Comunicació de l’arrendatari a l’arrendador de les dades necessàries per a l’aplicació de la reducció del 100% per arrendament d’habitatge en l’IRPF

Les quantitats que perceben els propietaris de l’habitatge pel lloguer tributen en l’IRPF com a rendiments de capital immobiliari. No obstant això, a les quantitats percebudes se’ls descompten les despeses que es poden deduir per l’arrendament i a la quantitat resultant, se li apliquen una sèrie de reduccions, que poden arribar al 100%.

Es declararà tot el que hagi de satisfer l’arrendatari (sense incloure l’IVA o IGIC), la renda, les despeses, els serveis, la comunitat, l’IBI; tot el que es repercuteixi a l’inquilí.

Es declara cada immoble de forma individual. Antigament es declarava el total d’ingressos de tots els immobles menys el total de despeses de tots els immobles.

Despeses deduïbles

Despeses que estan limitades per l’import dels ingressos:

• Interessos dels capitals invertits en l’adquisició o millora de l’immoble.
• Despeses de reparació i conservació: despeses efectuades regularment amb la finalitat de mantenir l’ús normal dels béns materials, com la pintura, arrebossat o arranjament d’instal·lacions, i els de substitució d’elements preexistents (per exemple, instal·lacions de calefacció, ascensor, portes de seguretat, etc.).
• Despeses d’aquest mateix tipus que per la limitació dels ingressos no es van poder deduir durant qualsevol dels 4 anys anteriors.

No seran deduïbles per aquest concepte les quantitats destinades a ampliació o millora. Aquestes quantitats augmenten el valor de la compra i minoraran el guany patrimonial quan es transmeti l’immoble.

Altres despeses fiscalment deduïbles

• Amortització dels immobles i de la resta de béns cedits conjuntament. És deduïble el 3% sobre el valor més elevat d’entre els següents: el cost d’adquisició satisfet o el valor cadastral, sense incloure en ambdós casos el valor del sòl. Així o bé prendrem el valor cadastral de la construcció; o bé el percentatge que representa la construcció sobre el valor cadastral total multiplicat pel preu de compra; i a aquest valor li aplicarem el 3%.

En cas de lloguer de mobles junt amb l’immoble prendrem el 10% del valor dels mobles.

• Tributs i recàrrecs no estatals. Són deduïbles els tributs i recàrrecs no estatals (per exemple, l’IBI), així com les taxes i recàrrecs estatals, sigui quina sigui la seva denominació, sempre que incideixin sobre els rendiments computats o sobre els béns o drets productors dels mateixos i no tinguin caràcter sancionador.

• Primes de contractes d’assegurança. És deduïble l’import de les primes de contractes d’assegurança, ja siguin de responsabilitat civil, incendi, robatori, ruptura de vidres o altres de natura anàloga, sobre els béns o drets arrendats o cedits.

• Despeses d’administració, vigilància, porteria, etc. Són deduïbles les quantitats meritades per tercers en contraprestació directa o indirecta o com a conseqüència de serveis personals, tals com els d’administració, vigilància, porteria o similars.

• Despeses ocasionades per la formalització de l’arrendament, sotsarrendament, cessió o constitució de drets, així com les despeses de defensa de caràcter jurídic relatives als béns, drets o rendiments.

• Saldos de cobrament dubtós, quan es compleixi:

1. Quan el deutor es trobi en situació de concurs.
2. O, quan entre el moment de la primera gestió de cobrament i la finalització del període impositiu haguessin transcorregut més de sis mesos, i no s’hagués produït una renovació de crèdit.

Quan un saldo dubtós es cobri posteriorment a la seva deducció com a despesa, es computarà com a ingrés en l’exercici en que es produeixi el cobrament.

• Compensació fiscal per a arrendaments anteriors al 9 de maig de 1985 sense dret a revisió de la renda, s’inclourà com a despesa deduïble addicional una quantitat equivalent a què correspongui a l’amortització de l’immoble.

Reduccions de fins al 100%

Li recordem que la normativa de l’IRPF estableix un benefici important en matèria de rendiments del capital immobiliari (lloguers), que consisteix en una reducció per a l’arrendador del 100% del rendiment net (ingressos menys despeses) en el cas d’arrendaments de béns immobles destinats a habitatge, quan l’arrendatari tingui una edat compresa entre els 18 i els 30 anys (des de l’01-01-2011, l’edat es va rebaixar de 35 a 30 anys. No obstant això, perquè els arrendadors que hagin formalitzat un contracte amb persones majors de 30 anys però menors de 35 amb anterioritat a l’1 de gener de 2011 no es vegin perjudicats s’estableix un règim transitori específic de tal forma que aquests contractes mantindran el dret a l’aplicació de la reducció del 100% fins al moment en què l’inquilí compleixi l’edat de 35 anys) i uns rendiments nets del treball o activitats econòmiques en el període impositiu superiors a l’IPREM (fixat en 7.455,14 euros el 2013 i 2014).

Atenció. Les reduccions només s’apliquen en el cas de rendiments derivats de l’arrendament de béns immobles destinats a habitatge. Aquesta reducció no resultarà aplicable en els supòsits d’arrendament d’immobles per temporada, ni per descomptat a garatges, oficines, locals, etc.

Atenció. Aquestes reduccions només són aplicables si el propietari, des de l’inici, ha declarat aquests ingressos. Si és Hisenda qui descobreix que no es van declarar, la reducció ja no serà aplicable. A més a més ha de saber que:

1. La reducció del 100% no s’aplicarà quan el rendiment net sigui negatiu. En aquest cas, l’import es reduirà un 60%.
2. Quan existeixin diversos arrendataris d’un mateix habitatge, la reducció del 100% s’aplicarà sobre la part que proporcionalment correspongui als que compleixin els requisits assenyalats.
3. Quan l’inquilí en l’exercici compleixi els 30 o 35 anys, la reducció només s’aplicarà sobre el rendiment que correspongui al període fins a complir l’edat esmentada.

Comunicació de l’arrendatari a l’arrendador de les dades necessàries per a l’aplicació de la reducció del 100% per arrendament d’habitatge

Per poder aplicar la reducció del 100%, l’arrendatari haurà de presentar a l’arrendador amb anterioritat a 31 de març de l’exercici següent a aquell en què hagi de produir efectes, una comunicació amb el contingut següent:

a)      Nom, cognoms, domicili fiscal i número d’identificació fiscal de l’arrendatari.

b)      Referència cadastral, o en el seu defecte, adreça completa, de l’immoble arrendat objecte de la present comunicació que va constituir el seu habitatge en el període impositiu anterior.

c)       Manifestació de tenir una edat compresa entre els 18 i 30/35 anys durant tot el període impositiu anterior o durant part d’aquest, indicant en aquest últim cas el nombre de dies en què va complir el requisit.

d)      Manifestació si hagués obtingut durant el període impositiu anterior uns rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques superiors a l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM).

e)      Data i signatura de l’arrendatari.

f)        Identificació de la persona o entitat destinatària de la comunicació.

• En tot cas, l’arrendador quedarà obligat a conservar la comunicació esmentada degudament signada.