Comunicació de l’arrendatari a l’arrendador de les dades necessàries per a l’aplicació de la reducció del 100% per arrendament d’habitatge en l’IRPF

Les quantitats que perceben els propietaris de l’habitatge pel lloguer tributen en l’IRPF com a rendiments de capital immobiliari. No obstant això, a les quantitats percebudes se’ls descompten les despeses que es poden deduir per l’arrendament i a la quantitat resultant, se li apliquen una sèrie de reduccions, que poden arribar al 100%.

 

Es declararà tot el que hagi de satisfer l’arrendatari (sense incloure l’IVA o IGIC), la renda, les despeses, els serveis, la comunitat, l’IBI; tot el que es repercuteixi a l’inquilí.

 

Es declara cada immoble de forma individual. Antigament es declarava el total d’ingressos de tots els immobles menys el total de despeses de tots els immobles.

 

Despeses deduïbles

 

Despeses que estan limitades per l’import dels ingressos:

 

• Interessos dels capitals invertits en l’adquisició o millora de l’immoble.
• Despeses de reparació i conservació: despeses efectuades regularment amb la finalitat de mantenir l’ús normal dels béns materials, com la pintura, arrebossat o arranjament d’instal·lacions, i els de substitució d’elements preexistents (per exemple, instal·lacions de calefacció, ascensor, portes de seguretat, etc.).
• Despeses d’aquest mateix tipus que per la limitació dels ingressos no es van poder deduir durant qualsevol dels 4 anys anteriors.

No seran deduïbles per aquest concepte les quantitats destinades a ampliació o millora. Aquestes quantitats augmenten el valor de la compra i minoraran el guany patrimonial quan es transmeti l’immoble.

 

Altres despeses fiscalment deduïbles

 

• Amortització dels immobles i de la resta de béns cedits conjuntament. És deduïble el 3% sobre el valor més elevat d’entre els següents: el cost d’adquisició satisfet o el valor cadastral, sense incloure en ambdós casos el valor del sòl. Així o bé prendrem el valor cadastral de la construcció; o bé el percentatge que representa la construcció sobre el valor cadastral total multiplicat pel preu de compra; i a aquest valor li aplicarem el 3%.

En cas de lloguer de mobles junt amb l’immoble prendrem el 10% del valor dels mobles.

 

• Tributs i recàrrecs no estatals. Són deduïbles els tributs i recàrrecs no estatals (per exemple, l’IBI), així com les taxes i recàrrecs estatals, sigui quina sigui la seva denominació, sempre que incideixin sobre els rendiments computats o sobre els béns o drets productors dels mateixos i no tinguin caràcter sancionador.

 

• Primes de contractes d’assegurança. És deduïble l’import de les primes de contractes d’assegurança, ja siguin de responsabilitat civil, incendi, robatori, ruptura de vidres o altres de natura anàloga, sobre els béns o drets arrendats o cedits.

 

• Despeses d’administració, vigilància, porteria, etc. Són deduïbles les quantitats meritades per tercers en contraprestació directa o indirecta o com a conseqüència de serveis personals, tals com els d’administració, vigilància, porteria o similars.

 

• Despeses ocasionades per la formalització de l’arrendament, sotsarrendament, cessió o constitució de drets, així com les despeses de defensa de caràcter jurídic relatives als béns, drets o rendiments.

 

• Saldos de cobrament dubtós, quan es compleixi:

 

1. Quan el deutor es trobi en situació de concurs.
2. O, quan entre el moment de la primera gestió de cobrament i la finalització del període impositiu haguessin transcorregut més de sis mesos, i no s’hagués produït una renovació de crèdit.

Quan un saldo dubtós es cobri posteriorment a la seva deducció com a despesa, es computarà com a ingrés en l’exercici en que es produeixi el cobrament.

 

• Compensació fiscal per a arrendaments anteriors al 9 de maig de 1985 sense dret a revisió de la renda, s’inclourà com a despesa deduïble addicional una quantitat equivalent a què correspongui a l’amortització de l’immoble.

