SAP QUE JA POT CONSULTAR PER INTERNET ELS DEUTES PENDENTS DE PAGAMENT A LA SEGURETAT SOCIAL?

La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) ha establert un nou servei de consulta de deutes i obtenció de rebuts d’ingrés disponible des de la seu electrònica. Es podrà consultar electrònicament tots els deutes pendents de pagament, tant en via voluntària com en via executiva. A més, es pot obtenir el rebut d’ingrés per al seu pagament per qualsevol dels mitjans de pagament posats a la disposició dels usuaris (pagament en finestreta, ingrés en caixer electrònic, pagament per internet o transferència).

La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) ha establert un nou servei de consulta de deutes i obtenció de rebuts d’ingrés disponible des de la Seu electrònica. Es podrà consultar electrònicament tots els deutes pendents de pagament, tant en via voluntària com en via executiva. A més, es pot obtenir el rebut d’ingrés per al pagament de les mateixes per qualsevol dels mitjans de pagament posats a la disposició dels usuaris (pagament en finestreta, ingrés en caixer electrònic, pagament per internet o transferència).

Aquest nou servei denominat “Servei de consulta de deutes i obtenció de rebut d’ingrés”, s’ha inclòs a la seu electrònica de la Seguretat Social en les pestanyes de “Ciutadans” i “Empreses” i dins d’elles a l’apartat de “Recaptació”.

L’accés es realitzarà amb certificat digital o amb usuari i contrasenya (Cl@ve permanent). En concret, permetrà a totes les persones (físiques o jurídiques) responsables d’efectuar ingressos a la Seguretat Social i que disposin d’un codi de compte de cotització (CCC) o número d’afiliació a la Seguretat Social (NAF):

• Consultar els deutes que poden tenir pendents de pagament amb la Seguretat Social, sigui quin sigui el moment recaptatori en què es trobin, és a dir, tant si es troben en via voluntària com en via executiva.

• Obtenir un rebut d’ingrés (model TC1/31) que inclogui tots els deutes pendents d’ingrés o els que el ciutadà o empresa hagi seleccionat, d’acord amb uns filtres predeterminats.

Una vegada obtingut el rebut, l’ingrés es podrà realitzar en el compte restringit indicat en el rebut d’ingrés per qualsevol dels mitjans de pagament posats a la disposició dels usuaris (pagament en finestreta, ingrés en caixer electrònic, pagament per internet o transferència). D’aquesta forma, sense desplaçaments, els ciutadans i empreses poden realitzar amb total seguretat els ingressos dels seus deutes amb la Seguretat Social.

COM AFECTA L’ÚLTIMA REFORMA COMPTABLE A LA PIMES?

A partir dels comptes anuals del 2016, les empreses que puguin presentar balanç i memòria abreujats o les que utilitzin el model del Pla general de comptabilitat de pimes (PGC-Pimes) ja no hauran de presentar l’estat de canvis en el patrimoni net. A més, s’han ampliat els supòsits per aplicar el PGC-Pimes.

L’informem, com a novetat destacada per als comptes anuals del 2016 (afecta els exercicis iniciats a partir del 2016, i té la seva repercussió en el 2017 i següents), que el Reial decret 602/2016, de 2 de desembre (d’ara endavant RD 602/2016), ha modificat el Pla general de comptabilitat (PGC); el Pla general de comptabilitat de petites i mitjanes empreses (PGC-Pimes); les normes per a la formulació de comptes anuals consolidats; i les normes d’adaptació del Pla general de comptabilitat a les entitats sense finalitats lucratives, desenvolupant reglamentàriament les modificacions que es van produir en el Codi de Comerç i en la Llei de societats de capital per la Llei 22/2015 d’auditoria de comptes, que tenien la seva raó de ser en la transposició de la Directiva 2013/34/UE del Parlament Europeu i del Consell.

Principals novetats

Els canvis reglamentaris més importants, amb efectes per a exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2016, són els següents:

1. Ampliació de límits per acollir-se al PGC de pimes per a entitats que puguin formular balanç abreujat. Són les empreses que durant 2 exercicis seguits reuneixin, al seu tancament, almenys 2 de les següents condicions:

• Que el total de les partides del seu actiu no superin els quatre milions d’euros (2.850.000 euros fins a l’exercici 2015).
• Que l’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els vuit milions d’euros (5.700.000 euros fins a l’exercici 2015).
• I que el nombre mitjà de treballadors ocupats durant l’exercici no sigui superior a 50 (igual que abans).

