SOCIETAT CIVIL: CARACTERÍSTIQUES I AVANTATGES

En aquesta circular hem cregut convenient donar un repàs a una de les formes jurídiques possibles d’inici d’una activitat econòmica. Estem parlant de la societat civil, que és una senzilla forma d’associació entre persones amb un projecte empresarial comú. Els avantatges i inconvenients que ofereixen les societats civils són similars als dels autònoms. D’una banda la senzillesa en la seva creació i gestió, i fins i tot en la seva dissolució, i un mínim cost de tramitació dels seus actes, a més del fet que no hi hagi un capital social mínim, però també té desavantatges com la responsabilitat dels socis que és il·limitada, per la qual cosa els deutes en què incorri la societat transcendiran al patrimoni personal dels socis.

A continuació els indicarem quines són les seves característiques, els seus avantatges i inconvenients i el seu procés de constitució.

Definició

La societat civil és un contracte privat de col·laboració entre dues o més persones que desitgen realitzar conjuntament una activitat amb ànim de lucre. Aquestes persones podran optar entre aportar treball, la qual cosa els converteix en “socis industrials”, i/o béns o diners, la qual cosa els converteix en “socis capitalistes”.

Tot i que s’anomeni “societat”, una societat civil no té personalitat jurídica pròpia i no es considera una societat mercantil, per la qual cosa els seus membres han de tributar per l’IRPF i no per l’impost de societats.

No obstant això, la societat civil, encara que també té un patrimoni comunitari, es constitueix «expressament» per a la seva intervenció en el tràfic mercantil a fi d’obtenir beneficis, aportant cadascun dels socis els béns, diners o feina necessaris.

Igual que les comunitats de béns, és una opció recomanable en petits negocis que no exigeixin a penes inversions i que es prefereixi optar per una gestió senzilla.

Atenció. La societat civil es regeix pel Codi de Comerç en matèria mercantil i pel Codi Civil en matèria de drets i obligacions.

Característiques

• La societat civil no té personalitat jurídica pròpia.
• Es regeix pel Codi de Comerç en matèria mercantil i pel Codi Civil quant a drets i obligacions.
• Cada soci és deutor davant de la societat de l’aportació recollida en contracte i dels interessos corresponents en cas de demora. A més a més responen pels danys o perjudicis que poguessin causar-li. Per contra, la societat civil respon davant dels seus socis per les quantitats aportades i les obligacions que s’hagin pogut contreure.
• Pot haver-hi dos tipus de socis: socis capitalistes i socis industrials.
• El capital està format per les aportacions dels socis, tant en diners com en béns o indústria.
• Podrà tenir o no personalitat jurídica pròpia en funció que els seus pactes siguin públics o secrets.
• Quan els pactes siguin secrets es regiran per les disposicions relatives a la comunitat de béns.
• Poden revestir totes les formes reconegudes pel Codi de Comerç, segons l’objecte a què es destinin.
• El nombre mínim de socis serà de dos.
• La responsabilitat dels socis per deutes enfront de tercers és personal i il·limitada, és a dir, una vegada liquidat el patrimoni de la societat, si no arriba per cobrir els deutes, responen amb els seus béns presents i futurs. I ho fan de forma mancomunada davant tots els deutors que hi pugui haver.
• La societat civil admet diverses formes d’administració i representació: administrador únic, administradors mancomunats (tots han de signar) o solidaris (n’hi ha prou amb la signatura d’un, que obliga a la societat). En el cas de deutes davant de tercers contretes per la societat, l’administració ha de tenir els poders necessaris per representar-la.
• No hi ha capital mínim legal per a la seva constitució.
• Els socis tributen, per separat, en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). La societat civil no tributa per l’impost sobre societats.
• Règim de la Seguretat Social: els socis s’han de donar d’alta en autònoms, excepte en casos excepcionals.
• Una societat civil s’extingeix quan compleix la durada estipulada en contracte, per la finalització del seu objecte social o activitat, quan no es compleixen les aportacions, per mort, insolvència, o incapacitació d’un soci o per embargament del patrimoni social a causa dels deutes d’un soci.