 

Reduccions de fins al 100%

 

Li recordem que la normativa de l’IRPF estableix un benefici important en matèria de rendiments del capital immobiliari (lloguers), que consisteix en una reducció per a l’arrendador del 100% del rendiment net (ingressos menys despeses) en el cas d’arrendaments de béns immobles destinats a habitatge, quan l’arrendatari tingui una edat compresa entre els 18 i els 30 anys (des de l’01-01-2011, l’edat es va rebaixar de 35 a 30 anys. No obstant això, perquè els arrendadors que hagin formalitzat un contracte amb persones majors de 30 anys però menors de 35 amb anterioritat a l’1 de gener de 2011 no es vegin perjudicats s’estableix un règim transitori específic de tal forma que aquests contractes mantindran el dret a l’aplicació de la reducció del 100% fins al moment en què l’inquilí compleixi l’edat de 35 anys) i uns rendiments nets del treball o activitats econòmiques en el període impositiu superiors a l’IPREM (fixat en 7.455,14 euros el 2013 i 2014).

 

Atenció. Les reduccions només s’apliquen en el cas de rendiments derivats de l’arrendament de béns immobles destinats a habitatge. Aquesta reducció no resultarà aplicable en els supòsits d’arrendament d’immobles per temporada, ni per descomptat a garatges, oficines, locals, etc.

 

 

Atenció. Aquestes reduccions només són aplicables si el propietari, des de l’inici, ha declarat aquests ingressos. Si és Hisenda qui descobreix que no es van declarar, la reducció ja no serà aplicable. A més a més ha de saber que:

 

1. La reducció del 100% no s’aplicarà quan el rendiment net sigui negatiu. En aquest cas, l’import es reduirà un 60%.
2. Quan existeixin diversos arrendataris d’un mateix habitatge, la reducció del 100% s’aplicarà sobre la part que proporcionalment correspongui als que compleixin els requisits assenyalats.
3. Quan l’inquilí en l’exercici compleixi els 30 o 35 anys, la reducció només s’aplicarà sobre el rendiment que correspongui al període fins a complir l’edat esmentada.

 

Comunicació de l’arrendatari a l’arrendador de les dades necessàries per a l’aplicació de la reducció del 100% per arrendament d’habitatge

 

Per poder aplicar la reducció del 100%, l’arrendatari haurà de presentar a l’arrendador amb anterioritat a 31 de març de l’exercici següent a aquell en què hagi de produir efectes, una comunicació amb el contingut següent:

 

a)      Nom, cognoms, domicili fiscal i número d’identificació fiscal de l’arrendatari.

b)      Referència cadastral, o en el seu defecte, adreça completa, de l’immoble arrendat objecte de la present comunicació que va constituir el seu habitatge en el període impositiu anterior.

c)       Manifestació de tenir una edat compresa entre els 18 i 30/35 anys durant tot el període impositiu anterior o durant part d’aquest, indicant en aquest últim cas el nombre de dies en què va complir el requisit.

d)      Manifestació si hagués obtingut durant el període impositiu anterior uns rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques superiors a l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM).

e)      Data i signatura de l’arrendatari.

f)        Identificació de la persona o entitat destinatària de la comunicació.

 

• En tot cas, l’arrendador quedarà obligat a conservar la comunicació esmentada degudament signada.

ELS BANCS HAURAN DE PREAVISAR LES PIMES AMB TRES MESOS ABANS DE TANCAR-LOS EL CRÈDIT

El Consell de Ministres del passat 28 de febrer de 2014, ha rebut sengles informes del ministre d’economia i competitivitat sobre l’Avantprojecte de llei per al foment del finançament empresarial, l’objectiu del qual és fer més accessible i flexible el finançament a les pimes i, en particular, assentar les bases per enfortir les fonts de finançament directe; i sobre l’Avantprojecte de llei d’entitats de capital risc, que persegueix impulsar aquesta fórmula amb la mateixa finalitat de millorar el finançament de les pimes, així com d’incorporar el dret de la Unió Europea respecte dels anomenats fons d’inversió alternativa. El Consell de Ministres ha analitzat, a més a més, un altre informe sobre refinançament i reestructuració de deute empresarial per a una posterior aprovació.

 

Foment del finançament empresarial

 

Les principals novetats en l’Avantprojecte de llei sobre foment del finançament empresarial són les següents:

 

• Sistema de preavís per part de les entitats de crèdit. S’obliga a les entitats de crèdit a oferir, com a mínim, tres mesos i informació específica sobre la situació creditícia d’aquelles pimes el finançament de les quals es cancel·li o es redueixi de forma notable.

