en tributació individual o conjunta.

 

Atenció: a l’efecte de la determinació de l’obligació de declarar en els termes anteriorment relacionats, no es tindran en compte les rendes exemptes ni les rendes subjectes al nou gravamen especial sobre determinades loteries i apostes.

 

Malgrat l’anterior estan obligats a declarar:

 

• Els contribuents que tinguin dret a alguna de les següents deduccions i desitgin exercitar-ne el dret:

 

• Per adquisició d’habitatge.
• Per compte estalvi empresa.
• Per doble imposició internacional.

 

• Els contribuents que realitzin aportacions al patrimoni protegit de discapacitats o a sistemes de previsió social, si desitgen exercitar el dret a la reducció de l’impost.

 

• Els contribuents que desitgen obtenir devolucions per:

 

• Retencions, ingressos a compte o pagaments fraccionats.
• Deducció per maternitat.
• Les retencions per l’impost sobre la renda de no residents quan s’hagi adquirit la residència el 2014.

 

Estan obligats a presentar declaració en model ordinari (no poden utilitzar l’esborrany):

 

• Els contribuents que desenvolupin activitats econòmiques (empresaris, professionals, agricultors, ramaders, etc.).
• Els qui percebin rendiments del capital mobiliari no subjectes a retenció o ingrés a compte.
• Els qui hagin tingut guanys patrimonials no subjectes a retenció o ingrés a compte i qualsevol tipus de subvenció qualificada de rendiment d’activitats econòmiques.
• Els contribuents amb imputació de rendes immobiliàries que procedeixin de més de vuit immobles.
• Els contribuents perceptors de rendiments del capital immobiliari, en tots els casos i/o de rendiments derivats de l’arrendament o cessió de béns.
• Els socis, hereus, comuners o partícips d’entitats en règim d’atribució de rendes que realitzin activitats econòmiques.

 

Impost sobre el patrimoni: estaran obligats a presentar declaració per aquest impost, sigui per obligació personal o per obligació real, els subjectes passius la quota tributària dels quals, determinada d’acord amb les normes reguladores de l’impost i una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedissin, resulti a ingressar, o quan, no donant-se aquesta circumstància, el valor dels seus béns o drets, determinat d’acord amb les normes reguladores de l’impost, resulti superior a 2.000.000 d’euros.

 

 

 

Quines novetats trobarem a la declaració de l’IRPF 2014?

 

Quant a les novetats a la declaració de l’IRPF podem destacar les següents (la majoria d’elles motivades per modificacions efectuades en la Llei de l’impost, i sense perjudici de les normes aprovades per les comunitats autònomes en matèria de tributs cedits):

 

• La principal novetat reflectida en el model de declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques 2014, té per objecte permetre la compensació de les rendes negatives de la base de l’estalvi derivades de deute subordinat o de participacions preferents, o de valors rebuts a canvi d’aquests instruments, generades amb anterioritat a l’1 de gener de 2015, amb altres rendes positives incloses a la base de l’estalvi, o a la base general procedents de la transmissió d’elements patrimonials.

 

• Per a això es permet que la part dels saldos negatius de qualsevol dels dos components de la base imposable de l’estalvi que procedeixi d’aquestes rendes (preferents i subordinada) es puguin compensar amb el saldo de l’altre component de la base imposable de l’estalvi, quan aquest sigui positiu.
• Si després d’aquestes compensacions, quedés saldo negatiu el seu import es podrà compensar amb el mateix procediment en els quatre exercicis següents.
• El primer any d’aplicació d’aquest procediment especial de compensació serà 2014. No obstant això, es podran compensar no només les parts de saldos negatius derivades d’aquests conceptes generades en 2014, sinó també les generades en els anys 2010 a 2013, sempre que es compensin en el termini de 4 anys des que es van generar.
• Addicionalment, en 2014, si després d’aquesta compensació quedés saldo negatiu, i el saldo dels guanys i pèrdues patrimonials que s’integren a la base imposable general fos positiu, aquest saldo negatiu derivat de preferents i deute subordinat es podrà compensar amb la part d’aquest saldo positiu de la base imposable general que es correspon amb guanys patrimonials derivats de la transmissió d’elements patrimonials.
• Per permetre la màxima compensació possible en el cas que aquests rendiments o pèrdues derivats de deute subordinat o participacions preferents concorrin amb altres rendiments negatius o pèrdues d’una altra naturalesa s’entendrà que el procés de compensació general afecta en primer lloc a aquestes últimes rendes, de manera que es possibilita que el nou procediment afecti el volum més gros possible de rendes negatives.