Procés de constitució

• Tràmit privat: contracte privat en què es detalli la natura de les aportacions i percentatge de participació que cada soci té en les pèrdues i guanys de la Societat civil.
• Notari: escriptura pública (en el cas d’aportació de béns immobles o drets reals):
• Acte pel qual els socis fundadors procedeixen a la signatura de l’escriptura de constitució de la societat.
• Certificació negativa de la denominació acreditant la no existència d’una altra societat amb la mateixa denominació.
• Estatuts socials.
• Acreditació del desemborsament del capital social (en efectiu o mitjançant certificació bancària).
• Conselleries d’Hisenda de les comunitats autònomes: impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD)
• Agència Tributària (AEAT): número d’identificació fiscal

Posada en funcionament

• Agència Tributària (AEAT): alta en el Cens d’empresaris
• Agència Tributària (AEAT): impost sobre activitats econòmiques (exemptes les empreses de nova creació durant els dos primers exercicis) i presentació del contracte privat si la participació dels socis en la societat no és igualitària
• Tresoreria territorial de la Seguretat Social: afiliació i número de la Seguretat Social
• Tresoreria territorial de la Seguretat Social: alta en el Règim de la Seguretat Social dels socis treballadors i/o administradors
• Tresoreria territorial de la Seguretat Social: inscripció de l’empresa, afiliació i alta dels treballadors en el règim general de la Seguretat Social – Tràmits per al cas de contractació de treballadors
• Conselleria de Treball de la CCAA: comunicació d’obertura del centre de treball
• Inspecció Provincial de Treball: adquisició i legalització del llibre de visites
• Ajuntaments: alta en l’impost sobre béns immobles
• Inspecció Provincial de Treball: obtenció del calendari laboral
• Servei Públic d’Ocupació Estatal: alta dels contractes de treball
• Oficina Espanyola de Patents i Marques: registre de signes distintius
• Agència Espanyola de Protecció de Dades: registre de fitxers de caràcter personal
• Ajuntaments: llicència d’activitat

Avantatges i inconvenients de la societat civil

Els avantatges i inconvenients que ofereixen les societats civils són similars als dels autònoms. D’una banda la senzillesa en la seva creació i gestió, i fins i tot en la seva dissolució, i un mínim cost de tramitació dels seus actes, a més del fet que no hi hagi un capital social mínim.

Avantatges:

Començar l’activitat amb una societat civil permet estalviar costos i accelerar l’inici de l’activitat. Això és així per les raons següents:

• Constitució formal més senzilla i barata que una societat mercantil (es pot constituir en document privat), i no és necessària l’escriptura pública davant notari ni inscriure-les en el Registre Mercantil (excepte en cas d’existir aportacions en forma d’immobles o drets reals) ni aportació d’un capital inicial mínim.

• Posteriorment, també se simplifiquen els tràmits a realitzar, ja que, per exemple, no és obligatòria la presentació en el Registre Mercantil dels comptes anuals de la societat.

• És una fórmula àgil per a una col·laboració entre autònoms, especialment si la inversió que s’ha de realitzar és petita.

• No es requereix una comptabilitat normalitzada, igual que els autònoms només estan obligats a portar un llibre-registre de factures emeses, un altre de factures rebudes i un tercer de béns d’inversió. No estan obligades a fer públics els seus comptes.

Atenció. És una figura molt adequada per iniciar un projecte emprenedor. En qualsevol moment es pot transformar en una societat mercantil i si el projecte no acaba cristal·litzant es pot dissoldre de manera senzilla i barata, fet que no succeeix amb els projectes desenvolupats a través d’una SL o SA.

Inconvenients:

• Responsabilitat il·limitada dels socis davant deutes amb tercers. Per tant, si les coses van malament i la seva societat civil té deutes, vostè i el seu soci poden arribar a respondre’n amb el seu patrimoni personal.

• Es paga més impostos que amb una societat mercantil en el cas de guanyar bastants diners, ja que es tributa per l’IRPF (segons escala de gravamen variable, podent arribar fins al tipus màxim del 56% en alguna comunitat autònoma) en comptes de per l’impost de societats (tipus fixos entre el 20 i 30%).

Atenció. Fiscalment els socis tributen directament, i en funció de la seva participació, pels beneficis i/o pèrdues que la societat civil obté. Per tant aquestes rendes s’afegeixen a la resta de rendes personals del contribuent en la seva declaració de l’IRPF (socis que siguin persones físiques) o de l’IS (socis que siguin societats).

• No ofereix la mateixa imatge de permanència i solidesa que les societats mercantils. Les societats civils no representen en el tràfic jurídic la mateixa seguretat que les mercantils, per la qual cosa en la pràctica, moltes empreses utilitzen aquesta forma jurídica únicament de manera temporal per ser més senzilla la seva constitució i comptabilitat però una vegada l’empresa és capaç de generar un volum de facturació suficient es transforma en societat limitada o un altre tipus de societat mercantil.

Finalitza el termini per a les declaracions d’IVA, retencions i pagaments fraccionats

Li recordem que a l’abril ha de fer la presentació de l’IVA, de les retencions a compte de renda i del pagament fraccionat de societats (exercici  en curs) i renda (en aquest cas per a empresaris i professionals en estimació directa i objectiva), sense oblidar-nos que també podrà presentar per Internet la declaració anual 2013 de l’IRPF i de l’impost sobre el patrimoni des del 23 d’abril fins al 30 de juny (amb resultat a ingressar amb domiciliació en compte fins al 25 de juny). 