D’aquesta forma s’igualen els límits tant per a les empreses que puguin acollir-se al PGC Pimes, com para les que puguin realitzar el balanç i la memòria de forma abreujada.

El Reial decret 602/2016 també ha equiparat els requisits en un altre sentit perquè, mentre els llindars per poder formular balanç abreujat sempre s’han analitzat a escala individual, en el cas de l’aplicació del PGC de Pimes es computaven a escala de grup de la norma per a l’elaboració dels comptes anuals 11 del PGC de Pimes.

Atenció. Aquestes normes no afecten l’obligació d’auditoria que se segueix determinant per criteris individuals (article 263 de la Llei de societats de capital), de tal forma que una empresa sotmesa al PGC de Pimes pot estar obligada a auditar els seus comptes anuals.

2. L’estat de canvis en el patrimoni net deixa de ser obligatori per a pimes.

Es tracta d’un informe financer que forma part dels comptes anuals de les empreses al costat del balanç, el compte de pèrdues i guanys, la memòria i l’estat de fluxos d’efectiu.

La nova modificació eximeix a les empreses de presentar la informació, tant de l’estat d’ingressos i despeses reconegudes com la de l’estat total de canvis en el patrimoni net, que formen part del conjunt de l’informe sobre l’estat del patrimoni net. La seva presentació, després de la modificació, se sotmet a la voluntat de l’empresa, igual que l’estat de fluxos d’efectiu.

3. Contingut de la memòria abreujada de pimes

Se simplifica el contingut de la memòria del Pla general de comptabilitat de pimes i model de memòria abreujada. Així, es modifica el contingut del model de memòria inclòs a l’apartat II. Models de comptes anuals de petites i mitjanes empreses de la tercera part, comptes anuals, del Pla general de comptabilitat de petites i mitjanes empreses, que quedarà en els següents punts:

1. Activitat de l’empresa
2. Bases de presentació dels comptes anuals
3. Normes de registre i valoració
4. Immobilitzat material, intangible i inversions immobiliàries
5. Actius financers
6. Passius financers
7. Fons propis
8. Situació fiscal
9. Operacions amb parts vinculades
10. Altra informació.

En el mateix sentit, es modifica el contingut del model de memòria abreujada inclòs a l’apartat III. Models abreujats de comptes anuals de la tercera part, comptes anuals.

4. Immobilitzats intangibles i fons de comerç

Com ja es va establir en el Codi de Comerç, per a exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2016, els intangibles respectes dels quals no es pugui estimar amb fiabilitat la seva vida útil s’han d’amortitzar en un termini de 10 anys.

En concret, en el fons de comerç a més s’estableix una presumpció, que admet prova en contra, que es recupera de manera lineal en 10 anys, amb el que l’empresa s’evita la tasca de justificar la vida útil d’aquest element.

Vist l’anterior, el criteri recollit pel PGC es pot sintetitzar de la següent forma:

1. a) Els actius intangibles sempre s’amortitzen. Si la seva vida útil no es pot estimar de forma fiable es presumeix que serà de 10 anys (l’excepció que estableix el pla es troba en les despeses de recerca i desenvolupament que s’han de seguir amortitzant, com a màxim, en 5 anys).
2. b) El fons de comerç s’amortitza seguint aquests criteris, i es presumeix que la seva amortització és lineal i la seva vida útil és de 10 anys.

A aquests efectes es crea el compte 2804. Amortització acumulada de fons de comerç.

1. c) El test de deterioració no s’haurà de realitzar anualment (com era obligatori fins ara), però sí que s’haurà d’analitzar anualment si existeixen indicis de deterioració de valor.

1. d) Les correccions valoratives per deterioració reconegudes en el fons de comerç no seran objecte de reversió en els exercicis posteriors.

D’acord amb la disposició transitòria única d’aquest RD 602/2016, en relació amb el fons de comerç i altres intangibles es regula la forma de procedir aquesta norma transitòria. Es preveuen dues alternatives per aplicar aquests criteris a elecció de la pròpia societat:

1. a) El valor en llibres d’aquests elements al tancament del període anterior s’amortitzarà cap al futur seguint els nous criteris. La reserva per fons de comerç es reclassificarà a reserves voluntàries en l’import que superi el fons de comerç.

L’amortització, en aquest cas, tindrà com a contrapartida el compte de pèrdues i guanys.