 

Altres novetats a tenir en compte a la declaració de renda de l’exercici 2014 són:

 

• Modificació del tipus de retenció i ingressos a compte sobre determinats rendiments professionals: amb efectes des de l’entrada en vigor del Reial decret-llei 8/2014, de 4 de juliol (5 de juliol de 2014), les retencions i ingressos a compte sobre els rendiments professionals serà el 15% quan el volum de rendiments íntegres d’aquestes activitats corresponent a l’exercici immediat anterior sigui inferior a 15.000 euros i representi més del 75% de la suma dels rendiments íntegres d’activitats econòmiques i del treball obtinguts pel contribuent en aquest exercici. Els contribuents hauran de comunicar al pagador dels rendiments la concurrència d’aquesta circumstància, i el pagador queda obligat a conservar la comunicació degudament signada.

 

• Exempcions de guanys patrimonials com a conseqüència de la dació en pagament o de l’execució hipotecària que afecti a l’habitatge habitual: amb efectes des de l’1 de gener de 2014 i exercicis anteriors no prescrits, es declaren exempts els guanys patrimonials:

 

• Que derivin de la transmissió de l’habitatge habitual del deutor o del garant del deutor.
• Que la transmissió sigui per dació en pagament o en execució hipotecària judicial o notarial.
• Que sigui per a la cancel·lació de deutes garantits amb hipoteca que recaigui sobre aquest habitatge habitual contrets amb una entitat de crèdit o una altra entitat que de manera professional, realitzi l’activitat de concessió de préstecs o crèdits hipotecaris.
• És necessari que el propietari de l’habitatge habitual no disposi d’altres béns o drets en quantia suficient per satisfer la totalitat del deute i evitar l’alienació de l’habitatge.

 

• Fons d’inversió: d’acord amb la Llei 16/2013, de 29 d’octubre, s’exclou del límit de la lletra b) de l’article 96 LIRPF a determinats guanys patrimonials sotmesos a retenció. La Llei 16/2013 ha introduït modificacions en la Llei 35/2003, de 4 de novembre, d’institucions d’inversió col·lectiva, referent a la comercialització al mercat interior mitjançant comptes globals («comptes òmnibus») dels fons d’inversió constituïts a Espanya. La implantació d’aquest nou sistema de comercialització dels fons d’inversió espanyols, requereix efectuar canvis en la normativa tributària que afecten fonamentalment a l’obligació de retenció i informació que ha d’assumir el comercialitzador dels fons, la qual cosa implica modificar determinades disposicions de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

 

• En sintonia amb aquesta nova regulació la Llei de l’IRPF, incloent una excepció a l’exclusió de l’obligació de declarar referent als guanys patrimonials sotmesos a retenció.
• La nova redacció exclou als guanys patrimonials procedents de transmissions o reemborsaments d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva en els quals la base de retenció no procedeixi determinar-la per la quantia a integrar a la base imposable. Per tant, quan la base de retenció no s’hagi determinat en funció de la quantia a integrar a la base imposable, el guany patrimonial obtingut no es podrà computar com a guany patrimonial sotmès a retenció o ingrés a compte a l’efecte dels límits excloents de l’obligació de declarar.
• S’estableix l’obligació d’informació per a les entitats comercialitzadores dels fons d’inversió.
• S’inclouen a les entitats comercialitzadores dels fons d’inversió en l’obligació d’informar dels partícips inclosos en els seus registres.
• S’inclou entre les entitats amb obligació de subministrar informació a les entitats comercialitzadores de fons d’inversió domiciliats a Espanya.
• Com a conseqüència del nou sistema de comercialització dels fons espanyols, es modifica la Llei de l’IRPF, per incloure dins de l’obligació de subministrament d’informació a les entitats comercialitzadores en territori espanyol d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectives domiciliades a Espanya.

 

• Nova regulació del règim tributari de les participacions preferents i de determinats instruments de deute. La Llei 10/2014, de 26 de juny, d’ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit, que va entrar en vigor amb caràcter general el 28 de juny de 2014, i la seva disposició addicional primera, regula el règim fiscal de les participacions preferents i de determinats instruments de deute, derogant per a això la seva regulació anterior continguda en la disposició addicional segona de la Llei 13/1958, de 25 de maig, de coeficients d’inversió, recursos propis i obligacions d’informació dels intermediaris financers.

 

• S’estableixen determinades mesures aplicables a les persones i béns afectats pels danys causats al gener i febrer de 2014 per les tempestes de vent i mar esdevingudes en la façana atlàntica i la costa cantàbrica espanyoles (Reial decret-llei 2/2014, de 21 de febrer).