Atenció. Ja que entremig hi ha les festes de Setmana Santa, el termini de presentació amb domiciliació bancària per a les autoliquidacions que s’hagin de presentar el mes d’abril de 2014 serà de l’1 al 15 d’abril.

IVA, RETENCIONS I PAGAMENTS FRACCIONATS

El pròxim dia 21 d’abril s’ha de presentar i si escau procedir a l’ingrés del 1r TRIMESTRE 2014 corresponent a l’IVA i al pagament fraccionat de l’IRPF en relació a les activitats empresarials i professionals, així com a l’ingrés de les retencions sobre els lloguers de locals de negoci i sobre les rendes de capital.

En el cas de societats, els recordem també que el pròxim dia 21 d’abril finalitza el termini per presentar el primer pagament fraccionat de 2014 de l’impost sobre societats.

Aquelles societats que tinguin la condició de gran empresa (volum d’operacions superior a 6.010.121,04 euros durant els 12 mesos anteriors a l’inici del període impositiu a compte del qual es realitzen els pagaments fraccionats), han de presentar obligatòriament el model 202, amb independència que no hagin d’efectuar cap ingrés en concepte de pagament fraccionat.

El model 202 s’ha de presentar obligatòriament per via telemàtica (encara que en conseqüència fos «quota zero»), sempre observant el termini màxim de presentació, que finalitza el pròxim 21 d’abril (tret que es domiciliï el pagament, en aquest cas el termini de presentació finalitza el pròxim 15 d’abril).

Per aquest motiu, els preguem que, com més aviat millor, ens facilitin tota la documentació així com aquelles dades que els sol·licitem per poder realitzar la confecció  i presentació de les declaracions.

VII CONVENI COL•LECTIU DEL SECTOR DE L’AUTOTAXI

A continuació volem informar-los sobre el resum del conveni col·lectiu per a les empreses privades l’activitat de les quals sigui la prestació de serveis de transport urbà i interurbà d’autotaxi, publicat al BOE del dia 20-03-2014.

Àmbit funcional

El present Conveni col·lectiu s’aplicarà a les empreses privades l’activitat de les quals sigui la prestació de serveis de transport urbà i interurbà d’autotaxi.

Àmbit temporal

Les normes d’aquest Conveni col·lectiu van entrar en vigor a partir del passat dia 1 de gener del 2014, independentment de la seva publicació al BOE. La vigència del Conveni s’estableix per un període de tres anys, és a dir, des de l’1 de gener de 2014 al 31 de desembre de 2016.

LA TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL ACLAREIX LA COTITZACIÓ DE DETERMINATS CONCEPTES RETRIBUTIUS

el Reial decret llei 16/2013 de 20 de desembre va ampliar les bases de cotització de les retribucions en espècie, una mesura que va agafar desprevingudes a les empreses i que està generant contestació i nombrosos dubtes de cara a la seva aplicació. 

En concret, quant als conceptes computables en la base de cotització al Règim general de la Seguretat Social, es defineixen com a conceptes inclosos en la base de cotització, entre altres, els següents:

• La totalitat de l’import abonat als treballadors per plusos de transport i distància.
• Millores de les prestacions de Seguretat Social, excepte les corresponents a la incapacitat temporal.
• Assignacions assistencials, excepte les corresponents a despeses d’estudis del treballador o assimilat, quan estiguin exigits per l’exercici de les seves activitats o les característiques del lloc de treball.
• La totalitat de les despeses normals de manutenció i estada generats en el mateix municipi del lloc del treball habitual del treballador i del que en constitueixi la seva residència.

Atenció. La Tresoreria General de la Seguretat Social, mitjançant la Resolució de 23 de gener de 2014, amb l’objectiu de facilitar a les empreses el tràmit per a la liquidació i ingrés de les primeres mensualitats afectades, ha ampliat fins al 31 de maig el termini per regularitzar les cotitzacions en espècie.

Aclariment de la Tresoreria General de la Seguretat Social

En una consulta recent, la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) es pronuncia, en resposta a una consulta plantejada, respecte a diverses qüestions interpretatives de la cotització d’alguns dels conceptes cotitzables. En concret, podem destacar:

• Conceptes salarials: la base de cotització per a totes les contingències i situacions emparades per l’acció protectora del Règim general, incloses les d’accident de treball i malaltia professional, estarà constituïda per la remuneració total, sigui quina sigui la seva forma o denominació, tant en metàl·lic com en espècie, que amb caràcter mensual tingui dret a percebre el treballador, o la que efectivament percebi si és superior, per raó del treball que realitzi per compte d’altri”, quedant únicament exclosos d’aquesta base de cotització els conceptes recollits en l’apartat 2 d’aquest article 109. Per tant, tots aquells conceptes salarials que no es declaren expressament com no cotitzables per l’esmentat article s’han d’incloure en la base de cotització.

