Archives

Written by
S’HA PUBLICAT AL BOE LA REFORMA FISCAL: RENDA, SOCIETATS, IVA, I NO RESIDENTS

S’HA PUBLICAT AL BOE LA REFORMA FISCAL: RENDA, SOCIETATS, IVA, I NO RESIDENTS

Al BOE del dia 28-11-2014, s’han publicat els textos legals de la reforma fiscal que afecten principalment a l’IRPF i a l’impost sobre la renda de no residents, a l’impost sobre societats, a l’IVA, al règim econòmic fiscal de Canàries (IGIC) i a la llei per la qual s’estableixen determinades mesures en matèria de fiscalitat mediambiental.

Per fi, al BOE del dia 28 de novembre de 2014, s’han publicat els textos legals de la reforma fiscal, de la tramitació de la qual els hem anat informant en els últims mesos, de l’IRPF i l’impost sobre la renda de no residents, de l’impost sobre societats i de l’IVA, del règim econòmic fiscal de Canàries i de la llei per la qual s’estableixen determinades mesures en matèria de fiscalitat mediambiental. Queda en tràmit encara d’aprovació i publicació l’avantprojecte de llei de modificació de la Llei General Tributària, pendent d’informació pública i d’observacions, que està previst que s’aprovi cap a mitjans de l’any que ve. En concret, al BOE, s’han publicat els següents textos de llei de la reforma tributària:

 

  • Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, el text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de no residents, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març, i altres normes tributàries.
  • Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats.
  • Llei 28/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit, la Llei 20/1991, de 7 de juny, de modificació dels aspectes fiscals del règim econòmic fiscal de Canàries, la Llei 38/1992, de 28 de desembre, d’impostos especials, i la Llei 16/2013, de 29 d’octubre, per la qual s’estableixen determinades mesures en matèria de fiscalitat mediambiental i s’adopten altres mesures tributàries i financeres.

 

Aquests textos legals aprovats incorporen importants novetats i suposen un canvi profund en la tributació principalment de l’IRPF i societats, que hem d’analitzar més detingudament més endavant. Aquesta reforma és molt important des del punt de vista de la planificació fiscal abans que es tanqui l’exercici 2014, tenint en compte que algunes de les mesures previstes entren en vigor aquest mateix any, i que d’altres, la majoria, entraran en vigor escalonadament en 2015 i 2016. Per aquest motiu, d’aquí fins al final d’any és el moment idoni per decidir si anticipar determinades operacions o retardar-les a l’any següent, i això pot procurar-nos un bon estalvi de la factura fiscal tant per a les persones físiques com per a les jurídiques.

 

A continuació, i donada l’amplitud de novetats i canvis, el volem informar de manera molt esquemàtica de les claus més significatives que s’han introduït amb la reforma fiscal en l’IRPF i en l’impost sobre societats, si bé en properes circulars entrarem amb més detall en aquestes novetats i altres relacionades amb la resta d’impostos afectats per la reforma fiscal.

 

LES PRINCIPALS CLAUS DE LA REFORMA FISCAL EN L’IRPF I EN L’IMPOST DE SOCIETATS

 

IRPF

 

La Llei incorpora diverses modificacions importants d’entre les quals destaquen: la baixada de tipus de gravamen o l’increment d’alguns beneficis fiscals, com és l’increment dels mínims personals i familiars, la creació d’una reducció per a treballadors autònoms de menors recursos, la deducció a favor de famílies nombroses, la limitació a 180.000 euros màxims de l’exempció per les indemnitzacions percebudes per acomiadament, l’eliminació de l’exempció per dividends, la supressió dels coeficients d’actualització, l’establiment d’una quantia màxima del valor de transmissió de 400.000 euros per poder aplicar els coeficients d’abatiment en la transmissió de determinats elements patrimonials, la minoració de les aportacions a plans de pensions, la creació d’un impost de sortida en cas de residents que es traslladin fora d’Espanya i la supressió de la deducció per lloguer d’habitatge. Addicionalment, la Llei 26/2014 introdueix modificacions en l’àmbit de l’impost sobre successions i donacions (ISD) i de l’impost sobre el patrimoni (IP) i en la normativa de plans i fons de pensions.

 

Aquesta Llei 26/2014 entrarà en vigor l’1 de gener de 2015 excepte en determinats casos en què es demora a l’1 de gener de 2016 o l’1 de gener de 2017 o que s’anticipa l’endemà de la publicació al BOE.

 

D’aquesta manera, algunes de les novetats o canvis s’aplicaran des del 29 de novembre de 2014, com la limitació a l’exempció de les indemnitzacions per acomiadament i d’altres, la majoria, des de l’1 de gener de 2015. Les normes relatives als socis de societats civils que tinguin la condició de contribuents de l’impost sobre societats i al règim d’estimació objectiva, no s’aplicaran fins a l’1 de gener de 2016 i les normes relatives a la transmissió de drets de subscripció s’aplicaran a partir de l’1 de gener de 2017.

 

Vegem algunes d’aquestes novetats:

 

Societats civils: les societats civils amb objecte mercantil passen a ser contribuents de l’impost sobre societats a partir de l’01-01-2016 i no tindran la consideració de contribuent en l’IRPF, i s’estableix un règim fiscal especial per a la dissolució i liquidació de societats civils en les quals concorrin determinades circumstàncies.

 

Rendiments del treball i retribucions en espècie: es limita a la quantitat de 180.000 € per cada any de servei prestat que es computi a l’efecte de determinar la quantia de la indemnització obligatòria, l’exempció de les indemnitzacions per acomiadament. Conforme al règim transitori previst, el citat límit no resultarà d’aplicació a les indemnitzacions per acomiadaments o cessaments produïts amb anterioritat a 1 d’agost de 2014 ni als acomiadaments que es produeixin a partir d’aquesta data quan derivin d’un expedient de regulació d’ocupació aprovada, o un acomiadament col·lectiu en el qual s’hagués comunicat l’obertura del període de consultes a l’autoritat laboral, amb anterioritat a aquesta data. Aquesta modificació va entrar en vigor el 29-11- 2014.

 

En relació amb les despeses deduïbles del rendiment del treball, s’estableix un nou import de 2.000 € de despeses sense justificació (que es podrà incrementar en uns altres 2.000 € més si són treballadors amb mobilitat geogràfica), sense que per aquest concepte es pugui arribar a un rendiment net negatiu. Les persones discapacitades que siguin treballadors actius podran deduir addicionalment uns altres 3.500 €, i 7.750 € si a més necessiten ajuda de terceres persones, tenen mobilitat reduïda o el grau de discapacitat supera el 65%.

 

Pel que fa a la retribució consistent en la cessió d’ús de vehicles, es redueix la valoració per als considerats eficients energèticament, fins en un 30%, i quant a la valoració de la renda derivada de la utilització d’un habitatge propietat del pagador s’especifica que el percentatge del 5% s’aplicarà en el cas d’immobles localitzats en municipis en els quals els valors cadastrals hagin estat revisats i hagin entrat en vigor en el període impositiu o en el termini dels 10 períodes impositius anteriors.

 

Rendiments del capital immobiliari i imputacions de rendes: la reducció del rendiment net en el cas d’arrendament d’immobles destinats a habitatge, passarà a ser de solament el 60%, i s’elimina la reducció incrementada del 100%. Pel que es refereix al règim d’imputació immobiliària, el percentatge de l’1,1% sobre el valor cadastral (enfront del general del 2%), es limita als immobles localitzats en municipis en els quals els valors cadastrals hagin estat revisats, modificats o determinats mitjançant un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general, de conformitat amb la normativa cadastral, i hagin entrat en vigor en el període impositiu o en el termini dels deu períodes impositius anteriors.

 

Rendiments del capital mobiliari: s’elimina l’exempció dels primers 1.500 € anuals per l’obtenció de dividends i participacions en beneficis.

 

Es redueix de 10 a 5 anys la durada mínima dels plans individuals d’estalvi sistemàtic (PIAS). Es dóna la possibilitat de transformar les assegurances de vida, formalitzades abans de l’01-01-2007, en els quals el contractant, assegurat i beneficiari siguin el mateix contribuent, en PIAS, sempre que no s’hagi superat el límit màxim de 8.000 €/any de primes i d’import acumulat de 240.000 €, i que hagin transcorregut almenys 5 anys des del pagament de la primera prima.

 

Es creen els plans d’estalvi a llarg termini (PALP) pels quals un contribuent que col·loqui el seu estalvi en productes com a dipòsits o assegurances (fins a un màxim de 5.000 € anuals), si el manté un mínim de 5 anys, no tributarà pels rendiments que obtingui, sempre que compleixi els requisits establerts en la norma.