 

• Millora del funcionament de les societats de garantia recíproca (SGR). S’estableix que el reaval de la Companía Española de Reafianzamiento (CERSA) s’activi davant el creditor en cas d’incompliment de la societat de garantia recíproca després del primer requeriment. Addicionalment, a fi d’assolir l’enfortiment de la gestió, la professionalitat i el bon govern d’aquestes societats s’estendran als seus directius els requisits d’honorabilitat, coneixement i experiència propis de les entitats de crèdit.

 

• Règim jurídic específic per als establiments financers de crèdit. Es dotarà a aquestes entitats del marc jurídic més eficaç per mantenir i potenciar la seva activitat. Estaran plenament orientades al finançament empresarial i del consum per canals alternatius als estrictament bancaris.

 

• Millora de la regulació de les titulitzacions a Espanya. Es proposa l’adopció de reformes amb un doble objectiu: d’una banda, es tracta de flexibilitzar el règim jurídic de les titulitzacions per adequar aquest instrument a les actuals demandes del mercat financer, en línia amb els països més avançats en la matèria; es persegueix, a més a més, aportar la màxima seguretat jurídica i donar suport legal a l’operativa habitual en l’àmbit de les titulitzacions.

 

• Potenciar el funcionament del mercat alternatiu borsari (MAB). Es tracta de facilitar el trànsit de les societats des de la borsa cap aquest sistema alternatiu de negociació. Per a això se substituirà el requisit de presentar una OPA d’exclusió per un altre mecanisme menys onerós, que garanteixi una adequada protecció dels inversors minoritaris. Es flexibilitza el trànsit des del propi mercat alternatiu cap a la borsa d’aquelles companyies el desenvolupament i creixement de les quals exigeix la cotització en aquest mercat oficial.

 

• Millora del règim d’emissió d’obligacions. S’introdueixen diferents mesures en la regulació mercantil, tendents a facilitar l’accés directe de les companyies espanyoles als mercats de deute mitjançant l’eliminació de límits a l’emissió d’obligacions.

 

• Regulació del «crowdfunding». En línia amb les consultes realitzades en altres països del nostre entorn, s’inclou en l’Avantprojecte de llei una proposta preliminar de regulació en què es fixen les condicions per al funcionament d’aquest nou sistema, basat en plataformes electròniques que contacten directament inversors i projectes. L’objectiu és impulsar una nova eina de finançament directe de projectes empresarials en les seves fases inicials de desenvolupament, alhora que es protegeix als inversors. Per a això, es fixen les obligacions d’aquestes plataformes garantint que siguin transparents i que els inversors disposin d’informació suficient. Es fixen límits per inversor tant per projecte (3.000 €) com per plataforma (6.000 € per any).

APROVADA LA NOVA “TARIFA PLANA” EN LA COTITZACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL PER FOMENTAR LA CONTRACTACIÓ DE TREBALLADORS INDEFINITS

Amb data de l’1 de març de 2014 es publicà al BOE el Reial decret llei 3/2014, de 28 de febrer, de mesures urgents per al foment de l’ocupació i la contractació indefinida, en virtut del qual s’aprova una reducció de les cotitzacions empresarials per contingències comunes a la Seguretat Social per a totes aquelles empreses que formalitzin contractes de durada indefinida i mantinguin l’ocupació neta durant tres anys.

 

Amb aquesta novetat legislativa les empreses i autònoms (independentment de la seva mida o de la plantilla que tinguin) que contractin treballadors amb un contracte indefinit només cotitzaran a la Seguretat Social 100 euros al mes per contingències comunes durant els primers 24 mesos (la resta de contingències es mantenen com fins ara). En el cas d’empreses que tinguin menys de 10 treballadors, es podran beneficiar d’un tercer any addicional amb una reducció equivalent al 50% de l’aportació empresarial a la cotització per contingències comunes.
La mesura beneficia tant als contractes celebrats a temps complet com a temps parcial i amb efectes retroactius des del 25 de febrer. En aquest últim cas (temps parcial), les empreses abonaran 75 euros mensuals per contingències comunes quan la jornada sigui, almenys, del 75% de la jornada d’un treballador a temps complet i 50 euros mensuals quan la jornada sigui equivalent, almenys, a un 50% de la jornada d’un treballador a temps complet.