• Supòsits en què se suspengui la relació laboral en virtut d’un expedient de regulació d’ocupació: durant el període de percepció pel treballador de la corresponent prestació per desocupació es manté l’obligació de l’empresa de cotitzar. Les bases de cotització ja inclouen la cotització per les primes dels assegurances que puguin tenir concertades les empreses a favor dels treballadors i computables en la base de cotització, com per exemple les assegurances mèdiques, d’accident o de vida.

• En el supòsit de menjadors d’empresa: en els que l’import total del menú ofert al treballador és subvencionat per l’empresa, s’ha d’incloure en la base de cotització el cost que suposa per a l’empresa cada menú, per a la qual cosa haurà d’efectuar una estimació del cost. A més a més, s’ha de tenir en compte que la cotització pel servei de menjador s’ha d’efectuar exclusivament per aquells treballadors que l’utilitzin, i en funció dels dies en què accedeixin al menjador.

• Amb relació a l’entrega de tiquets-restaurant a aquells treballadors que han de desplaçar-se fora del centre de treball: les despeses normals de manutenció del treballador només estan exclosos de la base de cotització quan es generen pel seu desplaçament a un municipi diferent del lloc del treball habitual del perceptor i que en constitueixi la seva residència. En el cas que el desplaçament del treballador es produeixi fora del seu centre habitual de treball per realitzar-lo en lloc distint, sense que suposi desplaçament a un altre municipi, únicament s’exclouen de la base de cotització les assignacions per a despeses de locomoció, i en conseqüència s’han de cotitzar en aquests supòsits per l’import dels denominats tiquets-restaurant entregats als treballadors. Així, només tenen la consideració de no cotitzables en els supòsits de desplaçament del treballador a un municipi diferent del del seu lloc de treball habitual i residència, i s’han d’incloure en la base de cotització en cas de desplaçament dins el mateix municipi.

• Els premis per antiguitat concedits per les empreses als treballadors: estan inclosos en la base de cotització.

• La cotització dels denominats premis de jubilació i de les indemnitzacions per incapacitat: s’efectua tenint en compte que les percepcions de venciment superior al mensual es prorratejaran al llarg dels 12 mesos de l’any. Així, s’haurà de procedir a efectuar les corresponents liquidacions complementàries de quotes en els 12 mesos immediatament anteriors a la data de l’abonament del premi o indemnització en qüestió.

• En relació amb la qüestió relativa a l’acord de manteniment, durant un període de temps determinat, de l’assegurança de vida o mèdica concertada per l’empresa respecte dels treballadors, una vegada finalitzada la relació laboral: en tractar-se d’una retribució en espècie, i derivar la cobertura posterior a l’extinció del contracte de la pròpia relació laboral, cotitza. Entenent que la durada d’aquest període de cobertura està prèviament determinada, i al no poder-se imputar la cotització a un període de liquidació concret, la quantia corresponent s’ha de prorratejar al llarg dels 12 mesos previs a la finalització de la relació laboral, en els termes establerts en el punt anterior.

• La normativa relativa a la cotització per les indemnitzacions corresponents a acomiadaments no ha estat objecte de modificació: no es computen en la base de cotització, tenint en compte que estaran exemptes en la quantia establerta amb caràcter obligatori en la Llei de l’Estatut dels Treballadors, en la seva normativa de desenvolupament o, si escau, en la normativa reguladora de l’execució de sentències”. Hi ha obligació de cotitzar per la part que excedeixi de la quantia. Aquesta cotització s’efectuarà tenint en compte l’establert per l’apartat 1 de l’article 109 LGSS, conforme al qual “les  percepcions de venciment superior al mensual es prorratejaran al llarg dels dotze mesos de l’any”, per la qual cosa es procedirà a efectuar les corresponents liquidacions complementàries de quotes per les diferències de cotització als mesos de l’any ja transcorreguts fins a l’extinció de la relació laboral, i s’ha d’efectuar el pagament de les quotes en el termini reglamentari establert, que arriba fins a l’últim dia del mes següent a aquell en què s’hagi d’abonar la indemnització per acomiadament, en virtut de disposició legal o d’acord.

• La cotització dels bonus anuals que s’abonin en l’exercici següent al de la seva meritació: al tractar-se de percepcions de venciment superior al mensual, es prorrategen al llarg dels dotze mesos de l’any. La cotització es realitza l’any de la seva meritació, per la qual cosa, en el moment de la seva percepció, s’hauran de realitzar les corresponents liquidacions complementàries de les quotes de l’any en què es van meritar els bonus.