 

• D’altra banda, d’acord amb la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2014:

 

• S’actualitzen els coeficients aplicables al valor d’adquisició, en un 1% (pel que fa als de l’any anterior), a l’efecte de determinar el guany o pèrdua patrimonial que es posi de manifest en la transmissió d’immobles no afectes a activitats econòmiques que s’efectuïn durant l’any 2014, amb la finalitat d’evitar les plusvàlues monetàries. Pel que fa als coeficients aplicables als béns immobles afectes a activitats econòmiques assenyalar que es mantenen els mateixos que en 2013.

 

• Es prorroga per a l’exercici 2014 la reducció del 20% del rendiment net d’activitats econòmiques per creació o manteniment d’ocupació.

 

• Es prorroga per a l’exercici 2014 el gravamen complementari a la quota íntegra estatal establert per als exercicis 2012 i 2013 i aplicable tant a la base liquidable general com de l’estalvi. En conseqüència amb això, també es prorroga per a l’exercici 2014 l’increment de l’escala per calcular el tipus general de retenció dels perceptors de rendiments del treball, el tipus de retenció del 42% per als administradors i membres del consell d’administració i els tipus de retenció del 21% (premis que es lliurin com a conseqüència de la participació en jocs, concursos, rifes o combinacions aleatòries, guanys patrimonials derivats de les transmissions o reemborsaments d’accions i participacions d’institucions d’inversió col·lectiva, rendiments procedents de l’arrendament o sotsarrendament de béns immobles urbans, etc.).

 

• Igual que en anys anteriors les despeses i inversions efectuats l’any 2014 per habituar als empleats a l’ús de noves tecnologies de la comunicació i de la informació (quan la seva utilització solament es pugui realitzar fos del lloc i horari de treball), continuaran tenint la consideració de despeses de formació i retribució en espècie.

 

• S’estableix la compensació fiscal, en l’exercici 2014, pels qui obtinguin rendiments de capital mobiliari procedents d’actius financers o assegurances de vida o invalidesa contractats abans del 20 de gener de 2006 amb un període de generació superior a dos anys.

 

• S’estableix l’interès legal dels diners en un 4% fins a 31 de desembre de 2014 i l’interès de demora al fet que es refereix l’article 26.6 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, en el 5%. Durant el mateix període, l’interès de demora al fet que es refereix l’article 38.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, serà del 5%.

 

• Es determina l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) per 2014, fixant la quantia anual, en 7.455,14 € anuals, tret que expressament s’excloguin les pagues extraordinàries, en aquest cas serà de 6.390,13 €.

 

• Finalment, d’acord amb la Llei 26/2014 de la reforma fiscal de la LIRPF, es limita a la quantitat de 180.000 € per cada any de servei prestat que es computi a l’efecte de determinar la quantia de la indemnització obligatòria, l’exempció de les indemnitzacions per acomiadament. Aquest límit no resultarà d’aplicació a les indemnitzacions per acomiadaments o cessaments produïts amb anterioritat a l’01-08-2014 ni als acomiadaments que es produeixin a partir d’aquesta data quan derivin d’un expedient de regulació d’ocupació aprovada, o un acomiadament col·lectiu en el qual s’hagués comunicat l’obertura del període de consultes a l’autoritat laboral, amb anterioritat a aquesta data. Aquesta modificació va entrar en vigor el 29-11- 2014.

 

• A més, quant a les deduccions autonòmiques, s’han efectuat, com en exercicis anteriors, en el model les modificacions necessàries per recollir les vigents per a l’exercici 2014.

 

Declaració de l’impost sobre el patrimoni 2014

 

Pel que es refereix a la declaració de l’impost sobre el patrimoni, el model reprodueix la mateixa estructura de continguts de la declaració de l’exercici 2013.

 

De cara a aquest exercici 2014, hem de tenir present les següents qüestions:

 

• El Reial decret-llei 13/2011, de 16 de setembre, pel qual es restableix l’impost sobre el patrimoni, va reactivar l’exigibilitat d’aquest impost amb caràcter temporal i exclusivament per als exercicis 2011 i 2012. Per a això, aquest Reial decret-llei va suprimir la bonificació general del 100 per cent de la quota íntegra, que havia estat introduïda per la Llei 4/2008, anteriorment citada, i va recuperar els elements del tribut que van ser objecte d’una eliminació tècnica al seu moment, entre els quals es troben les obligacions de presentar declaració, de practicar autoliquidació i d’ingressar el deute tributari que en resulti. Al mateix temps, es van elevar considerablement els imports de l’exempció parcial de l’habitatge habitual i del mínim exempt, sense perjudici de les competències normatives que sobre aquesta última matèria ostenten les comunitats autònomes. La Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat econòmica, va prorrogar per a l’exercici 2013 la vigència de l’impost sobre patrimoni. La Llei 22/2013, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2014, la va prorrogar per a l’exercici 2014.