 

En relació amb els rendiments del capital mobiliari que no formen part de la renda de l’estalvi (vinculats al finançament d’entitats vinculades) el percentatge de participació a considerar (per calcular l’excés dels capitals propis cedits a una entitat vinculada respecte del resultat de multiplicar per 3 els fons propis, en la part que correspon a la participació del contribuent) serà el 25% (abans era el 5%) en els supòsits en els quals la vinculació no es defineixi en funció de la relació socis o partícips-entitat.

 

Rendiments d’activitats econòmiques: en el cas d’activitats econòmiques consistents en l’arrendament d’immobles s’elimina el requisit de disposar d’un local destinat a la gestió de l’activitat, i es manté el requisit que s’utilitzi almenys una persona contractada amb contracte laboral i a jornada completa per a l’ordenació de l’activitat.

 

S’estableix que en el cas de socis d’entitats que realitzin activitats professionals, els rendiments es qualificaran de procedents d’una activitat professional si el soci està inclòs en el règim especial de treballadors autònoms o en una mutualitat de previsió social que actuï com a alternativa al citat règim especial.

 

En estimació directa simplificada es limita la quantia que es determina per al conjunt de provisions deduïbles i despeses de difícil justificació (5% del rendiment net) a un import màxim de 2.000 € anuals. Caldrà tenir en compte per a tots els rendiments en règim d’estimació directa normal o simplificada, els són aplicable les modificacions que s’han inclòs en l’impost sobre societats per la nova Llei 27/2014, com la limitació de la deduïbilitat de les despeses per atencions a clients a l’1% de l’import net de la xifra de negocis, la no deduïbilitat de la deterioració de determinats actius afectes com immobles, intangibles o inversions immobiliàries o, en el cas de l’estimació directa normal, la nova taula d’amortització.

 

En relació amb el règim d’estimació objectiva, amb efectes des de l’01-01-2016, es modifiquen els llindars quantitatius que determinen l’aplicació del citat règim i passen a excloure’s del règim les activitats classificades en determinats epígrafs de l’IAE.

 

S’estableix una nova reducció del rendiment net de les activitats econòmiques de 2.000 €, que s’incrementa si concorren determinades circumstàncies i si es compleixen certs requisits.

 

S’adapta la quantificació del rendiment net dels autònoms dependents als canvis produïts en els rendiments del treball quant a la substitució de la reducció per 2.000 € de despeses i a l’aplicació de la reducció solament per a rendiments nets inferiors a 14.450 €.

 

El tipus de retenció previst per als rendiments d’activitats professionals del 18% (19% en 2015) es redueix al 15% des del 5 de juliol de 2014 (data d’entrada en vigor del RDL 8/2014) quan el volum dels rendiments íntegres derivats d’aquestes activitats en l’exercici anterior (en aquest cas, 2013) haguessin estat inferiors a 15.000 €, i aquest volum representi més del 75% de la suma dels seus rendiments íntegres d’activitats econòmiques i treball obtinguts en aquest exercici.

 

Guanys i pèrdues patrimonials: en relació amb la transmissió de drets de subscripció d’accions cotitzades, s’estableix que l’import derivat d’aquestes transmissions es considerarà en tot cas guany en el període en què es produeixi aquesta transmissió, sense afectar el valor d’adquisició (com ja succeïa en les transmissions de valors o participacions no admesos a negociació). Aquesta nova regla, no obstant això, no entrarà en vigor fins l’01-01-2017. No obstant això, s’estableix un règim transitori.

 

En relació amb les regles generals de càlcul dels guanys i pèrdues patrimonials, s’elimina la correcció monetària del valor d’adquisició de béns immobles mitjançant l’aplicació de coeficients d’actualització, i es manté l’aplicació dels coeficients reductors als actius adquirits abans del 31-12-1994, però limitant-ho a les transmissions realitzades a partir de 01-01-2015 el preu conjunt de les quals de transmissió sigui inferior a 400.000 €.

 

S’introdueix com a novetat, per als contribuents més grans de 65 anys, una nova exempció per als guanys patrimonials derivats de la transmissió de qualsevol bé del seu patrimoni, sempre que l’import obtingut, amb el límit màxim de 240.000 €, es reinverteixi en la constitució de rendes vitalícies que complementin la pensió.

 

S’incorporen a la base imposable de l’estalvi els guanys i pèrdues patrimonials qualsevol que sigui el termini de permanència en el patrimoni del contribuent, al mateix temps que es podran compensar a la base de l’estalvi rendiments amb guanys i pèrdues patrimonials, de forma progressiva i amb determinades limitacions.

 

La part de la base liquidable de l’estalvi que excedeixi de l’import del mínim personal i familiar es gravarà conforme a l’escala següent (estatal i autonòmica):

 

    • Fins a 6.000                         20% (2015)     19% (2016)
    • De 6.000,01 a 50.000                      22% (2015)     21% (2016)
    • 50.000,01 en endavant                   24% (2015)     23% (2016)

 

Reduccions a la base imposable: s’elimina la reducció a la base imposable per quotes i aportacions a partits polítics, que es passaria a articular com una deducció en quota per donatius, i es redueixen les aportacions màximes a plans de previsió social dels imports actuals (10.000 o 12.500 €/any, depenent de l’edat) a un màxim de 8.000 €/any, i s’incrementen de 2.000 € a 2.500 € les aportacions realitzades en favor del cònjuge que no obtinguin rendiments nets del treball ni d’activitats econòmiques o els obtingui en quantia inferior a 8.000 euros anuals. A més, a l’efecte de determinar el límit màxim conjunt per aplicar aquestes reduccions, s’elimina el percentatge incrementat del 50% dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques i l’import de 12.500 € (previst anteriorment per a contribuents més grans de 50 anys).

 

A més, s’afegeixen als dos supòsits de liquiditat actualment regulats per la Llei de plans i fons de pensions (desocupació de llarga durada i malaltia greu) un de nou: l’antiguitat de més de 10 anys de les aportacions, i s’incrementen els mínims del contribuent i els mínims per descendents i ascendents, així com el mínim per discapacitat del contribuent i el de discapacitat d’ascendents i descendents.

 

Quota íntegra. Escales i tipus de gravamen: s’estableixen noves escales de gravamen, de la base liquidable general i de l’estalvi, amb reducció del nombre de trams i dels tipus marginals (en relació amb els incrementats amb el gravamen complementari vigents en 2012, 2013 i 2014) que s’implementarà en dues fases, per 2015 i 2016. En relació amb l’escala estatal de gravamen aplicable sobre la base liquidable general: el nombre de trams es redueix a cinc, el marginal mínim es fixa en el 10% per 2015 i en el 9,50% per 2016, i el marginal màxim es fixa en el 23,50% per 2015 i en el 22,50% per 2016. El gravamen final dependrà de l’escala autonòmica corresponent. Si bé, a l’efecte de retencions es proposa una escala de cinc trams els tipus marginals dels quals oscil·larien entre el 19% (20% per 2015) i el 45% (47% per 2015). L’escala de gravamen (estatal més autonòmica) aplicable sobre la base liquidable de l’estalvi serà la següent:

 

– Fins a 6.000                                   20% (2015)     19% (2016)

– De 6.000,01 a 50.000                    22% (2015)     21% (2016)

– 50.000,01 en endavant      24% (2015)     23% (2016)

 

Deduccions:

 

  • S’elimina la deducció per compte estalvi-empresa i la deducció per obtenció de rendiments del treball i activitats econòmiques.

 

  • S’elimina la deducció per lloguer d’habitatge habitual: si bé es manté transitòriament per als contribuents que hagin celebrat un contracte d’arrendament amb anterioritat a l’1 de gener de 2015 pel qual haguessin satisfet, amb anterioritat a aquesta data, quantitats pel lloguer del seu habitatge habitual i sempre que el contribuent haguera tingut dret a la deducció en relació amb les quantitats satisfetes pel lloguer d’aquest habitatge en un període impositiu reportat amb anterioritat a 01-01-2015.

 

  • Deducció per inversions en habitatge habitual: es manté el règim transitori existent per a les adquisicions realitzades amb anterioritat a l’01-01-2013.

 

  • Deducció en activitats econòmiques: es manté, si bé el coeficient reduït, aplicable quan el contribuent s’hagués practicat la reducció del 20% del rendiment net per l’inici de noves activitats econòmiques o la deducció en quota per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla, es rebaixa del 5% actual al 2,5%.