Amb independència del moment del reconeixement comptable de l’actiu en qüestió l’amortització es practicarà per als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2016 i, en principi, acabarà en 10 anys (31 de desembre de 2025 per a aquelles societats l’exercici de les quals coincideixi amb l’any natural). Per tant, amb aquesta alternativa, s’amortitzaran en el mateix termini, per exemple, un fons de comerç reconegut en 2009 que un de reconegut en 2015.

1. b) Es dóna una altra opció, amortitzar aquests actius amb càrrec a reserves segons la vida útil des de l’adquisició (o, en cas que la data d’adquisició fos anterior, des de l’inici de l’exercici en què es va aplicar per primera vegada el PGC vigent, amb caràcter general, els exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2008), amb minoració, si escau, del càrrec per amortització resultant en la pèrdua per deterioració reconeguda per l’empresa. L’amortització posterior es realitzarà seguint els nous criteris, suposant que la vida útil restant serà el període que falti per completar 10 anys de vida útil.

Optar per l’aplicació retrospectiva suposa que l’import de l’amortització es vegi modificat en funció de si l’actiu intangible es va adquirir abans de l’1 de gener de 2008 (primer exercici d’aplicació del nou PGC) o després.

QUINA DURADA TÉ EL CÀRREC D’ADMINISTRADOR?

En les societats de responsabilitat limitada, i a diferència del que succeeix en les societats anònimes, els estatuts de la societat poden establir qualsevol termini de durada per al càrrec d’administració, inclosa la possibilitat de nomenament per temps indefinit. Si no hi ha previsió estatutària, s’entén que són nomenats per temps indefinit.

Com ja sabem, d’acord amb la Llei de societats de capital (LSC) a l’administrador el nomena la junta i aquest nomenament requereix l’elevació pública de l’acord adoptat. El nomenament es formalitzarà en escriptura pública, i serà imprescindible que s’inscrigui en el Registre Mercantil.

Però de vegades ens podem preguntar: quant dura el càrrec d’administrador?

Quant al termini temporal per exercir el càrrec cal diferenciar si s’és administrador d’una:

• Societat limitada: encara que el nomenament sol ser per temps indefinit, això no significa que no es puguin nomenar per un termini determinat que s’estableix en els estatuts de la societat, en aquest cas podran ser reelegits una o diverses vegades per períodes de la mateixa durada.

• Societat anònima: en aquest cas, s’exercirà el càrrec durant el termini que estableixin els estatuts, que en cap cas serà superior a sis anys i haurà de ser igual per tots ells.

Els administradors podran ser reelegits per al càrrec, una o diverses vegades, per períodes de la mateixa durada màxima.

Si els estatuts estableixen un termini determinat per a l’exercici del càrrec:

• El termini s’ha de determinar clarament i concreta per a tots els administradors per igual. No s’admet una delegació a favor de la junta general per concretar-ho.

• Els administradors podran ser reelegits per períodes d’igual durada.

Però els estatuts també poden limitar les reeleccions d’una mateixa persona i, fins i tot excloure la reelecció. Cal anar amb compte en aquests supòsits, ja que en societats de pocs socis es corre el risc de tenir serioses dificultats per poder nomenar a un administrador, especialment si per ocupar aquest càrrec s’exigeix la condició de soci.

La reelecció suposa un nou nomenament de l’administrador reelegit, per la qual cosa caldrà no només l’acord de la junta general, sinó també l’acceptació del reelegit i la seva inscripció en el Registre Mercantil.

La modificació de la clàusula estatutària que determina la durada del càrrec d’administrador, transformant la durada determinada del càrrec en una altra d’indefinida, no comporta la pròrroga automàtica de l’administrador nomenat, de manera que es produeix la caducitat d’aquest càrrec si no existeix un nou nomenament exprés per part de la junta general de la societat.

Acceptació i cessament del càrrec

L’administrador ha d’acceptar expressament el càrrec i pot cessar per pròpia dimissió, per acord de la junta o bé quan expira el termini pel qual va ser nomenat.

Caducitat

Transcorregut el termini del càrrec caduca, però a causa del principi de continuïtat en l’activitat de l’empresa, cal fixar en determinats moments quan es fa efectiva aquesta caducitat.

El nomenament dels administradors caducarà quan, vençut el termini, s’hagi celebrat la junta general o hagi transcorregut el termini per a la celebració de la junta que ha de resoldre sobre l’aprovació dels comptes de l’exercici anterior.