 

• Estan obligats a declarar els subjectes passius la quota tributària dels quals, una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedeixin, resulti a ingressar, o quan, en no donar-se aquesta circumstància, el valor dels seus béns o drets resulti superior a 2.000.000 €.

 

• Presentació i, si escau, ingrés: entre els dies 7 d’abril i 30 de juny de 2015, tots dos inclusivament. En el cas de domiciliació bancària: des del 7 d’abril fins al 25 de juny de 2015, tots dos inclusivament.

 

• La presentació de la declaració corresponent a aquest impost s’haurà d’efectuar obligatòriament per via electrònica a través d’Internet mitjançant la utilització de DNI o certificat electrònic o mitjançant la consignació del NIF del contribuent i del número de referència de l’esborrany o de les dades fiscals subministrades per l’Agència Tributària. També es preveu la possibilitat de presentar la declaració mitjançant un sistema de signatura amb clau d’accés en un registre previ (Cl@ve PIN).

 

• Es manté l’exigència que els contribuents que presentin la declaració per l’impost sobre el patrimoni també hagin d’utilitzar la via electrònica per a la presentació de la declaració de l’IRPF o per a la confirmació de l’esborrany, segons com correspongui.

 

• Es manté el límit de l’exempció de l’habitatge habitual fins a un import màxim de 300.000 €. Convé recordar que aquest import és per a cada contribuent, per la qual cosa un matrimoni que posseeixi un habitatge adquirit en guanys no tributarà per ella si el seu valor no excedeix de 600.000 €.

 

• La base imposable es reduirà en el mínim exempt que hagi estat aprovat per la comunitat autònoma i, en el cas que aquesta no hagués aprovat el mínim exempt, la base imposable es reduirà en 700.000 €.

 

• El mínim exempt de 700.000 € serà aplicable en el cas de subjectes passius no residents que tributin per obligació personal de contribuir i als subjectes passius sotmesos a obligació real de contribuir.

 

• Algunes comunitats autònomes han aprovat les seves corresponents escales de gravamen o bonificacions generals.

 

El que no podem oblidar…

 

• Abans de fer la declaració hem de recopilar tots els documents que necessitarem i, especialment, obtenir les dades fiscals que ens proporciona l’AEAT.

 

• Si podem utilitzar l’esborrany per declarar, constitueix una eina molt útil, però pot ser que li falti informació. Per això hem de revisar-lo amb atenció i, si escau, modificar-lo abans de la seva confirmació.

 

Tingui en compte les següents alertes per revisar-les:

 

1. Titularitat de rendes: és freqüent que uns interessos o guanys i les seves respectives retencions tinguin una titularitat formal (en l’entitat financera o en la gestora) que no es correspon amb la titularitat jurídica i fiscal. Per exemple pot estar a nom d’un dels cònjuges i pertànyer a tots dos (a la societat de guanys) o pot ser que estigui a nom d’un cònjuge i la seva filla o fill i ser només l’altre cònjuge.

 

1. Circumstàncies personals i familiars: naixement de fills, matrimoni, separació, adopció, defunció d’algun membre de la família, anualitats per aliments, la discapacitat que tinguem reconeguda des de 2014, etc.

 

1. Forma de tributació: hem d’examinar si ens convé més la tributació conjunta o individual.

 

1. Rendiments del treball: l’esborrany no resta les despeses de quotes sindicals, ni col·legials o de despeses de defensa jurídica. Així mateix caldrà veure, en el cas d’expedients de regulació d’ocupació (ERE) si es fa tributar només la indemnització no exempta, i les modificacions en matèria de reforma. D’altra banda, tingui en compte que amb la reforma fiscal es limita a la quantitat de 180.000 € per cada any de servei prestat que es computi a l’efecte de determinar la quantia de la indemnització obligatòria, l’exempció de les indemnitzacions per acomiadament. Aquest límit no resultarà d’aplicació a les indemnitzacions per acomiadaments o cessaments produïts amb anterioritat a l’01-08-2014 ni als acomiadaments que es produeixin a partir d’aquesta data quan derivin d’un expedient de regulació d’ocupació aprovada, o un acomiadament col·lectiu en el qual s’hagués comunicat l’obertura del període de consultes a l’autoritat laboral, amb anterioritat a aquesta data. Aquesta modificació va entrar en vigor el 29-11- 2014.