 

  • Deducció per donacions: es manté la deducció del 10% per a les quantitats donades a fundacions i associacions declarades d’utilitat pública no acollides a la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge. En relació amb les deduccions previstes en la Llei 49/2002 (modificada per la nova Llei 27/2014 de l’impost sobre societats) que podran aplicar les persones físiques que realitzin donacions a entitats acollides a la citada llei, es millora el percentatge de deducció que s’incrementa al 75% per als primers 150 € i al 30% per a l’excés (transitòriament per 2015 aquests percentatges seran el 50% i el 27,5%, respectivament), i s’estimula la fidelització de les donacions mitjançant un increment de les deduccions si en els dos períodes impositius immediats anteriors s’haguessin realitzat donacions en favor d’una mateixa entitat per import igual o superior, en cadascun d’ells, al de l’exercici anterior. En aquests casos, el percentatge de deducció aplicable a la base de la deducció en favor d’aquesta mateixa entitat que excedeixi de 150 € serà el 35% (transitòriament per 2015 aquest percentatge serà el 32,5%).

 

  • Deduccions per aportacions a partits polítics: se suprimeix la reducció per quotes i aportacions a partits polítics a la base imposable i se substitueix per una nova deducció del 20% sobre les quotes d’afiliació i les aportacions a partits polítics, federacions, coalicions o agrupacions d’electors, sobre una base màxima de 600 € anuals.

 

  • Deducció per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla: es condiciona la possibilitat d’acollir a deducció les rendes procedents de societats que operin efectivament i material en aquests territoris al fet que corresponguin a rendes a les quals resulti d’aplicació la bonificació establerta en l’impost sobre societats en determinats supòsits.

 

  • Deducció per inversió en empreses de nova o recent creació: es manté la deducció del 20% de les quantitats satisfetes per a la subscripció d’accions o participacions en empreses de nova o recent creació (quan es compleixin certs requisits), però s’estableix que no formarà part de la base de la deducció (limitada a 50.000 euros) l’import de les accions o participacions adquirides amb el saldo de comptes estalvi-empresa en la mesura en què aquest saldo hagués estat objecte de deducció.

 

  • Deduccions per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec: a més de la deducció per maternitat (que es manté), s’estableixen noves minoracions a la quota diferencial (es podran cobrar sense haver tingut retencions per aquest import i fins i tot de forma anticipada) per les següents circumstàncies: per cada descendent discapacitat amb dret a aplicar el mínim per descendents per ell (1.200 euros/any), per cada ascendent discapacitat (1.200 €) i, per ser un ascendent o un germà orfe de pare i mare que forma part d’una família nombrosa (1.200 € en general, 2.400 € en cas de famílies nombroses de categoria especial).

 

Obligació de declarar: s’incrementa d’11.200 a 12.000 euros el límit per no presentar declaració en els supòsits d’obtenció de rendiments de més d’un pagador, percepció de pensions compensatòries o anualitats per aliments no exemptes, casos en què el pagador no estigui obligat a retenir, o, finalment, quan es percebin rendiments del treball subjectes a tipus fixos de retenció.

 

Retencions i ingressos a compte: com a conseqüència de les modificacions de les escales de gravamen, també es modifiquen els percentatges de retencions i ingressos a compte aplicables sobre les següents rendes o ingressos:

 

  • Es matisa que el contribuent podrà deduir la quantitat que va haver de ser retinguda quan no s’hagués practicat o s’hagués practicat per un import inferior al degut per causa imputable “exclusivament” al retenidor.

 

  • Com ja s’ha comentat, s’estableix una nova escala de retencions per a rendiments del treball els tipus marginals del qual oscil·len entre el 19% (el 2% en 2015) i el 45% (47% en 2015). En el cas d’endarreriments, el tipus de retenció es fixa en el 15%. Se suprimeix l’arrodoniment per calcular el tipus de retenció, i la percepció anual de rendiments del treball màxima sobre la qual no existeix obligació de retenir serà de 12.000 euros, en lloc dels 11.200 actuals.

 

  • El tipus de retenció per a administradors i membres del consell d’administració es fixa en el 35% (37% en 2015) es redueix al 19% (20% en 2015) quan els rendiments procedeixin d’entitats amb un import net de la xifra de negocis inferior a 100.000 €.

 

  • S’estableix el percentatge de retenció i ingrés a compte per als rendiments del treball derivats d’impartir cursos, conferències, col·loquis, seminaris i similars, o derivats de l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques, sempre que se cedeixi el dret a la seva explotació, en el 18% (19% en 2015). Aquest percentatge es reduirà a la meitat quan es tracti de rendiments del treball obtinguts a Ceuta i Melilla que tinguin dret a deducció per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla.

 

  • El tipus de retenció previst per als rendiments d’activitats professionals del 19% (20% en 2015), com ja hem comentat, es redueix al 15% des del 5 de juliol de 2014 quan el volum de rendiments íntegres d’aquestes activitats de l’exercici anterior sigui inferior a 15.000 € i representi més del 75% de la suma de rendiments del treball i d’activitats econòmiques.

 

  • S’estableix el percentatge de retenció per als rendiments d’activitats professionals en el 18% (19% en 2015). A més, s’estableix un tipus de retenció reduït del 15% per als rendiments d’activitats professionals, quan el seu volum d’ingressos de l’exercici immediat anterior sigui inferior a 15.000 € i representi més del 75% dels seus ingressos íntegres totals del treball personal i activitats econòmiques (modificació ja introduïda pel RDL 8/2014, de 4 juliol, i amb efectes des del 05-07-2014). Per a la seva efectivitat s’haurà de comunicar al pagador dels rendiments la concurrència d’aquesta circumstància, i el pagador està obligat a conservar-la.

 

  • Amb efectes des de l’01-01-2017, en les transmissions de drets de subscripció preferent d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva estaran obligats a retenir l’entitat dipositària i, en defecte d’això, l’intermediari financer o el fedatari públic que hagi intervingut en la transmissió. Des d’aquesta data, s’estableix el percentatge de retenció per als guanys patrimonials derivats de la transmissió de drets de subscripció preferent en el 19%.

 

  • S’estableix en el 19% (20% en 2015) el percentatge de retenció aplicable sobre les rendes que actualment suporten el 21%.

 

Regularització de deutes tributaris corresponents a pensions procedents de l’estranger i condonació de les sancions, recàrrecs i interessos liquidats per aquest concepte: s’estableix la possibilitat de regularitzar la situació tributària sense exigència de recàrrecs, interessos ni sancions, mitjançant la presentació d’autoliquidacions complementàries, als contribuents de l’IRPF que haguessin percebut pensions procedents de l’exterior subjectes a tributació per aquest impost i no n’haguessin declarat els rendiments en els períodes impositius el termini de declaració en període voluntari dels quals hagués conclòs a la data d’entrada en vigor d’aquesta norma. La regularització dels períodes impositius no prescrits s’efectuarà des de la seva entrada en vigor fins al 30-06-2015. Aquest termini és improrrogable.

 

IMPOST SOBRE SOCIETATS

 

La nova Llei 27/2014 de l’impost sobre societats (LIS) substitueix l’anterior normativa reguladora d’aquest impost. A diferència del que ha succeït amb altres impostos, la reforma fiscal en l’àmbit de l’impost sobre societats no s’ha traduït en la modificació d’alguns articles de la normativa existent sinó en l’aparició d’una nova llei completa derogant l’anterior.

 

La nova LIS entrarà en vigor l’01-01-2015 i serà aplicable per als exercicis iniciats a partir d’aquesta data 2015. No obstant això, algunes de les seves disposicions produeixen efectes en un altre exercici diferent.

 

Les principals novetats les podem resumir en:

 

Arrendament d’immobles com a activitat econòmica: es requereix que la seva ordenació es realitzi almenys a través d’una persona ocupada amb contracte laboral a jornada completa (no s’exigeix local).

 

Societats civils com a subjectes passius: s’incorporen com a subjectes passius de l’IS a les societats civils que tenen objecte mercantil, i que tributaven fins ara com a contribuents de l’IRPF a través del règim d’atribució de rendes i s’estableix un règim fiscal especial per a la dissolució i liquidació de societats civils en les quals concorrin determinades circumstàncies.