 

Els requisits que ha de complir l’empresa són els següents:

 

• Que la contractació suposi creació neta d’ocupació (tenint en compte per al seu càlcul els 30 dies anteriors al nou contracte).
• Mantenir el nivell d’ocupació assolit amb el nou contracte durant tres anys (per al que no es compten els acomiadaments procedents ni els acomiadaments per causes objectives, i només els improcedents qualificats així judicialment).
• No haver realitzat acomiadaments improcedents els sis mesos previs al nou contracte (el comptador comença a comptar el 25 de febrer, per la qual cosa no compten els previs a aquesta data).

 

A continuació els expliquem amb més detalls la norma aprovada:

 

Qui es podrà beneficiar de la tarifa plana de cotització?

 

Totes les empreses, amb independència de la seva mida, tant si la contractació és a temps complet com si és a temps parcial, respecte dels contractes indefinits celebrats entre el 25 de febrer de 2014 i el 31 de desembre de 2014, sempre que suposi creació neta d’ocupació.

 

Quantia de la quota empresarial per contingències comunes

 

L’aportació empresarial a la cotització a la Seguretat Social per contingències comunes es reduirà, en els supòsits de contractació indefinida, a les quanties següents:

 

a) Si la contractació és a temps complet, 100 euros mensuals.

 

b) Si la contractació és a temps parcial, quan la jornada de treball sigui, almenys, l’equivalent a un 75% de la jornada d’un treballador a temps complet comparable, 75 euros mensuals.

 

c) Si la contractació és a temps parcial, quan la jornada de treball sigui, almenys, l’equivalent a un 50% de la jornada d’un treballador a temps complet comparable, 50 euros mensuals.

 

Durada de la reducció en la cotització

 

Aquestes reduccions s’aplicaran durant un període de 24 mesos, computats a partir de la data d’efectes del contracte, que s’haurà de formalitzar per escrit, i respecte dels celebrats entre el 25 de febrer de 2014 i el 31 de desembre de 2014.

 

Finalitzat el període de 24 mesos, i durant els 12 mesos següents, les empreses que al moment de celebrar el contracte a què s’apliqui la reducció comptin amb menys de 10 treballadors tindran dret a una reducció equivalent al 50% de l’aportació empresarial a la cotització per contingències comunes corresponent al treballador contractat de manera indefinida.

 

Quan les dates de l’alta i de la baixa del treballador en el règim de Seguretat Social que correspongui no siguin coincidents amb el primer o l’últim dia del mes natural, l’import de l’aportació empresarial es reduirà de forma proporcional al nombre de dies en alta al mes.

 

Quins requisits han de complir les empreses per acollir-se a la tarifa plana?

 

Per poder beneficiar-se d’aquestes reduccions, les empreses hauran de complir els requisits següents:

 

a) Que es trobin al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries i de Seguretat Social, tant en la data d’efectes de l’alta dels treballadors com durant l’aplicació de l’aportació empresarial reduïda. Si durant el període d’aplicació de la reducció existís una falta d’ingrés, total o parcial, de les obligacions en termini reglamentari, es produirà la pèrdua automàtica de la reducció a partir del mes en què es produeixi l’incompliment.

 

b) Que no hagi extingit contractes de treball per causes objectives o per acomiadaments disciplinaris que hagin estat declarats judicialment com a improcedents en els 6 mesos anteriors a la celebració dels contractes que donen dret a la reducció. Tampoc es podran haver extingit contractes de treball per acomiadaments col·lectius realitzats en els 6 mesos anteriors a la celebració dels contractes que donen dret a la reducció.

 

Als efectes del compliment d’aquest requisit no es tindran en compte les extincions que s’hagin produït abans del 25 de febrer de 2014.

 

c) Celebrar contractes indefinits que suposin un increment tant del nivell d’ocupació indefinit com del nivell d’ocupació total de l’empresa. Per calcular-ne l’increment, es prendrà com a referència la mitjana diària de treballadors que hagin prestat serveis a l’empresa en els 30 dies anteriors a la celebració del contracte.

 

d) Mantenir durant un període de 36 mesos, a comptar de la data d’efectes del contracte indefinit amb aplicació de la reducció, tant el nivell d’ocupació indefinit com el nivell d’ocupació total assolit, almenys, amb la contractació esmentada.

 

S’examinarà el manteniment del nivell d’ocupació indefinit i del nivell d’ocupació total cada 12 mesos. Per a això, s’utilitzaran la mitjana de treballadors indefinits i la mitjana de treballadors totals del mes en què procedeixi examinar el compliment d’aquest requisit.