 

1. Conferències i cursos: és relativament freqüent que el pagador d’aquestes rendes les imputi com a activitats professionals i s’hagin obtingut com a rendes del treball. L’error, entre altres efectes, ens impedirà declarar a través de l’esborrany. També és possible que succeeixi a l’inrevés, que siguin rendiments d’activitats i ens els imputin com a treball.

 

1. Administradors de societats: pot ser que, com que el règim de Seguretat Social en el qual s’enquadren, és el de treballadors autònoms, l’esborrany no contempli aquests pagaments a la Seguretat Social com a deduïbles de les rendes del treball obtingudes de la societat.

 

1. Aportacions a partits polítics: existeix dret a una reducció de la base de fins a 600 euros per les quotes i altres aportacions a partits polítics i l’AEAT no té aquesta dada controlada.

 

1. Imputacions de rendes immobiliàries: pot succeir que els immobles en proindivís s’imputin al 100% a només un dels copropietaris i no consti el percentatge real de titularitat de cada contribuent.

 

1. Compensacions per als contribuents als quals “perjudica” la normativa de la Llei 35/2006 de l’IRPF el 2006 pel que fa a rendiments del capital mobiliari: per exemple, els preceptors d’interessos generats en més de 2 anys, o els perceptors de rendiments de productes d’assegurances generats en més de 5 anys que integraven la renda a tarifa, prèvia reducció d’un 75%. L’esborrany no contemplarà segurament aquesta compensació perquè l’administració no sol tenir la dada del període de generació.

 

1. Places de garatge o traster: com que tenen referència cadastral diferent, pot ser que, encara que les hàgim adquirit amb l’habitatge, se’ns imputi una renda per la seva utilització.

 

1. Deducció per adquisició d’habitatge, sobra la qual l’esborrany segurament no contemplarà els aspectes següents:

 

1. Despeses inherents a l’adquisició: notaria, registre, comissions, impostos, etc.
2. Quantitats satisfetes a promotor o constructor. Deducció dels pagaments mentre està en construcció el futur habitatge habitual.
3. Recordi que des de l’exercici 2013 se suprimeix la deducció per adquisició d’habitatge, si bé es manté un règim transitori per a les adquisicions realitzades amb anterioritat a l’01-01-2013.

 

1. Deduccions autonòmiques:

 

            Circumstàncies personals i familiars: naixement, etc.

            Adquisició de llibres de text

            Inversions mediambientals

            Lloguer per joves

            Dones o joves emprenedores

            Adquisició de segona residència al medi rural (joves)

 

No obligats a presentar declaració amb resultat a ingressar (per error en les retencions).

 

• Si som empresaris o professionals, caldrà quadrar els ingressos i despeses de l’activitat econòmica amb altres models presentats com els de IVA, retencions, declaració d’operacions amb tercers, etc.

 

• Hem de comprovar si hem realitzat operacions vinculades en l’exercici, la qual cosa pot succeir si som socis o administradors de societats o si som cònjuges o parents de socis o administradors. Hem de tenir bona cura de valorar les operacions realitzades amb les societats a les quals estiguem vinculats a valor de mercat.

 

• Comprovar el règim econòmic del matrimoni, situació civil del declarant, identificar als membres de la unitat familiar així com altres persones que donin dret a reduccions, deduccions o a l’aplicació del mínim familiar.

 

• També comprovar les declaracions d’exercicis anteriors, o si escau, sol·licitud de devolucions.

 

• Cal comprovar també si es té o no obligació de declarar per IRPF, i si constitueix unitat familiar optar per declaració individual o conjunta.

 

• Si estiguéssim obligats a declarar l’impost sobre el patrimoni, hem de preveure que aquesta declaració solament es podrà presentar per Internet i, en aquest cas, també l’IRPF tan sols es pot presentar per via telemàtica.

 

A més s’ha de tenir en compte la següent documentació:

• Certificats: de treball, de desocupació, d’invalidesa, de retencions emès pels inquilins de locals llogats, de rendiments i de retencions de comptes bancaris, de dipòsits, d’assegurances, de dividends o de compres de bons i pagarés, d’ingressos i retencions d’activitats agràries i professionals, de compravenda de valors, de premis, d’aportacions a plans de pensions, de mutualitats o de préstecs.

 

• Llibres registres d’activitats empresarials i professionals.

 

• Si es porten, llibres de comptabilitat.