 

Amortitzacions: se simplifiquen les taules d’amortització on s’estableixen 10 grups d’actius i es regulen nous coeficients i períodes d’amortització. Es podran amortitzar lliurement, per totes les entitats, els elements de l’immobilitzat material nous el valor unitari del qual no excedeixi de 300 €, amb un límit de 25.000 € per període impositiu. S’estableix la deduïbilitat de l’immobilitzat intangible de vida útil definida atenent a la seva durada (sense límit anual màxim ni requisits relatius a la manera d’adquisició o la relació amb el transmitent, a diferència de la norma vigent). S’estableix la deduïbilitat del preu d’adquisició de l’actiu intangible de vida útil indefinida, incloent el fons de comerç, amb el límit anual màxim del 5%, amb independència de la seva imputació comptable o de la naturalesa del transmitent. Desapareix a partir de l’01-01-2015 la deducció fiscal del fons de comerç financer, però s’estableix un règim transitori permetent la deducció respecte de les inversions realitzades abans de l’01-01-2015.

 

Pèrdua per deteriorament del valor dels elements patrimonials: en primer lloc, s’impedeix la deducció de les pèrdues generades en les transmissions entre grups d’empreses d’accions o participacions, d’immobilitzat material, d’inversions immobiliàries, d’immobilitzat intangible i de valors de deute, fins al període en què siguin transmesos a tercers aliens al grup o les entitats transmitents i adquirents deixin de formar part del grup. Les pèrdues es podran deduir, en general, quan es donin de baixa en l’entitat adquirent. En el cas de transmissió d’accions o participacions o d’establiments permanents, les pèrdues es minoraran en l’import de les rendes positives obtingudes en la transmissió a tercers, tret que hagin tributat efectivament almenys en un 10%. D’altra banda, es limita la possibilitat de deduir les deterioracions comptables de l’immobilitzat i de renda fixa, com ja succeeix en l’actualitat amb la cartera de renda variable. Es manté la deducció fiscal de la deterioració dels crèdits per insolvències, amb limitacions similars a les actuals, així com el de les existències.

 

Coeficients de correcció monetària: desapareix amb la reforma l’actualització dels béns immobles pel que no es corregirà la depreciació monetària per les rendes positives obtingudes per la venda d’immobles.

 

Despeses no deduïbles:

 

  • Despeses per atencions a clients o proveïdors: es limita la deduïbilitat d’aquestes despeses al 1% de l’import net de la xifra de negocis del propi període impositiu.

 

  • Actuacions contràries a l’ordenament jurídic: com a novetat no seran deduïbles les que tinguin caràcter il·lícit.

 

  • Persones o entitats vinculades: tampoc ho seran les corresponents a operacions realitzades amb persones o entitats vinculades que, com a conseqüència d’una qualificació fiscal diferent en aquestes, no generin ingrés o generin un ingrés exempt o sotmès a un tipus de gravamen nominal inferior al 10%.

 

  • Retribucions als administradors: s‘especifica en la norma que seran deduïbles les retribucions als administradors per l’acompliment de funcions d’alta direcció, o altres funcions derivades d’un contracte de caràcter laboral amb l’entitat.

 

Limitació deducció despeses financeres: es manté en termes generals la regla actual de la limitació (les despeses financeres netes seran deduïbles amb el límit del 30% del benefici operatiu de l’exercici), si bé s’exigeix ara una inversió mínima per al còmput dels dividends rebuts com a “benefici operatiu” de 20 milions d’euros en lloc dels 6 exigits en l’actualitat, quan la participació és inferior al 5%. S’elimina, el termini de 18 anys per a l’aprofitament futur dels excessos no deduïts en un període determinat, que passa a ser indefinit. D’altra banda, es restringeix la deduïbilitat de la despesa financera derivada d’operacions d’adquisició de participacions en altres entitats quan, amb posterioritat, l’entitat adquirida és incorporada al grup fiscal de l’adquirent o és objecte d’una operació de reestructuració.

 

Operacions vinculades: la nova LIS restringeix, amb caràcter general, les regles que determinen el perímetre de vinculació o eliminant supòsits de vinculació. Es considera que hi ha vinculació quan dues entitats en les quals els mateixos socis, partícips o els seus cònjuges, o persones unides per relacions de parentiu, en línia directa o col·lateral, per consanguinitat o afinitat fins al tercer grau, participin, directament o indirecta en, almenys, el 25% del capital social o els fons propis (abans era del 5%). Desapareix també la referència a la consideració de vinculació en la retribució satisfeta per una entitat als seus consellers i administradors per l’exercici d’aquestes funcions. Se simplifica l’actual règim de documentació per a aquelles entitats o grups d’entitats l’import net de la xifra de negocis de les quals sigui inferior a 45 milions d’euros, i en relació amb els mètodes de valoració no s’inclou ja una jerarquia de mètodes, i s’admet, amb caràcter subsidiari, qualsevol mètode i tècnica de valoració que respecti el principi de lliure competència.

 

Exempció per evitar la doble imposició: s’unifica el tractament dels dividends i plusvàlues derivades de participacions en entitats residents i no residents en territori espanyol. Per a l’aplicació de l’exempció, serà necessari que la participació sigui d’almenys un 5% o, alternativament, tenir un valor superior a 20 milions d’euros; i que l’entitat participada hagi estat gravada a un tipus nominal d’almenys el 10% per un impost de naturalesa idèntica o anàloga al propi impost sobre societats.

 

Reserva de capitalització: es contempla aquesta nova figura per incentivar la reinversió (amb la intenció de substituir a l’actual deducció per reinversió de beneficis extraordinaris, i la recentment creada deducció per inversió de beneficis, que s’eliminen amb la reforma fiscal) i que es tradueix en la no tributació d’aquella part del benefici que es destini a la constitució d’una reserva indisponible, sense que s’estableixi cap requisit d’inversió d’aquesta reserva en algun tipus concret d’actiu. Així, els contribuents subjectes al tipus general de gravamen o al del 30% puguin reduir la seva base imposable en un 10% de l’import de l’increment dels seus fons propis en la mesura que aquest increment es mantingui durant un termini de 5 anys i es doti una reserva per l’import de la reducció, degudament separada i indisponible durant aquests 5 anys.

 

Compensació de bases imposables negatives (BIN): s’estableix la limitació de l’import a compensar en un 60% de la base imposable prèvia a l’aplicació de la reserva de capitalització i a la seva compensació, i s’admet en tot cas la compensació fins a un import d’un milió d’euros, i s’elimina el límit temporal màxim de compensació de 18 anys (serà possible compensar sense límit temporal). Així mateix, s’estableix que la limitació a la compensació de les bases imposables negatives (BIN) no resultarà aplicable en el període en el qual es produeixi l’extinció de l’entitat, tret que es produeixi en el marc d’una operació de reestructuració protegida.

 

Tipus de gravamen: el tipus de gravamen general es reduirà des del 30% al 25% en 2016. S’estableix per al període 2015 un tipus general transitori del 28%. Per a les restants entitats, seguiran sent aplicables durant 2015, amb caràcter general, els tipus en vigor abans de la reforma. Les entitats de crèdit seguiran tributant al tipus actual del 30%, així com les que es dediquin a l’exploració, recerca i explotació de jaciments i emmagatzematges d’hidrocarburs, que amb la norma vigent tributen al 35% (en 2015 al 33%). Les entitats de nova creació que desenvolupin activitats econòmiques tributaran al 15% durant els dos primers períodes (tret que hagin de tributar a un tipus inferior). No s’aplicarà aquest tipus a les entitats que tinguin com a activitat principal la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari d’acord amb la Llei de l’impost sobre el patrimoni. S’aplicarà un tipus del 20% a les societats cooperatives fiscalment protegides, excepte pels resultats extracooperatius (tipus general). Les cooperatives de crèdit i caixes rurals tributaran al tipus general (25%) excepte pels resultats extracooperatius (30%). Les entitats de crèdit i les entitats dedicades a l’explotació, recerca i explotació de jaciments i emmagatzematges subterranis d’hidrocarburs tributaran al 30%.

 

Deduccions per incentivar la realització de determinades activitats: el panorama de deduccions per inversions sofreix importants modificacions, desapareixent la majoria d’aquestes deduccions vigents actualment.

 

  • Desapareix la deducció per inversions mediambientals.

 

  • S’elimina la deducció per reinversió de beneficis extraordinaris, i la recentment creada deducció per inversió de beneficis, i se substitueixen tots dos incentius per un de nou denominat reserva de capitalització, que ja hem comentat anteriorment.

 

  • Es manté, millorada, la deducció per R+D+i (s’afegeixen al concepte d’innovació tecnològica les activitats de projectes de demostració inicial o projectes pilot relacionats amb l’animació i els videojocs) i les deduccions per creació d’ocupació, incloent la corresponent als treballadors amb discapacitat.