 

Als efectes d’examinar el nivell d’ocupació i el seu manteniment a l’empresa, no es tindran en compte les extincions de contractes de treball per causes objectives o per acomiadaments disciplinaris que no hagin estat declarats improcedents.

 

e) No haver estat excloses de l’accés als beneficis derivats de l’aplicació dels programes d’ocupació per la comissió de la infracció greu de l’article 22.2 o les infraccions molt greus dels articles 16 i 23 del text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, de conformitat amb el previst en l’article 46 de la mateixa norma.

 

Supòsits exclosos de l’aplicació de la tarifa plana

 

Les reduccions previstes en el Reial decret llei 3/2014 no s’aplicaran en els supòsits següents:

 

• Les relacions laborals de caràcter especial previstes en l’article 2 del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors o en altres disposicions legals.

 

• Les contractacions que afectin el cònjuge, ascendents, descendents i la resta de parents per consanguinitat o afinitat, fins al 2n grau inclusivament, de l’empresari o dels qui tinguin el control empresarial, ostentin càrrecs de direcció o siguin membres dels òrgans d’administració de les entitats o de les empreses que revesteixen la forma jurídica de societat, així com les que es produeixin amb aquests darrers.

 

De l’exclusió anterior, s’ha de tenir en compte que queden exceptuats els supòsits descrits en la disposició addicional 10a de la Llei 20/2007, de 11 de juliol, de l’Estatut del treball autònom, això és, la contractació pels autònoms dels seus fills menors de 30 anys, encara que convisquin amb ells, si bé en aquest cas, es recorda, queden exclosos de la protecció per desocupació. Aquest tractament, també segons aquella disposició, s’atorgarà als fills que, fins i tot sent majors de 30 anys, tinguin dificultats especials per a la seva inserció laboral (persones amb paràlisi cerebral, amb malaltia mental o amb discapacitat intel·lectual, amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al 33% i discapacitats físics o sensorials, amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al 65%).

 

• Les contractacions de treballadors l’activitat dels quals determini la seva inclusió en qualsevol dels sistemes especials establerts en el Règim general de la Seguretat Social.

 

• Les contractacions d’empleats que excepcionalment puguin tenir lloc en els termes establerts en els articles 20 (personal al servei del sector públic) i 21 (oferta d’ocupació pública), i en la disposició addicional 20a (contractació de personal de les societats mercantils públiques) i 21a (contractació de personal de les fundacions del sector públic i dels consorcis) de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a 2014.

 

• La contractació de treballadors que hagin estat contractats en altres empreses del grup d’empreses de què formin part i els contractes dels quals s’hagin extingit per causes objectives o per acomiadaments disciplinaris que hagin estat declarats judicialment com a improcedents, o per acomiadaments col·lectius, en els 6 mesos anteriors a la celebració dels contractes que donen dret a la reducció.

 

En coherència amb el que s’estableix en abordar els requisits de les empreses beneficiàries, novament aquí, l’anterior no s’aplicarà en el cas d’extincions que s’hagin produït abans del 25 de febrer de 2014.

 

• La contractació de treballadors que en els 6 mesos anteriors a la data del contracte hagin prestat serveis en la mateixa empresa o entitat mitjançant un contracte indefinit. Exclusió de l que, novament, en queden exclosos els supòsits de treballadors els contractes de treball dels quals s’hagin extingit abans del 25 de febrer de 2014.

 

Afecta la tarifa plana a les prestacions dels treballadors contractats?

 

No afectarà la determinació de la quantia de les prestacions econòmiques a què puguin causar dret els treballadors afectats, que es calcularà aplicant l’import íntegre de la base de cotització que els correspongui.

 

Incompatibilitat de la tarifa plana

 

La tarifa plana regulada en aquest reial decret llei serà incompatible amb qualsevol altre benefici en la cotització a la Seguretat Social pel mateix contracte, amb independència dels conceptes a què aquests beneficis poguessin afectar.

 

Conseqüències en cas d’incompliment dels requisits de la tarifa plana

 

En cas d’aplicació indeguda de la respectiva reducció, per incomplir les condicions establertes en el Reial decret llei 3/2014, procedirà el reintegrament de les quantitats deixades d’ingressar amb el recàrrec i l’interès de demora corresponents, conforme a l’establert en la normativa recaptatòria de la Seguretat Social.