 

• Si és comuner en una comunitat de béns que realitza activitats econòmiques o les seves rendes superen els 3.000 €/any, la notificació que hagi emès aquesta comunitat en la qual s’ha d’incloure informació sobre la renda de l’entitat que se li atribueix, especificant diferents tipus d’ingressos, les bases de les deduccions que li corresponen i l’import de les retencions atribuïbles.

 

• Si realitza una activitat econòmica, convé tenir a la vista les declaracions tributàries de l’exercici 2014: IVA, declaracions trimestrals i resum anual; retencions, autoliquidacions trimestrals i resum anual; model 347, model 720, etc.

 

• Justificants d’ingressos i despeses corresponents als rendiments del capital immobiliari.

 

• Rebuts de l’impost sobre béns immobles, en ells trobarem un justificant de la despesa de tributs de l’immoble llogat, o de despeses en l’activitat professional si hi està afecte l’immoble o, almenys, la referència cadastral que l’administració ens exigirà consignar per a l’habitatge habitual i altres immobles.

 

• Justificants de l’adquisició i alienació de béns que ens poden haver originat guanys o pèrdues patrimonials.

 

• Declaracions d’exercicis anteriors.

 

Atenció. No oblidi aquesta documentació a l’hora de recopilar la seva documentació:

 

• Dades fiscals subministrades per l’AEAT

 

• Dades d’identificació: DNI, NIF, dades familiars, etc.

 

• Certificat de retencions sobre salaris (treball).

 

• Certificat de prestacions i ret

Catalunya. Ajudes i subvencions per a empreses i pimes

Per a les empreses i pimes a continuació relacionem una llista d’ajudes, subvencions i finançament a Catalunya que poden resultar d’interès per a l’impuls de noves idees i la promoció de nous projectes empresarials.

 

1. Ajuts, en les modalitats d’aportacions reintegrables i subvencions, a la distribució i explotació d’espectacles.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. butlletí: 6822

Data de publicació: 3/03/2015

Termini: 31/12/2015

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6822/1408829.pdf

 

2. Ajuts, en les modalitats d’aportacions reintegrables i subvencions, a projectes de l’àmbit discogràfic o de producció musical.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. butlletí: 6822

Data de publicació: 3/03/2015

Termini: 31/12/2015

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6822/1408638.pdf

 

3. Subvencions per a la realització de consultories per a empreses o entitats culturals.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. butlletí: 6822

Data de publicació: 3/03/2015

Termini: 31/12/2015

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6822/1408710.pdf

 

4. Subvencions a activitats de circ de caràcter professional.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. butlletí: 6822

Data de publicació: 3/03/2015

Termini: 31/12/2015

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6822/1408682.pdf

 

5. Subvencions a activitats de dansa de caràcter professional.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. butlletí: 6822

Data de publicació: 3/03/2015

Termini: 31/12/2015

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6822/1408676.pdf

 

6. Subvencions per a la millora d’infraestructura o adquisició d’equipament per a empreses d’arts escèniques i sales privades de teatre de Catalunya, excepte de la ciutat de Barcelona.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. butlletí: 6822

Data de publicació: 3/03/2015

Termini: 31/12/2015

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6822/1408825.pdf

 

7. Subvencions a produccions de teatre per a un muntatge en concret.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. butlletí: 6822

Data de publicació: 3/03/2015

Termini: 31/12/2015

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

Vegeu el document:

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6822/1408805.pdf

 

8. Ajuts de suport a l’autonomia en la pròpia llar per a l’any 2015.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. butlletí: 6826

Data de publicació: 9/03/2015

Termini: 10/05/2015

Organisme oficial: Departament de Benestar Social i Família

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6826/1409539.pdf

 

9. Ajuts del Programa d’atenció social a les persones amb discapacitat per a l’any 2015.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. butlletí: 6826

Data de publicació: 9/03/2015

Termini: 10/05/2015

Organisme oficial: Departament de Benestar Social i Família

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6826/1409605.pdf

 

1. Subvenció destinada al foment de la integració laboral de les persones amb discapacitat en centres especials de treball i es publica l’import màxim per a l’any 2015.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. butlletí: 6837

Data de publicació: 24/03/2015

Termini: 31/08/2015

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Ocupació

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6837/1413387.pdf

 

1. Subvencions en l’àmbit de les arts

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. butlletí: 6831

Data de publicació: 16/03/2015

Termini: 19/10/2015

Organisme oficial: Departament de Cultura

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6831/1411214.pdf

 

2. Subvencions per a la creació de llocs de treball o de noves empreses.

Butlletí Oficial de la Província de Barcelona

Núm. butlletí: 022015007686

Data de publicació: 24/03/2015

Termini: 31/12/2015

Organisme oficial: Ajuntament de Vilanova del Camí

https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.asp?fnew?bop2015&03/022015007686.pdf