 

  • S’incrementa el percentatge de deducció per inversions en produccions cinematogràfiques i sèries audiovisuals al 20% per al primer milió d’euros. Si la producció supera aquest import, l’excés tindrà una deducció del 18%. Almenys el 50% de la base de la deducció s’haurà de correspondre amb despeses realitzades en territori espanyol. L’import d’aquesta deducció no podrà ser superior a 3 milions d’euros. D’altra banda, s’estableix una deducció del 15% de les despeses realitzades en territori espanyol, en el cas de grans produccions internacionals, amb la finalitat d’atreure a Espanya aquest tipus de produccions que tenen un alt impacte econòmic i, especialment, turístic.

 

  • Es crea una nova deducció per inversió en espectacles teatrals i musicals, per a l’aplicació dels quals és necessari haver obtingut un certificat de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música així com destinar almenys el 50% dels beneficis a la realització d’activitats que donin també dret a la deducció, en els quatre exercicis següents. La deducció serà del 20% dels costos directes de caràcter artístic, tècnic i promocional, minorats per l’import de les subvencions rebudes per a la seva realització (amb un límit de 500.000 euros per període i contribuent). L’import de la deducció i les subvencions rebudes no podran excedir el 80% de les despeses anteriorment assenyalades.

 

  • Nova deducció per reversió de mesures temporals: els contribuents que tributin al tipus general (o al previst per a entitats de nova creació) i a els qui els hagi resultat d’aplicació la limitació del 30% a les amortitzacions, tindran dret a una deducció en la quota del 5% de les quantitats que integrin derivades de les amortitzacions no deduïdes en els períodes impositius que s’hagin iniciat en 2013 i 2014. Aquesta deducció serà del 2% en els períodes impositius que s’iniciïn en 2015. Els contribuents que tributin al tipus general (o al tipus previst per a les entitats de nova creació) que s’haguessin acollit a l’actualització de balanços (prevista en la Llei 16/2012) tindran dret a una deducció en la quota del 5% de les quantitats que integrin derivades de l’amortització corresponent a l’increment net de valor resultant d’aquella actualització. Aquesta deducció serà del 2% en els períodes impositiu que s’iniciïn en 2015.

 

Altres mesures

 

  • Règim especial de les empreses de reduïda dimensió: desapareix amb efectes des de l’01-01-2016 el tipus de gravamen reduït actualment vigent del 25% per la part de base imposable compresa entre 0 i 300.000 euros, tributant al tipus general del 25% tota la base imposable. No obstant això, amb destinació exclusiva per a la petita i mitjana empresa destaca com a novetat la creació d’una reserva d’anivellació de bases imposables. Mitjançant aquest mecanisme es pot reduir la base imposable fins al 10% amb un límit màxim anual d’un milió d’euros. Les quantitats referides en el paràgraf anterior s’addicionaran a la base imposable dels períodes impositius que concloguin en els 5 anys immediats i successius a la finalització del període impositiu en què es realitzi aquesta minoració, sempre que el contribuent tingui una base imposable negativa, i fins al seu import. Per a això, haurà de dotar amb càrrec als beneficis de l’exercici en el qual es realitzi la minoració una reserva per l’import de la minoració a la base imposable derivada de la reserva d’anivellació, que serà indisponible durant el període de 5 anys.

 

  • Pròrroga de mesures temporals: es prorroguen durant 2015 les mesures excepcionals introduïdes amb motiu de la crisi econòmica en exercicis anteriors, com: a) les limitacions a l’aplicació del règim de llibertat d’amortització pels elements adquirits fins al 31 de març de 2012; b) les limitacions a la compensació de bases imposables negatives per grans empreses; c) les regles especials per a la determinació de l’import dels pagaments fraccionats de l’impost sobre societats: pagament fraccionat mínim, tipus incrementats, etc.; d) l’amortització fiscal del fons de comerç adquirit a tercers, el fons de comerç financer, el fons de comerç de fusió i l’immobilitzat immaterial amb vida útil indefinida; i) les regles especials d’aplicació temporal del règim d’amortització dels contractes d’arrendament financer.
APROVADA L’ORDRE DE MÒDULS IRPF/IVA 2015

APROVADA L’ORDRE DE MÒDULS IRPF/IVA 2015

Al BOE del dia 29-11-2014, s’ha publicat l’Ordre que desenvolupa per a 2015 el mètode d’estimació objectiva d’IRPF i el règim simplificat d’IVA, que amb prou feines canvia quant estructura, quantia dels mòduls, índexs de rendiment net de les activitats agrícoles i ramaderes i les seves instruccions d’aplicació, de la vigent per a l’any 2014 i a l’espera de la de les modificacions introduïdes per les Lleis 26/2004 i 28/2014 de reforma fiscal de l’IRPF i de l’IVA que entrarà en vigor l’any 2016.

Al BOE del dia 29-11-2014, s’ha publicat l’Ordre HAP/2222/2014, amb entrada en vigor el 30 de novembre de 2014 i amb efectes per a l’any 2015, que desenvolupa per a el any 2015 el mètode de estimació objectiva de l’IRPF i el règim especial simplificat de l’IVA.

 

Cal tenir en compte que ja s’ha aprovat i publicat la reforma fiscal de l’IRPF mitjançant la Llei 26/2014, de 27 de novembre, que introdueix modificacions en el àmbit d’aplicació del mètode d’estimació objectiva amb el propòsit de reduir-lo tant des del punt de vista quantitatiu, mitjançant una reducció dels límits d’aplicació, com des d’un punt de vista qualitatiu, fitant les activitats que es poden acollir al referit règim. D’acord amb això, la Llei 28/2014 de 27 de novembre de reforma de l’IVA, modifica el règim simplificat de l’IVA, per reduir el límit quantitatiu que permet als subjectes passius aplicar aquest règim simplificat i minorar en relació al volum d’adquisicions i importacions de béns i serveis per al conjunt de les activitats empresarials o professionals acolliments al règim especial (excloses les relatives a elements de l’immobilitzat) també el límit quantitatiu.

 

En concret les modificacions que introdueix la reforma fiscal són:

 

  1. En relació amb el règim d’estimació objectiva de l’IRPF, amb efectes des de l’01-01-2016, es modifiquen els llindars quantitatius que determinen l’aplicació del citat règim i passen a excloure’s del règim les activitats classificades en determinats epígrafs de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE). En concret, destaquem les següents novetats:

 

  1. a) La reforma redueix el llindar d’exclusió per aplicar el mètode d’estimació objectiva tant pels qui realitzen activitats agrícoles, ramaderes o forestals o qualssevol altres. La rebaixa del llindar d’exclusió amb caràcter general passa de 450.000 a 150.000 euros d’ingressos i de 300.000 a 150.000 de despeses. En el cas d’activitats agrícoles, ramaderes o forestals, el llindar d’exclusió passa de 300.000 euros d’ingressos a 250.000 euros d’ingressos (inicialment era de 200.000 però al Senat s’ha elevat a 250.000 euros).

 

Per calcular el volum de rendiments íntegres es tindran en compte totes les operacions amb independència que existeixi o no obligació d’emetre’n factura.

 

A més, s’estableix que el mètode d’estimació objectiva no es podrà aplicar quan el volum dels rendiments íntegres de l’any immediat anterior que correspongui a operacions per les quals estiguin obligats a expedir factura quan el destinatari sigui un empresari o professional superi 75.000 euros anuals.

 

Així mateix, si el volum de compres en béns i serveis de l’exercici anterior sobrepassa l’import de 150.000 euros, tampoc serà possible determinar el rendiment net a través de mòduls.

 

  1. b) Activitats excloses del mètode d’estimació objectiva a partir de 2016: l’Ordre ministerial per la qual es desenvolupin per a l’any 2016 el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i el règim especial simplificat de l’IVA no inclourà en el seu àmbit d’aplicació les activitats incloses en la divisió 3, 4 i 5 de la secció primera de les Tarifes de l’IAE (relacionades amb fabricació i construcció fonamentalment) a les quals existeixi obligació de retenir sobre els ingressos que obtenen. A més, la resta d’activitats els ingressos de les quals es retenen, veuran reduïdes les magnituds específiques de tall superades les quals tampoc poden aplicar l’estimació objectiva.