 

En cas d’incompliment del requisit de mantenir 36 mesos el nivell d’ocupació indefinit i el nivell d’ocupació total assolit amb la contractació acollida a la tarifa plana, quedarà sense efecte la reducció i s’haurà de procedir al reintegrament de la diferència entre els imports corresponents a les aportacions empresarials a la cotització per contingències comunes que haguessin procedit en cas de no aplicar-se la reducció i les aportacions ja realitzades des de la data d’inici de l’aplicació de la reducció, en els termes següents:

 

a)     Si l’incompliment es produeix als 12 mesos des de la contractació, correspondrà reintegrar el 100% de la diferència.

b)     Si l’incompliment es produeix als 24 mesos des de la contractació, correspondrà reintegrar el 50% de la diferència.

c)      Si l’incompliment es produeix als 36 mesos des de la contractació, correspondrà reintegrar el 33% de la diferència.

 

En aquests supòsits de reintegrament per incompliment del requisit de mantenir 36 mesos el nivell d’ocupació indefinit i el nivell d’ocupació total assolit amb la contractació acollida a la tarifa plana, que es duran a terme conforme a l’establert en la normativa recaptatòria de la Seguretat Social, no procedirà exigir recàrrec i interès de demora.

 

A l’últim, la norma assenyala que l’obligació de reintegrament, s’entén sense perjudici del que disposa el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social.

 

Cotització per hores complementàries

 

No s’aplicarà la reducció prevista en aquest reial decret llei a la cotització per hores complementàries que realitzin els treballadors a temps parcial els contractes dels quals donen dret a la reducció.

COM PODEM RECLAMAR L’IMPOST SOBRE VENDES DETALLISTES DE DETERMINATS HIDROCARBURS (CONEGUT COM A “CÈNTIM SANITARI”)?

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en sentència de 27 de febrer de 2014,  ha declarat il·legal l’impost sobre les vendes a detallistes de determinats hidrocarburs (conegut com a “cèntim sanitari”), atès que vulnera la legislació comunitària. Es tracta d’un recàrrec sobre certs combustibles que durant 11 anys va alimentar el pressupost sanitari de diverses comunitats autònomes (totes menys Aragó, País Basc, La Rioja i Canàries, aquesta última està exempta de l’àmbit d’aplicació que estableix la llei, així com les ciutats de Ceuta i Melilla). La sentència, que no admet recurs, imposa la devolució del que recapta.

 

Què és l’impost sobre vendes detallistes de determinats hidrocarburs (conegut com a “cèntim sanitari”?

 

L’impost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs (en endavant, IVMDH) popularment conegut com a «cèntim sanitari», va ser aprovat pel Govern el 2001. Va estar vigent onze anys, des del 1 de gener de 2002 fins al 31 de desembre de 2012, data en què va deixar d’existir i va passar a integrar-se en l’impost especial sobre els hidrocarburs. Es tracta d’un impost indirecte que gravava el consum en fase detallista dels principals hidrocarburs (gasolina, gasoli, gasoli calefacció, fuel i querosè). Encara que el subjecte passiu era el venedor dels carburants, l’impost l’acaba suportant l’adquirent, atès que se li repercutia en el preu final del carburant juntament amb l’IVA i l’impost especial sobre hidrocarburs.

 

Malgrat que, com diem, l’impost es coneixia com a “cèntim sanitari”, l’aplicació pràctica del tram estatal i del tram autonòmic implicava un increment de més de 7 cèntims per litre de gasolina o gasoli, per la qual cosa en el cas d’empreses amb importants consums de carburants, la incidència de l’impost durant els seus onze anys de vigència ha pogut arribar a ser molt significativa.

 

Ha estat gestionat i recaptat sempre pel Ministeri d’Hisenda a través de la Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT). Els models de finançament autonòmic aprovat van cedir la seva recaptació a les comunitats autònomes, com a part dels recursos que se’ls transferia al finançament de les seves competències i, en particular, les de la sanitat.

 

El que diu la Sentència del TJUE de 27-02-2014 sobre el “cèntim sanitari”

 

La sentència argumenta que el “cèntim sanitari” incompleix la Directiva comunitària sobre impostos especials perquè no incompleix dos requisits essencials. Perquè els hidrocarburs puguin estar subjectes a impostos diferents dels contemplats en la Directiva s’ha de garantir que tenen una o diverses finalitats específiques i que se segueixen els mateixos criteris d’aplicació i meritació que en la resta de tributs. Segons el TJUE, cap d’aquestes dues condicions es compleix en el cas de les comunitats autònomes espanyoles.