 

3. Subvencions en els àmbits de comerç, indústria i turisme per a l’any 2015.

Butlletí Oficial de la Província de Barcelona

Núm. butlletí: 022015007829

Data de publicació: 26/03/2015

Termini: Sense determinar

Organisme oficial: Ajuntament d’Arenys de Munt

https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.asp?fnew?bop2015&03/022015007829.pdf

 

4. Subvencions per al foment a la creació de noves empreses.

Butlletí Oficial de la Província de Barcelona

Núm. butlletí: 022015007633

Data de publicació: 23/03/2015

Termini: 29/05/2015

Organisme oficial: Ajuntament d’Igualada

https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.asp?fnew?bop2015&03/022015007633.pdf

DES DE L’1 D’ABRIL DE 2015 SI NO HI HA ACORD EXPRÉS ENTRE ARRENDADOR I ARRENDATARI NO S’APLICARÀ LA REVISIÓ DE LES RENDES

Des del passat dia 1 d’abril de 2015, la Llei 2/2015 de desindexació de l’economia espanyola introdueix una notable novetat en matèria d’arrendaments, tant els urbans com els rústics, en matèria d’actualització de la renda, suprimint l’actualització de renda per imperatiu legal i l’aplicació de l’IPC com a índex de referència per substituir-lo pel nou índex de garantia de la competitivitat (IGC). La novetat legal afecta a tots els lloguers tant públics com privats -rústics, urbans, d’habitatge, de locals, fins i tot d’habitatges protegits- i encara que no concerneix els contractes de lloguer anteriors a l’entrada en vigor de la Llei 2/2015, sí que ho farà a mesura que aquests vencin i es renovin per un nou període.

Els informem que el passat 1 d’abril de 2015, va entrar en vigor la Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexació de l’economia espanyola, que realitza una nova reforma en la Llei d’arrendaments urbans (LAU), en concret introdueix una notable novetat per als arrendaments, tant els urbans com els rústics, en relació amb l’actualització de la renda, suprimint-la per imperatiu legal i substituint l’aplicació de l’IPC com a índex de referència pel nou índex de garantia de la competitivitat (IGC).

 

Actualització de la renda amb efectes a partir de l’1 d’abril de 2015

 

Així, amb efectes des de l’1 d’abril de 2015, caldrà estar, a falta de pacte exprés entre les parts sobre mecanisme de revisió, a l’índex de garantia de competitivitat (IGC), una alternativa al tradicional IPC que fomentarà els guanys de competitivitat en relació a la Unió Europea.

 

Atenció. Després de l’última reforma de la LAU operada per la Llei 4/2013, es va modificar el règim d’actualització de la renda, que permetia que les parts determinessin lliurement la forma d’actualització de la renda, desvinculant-la així de l’IPC. Únicament en aquells supòsits en els quals no s’havia explicitat el mecanisme d’actualització de la renda, s’aplicava de forma supletòria l’actualització conforme a l’IPC.

 

Índex de garantia de competitivitat (IGC)

 

Aquest nou índex parteix de la dada corregida de l’IPC Harmonitzat de l’Eurozona per a un període donat, corregit mitjançant l’aplicació d’un factor de correcció, i es troba limitat entre el 0% i l’objectiu d’inflació de l’Eurozona, determinat pel BCE (actualment el 2%).

La variació del nou índex de garantia de competitivitat està limitada legalment entre el 0% i el 2%, per la qual cosa les rendes no podran variar fora d’aquests límits.

 

Elaboració de la taxa de variació anual de l’índex de garantia de competitivitat

 

Per a l’elaboració de la taxa de variació anual de l’índex de garantia de competitivitat en el mes t s’aplicarà la següent fórmula:

 

 

On:

 

• TV IGC_t és la taxa de variació interanual de l’índex de garantia de competitivitat en el mes t.

 

• TV IPCA UEM_t és la taxa de variació interanual de l’índex de preus al consum harmonitzat de la zona euro, publicat per l’Eurostat, en el mes t.

 

• TV IPCA ESP_t,1999 és la taxa de variació de l’índex de preus al consum harmonitzat d’Espanya, publicat per l’Eurostat, entre el mes t i el mateix mes de 1999.

 

• TV IPCA UEM_t,1999 és la taxa de variació de l’índex de preus al consum harmonitzat de la zona euro, publicat per l’Eurostat, entre el mes t i el mateix mes de 1999.

 

• α és un paràmetre que pren el valor 0,25. Cada cinc anys, la Llei de pressupostos generals de l’Estat, podrà revisar el valor d’alfa, dins de l’interval situat entre 0,2 i 0,35.