 

  1. En relació al Règim simplificat de l’IVA: no es podran acollir a aquest règim els subjectes passius el volum de rendiments íntegres dels quals superi els 150.000 euros o 200.000 euros, si es tracta d’activitats agrícoles, forestals i ramaderes (anteriorment els límits eren de 450.000 i 300.000 euros, respectivament). Les adquisicions i importacions de béns i serveis, excloses les relatives a elements de l’immobilitzat, no podran superar tampoc l’import de 150.000 euros (anteriorment, 300.000 euros).

 

No obstant aquestes modificacions que acabem de ressenyar no entraran en vigor fins a l’1 de gener de 2016, per la qual cosa l’Ordre que desenvolupa per 2015 el mètode d’estimació objectiva d’IRPF i el règim simplificat d’IVA amb prou feines canvia quant a estructura, quantia dels mòduls, índexs de rendiment net de les activitats agrícoles i ramaderes i les seves instruccions d’aplicació, de la vigent per a l’any 2014.

 

Ordre de mòduls 2015

 

En relació amb l’IRPF:

 

  • Es conserva la reducció general del 5% del rendiment net de mòduls per a tots els contribuents (tant per a activitats agrícoles, ramaderes i forestals com per a la resta d’activitats) que el determinin pel mètode d’estimació objectiva en 2015, i així mateix s’assenyala que aquesta reducció es tindrà en compte per quantificar el rendiment net a l’efecte dels pagaments fraccionats.
  • S’incorpora en relació amb les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, un nou índex corrector per cultius en terres de regadiu que utilitzin, a aquest efecte, energia elèctrica -0,80 sobre el rendiment procedent dels cultius realitzats en terres de regadiu per energia elèctrica-, sent també aplicable aquest índex corrector en el període impositiu 2014.
  • S’estableix també un nou índex de rendiment net -0,32 o 0,42 per a supòsits de transformació, elaboració o manufactura-, per als contribuents dedicats a l’activitat forestal d’extracció de resina que a causa de la modificació de l’àmbit d’aplicació del règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca de l’IVA podran aplicar a partir d’aquest any el mètode d’estimació objectiva.
  • Es redueix per a l’any 2015 els índexs de rendiment net aplicables en el mètode de estimació objectiva de l’IRPF per a les següents activitats agrícoles: raïm de taula, flors i plantes ornamentals i tabac.

 

En relació amb l’IVA:

 

  • Es redueix el percentatge aplicable en 2015 per al càlcul de la quota reportada per operacions corrents en el règim simplificat de l’IVA per a determinades activitats ramaderes afectades per crisis sectorials, en concret per a les activitats d’apicultura i de serveis de cria, guarda i engreixi d’aus.

 

A més, al terme municipal de Lorca, es redueix en 2015 en un 20% el rendiment net calculat pel mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i també en un 20% la quota reportada per operacions corrents del règim especial simplificat de l’IVA. Ambdues reduccions, s’han de tenir en compte també per quantificar el rendiment net a l’efecte dels pagaments fraccionats corresponents a 2015 en l’IRPF, i per al càlcul tant de la quota trimestral com de la quota anual del règim especial simplificat de l’IVA corresponent a l’any 2015.

 

Finalment, comentar que el termini de renúncies i revocacions, es podrà efectuar des del 30 de novembre fins al 31 de desembre de 2014, tant per al règim d’estimació objectiva en IRPF com del règim simplificat en IVA.

PROBLEMÀTICA DELS AVALISTES ENFRONT DELS PRÉSTECS O CRÈDITS PER PART D’UNA ENTITAT BANCÀRIA

PROBLEMÀTICA DELS AVALISTES ENFRONT DELS PRÉSTECS O CRÈDITS PER PART D’UNA ENTITAT BANCÀRIA

Actualment la concessió d’una pòlissa de crèdit o de qualsevol tipus de préstec per part d’una entitat bancària, sigui hipotecari o personal, ve condicionada al fet que hi hagi algú amb solvència per al banc que garanteixi el compliment de les obligacions de pagament del contracte de préstec o pòlissa de crèdit amb la prestació d’aval.

Com ja sabrà, a l’hora de sol·licitar un préstec hipotecari o una pòlissa de crèdit, les entitats de crèdit o bancs solen exigir també un aval personal (normalment per part de familiars del sol·licitant deutor principal) per tenir així més garantia que cobrarà el deute o préstec, ja que es podrà dirigir contra el patrimoni del deutor, l’immoble hipotecat i el patrimoni de l’avalista. A més, el banc sol exigir que l’aval sigui “solidari” i que l’avalista renunciï als beneficis “d’excussió, divisió i ordre” (als quals té dret en virtut de l’establert en el Codi Civil) per poder així reclamar-li immediatament sense que prèviament el deutor principal sigui declarat insolvent ni s’hagi de subhastar l’immoble.

 

Però hem d’anar amb compte, perquè la fiança o aval és fruit d’un contracte, i per tant de la voluntat lliurement emesa per les parts, i hem de ser conscients de les seves conseqüències, quan el deutor principal no paga i el banc fa saber al fiador o fiadors que responen amb tots els seus béns presents i futurs d’un deute aliè.

 

En la fiança es produeixen diverses relacions:

 

  1. La del deutor amb el creditor (que normalment és un banc)
  2. La del banc amb el fiador.
  3. La del fiador amb el deutor

 

Problema de reclamació de deute als avalistes i clàusules per les quals es renuncia als seus drets

 

L’aval és un tipus de fiança, és a dir, una garantia en el pagament, que ve regulat en el Codi Civil, per la qual un s’obliga a pagar o complir per un tercer, en el cas de no fer-ho aquest, amb tots els seus béns i drets, presents i futurs. Així, en el cas dels préstecs hipotecaris, si qui rep el préstec incompleix la seva obligació de retornar-lo, l’avalista es veurà obligat a pagar-lo en el seu lloc.

 

En l’àmbit bancari és freqüent que el banc exigeixi com a condició per concedir un préstec que una altra persona avali o garanteixi la seva devolució: si considera que les garanties que presenta el prestatari no són suficients per assegurar-li que podrà retornar el préstec, vol que hi hagi una altra persona solvent que es comprometi a fer-ho en cas que el prestatari falli.

 

No obstant això, hem de saber que la figura de l’avalista en el dret civil gaudeix, en principi, d’una sèrie de drets, com són els drets d’excussió i ordre, en virtut dels quals l’avalista pot exigir al creditor (en aquest cas el banc) la realització, en primer lloc, dels béns del deutor principal del préstec i, a més, designar quins béns d’aquell hauran de ser els que s’executin en cas d’impagament.

 

El règim legal de la fiança que estableix el Codi Civil, consisteix que el creditor només podrà exigir el pagament al fiador una vegada que hagi reclamat al deutor principal i ja no trobi béns que poder embargar-li; és a dir, només podrà reclamar al fiador quan el deutor principal resulti insolvent; això és el que es diu “benefici d’excussió”. Ara bé, la normativa civil permet que el fiador renunciï a aquest benefici o bé que s’obligui solidàriament amb el deutor principal, això és, que assumeixi el deute com a propi, de tal forma que el creditor pugui reclamar el pagament indistintament al prestatari o al fiador.

 

El benefici de divisió, en el cas de diversos fiadors si el banc reclama el deute a un fiador, li podrà demanar al fiador la part que proporcionalment li correspongui, tret que s’hagi pactat que tots els fiadors respondran solidàriament (cosa que també se sol fixar en les clàusules bancàries).

 

D’altra banda, és així mateix molt comú que els deutors hipotecaris, al llarg de la vida del seu contracte de préstec acordin o renegociïn amb els bancs titulars del crèdit modificacions sense el consentiment de l’avalista: tals com l’ampliació del capital prestat, del termini de devolució, etc.

 

Aquesta modificació o novació del contracte de préstec sense l’anuència de l’avalista, comporta a l’aplicació del benefici d’extinció establert en el Codi Civil, que disposa que «la pròrroga concedida al deutor pel creditor sense el consentiment del fiador extingeix la fiança«, i, per això, la responsabilitat de l’avalista ignorat en la novació acordada no serà exigible quan la modificació de les condicions inicialment pactades afectin a la quantia del préstec, al seu interès, o al termini del contracte.

 

En la pràctica, les entitats de crèdit exigeixen la solidaritat de la fiança, per la qual cosa l’avalista es veu exclòs d’aquests drets d’excussió, ordre, divisió, i per tant, pot ser requerit en el pagament al mateix temps que el deutor principal, i no de forma subsidiària com preveu el Codi Civil.