 

Limitació en el temps dels efectes d’aquesta declaració. Caràcter retroactiu de la sentència

 

Tant el Govern espanyol, com la Generalitat de Catalunya van sol·licitar al Tribunal l’exoneració de la devolució de la recaptació de l’impost, donades les greus repercussions econòmiques que tindria una sentència com la que finalment s’ha dictat, el que suposaria un cost del voltant de 13.000 milions d’euros, que posaria seriosament en perill el finançament de la sanitat pública en les comunitats autònomes.

 

A aquest respecte, el Tribunal assenyala  que “no es pot admetre que la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol hagin actuat de bona fe en mantenir l’IVMDH en vigor durant un període de més de deu anys”. Deixant entreveure el Tribunal una actuació com a mínim negligent per part de la Generalitat de Catalunya i del Govern, amb totes les implicacions en matèria de responsabilitat patrimonial de l’Estat que això implica el que amplia la possible reclamació del que s’ha pagat fins i tot sobre els exercicis ja prescrits.

 

A la vista del que assenyala la sentència ¿Qui podrà reclamar?

 

La sentència, que té caràcter retroactiu com ja hem esmentat, obre la porta a què tots els afectats puguin obtenir la devolució de les quotes pagades indegudament.

 

Per tant, qualsevol persona o empresa que pugui justificar amb factures el pagament d’aquest gravamen en omplir els dipòsits de combustible podrà reclamar que l’hi reintegrin.

 

Com i què reclamar?

 

En atenció al caràcter retroactiu de la sentència, els afectats tenen dues vies per procedir a la reclamació:

 

1. Devolució d’ingressos indeguts

 

La primera via de reclamació seria mitjançant la sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts davant l’Agència Tributària. Hem de tenir en compte que en trobar-nos davant una matèria tributària, regeix la Llei General Tributària, la qual estableix que prescriuen al cap de quatre anys “les devolucions d’ingressos indeguts”. Per tant, únicament podrem acudir a aquesta via per reclamar ingressos realitzats durant els últims quatre anys des de la data de presentació de la sol·licitud d’ingressos indeguts. A priori, aquesta via de reclamació no planteja cap problema. Una vegada iniciat el tràmit, el termini màxim de l’Administració per pronunciar-se serà de 6 mesos. Així, l’Administració podrà emetre una resolució expressa o presumpta, davant les quals es podria recórrer.

 

Atenció. Qui s’hagi vist especialment afectat per aquest impost, podrà iniciar un procediment de reclamació de devolució d’ingressos indeguts en períodes no prescrits (imports abonats entre els mesos de març de 2010 i desembre de 2012,  atès que la resta d’exercicis fiscals ja estan prescrits) més els corresponents interessos de demora.  Als que ja haguessin sol·licitat la devolució o ja haguessin reclamat, la prescripció no els afecta.

 

2. Responsabilitat patrimonial de l’Estat

 

Com que a més a més en la pròpia sentència s’estableix que no procedeix limitar en el temps els seus efectes, els contribuents podran reclamar, a banda dels ingressos indeguts realitzats en els exercicis no prescrits,  la resta de les quantitats pagades pel procediment de responsabilitat patrimonial de l’Estat, per al que el termini és d’un any des que es va emetre la sentència que declarava contrària al dret de la UE la norma nacional. Per entaular aquesta demanda és necessari que es donin certs requisits, com són, un perjudici antijurídic efectiu, econòmicament avaluable i individualitzat, un fet lesiu imputable a l’Administració i un resultat danyós, amb la consegüent relació de causalitat entre el fet que s’imputa i el dany.

 

Documents o justificants per reclamar: factures

 

El document necessari per reclamar la devolució de l’impost ha de ser la factura. D’aquesta manera, qualsevol, tant particulars com empresaris, que posseeixi les factures amb el detall dels litres provisionats i l’impost meritat té la possibilitat de sol·licitar a Hisenda la devolució.

 

Els tiquets i extractes de la targeta no són suficients (atès que no apareix l’esmentat desglossament). Hisenda només accepta les factures.

 

Com a conclusió, hem d’indicar-los que és important iniciar com més aviat millor els tràmits oportuns per preservar de forma immediata el dret del contribuent a recuperar el que en el seu moment va pagar de més per un recàrrec tributari no conforme a les normes comunitàries.