 

Per realitzar les revisions periòdiques s’utilitzarà la taxa de variació de l’IGC, expressada amb dos decimals, en el termini corresponent, utilitzant l’últim mes amb dades disponibles.

 

Quan la taxa de variació de l’IGC sigui negativa es considerarà que el valor de revisió serà zero, i quan excedeixi el límit superior de l’objectiu a mitjà termini d’inflació del Banc Central Europeu (2 per cent), se’l considerarà com el valor de referència per a les revisions. Es prendrà com el valor quantitatiu de l’objectiu el 2 per cent. Per Ordre del Ministeri d’Economia i Competitivitat es podrà modificar aquest valor per recollir els canvis que pugui sofrir la definició de l’objectiu del Banc Central Europeu a mitjà termini.

 

Quan els períodes de revisió periòdica siguin diferents d’un any, es prendrà com a taxa de revisió màxima aquella que, anualitzada, es correspongui amb el límit esmentat.

 

Modificació de la LAU

 

Després d’aquesta modificació, l’article 18.1 de la LAU queda redactat així:

 

«1. Durant la vigència del contracte, la renda tan sols podrà ser revisada per l’arrendador o l’arrendatari en la data en què es compleixi cada any de vigència del contracte, en els termes pactats per les parts. A falta de pacte exprés, no s’aplicarà revisió de rendes als contractes.

 

En cas de pacte exprés entre les parts sobre algun mecanisme de revisió de valors monetaris que no detalli l’índex o metodologia de referència, la renda es revisarà per a cada anualitat per referència a la variació anual de l’índex de garantia de competitivitat a data de cada revisió, prenent com a mes de referència per a la revisió el que correspongui a l’últim índex que estigués publicat en la data de revisió del contracte».

 

També es modifica l’apartat 3 de la disposició addicional primera de la LAU, sobre els habitatges protegits en arrendament, que queda redactat així:

 

«3. No s’aplicarà revisió de rendes dels habitatges protegits excepte pacte explícit entre les parts. En cas de pacte exprés entre les parts sobre algun mecanisme de revisió de valors monetaris que no detalli l’índex o metodologia de referència, la renda es revisarà per a cada anualitat per referència a la variació anual de l’índex de garantia de competitivitat».

 

Arrendaments rústics

 

De forma anàloga es modifica la Llei 49/2003, d’arrendaments rústics (LAR), i s’estableix que a falta de pacte, no procedeix cap actualització i, en cas d’establir actualització sense detallar l’índex, procedeix l’actualització conforme a l’IGC.

 

L’article 13.2 de la LAR queda redactat ara així:

 

«2. Les parts podran establir el sistema de revisió de renda que considerin oportú. A falta de pacte exprés no s’aplicarà revisió de rendes. En cas de pacte exprés entre les parts sobre algun mecanisme de revisió de valors monetaris que no detalli l’índex o metodologia de referència, la renda s’actualitzarà per a cada anualitat per referència a la variació anual de l’índex de garantia de competitivitat».

 

 

 

A tenir en compte

 

Els canvis introduïts es poden resumir així:

 

1) Les parts poden pactar lliurement el mecanisme d’actualització, sigui quin sigui.

 

2) Si no s’estableix res en el contracte sobre l’actualització de la renda, s’entendrà que no procedeix cap actualització. Fins avui, a falta de pacte s’actualitzava conforme a l’IPC (índex de preus al consum).

 

3) Si es preveu l’actualització de la renda, però no s’estableix l’índex de referència, s’aplicarà supletòriament l’índex de garantia de competitivitat (IGC).

 

4) Aquestes modificacions únicament s’apliquen als contractes signats a partir de l’1 d’abril de 2015 (entrada en vigor de la Llei 2/2015).

La novetat legal afecta a tots els lloguers tant públics com a privats -rústics, urbans, d’habitatge, de locals, fins i tot d’habitatges protegits- i encara que no concerneix els contractes de lloguer anteriors a l’entrada en vigor de la Llei 2/2015, sí que ho farà a mesura que aquests vencin i es renovin per un nou període.

 

Atenció. Tot i l’aparició d’aquest nou IGC, les parts tenen llibertat total per escollir el mecanisme d’actualització de la renda que desitgin (tipus d’interès fix, referència a qualsevol índex -IPC, PIB, etc.-, o qualsevol altre mètode que permeti calcular l’increment de renda), encara que si les parts acorden que hi hagi l’actualització, però no fixen els criteris per actualitzar-la, s’aplicarà com a índex de referència el nou IGC.