 

Un exemple d’aquesta clàusula seria aquesta:

 

(…) “els avaladors o garants de la present operació, per si i pel seu hereus, si escau, responen del compliment de totes les obligacions contretes pel prestatari en virtut d’aquest contracte, i de les conseqüències d’aquelles i d’aquest, relleven a l’entitat X de tota obligació de notificació per falta de pagament del deutor avalat i renuncien expressament als beneficis d’ordre, excussió, divisió i al d’extinció determinat per l’article 1.851 del Codi Civil que legalment els pogués assistir per la seva condició de fiadors. L’aval aquí regulat estarà subjecte a les mateixes estipulacions de l’operació principal, mentre siguin aplicable”.

Atenció. Si la fiança o aval atorgats és solidària, conforme a la normativa del Codi Civil, el creditor (entitat bancària, en aquest cas) es pot dirigir indistintament enfront del prestador o els avalistes.

 

Finalment, hem de tenir present que del compliment de les obligacions en respon el deutor “amb tots els seus béns, presents i futurs”, és a dir, després de la defunció de l’avalista, seran els corresponents hereus del causant els qui assumeixin aquestes obligacions.

 

Millor hipoteca o fiança?

 

En el cas de persona que s’hipoteca, es respon del deute garantit només amb el bé hipotecat, però ni amb més ni amb menys béns. En el segon cas (fiança o aval), l’avalista garanteix el deute amb tot el seu patrimoni present i futur, això és, amb el seu habitatge i tots els altres que tingui o pugui tenir, la qual cosa és millor per al banc ja que pot embargar-li la nòmina o pensió sense haver d’acudir al llarg procés judicial que suposen els judicis executius hipotecaris.

 

El que diuen els tribunals

 

En els últims temps estem coneixent nombroses resolucions judicials, tant a nivell local, com estatal i fins i tot europeu, fins i tot d’ofici, que fan referència a l’existència de clàusules abusives de nombrosos contractes celebrats amb entitats bancàries.

 

Recentment els tribunals estan sentenciant que un aval d’aquest tipus és nul i que no té efectes, sobre la base de que el comprador o prestador i l’avalista són particulars, i per tant s’aplica la normativa de consumidors (Llei de condicions generals de la contractació i Llei de protecció de consumidors i usuaris) que considera abusiu imposar al consumidor garanties desproporcionades (el banc ja té la garantia del patrimoni del deutor i de la pròpia finca), com per exemple, la sentència de 02-10-2014 del Jutjat del Mercantil número 1 de Sant Sebastià per la qual declara la nul·litat de l’aval solidari que uns pares van atorgar en favor dels seus fills en un préstec amb garantia hipotecària, sobre un habitatge que aquests van adquirir, en considerar abusiva la renúncia a tots els drets que els corresponien com a fiadors.

 

A més, no es pot imposar a l’avalista que renunciï als drets que li atorga el Codi Civil (els d’excussió, divisió i ordre), ja que quan algú signa com a avalista ho fa confiat que només respondrà si el patrimoni del deutor i la finca hipotecada no cobreixen el deute, però no que respondrà directament.

 

Tradicionalment es mantenia que el fiador seguia la condició del deutor principal, per la qual cosa si el deutor o avalat era una empresa, el fiador no tenia la consideració de consumidor ni, per tant, la protecció de la Llei de consumidors i usuaris. No obstant això, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de març de 2013 ha establert uns criteris que serveixen per discriminar quan el fiador d’una empresa és considerat com a consumidor i quan no. Segons l’esmentada resolució, l’avalista no és consumidor quan aquesta persona física té estrets vincles amb la societat, bé per pertànyer al seu òrgan d’administració o bé per tenir una participació significativa en l’accionariat. A contrari, quan no es dóna això es pot considerar com a consumidor i, per tant, gaudir de la protecció que li atorguen les lleis.

 

La sentència que hem esmentat del Jutjat del Mercantil, considera que, per apreciar si una clàusula és abusiva, cal utilitzar els paràmetres que disposa l’esmentada Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de març de 2103. S’hi assenyala que per determinar l’abusivitat de la clàusula cal atendre a la naturalesa dels béns o serveis objecte del contracte, les circumstàncies de la seva celebració, les normes aplicables en el nostre dret quan no existeixi un acord de les parts en aquest sentit. Per a això, s’ha de fer una anàlisi comparativa que posi de manifest si es deixa al consumidor en una situació jurídica «menys favorable».

 

Atenció. Es produeix una situació «menys favorable» quan es renuncia a drets de qualsevol fiador sense negociació individualitzada.

 

Execució hipotecària contrària a la normativa europea: l’anomenada Llei “antidesnonaments”

 

Cal recordar que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va declarar que la normativa espanyola no s’ajustava a la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors, entre altres raons perquè no permetia al deutor hipotecari oposar-se al procediment d’execució al·legant l’existència d’una clàusula abusiva vinculada al seu contracte de préstecs hipotecari.

 

D’acord amb la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de març de 2103, es va donar nova redacció a la Llei d’Enjudiciament Civil que permet als avalistes de préstecs hipotecaris exigir que primer s’esgoti el patrimoni del deutor principal abans de reclamar als avalistes, i això fins i tot encara que s’hagués renunciat a aquest dret.

 

En aquest sentit, la Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social, també anomenada Llei antidesnonaments, a part de la modificació abans comentada, ha permès evitar l’execució hipotecària d’avalistes que es trobin en el llindar d’exclusió.

LA INDEMNITZACIÓ PER “ACOMIADAMENT O CESSAMENT” COM A RENDA EXEMPTA

LA INDEMNITZACIÓ PER “ACOMIADAMENT O CESSAMENT” COM A RENDA EXEMPTA

Lluny de ser una qüestió resolta, la indemnització per expiració del temps convingut, en els contractes de durada determinada, segueix suscitant un problema pràctic per a les empreses a l’hora de realitzar la liquidació oportuna, això és, l’obligació de practicar retenció o no sobre la indemnització abonada.

Com ja sabrà, la Llei de l’IRPF estableix com a rendes exemptes «les indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador, en la quantia establerta amb caràcter obligatori en l’Estatut dels Treballadors». Per tant, la norma estableix l’exempció per a dos supòsits diferenciats, un, «l’acomiadament», i un altre, el «cessament». Ara bé, la diferència entre un i un altre terme no queda gens clara en la norma podent comprendre diferents i diversos supòsits.

 

Abans d’entrar en els diferents casos que es podrien donar per la normativa laboral, referent als supòsits «d’acomiadament» o de «cessament» contemplats en l’Estatut dels Treballadors (ET), convé fer una ràpida mirada al diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola per reflexionar sobre el significat dels termes «d’acomiadament» o de «cessament».

 

Una vegada definits aquests conceptes podrem distingir quins supòsits estan exempts de tributació segons la Llei de l’IRPF (LIRPF), que a continuació els n’informarem.

 

  1. Indemnitzacions derivades de l’acomiadament del treballador

 

Vegem primer el terme «acomiadament». Segons la RAE, es defineix l’acomiadament com la «acció i efecte d’acomiadar o acomiadar-se». I afegeix, per aclarir el terme com la «decisió de l’empresari per la qual posa fi a la relació laboral que l’unia a un empleat» que es correspondrà amb l’acció d’acomiadar. Ara bé, i per analogia, podríem dir, per contra, que l’acció d’acomiadar-se es correspondrà amb la «decisió del treballador per la qual posa fi a la relació laboral que l’unia a un empresari».

 

Queda clar, per tant, que l’acomiadament comprendrà tant l’acció acomiadar, duta a terme per l’empresari, com aquella acció d’acomiadar-se duta a terme pel propi treballador.

 

Des d’aquest punt de vista, tindran cabuda dins del terme «d’acomiadament» els actes que posen fi a la relació laboral duts a terme tant a instàncies de l’empresari i per iniciativa d’aquest, així com, també, aquells actes duts a terme pel treballador i a iniciativa d’aquest, en aquest cas, els anomenats supòsits de «acte extinció» del contracte de treball.

 

D’aquesta manera, tindria cabuda dins del terme «acomiadament» els següents supòsits previstos en l’ET:

 

Actes derivats de la decisió de l’empresari «acomiadar»:

 

  • Acomiadament col·lectiu
  • Extinció per causes objectives
  • Acomiadament disciplinari

 

Derivats de la decisió del treballador «acomiadar-se»:

 

  • Trasllat
  • Modificació substancial de les condicions de treball, en els supòsits en què la mesura afecti a:
    • Jornada de treball
    • Horari i distribució del temps de treball
    • Règim de treball a torns
    • Sistema de remuneració i quantia salarial
    • Funcions
    • Supòsits d’extinció de l’ET per:
  • Modificacions substancials dutes a terme sense respectar l’exigit per l’Estatut dels Treballadors
  • Falta de pagament o retard continuat en l’abonament del salari
  • Incompliments greus i culpables de les obligacions de l’empresari

 

Per tant, les indemnitzacions previstes per l’Estatut dels Treballadors, per a cadascun dels anteriors supòsits, entesos com «d’acomiadament», estaran exemptes de tributació en l’IRPF.