Per exemple, imaginem que la data límit per a l’aprovació dels comptes anuals de l’exercici anterior fos el 30 de juny (ja que es tracta d’una societat la data de finalització d’exercici de la qual coincideix amb el 31 de desembre), si l’administrador va ser nomenat en el primer semestre de l’any, el seu nomenament caducarà quan, vençut el termini, s’hagi celebrat la primera junta general següent al venciment del termini, o simplement amb l’arribada del dia 30 de juny, ja que en aquesta data acaba el termini legal per a la celebració de la junta que ha de resoldre sobre l’aprovació dels comptes de l’exercici anterior.

Per contra, si l’administrador va ser nomenat dins del segon semestre de l’any, el seu nomenament no caducarà fins que no se celebri la següent junta general o hagi transcorregut el termini requerit per a la celebració de la junta que hagi de resoldre sobre l’aprovació de comptes i l’aplicació del resultat; pel que compta amb una pròrroga molt superior que tindria si el nomenament s’hagués fet en el primer semestre de l’any.

SAP QUE POT RECÓRRER LA CLÀUSULA DEL VENCIMENT ANTICIPAT DE LES HIPOTEQUES PER SER ABUSIVA?

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha declarat abusiva la clàusula del venciment anticipat de les hipoteques, per la qual els bancs donaven ordre d’execució hipotecària si faltava algun pagament (normalment tres mesos).

En les últimes setmanes hem observat com se succeeixen les notícies relacionades amb les hipoteques i les seves qüestions problemàtiques com la falta de transparència de les clàusules terra, la qüestió de les despeses de formalització de les hipoteques i l’última a sorgir, la relativa a les clàusules de venciment anticipat.

Doncs bé, cal esmentar que la directiva 93/13 CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes signats amb consumidors, va establir el sistema de protecció per als consumidors. Ara, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la sentència de 26 de gener de 2017 reafirma el que s’ha dit en la directiva esmentada i estableix un criteri d’actuació en el qual el jutge s’hi ha de basar per considerar abusiva una clàusula de venciment anticipat.

Tot i que la justícia europea no ha declarat aquesta clàusula abusiva ‘per se’, sí que obre la porta al fet que els processos se suspenguin “durant anys”.

Què és la clàusula de venciment anticipat?

És aquella clàusula que es troba plasmada en el préstec hipotecari, i que permet al prestador (particular, banc o entitat financera), donar per vençuda la totalitat del deute o préstec, amb anterioritat al termini acordat per a la seva devolució, al moment en què el deutor incompleix la seva obligació de pagament de part del capital o dels interessos del préstec.

En moltes hipoteques la clàusula de venciment anticipat estableix que, l’impagament d’una sola quota faculta al prestador per donar per vençut el préstec i exigir la devolució de la totalitat, a través precisament del procediment d’execució hipotecària.

Sentència del TJUE de 26 de gener de 2017 sobre la clàusula del venciment anticipat de les hipoteques

En l’assumpte C-421/14, que té per objecte una petició de decisió prejudicial plantejada pel Jutjat de Primera Instància n. 2 de Santander, mitjançant acte de 10 de setembre de 2014, rebut en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el 10 de setembre de 2014, el TJUE ha declarat abusiva la clàusula del venciment anticipat de les hipoteques, per la qual els bancs donaven ordre d’execució hipotecària si faltava algun pagament (normalment tres mesos).

El TJUE declara que l’apreciació del caràcter abusiu d’una clàusula de venciment anticipat per incompliment del deutor durant un temps limitat en un contracte de préstec hipotecari, està supeditada al caràcter essencial de l’obligació incomplerta i a la gravetat de l’incompliment en relació amb la durada i quantia del préstec.

D’aquesta forma, si algú amb una hipoteca no paga algunes quotes, prop de tres, la banca li podia reclamar el venciment de la totalitat de la hipoteca, al costat de la devolució dels interessos i provocar així el desnonament després d’una ordre d’execució. Ara, la justícia europea veu factible anul·lar el contracte si es troba aquesta clàusula, per la qual cosa obre la porta a la dació en pagament efectiva. Fins ara, diferents instàncies judicials havien declarat abusives aquestes clàusules, però deixaven un marge de fins a tres mesos per poder executar la hipoteca. Ara el TJUE demana més temps. A judici, el TJUE veu contrària a la legislació europea la llei hipotecària espanyola, ja que no permet garantir que els consumidors puguin aprofitar plenament el termini i, per tant, “exercitar efectivament els seus drets“. D’aquesta forma, les sentències judicials a Espanya tornen a deixar en posició d’inferioritat al consumidor enfront de la banca, i de nou és el TJUE qui posa de manifest aquesta situació, com ja va fer amb el Suprem per les clàusules terra.