 

  1. Indemnitzacions derivades del cessament del treballador

 

Aclarit el terme anterior i els supòsits que recull l’exempció per als «acomiadaments» toca ara aclarir que el terme «cessament» i els supòsits que pot comprendre en la normativa laboral. Per a això, novament, hem d’acudir a la RAE.

 

Segons el diccionari de la RAE, s’entén com «cessament» «l’acció de cessar» i com a acció de cessar s’entén el «deixar d’exercir alguna ocupació o càrrec», i també «donar el cessament a algú» en aquest cas es defineix com «destituir-lo de la seva ocupació o càrrec».

 

En aquest cas, novament, podrà instar el cessament el treballador o podrà instar-lo l’empresari. I si l’anterior ho posem en relació amb els possibles supòsits previstos per l’Estatut dels Treballadors, podríem distingir segons el cessament l’insti el treballador o l’empresari.

 

Així, quan el «cessament» estigui donat pel treballador, i s’entén com l’acció de «deixar d’exercir alguna ocupació» sembla que el terme es correspondria amb els supòsits de:

 

  • «Dimissió» previst per l’ET o
  • «Desistiment» de la relació laboral durant el període de prova, també previst en l’ET

 

Observi’s que en cap dels supòsits anteriors hi ha prevista la indemnització en favor del treballador per al cas del cessament.

 

Si el cessament a instàncies del treballador no genera cap indemnització que sigui susceptible de tributació personal a l’IRPF, tan sols ens queda reflexionar sobre els cessaments que pugui acordar l’empresari en l’àmbit de les relacions laborals.

 

A priori, podríem pensar que els cessaments duts a terme a instàncies de l’empresari es podrien correspondre amb els diversos supòsits d’acomiadament indicats anteriorment, comunicats per «decisió de l’empresari per la qual posa terme a la relació laboral que li unia a un empleat». Però, en aquest cas, seria absurd que la norma fiscal, expressament, hagués distingit entre indemnitzacions per «acomiadament» o «cessament». Per tant, aquesta distinció ens fa pensar que les indemnitzacions previstes per cessament es corresponen amb altres indemnitzacions diferents a les d’acomiadament.

 

Arribats a aquest punt hauríem de plantejar-nos la següent qüestió; a quines indemnitzacions per cessament s’està referint la Llei de l’IRPF?

 

Descartades les indemnitzacions per acomiadament i sense tenir cabuda els supòsits de dimissió i desistiment, les úniques indemnitzacions de caràcter obligatori que es podrien derivar del previst en l’ET, seran les derivades de l’expiració del temps convingut o realització de l’obra o servei objecte del contracte.

 

Doncs bé, la indemnització per expiració del temps convingut, en els contractes de durada determinada, és una indemnització establerta de caràcter obligatori en les quals el treballador tindrà dret a percebre una indemnització equivalent a 12 dies de salari per cada any de servei, o l’establerta, si escau, en la normativa específica que sigui aplicable per l’extinció del seu contracte de treball.

 

Ara bé, tindria cabuda la indemnització per fi de contracte a l’exempció prevista per al «cessament» per la Llei 35/2006 de l’IRPF?

 

Doncs referent a això s’ha pronunciat en innombrables ocasions la Direcció General de Tributs (entre d’altres les consultes vinculants: V1383-08 de 04/07/2008, V0857-10 de 29/04/2010, V0764-14 de 19/03/2014, V1099-14 de 15/04/2014) considerant que no estem davant d’un supòsit d’exempció previst per la Llei IRPF.

 

D’aquesta manera, la DGT s’ha anat pronunciant, des de fa anys, considerant que la indemnització percebuda en els supòsits d’extinció del contracte de treball de durada determinada és una indemnització per causa diferent als acomiadaments o cessaments i no és, per tant, aplicable l’exempció. El criteri seguit per la DGT ha estat el següent:

 

«A l’efecte de l’aplicació de l’exempció, a més de que la indemnització percebuda estigui establerta amb caràcter obligatori en l’Estatut dels Treballadors, cal que la seva causa sigui l’acomiadament o cessament del treballador, i en aquest últim cas només en els supòsits que d’acord amb la normativa laboral el treballador té dret a una indemnització pel cessament; per contra en els casos en què el treballador percep una indemnització per causes diferents, com pot ser en els supòsits d’extinció del contracte de treball per expiració del temps convingut o per finalització de l’obra o servei, encara que existeixi dret a la seva percepció no es tracta d’una renda exempta» (CV1383-08, CV0857-10).

 

De forma reiterada, la DGT, ha seguit un mateix criteri any rere any, criteri que no es justifica suficientment des d’un punt de vista legal. Efectivament, si s’analitza el motiu que aboca la DGT en cadascuna de les seves consultes vinculants, extret més amunt, lluny de justificar-se la no exempció sembla ratificar-se en els requisits pels quals quedaria exempta la indemnització. Efectivament, el criteri exigeix que la indemnització estigui establerta amb caràcter obligatori en l’Estatut, que ho està segons l’ET i que derivi del «cessament» del treballador, que ho és, davant la finalització del seu contracte.

 

D’aquesta manera, i tal com havíem apuntat anteriorment, no podem compartir el criteri de la DGT, doncs, seguint la definició de la RAE per als «cessaments», en el cas de la finalització del contracte de durada determinada el treballador «deixaria d’exercir alguna ocupació» com supòsit de cessament, i això, en ocasió de l’expiració del temps convingut o de la finalització de l’obra o servei pactat, preveient l’Estatut una indemnització taxada, de caràcter obligatori, com a conseqüència de l’extinció del contracte de treball (12 dies per any de servei o la que es reguli en la normativa específica d’aplicació).

 

Dit això, es compleixen bàsicament els dos requisits establerts per la Llei IRPF, això són: 1) que la indemnització es derivi del cessament en l’ocupació i 2) que la indemnització estigui prevista amb caràcter obligatori en l’Estatut dels Treballadors.

 

L’Audiència Nacional, Sala Contenciosa Administrativa, ja es va pronunciar, recentment, acollint un criteri contrari al de la DGT. Aquest va ser el cas de la sentència de 17 de juliol de 2013 en la qual la inspecció tributària, per als exercicis 2005, 2006 i 2007, va emetre liquidacions paral·leles a les practicades per una empresa, per retencions i ingressos a compte de l’IRPF deguts derivats d’indemnitzacions per fi de contracte en les quals es debatia si havien d’estar subjectes o exemptes, situació que va ser confirmada per Resolució del TEAC confirmant la no exempció. Recorreguda la decisió judicialment, l’Audiència Nacional va assentar un clar pronunciament referent al fet que no existia aparentment cap diferència entre el supòsit d’acomiadament i el supòsit de cessament per fi del contracte de durada determinada, i que per tant, la indemnització prevista havia de resultar exempta, anul·lant així la Resolució del TEAC i la liquidació de les retencions per IRPF dictades per la inspecció tributària en contra de l’empresa recurrent.

 

Entenem que per tots els motius exposats, la indemnització prevista amb caràcter obligatori per l’ET, per als supòsits d’expiració del temps convingut o realització de l’obra o servei determinat, quedaria exempta de tributació de l’IRPF per aplicació directa de la Llei 35/2006 de l’IRPF.

 

No obstant això, cal advertir que, malgrat l’existència del pronunciament judicial comentat, la DGT ha resolt diferents consultes vinculants, amb posterioritat a la sentència, reiterant la no exempció de l’impost (V0764-14 de 19/03/2014, V1099-14 de 15/04/2014) i per tant l’obligació de sotmetre a retenció de l’IRPF aquesta renda obtinguda pel treballador, sense aportar elements de raonament jurídic de pes, nous o diferents, que poguessin contradir el dictaminat per la sentència.

 

Entenem que el criteri de la DGT és contrari a dret i de continuar així s’ocasionarà un greu perjudici tant per als contribuents als quals els considera renda subjecta a l’IRPF, com als pagadors i retenidors –empreses- que podran incórrer en un procediment inspector, si no se segueixen els criteris tributaris de retenció de la DGT, per en aquest cas, els uns i els altres, això sí, podran acabar defensant la no tributació als tribunals.